LLEI 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en esports i lleure (art. 9.29 EC) i espectacles (art. 9.31 EC). Té també competència exclusiva en matèria de cultura (art. 9.4 EC), urbanisme (art. 9.9 EC), higiene (art. 9.11 EC), turisme (art. 9.12 EC), publicitat (art. 9.30 EC), casinos, jocs i apostes (art. 9.32 EC), comerç interior, defensa del consumidor i de l'usuari (art. 12.1.5 EC) i indústria (art. 12.1.2 EC). L'article 13 de l'Estatut regula la competència de la Generalitat per a la creació de la policia autonòmica.
Tots els títols competencials esmentats justifiquen una intervenció legislativa de la Generalitat respecte als espectacles i els establiments públics. Per bé que algunes de les competències declarades exclusives per l'Estatut no tinguin aquest caràcter respecte a la totalitat de la matèria, en proclamar-se aquesta exclusivitat sens perjudici d'altres competències estatals sobre la mateixa matèria, no és dubtós que el ventall de possibilitats d'actuació que s'ofereix al legislador català és ampli.
Això permet encarar una regulació global del fenomen que constitueixen les activitats relacionades amb els espectacles, les activitats esportives, les recreatives i, en general, els establiments destinats al públic, amb una funció d'esbarjo. Aquest és un món divers i la problemàtica que presenten els diversos tipus d'espectacles i de locals és, consegüentment, molt diferent.
Però en qualsevol cas, per diferent que sigui la transcendència cultural o econòmica, hi ha en comú la necessitat de garantir la seguretat dels ocupants i la higiene dels locals, de vetllar pel compliment de les finalitats culturals, d'evitar molèsties a tercers, de defensar els drets i la seguretat del públic com a usuari i consumidor, de protegir els menors i d'utilitzar les forces de policia per a preservar l'ordre públic en sentit estricte. Tot aquest conjunt de possibilitats, que no és altra cosa que la preservació de l'ordre públic en sentit ampli, fan convenient una regulació global de la funció de policia sobre els espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics.
A la capçalera de la regulació de cada sector, el nostre ordenament exigeix una llei en sentit formal, en la qual pugui recolzar la normativa reglamentària successiva. D'altra banda, determinats aspectes -com per exemple els aspectes fonamentals de les infraccions i les sancions- han d'ésser regulats necessàriament pel poder legislatiu en virtut de la reserva de llei. D'aquestes raons es deriva que la regulació de la matèria hagi d'ésser feta per llei.
La necessitat d'aquesta Llei no implica que hagi d'ésser exhaustiva en la regulació de matèria. La diversitat de situacions abans al·ludides, o la tecnicitat de molts aspectes, com els que fan referència a les característiques dels locals, fan no solament inconvenient, sinó també impossible la regulació completa, per la Llei, de totes les situacions. Per això la Llei, coberta la matèria que li és reservada, recorre a la tècnica de l'habilitació reglamentària. La Llei assenyala les possibilitats d'incidència sobre l'esfera subjectiva dels particulars i els objectius de la normativa administrativa; la resta és funció dels reglaments.
La Llei, encara que no pugui contenir la part quantitativament més important de la normativa, sí que ha de determinar algunes opcions bàsiques i, ensems, ha d'organitzar l'acoblament perfecte de la normativa futura.
Una altra opció que s'ofereix al legislador és la de triar entre una innovació total de la regulació de la matèria i el manteniment de les solucions de la legislació vigent, modificant-les només en allò que es consideri imprescindible. Aquesta segona opció és la que segueix aquesta Llei, que parteix de la normativa vigent, essencialment del Reial Decret 2816/1982, del 27 d'agost (Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives), però que en fa modificacions importants.
Aquesta Llei vol reconduir a la unitat les reglamentacions de la Generalitat que afecten els locals que regula. La Llei pretén unificar aquestes reglamentacions mitjançant la participació dels departaments interessats en el procediment d'elaboració dels decrets, dictats a proposta del Conseller de Governació. Així mateix, busca la coordinació amb la normativa local. A aquests efectes, i sens perjudici de les condicions mínimes de seguretat pública fixades per la normativa estatal, la Llei declara el caràcter complementari de les normes locals respecte a les de la Generalitat.
Pel que fa a l'aplicació de la normativa sobre locals, la Llei, seguint la pauta de la legislació vigent, dóna el protagonisme als municipis, sens perjudici d'algunes intervencions de la Generalitat. Un d'aquests supòsits d'intervenció de la Generalitat -i en aquest cas és una novetat- és l'atorgament de llicències d'activitat a locals tradicionals d'interès arquitectònic que no compleixen les condicions reglamentàries. Una possibilitat important que la Llei ofereix als ajuntaments és la de condicionar l'atorgament de llicències o d'autoritzacions al fet que el peticionari tingui concertat un contracte d'assegurances que cobreixi el risc de la responsabilitat civil.
Per a evitar el buit normatiu en la regulació d'una cosa tan multiforme i variable com són les estructures desmuntables, la Llei estableix l'aplicació analògica de la normativa reguladora de les estructures fixes. Així mateix, a l'efecte de facilitar una decisió ràpida, que és necessària en el cas d'instal·lacions provisionals, la Llei inclou la possibilitat que l'Administració reguli per reglament les condicions de tipificació o aprovació tècnica de tipus d'estructures desmuntables.
La Llei manté l'existència de registres d'empreses recreatives i d'espectacles, dels quals són titulars els ajuntaments respectius, i estableix que l'Administració de la Generalitat pot també crear registres generals i territorials. La Llei opta clarament pel caràcter merament informatiu del registre, el qual en cap cas no pot significar cap limitació en la llibertat de comerç.
Juntament amb la regulació dels locals, l'altre objecte fonamental de regulació de la Llei és el de les activitats. La Llei parteix de les llibertats consagrades a l'article 20 de la Constitució i, per tant, exclou qualsevulla limitació reglamentària de la llibertat de creació artística i de la lliure expressió d'aquesta.
La Llei habilita, en canvi, el Govern de la Generalitat per a regular les activitats no emparades per l'esmentat precepte constitucional per aconseguir les finalitats generals determinades per la mateixa Llei.
Pel fet de no afectar el contingut de l'espectacle o l'activitat i tenir simplement l'objectiu de garantir la seguretat i evitar molèsties a tercers, la Llei recull, amb caràcter general per a totes les classes d'espectacles o activitats recreatives, la possibilitat d'exigir per reglament l'existència de serveis i mesures de vigilància. La Llei estableix que els reglaments locals en aquesta matèria són complementaris dels de la Generalitat i estan, per tant, sotmesos a aquests o, si escau, són supletoris mentre no hagin estat dictades les normes corresponents.
La defensa del consumidor, els horaris i la qualificació d'espectacles són altres aspectes de l'activitat objecte d'habilitacions reglamentàries específiques. Cal remarcar la coordinació interadministrativa i la possibilitat d'intervenció dels alcaldes en matèria d'horaris; i el caràcter merament informatiuaris; i el caràcter merament informatiu de les qualificacions d'espectacles i activitats. Només poden establir-se prohibicions si l'objectiu és la protecció de la infància i la joventut i no es tracta d'activitats protegides per l'article 20 de la Constitució.
Les prohibicions, les suspensions d'espectacles i les clausures de locals i establiments regulades en el capítol 10 de la Llei no tenen, en cap cas, un caràcter sancionador. Es tracta de mesures per a restablir la legalitat i evitar danys a tercers que no es poden mantenir quan aquestes finalitats han desaparegut. Per això la Llei limita a supòsits tipificats la possibilitat d'aplicar aquestes mesures, que només estableix amb caràcter general en el procediment sancionador, però en aquest cas també limitades per l'objectiu de preservar la legalitat.
El capítol 11 de la Llei regula les funcions de la policia autonòmica i de les policies locals. El capítol 12 s'ocupa de les inspeccions, les infraccions i les sancions.
En compliment de la reserva material de llei, la Llei procedeix a una tipificació exhaustiva d'infraccions i sancions. Estableix també els criteris per a graduar les sancions, la qual cosa és d'especial importància si hom té en compte que la tipologia diversa dels infractors obliga a imposar sancions diverses, sobretot econòmicament, per la realització dels mateixos fets. En la regulació de les infraccions la Llei prescindeix de qualsevol element que pugui tenir un caràcter ideològic i evita també la utilització de conceptes jurídics indeterminats que puguin disminuir la seguretat jurídica. La Llei integra les infraccions regulades per la Llei 3/1988, del 4 de març, de Protecció dels Animals, la qual cosa comporta la modificació de les sancions establertes anteriorment, per a unificar el sistema sancionador. La qualificació de les faltes com a lleus, greus o molt greus respon a llur incidència negativa respecte als valors que la Llei vol protegir d'acord amb les seves finalitats.
Per a unificar el sistema sancionador, la Llei atribueix directament competències als ajuntaments, sens perjudici que hi hagi una normativa local reguladora de les sancions. La Llei evita, així, el conflicte entre normatives i el perill de no respectar el principi non bis in idem. D'altra banda, el que disposa la Llei significa per a molts municipis l'ampliació de llur capacitat per a imposar multes.
El procediment per a la imposició de sancions respecta la normativa bàsica estatal i dóna garanties suficients de defensa a l'administrat. Per a les infraccions lleus, la Llei estableix un procediment simplificat que no disminueix les garanties de l'administrat.
Finalment, aquesta Llei promou la possibilitat de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, i atorga àmplies possibilitats de delegació d'aquella en aquests.
Capítol 1 Àmbit d'actuació
-1 Aquesta Llei regula, en el marc de les competències de la Generalitat, la funció de policia respecte als espectacles públics i els establiments i les activitats recreatives de pública concurrència, amb independència que llur titularitat sigui pública o privada, tingui o no tingui fins lucratius i es realitzi de forma habitual o esporàdica, sens perjudici d'allò que disposa l'article 14.2 d'aquesta Llei.
-2 Als efectes d'aquesta Llei, s'entén que són espectacles les activitats esportives i les recreatives relacionades amb el lleure, sempre que tinguin també caràcter públic.
-3 Correspon al Govern de la Generalitat d'establir per decret el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a aquesta Llei, el qual ha de definir les diverses activitats i els diversos locals per raó de llurs característiques pròpies, llur aforament, si són recintes oberts o tancats, instal·lacions fixes o estructures desmuntables, si tenen lloc en espais oberts o si són espectacles en la via pública.
-4 Aquesta Llei disposa el marc normatiu de compliment obligatori, mentre no es desenvolupi la normativa específica per a cadascun dels espectacles, les activitats o els establiments recreatius de concurrència pública als quals es refereix l'Annex d'aquesta Llei. En qualsevol cas, aquesta Llei té caràcter supletori de les esmentades normatives específiques.
Capítol 2 Els locals d'espectacles i els establiments públics
-1 Els locals d'espectacles i els establiments públics han de tenir les condicions necessàries per a garantir la seguretat dels ocupants i la higiene de les instal·lacions.
-2 Les condicions tècniques que ha de complir cadascun dels diversos tipus de locals, especialment pel que fa referència als accessos, la il·luminació, la ventilació, les condicions d'insonorització i l'aire condicionat, les mesures de seguretat i de previsió d'incendis, es regulen per decrets del Govern de la Generalitat. La normativa ha de tenir també com a objectiu la màxima comoditat del públic, el millor compliment de les finalitats específiques del local i l'evitació de molèsties a tercers i d'efectes negatius per a l'entorn.
-3 Per mitjà de llurs ordenances i reglaments, o del planejament urbanístic, els municipis poden limitar la instal·lació i l'obertura dels establiments sotmesos a aquesta Llei.
-4 Les competències municipals en matèria de policia d'espectacles s'han d'entendre sens perjudici de les que corresponen als ajuntaments en matèria d'urbanisme.
Els decrets a què es refereix l'article 2 són adoptats a proposta del Conseller de Governació. Els aspectes tècnics de la normativa sobre locals i instal·lacions que no es refereixin estrictament a la seguretat han d'ésser objecte d'informe previ del departament corresponent.
-1 Per a realitzar un espectacle o exercir una activitat recreativa en un local o establiment de pública concurrència s'ha d'obtenir prèviament la llicència municipal específica.
-2 Aquesta llicència és independent de qualsevol altra autorització administrativa i té caràcter de modificable i revocable en funció de canvis en la normativa o en les condicions objectives. Les reglamentacions específiques poden determinar-ne el caràcter temporal.
-3 També comporta la necessitat d'obtenir una llicència qualsevol modificació de la classe d'espectacle o d'activitat recreativa o de les seves instal·lacions, ja sigui per transformació, adaptació i reforma, ampliació o reducció, ja sigui per canvi d'emplaçament.
-4 En la mateixa instància s'ha d'acreditar el compliment d'allò que estableix la reglamentació aplicable a les activitats classificades quan l'exercici de l'activitat estigui també inclòs en el seu àmbit. En tot cas, el procediment establert per a obtenir la llicència i la resolució han d'ésser únics.
-5 En cas que la realització d'un espectacle o l'exercici d'una activitat recreativa requereixi a la vegada el permís d'obres o urbanístic del local o establiment, el peticionari o promotor ha de sol·licitar també ambdues llicències en una sola instància, acompanyada d'un projecte únic. Aquest projecte ha de complir ensems les les prescripcions que s'assenyalen al punt 4 i les que estableixi la normativa urbanística aplicable. En aquest cas, la resolució també ha de ser única.
-6 D'acord amb les reglamentacions a què es refereixen els articles 1, 2 i 3, s'han d'establir els supòsits i les circumstàncies en els quals els ajuntaments han de trametre a la delegació territorial corresponent del Govern de la Generalitat còpia dels expedients instruïts en relació amb aquestes llicències. La delegació territorial ha de comunicar a l'ajuntament els condicionaments de la llicència que consideri procedents en compliment de la normativa vigent de policia d'espectacles i activitats recreatives, i també la d'activitats classificades. Aquests condicionaments s'han d'incorporar obligatòriament a la llicència per als locals i establiments o recintes amb aforament determinat pels reglaments o quan es refereixin a aspectes de seguretat.
-7 En cap cas hom no pot començar a exercir l'activitat abans que s'hagi comprovat que les instal·lacions s'ajusten al projecte aprovat i que les mesures correctores adoptades funcionen amb eficàcia. Aquesta comprovació s'ha de fer en un termini màxim de sis mesos des de la presentació de la llicència o de la petició d'aplicació de mesures correctores.
-8 Els ajuntaments han de comunicar també a la delegació territorial corresponent del Govern de la Generalitat les resolucions relatives a llicències d'obertura de locals dedicats a espectacles i d'establiments de pública concurrència, i també els canvis de titularitat, de raó social o de domicili a l'efecte de les notificacions.
-9 Per a informar d'aquests expedients i establir els esmentats condicionaments es crearà, per decret del Govern de la Generalitat, una ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives dins de cada delegació territorial.
-1 Els ajuntaments poden atorgar autoritzacions provisionals d'obertura en les condicions que s'estableixin per reglament, sempre que això no signifiqui un risc per a la seguretat de les persones, la qual cosa s'ha de fer constar en l'expedient mitjançant certificació d'un tècnic competent. Les esmentades autoritzacions provisionals, que es poden atorgar d'ofici o bé a sol·licitud de l'interessat, només tenen validesa per a un termini de sis mesos i només són prorrogables una sola vegada per sis mesos. Transcorregut aquest termini, l'autorització provisional resta sense efecte.
-2 Els ajuntaments tenen competències per a autoritzar els espectacles i les activitats recreatives que es realitzin en el seu municipi, amb motiu de la celebració de festes i revetlles populars.
-3 Es pot autoritzar excepcionalment l'atorgament de llicència a aquells locals de valor arquitectònic remarcable en què tradicionalment s'han fet espectacles encara que no compleixin totes les condicions reglamentàries, sempre que això no signifiqui un risc per a la seguretat de les persones i es determinin les mesures alternatives necessàries. La tramitació de l'expedient requereix l'informe dels tècnics municipals i la conformitat dels òrgans de la Generalitat competents per raó de la matèria.
-1 En les llicències han de constar necessàriament les dades establertes per reglament.
-2 L'incompliment dels termes en què es concedeix la llicència determina la revocació d'aquesta, un cop tramitat l'expedient sumari i amb audiència de l'interessat.
-3 Els ajuntaments han de condicionar l'atorgament de la llicència al fet que el peticionari d'aquesta tingui concertat un contracte d'assegurances que cobreixi el risc de la responsabilitat civil, la quantia del qual s'ha de determinar per reglament.
Capítol 3 Del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives
-1 Per a elaborar la normativa a què es refereixen els articles anteriors, s'ha de crear per decret del Govern de la Generalitat un Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, amb la participació dels diferents Departaments de la Generalitat i de representants de l'Administració local i de la resta d'Administracions i sectors interessats.
-2 A l'efecte del que estableix el punt 1 d'aquest article, la consulta al Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives té caràcter preceptiu.
-3 Són també funcions del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives:
-
Elaborar recomanacions per a millorar l'actuació de l'Administració pública en la matèria objecte d'aquesta Llei.
-
Assessorar sobre les iniciatives legislatives que es presentin en la matèria objecte d'aquesta Llei.
-
Informar sobre els reglaments de desenvolupament d'aquesta Llei i qualsevol altre que afecti les matèries objecte d'aquesta Llei.
-
Assessorar sobre les normatives que es dictin en relació amb els horaris d'obertura i tancament dels establiments recreatius de pública concurrència.
-
Qualsevol altra funció que li sigui encomanada per aquesta Llei o altres Lleis específiques o qualsevol altra que li atribueixi el Govern de la Generalitat.
-4 El Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives ha d'ésser informat de totes aquelles qüestions relacionades amb l'exercici de les seves funcions per part dels organismes competents.
Capítol 4 Estructures desmuntables, espais oberts i espectacles a la via pública
-1 Les estructures no permanents, desmuntables, han de complir condicions de seguretat, d'higiene i comoditat per als espectadors o usuaris i per als executants de l'espectacle o activitat recreativa assimilables a les exigides per a les instal·lacions fixes.
-2 Les condicions de les estructures no permanents poden ésser regulades en els mateixos termes que les fixes. Si no hi ha normativa específica, s'ha d'aplicar analògicament la que regula les instal·lacions fixes.
-3 Per a facilitar la visita de comprovació de les llicències oportunes, el Departament de Governació, vistos els informes previs dels departaments corresponents, pot regular les condicions de tipificació o d'aprovació tècnica de tipus en relació amb la seguretat i la qualitat de les instal·lacions desmuntables.
-4 No es pot autoritzar la instal·lació de cap estructura desmuntable destinada a espectacles si no s'acredita que l'organitzador de l'espectacle té concertat un contracte d'assegurances que cobreixi el risc de la responsabilitat civil.
-5 La competència per a autoritzar la instal·lació d'estructures desmuntables correspon als ajuntaments.
-1 Els espais oberts són aquelles zones que, sense tenir una estructura determinada, s'habiliten per a realitzar una determinada classe d'espectacle o d'activitat recreativa, però on queda perfectament delimitada la zona dels espectadors respecte a aquella on es desenvolupa l'espectacle o l'activitat recreativa.
-2 La utilització d'espais oberts per a espectacles exigeix la llicència municipal.
-3 Per a autoritzar espectacles en espais oberts cal el compliment del requisit establert per l'article 8.4.
-4 Els veïns afectats han d'ésser advertits, amb temps suficient, de la realització d'espectacles en espais oberts.
-1 La utilització de la via pública per a la realització d'espectacles requereix també l'atorgament de la llicència municipal corresponent.
-2 Si es tracta de proves esportives que transcorrin per més d'un terme municipal, cal també l'autorització de l'autoritat competent d'acord amb l'àmbit afectat. S'ha d'informar els municipis durant el procediment de l'atorgament d'aquestes autoritzacions.
-3 En tot cas, per a autoritzar espectacles en la via pública, cal el compliment del requisit establert per l'article 8.4.
Capítol 5 Registres d'empreses i establiments o locals d'espectacles i d'activitats recreatives
-1 Qualsevol persona física o jurídica que vulgui organitzar espectacles o activitats recreatives ha de comunicar a l'ajuntament el seu nom o la seva denominació i el de les persones que actuïn com a representants davant l'Administració.
-2 Les persones jurídiques han d'acreditar a més que estan constituïdes regularment.
-3 Amb aquesta informació i la relativa a les llicències concedides, els ajuntaments han d'establir un registre d'empreses i d'establiments o locals d'espectacles i d'activitats recreatives.
-4 L'Administració de la Generalitat pot també crear registres generals o territorials d'empreses i d'establiments o locals dedicats a espectacles o activitats recreatives amb la informació procedent dels ajuntaments, dels diferents departaments de la Generalitat i dels sectors interessats.
En els registres d'empreses recreatives i d'espectacles s'han d'incloure, a més dels locals públics amb llicència, les autoritzacions provisionals, les addicionals d'ampliació de l'activitat i les referides a instal·lacions desmuntables i a utilització d'espais oberts i de la via pública.
Els registres s'han de regular per decret del Govern de la Generalitat, a proposta del Conseller de Governació; han de tenir caràcter informatiu i permetre una actuació adequada de les administracions competents.
Capítol 6 Regulació de l'activitat
-1 Els espectacles artístics s'han de desenvolupar sense altres límits que els expressats per l'article 20.4 de la Constitució.
-2 El desenvolupament de les activitats esportives, les relacionades amb el joc i les apostes i la realització d'espectacles amb ús d'animals es regulen per llur normativa específica.
-3 Per decret del Govern de la Generalitat, a proposta del Conseller de Governació, es pot regular el desenvolupament i la realització d'espectacles i d'activitats no compresos en els punts 1 i 2 d'aquest article.
-4 Respecte a determinats tipus d'activitats recreatives o d'espectacle, es pot regular la necessitat de mesures o serveis de vigilància i les característiques d'aquestes. En aquest àmbit, els ajuntaments poden dictar reglaments, que tenen caràcter de complementaris dels de la Generalitat, o de supletoris d'aquests mentre no hagin estat dictades les normes corresponents.
La programació d'espectacles públics i d'activitats recreatives realitzada directament per les Administracions públiques ha de garantir plenament el respecte al pluralisme polític i social, i als altres drets i llibertats establerts en l'article 20 de la Constitució Espanyola.
Capítol 7 Protecció del consumidor i de l'usuari
Sens perjudici del que estableix la legislació vigent sobre disciplina de mercat i defensa del consumidor i de l'usuari, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del Conseller de Governació, de regular per decret:
-1 Els llibres i els fulls de reclamacions, els quals han d'estar a disposició del públic en tots els locals.
-2 Les condicions de venda i de revenda de les localitats o els bitllets, i dels abonaments.
-3 Les característiques de la publicitat, perquè no distorsioni la capacitat electiva de l'espectador.
-4 Les condicions objectives en què es pot exercir el dret d'admissió han d'ésser públiques i conegudes per tal que el dret d'accés als locals i als establiments de pública concurrència sotmesos a aquesta Llei no pugui ésser negat de manera arbitrària o improcedent. Aquesta reglamentació ha de tenir, també, com a objectiu, impedir l'accés a persones que manifestin actituds violentes, que puguin produir perill o molèsties a altres espectadors o usuaris, o bé que dificultin el desenvolupament normal d'un espectacle o activitat recreativa.
-5 Els supòsits en què s'imposi l'obligació de devolució de l'import de les localitats, sens perjudici de les reclamacions a què hi pugui haver dret d'acord amb la legislació civil i mercantil.
Capítol 8 Horaris
-1 L'horari general dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics ha d'ésser determinat per ordre del Conseller de Governació, amb l'informe previ dels departaments corresponents i la consulta a altres administracions i als sectors interessats.
-2 En les ordres de determinació d'horaris s'han de preveure els supòsits i les circumstàncies en què els delegats territorials del Govern de la Generalitat o els alcaldes poden establir ampliacions o reduccions d'horaris en atenció a les peculiaritats de les poblacions, les zones o els territoris, i especialment en relació amb l'afluència turística i la durada de l'espectacle. Es pot preveure també la reducció d'horari per als locals que no tenen les condicions d'insonorització adequades.
Capítol 9 Qualificació d'espectacles
-1 El Govern de la Generalitat, per mitjà del departament corresponent, pot regular la qualificació dels espectacles i les activitats. Aquesta qualificació té un simple valor informatiu per al públic. Pot tenir efectes respecte a la funció de foment de la mateixa Generalitat.
-2 Per decret del Govern de la Generalitat, a proposta del Conseller de Governació, es poden regular prohibicions amb l'objectiu de protegir la infància i la joventut, sempre que no signifiquin una limitació dels drets proclamats per l'article 20 de la Constitució.
-3 En qualsevol cas, s'han de respectar les recomanacions derivades de les qualificacions establertes per les autoritats competents en matèria cultural.
Capítol 10 Prohibició, suspensió d'espectacles i clausura de locals i establiments
-1 Els delegats territorials del Govern de la Generalitat o els alcaldes han de prohibir o, si ja han començat, han de suspendre els espectacles que puguin ésser constitutius de delicte. En aquests casos, ho han de comunicar per conducte del ministeri fiscal a l'autoritat judicial corresponent.
-2 En l'àmbit de les respectives competències, les autoritats esmentades en el punt 1 d'aquest article també han de prohibir o suspendre els espectacles:
-
Si s'infringeixen les normes respecte als locals.
-
Si no s'ha obtingut l'autorització, si és preceptiva.
-
Si l'espectacle, en apartar-se de les característiques que en van determinar la qualificació, és perjudicial per a la joventut o la infància.
-
Si s'infringeixen les normes reguladores de l'activitat a què es refereix l'article 14.
-
Si es produeixen o es pot preveure que es produiran alteracions de l'ordre públic, amb perill per a les persones i els béns.
-
Si no es compleixen les condicions sanitàries i d'higiene necessàries.
-3 En el supòsit d'espectacles singulars o excepcionals que no estan reglamentats, els delegats territorials o els alcaldes en poden prohibir l'assistència als menors.
-4 La suspensió dels espectacles pot ésser decidida també pel delegat de les autoritats mencionades al punt 1 d'aquest article que hi assisteixi.
-5 En l'àmbit de les competències respectives, els delegats territorials o els alcaldes han de procedir al tancament dels locals i els establiments que no tenen llicència. Així mateix, han de procedir al tancament dels locals i els establiments públics si es troben en els supòsits determinats pel punt 1 i pels punts 2.a) i 2.d) d'aquest article. Poden també procedir al tancament en el curs d'un procediment sancionador, si aquesta mesura és necessària per a assegurar el compliment de la legalitat.
-6 A fi de garantir l'efectivitat de les prohibicions i les suspensions, les autoritats competents poden comissar pel temps que calgui els béns relacionats amb l'activitat objecte de prohibició o de suspensió.
Capítol 11 Funcions de la Policia Autonòmica i de la policia local
-1 La Policia Autonòmica i les policies locals exerceixen, respecte als espectacles i les activitats recreatives, les competències atribuïdes per la legislació vigent.
-2 La Generalitat, d'acord amb el que disposa la legislació vigent, realitza la coordinació entre la Policia Autonòmica-Mossos d'Esquadra i les policies locals.
-3 En l'exercici de les seves funcions, els agents de policia han d'aixecar acta de qualsevol infracció de la normativa vigent que detectin i ho han de comunicar immediatament al delegat territorial, en el cas de la Policia Autonòmica, i a l'alcalde, en el cas de les policies locals.
Capítol 12 Inspeccions, infraccions i sancions
-1 Els organitzadors d'espectacles i els titulars d'establiments públics han de permetre i facilitar les inspeccions que l'autoritat competent acordi.
-2 Les inspeccions poden ésser realitzades tant pels funcionaris dels cossos de policia, com per altres funcionaris o persones i entitats que tinguin l'especialització tècnica requerida i l'habilitació suficient.
-3 La inspecció es pot fer durant l'espectacle o quan el local no sigui obert al públic.
-4 Els resultats de les inspeccions poden donar lloc a les sancions establertes pels articles corresponents d'aquesta Llei, o bé a l'obertura d'un termini per a procedir a les modificacions requerides. Transcorregut aquest termini, si no s'han realitzat les dites modificacions, s'ha de sancionar la infracció segons allò que determina aquesta Llei.
Les infraccions administratives de les disposicions i les resolucions en matèria de policia d'espectacle poden constituir faltes molt greus, greus o lleus.
Són faltes molt greus:
-
La permissió o tolerància d'activitats il·licites o il·legals per part dels organitzadors d'un espectacle o titulars d'un establiment especialment quan es faciliti o es promogui el consum de drogues tòxiques i el tràfic d'estupefaents, sens perjudici de les responsabilitats que es deriven d'aquestes activitats.
-
L'obertura d'un local i la realització d'espectacles sense tenir les llicències i les autoritzacions pertinents.
-
La realització de modificacions que requereixin llicència, sense haver-la obtinguda abans.
-
L'incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal·lacions que signifiqui un risc per a la seguretat de les persones.
-
L'excés d'aforament permès, si això comporta un risc per a la seguretat de les persones.
-
L'incompliment de les resolucions de l'autoritat competent respecte a prohibicions i suspensions d'espectacles, i els requeriments sobre seguretat dels locals i els espectacles.
-
L'admissió de menors en els espectacles i els establiments on aquests tinguin prohibida l'entrada.
-
La manca d'atenció a persones que necessiten assistència mèdica en el mateix local, en relació amb les exigències reglamentàries d'equipament sanitari, d'acord amb el tipus d'espectacle o d'activitat.
-
La realització fraudulenta de publicitat sobre un espectacle determinat que distorsioni la capacitat electiva de l'espectador.
-
La negativa a permetre l'accés als agents de l'autoritat durant l'exercici de les seves funcions i a facilitar la funció d'inspecció.
-
La realització d'espectacles que infringeixin el que disposa la Llei 3/1988, del 4 de març, de Protecció dels Animals.
-
L'incompliment de les normes específiques sobre vigilància establertes per la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 14.4 d'aquesta Llei.
Són faltes greus:
-
Incomplir les normes sobre locals i instal·lacions que no signifiquin un risc per a la seguretat de les persones.
-
L'excés d'aforament, sempre que no signifiqui un risc per a la seguretat de les persones.
-
El mal estat de conservació dels locals, les instal·lacions o els serveis, que produeixin incomoditat als usuaris o minva de la higiene necessària.
-
La manca de rètols que prohibeixin l'entrada a menors o d'altres que exigeixi la normativa vigent per raons de protecció dels menors, de sanitat o de seguretat.
-
La instal·lació dins els locals d'espectacles de llocs de venda i altres activitats no relacionades directament amb l'espectacle, sempre que no n'hi hagi autorització expressa.
-
La intervenció d'artistes, esportistes o executants menors de setze anys, llevat dels casos en què excepcionalment s'autoritzi, d'acord amb la normativa vigent.
-
L'incompliment de la normativa reglamentària sobre llibres i fulls de reclamacions.
-
L'incompliment de la normativa reglamentària sobre venda i revenda de localitats i abonaments.
-
L'incompliment de la normativa reglamentària sobre el dret d'admissió.
-
La modificació de programes sense l'autorització preceptiva de l'autoritat competent.
-
La suspensió de l'espectacle anunciat prèviament sense causa que ho justifiqui o l'alteració injustificada del contingut.
-
L'incompliment reiterat dels horaris d'inici o acabament d'un espectacle, i també l'incompliment reiterat d'horaris d'obertura i de tancament dels establiments públics.
-
La producció de sorolls, inclosos els produïts pel públic en sortir del local, i d'altres molèsties, quan siguin causades per l'incompliment de mesures reglamentàries.
-
Qualsevol altre incompliment de disposicions essencials per al desenvolupament i la realització d'espectacles i activitats contingudes en les normes establertes per l'article 14.3 d'aquesta Llei.
És falta lleu qualsevol acció o omissió que impliqui infracció de les disposicions vigents no tipificada en els articles 23 i 24.
-1 Les faltes molt greus poden ésser sancionades amb multa de fins a deu milions de pessetes i, quan es tracti de locals o establiments, poden també ésser sancionades, alternativament a la sanció pecuniària o conjuntament amb aquesta, amb el tancament provisional per un període màxim de dotze mesos.
-2 Es pot procedir al tancament definitiu d'un local quan es produeixin de forma reiterada i reincident faltes molt greus. El tancament definitiu comporta que, respecte al local o establiment afectat, no es pot demanar cap llicència relacionada amb l'activitat que s'hi desenvolupi, durant els divuit mesos següents.
-3 El tancament provisional comporta la prohibició d'utilitzar el local o l'establiment afectats, durant el període establert, per a cap activitat relacionada amb espectacles i establiments públics.
Les faltes greus poden ésser sancionades amb multa de fins a un milió de pessetes i, quan es tracti de locals o establiments, poden també ésser sancionades, alternativament a la sanció pecuniària o, conjuntament amb aquesta, amb el tancament provisional per un període màxim de sis mesos.
Les faltes lleus poden ésser sancionades amb multa de fins a cent mil pessetes.
-1 Per a la graduació de les sancions s'han de tenir en compte:
-
Els perjudicis ocasionats.
-
La importància o la categoria del local.
-
La reiteració o la reincidència.
-
La intencionalitat.
-2 Per a evitar que d'una infracció es puguin derivar beneficis per a l'infractor, quan no sigui convenient imposar la sanció de tancament del local, la sanció pecuniària pot ésser incrementada amb la quantia del benefici derivat de la comissió de la infracció.
-1 Són responsables solidàriament de les infraccions els qui realment organitzin o explotin les activitats o els establiments i els qui siguin titulars de la llicència corresponent.
-2 En el cas que els responsables no tinguin la titularitat patrimonial dels immobles on hi ha els locals o els establiments als quals s'imposa el tancament, aquests responsables han de respondre, d'acord amb la legislació civil, dels danys i els perjudicis que, per aquest tancament, puguin patir els propietaris i els titulars de drets sobre els immobles afectats.
-1 És aplicable a les sancions establertes per aquesta Llei el procediment sancionador regulat per la Llei de Procediment Administratiu.
-2 En el cas de les sancions lleus, la notificació d'inici de l'expedient inclou els càrrecs que s'imputen i la sanció que aquests poden comportar. Els interessats poden proposar les proves i simultàniament poden al·legar el que creguin convenient en llur defensa.
-3 Són competents per a la incoació dels expedients els alcaldes i els delegats territorials del Govern de la Generalitat i el Director General del Joc i d'Espectacles.
-4 Són competents per a la resolució dels expedients:
-
Els alcaldes, en els expedients incoats per ells, per a sancionar infraccions amb multes fins a un milió de pessetes i tancament provisionals per un període màxim de quinze dies.
-
Els delegats territorials del Govern de la Generalitat, en els expedients incoats per ells, per a sancionar infraccions amb multes fins a un milió de pessetes i tancaments provisionals per un període màxim de sis mesos.
-
El Director General del Joc i d'Espectacles, per a sancionar infraccions amb multes fins a dos milions de pessetes i tancament provisional per un període màxim de dotze mesos.
-
El Conseller de Governació, per a sancionar infraccions amb multes superiors a dos milions de pessetes i el tancament definitiu.
-5 Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat s'han d'informar recíprocament dels expedients incoats per a evitar-ne la duplicitat.
-1 Contra les resolucions dels delegats territorials es pot interposar recurs d'alçada davant el Conseller de Governació.
-2 Contra les resolucions del Director General del Joc i d'Espectacles es pot interposar recurs d'alçada davant el Conseller de Governació.
-3 Les resolucions del Conseller de Governació, dels alcaldes i dels recursos ordinaris, posen fi a la via administrativa.
-1 Les faltes assenyalades en aquesta Llei prescriuen:
-
Les lleus, als sis mesos de cometre-les.
-
Les greus, al cap d'un any.
-
Les molt greus, als dos anys.
-2 Qualsevol actuació de l'Administració en relació amb les faltes interromp la prescripció, i s'ha d'iniciar novament el còmput dels terminis fixats pel punt 1.
Per raons d'exemplaritat, l'autoritat que imposi faltes molt greus i greus pot acordar la publicació de les sancions i el nom dels autors de la infracció, al DOGC i als mitjans de comunicació que es considerin adequats.
Capítol 13 Relacions interadministratives
-1 Els ajuntaments poden demanar el suport tècnic del Govern de la Generalitat per a portar a terme l'execució d'aquesta Llei. A aquest efecte, es poden realitzar convenis entre els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat.
-2 Mentre no s'hagin signat els convenis a què es refereix el punt 1, els ajuntaments que acreditin dificultats greus per a portar a terme les funcions que aquesta Llei els encomana, poden sol·licitar al Govern de la Generalitat que assumeixi directament les dites funcions.
El Govern de la Generalitat pot delegar les competències sancionadores i les establertes pels punts 2 i 3 de l'article 5 d'aquesta Llei als ens locals i, en especial, als ajuntaments de més de 50.000 habitants, als municipis turístics que assoleixin aquesta població en sumar la mitjana ponderada anual de població turística, i als altres municipis de població inferior que ho sol·licitin i que justifiquin suficient capacitat de gestió tècnica.
Disposicions transitòries Primera Mentre el Govern de la Generalitat no faci ús de les facultats reglamentàries establertes per aquesta Llei, s'han d'aplicar les seves normes reglamentàries vigents i supletòriament les disposicions generals de l'Administració de l'Estat en aquesta matèria, en especial el Reial Decret 2816/1982, del 27 d'agost.
Segona Mentre el Consell Executiu no hagi aprovat el Decret que preveu el paràgraf 3 de l'article 1, les activitats i establiments recreatius de pública concurrència, així com els espectacles públics sotmesos a aquesta Llei, són els establerts en el catàleg que figura en l'Annex de la present Llei.
Tercera Les normes reglamentàries que dicti el Govern de la Generalitat sobre locals i instal·lacions poden establir un règim transitori perquè hom procedeixi a les adequacions corresponents.
Disposicions addicionals
Primera Per decret del Govern de la Generalitat es poden actualitzar els màxims de les sancions pecuniàries establerts pels articles 26, 27 i 28, per a evitar-ne el desfasament en relació amb el valor de la moneda.
Segona El decret a què es refereix el punt 3 de l'article 1 d'aquesta Llei ha de crear una categoria específica per a facilitar que aquells establiments d'esbarjo de remarcable valor arquitectònic en què tradicionalment s'han ofert espectacles puguin rebre una adequada protecció.
Tercera La normativa prevista a l'apartat 2 de l'article 2 d'aquesta Llei ha de vetllar, també, per l'adaptació de les condicions tècniques dels locals i els establiments de pública concurrència a les reglamentacions específiques que regulen la supressió de les barreres arquitectòniques que presenten dificultats per a l'accés dels disminuïts físics als establiments esmentats.
Disposicions finals
Primera Es faculta el Consell Executiu de la Generalitat perquè dicti les normes reglamentàries per a desenvolupar aquesta Llei.
Segona Abans de sis mesos, el Consell Executiu ha d'aprovar el decret pel qual s'estableix el catàleg d'espectacles públics, activitats recreatives i establiments de pública concurrència, previst a l'apartat 3 de l'article 1 d'aquesta Llei.
Tercera Resten derogades totes les normes que s'oposin a aquesta Llei, i específicament la regulació dels locals i establiments públics d'espectacles, activitats esportives i recreatives, el règim de concessió de llicències i organització de l'activitat, intervenció i competències de les autoritats governatives, i el règim d'infraccions i sancions establertes respectivament al Decret 372/1985, de 13 de desembre, Reial Decret 2816/1982, de 27 d'agost i Llei 3/1988, de 4 de març, en allò que no s'ajusti a les normes d'aquesta Llei.
Quarta Aquesta Llei entrarà en vigor als vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Cinquena El Consell Executiu de la Generalitat ha de fomentar la difusió pertinent d'aquesta Llei i de la normativa que s'hi relacioni. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 15 de juny de 1990
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Josep Gomis i Martí Conseller de Governació
Annex
Cataleg d'espectacles, activitats recreatives i establiments publics sotmesos a aquesta Llei
I Espectacles públics en edificis o locals
-1 Espectacles públics pròpiament dits, especialment: Cinemes. Teatres. Concerts. Circs. Varietats i folklore. Espectacles taurins. Teleclubs. Teatres, cinemes, circs i altres espectacles ambulants.
-2 Espectacles i activitats esportius en locals o recintes, recintes, concretament en: Camps de futbol. Camps de basquetbol, handbol i voleibol. Pistes de tennis. Pistes de patinatge i d'hoquei sobre herba i sobre patins. Velòdroms. Circuits de curses motociclistes i automobilístiques. Hipòdroms. Canòdroms. Camps de tir. Boleres. Frontons. Gimnasos i pistes d'atletisme. Piscines. Locals de boxa. Beisbol.
II Altres espectacles i activitats esportius
-3 Espectacles i activitats esportius en espais oberts i especialment: Teatres, cinemes i altres espectacles d'estiu o a l'aire lliure. Regates i altres espectacles o activitats esportius nàutics. Espectacles i activitats esportius aeronàutics. Curses ciclistes, motociclistes o automobilístiques a les vies públiques. Motocross. Activitats i competicions d'esquí. Proves de pedestrisme o maratons esportius i populars.
III Activitats recreatives
-4 Jocs d'atzar: Casinos de joc. Sales de bingo. Màquines recreatives i d'atzar. Tòmboles. Salons recreatius.
-5 Atraccions i en concret: Atraccions i casetes de fira. Parcs d'atraccions. Parcs zoològics. Safari parc.
-6 Altres activitats recreatives: Revetlles i festes populars. Manifestacions folklòriques. Sales de festa de joventut. Discoteques i sales de ball. Sales de festa amb espectacles o desfilades d'atraccions. Festivals, concursos de cançons o similars.
IV Establiments públics
-7 Establiments públics com: Restaurants. Cafès i cafeteries. Bars i similars. Cafès-cantant. Cafès-concert. Tablados flamencos. Sales d'exposicions i conferències.
