ORDRE ASC/433/2007, 23 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris per determinar l'import de les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) en l'àmbit territorial de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
ASC/432/2007, de 23 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris per determinar l'import de les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) en l'àmbit territorial de Catalunya.
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació dependència, va crear tres prestacions de caràcter econòmic, concretament la prestació econòmica vinculada al servei, la prestació econòmica per a cures a l'entorn familiar i suport als vetlladors no professionals, i la prestació econòmica d'assistència personal.
La denominació, el contingut i els requisits bàsics de les prestacions esmentades estan establerts pels articles 17, 18 i 19 de la Llei 39/2006, per la qual cosa no és necessari un acte formal de creació per reconèixer el dret subjectiu corresponent a les persones beneficiàries.
Els imports màxims de les prestacions econòmiques dels grans dependents (grau 3) van ser fixats pel Govern de l'Estat en el Reial decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar la intensitat de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006, de 14 de desembre. Al respecte, l'article 20 d'aquesta Llei reserva per la potestat reglamentària del Govern central, amb l'acord previ del Consell Territorial, les quanties de les prestacions econòmiques.
No obstant això, les comunitats autònomes tenen potestat per establir els requisits específics, les condicions d'accés i, en particular, els criteris per determinar la quantia de les prestacions d'acord amb els articles 12 i 13 del Reial decret 727/2007, de 8 de juny. A més, la norma esmentada estableix l'obligació d'aplicar coeficients reductors sobre les quanties vigents en funció de la capacitat econòmica del beneficiari.
Tanmateix, els imports estatals vigents en la data d'aprovació d'aquesta Ordre, tot i que representen un avenç substancial sobre la situació precedent, encara no cobreixen el cost dels serveis objecte de finançament, i particularment la prestació vinculada al servei. Per aquesta raó, l'Ordre també preveu la possibilitat d'incrementar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència (SAAD) en el marc de nivell addicional de protecció previst per l'article 7.3 de la Llei 39/2006, que és competència autonòmica.
En qualsevol cas, la Generalitat de Catalunya disposa de competència exclusiva sobre tota la matèria de serveis socials, incloses les prestacions econòmiques, tal i com preveu l'article 166 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal per establir les condicions bàsiques per garantir la igualtat en l'exercici dels drets corresponents, definida per l'article 149.1.1 de la Constitució.
En aquest marc competencial, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 115/2007, de 22 de maig, pel qual es determinen els òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per aplicar la Llei 39/2006, de 14 de desembre. L'article 3.2 d'aquest Decret atribueix, entre d'altres, al departament competent en serveis socials la resta de funcions derivades de l'aplicació de la Llei.
En el mateix sentit, la disposició final 1 del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de diverses lleis en matèria d'assistència i serveis socials, encara vigent en el moment de l'aprovació d'aquesta Ordre, faculta el departament competent per dictar les disposicions necessàries per desplegar les prestacions i els serveis del Sistema Català de Serveis Socials.
Sense descartar més endavant un desenvolupament jurídic acurat i aprofundit, una vegada es comprovin els efectes del desplegament del SAAD, l'ordre és, en aquest moment, l'instrument jurídic més adequat per garantir de manera immediata la cobertura jurídica necessària per reconèixer els drets, abonar les prestacions corresponents i atendre així, sense més demora, les situacions urgents de necessitat social de les persones discapacitades.
Per tot això, vist l'informe del Consell General de Serveis Socials, i en ús de les facultats que m'atorguen l'article 12.d) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat de Catalunya; la disposició final 1 del Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, i l'article 3.2 del Decret...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba