DECRET 295/2000, de 31 d'agost, pel qual es desenvolupa el dret a la informació dels usuaris dels serveis de televisió.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
295/2000, de 31 d’agost, pel qual es desenvolupa el dret a la informació dels usuaris dels serveis de televisió.
La Llei 22/1999, de 7 de juny, modifica aspectes substancials de la Llei 25/1994, de 12 de juliol. Aquestes dues lleis són el vehicle legal d’incorporació a l’ordenament jurídic espanyol de les directives 97/36/CE, la primera, i 89/552/CEE, la segona, ambdues relatives a l’exercici d’activitats de radiodifusió televisiva.
Ambdues lleis, a més de determinar el tipus de protecció que és aplicable als telespectadors en la seva condició d’usuaris, estableixen mesures de protecció molt importants enfront de determinades pràctiques abusives de la publicitat i de protecció molt especial dels menors.
Dos són els aspectes més rellevants d’aquestes previsions legals, d’una banda, el dret dels telespectadors a conèixer amb la suficient antelació la programació de l’oferta televisiva, previsió que cal fixar de manera que sigui suficient per als usuaris i alhora assumible pels operadors, i, d’altra banda, a fer efectiu el dret de protecció dels menors mitjançant un sistema general de signes, de fàcil interpretació pels pares i tutors, que informin sobre el grau d’adequació d’un programa determinat a les diferents edats dels menors i adolescents.
No és de justícia oblidar que Catalunya fou pionera en aquest tipus de mecanismes de protecció informativa per als menors quan legislà sobre l’oferta audiovisual distribuïda per cable a través de la Llei 8/1996, de 5 de juliol, que fou desenvolupada pel Decret 265/1997, de 17 d’octubre. Aquella Llei creà també un organisme que fou una innovació en el conjunt de l’Estat, es tracta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el qual ha vist reforçada la seva estructura i competències per la recent Llei 2/2000, de 4 de maig. No obstant això, sembla aconsellable harmonitzar totes les fórmules de senyalització dels diferents serveis de comunicació audiovisual, a fi i efecte de facilitar la seva aplicació generalitzada així com la seva comprensió i identificació per part dels telespectadors de Catalunya.
En virtut de l’exposat, a proposta del conseller de la Presidència, d’acord amb el dictamen del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i vist el de la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Objecte i àmbit d’aplicació
—1 És l’objecte d’aquest Decret regular en l’àmbit de Catalunya la defensa dels interessos legítims dels usuaris i, en especial, dels menors per a preservar llur correcte desenvolupament físic, mental i moral, d’acord amb el que estableix la Llei 25/1994, de 12 de juliol, modificada per la Llei 22/1999, de 7 de juny.
—2 Resten subjectes al que estableix el present Decret:
-
Els operadors de televisió dependents directament de la Generalitat de Catalunya.
-
Els operadors de televisió el títol d’habilitació dels quals correspon d’atorgar a la Generalitat de Catalunya.
-
Els operadors de televisió l’àmbit de cobertura dels quals, independentment del mitjà de transmissió utilitzat, no sobrepassi el límit territorial de Catalunya. S’inclouen els operadors de televisió d’accés condicional i els operadors que prestin aquest servei a través de xarxes de telecomunicacions, i els operadors d’altres serveis de televisió quan efectuïn programació adreçada específicament als usuaris de Catalunya.
Dret a la informació
De conformitat amb el que estableix l’article 18 del text consolidat de la Llei 25/1994, de 12 de juliol, és un dret bàsic dels usuaris dels serveis de televisió disposar d’una informació correcta, amb antelació suficient, de les ofertes dels diferents serveis, amb la finalitat de facilitar un coneixement adequat sobre el seu ús i gaudiment.
Obligacions dels operadors de televisió
—1 Amb la finalitat de garantir l’eficàcia del dret a la informació dels usuaris, els operadors de televisió a què fa referència l’article 1 del present Decret han de fer pública la seva oferta de programació, amb una antelació mínima d’onze dies respecte del dia al que es refereixi l’esmentada programació.
—2 Els operadors de televisió han de fer pública la seva oferta de programació a través del seu propi mitjà de comunicació, també podran fer-ho per qualsevol altre mitjà de comunicació social, inclosos els que utilitzen suport de distribució audiovisual o electrònic.
—3 Els operadors de televisió també han de comunicar, dins del termini assenyalat al paràgraf primer d’aquest article, la seva oferta de programació al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Contingut mínim de la publicitat de l’oferta de programació
—1 La publicitat de l’oferta de programació haurà d’incloure tota la programació prevista, especificant, com a mínim, el títol i el tipus o el gènere dels programes, el responsable editorial i l’hora prevista d’emissió. Aquesta publicitat comprendrà...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba