ORDRE de 25 de novembre de 1999, per la qual s'estableix el Pla integral d'urgències de Catalunya.

SecciónDisposicions Generals
Rango de LeyOrdre

ORDRE

de 25 de novembre de 1999, per la qual s’estableix el Pla integral d’urgències de Catalunya.

A Catalunya, com en els restants països del nostre entorn, l’atenció a les urgències constitueix un dels reptes clau —potser el més complex— al qual el sistema sanitari ha de respondre per tal d’evitar la pèrdua insubstituïble de vides humanes i minimitzar l’elevat cost econòmic i social que comporten les incapacitats. Però fins i tot aquelles demandes d’atenció urgent que objectivament no tenen caràcter vital, són viscudes íntimament pels pacients i els seus familiars d’una forma angoixada i geixuga, motiu pel qual escau també que el sistema s’esforci a donar una resposta satisfactòria a les situacions d’urgència no vital.

En la determinació de la demanda d’atenció sanitària urgent interactuen factors tan diversos com els geogràfics, els climàtics, els tecnològics, els epidemiològics, els culturals, les característiques socioeconòmiques i el perfil sociodemogràfic de la població, entre altres. En la resolució d’aquesta demanda concorren dispositius sanitaris ben diferents com els centres d’atenció primària, els centres d’atenció continuada, els serveis coordinadors d’urgències vitals o emergències, els serveis de transport sanitari i els serveis d’urgències dels hospitals, els quals han d’actuar degudament coordinats en el marc d’un continuum assistencial, per tal d’assegurar la resposta del sistema sanitari més indicada en cada moment.

D’acord amb això, l’atenció d’urgències incideix en gairebé tots els àmbits de l’assistència, i la planificació i l’ordenació d’aquesta atenció no es poden deslligar del conjunt d’actuacions sanitàries i, per l’impacte que tenen sobre el funcionament general de tots els serveis sanitaris, requereixen una visió global del sistema i de tots els seus dispositius.

En la línia de bastir una resposta sanitària adequada a les situacions d’urgència, el Departament de Sanitat i Seguretat Social, com a garant de la salut dels ciutadans de Catalunya, ha impulsat en els últims anys un seguit de mesures que incideixen en l’ordenació dels serveis d’atenció continuada a través dels equips d’atenció primària, a l’empara del Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya (DOGC núm. 527, de 10.4.1985), l’Ordre de 6 de maig de 1990, d’aprovació del Reglament marc de funcionament dels equips d’atenció primària (DOGC núm. 1309, de 25.6.1990), i l’Ordre de 21 d’agost de 1986, de regulació del procediment per a la integració dels serveis d’urgències de la Seguretat Social en els equips esmentats (DOGC núm. 733, de 29.8.1986).

Així mateix, mitjançant l’Ordre de 12 de gener de 1990 (DOGC núm. 1250, de 2.2.1990) es creà el Programa d’atenció mèdica immediata, amb l’objectiu d’elaborar els estudis adients i proposar un model global per tal d’implementar una atenció mèdica continuada que garanteixi les necessitats d’assistència immediata de la població, i en virtut de l’Ordre de 15 de gener de 1990 (DOGC núm. 1250, de 2.2.1990), es creà el Programa d’emergències mèdiques i el centre...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR