DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Medi Ambient |
| Rango de Ley | Decret |
El present Decret pretén desenvolupar els aspectes més rellevants que incideixin en la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats en l'àmbit de Catalunya i els mecanismes d'actuació que permeten adequar l'activitat empresarial i/o industrial als objectius i programes fixats als articles 2 i 6.1.e) de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, dins el marc legal de l'esmentada Llei 6/1993, i del Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de desembre, de refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, de la mateixa manera que d'acord amb la legislació bàsica estatal i la normativa comunitària.
L'Ordre de 17 d'octubre de 1984, sobre normes tècniques per als abocadors controlats de residus industrials, en aplicació del que disposava l'article 4.3 de la derogada Llei 6/1983, de 7 d'abril, de residus industrials; així com l'Ordre de 9 d'abril de 1987, sobre impermeabilització d'abocadors, ha estat l'única referència legal que ha possibilitat l'aplicació en l'àmbit territorial de Catalunya d'un major control tècnic sobre les instal·lacions de disposició controlada del rebuig i sobre la seva correcta gestió.
En l'àmbit dels residus municipals, l'aplicació del que s'estableix en el Decret 64/1982, de 9 de març, pel qual s'aprova la reglamentació parcial del tractament de les deixalles i residus, ha permès en aplicació de les competències legislatives i de gestió que atorgava l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la resolució de part de la problemàtica de la gestió d'aquests residus sòlids urbans, fins a l'actual Llei 6/1993.
Ara bé, el progressiu desenvolupament de noves legislacions que afecten la disposició del rebuig sobre residus en general o sobre residus especials en particular, ha determinat el desplaçament de la normativa esmentada i en alguns casos la seva inviabilitat per adequar-se als canvis normatius conformats per, citant alguns exemples, el Decret legislatiu 2/1991, la Llei 6/1993, el Decret 300/1992, de 24 de novembre, d'ordenació de la gestió de residus sanitaris, el Decret 71/1994, de 22 de febrer, sobre els procediments de gestió dels residus sanitaris, la Directiva del Consell 91/156/CEE, de 18 de març, per la qual es modifica la Directiva 75/442/CEE, relativa als residus, la Directiva del Consell 91/689/CEE, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos, entre d'altres.
Tot el que s'ha exposat fa necessària la promulgació d'una norma reglamentària que aglutini els diferents aspectes procedimentals de la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats.
A proposta del conseller de Medi Ambient, i vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Objecte del Decret Aquest Decret té per objecte regular les condicions tècniques i administratives que han de complir tots el dipòsits controlats de residus.
Àmbit d'aplicació Aquest Decret és d'aplicació als dipòsits controlats de residus ubicats en el territori de Catalunya.
Concepte de dipòsit controlat A efectes d'aquest Decret s'entén per dipòsit controlat de residus tota instal·lació de disposició controlada del rebuig en superfície, de qualsevol tipus de residus, de procedència pròpia o de tercers, inclòs en l'apartat D1 o D5 de l'annex 1 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.
Residus no admissibles en un dipòsit controlat 4.1 No es poden dipositar en un dipòsit controlat cap dels residus esmentats a l'annex 2 del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus industrials, a l'article 32 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i qualsevol altre residu que no compleixi amb els criteris d'acceptació de residus especificats en l'annex 1 d'aquest Decret, excepte quan es tracti d'un monodipòsit controlat o quan circumstàncies excepcionals així ho aconsellin. 4.2 Els dipòsits controlats autoritzats per la Junta de Residus podran admetre residus no identificables visualment, prèvia caracterització analítica d'aquests per la Junta de Residus o un laboratori acreditat pel Departament de Medi Ambient en matèria de residus, si els resultats confirmen la compatibilitat entre aquests residus i la classe de dipòsit controlat a on es pretén dipositar-los.
Classificació dels dipòsits controlats 5.1 A efectes d'aquest Decret, els dipòsits controlats, segons la tipologia de residus que s'hi dipositin, es classifiquen en: Dipòsit controlat de classe I per a residus inerts. Dipòsit controlat de classe II per a residus no especials. Dipòsit controlat de classe III per a residus especials. 5.2 La determinació del tipus de residus a dipositar en cada classe de dipòsit controlat es fixarà seguint les directrius del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya i els criteris d'acceptació de residus que determina l'annex 1 d'aquest Decret. 5.3 Un dipòsit controlat pot rebre residus compatibles corresponents a dipòsits controlats de classes inferiors. Un dipòsit controlat pot rebre una classificació múltiple, sempre que es dipositi cada tipus de residus en zones separades i independents, i cada zona compleixi els requisits específics de la seva classe.
Condicions tècniques dels dipòsits controlats 6.1 S'estableixen, en annex, els requisits tècnics mínims que ha de complir cada classe de dipòsit controlat respecte: La metodologia d'estudi de les característiques del terreny a on ubicar un dipòsit controlat (annex 2). Els criteris d'impermeabilització del vas, drenatge dels lixiviats i segellament del dipòsit controlat (annex 3). La infrastructura, condicionament i explotació dels dipòsits controlats (annex 4). Els procediments de control abans de la posada en marxa i durant el període d'explotació dels dipòsits controlats (annexos 5 i 6). Els procediments de manteniment i control postclausura dels dipòsits controlats (annex 6). 6.2 Els dipòsits controlats han de complir, a més, les condicions imposades en l'article 7 del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, considerant que la distància de seguretat es mesurarà en cada moment com la projecció horitzontal des del límit perimetral dels residus dipositats. 6.3 La Junta de Residus podrà exigir l'adopció de mesures complementàries per a qualsevol classe de dipòsit controlat, atenent les característiques dels residus a dipositar i l'emplaçament previst per dita instal·lació de disposició del rebuig.
Monodipòsits controlats 7.1 El monodipòsit és un dipòsit controlat destinat exclusivament a la disposició d'un únic residu o d'un nombre reduït de residus amb unes característiques compatibles, especialment respecte la seva composició i les característiques dels seus lixiviats. Les condicions tècniques exigibles per a un monodipòsit controlat depenen del residu a dipositar. 7.2 Qualsevol residu especial que no compleixi els requisits d'acceptació per a dipòsit controlat de classe III, continguts en l'annex 1 d'aquest Decret, podrà ser dipositat en un monodipòsit controlat que, com a mínim, ha de tenir el mateix grau de mesures de protecció al medi ambient que els dipòsits controlats de classe III.
Monodipòsits controlats de terres i runes Dins els dipòsits controlats de classe I de residus inerts, s'inclou el monodipòsit controlat de terres i runes, el qual, atesa la naturalesa dels residus que s'hi dipositaran, ha de complir com a mínim les condicions tècniques que conté l'article 6 d'aquest Decret, així com les determinacions que estableix el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, quant a instal·lacions de disposició del rebuig específiques per a aquest tipus de residus.
Autorització dels dipòsits controlats 9.1 D'acord amb l'article 28.2 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, els titulars privats d'instal·lacions externes de dipòsits controlats de classe I i II, de residus propis o de tercers, i els de residus propis de classe III han de ser autoritzats prèviament per la Junta de Residus per exercir dita activitat de disposició del rebuig, seguint el procediment reglamentari establert a l'efecte. Així mateix caldrà obtenir autorització prèvia de la Junta de Residus per als dipòsits controlats de titularitat pública de classe I i II que vulguin gestionar residus d'origen industrial no identificables visualment. 9.2 Per iniciar aquest procediment d'autorització, el sol·licitant ha d'adjuntar la documentació administrativa exigible reglamentàriament, amb la documentació tècnica següent: Estudi geològic i hidrogeològic de l'emplaçament del dipòsit controlat. Projecte tècnic del dipòsit controlat, en què s'inclogui tota la seva enginyeria, especificant-se detalladament els residus a dipositar. El manual d'explotació del dipòsit controlat. Els titulars privats d'aquest tipus de dipòsits controlats, d'acord amb el Decret 115/1994, de 6 d'abril, regulador del Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, atès que es tracta d'una activitat de gestió de residus, han de sol·licitar la inscripció al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, excepció feta dels dipòsits controlats de terres i runes que han d'inscriure's al Registre General de Gestors de Residus d'Enderrocs, tal com preveu l'article 6 del Decret 201/1994, de 26 de juliol.
Fiança dels dipòsits controlats 10.1 Per tal de garantir totes les obligacions dels titulars privats de dipòsits controlats de residus, la determinació de la fiança inicial en l'autorització com a gestor de residus, a què fa referència l'article 18.1.c) de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba