DECRET 342/2001, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre grans establiments comercials.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Economia i Finances |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
342/2001, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre grans establiments comercials.
Preàmbul
I
La Llei 16/2000, de 29 de desembre, va crear l'impost sobre grans establiments comercials. Aquest impost té per objecte gravar la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments comercials com a conseqüència d'estar implantats en grans superfícies, atès que aquesta circumstància contribueix d'una manera decisiva a fer que aquells tinguin una posició dominant en el sector, i pot generar externalitats negatives en el territori i el medi ambient el cost de les quals no assumeixen.
L'aplicació d'aquesta Llei, configuradora dels elements essencials del tribut, exigeix una concreció reglamentària mitjançant la qual, d'una banda, es fixin els criteris que facilitin la interpretació de les seves normes, i, de l'altra, es desenvolupin els procediments de determinació de la base imposable i de la quota tributària i alhora es despleguin els aspectes relacionats amb el procediment de gestió de l'impost.
II
En el present Reglament es diferencien dos blocs de disposicions. En el primer bloc, que comprèn els títols 1 al 6, ambdós inclosos, es concreten i es defineixen els conceptes de la Llei de l'impost, i en el segon bloc, que s'estén dels títols 7 al 10, es regulen els aspectes de gestió, recaptació, inspecció, règim sancionador i de revisió del tribut.
El títol 1, de disposicions generals, es dedica a fixar l'objecte i el règim jurídic de l'impost. Seguidament, el títol 2 acota el concepte i la determinació del còmput de la superfície de venda, un element important atès que és aquest el que determina la subjecció a l'impost. Així mateix, el títol 3, regulador del subjecte passiu, estableix un règim de presumpcions de titularitat de l'establiment.
Una atenció especial mereix el títol 4, dedicat a la base imposable. Aquest títol s'estructura en un capítol únic, dividit alhora en tres seccions corresponents a cadascuna de les superfícies que formen aquella base, és a dir, la superfície de venda reduïda, la superfície de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció, i, finalment, la superfície d'aparcament. Pel que fa a aquestes darreres superfícies, cal destacar el desenvolupament del sistema opcional de determinació simplificada, ja previst per la Llei, per a les zones de magatzems, tallers, obradors i altres zones de producció, com també la concreció de què cal entendre per disposició de superfície d'aparcament per part de l'establiment. En relació també amb la determinació d'aquesta superfície d'aparcament i, concretament, quant a l'aplicació del coeficient que preveu la Llei per als establiments especialitzats, el darrer article d'aquest títol dóna una definició d'aquests segons els diferents articles o productes que són objecte de venda.
D'altra banda, la base liquidable de l'impost es troba recollida al títol 5, en el qual es concreten les superfícies de l'establiment que integren la superfície de terreny ocupada per la projecció horitzontal d'aquell, i que es té en compte en l'aplicació a la base imposable del coeficient corresponent d'entre els que preveu la Llei.
Tanca aquest primer bloc el títol 6, que, en compliment del que disposa la Llei de l'impost, estableix els termes i les condicions d'aplicació de la bonificació creada en atenció al nombre de mitjans de transport públic que permeten l'accés al gran establiment comercial. Així, en primer lloc, es defineix als efectes d'aquest impost el concepte de mitjà de transport públic, i, en segon lloc, es fixen les distàncies màximes de recorregut que hi pot haver entre aquest mitjà de transport i l'establiment per entendre que aquell hi garanteix l'accés dels consumidors.
Ja en el segon bloc, el títol 7 regula, dins el capítol 1, el sistema de gestió del tribut mitjançant un padró, i concreta els extrems referits a la seva elaboració i a la inclusió dels subjectes passius. El capítol 2, per altra banda, és dedicat als diferents tipus de declaració de dades que han de presentar els subjectes passius de l'impost, com són les declaracions inicial, de modificació i de cessament, les quals han de permetre a l'Administració l'aplicació del tribut. Finalment, el capítol 3 recull les disposicions relatives al pagament del deute tributari, en desenvolupar, d'un costat, el sistema de pagament mitjançant domiciliació i, de l'altre, el de fraccionament, ja establerts en la Llei de l'impost.
Els títols 8, 9 i 10 contenen disposicions relatives als procediments d'inspecció, d'infraccions i sancions i de revisió, respectivament.
Per tant, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
TÍTOL 1
Disposicions generals
Objecte del Reglament
És objecte d'aquest Reglament el desenvolupament normatiu de la Llei 16/2000, de 29 de desembre, de l'impost sobre grans establiments comercials.
Règim jurídic de l'impost sobre grans establiments comercials
2.1 L'impost sobre grans establiments comercials es regeix per la Llei 16/2000, de 29 de desembre, per aquest Reglament i per les disposicions que els desenvolupin.
2.2 A falta de regulació específica, hi són aplicables les disposicions legals i reglamentàries que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.
TÍTOL 2
Fet imposable
Superfície de venda
Als efectes del que disposa l'article 4 de la Llei 16/2000, de 29 de desembre, la superfície de venda és la superfície total dels llocs on s'exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o destinats a aquesta finalitat amb caràcter eventual o periòdic i als quals pot accedir la clientela per efectuar les compres; els espais interns destinats al trànsit de persones; la superfície de la zona de caixes; la compresa entre aquesta zona i les portes de sortida i les dedicades a activitats de prestació de serveis, i l'ocupada per les persones venedores darrere el taulell, a la qual no té accés el públic.
Còmput de la superfície de venda
4.1 En el càlcul de la superfície de venda es computa de manera acumulada la superfície dels llocs i espais a què es refereix l'article anterior quan estiguin distribuïts en diverses plantes d'un mateix local, o fins i tot en locals diferents però contigus, comunicats entre si o que comparteixin qualsevol tipus de servei o instal·lació vinculats a l'activitat exercida per una mateixa persona titular.
4.2 Són locals, als efectes d'aquest impost, les edificacions, les construccions i instal·lacions, com també les superfícies cobertes o sense cobrir obertes al públic, on té lloc la venda al detall.
4.3 La cessió a tercers d'espais integrats dins l'àrea delimitada en l'article anterior no determinarà la seva exclusió del còmput de l'element superfície de venda.
4.4 A l'efecte del que estableix l'apartat 1 anterior, s'entén que l'activitat de venda al detall és exercida per una mateixa persona titular quan la utilització de les superfícies de venda la portin a terme entitats integrades en un grup de societats, tal com aquest es defineix a l'article 42 del Codi de comerç, o bé la persona física o jurídica dominant.
TÍTOL 3
Subjecte passiu
Contribuent
5.1 És subjecte passiu, en qualitat de contribuent, la persona física o jurídica titular del gran establiment comercial individual. A aquest efecte, es presumeix titular de l'establiment la persona que consti...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba