DECRET 119/2000, de 20 de març, de traducció i interpretació jurades.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
119/2000, de 20 de març, de traducció i interpretació jurades.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català és la llengua pròpia de Catalunya i li atorga el caràcter de llengua oficial de Catalunya. D’altra banda atribueix a la Generalitat la funció de garantir-ne l’ús normal i oficial i de crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena amb el castellà quant als drets i els deures dels ciutadans de Catalunya.
La internacionalització cada dia més gran de les relacions econòmiques i de tota altra mena comporta amb freqüència la necessitat de comptar amb traduccions fidels del català a altres llengües i viceversa, especialment en textos i actuacions dels àmbits jurídic, administratiu i econòmic.
L’habilitació de professionals qualificats per a la traducció i la interpretació jurades del català a d’altres llengües i viceversa equipara el català al castellà pel que fa a drets i deures dels ciutadans. D’altra banda facilita l’ús del català en la documentació jurídica, administrativa i econòmica en actes i procediments que, en un moment o altre, han de tenir efectes o contenen actuacions procedents de fora dels territoris en què el català és llengua oficial.
A través del Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurada d’altres llengües al català, es van regular les proves necessàries per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i la creació d’un registre de persones capacitades per exercir les dites professions.
Diverses circumstàncies aconsellen ara la modificació d’aquesta regulació. En primer lloc, la necessitat de disposar d’un reconeixement oficial de les traduccions i interpretacions jurades al català i viceversa. En segon lloc, amb la finalitat de consolidar el nivell qualitatiu de les activitats d’aquests professionals, és convenient elevar el nivell acadèmic per presentar-se a les proves i obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat. En tercer lloc, cal tenir en compte el fet que les facultats de traducció i interpretació preveuen itineraris específics de traducció juridicoadministrativa i econòmica i d’interpretació que atorguen als titulats aquesta especialització.
Per això, atesos els articles 15 i 37.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Objecte
1.1 És objecte d’aquest Decret la regulació de l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al català i viceversa.
1.2 L’habilitació professional a què fa referència l’apartat 1 s’obté mitjançant la superació de les proves que regula aquest Decret. També obtenen l’habilitació les persones que són nomenades traductors o intèrprets jurats d’acord amb el que preveu l’article 7.2.
1.3 L’habilitació per a les modalitats de traducció i d’interpretació és independent l’una de l’altra.
Caràcter oficial de la traducció i de la interpretació
2.1 Les traduccions i les interpretacions d’altres llengües al català i viceversa que facin les persones titulars de l’habilitació professional que regula el present Decret tenen caràcter oficial.
2.2 Els/les professionals de la traducció i de la interpretació jurades han de certificar amb la seva firma i el seu segell la fidelitat i exactitud de les seves actuacions, per a la qual cosa han d’utilitzar una fórmula en què es faci constar la llengua d’origen, el lloc i la data. La certificació i el segell s’han d’ajustar literalment als models que consten a l’annex 1.
Destinataris de les proves
3.1 Les proves a què fa referència l’article 1.2 s’adrecen a les persones que vulguin obtenir l’habilitació de traducció o d’interpretació jurades.
3.2 Poden prendre part en les proves les persones majors d’edat que posseeixin, com a mínim, un títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. Si es tracta d’un títol estranger, cal que estigui homologat.
Convocatòria de les proves
4.1 Les proves són convocades anualment per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
4.2 Les convocatòries han d’indicar:
a) Les llengües objecte de l’examen.
b) El termini i el lloc de presentació de sol·licituds i també la documentació que cal adjuntar-hi.
c) Les dates de les proves i el lloc on es realitzaran.
d) L’import de la taxa.
e) El contingut de les proves.
f) El lloc on es publicaran les llistes de persones admeses i excloses i els resultats de les proves.
g) La composició del tribunal.
Composició del tribunal
5.1 El tribunal qualificador de les proves de traducció i interpretació jurades el componen els membres següents: president/a, vicepresident/a, vocals fins a un nombre màxim de 24 i un/a secretari/ària.
5.2 Les funcions del tribunal qualificador són les següents:
a) Disseny, elaboració, administració, correcció i valoració de les proves de llengua catalana i de dret i de cada una de les proves de les llengües i modalitats convocades.
b) Aprovació de resultats.
c) Resolució de sol·licituds de revisió.
Règim de les proves
6.1 Les proves s’estructuren en proves comunes i proves específiques. Són proves comunes la de llengua catalana i la de dret. Són proves específiques la de traducció directa i inversa i la d’interpretació consecutiva d’enllaç. El contingut de les proves es descriu a l’annex 2.
6.2 Les proves de llengua catalana i de dret tenen caràcter eliminatori. La qualificació d’apte en aquestes proves conserva els seus efectes per un període de tres anys a partir de la data de la publicació de la convocatòria.
6.3 Resten exemptes de fer la prova de llengua catalana les persones que posseeixin el certificat D de la Junta Permanent de Català o equivalent, i de fer la prova de dret les persones que posseeixin el títol de llicenciat en dret. Resten exemptes de fer les dues proves comunes les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba