DECRET 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

DECRET

378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

La Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, va establir el marc jurídic per a la implantació dels establiments comercials per tal que el desenvolupament del comerç en el territori durant els propers anys tingui molt en compte la seva transcendència en la configuració del model de ciutat complexa, compacta i socialment cohesionada que ens és propi i que el Govern i el Parlament de Catalunya volen preservar.

Per completar aquest marc, l'articulat de la Llei conté nombroses remissions al seu desplegament reglamentari, especialment pel que fa a la concreció del contingut i l'abast de determinats conceptes, així com pel que fa a la regulació de determinats procediments i dels òrgans que hi intervenen.

Aquest Decret refon en un text únic totes les disposicions que incideixen en l'aplicació de la Llei i dels instruments que se'n deriven, superant la dispersió preexistent. S'incorpora, per tant, la regulació de les modalitats i instal·lacions abans establertes en l'Ordre de 26 de setembre de 1997, sobre tipologia dels establiments comercials, el procediment i règim jurídic que preveia l'Ordre de 8 de juliol de 1998, per la qual es regulen els programes d'orientació per als equipaments comercials (POEC), i el procediment a seguir per al control del grau d'implantació, anteriorment objecte d'un tractament a part en el Decret 340/2001, de 18 de desembre, sobre el procediment a seguir pel Servei de Competència en la Distribució Comercial, actualment anomenat Servei d'Ordenació de la Distribució Comercial.

Per tot això, la part dispositiva del Decret s'estructura en sis capítols, més tres disposicions addicionals, quatre transitòries, una derogatòria i una final. El primer dels capítols desenvolupa els conceptes referits als tipus d'establiments comercials que tenen rellevància quant a l'aplicació de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, i del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC), així com els aspectes determinants pel que fa a la seva implantació, especialment la seva localització, el càlcul de la superfície de venda i la dotació d'aparcament. Aquest capítol es completa amb l'esment d'unes obligacions que han de complir amb relació a les persones consumidores.

El segon capítol desenvolupa el procediment a seguir per a l'atorgament de la llicència comercial de la Generalitat i preveu un procediment abreujat per a determinats supòsits en què la concurrència de determinades circumstàncies permet obviar la major complexitat del procediment establert amb caràcter general. Rellevant és la regulació de la vigència de la llicència, que aporta rigor i claredat especialment pel que fa al caràcter finit de la llicència respecte de les parts del projecte no materialitzades inicialment.

El capítol tercer fa específica referència a l'exercici pels ens locals de la seva facultat de programar el desenvolupament comercial del municipi. En aquest sentit es regulen els continguts mínims dels programes d'orientació dels equipaments comercials (POEC), el procediment per elaborar-los i aprovar-los així com les seves particularitats quan eventualment poden incidir en la delimitació de la trama urbana consolidada o en la modificació del PTSEC per a un municipi.

El capítol quart fa específica referència a la Comissió d'Equipaments Comercials com a òrgan consultiu que genera opinió contrastada i criteri tècnic en tots aquells àmbits en els quals es preveu la seva intervenció, afegint-se a les seves funcions la d'informar en els procediments de delimitació de les trames urbanes consolidades. Igualment se'n regula la composició, així com el nomenament i el cessament dels seus membres.

El capítol cinquè tracta en profunditat sobre l'informe del grau d'implantació de les empreses de distribució comercial. Descriu detalladament el contingut i l'abast dels conceptes de mercat rellevant de producte, mercat rellevant geogràfic i quota de mercat, tal com han estat acordats pels òrgans responsables en matèria de comerç i de defensa de la competència. Regula el procediment a seguir en l'elaboració de l'informe, així com el sistema de registre i publicitat dels informes emesos a què es refereix la Llei. Finalment, al capítol sisè, es dóna també compliment al mandat legal d'establir un procediment per a l'elaboració del Llibre blanc sobre la implantació dels distribuïdors comercials a Catalunya que garanteixi l'audiència de totes les institucions i entitats interessades.

Les tres disposicions addicionals que incorpora el text contribueixen a aclarir la normativa en què s'ha de basar la classificació de les activitats de venda al detall dels establiments comercials, i els conceptes de comunicació d'obertura d'un establiment comercial en l'àmbit normatiu dels equipaments comercials, i d'empresa vinculada, d'acord en aquest darrer cas amb la Recomanació 2003/361 de la Comissió Europea, de 6 de maig.

Les disposicions transitòries preveuen, d'una banda, quan es procedirà al nomenament de les persones que hauran d'integrar la vocalia de la Comissió d'Equipaments Comercials i quina composició tindrà fins aquell moment, i, d'una altra banda, la legislació aplicable a les llicències comercials i a les sol·licituds de l'informe sobre el grau d'implantació de les empreses de distribució comercial que es troben en tràmit a l'entrada en vigor d'aquest Decret. En darrer lloc, es preveu un règim transitori que afecta l'emissió dels informes sobre el grau d'implantació de les empreses de distribució comercial fins a l'aprovació de l'ordre corresponent.

El text es completa amb una disposició derogatòria, que inclou la derogació de les normes que desplegaven reglamentàriament la Llei 17/2000, de 29 de desembre, com també la de les disposicions anteriors que han estat incorporades a aquest Decret. I, per últim, conté una disposició final que preveu l'entrada en vigor de la norma l'endemà de la seva publicació.

Amb aquest desplegament reglamentari de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, es vol posar a l'abast dels operadors i de les entitats públiques i privades que han d'intervenir en el control de l'evolució dels equipaments comercials, conceptes clars i procediments senzills per tal de generar seguretat jurídica i agilitat en la tramitació. Es tracta que els primers puguin materialitzar amb facilitat els drets que els corresponguin a l'empara de la Llei i del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials que se'n deriva. Es tracta també que els òrgans, ens i institucions trobin referències clares per a la seva actuació, tant des del punt de vista material com formal.

Per això en ús de les facultats que tinc conferides, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Economia i Finances, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol 1

Els establiments comercials: concepte, classificació i característiques

Article 1

Concepte

Són establiments comercials tots els locals i instal·lacions inclosos a la definició realitzada a l'article 2.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius, i es classifiquen tenint en compte la seva superfície, la forma de venda, l'assortiment i la relació amb d'altres establiments.

Als efectes del que disposen els articles 3.1.e), 3.3 i 3.4 de la Llei, s'entén que un establiment és especialista o es dedica essencialment a la venda d'un producte o gamma de productes determinats quan destina, com a mínim, un 80% de la superfície de venda a l'activitat en qüestió.

Secció 1a

Establiments comercials individuals

Article 2

Establiments basats essencialment en la venda de productes quotidians

S'entén per venda de productes quotidians el conjunt d'oferta essencialment d'alimentació i drogueria. Els establiments basats essencialment en la venda de productes quotidians es classifiquen de la manera següent:

  1. Establiments de venda personalitzada: establiments comercials de petites dimensions, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador.

  2. Establiments de venda en règim d'autoservei: establiments dedicats a la venda de productes de consum quotidià, bàsicament alimentació i drogueria, dels quals el client es proveeix directament; també poden incloure seccions ateses amb el sistema de venda personalitzada. S'inclouen en aquesta categoria, segons les seves dimensions, els establiments següents:

  1. Autoserveis: establiments que tenen una superfície de venda inferior a 150 m2.

  2. Superserveis: establiments que tenen una superfície de venda d'entre 150 m2 i 399 m2.

  3. Supermercats: establiments que tenen una superfície de venda d'entre 400 m2 i 2.499 m2. Aquests tipus d'establiments també compten amb altres productes no alimentaris. Es classifiquen en dos grups:

Supermercats petits: amb una superfície de venda entre 400 m2 i 1.299 m2.

Supermercats grans: amb una superfície de venda entre 1.300 m2 i 2.499 m2.

Article 3

Hipermercats

Establiments que ofereixen en règim d'autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià i que disposen d'una gran àrea d'aparcament pròpia. Segons la seva superfície de venda, que sempre és igual o superior a 2.500 m2, es classifiquen en els grups següents:

  1. Hipermercats petits: amb una superfície de venda entre 2.500 m2 i 4.999 m2.

  2. Hipermercats mitjans: amb una superfície de venda entre 5.000 m2 i 9.999 m2.

  3. ...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA