DECRET 306/1998, d'1 de desembre, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 2787, pàg. 15476, de 16.12.1998).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
306/1998, d'1 de desembre, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 2787, pàg. 15476, de 16.12.1998).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
El present Decret es dicta en desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. La renda mínima d'inserció (RMI) és una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciutadans i les ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials que reuneixin els requisits per ser-ne beneficiaris, amb la finalitat que les persones ateses puguin assolir la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social.
Fins a la publicació de la Llei 10/1997, la renda mínima d'inserció ha estat regulada pel Decret 144/1990, de 28 de maig, que va establir el programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció, el qual va ser modificat pel Decret 213/1991, d'1 d'octubre. Posteriorment, el Decret 228/95, de 25 de juliol, va actualitzar i refondre els decrets esmentats i va introduir algunes modificacions derivades de l'experiència acumulada durant cinc anys de funcionament del programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció (PIRMI). El Decret 47/1997, de 18 de febrer, va modificar l'import de les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI). L'esmentat Decret 47/1997, en primer lloc, recupera de forma esglaonada el poder adquisitiu de les prestacions que es van establir originàriament l'any 1990, en un període de quatre anys (1997-2000), i, en segon lloc, estableix que la prestació econòmica de l'RMI s'incrementarà anualment amb la previsió d'augment de l'índex de preus al consum.
Alguns articles de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, contenen manaments específics de desplegament reglamentari. D'altra banda, la seva disposició final 1 faculta el Govern de la Generalitat per dictar les normes necessàries per desplegar-la i aplicar-la. En conseqüència, amb el present reglament es compleixen els manaments legals amb l'exercici de les facultats que les disposicions esmentades atorguen al Govern.
Pel que fa a l'estructura del present Decret, cal manifestar que segueix el model de la Llei 10/1997 i, en conseqüència, l'integren cinc capítols. El capítol 1 recull les disposicions generals de la renda mínima d'inserció; el capítol 2 regula els requisits que han de complir els sol·licitants i les obligacions dels destinataris de l'RMI; el capítol 3 conté disposicions relatives a la gestió i organització de l'RMI; el capítol 4 desenvolupa les prestacions de l'RMI, i el capítol 5 regula la prestació econòmica de l'RMI.
En virtut del que s'ha exposat, a proposta dels consellers de Treball i de Benestar Social, escoltats el Comitè de Seguiment de la Renda Mínima d'Inserció, el Consell General de Serveis Socials i el Consell de Treball de Catalunya, i d'acord amb la Comissió Jurídica Assessora i el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
L'objecte d'aquest reglament és desplegar la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció. La finalitat de l'RMI és prestar el suport adequat a totes les persones a les quals els calgui per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció social i/o laboral.
Persones destinatàries
Als efectes d'aquest Decret:
a) S'entén per titular la persona a favor de la qual s'ha aprovat un pla individual d'inserció i reinserció social i/o laboral (PIR).
b) S'entenen per beneficiàries la persona o les persones que estan a càrrec d'un titular i que formen part del PIR com a membres de la unitat familiar.
c) S'entén per destinatària la persona titular i les beneficiàries.
Unitat familiar, nucli de convivència familiar i llar independent
3.1 En l'aplicació de l'RMI, s'han de tenir en compte les persones destinatàries dels ajuts, tant si viuen soles com en qualitat de membres d'una unitat familiar. Es considera unitat familiar un grup de convivència per vincle de matrimoni o una altra relació estable anàloga per consanguinitat, adopció o afinitat fins al segon grau. La relació de parentiu es compta a partir de la persona titular. En els casos en què se'n justifiqui degudament la necessitat, la Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció pot pronunciar-se per autoritzar motivadament la consideració de membre de la unitat familiar per a persones amb un grau de parentiu més allunyat.
3.2 Es considera nucli de convivència familiar el conjunt de dues o més unitats familiars que conviuen en el mateix domicili i que estan emparentades segons les relacions especificades en aquest article.
3.3 Es considera llar independent el marc físic de residència permanent d'una sola persona o bé de dues o més que formin una unitat familiar segons el concepte que estableix aquest article. En queda exclosa la convivència per raons d'amistat o conveniència.
3.4 No es perd la condició de llar independent quan el marc físic de residència permanent deixa de ser-ho per causa de força major o desnonament.
Capítol 2
Requisits i obligacions dels destinataris
Requisits per ser titular de les prestacions de l'RMI
4.1 Tenen dret a les prestacions que estableix l'RMI totes les persones en les quals concorrin les circumstàncies següents:
a) Que estiguin empadronades o s'empadronin en qualsevol dels municipis de Catalunya al moment de fer la sol·licitud de prestació.
Pel que fa a les persones que resideixin en un municipi i no disposin de domicili s'aplicarà el que disposi la normativa específica reguladora dels procediments d'empadronament.
b) Que acreditin una residència continuada i efectiva a Catalunya com a mínim amb un any d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud.
Les absències per qualsevol causa inferiors a noranta dies durant cada any natural i les absències justificades per malaltia, empresonament i altres causes anàlogues no interrompran el còmput de la residència continuada i efectiva.
Tampoc no interromprà aquest còmput l'absència justificada per malaltia d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat.
També en poden ser sol·licitants les persones que acreditin que han residit a Catalunya de manera continuada i efectiva durant quatre dels darrers cinc anys.
Estan eximides d'aquest requisit les persones a les quals es refereix l'article 4, apartats a) i b), de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior.
Les persones sol·licitants estrangeres que visquin a Catalunya han d'acreditar la seva residència legal.
c) Que constitueixin una llar independent un any abans de la data de presentació de la sol·licitud, com a mínim.
La ruptura de la convivència en una mateixa llar independent, degudament acreditada, de dues persones unides per vincle matrimonial o per una altra relació estable anàloga no afectarà el còmput d'un any ja iniciat amb anterioritat a la ruptura.
Queden exemptes d'aquest requisit les persones que tinguin menors o persones amb disminució a càrrec seu, sens perjudici del que disposa l'apartat 4.2.e).
d) Que tinguin una edat compresa entre els 25 i els 65 anys, o que no arribant als 25 anys es trobin en situació de desemparament o risc social o tinguin menors o persones amb disminució al seu càrrec.
Als efectes del que disposa l'article 6.1 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, s'entendrà que es troba en situació de desemparament o risc social la persona amb una edat compresa entre els 18 i els 25 anys en la qual concorri alguna de les dues circumstàncies següents:
Que hagi estat sota la guarda o tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància o que procedeixi de centres de la Direcció General de Mesures Penals Alternatives i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia.
Que es trobi en una situació de fet molt limitadora de la seva autonomia personal i integració social, derivada d'uns entorns socioeconòmics, familiars i comunitaris especialment conflictius o plens de mancances.
e) Que no disposin dels mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats bàsiques de la vida. Es consideren en aquesta situació les persones o les unitats familiars que no hagin obtingut durant els dotze mesos anteriors a la data de la sol·licitud uns ingressos superiors a la prestació econòmica de la renda mínima...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba