DECRET 169/2010, 16 de novembre, sobre estructura i organització de l'oficina judicial a Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
169/2010, 16 de novembre, sobre estructura i organització de l'oficina judicial a Catalunya.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya, dins del títol III, del poder judicial a Catalunya, estableix en el capítol III, les competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia.
Entre aquestes competències, l'article 105 reconeix que correspon a la Generalitat, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l'organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals.
El títol I del llibre V de la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, en la redacció introduïda per la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, conté una nova regulació sobre el règim d'organització i funcionament de l'oficina judicial. Aquest nou marc legal pretén, d'una banda, aprofundir en la realitat autonòmica de l'Estat, mitjançant l'ampliació de les competències de les comunitats autònomes en l'àmbit de l'organització de l'Administració de justícia, i de l'altra, establir un nou disseny organitzatiu de les estructures i formes de treball de l'oficina judicial.
La reforma que impulsa la Llei orgànica del poder judicial suposa un trencament amb l'actual estructura de l'Administració de justícia, atomitzada en nombroses microoficines judicials -tantes com òrgans jurisdiccionals- amb una gran autonomia administrativa, i pretén introduir un nou model d'oficina basat en la constitució de serveis comuns processals que donin suport a un conjunt d'òrgans jurisdiccionals. Aquest nou model ha de fer possible la introducció de metodologies de treball i criteris de gestió homogenis a totes les oficines judicials, la racionalització dels mitjans instrumentals i dels recursos humans i la incorporació de les noves tecnologies, tot això amb la finalitat d'obtenir un servei més àgil, eficaç i de qualitat, que doni un millor servei a la ciutadania.
L'oficina judicial es defineix en la Llei orgànica del poder judicial com l'organització de caràcter instrumental que serveix de suport i auxili a l'activitat jurisdiccional de jutges i jutgesses i tribunals. En la nova oficina judicial es distingeixen dos tipus d'unitats: les unitats processals de suport directe -n'hi ha d'haver tantes com jutjats o, si s'escau, sales o seccions de tribunals- a les quals correspon assistir directament jutges i jutgesses i magistrats i magistrades en l'exercici de la funció jurisdiccional; i els serveis comuns processals, que assisteixen un conjunt d'unitats processals de suport directe i assumeixen tasques centralitzades de gestió i suport en actuacions derivades de l'aplicació de lleis processals.
La Llei orgànica del poder judicial reconeix, a l'article 436.3, que el disseny de l'oficina judicial és flexible i que la seva dimensió i organització les determina l'Administració pública competent. La Llei orgànica del poder judicial reserva al Ministeri de Justícia la competència per determinar les dotacions bàsiques de les unitats processals de suport directe, la qual cosa s'ha dut a terme mitjançant l'Ordre del Ministeri de Justícia JUS/3244/2005, de 18 d'octubre. Pel que fa a la resta d'unitats de l'oficina judicial, l'article 438.3 de la Llei orgànica del poder judicial estableix que el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes, en els seus respectius territoris, són competents per determinar el disseny, creació i organització dels serveis comuns processals, la qual cosa ha de possibilitar que les administracions públiques, atenent a les circumstàncies concretes del seu territori, puguin adequar l'organització de l'oficina judicial a les seves peculiaritats i necessitats reals.
D'acord amb aquest marc normatiu, aquest Decret té per objecte l'exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de l'organització de l'Administració de justícia, mitjançant l'elaboració d'una disposició normativa que determini l'estructura i organització bàsica de l'oficina judicial en l'àmbit territorial de Catalunya.
Conscients del gran impacte i de la complexitat que suposa aquesta reforma, i atesa la gran quantitat de factors que s'han de tenir en compte per poder elaborar el nou model d'oficina judicial, en virtut de la Resolució del conseller de Justícia de 3 de febrer de 2006, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4602, de 28 de març de 2006, es va constituir el grup de treball per a l'estudi i implantació de la nova oficina judicial a Catalunya, integrat per diferents responsables del Departament de Justícia i membres dels diferents col·lectius implicats en la reforma de l'oficina judicial, membres de la carrera judicial i també de la carrera fiscal, secretaris i secretàries judicials i personal funcionari al servei de l'Administració de justícia, amb l'objecte de realitzar estudis i treballs i avaluar les propostes sobre el disseny, estructura, organització i funcionament de la nova oficina judicial i establir línies d'actuació coordinades. El model organitzatiu d'oficina judicial que conté aquesta disposició normativa ha estat analitzat, estudiat i debatut en el si d'aquest grup de treball.
En l'organització de l'oficina judicial que es proposa, els serveis comuns processals assoleixen un paper fonamental. En els serveis comuns processals es concentren els recursos disponibles, tant humans com materials, per centralitzar aquelles tasques que es poden estandarditzar o que no requereixen una intervenció directa del jutge o jutgessa, mesura que ha de permetre una racionalització dels recursos disponibles i l'aplicació de tècniques de gestió homogènies, amb una major eficàcia i agilitat en la realització del treball encomanat.
Dins de cada servei comú, es preveu una estructura especialitzada en seccions, que es poden organitzar internament en equips, en funció dels diferents àmbits funcionals de cada servei comú i del volum de treball que hagin d'assolir. Aquesta estructura especialitzada permet protocol·litzar les diferents tasques i activitats i aconseguir un cert grau d'especialització del personal en el treball que hagi de desenvolupar.
L'estructura i organització de l'oficina judicial que estableix aquest Decret s'ha de completar amb l'elaboració de la corresponent relació de llocs de treball dels cossos de funcionaris al servei de l'Administració de justícia, que ha d'incloure els llocs de comandament de les seccions o de responsable d'equips que s'estimin necessaris.
Així mateix, aquesta regulació de l'oficina judicial s'ha de completar amb l'elaboració de circulars i instruccions de caràcter organitzatiu i de funcionament intern dels diferents serveis comuns, dins del marc normatiu de les competències que corresponen a la Generalitat en aquest àmbit, els quals s'han d'elaborar amb la col·laboració dels secretaris i secretàries judicials i d'altres instàncies de caràcter governatiu.
Tot aquest procés de reforma ha d'anar acompanyat de plans específics i intensius de formació, per tal que el personal funcionari al servei de l'Administració de justícia pugui adaptar-se a la nova organització i als sistemes de treball en el termini més breu possible i es puguin assolir els objectius marcats.
Atesa la complexitat d'aquesta reforma, que ha de comportar la incorporació simultània de nous sistemes informàtics i de les noves tecnologies a la forma de treball, els corresponents processos d'adaptació del personal, la validació dels circuits de relació entre les diferents unitats que conformen l'oficina judicial i la gran quantitat de factors que s'han de tenir en compte en la posada en funcionament del nou model d'oficina judicial, es preveu que aquest procés d'implantació dels diferents tipus de serveis comuns processals i de les seves funcions es dugui a terme en el territori de forma gradual i progressiva.
La tramitació d'aquest Decret ha estat paral·lela a la tramitació parlamentària del Projecte de llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, actual Llei 13/2009, de 3 de novembre, l'objectiu primordial de la qual és regular la distribució de competències entre jutges i jutgesses i magistrats i magistrades, d'una banda, i secretaris i secretàries judicials, de l'altra, i que permet atorgar funcionalitat a l'organigrama de la nova oficina judicial.
Aquest Decret s'estructura en deu articles, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició final i un annex.
En l'articulat, es defineixen els diferents tipus de serveis comuns processals i es determinen les seves funcions, la seva organització bàsica i dotació. També es regulen les funcions que ha de desenvolupar el personal destinat a la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les disposicions addicionals es refereixen a la creació i posada en funcionament dels serveis comuns processals, la disposició transitòria regula el règim transitori d'acoblament del personal i la disposició final estableix l'entrada en vigor del Decret al mes de la seva publicació.
En l'annex del Decret es concreten els serveis comuns processals i l'estructura que hi ha d'haver en els diferents partits judicials, en funció de la seva tipologia i dimensió.
Per garantir una adaptació àgil i flexible de l'estructura que s'hi estableix, a les necessitats organitzatives i funcionals que es puguin plantejar en cada partit judicial, es fa necessari, d'acord amb el que estableix l'article 39 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, facultar el conseller o consellera competent en matèria de justícia per modificar els serveis comuns processals i les seccions que s'estableixen a l'annex d'aquest Decret.
Atès que s'ha dut a terme l'audiència i consulta prèvies a les institucions i entitats afectades;
Atès que el Consell...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba