DECRET 346/2001, de 24 de desembre, pel qual es desplega la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d'equipaments comercials. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3589, pàg. 4293, de 6.3.2002).

Secció:Disposicions Generals
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

346/2001, de 24 de desembre, pel qual es desplega la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3589, pàg. 4293, de 6.3.2002).

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

La Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, que en els trets bàsics segueix la línia establerta per la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials, preveu que en el desenvolupament reglamentari es perfilin o defineixin determinats conceptes, com el de superfície de venda (article 3.4), o el de centre urbà (article 5.7); s’hi estableixin els criteris per mesurar el grau de concentració empresarial en el mercat i per definir l’àrea d’influència d’un gran establiment comercial (article 6.5); es concretin les funcions, la composició i el funcionament de la Comissió d’Equipaments Comercials (article 8.1) i es determinin els efectes de la suspensió de l’atorgament de llicències comercials de la Generalitat pel Govern amb motiu de l’elaboració o revisió d’un pla territorial sectorial d’equipaments comercials (article 15), així com les situacions de transitorietat dels programes d’orientació per als equipaments comercials quan es produeixi l’aprovació d’un pla territorial sectorial d’equipaments comercials (article 16.4). A més, el Decret concreta la definició dels establiments de caràcter col·lectiu, incorpora el concepte de centre urbà i introdueix un percentatge que permet definir què s’entén per un establiment que es dedica essencialment a la venda d’un determinat producte o gamma de productes. El desgranament i detall d’aquests conceptes tenen com a objecte introduir paràmetres per aplicar la Llei. Tot això es regula al capítol 1 d’aquest Decret.

Així mateix, i d’acord amb la previsió que conté l’article 5.5 de la Llei, en el capítol 2 s’estableixen els requisits que han de complir les sol·licituds de llicència comercial de la Generalitat, es regulen els procediments ordinari i abreujat, el termini de vigència, les possibilitats de pròrroga i la caducitat i la seva vinculació amb els informes preceptius que han d’emetre l’ajuntament afectat i el Servei de Competència en la Distribució Comercial.

Per això, en ús de les facultats que tinc conferides, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol 1

Definició de conceptes i regulacions bàsiques

Article 1

Establiments comercials

1.1 Els establiments de caràcter col·lectiu definits a l’article 2.3 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, poden tenir la consideració de:

a) Centre comercial, quan es trobin situats dins d’un mateix edifici.

b) Concentració comercial. Es constitueix una concentració comercial quan, fora del centre urbà definit a l’article 3, s’instal·li un establiment a una distància de 300 m o menys d’un altre o altres en funcionament, o de projectes autoritzats, i quan sumada la superfície respectiva de venda superi els límits establerts per la qualificació d’establiment gran o mitjà.

1.2 Quan un projecte d’establiment comercial se situï en una zona el terreny de la qual pertanyi a més d’un terme municipal, per determinar si es tracta d’un establiment gran o mitjà, d’acord amb el que determina l’article 3 de la Llei, es prendrà com a referència la mitjana de la població dels municipis afectats.

1.3 Als efectes del que disposa l’article 3.2 de la Llei, s’entén que un establiment es dedica essencialment a la venda d’un producte o gamma de productes determinats quan destina, com a mínim, un 80% de la superfície de venda a l’activitat en qüestió.

Article 2

Superfície de venda

2.1 S’ha d’entendre com a superfície de venda:

a) La superfície total dels llocs on s’exposen les mercaderies als quals pot accedir la clientela per fer les compres.

b) Els espais interns pels quals poden transitar els clients i les clientes.

c) La superfície de la zona de caixes.

d) La superfície compresa entre les caixes i les portes de sortida.

e) La superfície destinada a prestar serveis directament relacionats amb l’activitat comercial.

f) En els establiments comercials que disposen de seccions de venda personalitzada, la zona ocupada per les persones que venen darrera el taulell a la qual no té accés el públic.

2.2 S’exclou expressament del còmput del que s’entén per superfície de venda:

a) La superfície destinada a elaborar productes, quan es faci exclusivament en llocs on no té accés el públic.

b) Les superfícies dedicades exclusivament a la restauració, a la comercialització de serveis, a activitats lúdiques en general, i específiques per a infants i guarderies.

c) Les superfícies de les zones destinades a càrrega i descàrrega i magatzem, sempre que no siguin accessibles al públic.

d) La superfície de la zona destinada a oficines.

e) La superfície de la zona destinada a aparcament sempre que no s’hi dugui a terme cap activitat comercial.

f) Les superfícies de les zones destinades a serveis tècnics i de personal.

g) Les superfícies de totes les zones que siguin vedades a l’accés del públic.

h) En els establiments de caràcter col·lectiu, s’exclouen, a més, els espais de lliure circulació comuns al públic en general, externs als establiments individuals que en formen part.

i) Els lavabos per als clients i les clientes.

Article 3

Concepte de centre urbà

3.1 Als efectes d’aplicar l’excepció que preveu l’article 5.7 de la Llei, per considerar que un gran establiment comercial està situat al centre urbà, cal tenir en compte la localització de l’establiment respecte de la trama urbana i els mitjans de transport públic per accedir-hi.

3.2 Pel que fa a la localització del gran establiment comercial respecte de la trama urbana, es requereix que aquest estigui situat al centre urbà històric i/o tradicional o als seus eixamples.

3.3 Pel que fa als mitjans de transport públic per accedir al gran establiment comercial, es requereix que hi concorrin, com a mínim, dos d’entre els següents:

a) El taxi.

b) L’autobús, la parada del qual estigui a una distància de fins a 300 m respecte al gran establiment comercial.

c) El ferrocarril, la parada del qual estigui a una distància de fins a 800 m respecte al gran establiment comercial.

d) El metro, la parada del qual estigui a una distància de fins a 500 m respecte al gran establiment comercial.

Addicionalment, serà necessari el metro, com a tercer mitjà de transport públic, quan el gran establiment comercial es trobi situat en un eixample nou o recent d’una població que disposi...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA