LLEI 14/2000, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3332, pàg. 2406, de 21.02.2001).

Els crèdits inicials i llur finançament

1. S’aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici del 2001, integrat pels estats de despeses i els estats d’ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

   a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

   b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

   c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

   d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

   e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. En l’estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 2.228.776.351.235 pessetes. Els ingressos que hom estima que s’han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 2.228.776.351.235 pessetes.

3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s’estimen en 5.222.000.000 de pessetes.

4. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 21.155.996.452 pessetes. Els drets que hom estima que han d’ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d’ingressos corresponents, per un import total de 21.155.996.452 pessetes.

5. En l’estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 9.821.460.419 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l’estat d’ingressos corresponent, per un import total de 9.821.460.419 pessetes.

6. En l’estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, un cop deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l’Institut Català de la Salut, de 847.789.950.091 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l’exercici sumen un import de 847.789.950.091 pessetes. Els crèdits consignats en els estats d’ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social (Insalud, Imserso i ISM), per un import total equilibrat entre tots dos estats de 770.392.003.035 pessetes.

7. En l’estat de despeses de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 18.829.000.000 de pessetes, i els recursos s’estimen en 18.829.000.000 de pessetes.

8. Els estats de despeses i d’ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s’aproven amb el detall següent:

   a) Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 50.224.123.000 pessetes, i de recursos de 50.224.123.000 pessetes.

   b) Emissores de la Generalitat - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 4.557.803.000 pessetes, i de recursos de 4.557.803.000 pessetes.

   c) Principal d’Edicions, SA, per un import total de dotacions de 109.529.000 pessetes, i de recursos de 109.529.000 pessetes.

   d) CCRTV - Serveis Generals, SA, per un import total de dotacions de 905.342.000 pessetes, i de recursos de 905.342.000 pessetes.

   e) TVC Multimèdia, SL, per un import total de dotacions de 2.075.432.000 pessetes, i de recursos de 2.075.432.000 pessetes.

   f) CCRTV Interactiva, SA, per un import total de dotacions de 291.160.000 pessetes, i de recursos de 291.160.000 pessetes.

9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:

   Entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat

   (Pessetes) Dotacions Recursos Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya 16.433.343.261 16.433.343.261 Institut Català de Finances 44.503.211.000 44.503.211.000 Centre d’Alt Rendiment Esportiu 1.403.000.000 1.403.000.000 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 23.215.334.500 23.215.334.500 Institut Cartogràfic de Catalunya 2.571.005.392 2.571.005.392 Ports de la Generalitat 1.884.196.000 1.884.196.000 Institut Català del Sòl 57.321.906.956 57.321.906.956 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 2.843.497.801 2.843.497.801 Centre d’Iniciatives per a la Reinserció 1.615.480.000 1.615.480.000 Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial 2.358.637.000 2.358.637.000 Laboratori General d’Assaigs i Investigacions 2.510.000.000 2.510.000.000 Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil 1.665.640.000 1.665.640.000 Institut Català d’Energia 727.539.000 727.539.000 Agència Catalana de l’Aigua 62.608.614.000 62.608.614.000 Junta de Residus 8.370.003.000 8.370.003.000 Centre de la Propietat Forestal 860.005.000 860.005.000

   (Pessetes) Dotacions Recursos Aigües Ter-Llobregat 26.515.037.191 26.515.037.191 Institut de Diagnòstic per la Imatge 2.543.885.442 2.543.885.442 Gestió de Serveis Sanitaris 3.851.111.000 3.851.111.000 Institut d’Assistència Sanitària 7.181.335.881 7.181.335.881 Gestió i Prestació de Serveis de Salut 969.668.134 969.668.134 Agència d’Avaluació de Tecnologia Mèdica 302.204.404 302.204.404 Institut Català d’Oncologia 5.697.543.974 5.697.543.974 Serveis Sanitaris de Referència - C. de Transfusió i Banc de Teixits 2.661.458.410 2.661.458.410 Parc Sanitari Pere Virgili 3.230.366.677 3.230.366.677 10. Les dotacions i els recursos estimats d’explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s’especifiquen en l’annex d’aquest article.

Foment de les inversions a les comarques en recessió econòmica i demogràfica

El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Indústria, Comerç i Turisme, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a fomentar les inversions i la promoció industrial i turística a les comarques en recessió econòmica i demogràfica, en especial les que tinguin una mitjana de renda i de producte interior brut (PIB) per sota de la mitjana de Catalunya.

Vinculació de crèdits del pressupost

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l’article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i del concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és per concepte.

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és per concepte.

4. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i els conceptes 471 i 487, del capítol 4, "Transferències corrents", en què la vinculació és per concepte.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes s’ha d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades en aquest article.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Principis generals

1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s’han d’ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d’aquesta Llei.

2. S’autoritza el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment, inclòs el seguiment del compliment del principi d’eficiència, dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l’informe previ, segons correspongui, del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social o del conseller o consellera de Benestar Social.

Transferències de crèdit

1. Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d’ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

2. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, d’autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

   a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

   b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.

   c) L’habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

   d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar Social, entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials, es poden autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 41 i 20.

3. El conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal.

4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació d’autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.

5. Els titulars dels departaments i els presidents, directors o càrrecs competents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l’article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Altres despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada pels titulars dels departaments, s’ha de remetre l’expedient al Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària. Un cop la transferència de crèdit ha estat autoritzada pels presidents, directors o càrrecs equivalents dels organismes autònoms, ha d’ésser comunicada al Departament d’Economia, Finances i Planificació.

6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d’informar, prèviament a l’autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

   a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

   b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

   c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

7. Si l’autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l’informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s’ha de remetre l’expedient al Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, adopti la resolució que consideri procedent.

Generació de crèdits

1. S’han de generar en l’estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l’exercici del 2001. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

2. Igualment han de generar crèdits en l’estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l’Ajuntament de Barcelona.

3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució que ampliï o generi el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l’obligació per l’administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni.

4. Els ingressos derivats d’acords que s’adoptin en l’àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses de les seccions 08, 51 o 32.

5. Els crèdits generats sobre la base d’ingressos finalistes i que el darrer jorn de l’exercici pressupostari no estiguin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes poden ésser objecte d’incorporació, per acord del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a exercicis posteriors, fins que s’acompleixin els programes de despesa que motivaren els ingressos esmentats.

6. Els ingressos derivats d’acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments poden generar crèdits en l’estat de despeses de la secció 21.03, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

Crèdits ampliables

Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

   a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

   b) Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l’Administració pels funcionaris.

   c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s’exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista entesa aquesta, si escau, com l’obtinguda el 2000, incrementada en un 2% i l’efectivament ingressada.

   d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per l’aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l’import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l’administració corresponent.

2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat:

   a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

   b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d’operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.

3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d’interessos, a l’amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s’han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s’han d’aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l’exercici econòmic del 2001. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l’article 35.2 d’aquesta Llei, el Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l’estat d’ingressos i en el capítol 9 de l’estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.

4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

5. Amb aplicació a les seccions que s’indiquen, i amb l’acord previ del Govern, els crèdits següents:

   a) En la secció 04 (Departament de Governació i Relacions Institucionals):

   Primer. El crèdit 04.03.462.01, per a afrontar el compromís econòmic que comporten les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació del municipi de Badia.

   Segon. El crèdit 04.02.226.30 s’amplia en funció de la recaptació de les taxes derivades de la inscripció en les convocatòries per a la selecció de personal que ha d’accedir a la Generalitat convocades pel departament competent en matèria de la funció pública.

   Tercer. El crèdit 04.01.460.01/2, en funció del finançament propi del Consell General d’Aran.

   b) En la secció 05 (Departament d’Economia, Finances i Planificació): el crèdit 05.01.226.11, fins a l’import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d’ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l’Estat.

   c) En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques):

   Primer. El crèdit 09.03.226.09, destinat al pagament de les despeses derivades de la realització de les proves de capacitació professional per a l’exercici de les activitats de transport, en funció dels ingressos que es produeixin en concepte de la taxa per la inscripció en les proves esmentades (Llei 15/1997, de 24 de desembre).

   Segon. Els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades del conveni amb l’Administració de l’Estat en matèria de patologies estructurals dels habitatges.

   d) En la secció 11 (Departament de Treball):

   Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu.

   Segon. El crèdit 11.05.483.01, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).

   Tercer. El crèdit de la partida 11.03.471.01, per a atendre el cost dels ajuts per a la reordenació i la reducció del temps de treball.

   Quart. Els crèdits destinats a atendre el cost del desenvolupament del Pla de prevenció de riscos laborals.

   Cinquè. Els crèdits destinats al desenvolupament del Programa de nous filons d’ocupació.

   e) En la secció 12 (Departament de Justícia):

   Primer. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.05.440.15 i 12.05.440.16, en funció del cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat i pel nombre d’assumptes atesos.

   Segon. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.06.226.09, 12.06.261.03, 12.06.261.07 i 12.06.261.08, proporcionalment a l’augment net d’infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l’any 2000.

   f) En la secció 13 (Departament d’Indústria, Comerç i Turisme): el crèdit 13.06.850.01, adquisició d’accions de la societat Fira 2000, SA, en funció de les obligacions derivades del conveni entre les administracions.

   g) En la secció 21 (despeses diversos departaments) a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació:

   Primer. El crèdit 21.01.226.04, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la gestió dels immobles.

   Segon. El crèdit 21.01.226.07, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs.

   Tercer. El crèdit 21.01.226.12, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.

   Quart. El crèdit 21.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l’Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l’Estat.

   Cinquè. El crèdit 21.03.610.01, fins a l’import dels censos que calgui constituir.

   Sisè. El crèdit 21.05.440.01, per a subvencionar les despeses dels partits polítics.

   h) En la secció 24 (Departament d’Interior):

   Primer. El crèdit 24.06.226.10, per a afrontar les despeses extraordinàries en el cas de situacions d’emergències degudament aprovades pel Govern.

   Segon. En el supòsit que l’Entitat Autònoma del Servei Català del Trànsit liquidi l’exercici pressupostari amb superàvit, un cop deduïdes totes les despeses d’explotació i les previstes en la Llei 14/1997, de 24 de desembre, de creació de l’Entitat Autònoma del Servei Català del Trànsit, aquest s’ha de destinar a finançar més despesa en matèria de trànsit.

   i) En la secció 51 (Servei Català de la Salut): els crèdits de la partida 51.03.226.11, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.

6. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits que s’hagin d’ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïts totes les despeses d’explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L’import dels crèdits ampliats per aquest concepte s’ha de destinar al finançament d’inversions i de programes d’atenció social.

7. En la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit 32.02.226.04, destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l’assistència sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a atendre l’import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en el concepte 317.20, "Prestació de serveis d’assistència sanitària", de l’estat d’ingressos de l’Institut Català de la Salut. En la mateixa secció 32, el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 32.03.226.04, si mitjançant una sentència judicial ferma o una transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s’hagin d’imputar a l’Institut Català de la Salut. Així mateix, en la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 32.02.221.12, destinat al pagament de productes farmacèutics dispensats ambulatòriament per les farmàcies hospitalàries per l’import necessari per a afrontar la despesa a imputar pressupostàriament. La instrumentació de les ampliacions s’ha de fer a càrrec dels saldos pressupostaris disponibles en altres partides del pressupost de l’Institut Català de la Salut o del Servei Català de la Salut.

8. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de l’aplicació 51.01.489.01, destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques, i també els crèdits de l’aplicació 51.01.489.02 per l’import necessari per a afrontar la modificació eventual del calendari de vacunes per l’Administració de l’Estat en relació amb la vacuna antimeningocòccica conjugada. La instrumentació de les amplia- cions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut. Així mateix, en la secció 51 (Servei Català de la Salut), el crèdit, amb caràcter vinculant, de la partida 51.02.252.02, destinat al pagament de productes farmacèutics dispensats ambulatòriament per les farmàcies hospitalàries dels hospitals concertats per l’import necessari per a afrontar la despesa a imputar pressupostàriament. La instrumentació de les ampliacions s’ha de fer a càrrec dels saldos pressupostaris disponibles en altres partides del pressupost de l’Institut Català de la Salut o del Servei Català de la Salut.

9. En la mateixa secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits, amb caràcter vinculant, de la partida 51.03.226.04, si mitjançant una sentència judicial ferma o una transacció es declaren responsabilitats pecuniàries que s’hagin d’imputar al Servei Català de la Salut.

10. En l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l’article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de la dita entitat, s’han de fixar mitjançant un decret del Govern.

Retencions de saldos pressupostaris

En funció de l’execució de l’estat d’ingressos, el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic. L’import d’aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit autoritzades, d’acord amb l’article 7.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic

1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, s’ha d’ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d’equilibri també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.

2. A fi de determinar les despeses que s’han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s’hi ha d’incloure l’import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

3. Si s’han lliurat fons en excés, s’han de minorar per l’import d’aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l’exercici del 2002.

4. Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d’entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d’existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l’ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l’acord previ del Govern.

5. En el cas d’entitats que tinguin un contracte programa aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s’ha de seguir el que disposi el contracte programa.

Títol II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Capítol I

Normes sobre gestió pressupostària

Construcció i adquisició d’immobles

El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calguin.

Vinculació d’immobles

1. S’autoritza el Govern a vincular els béns immobles de la Generalitat, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre el dret de cens.

2. El Servei Català de la Salut, mitjançant una autorització del Govern, pot vincular els béns immobles que formin part del seu patrimoni propi, qualsevol que en sigui l’afectació, al pagament d’una prestació periòdica de les regulades per la legislació civil catalana sobre el dret de cens. El capital obtingut s’ha de destinar a finançar les operacions relacionades amb els serveis sanitaris.

Execució anticipada de projectes d’inversió

1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia, Finances i Planificació i del Departament d’Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals, que permetin l’execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.

2. Les obres a què es refereix l’apartat 1 han d’ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L’import d’aquestes obres ha d’ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d’acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d’Economia, Finances i Planificació i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut o l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a establir convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Salut o de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l’execució anticipada de projectes d’inversió en infraestructura sanitària o social.

4. Les inversions a què es refereix l’apartat 3 han d’ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l’import d’aquestes inversions a les entitats que les facin, d’acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i d’acord amb els convenis signats.

Finançament del Programa d’inversions de les universitats

1. El finançament del Programa d’inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.

2. Les obligacions derivades de l’apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l’Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o amb subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l’execució del Programa.

3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d’ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, el pagament dels interessos.

4. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, i amb l’informe previ del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, pot determinar la modificació, el refinançament i la substitució de les operacions d’endeutament de les universitats que siguin autoritzades pel Govern per a finançar inversions.

Identificació dels projectes d’inversió

1. Els projectes d’inversió inclosos en l’annex d’inversions reals s’identifiquen mitjançant el codi de projecte que tenen assignat, amb la finalitat d’establir-ne el seguiment pressupostari.

2. Les modificacions dels programes d’inversió que impliquen l’inici de nous projectes requereixen l’assignació dels codis corresponents, d’acord amb el Departament d’Economia, Finances i Planificació.

Manaments de pagaments a justificar

Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d’acord amb les normes següents:

a) La renovació s’efectua per l’import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l’exercici.

b) Abans del lliurament de fons, s’ha d’efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

c) El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d’ésser fixats per ordre del Departament d’Economia, Finances i Planificació.

Liquidació dels pressupostos i control financer

1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat abans del 30 d’abril la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment un informe de fiscalització al Parlament sobre les entitats esmentades quan llur pressupost anual superi els 25.000.000.000 de pessetes.

2. El control de caràcter financer a què fa referència l’article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’ajustar al pla anual que, per a cada exercici econòmic, ha d’aprovar el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, a proposta de la Intervenció General. Les esmentades actuacions han de comprendre una auditoria financera i de regularitat a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del Departament d’Economia, Finances i Planificació que hi siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden proposar les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.

3. Les entitats enumerades en l’apartat 1 poden establir òrgans de control economicofinancer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels òrgans esmentats.

Comptabilitat dels organismes autònoms comercials, industrials i financers i de les entitats públiques

Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les entitats de dret públic que han d’ajustar llur activitat al dret privat i les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, excepte les que estiguin constituïdes en forma de societat anònima, han d’ajustar llur comptabilitat al que disposen els corresponents plans parcials o especials que, de conformitat amb l’article 75.c del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovi la Intervenció General en desenvolupament del Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Capítol II

Normes sobre despesa pública

Limitació de l’augment de la despesa

1. Durant l’exercici del 2001 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent.

2. Durant l’exercici del 2001 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Compromisos de despesa d’exercicis anteriors

1. Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l’últim trimestre del 2000, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d’Economia, Finances i Planificació, a proposta d’un altre departament, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s’imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l’estructura pressupostària.

3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d’Economia, Finances i Planificació pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, l’aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l’exercici anterior.

Recurrència de despeses en exercicis futurs

El Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les plantilles i a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Comptabilització de compromisos anuals

1. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els departaments han d’efectuar l’autorització de despeses per l’import de l’anualitat del 2001, dels compromisos plurianuals de despesa, i per l’import dels contractes o els convenis d’abast anual relatius al funcionament dels serveis.

2. El Departament d’Economia, Finances i Planificació, amb l’informe previ de l’interventor o interventora delegat corresponent, pot efectuar una reserva de crèdit de les quantitats a què fa referència l’apartat 1 fins que es materialitzi l’autorització de despesa corresponent.

Títol III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s’apliquen a tot el personal al servei de:

a) L’Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.

b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

d) L’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

e) Les empreses a què fa referència l’article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o societats participades per la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d’explotació, llevat de les que disposin d’un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l’informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació.

f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.

g) Les universitats públiques catalanes.

Retribucions del personal no laboral

1. Per a l’exercici del 2001, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2 % respecte a les fixades per a l’exercici del 2000.

2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació.

3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l’exercici del 2000.

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions a percebre el 2001 pels funcionaris, d’acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, són les següents:

   a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

   Grup Sou Triennis A 1.972.920 75.780 B 1.674.480 60.636 C 1.248.204 45.504 D 1.020.624 30.396 E 931.752 22.800 b) Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d’una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha d’ésser objecte de la reducció corresponent.

   c) L’import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

   Nivell Pessetes Nivell Pessetes 30 1.732.416 15 585.504 29 1.553.964 14 545.376 28 1.488.600 13 505.200 27 1.423.224 12 465.012 26 1.248.612 11 424.908 25 1.107.792 10 384.744 24 1.042.428 9 364.692 23 977.100 8 344.544 22 911.712 7 324.528 21 846.468 6 304.428 20 786.300 5 284.340 19 746.124 4 254.268 18 705.960 3 224.196 17 665.784 2 194.076 16 625.692 1 164.016 d) L’import del complement específic, que s’incrementa d’un 2% respecte als aprovats per al 2000, sens perjudici del que estableix l’article 23.2.

   e) El complement de productivitat establert per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que retribueix el rendiment especial, l’activitat i la dedicació extraordinàries, l’interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d’acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

   Primera. L’apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d’aquest complement, s’ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l’article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements de productivitat han d’ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l’organisme interessat, i se n’ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.

   Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

   Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d’Economia, Finances i Planificació de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

   f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d’ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

   g) Els complements personals transitoris reconeguts d’acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que són absorbits, durant l’any 2001, d’acord amb les normes següents:

   Primera. De l’increment de retribucions de caràcter general que estableix l’article 23.1, només se’n computa, a l’efecte de l’absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l’increment general establert per l’article 23.1, el complement personal transitori n’absorbeix el 100%.

   Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.

   Tercera. No es consideren, a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat per la lletra e d’aquest apartat.

2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

3. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, fins que no conclogui el procés d’extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

5. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l’apartat 1 d’aquest article percep per a l’exercici del 2001 un increment del 2% sobre les retribucions del 2000.

6. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:

   a) En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

   b) En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.

   c) En el mes de cessament en el servei actiu. No obstant això, quan el motiu del cessament sigui la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó que ha d’incloure el mes sencer en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.

2. Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els casos següents:

   a) Quan el temps de serveis prestats sigui inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Quan la jornada de treball, durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, sigui de jornada reduïda, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la corresponent reducció.

   b) Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

   c) En el cas de cessament en el servei actiu, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

   d) Quan el cessament del servei actiu sigui per jubilació, per mort o per retir i es donin les circumstàncies especificades en el darrer punt de la lletra c de l’apartat 1, també s’ha de considerar, quant a la paga extraordinària, com a mes complet.

3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Quan el temps de serveis efectivament prestats sigui inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, queden establerts de la manera següent:

   a) Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

   b) Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

4. Els funcionaris de carrera que canviïn de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual, les quals s’han de fer efectives per mensualitats completes d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

   a) Si el termini per a la presa de possessió acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s’ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència on hagi estat destinat, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

   b) Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència on va destinat el funcionari o funcionària s’ha de fer càrrec de les seves retribucions a partir del dia 1 del mes següent, independentment de si el funcionari o funcionària ha exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Retribucions en determinats supòsits de reducció de jornada

Els funcionaris i el personal estatutari que, per raó de guarda legal, tinguin cura directa d’un fill de menys de sis anys o disminuït psíquic o físic que no desenvolupa cap activitat retribuïda, i tinguin una reducció de la meitat o d’un terç de la jornada, han de percebre les retribucions corresponents al 60% o al 80%, respectivament. Aquesta reducció de retribucions és aplicable exclusivament al supòsit esmentat i no es pot fer extensiva a cap altre tipus de reducció de jornada previst per la normativa de la funció pública.

Retribucions del personal laboral

1. Per a l’exercici del 2001, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l’exercici del 2000, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació.

2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats en els apartats a, b, c, d i e de l’article 22 cal l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació, d’acord amb els criteris següents:

   a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests, l’aplicació dels convenis col·lectius d’àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.

   b) A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

   c) L’informe a què fa referència l’apartat b ha d’ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d’Economia, Finances i Planificació en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o projecte.

3. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

4. No es poden autoritzar les despeses derivades de l’aplicació de les retribucions per al 2001 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.

Adequació d’acords, convenis o pactes

No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció del que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s’han d’adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 23, 24 i 27, que s’hi oposin o que hi resultin incompatibles.

Pensions

1. Amb efectes des de l’1 de gener de 2001, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s’incrementen en el 2% en relació amb les de l’exercici del 2000.

2. Les pensions atorgades a l’empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica.

3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l’any 2001 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Limitació de l’augment de despeses de personal

1. Durant l’exercici del 2001 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques si l’increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d’altres conceptes pressupostaris dels capítols de despesa corrents. Si l’ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d’unitats orgàniques deriven de l’entrada en funcionament de noves inversions, l’increment de la despesa resultant ha d’ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l’entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d’ampliables.

2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d’acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d’aquest. La contractació del personal laboral s’ha de fer mitjançant els serveis d’ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d’atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Oferta pública d’ocupació

1. Per a l’exercici del 2001, l’oferta pública d’ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot aprovar una o diverses ofertes parcials d’ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per interins o personal laboral temporal.

3. El que disposen els apartats 1 i 2 s’ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.

Relacions de llocs de treball

Correspon al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia, Finances i Planificació, sens perjudici de les facultats de delegació fixades pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre:

a) L’assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.

b) Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.

Integració en el treball

1. Per a complir els principis d’integració en el treball establerts per la Llei de l’Estat 13/1982, del 7 d’abril, d’integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l’Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 5% de les places previstes en l’oferta pública d’ocupació.

2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l’exercici pressupostari del 2001 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

Títol IV

Operacions financeres

Avals

1. La Generalitat pot prestar avals durant l’exercici del 2001 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s’indiquen i fins als imports que s’assenyalen:

   a) Gestió d’Infraestructures, SA: fins a 19.798.000.000 de pessetes.

   b) Regs de Catalunya, SA: fins a 3.150.000.000 de pessetes.

   c) Fundació Privada Teatre Lliure i Consorci de l’Auditori i l’Orquestra de Barcelona, fins a 850.000.000 de pessetes per a inversions.

   d) Consorci del Gran Teatre del Liceu, fins a 709.000.000 de pessetes per a inversions.

2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d’ésser signats pel conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació o per l’autoritat en qui delegui expressament.

3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

4. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l’exercici del 2001 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

   a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import que com a màxim és el que autoritza la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2000, això és, fins a un import total de 25.250.000.000 de pessetes.

   b) Per a l’exercici del 2001, el límit a què fa referència l’article 11.4 de la Llei 2/1985, de 14 de gener, és del 3% de la quantitat global autoritzada (757.500.000 pessetes). Excepcionalment, el Govern pot acordar d’augmentar aquest límit.

   c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d’inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l’àmbit d’actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 16.000.000.000 de pessetes.

   d) Per a finançar inversions en matèria d’assistència social fins a un import total de 4.000.000.000 de pessetes.

5. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, de 24 de febrer, de creació de l’Institut, perquè avali operacions de préstec fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.

6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s’han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l’incompliment d’obligacions dels avalats.

7. En relació amb l’apartat 4, i pel que fa a les operacions de l’àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d’Economia, Finances i Planificació i de Sanitat i Seguretat Social, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d’aquestes operacions de crèdit.

8. El Departament d’Economia, Finances i Planificació ha d’inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l’aplicació i la rendibilitat i ha d’instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

9. S’autoritza el Govern per a concedir l’aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat, a l’empara de l’autorització continguda en l’article 35.

10. El conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupostos del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs per l’Institut Català de Finances i l’Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d’aquestes i els resultats de la gestió duta a terme pels instituts esmentats.

Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, fins a un import màxim de 99.700.000.000 de pessetes; addicionalment, l’endeutament autoritzat el 2000 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2001. El Govern ha de fixar les característiques de l’endeutament i la forma de representació del deute públic.

2. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s’enumeren en l’article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de més liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l’emissió de nous tipus d’actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l’endeutament de la Generalitat, en qualsevol modalitat, també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d’obtenir una millor estructura del deute en circulació.

3. En el cas de refinançament o substitució d’operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, previstes en els apartats 5 i 6 d’aquest article, l’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 2000.

4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions de les entitats o les empreses públiques amb l’aval de la Generalitat, s’autoritza el Govern perquè atorgui novament l’aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

5. El límit d’endeutament viu per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit en conseqüència tant a les disposades el 2000 com a les disposades el 2001, es manté en la quantitat resultant d’aplicar el percentatge establert per l’article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, incrementat en el 3,5% sobre l’estat de despeses del pressupost.

6. Addicionalment al límit assenyalat per l’apartat 5, i sense ultrapassar a fi d’exercici la xifra de tancament del precedent incrementada en un 6% del pressupost del Servei Català de la Salut per al 2001, es poden concertar operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any relacionades amb el lliurament de fons a la Generalitat procedents del finançament de l’assistència sanitària de la Seguretat Social.

7. S’autoritza l’Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 125.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.

8. S’autoritza l’Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d’endeutament viu de 12.500.000.000 de pessetes, concerti durant el 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l’Institut.

9. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2001 les operacions d’endeutament següents:

   a) Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l’Institut Català del Sòl fins a un import nominal de 1.000.000.000 de pessetes. L’any 2001 es pot disposar d’un import nominal de 200.000.000 de pessetes, que corresponen a les disposicions pendents d’exercicis anteriors i també les pròpies de l’exercici 2001. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any, es pot instrumentar el 2001.

   b) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 5.000.000.000 de pessetes, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d’operacions a executar l’any 2001 per aquest concepte, del qual l’import a executar l’any 2001 és de 3.154.000.000 de pessetes.

   c) Línia de crèdit per un import de 400.000.000 de pessetes, per tal d’atendre necessitats transitòries derivades d’una operació destinada a finançar parcialment el Pla d’habitatge, la qual consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l’alienació d’habitatges de promoció pública.

   d) Operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per a afrontar l’adquisició i la urbanització de sòl, fins a un import màxim de 2.800.000.000 de pessetes.

10. S’autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 850.000.000 de pessetes destinades al finançament de les inversions corresponents a l’execució de projectes d’informatització del Departament d’Interior.

11. S’autoritza l’Agència Catalana de l’Aigua a fer un increment d’endeutament net de 10.082.640.000 pessetes, destinat a operacions de capital.

12. S’amplia a l’exercici del 2001 l’autorització d’endeutament continguda en l’apartat 12 de l’article 33 de la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, a favor de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil, per la quantitat no formalitzada a 31 de desembre de 2000.

13. S’autoritza l’Institut d’Assistència Sanitària perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.319.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

14. S’autoritza l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA, perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 75.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

15. S’autoritza Gestió de Serveis Sanitaris perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 325.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

16. S’autoritza Gestió i Prestació de Serveis de Salut perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.400.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

17. S’autoritza el Parc Sanitari Pere Virgili perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 500.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

18. S’autoritza l’Institut Català d’Oncologia perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.250.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

19. S’autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 1.300.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

20. S’autoritza el Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) perquè concerti operacions d’endeutament per un import màxim de 2.500.000.000 de pessetes. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any, es pot instrumentar el 2001.

21. S’autoritza Ports de la Generalitat perquè concerti operacions d’endeutament per un import màxim de 1.000.000.000 de pessetes.

22. S’autoritza Forestal Catalana, SA perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 300.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

23. S’autoritza l’empresa pública Turisme Juvenil de Catalunya, SA perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

24. S’autoritza el Centre d’Alt Rendiment perquè concerti durant l’any 2001 una operació de crèdit per un import de 100.000.000 de pessetes, destinades a finançar les obres i els subministraments necessaris.

25. S’autoritza l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes perquè concerti durant l’any 2001 una operació de crèdit per un import màxim de 350.000.000 de pessetes, destinades a finançar les inversions necessà- ries.

26. S’autoritza l’empresa Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa) perquè concerti durant l’any 2001 operacions d’endeutament en qualsevol modalitat, per finançar parcialment les obres de rehabilitació previstes en el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat d’acord amb els compromisos adquirits en el Pla director d’obres fins a un import màxim de 1.700.000.000 de pessetes.

27. S’autoritza l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries a executar durant l’any 2001 operacions d’endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 196.000.000 de pessetes, destinades a finançar operacions de capital.

28. Durant el mes següent a l’aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de trametre al Departament d’Economia, Finances i Planificació els projectes d’inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d’endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d’execució d’aquells.

29. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d’informar el Departament d’Economia, Finances i Planificació de les disposicions que efectuïn de les operacions d’endeutament formalitzades, i també de l’aplicació d’aquestes.

30. Les característiques de les operacions d’endeutament assenyalades per aquest article han d’ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 5 i 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.

31. S’autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l’emissió respectiva.

32. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme en el curs de l’exercici del 2001 encaminades a cobrir el tipus d’interès i de tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.

Informació del Govern al Parlament en matèria d’endeutament

El Govern ha de trametre al Parlament, amb periodicitat trimestral i dins el trimestre següent, la informació sobre l’evolució de l’endeutament, classificada en:

a) Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.

b) Emissions de deute a llarg termini.

c) Crèdits i préstecs a curt termini.

d) Emissions de deute a curt termini.

Tramesa d’informació al Departament d’Economia, Finances i Planificació

1. Els organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils amb participació majoritària de la Generalitat han de trametre mensualment al Departament d’Economia, Finances i Planificació un estat de llur situació financera, d’acord amb l’estructura que aquest determini.

2. Correspon al Departament d’Economia, Finances i Planificació de vetllar per la coordinació de la gestió de tresoreria dels organismes autònoms i les empreses de la Generalitat.

Títol V

Normes tributàries

Desplegament de l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Als efectes del càlcul del gravamen al qual estan sotmeses les empreses afectades per un pla especial de protecció civil, establert per l’article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l’apartat 2 del mateix article 59, s’estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l’apartat 3 per a l’exercici 2001, d’acord amb el seu volum anual de facturació, s’ha d’ajustar a l’escala següent:

Quota Pessetes Facturació fins a 500.000.000 de pessetes 1.000.000 Facturació de més de 500.000.000 de pessetes i fins a 2.000.000.000 de pessetes 2.500.000 Facturació de més de 2.000.000.000 de pessetes i fins a 5.000.000.000 de pessetes 5.000.000 Facturació de més de 5.000.000.000 de pessetes 10.000.000 Article 39

Cànon de l’aigua

Durant l’any 2001 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, són els següents:

Concepte Any 2001 Tipus de gravamen aplicable a usos domèstics 43,57 PTA/m3 Tipus de gravamen general 13,80 PTA/m3 Tipus específic d’usos industrials 45,61 PTA/m3 Matèries en suspensió (MES) 41,77 PTA/kg Matèries inhibidores (MI) 835,42 PTA/k-equitox Matèries oxidables (MO) 83,54 PTA/kg Sals solubles (SOL) 668,35 PTA/S m3/cm Increment de temperatura (IT) només aplicable quan se superin els 3ºC 0,008846 PTA/m3 ºC

Concepte Any 2001 Nitrogen (N) 53,48 PTA/kg Fòsfor (P) 106,96 PTA/kg Aquests valors no inclouen l’impost sobre el valor afegit.

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat de Catalunya s’eleven, per a l’any 2001, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,02 a la quantia exigida l’any 2000. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. La xifra de les unitats dels tipus resultants de l’aplicació de l’increment a què es refereix l’apartat 1 s’arrodoneixen al 5, les compreses entre l’1 i el 5, al 0, les compreses entre 6 i 9, amb l’augment, en aquest últim supòsit, d’una unitat en la xifra de les desenes. En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 més propera.

3. Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1 les tarifes següents:

a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

b) La taxa regulada en el capítol IV del títol VII de la Llei 15/1997, de 24 de desembre.

c) Les que no superin la quantitat de 100 pessetes.

Títol VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat

Participació en els ingressos

1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

   a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat.

   b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 8.368.321.397 pessetes, de les quals 4.042.257.800 pessetes consignades en la partida 04.03.461.03, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s’han de distribuir entre les comarques, i 4.326.063.597 pessetes, consignades en la partida 04.03.463.01, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s’han de distribuir entre els municipis de Catalunya.

2. Les participacions en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableixen l’article 48.2 de l’Estatut d’autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.

3. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat) s’han d’ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci d’acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d’aquests crèdits ha d’ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

4. D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d’Aran d’un 1,86% de l’aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s’ha de distribuir entre la resta de les comarques d’acord amb els criteris següents:

   a) Atenent el nombre d’habitants de la comarca:

   a.1) En funció de la població, agrupada per intervals:

   80.020.285 pessetes per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2.

   64.881.424 pessetes en els altres casos.

   a.2) En funció de la població comarcal: 397.184.440 pessetes.

   a.3) En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal: 397.184.440 pessetes.

   b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial: 216.274.030 pessetes, distribuïdes en proporció directa a la superfície de cada comarca, i 88.672.437 pessetes, distribuïdes en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants, i amb el factor 1 la resta.

5. L’aplicació 04.03.463.01 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s’ha de distribuir:

   a) Al municipi de Barcelona, la quantitat de 540.684.660 pessetes.

   b) A la resta de municipis de Catalunya, la quantitat de 3.785.378.937 pessetes, d’acord amb l’aplicació dels criteris següents:

   b.1) 1.020.003.705 pessetes a repartir, com a quantitat fixa, en parts iguals entre tots els municipis.

   b.2) La resta de la dotació es reparteix de la manera següent:

   Primer. Atenent la consideració de la població com a indicador de despesa: 2.488.279.400 pessetes, distribuïdes en proporció directa al nombre d’habitants del municipi.

   Segon. Atenent la major despesa associada al fet de tenir més d’un nucli, 221.199.240 pessetes, distribuïdes entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent:

   110.599.620 pessetes en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi.

   110.599.620 pessetes en proporció a la població en nuclis de fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli.

   Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa de 541.008 pessetes per a cada capital, i 33.668.160 pessetes, distribuïdes en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen la quantitat corresponent en funció de la seva població.

6. Les dades de població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró del 1998.

   Disposicions addicionals

   Primera

   Parlament de Catalunya

1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 2000 als mateixos capítols del pressupost per al 2001.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia, Finances i Planificació.

   Segona

   Consell Consultiu

   Les dotacions de la secció 15 s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d’aquest organisme.

   Tercera

   Sindicatura de Comptes de Catalunya

1. El Ple de la Sindicatura de Comptes ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 18 del pressupost per al 2000 als mateixos capítols del pressupost per al 2001.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 18 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.

3. La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 18 amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia, Finances i Planificació.

   Quarta

   Consell de l’Audiovisual de Catalunya

1. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’incorporar els romanents de crèdit de la secció 02.03 del pressupost per al 2000 a la secció 27 del pressupost per al 2001.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció 27 s’han de lliurar en ferm, i per quartes parts, a nom del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el president o presidenta del qual és l’ordenador dels pagaments propis d’aquest organisme.

3. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció amb les limitacions establertes per l’article 5.1, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d’Economia, Finances i Planificació.

   Cinquena

   Pressupostos de les diputacions provincials

   Al pressupost de la Generalitat s’uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l’exercici del 2000.

   Sisena

   Interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2001, l’interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2001.

2. Fins al 31 de desembre de 2001, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 6,50%.

   Setena

   Romanents de crèdit

1. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l’Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 2000. L’Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives, i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l’Institut Català del Crèdit Agrari.

2. S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de la partida "Dotació fons d’acció social", del servei pressupostari competent en matèria de funció pública, s’incorporin a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2001, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.

3. S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre del 2000 de la partida "Dotació fons d’acció social" del pressupost del Servei Català de la Salut corresponent al seu personal laboral s’incorporin a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2001, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.

   Vuitena

   No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions

   S’autoritza el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l’anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l’exacció i la recaptació d’aquests comporten.

   Novena

   Informació sobre l’evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries

   Trimestralment, i conjuntament amb la tramesa de l’estat d’execució del pressupost a què es refereix l’article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s’ha d’enviar al Parlament informació sobre l’evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l’anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d’aquest pressupost.

   Desena

   Indemnització de les persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre

   S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació a incorporar els crèdits existents a 31 de desembre del 2000 de la partida 16.01.480.01 "Indemnitzacions de les persones incloses en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, de concessió d’amnistia" a l’aplicació corresponent de l’exercici del 2001.

   Onzena

   Gestió tributària

1. Els honoraris dels liquidadors de districte hipotecari meritats com a conseqüència de la seva intervenció en la gestió, la liquidació i la recaptació dels tributs cedits, i les quantitats convingudes en concepte de premi de cobrança per la recaptació d’ingressos públics de la Generalitat, i també la quantitat corresponent a la confecció dels efectes timbrats de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’han de fer efectius per minoració de la quantia total de la recaptació dels tributs corresponents.

2. Es faculta el conseller o consellera d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant una ordre, determini i reguli els períodes i els procediments de liquidació dels honoraris o de les quantitats a què fa referència l’apartat 1.

   Dotzena

   Tributació del joc

1. Per tal de destinar les quantitats obtingudes del joc a compensar despeses sanitàries, s’autoritza el Govern perquè acordi la cessió a tercers, qualsevol que en sigui la modalitat, fins i tot per a incorporar-los a un fons de titulació d’actius, dels ingressos presents o futurs que derivin de la tributació del joc i que hagi de percebre la Generalitat.

2. En el cas de supressió o modificació del règim jurídic d’un tribut o més d’un els rendiments dels quals se cedeixen, incloent-hi, pel que fa als de titularitat estatal, la modificació dels termes de la cessió o la supressió d’aquesta, i la modificació del règim jurídic substantiu, fiscal o administratiu del joc, s’han d’adaptar, en el cas que es produeixin perjudicis al fons o als fons, les mesures necessàries, i en especial les de caràcter pressupostari, per a compensar-los, en un pagament o més d’un, de tots els perjudicis produïts, amb la finalitat de restablir-los a la situació inicial, fins i tot, si escau, amb l’abonament a aquests dels interessos de demora corresponents.

3. S’autoritza el Govern a adoptar les mesures reglamentàries per al desenvolupament d’aquesta disposició i, en especial en relació amb l’exclusió de la fiscalització prèvia de les transferències dels ingressos al fons, a adoptar qualsevol tipus de compromís de pluriennalitat de la despesa que sigui necessari i la fixació del contingut dels contractes de cessió.

   Tretzena

   Despeses d’aval

   Els deutes derivats de les indemnitzacions per despeses d’aval, i els interessos que en derivin, es poden fer efectius per la via de la minoració d’ingressos en els termes que el Departament d’Economia, Finances i Planificació determini.

   Catorzena

   Consolidació dels fons derivats de l’Acord general sobre condicions de treball del personal de l’àmbit d’aplicació de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, de 12 de juliol del 2000

   Sens perjudici de l’obligat compliment amb caràcter general del que estableixen els articles 23.1 i 27.1, i tenint en compte, si escau, el que estableix l’article 103.1.b del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, es consoliden, en els conceptes de caràcter fix i periòdic que corresponguin per a l’any 2001, els increments retributius de l’any 2000 derivats de l’aplicació dels fons establerts per l’Acord general sobre condicions de treball del personal de l’àmbit d’aplicació de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, del 12 de juliol del 2000.

   Quinzena

   Alienació de béns immobles de la Generalitat

1. Es faculta el Govern perquè, durant l’any 2001, pugui aprovar els expedients d’alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 1.000.000.000 de pessetes la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l’alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. El corresponent acord d’alienació d’aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d’arrendament o arrendament financer d’aquests.

2. Dels expedients d’alienació de béns immobles de valor superior a 2.000.000.000 de pessetes, se n’ha de donar compte al Parlament.

   Setzena

   Règim d’autonomia econòmica de les herències intestades

1. Es faculta el Govern per a establir que l’òrgan col·legiat dependent del Departament d’Economia, Finances i Planificació que intervingui en l’administració i la liquidació de les herències intestades en què hagi estat declarada hereva la Generalitat de Catalunya tingui règim d’autonomia econòmica.

2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos provinents del cabal relicte de cadascun dels causants intestats dels quals hagi estat declarada hereva la Generalitat.

3. L’òrgan responsable de la gestió del règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 ha de presentar anualment al Departament d’Economia, Finances i Planificació la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica. Per decret del Govern s’ha de determinar la normativa que n’ha de regir la gestió.

   Dissetena

   Adequació i reforma en immobles destinats a ús administratiu

   Els projectes d’adequació per a la primera ocupació d’immobles destinats a ús administratiu adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els d’obres de reforma dels ja ocupats, amb un pressupost de licitació superior a 50.000.000 de pessetes, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, tant en els aspectes qualitatius com quantitatius, que té caràcter de vinculant i que ha d’ésser emès en el termini d’un mes a comptar de la data de la seva sol·licitud.

   Divuitena

   Cessions de domini en matèria de temps lliure

1. S’autoritza el Govern a cedir gratuïtament, als ajuntaments on són situats, el domini dels béns immobles transferits a la Generalitat pel Reial decret 2688/80, del 4 de desembre, sobre transferències de serveis de l’Estat en matèria de l’Institut Social del Temps Lliure, quan la Generalitat o les seves entitats autònomes no considerin que calgui utilitzar-los, amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al compliment pel cessionari de l’obligació de destinar l’immoble a finalitats d’utilitat pública o d’interès social. L’incompliment d’aquesta condició comporta la resolució de la cessió, i els béns han de revertir en la Generalitat, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment experimentat per aquests.

2. Es faculta el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, faci els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l’apartat 1.

   Dinovena

   Cessió de domini al Servei Català de la Salut

1. S’autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on es troben edificats centres de prestació de serveis sanitaris de titularitat d’aquell, als efectes d’unificar i racionalitzar la gestió d’aquests i amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari.

2. Es faculta el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l’apartat 1.

   Vintena

   Cooperació al desenvolupament

   El Govern ha de destinar un import total de 2.410.000.000 de pessetes a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:

   a) 910.000.000 de pessetes són consignats en la partida pressupostària 04.05.480.03/2.

   b) 1.500.000.000 de pessetes corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. S’autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l’import d’aquestes dotacions amb la minoració d’altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

   Vint-i-unena

   Pla director d’inversions locals

1. Durant l’exercici pressupostari del 2001, el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de redactar un informe sobre totes les partides d’aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d’assignació o de distribució als ens locals destinataris d’aquestes partides i l’òrgan responsable de llur gestió.

2. Mitjançant la Comissió de Cooperació Local de Catalunya s’instrumenta la participació dels ens locals en la formulació dels programes de subvencions destinats a les seves inversions finançades amb càrrec a aquest pressupost. Les bases reguladores d’aquests programes han d’incorporar l’emissió d’informe de la Comissió com a tràmit previ a la resolució corresponent.

3. El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de mantenir una base de dades, amb la informació necessària sobre la destinació i els beneficiaris dels recursos econòmics que les diferents administracions destinen a col·laborar amb els ens locals, mitjançant qualsevol tècnica de cooperació econòmica. Correspon al Govern de regular-ne el funcionament.

4. L’informe al qual fa referència l’apartat 1 i la base de dades que determina l’apartat 3 són actuacions orientades a l’elaboració del Pla director d’inversions locals de Catalunya.

   Vint-i-dosena

   Recaptació de taxes pel Consell General d’Aran

   Són taxes del Consell General d’Aran les que la Generalitat de Catalunya pugui transferir-li com a conseqüència del traspàs de competències d’acord amb la normativa sobre el règim especial de la Vall d’Aran. Aquestes taxes regeixen transitòriament, fins que no sigui dictada la normativa pròpia corresponent, per les normes que les regulin abans de la transferència.

   Vint-i-tresena

   Modificacions dels concerts educatius

   S’autoritza el Departament d’Ensenyament a aprovar les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar els acords de centres en crisi i l’acord per a la implantació del nou sistema educatiu, signat amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l’ensenyament privat i de l’educació especial.

   Vint-i-quatrena

   Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents

   S’autoritza el conseller o consellera d’Ensenyament, amb l’informe previ vinculant del Departament d’Economia, Finances i Planificació, a subscriure convenis d’abast plurianual amb les administracions locals per col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d’aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, o dels regulats per la Llei de l’Estat 14/1970, del 4 d’agost, general d’educació i finançament de la reforma educativa. Els esmentats convenis es regeixen per les clàusules que hi són incloses, les quals n’han de determinar també el règim de seguiment i control.

   Vint-i-cinquena

   Supressió de barreres arquitectòniques als centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària

   El Govern ha d’incrementar progressivament els recursos destinats a la supressió de barreres arquitectòniques, en especial en els centres d’ensenyament infantil, de primària i de secundària per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Vint-i-sisena

   Afectació d’ingressos procedents de sancions en matèria de cinematografia

   Els ingressos procedents de les sancions en matèria de cinematografia s’afecten al foment de la cinematografia. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents de la secció 07 (Departament de Cultura) per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Vint-i-setena

   Fons de garantia per a les indústries culturals

   S’autoritza el Govern a ampliar la destinació del fons de garantia per a activitats de producció cinematogràfica, constituït en virtut de la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, i ampliat en anys successius. A partir de l’entrada en vigor de la present Llei, l’esmentat fons pot ésser destinat a l’establiment, en col·laboració amb entitats financeres, d’una o diverses línies especials de crèdit per a inversions empresarials en l’àmbit de la cultura.

   Vint-i-vuitena

   Convenis de l’Institut Català de la Salut

   S’autoritza l’Institut Català de la Salut a l’intercanvi de prestacions vinculades a l’àmbit sanitari, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya.

   Vint-i-novena

   Afectació d’ingressos en matèria de serveis sanitaris

   Els ingressos per la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, de 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, han d’ésser considerats ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats en virtut del Decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos han d’ésser considerats ingressos propis del Servei Català de la Salut.

   Trentena

   Generació de crèdits per ingressos procedents de l’alienació de béns adquirits mitjançant l’expropiació forçosa

   D’acord amb l’article 44 del Decret legislatiu 9/94, del 13 de juliol, del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els ingressos derivats dels expedients d’alienació i de cessió d’ús a títol onerós de béns adquirits mitjançant expropiació forçosa generen crèdits en els capítols d’operacions de capital del pressupost del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost. Aquests ingressos queden afectats a l’adquisició de terrenys necessaris per a l’execució d’infraestructures d’aquest Departament.

   Trenta-unena

   Gestió de les subvencions per a adquisició d’habitatges

1. L’Institut Català del Sòl gestiona i abona directament les subvencions reconegudes pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge als adquirents d’habitatges de protecció oficial i preu taxat i les vinculades a polítiques de rehabilitació i d’altres de vinculades a l’habitatge i al sòl.

2. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè contracti durant l’any 2001 operacions d’endeutament per un import màxim de 2.500.000.000 de pessetes destinades a finançar els pagaments indicats en l’apartat 1.

3. El Govern ha d’incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per a transferir a l’Institut Català del Sòl l’import de les amortitzacions i els interessos meritats anualment per l’endeutament a què fa referència l’apartat 2.

4. El Govern ha d’autoritzar la disposició d’aquest endeutament amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació.

   Trenta-dosena

   Obres d’edificació

1. L’Institut Català del Sòl pot fer operacions d’endeutament de qualsevol modalitat, per a finançar parcialment obres d’edificació que promogui per compte del Govern i d’acord amb aquest fins a un import màxim de 8.000.000.000 de pessetes. El Govern ha d’incloure en els pressupostos anuals les partides pressupostàries suficients per a transferir a l’Institut Català del Sòl l’import de les amortitzacions i els interessos meritats anualment per aquest endeutament.

2. Addicionalment, l’endeutament autoritzat d’acord amb la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000, i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any, es pot instrumentar el 2001.

3. El Govern ha d’autoritzar la disposició d’aquest endeutament amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació.

   Trenta-tresena

   Cessió de domini a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

1. Queden incorporats al patrimoni propi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:

   a) Els béns mobles i immobles que són de titularitat de la Generalitat i estan afectes a l’explotació ferroviària.

   b) Els béns mobles i immobles afectes a l’explotació de les línies que a Catalunya depenien abans de FEVE i són explotats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

   c) Resten fora de l’àmbit d’aquest precepte els béns que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es trobin afectes a l’explotació ferroviària.

2. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha d’elaborar l’inventari de tots els béns a què fa referència l’apartat 1.

3. S’autoritza el Govern de la Generalitat a cedir gratuïtament a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el domini de béns patrimonials de la Generalitat perquè siguin destinats a l’explotació ferroviària durant un termini de trenta anys. L’incompliment d’aquesta obligació dins el termini establert comporta la resolució de la cessió i els béns cedits han de revertir a la Generalitat, la qual té dret a rebre el valor dels danys i detriments experimentats en els béns objecte de reversió.

   Trenta-quatrena

   Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l’activitat agrària

   S’autoritza el Govern a pagar a la bestreta tot l’import de les pensions de cessament anticipat de l’activitat agrària, a l’efecte de pal·liar el retard del cofinançament procedent del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquest pagament s’ha d’efectuar entre els dies 1 i 15 de cada mes.

   Trenta-cinquena

   Afectació d’ingressos procedents de llicències de caça i pesca

   Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per l’expedició de les llicències de caça i pesca s’afecten a la conservació d’aquests recursos i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i del Departament de Medi Ambient, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Trenta-sisena

   Aplicació del Programa de desenvolupament rural i de l’Instrument financer d’orientació de la pesca

   En l’àmbit d’aplicació del Programa de desenvolupament rural i de l’Instrument financer d’orientació de la pesca, i per les línies d’ajut que s’hagin d’executar en l’exercici del 2002, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d’ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s’ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.

   Trenta-setena

   Pla de riscos laborals

   Les actuacions que derivin de l’aplicació de la Llei de l’Estat 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, han de comportar les corresponents transferències de crèdits a les partides pressupostàries específiques previstes a aquest efecte.

   Trenta-vuitena

   Ajuts a les petites i les mitjanes empreses que contractin treballadors segons uns requisits determinats

   El Govern, a proposta del conseller o consellera de Treball, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a promoure ajuts a les petites i mitjanes empreses de Catalunya que contractin treballadors que compleixin els requisits següents: persones demandants de primer lloc de treball, persones aturades que faci més d’un any que estiguin inscrites al Servei Català de Col·locació, persones més grans de quaranta anys, persones menors de vint-i-cinc anys i persones discapacitades.

   Trenta-novena

   Règim d’autonomia econòmica dels centres penitenciaris

1. Es faculta el Govern per a establir que els centres penitenciaris de Catalunya tinguin règim d’autonomia econòmica.

2. El règim d’autonomia econòmica a què es refereix l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts com a resultat dels economats, i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d’altres entitats.

3. L’òrgan responsable de la gestió en règim d’autonomia econòmica de cada centre penitenciari ha de presentar anualment al Departament de Justícia la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i, si escau, del Tribunal de Comptes.

4. Per decret del Govern s’han de determinar els centres penitenciaris que s’acullen al que estableixen aquesta disposició i la normativa que n’ha de regir la gestió.

   Quarantena

   Afectació d’ingressos procedents dels cànons anuals abonats per les entitats concessionàries del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme

   Els ingressos procedents dels cànons anuals abonats per les entitats concessionàries del Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i del camp de la inspecció i el control reglamentari en l’àmbit de la seguretat, la qualitat i la normativa industrials s’afecten a l’elaboració de programes d’investigació i promoció de la seguretat vial, programes d’investigació, anàlisi, foment i promoció de la seguretat industrial i la qualitat, la defensa dels consumidors i usuaris i el foment del sistema arbitral de consum, i també a l’activitat de supervisió, inspecció i control del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en el pressupost de despesa de la secció 13 (Departament d’Indústria, Comerç i Turisme), per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Quaranta-unena

   Participació del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) en la Societat Catalana d’Iniciatives, SA

   S’autoritza el Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) a participar en la Societat Catalana d’Iniciatives, SA quatre anys més a comptar des del venciment de l’última pròrroga autoritzada mitjançant la disposició addicional trenta-novena de la Llei 20/1998, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999. Aquesta pròrroga estableix que el termini de participació fineix el dia 13 de març del 2004.

   Quaranta-dosena

   Finançament del transport especial per als discapacitats físics

   El Govern ha d’estudiar les mesures a adoptar per tal de promoure l’accés dels disminuïts físics a la xarxa de transport públic.

   Quaranta-tresena

   Programa de gestió dels residus municipals

   El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2001, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993 i amb la col·laboració dels ens locals.

   Quaranta-quatrena

   Afectació d’ingressos procedents de sancions en matèria d’activitats extractives

   Els ingressos procedents de les sancions en matèria d’incompliment de les condicions de protecció del medi ambient en les activitats extractives s’afecten a la restauració de les activitats finalitzades o abandonades. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament de Medi Ambient, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Quaranta-cinquena

   Cessió de domini de béns als Consorcis del Baix Camp, la Selva i el Montsià i al Consell Comarcal del Baix Ebre

1. S’autoritza la Junta de Residus a cedir als consorcis del Baix Camp, la Selva i el Montsià el domini dels béns situats a l’àmbit territorial de les esmentades zones del Baix Camp, la Selva i el Montsià que estiguin vinculats actualment al compliment de les finalitats dels esmentats consorcis.

2. S’autoritza la Junta de Residus a cedir al Consell Comarcal del Baix Ebre el domini de les finques següents:

   a) La finca situada al terme municipal de l’Ametlla de Mar, partida "Torrent del Pi", inscrita al Registre de la Propietat número 2 de Tortosa, al tom 3443, llibre 109 de l’Ametlla de Mar, foli 224, finca 1119, inscripció 1a.

   b) La finca situada al terme municipal de l’Ametlla de Mar, partida "Torrent del Pi" i "Estany Tort", inscrita al Registre de la Propietat número 2 de Tortosa, al tom 2582, llibre 40 de l’Ametlla de Mar, foli 78, finca 4058, inscripció 1a.

3. Les cessions de domini resten condicionades al compliment pel cessionari de l’obligació de destinar els béns a les finalitats d’utilitat pública o d’interès social establertes. L’esmentada finalitat s’ha de mantenir durant un termini de trenta anys, els quals comencen a computar a partir de la data de formalització de la corresponent escriptura pública de cessió. L’incompliment d’aquesta condició, dins el termini assenyalat, comporta la resolució de la cessió, i els béns han de revertir a la Junta de Residus, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment experimentat per aquests.

   Quaranta-sisena

   Aplicació del Programa de gestió de residus industrials

   El Govern ha d’establir, a proposta del Departament de Medi Ambient, les actuacions concretes que deriven del Programa de gestió de residus industrials, amb la prioritat de la minimització i la valorització, que estableix el Programa, i dins les previsions pressupostàries.

   Quaranta-setena

   Pla de foment de la sostenibilitat a escala local

   El Govern ha de destinar, l’any 2001, dins les previsions pressupostàries del Departament de Medi Ambient, els recursos necessaris per a executar un pla de foment de la sostenibilitat a escala local, que afavoreixi la cooperació amb els ens locals que s’adhereixin a la Carta d’Aalborg i facin els processos per a elaborar les agendes locals.

   Quaranta-vuitena

   Afectació d’ingressos procedents de l’avaluació de programes de restauració

   Els ingressos procedents de la recaptació de les taxes per l’elaboració d’informes tècnics per a avaluar programes de restauració i per la inspecció d’obres s’afecten a la gestió i la restauració de les àrees afectades per activitats mineres i són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents del Departament de Medi Ambient, per una quantia igual a l’excés ingressat sobre la prevista en el pressupost.

   Quaranta-novena

   Pressupostos de les universitats catalanes

   Prèviament a l’aprovació dels pressupostos de les universitats, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d’elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació, perquè l’autoritzi.

   Cinquantena

   Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004

   En el marc del Pla de recerca de la Generalitat 2001-2004, i amb l’autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d’abast plurianual per als programes de beques, ajuts i subvencions que s’hi incloguin.

   Cinquanta-unena

   Increment dels ajuts a les empreses que incorporin nous elements tecnològics

   El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Indústria, Comerç i Turisme, ha d’instrumentar les actuacions necessàries per a les petites i les mitjanes empreses que accedeixin a incorporar nous elements tecnològics. Aquests ajuts han d’incloure totes les actuacions que facin les empreses en aquest sentit.

   Cinquanta-dosena

   Pla plurianual d’inversions, reposició i manteniment de les universitats 2001-2006

   El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d’elaborar el Pla plurianual d’inversions, reposició i manteniment de les universitats per al període 2001-2006 i l’ha d’elevar al Govern durant el primer trimestre del 2001, amb l’informe previ del Departament d’Economia, Finances i Planificació, perquè l’autoritzi i programi els recursos necessaris per a executar-lo dins les previsions d’aquest pressupost i dels pressupostos següents. D’aquest Pla i de totes les seves previsions, se n’ha de donar compte al Parlament en el termini de tres mesos des de l’autorització corresponent.

   Cinquanta-tresena

   Programa plurianual per a la creació, el foment i la consolidació d’un col·lectiu de científics d’alt nivell

   El Govern, a proposta del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, ha d’aprovar un programa plurianual per a la creació, el foment i la consolidació d’un col·lectiu de científics d’alt nivell a Catalunya, amb l’objectiu de donar un nou impuls a la promoció i el desenvolupament de la recerca i del coneixement científic al servei del progrés i de la ciència a Catalunya.

   Cinquanta-quatrena

   Finançament de la Fira de Barcelona

   El Govern ha de participar en el finançament de la Fira de Barcelona amb un import mínim de 750 milions de pessetes. Aquest import s’ha d’ajustar a l’acord a què puguin arribar les diferents administracions implicades.

   Cinquanta-cinquena

   Subvenció a la Cambra d’Associacions de Parcel·listes de Catalunya

   El Govern ha de concedir una subvenció per una quantitat mínima de 25 milions de pessetes a la Cambra d’Associacions de Parcel·listes de Catalunya.

   Cinquanta-sisena

   Licitació de les obres de la variant oest de la carretera de Camprodon

   El Govern ha de licitar, al llarg de l’any 2001, les obres de la variant oest de la carretera de Camprodon (Ripollès).

   Cinquanta-setena

   Condicionament de la carretera N-260-NII

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres de condicionament de la variant de la carretera N-260-NII, per Borrassà i Ordis (Alt Empordà), a les quals ha de destinar un mínim de 725 milions de pessetes.

   Cinquanta-vuitena

   Traspàs a Aigües Ter-Llobregat

1. Es traspassen a Aigües Ter-Llobregat, ens de dret públic sotmès a l’ordenament jurídic privat, els béns immobles i les instal·lacions, els drets reals constituïts a favor d’aquests, les autoritzacions, els permisos i les llicències atorgats a benefici seu i qualssevol altres actius, drets i obligacions que en derivin, i afectes a la prestació del servei públic d’abastament d’aigua en alta de competència de la Generalitat.

2. S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, dugui a terme els actes necessaris per a desenvolupar el traspàs a què fa referència l’apartat 1, mitjançant la formalització d’una acta de lliurament a l’ens Aigües Ter-Llobregat, la qual ha d’incorporar una relació detallada dels béns transferits, i també la valoració econòmica corresponent.

   Cinquanta-novena

   Increment de les partides per a l’assistència jurídica gratuïta

   Per tal de millorar progressivament les compensacions que perceben els advocats i procuradors per llurs actuacions d’assistència jurídica gratuïta, el Govern ha d’incrementar fins a un 40% les partides pressupostàries corresponents. A aquest efecte s’ha de prendre com a base de càlcul la dotació de les esmentades partides pressupostàries als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2000.

   Seixantena

   Obres de recuperació i rehabilitació de l’antic monestir de Peralada

   El Govern ha de promoure, al llarg de l’any 2001, un conveni amb l’Ajuntament de Peralada (Alt Empordà), i participar-hi, per tal d’iniciar les obres de recuperació i rehabilitació de l’antic monestir de Peralada, fent especial atenció a la recuperació i la rehabilitació del claustre de l’antic monestir de Sant Domènec.

   Seixanta-unena

   Promoció del comerç urbà

   El Govern ha de constituir un fons d’actuacions específiques per a promoure el comerç urbà de Catalunya per un import mínim de 1.000 milions de pessetes.

   Seixanta-dosena

   Impuls del voluntariat social

   El Govern ha d’elaborar, al llarg de l’any 2001, un programa específic d’actuació amb la finalitat d’impulsar el voluntariat per reforçar les associacions a l’efecte que la supressió de la prestació social substitutòria del servei militar no impacti negativament en els serveis socials.

   Seixanta-tresena

   Equiparació de les condicions laborals i professionals del personal sanitari

   El Govern, en la negociació del nou sistema de finançament de la sanitat, que s’ha de desenvolupar al llarg del 2001, ha d’incloure-hi les provisions que siguin procedents per al compliment de la Resolució 141/VI del Parlament de Catalunya, sobre l’equiparació de les condicions laborals i professionals del personal sanitari.

   Seixanta-quatrena

   Programa per a persones discapacitades físiques

   El Govern ha de crear un programa especial destinat a persones amb discapacitats físiques, provocades per malalties neuromusculars, que depenguin totalment d’una tercera persona, i ha de destinar els recursos necessaris per a dur-lo a terme.

   Seixanta-cinquena

   Recursos assistencials per a malalts mentals

   El Govern ha d’establir els recursos assistencials alternatius a l’hospitalització dels malalts mentals, tot incrementant els recursos i els programes dels equips de salut mental, i també promoure acords de col·laboració amb les associacions de famílies i de malalts.

   Seixanta-sisena

   Millora de la xarxa de carreteres d’Osona

   El Govern ha de redactar, al llarg de l’any 2001, els projectes de millora de la xarxa de carreteres de la comarca d’Osona.

   Seixanta-setena

   Millora de la carretera C-1412

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, la millora de la carretera C-1412 entre Jorba i Copons (Anoia).

   Seixanta-vuitena

   Millora de la carretera C-241

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, la millora de la carretera C-241 entre Igualada (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

   Seixanta-novena

   Primera fase de l’estació d’esquí de Rasos de Peguera

   El Govern ha de participar en els convenis per tal d’iniciar la primera fase de l’estació d’esquí de Rasos de Peguera (Berguedà).

   Setantena

   Centre Multimodal de Vilamalla, el Far d’Empordà i Figueres

   El Govern ha de promoure els estudis necessaris per a portar a terme el Centre Multimodal de Vilamalla, el Far d’Empordà i Figueres (Alt Empordà).

   Setanta-unena

   Condicionament de la carretera Figueres - Viladomat

   El Govern ha de dur a terme, al llarg de l’any 2001, el projecte de condicionament de la carretera Figueres-Viladomat (Alt Empordà), i ha d’iniciar les obres al llarg de l’any 2002.

   Setanta-dosena

   Remodelació de la terminal d’autobusos de Lloret de Mar

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres de remodelació de la terminal d’autobusos de Lloret de Mar (Selva).

   Setanta-tresena

   Estudi previ de la ronda de Lloret de Mar

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, l’estudi previ de la ronda de Lloret de Mar (Selva).

   Setanta-quatrena

   Reparació del tram urbà de la carretera de Valls

   El Govern ha de reparar, al llarg de l’any 2001, el tram urbà de carretera de la població de Valls que uneix les poblacions de Valls i el Pla de Santa Maria (Alt Camp).

   Setanta-cinquena

   Reforçament de les travesseres de Boldó, la Fuliola i Tornabous

   El Govern ha de redactar els projectes de reforçament de les travesseres de Boldó, la Fuliola i Tornabous (Urgell) de la carretera C-148.

   Setanta-sisena

   Reforçament del ferm de la carretera L-313

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres de reforçament del ferm de la carretera L-313, des del centre de Guissona (Segarra) fins a la variant de Guissona.

   Setanta-setena

   Projecte de llei d’estabilitat pressupostària

   El Govern, en el marc de la normativa aprovada per l’Estat, ha de presentar al Parlament un projecte de llei d’estabilitat pressupostària.

   Setanta-vuitena

   Compliment del conveni de cooperació del Pla d’infraestructures del delta del Llobregat

   El Govern ha d’accelerar les accions administratives pertinents, al llarg de l’any 2001, per tal de donar compliment al conveni de cooperació del Pla d’infraestructures del delta del Llobregat.

   Setanta-novena

   Projecte del traçat de la carretera T-301

   El Govern ha de participar, conjuntament amb l’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre), en la redacció del projecte del traçat de la carretera T-301 l’entrada a Tortosa pel barri de Remolins i els accessos al recinte firal i el projecte del futur pont sobre el riu Ebre.

   Vuitantena

   Dotació de les biblioteques de Lleida, Girona i Tarragona

   El Govern ha de dotar, al llarg de l’any 2001, de recursos suficients les biblioteques públiques de Lleida, Girona i Tarragona per tal que puguin afrontar les despeses derivades dels increments i la reclassificació de llurs personal, i també les relatives a llur funcionament.

   Vuitanta-unena

   Pla d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitats

   El Govern ha d’elaborar un pla d’inserció sociolaboral de persones amb discapacitats a l’Administració de la Generalitat, que inclogui la definició de les funcions susceptibles d’ésser exercides per aquestes persones segons el grau i la tipologia, per a complir els principis d’integració social dels minusvàlids i el que estableix el Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

   Vuitanta-dosena

   Recuperació del castell de Sant Ferran, a Figueres

   El Govern ha de promoure el projecte de recuperació i revitalització del castell de Sant Ferran, i participar-hi, juntament amb l’Administració de l’Estat i l’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà), per tal de redactar definitivament els estatuts del Consorci corresponent.

   Vuitanta-tresena

   Supressió de barreres arquitectòniques

   Els diferents departaments de la Generalitat han de destinar, per a l’any 2001, un 2% de llurs partides pressupostàries d’inversió directa en els edificis d’ús públic de titularitat de la Generalitat o en els edificis el dret d’ús dels quals, per qualsevol títol, correspon a la Generalitat, per a suprimir-ne les barreres arquitectòniques.

   Vuitanta-quatrena

   Programa de coordinació d’actuacions i ajuts destinats als infants que han patit maltractaments

   El Govern ha de dur a terme un programa que coordini les actuacions i els ajuts als infants que han estat objecte de maltractaments.

   Vuitanta-cinquena

   Pla d’actuacions de protecció a les famílies

   El Govern ha d’ elaborar un pla d’actuacions de protecció a les famílies que contingui els beneficis fiscals a aplicar els propers anys, inclosos els dedicats al primer fill de cada família.

   Vuitanta-sisena

   Fons de pensions per ruptures matrimonials

   El Govern, un cop elaborat l’estudi corresponent encarregat al Departament de Justícia, ha de crear, si escau, un fons de pensions per ruptures matrimonials.

   Vuitanta-setena

   Suport especialitzat en psicooncologia

   El Govern ha de potenciar el desplegament específic de suport especialitzat en psicooncologia en els centres de referència oncològica.

   Vuitanta-vuitena

   Beneficis fiscals per a les empreses que ofereixin serveis de guarderia

   El Govern, en el marc fiscal que es fixi per a tot l’Estat, ha d’establir beneficis fiscals per a les empreses que ofereixin serveis de guarderia per als fills de llurs treballadors, d’una manera gratuïta o a un preu inferior al del mercat.

   Vuitanta-novena

   Accions de prevenció de les conductes de risc dels joves

   El Govern ha d’incrementar les accions de prevenció de les conductes de risc dels joves pel que fa a les drogodependències i la sida, que facilitin l’accés dels joves a l’ús de preservatius, ha d’impulsar campanyes de sensibilització a les escoles i ha d’incrementar el suport a les organitzacions no governamentals que actuen en aquests àmbits.

   Norantena

   Integració social de les persones immigrades

   El Govern ha de destinar per al 2001, dins les previsions pressupostàries corresponents, els recursos necessaris per a fer actuacions orientades a la integració social de les persones immigrades.

   Noranta-unena

   Inici de les obres de la variant de la Palma de Cervelló a Corbera de Llobregat

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres de la variant de la Palma de Cervelló a la població de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).

   Noranta-dosena

   Construcció de la carretera entre Manresa i Igualada

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, la redacció del projecte constructiu de la carretera entre Manresa i Igualada.

   Noranta-tresena

   Remodelació i millora dels barris de l’Hospitalet de Llobregat

   El Govern ha de participar en els convenis de remodelació i millora dels barris de la població de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), i entre aquests especialment els de Collblanc i la Torrassa.

   Noranta-quatrena

   Segona fase de recuperació del riu Besòs

   El Govern ha d’impulsar els projectes de la segona fase de recuperació del riu Besòs, i ha de participar-hi.

   Noranta-cinquena

   Rehabilitació d’habitatges del barri de la Barceloneta, a Barcelona

   El Govern ha de promoure, al llarg de l’any 2001, un conveni, i participar-hi, per tal d’emprendre el programa de rehabilitació d’habitatges del barri de la Barceloneta, a Barcelona.

   Noranta-sisena

   Obres de connexió i ampliació de l’Eix Transversal a Cervera

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres de connexió i ampliació de l’Eix Transversal (C-25) en el tram les Oluges - Cervera (Segarra), fins a connectar amb l’autovia de la N-II.

   Noranta-setena

   Reforçament del ferm de la carretera L-311, a Guissona

   El Govern ha d’estudiar l’execució de les obres de reforçament del ferm de la part urbana de la carretera L-311, al municipi de Guissona (Segarra).

   Noranta-vuitena

   Construcció de parcs de bombers a Banyoles

   El Govern ha d’iniciar, al llarg de l’any 2001, les obres per a construir parcs de bombers a la població de Banyoles (Pla de l’Estany).

   Noranta-novena

   Problemàtica de l’estat deficient de les instal·lacions elèctriques dels habitatges

   El Govern ha d’establir les propostes per a poder abordar la problemàtica relacionada amb l’estat deficient de les instal·lacions elèctriques dels habitatges a Catalunya.

   Disposicions finals

   Primera

   Pròrroga de disposicions

1. Es prorroga per a l’exercici del 2001 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

2. Es prorroga, per a l’exercici del 2001, el contingut de les disposicions addicionals seixanta-cinquena, seixanta-vuitena, vuitanta-vuitena, vuitanta-novena, norantena, noranta-unena, noranta-cinquena, noranta-vuitena, noranta-novena, cent vint-i-cinquena, cent vint-i-vuitena i cent vint-i-novena de la Llei 3/2000, de 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000.

   Segona

   Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

   S’autoritza el Departament d’Economia, Finances i Planificació perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

   Tercera

   Entrada en vigor

   Aquesta Llei entra en vigor l’1 de gener del 2001.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2000

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Artur Mas i Gavarró

   Conseller d’Economia, Finances i Planificació

   Annex

   a l’article 1.10 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001

   Pressupost d’explotació Pressupost de capital Empreses Recursos Dotacions Recursos Dotacions Turisme Juvenil de Catalunya, SA 1.493.402.623 1.493.402.623 1.140.001.000 1.140.001.000 Agència de Patrocini i Mecenatge, SA 132.100.000 132.100.000 19.000.000 19.000.000 Teatre Nacional de Catalunya, SA 1.905.007.000 1.905.007.000 371.003.000 371.003.000 Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA 214.708.796 214.708.796 159.000.000 159.000.000 Túnels i Accessos de Barcelona, SAC 3.376.479.000 3.376.479.000 2.524.175.000 2.524.175.000 Gestió d’Infraestructures, SA 5.898.768.000 5.898.768.000 99.371.300.000 99.371.300.000 Equacat, SA 172.600.000 172.600.000 33.773.000 33.773.000 Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA 4.400.428.000 4.400.428.000 3.675.000.000 3.675.000.000 Túnel del Cadí, SAC 2.442.677.000 2.442.677.000 685.065.000 685.065.000 Administració, Promoció i Gestió, SA 6.811.143.748 6.811.143.748 52.000.000 52.000.000 Promotora d’Exportacions Catalanes, SA 134.925.000 134.925.000 0 0 Regs de Catalunya, SA 944.666.000 944.666.000 15.257.144.666 15.257.144.666 Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA 350.000.000 350.000.000 400.000.000 400.000.000 Eficiència Energètica, SA 55.520.200 55.520.200 0 0 Sanejament Energia, SA 39.335.863 39.335.863 0 0 Centre per a l’Empresa i per al Medi Ambient, SA 351.100.000 351.100.000 4.800.000 4.800.000 Forestal Catalana, SA 2.060.000.000 2.060.000.000 366.200.000 366.200.000 Energètica d’Instal·lacions Sanitàries, SA 94.887.290 94.887.290 600.000 600.000 Sistema d’Emergències Mèdiques, SA 3.829.439.459 3.829.439.459 105.000.000 105.000.000

   (Vegeu annexos al document PDF)

   (00.363.111)

   Nota: la correcció d'errada esmentada al títol fa referència parcialment a un quadre del document PDF i per tant no s'hi ha incorporat.