DECRET 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartamento de Agricultura, Ganadería y Pesca
Rango de LeyDecret

DECRET

244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya.

La Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, va regular els trets essencials del territori dels ens locals de Catalunya. D'altra banda, la Llei 6/1987, de 4 d'abril, d'organització comarcal de Catalunya, va regular la divisió i l'organització comarcal del territori de Catalunya.

D'acord amb l'habilitació que preveu la disposició final 2 de les lleis esmentades, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya.

Des de l'aprovació d'aquesta disposició, s'han produït nombroses modificacions legislatives i decisions jurisprudencials que han incidit en aquesta matèria i que introdueixen un reconeixement molt més explícit de l'autonomia dels ens locals de Catalunya. Així mateix, han comportat la inadequació des del punt de vista legal d'alguns dels títols d'aquest Reglament.

La normativa legal vigent en matèria de règim local ha estat refosa mitjançant el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i el Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei l'organització comarcal de Catalunya.

Amb la finalitat de recollir totes aquestes modificacions, per tal que la regulació en la matèria s'adapti al cos jurídic vigent i sigui més entenedora i de fàcil consulta, s'ha elaborat aquest nou Decret. D'altra banda, l'experiència adquirida en la gestió administrativa i tècnica dels procediments també aconsellen introduir determinades modificacions, d'acord amb els principis d'eficàcia i eficiència rectors de l'actuació administrativa.

Per tant, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Governació i Administracions Públiques i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Títol I

Els municipis

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Territori

1.1 El territori és un dels elements essencials dels municipis.

1.2 El territori del municipi és el seu terme municipal i el dels ens locals supramunicipals és la suma dels termes municipals dels municipis que agrupa.

1.3 El territori dels municipis està definit pels seus mapes.

Article 2

El terme municipal

2.1 El terme municipal és el territori en el qual l'ajuntament exerceix les seves competències.

2.2 Dins el terme municipal es poden crear entitats municipals descentralitzades.

2.3 A l'efecte d'establir òrgans territorials de participació, els ajuntaments poden organitzar el terme municipal en districtes.

Capítol II

Alteració de termes municipals

Article 3

Supòsits d'alteració

3.1 El terme municipal pot ser alterat en els supòsits següents:

  1. Per agregació total d'un municipi o de diversos municipis a un altre de limítrof, al qual s'incorporen.

  2. Per fusió de dos o més municipis limítrofs per constituir-ne un de nou.

  3. Per segregació de part d'un municipi o de diversos municipis per constituir-ne un d'independent.

  4. Per segregació de part d'un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre.

3.2 Igualment, el terme municipal pot ser alterat per corregir disfuncions territorials, d'acord amb el que preveuen l'article 12.3 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i aquest Decret.

3.3 En cap cas no es pot fer l'alteració dels termes si no es garanteix que, després de l'alteració, el municipi o els municipis afectats disposaran de recursos ordinaris suficients per prestar els serveis mínims obligatoris que estableix la legislació de règim local.

Article 4

Agregació total

4.1 Es pot dur a terme l'agregació d'un o diversos municipis a un altre de limítrof quan concorre algun dels supòsits següents:

  1. Quan hi ha insuficiència de mitjans econòmics, materials i personals per gestionar els serveis mínims obligatoris que estableix la legislació de règim local. S'entén que hi ha insuficiència de mitjans en els casos que preveu l'article 69.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i quan els dèficits en les infraestructures i equipaments dels serveis mínims no es poden cobrir amb els recursos ordinaris del municipi.

  2. Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana. S'entén que els nuclis de població formen un sol conjunt urbà quan, d'acord amb les normes d'ordenació urbanística dels municipis, resulti que entre els sòls classificats d'urbans o d'urbanitzables no hi ha solucions de continuïtat.

  3. Quan consideracions d'ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable. En qualsevol cas, es considera que concorren aquestes circumstàncies quan els municipis tenen un nombre d'habitants inferior a 250; quan la majoria dels serveis mínims ha estat objecte de dispensa o són prestats per ens supramunicipals per via supletòria, i quan es millora la capacitat de gestió dels serveis municipals.

4.2 Per dur a terme l'agregació és necessari que el municipi al qual s'ha de fer la incorporació tingui més població i dinamisme econòmic i disposi dels mitjans personals i materials per gestionar tots els serveis. En cas contrari, es pot seguir, si escau, el procediment de fusió.

Article 5

Municipi agregat

5.1 El municipi o els municipis objecte d'agregació queden suprimits i el seu territori s'incorpora plenament al municipi al qual s'agrega.

5.2 El municipi al qual s'ha fet l'agregació succeeix els municipis agregats en tots els seus drets, càrregues, obligacions i patrimoni. Així mateix, els funcionaris i el personal propis dels municipis objecte d'agregació passen a formar part, amb tots els seus drets, de la relació de llocs de treball del municipi a favor del qual s'ha fet l'agregació.

5.3 Els municipis agregats poden constituir-se en entitats municipals descentralitzades, d'acord amb el que estableix el capítol I del títol II d'aquest Decret.

Article 6

Fusió

6.1 Es pot procedir a la fusió de municipis quan concorri algun dels supòsits que preveu l'article 4.1 d'aquest Decret.

6.2 Els municipis fusionats queden suprimits i se'n crea un de nou.

6.3 El nou municipi creat per fusió succeeix els municipis fusionats en tots els seus drets, béns, accions, usos públics i aprofitaments, i també en les obligacions, deutes i càrregues. Els funcionaris i el personal propis al seu servei passen igualment, amb tots els seus drets, a formar part de la relació de llocs de treball del nou municipi.

6.4 Els municipis fusionats en els quals no radiqui la capitalitat del municipi resultant es poden constituir en entitats municipals descentralitzades.

Article 7

Segregació per crear un nou municipi

7.1 Es pot crear un nou municipi per segregació de part d'un o de diversos municipis quan concorren tots els requisits següents:

  1. Haver-hi nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable, d'una amplada mínima de 3.000 metres, entre els nuclis més propers dels municipis resultants.

  2. Comptar, el municipi resultant, amb el territori i els recursos suficients per al compliment de les competències municipals, sense que la segregació comporti una disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven en el municipi. S'entén que els municipis resultants de la segregació compten amb els recursos suficients per al compliment de les competències municipals quan la capacitat fiscal per habitant dels impostos obligatoris liquidats en cada un dels territoris en els tres darrers exercicis és, com a mínim, igual o superior al 95% de la mitjana dels municipis de Catalunya del mateix estrat de població. La capacitat fiscal es defineix com els drets reconeguts nets que s'obtindrien si és realitzés el mateix esforç fiscal que la mitjana dels municipis del mateix estrat. A aquest efecte, s'han de considerar els estrats de població que determinen els serveis obligatoris, d'acord amb la legislació vigent.

  3. Tenir, els municipis resultants, una població suficient per assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, han de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants.

  4. Comptar, el municipi nou, amb característiques rellevants de la seva pròpia identitat per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques.

7.2 Sens perjudici del requisit que estableix l'apartat 1.b) d'aquest article, cal també que es justifiqui que la segregació comporta una millora objectiva en la prestació dels serveis en el nou municipi.

7.3 El nou municipi creat ha d'incorporar en la seva relació de llocs de treball el personal que li ha estat transferit i respectar-li tots els seus drets. Ha d'assumir la titularitat, també, de tots els béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, i també de les obligacions, deutes i càrregues que li corresponguin.

Article 8

Segregació parcial per agregar-se a un altre municipi

8.1 Es pot dur a terme la segregació de part d'un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre en algun dels casos següents:

  1. Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR