DECRET 244/1995, d'1 d'agost, sobre creació de la Junta Distribuïdora d'Herències i regulació de les actuacions administratives de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya.

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament D'Economia i Finances
Rango de LeyDecret

El dret a succeir de la Generalitat de Catalunya ha estat regulat des de l'any 1984 per diversa normativa: la Llei 13/1984, de 20 de març, sobre la Compilació del dret civil de Catalunya, la Llei 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada, i la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort a Catalunya.

En compliment del que estableix aquesta diversa normativa, la Generalitat de Catalunya, per ministeri de la llei, succeeix les persones amb veïnatge civil català que moren sense hereus testamentaris, parents per consanguinitat o col·laterals dintre del quart grau, adopció i cònjuge supervivent, i actua com a hereva intestada per tal d'exercir una important funció social com és la de destinar el cabal relicte a entitats i institucions beneficiàries.

La disposició transitòria 10 del vigent Codi de successions, aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, és clara i estableix que les successions obertes abans de l'entrada en vigor del Codi esmentat es regeixen per la llei aplicable en el moment de l'obertura de la successió, segons resulti de les disposicions transitòries de la Llei 13/1984, de 20 de març, i la Llei 9/1987, de 25 de maig. Tanmateix i d'acord amb els seus propis preceptes, el moment de l'obertura de la successió el determina la mort del causant.

En definitiva, aquestes diferents regulacions es limiten a proclamar que la Generalitat de Catalunya és hereva, com a resultat de l'última de les crides, en l'ordre de succeir en la successió intestada, la qual cosa té el seu origen remot en la Llei catalana de successió intestada de 7 de juliol de 1936, articles 14.5 i 26, instrumentant-se com a una institució de dret privat, però naturalment no regula com té lloc en els seus detalls aquesta adquisició; es produeix en aquest punt una confluència d'ordenaments, civil i administratiu, encara que no una col·lisió. Així doncs, la relació successòria és de dret privat encara que després, i un cop que la Generalitat de Catalunya ha heretat assumint la càrrega de portar a terme la distribució de l'herència en favor de les institucions i entitats beneficiàries, entra en joc el dret administratiu als efectes del que sigui escaient per procedir al repartiment dels béns.

Actualment, les actuacions administratives sobre les herències intestades obertes sota la normativa de la Llei 13/1984 estan regulades pel Decret 134/1988, de 20 de març, que preveu que supletòriament hi serà d'aplicació el Decret 2091/1971, de 13 d'agost, que regula el règim administratiu de les successions abintestat a favor de l'Estat; sense que hagin estat regulades aquestes actuacions administratives que han de dur-se a terme en relació amb les herències obertes sota la resta de la normativa.

Per tant, es tracta d'una regulació incompleta, parcial i obsoleta, que a més propicia l'aplicació supletòria de la regulació estatal.

Amb la finalitat de pal·liar aquesta situació, aquest Decret regula en vint-i-dos articles, una disposició addicional, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final, entre les actuacions prèvies a la declaració judicial de la Generalitat de Catalunya com a hereva intestada, la investigació i denúncia, i la tramitació prèvia a la sol·licitud de la declaració. Posteriorment, l'administració i alienació dels béns hereditaris, una vegada declarada la Generalitat de Catalunya hereva intestada, correspon al director general del Patrimoni, el qual donarà compte de l'existència de la successió intestada i trametrà l'expedient administratiu a un organisme ad hoc, la Junta Distribuïdora d'Herències. La Junta Distribuïdora d'Herències, creada a l'article 12 del present Decret, que en regula les competències i el procediment a seguir per a la distribució i liquidació del cabal relicte, convoca, al seu torn, les institucions que es considerin amb dret a beneficiar-se de l'herència. Els béns de l'herència els aliena la Direcció General del Patrimoni, mitjançant expedient, excepte aquells l'excepció dels quals acordi la Junta per poder servir al compliment dels fins de les institucions destinatàries i en altres supòsits als quals es refereixen la disposició transitòria i l'article 17.1 d'aquesta disposició. Una vegada liquidat el cabal relicte, i prèvia informació dels comptes de l'intestat, es distribuirà el producte de la liquidació de la manera que preveuen els articles 248 de la Compilació i 347 del Codi de successions, aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre.

Aquest Decret dedica una atenció especial a la destinació dels béns heretats per la Generalitat de Catalunya com a hereva intestada. En virtut del que estableix l'article 248 de la Llei 13/1984, de 20 de març, que determina l'aplicació dels articles 956, 957 i 958 del Codi civil, els béns procedents de les herències seran subhastats i el seu producte serà distribuït en tres parts, una correspondrà a institucions municipals, l'altra a institucions de caràcter provincial, preferentment les del domicili del causant, i l'altra tercera part al tresor públic de la Generalitat de Catalunya. I pel que fa a les herències obertes a l'empara de l'article 27 de la Llei 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada, i de l'article 347 de la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, la Generalitat de Catalunya ha de destinar els béns heretats o el seu producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment els de la darrera residència habitual del causant en territori català. Si hi manquen, s'han d'aplicar els béns o el producte de la seva venda o el seu valor als establiments o a les institucions de la comarca o, si també hi manquen, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

Per tant, les institucions destinatàries es troben indeterminades en el moment de l'obertura de la successió i només restaran fixades després de l'expedient administratiu instruït conforme a aquest Decret. Per aquest motiu, tenint en compte les diferents regulacions, aquest Decret estableix dos procediments diferenciats per donar compliment a les competències assignades a la Junta Distribuïdora d'Herències en la disposició transitòria i l'article 17.

La finalitat d'aquest Decret és, doncs, substituir la regulació vigent fins ara i reordenar-la en un sol text que inclogui els diferents procediments segons la diversa normativa aplicable d'acord amb la data d'obertura de la successió, de manera que s'eviti la dispersió legislativa a què hauria conduït optar per una tècnica que seguís el camí iniciat pel Decret 134/1988, de 20 de març. Es procedeix a regular de manera sistemàtica i ordenada tota l'actuació administrativa de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya.

Per tot això, vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Economia i Finances i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Àmbit d'aplicació Aquest Decret s'aplicarà a totes les actuacions administratives prèvies a la declaració judicial de la Generalitat de Catalunya com a hereva intestada, així com a les actuacions posteriors a l'esmentada declaració judicial relatives a l'administració, l'atribució i, si s'escau, l'alienació dels béns hereditaris, així com la distribució del cabal relicte, en relació amb les herències obertes a partir del dia 21 d'abril de 1984 en què va entrar en vigor la Llei 13/1984, de 20 de març, sobre modificació de la Compilació de dret civil de Catalunya.

Article 2

Actuacions prèvies: obligació de comunicar 2.1 Tota autoritat o funcionari públic que per qualsevol mitjà tingui coneixement de la mort intestada d'alguna persona que no tingui hereus abintestat està obligada per raó de la seva condició a donar-ne compte al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. 2.2 La mateixa obligació incumbeix els propietaris o arrendataris de l'habitatge o establiment en què hagi ocorregut el decés, o qualsevol persona en la companyia de la qual hagi viscut el finat, i el seu administrador o apoderat.

Article 3

Denúncia 3.1 Qualsevol persona no compresa en l'article anterior podrà denunciar la defunció intestada de qui presumiblement no tingui hereus abintestat en quart grau en el parentiu de consaguinitat o d'adopció ni consort supervivent al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, mitjançant escrit, al qual adjuntarà justificació de les qüestions següents:

  1. Defunció del causant.

  2. Domicili del causant en el moment d'ocórrer l'òbit. 3.2 El denunciant manifestarà en el seu escrit de denúncia que no té coneixement de l'existència d'hereus abintestat i adjuntarà una relació dels béns deixats pel causant, amb indicació del seu emplaçament i situació, així com els noms i domicilis dels administradors, arrendataris, dipositaris o altres posseïdors en qualsevol concepte d'aquests. 3.3 A les persones que per complir el que disposa aquest article tinguin la condició de denunciant, se'ls reconeixerà el dret a premi en els termes assenyalats en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR