RESOLUCIÓ JUS/2384/2009, de 20 de juliol, dictada en el recurs governatiu interposat per la senyora M. C. A. G. contra la qualificació de la registradora de la propietat del Registre núm. 23 de Barcelona, que denega la cancel·lació d'una hipoteca canviària.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Resolució |
RESOLUCIÓ
JUS/2384/2009, de 20 de juliol, dictada en el recurs governatiu interposat per la senyora M. C. A. G. contra la qualificació de la registradora de la propietat del Registre núm. 23 de Barcelona, que denega la cancel·lació d'una hipoteca canviària.
Es dicta en el recurs governatiu interposat per la senyora M. C. A. G. contra la qualificación de la registradora de la propietat del Registre núm. 23 de Barcelona, senyora Magdalena Mora González, que denega la cancel·lació d'una hipoteca canviària.
Relació de fets
I
El dia 18 de març de 2009, la senyora M. C. A. G. va presentar al Registre de la propietat de Barcelona núm. 23 una instància privada on, a l'empara de l'article 82.5 de la Llei hipotecària, sol·licitava la cancel·lació de la hipoteca canviària que gravava una finca de la seva propietat, la registral 25.761. La hipoteca va ser constituïda el 14 de desembre de 1992 pel senyor G. E. a favor de la companyia A., S.L. i dels futurs i successius tenidors de la canviària de classe 3a, sèrie OA, núm. 1249672, amb venciment el dia 4 de maig de 1993. Del seu compliment en responia la finca hipotecada per un import total de 8.813.106,28 pessetes (52.588,56 euros).
II
El 7 de maig de 2009, el registrador emet nota de qualificació en la qual resol suspendre la cancel·lació sol·licitada sobre la base dels següents .Fonaments de dret: [...] Quan la instància presentada al·ludeix a l'extinció de l'acció derivada de la pretensió principal pel transcurs dels tres anys que fixa la legislació canviària a l'article 88 s'està referint a la prescripció mateixa.
.També és coneguda l'abundant jurisprudència que ha defensat la subsistència de l'acció hipotecària malgrat haver-se extingit l'acció personal, atès que operen en diverses esferes i en front de diferents responsables, matèria especialment sensible en l'àmbit dels títols transmissibles per endossament o al portador on el creditor final pot o no coincidir amb el tenidor inicial en funció de la tinença física dels documents, i genera gran variabilitat en la determinació de les persones implicades en la reclamació del deute. Aquest grau de diligència especial va fer necessari, precisament, un precepte específic que reguli la cancel·lació d'aquestes hipoteques: l'article 156 de la Llei hipotecària, el qual estableix les diferents opcions amb un grau de diligència extrem, atès que es tracta d'una figura particular. De fet la mateixa inscripció de la hipoteca que ara hom pretén cancel·lar se sotmet de manera expressa al precepte esmentat a l'hora de la seva possible cancel·lació.
.No obstant el que s'acaba de dir, a Catalunya, si ens atenim al precepte al·ludit en la instància presentada, sens perjudici de la seva plena aplicació en l'àmbit estricte de l'extinció civil de les obligacions, no és possible aplicar registralment l'efecte .arrossegament. a què es refereix l'article 121-8.2 del Codi civil de Catalunya, en la mesura que pressuposa la prèvia prescripció de la pretensió principal per estendre l'efecte a la garantia accessòria que representa el dret d'hipoteca, tot i no haver transcorregut el termini de prescripció d'aquesta. És reiterada la doctrina de la Direcció General dels Registres i del Notariat que determina la impossibilitat del Registre per apreciar la figura de la prescripció. I, per tant, l'opció resta inoperant en tant que el pressupòsit inicial, que és apreciar la prescripció de l'acció canviària, excedeix de les funcions pròpies del registrador i, per tant, la seva conseqüència no es pot deduir: l'extinció de l'acció hipotecària (sentències del Tribunal Suprem de 8 de novembre de 1960, 12 de març de 1985, 19 de novembre de 2004; resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 8 de novembre de 1951, 5 de gener de 2000, 7 de juliol de 2005 i 15 de febrer de 2006, entre d'altres).
.És cert que l'article 82.5 de la Llei hipotecària estableix procediments especials per alliberar càrregues pel transcurs del termini; però es tracta d'un supòsit de caducitat legal, en defecte de caducitat convinguda, i referida a l'acció derivada de la garantia real. És a dir, permet que el registrador pugui apreciar l'extinció legal per caducitat quan hagi transcorregut el termini assenyalat a la legislació civil aplicable per a l'extinció de les accions esmentades.
.I la legislació aplicable, per ser d'aplicació general, és la mateixa Llei hipotecària en el seu article 128, ja que fixa el termini de vint anys al qual se li ha d'afegir l'any suplementari que determina l'article 82.
.No compartim la interpretació que dóna el sol·licitant que uneix el termini dels tres anys de l'acció canviària amb l'any restant exigit per l'article 82. Els tres anys corresponen a la prescripció de l'acció personal, mentre que l'any de gràcia es concedeix al termini perquè prescrigui l'acció derivada de la garantia real, és a dir, el termini de 20 anys. Aquest termini, en el moment de la presentació del document no ha transcorregut. Articles 128, 156 i 82.5 de la Llei hipotecària, article 1964 del Codi civil, article 121-8.2 del Codi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba