LLEI 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

Objecte de la Llei.

Aquesta Llei té per objecte l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents que resideixen o es troben transitòriament en el territori de Catalunya, per tal de garantir l'exercici de llurs drets i llur desenvolupament integral en els àmbits familiar i social.

Àmbit personal i territorial d'aplicació.

1. Als efectes d'aquesta Llei i de les disposicions que la despleguen, s'entén per "infant" tota persona menor de dotze anys i per "adolescent" tota persona amb una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d'edat establerta per llei. 2. Aquesta Llei s'aplica a tot el territori de Catalunya, sens perjudici de les normes per a solucionar els conflictes internacionals i interregionals.

L'Interès superior de l'infant i de l'adolescent.

L'interès superior de l'infant i de l'adolescent ha d'ésser el principi inspirador de les actuacions públiques i de les decisions i les actuacions que els concerneixen adoptades i dutes a terme pels pares, els tutors o els guardadors, per les institucions públiques o privades encarregades de protegir-los i d'assistir-los o per l'autoritat judicial o administrativa. Per a la determinació d'aquest interès hom ha de tenir en compte, en particular, els anhels i les opinions dels infants i els adolescents, i també llur individualitat dins el marc familiar i social.

Interpretació de les normes relatives als infants i els adolescents.

1. La interpretació d'aquesta Llei, de les normes que la despleguen i de les altres disposicions de la Generalitat relatives als infants i els adolescents s'ha de fer d'acord amb els tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol i especialment d'acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989, la Carta Europea dels drets de l'infant i totes les resolucions sobre infància i adolescència aprovades pel Parlament de Catalunya. 2. Els poders públics han de garantir el respecte dels drets de l'infant i de l'adolescent i han d'adequar llurs actuacions a aquesta Llei i a la normativa internacional sobre aquesta matèria.

Capítol II Principis bàsics relatius als drets de l'infant i de l'adolescent

Lliure desenvolupament de la personalitat.

Els infants i els adolescents tenen dret a una criança i una formació que els garanteixi el desenvolupament lliure, integral i harmònic de llur personalitat.

Protecció de l'infant i de l'adolescent davant els maltractaments.

Tot infant i adolescent ha d'ésser protegit de qualsevol forma de maltractament, negligència, crueltat o manipulació i de l'ús i el tràfic d'estupefaents i psicòtrops, l'explotació, l'abús sexual, la prostitució i les pràctiques pornogràfiques.

Principi d'igualtat.

Tots els infants han d'ésser tractats igual per la llei. Els infants i els adolescents no poden ésser objecte de discriminació per raó de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o d'altra índole, origen nacional, ètnic o social, posició econòmica, condicions físiques, psíquiques o sensorials, estat de salut, naixement o qualsevol altra condició de l'infant o de l'adolescent i dels seus pares o representants legals.

Activitats econòmiques i laborals.

Els infants i els adolescents han d'ésser protegits de qualsevol tipus d'explotació econòmica o de qualsevol treball que pugui ésser perillós, perjudicar-ne la salut o entorpir-ne l'educació i la formació o el desenvolupament integral, d'acord amb el que estableix la legislació laboral vigent.

Dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a la protecció de l'honor, de la intimitat i de la pròpia imatge. Així mateix, s'ha de preservar els infants i els adolescents de la difusió publicitària de llurs dades personals, de la difusió d'imatges atemptatòries a llur dignitat i de l'explotació econòmica de llur imatge. 2. L'Administració de la Generalitat ha de vetllar pel dret a la intimitat i a l'honor dels infants i els adolescents, especialment dels que hagin estat objecte d'agressions sexuals, maltractaments o qualsevol altra experiència traumàtica.

Drets civils i polítics.

Els infants i els adolescents tenen dret a exercir els drets civils i polítics sense més limitacions que les fixades per la legislació vigent.

Informació i participació.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a cercar, rebre i elaborar la informació adequada a l'edat i a les condicions de maduresa. 2. Els infants i els adolescents han de poder expressar llur opinió lliurement en tots els afers que els afectin. 3. Els infants i els adolescents han d'ésser informats de llurs drets i han de tenir l'oportunitat d'ésser escoltats, d'acord amb l'edat i les condicions de maduresa, en tot procediment administratiu i judicial en què estiguin directament implicats i que condueixi a una decisió que els afecti en l'esfera personal, familiar o social. 4. Els infants i els adolescents poden adreçar-se a les administracions públiques encarregades de protegir-los i d'assistir-los pel que fa a totes les qüestions referides a llur criança i a llur formació. 5. Les administracions locals, en funció de llur proximitat al ciutadà i d'acord amb la legislació vigent, són el primer nivell d'informació i assessorament dels infants i els adolescents que ho sol·licitin. 6. Als efectes del que estableix l'apartat 5, els infants i els adolescents poden adreçar-se a les administracions públiques encarregades de la protecció i l'assistència dels menors, sense coneixement de llurs pares, tutors o guardadors, quan calgui per motius d'urgència o situació de conflicte i en la mesura que la comunicació amb aquelles persones pogués frustrar la finalitat pretesa. Si de les circumstàncies anteriors deriva la necessitat d'una intervenció continuada de l'Administració, aquesta ho ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal. 7. D'acord amb el que disposa la Llei 12/1989, del 14 de desembre, de modificació de la Llei 14/1984, del 20 de març, del Síndic de Greuges, l'infant i l'adolescent també poden adreçar-se al Síndic de Greuges o a l'Adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, amb la finalitat que resolguin les queixes que els formulin.

Participació social.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a constituir associacions infantils i juvenils i a ésser-ne membres, i també a ésser membres d'organitzacions juvenils de partits polítics i sindicals, d'acord amb la legislació vigent i els estatuts, com a manifestació de llurs interessos i aspiracions, i a participar-hi activament, d'acord amb llurs condicions de maduresa. 2. Cap infant o adolescent no pot ésser obligat a ingressar en una associació o a romandre-hi contra la seva voluntat. 3. Les associacions d'infants i adolescents han de respectar els principis i els valors d'una societat democràtica, fomentant el civisme, la convivència i la tolerància. 4. Perquè les associacions infantils i juvenils puguin obligar-se civilment, han d'haver designat, d'acord amb llurs estatuts, un representant legal amb plena capacitat d'obrar.

Relacions intergeneracionals.

Les administracions públiques han de promoure i afavorir les relacions intergeneracionals, tot procurant evitar que els diferents nivells d'edat s'aïllin en si mateixos i propiciant el voluntariat social de les persones grans per a col·laborar en activitats amb infants i adolescents.

Altres principis d'actuació.

Totes les actuacions dutes a terme per les administracions públiques en relació amb els infants i els adolescents han de respectar el compliment dels principis bàsics que s'estableixen en aquest capítol i fomentar els valors de tolerància, solidaritat, respecte, igualtat i tots els altres valors democràtics establerts per l'ordenament jurídic vigent.

Divulgació.

Les administracions públiques han d'adoptar les mesures necessàries per tal d'aconseguir el màxim grau de divulgació dels drets reconeguts als infants i als adolescents per aquesta Llei, per la resta de l'ordenament jurídic vigent i en especial per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989.

Prioritat pressupostària.

La Generalitat ha de procurar que els seus pressupostos tinguin en compte de manera prioritària les activitats d'atenció, formació, promoció, reinserció, protecció, integració i lleure dels infants i els adolescents de Catalunya. Així mateix, cal procurar que els ens de l'Administració local assumeixin aquesta prioritat.

Capítol III Criança i formació

Secció primera L'infant i l'adolescent en l'àmbit familiar

Responsabilitat en la criança i la formació.

1. La responsabilitat primordial de la criança i la formació del menor correspon al pare i a la mare o a les persones que en tenen atribuïda la guarda, d'acord amb el que disposa la legislació vigent. 2. Els pares, els tutors o els guardadors han d'assegurar, dins llurs possibilitats, les condicions de vida necessàries per al desenvolupament integral dels infants i els adolescents. 3. Les administracions públiques han de vetllar per la protecció dels infants en el cas de mal ús de les facultats dels pares o de les facultats atribuïdes a altres persones que en tinguin cura i també perquè els pares, els tutors o els guardadors disposin dels mitjans d'informació i formació adequats per a ajudar-los a complir llurs responsabilitats envers els infants i els adolescents. 4. Les administracions públiques han de fer extensibles als tutors o als guardadors els sistemes de prestacions socials existents dirigides als pares, per tal d'afavorir el compliment de llurs responsabilitats, i també assessorar-los en situacions de crisis familiar, dins del marc establert pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les Lleis 12/1983, del 14 de juliol, 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d'abril, en matèria de serveis socials.

Drets de relació i visita.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a viure amb llurs pares, excepte en els casos en què la separació esdevingui necessària, d'acord amb el que disposa la legislació vigent. 2. El menor també té dret a mantenir el contacte directe amb el pare i la mare, si no conviu amb un d'ells o amb cap dels dos, amb les excepcions i en els termes que estableix la legislació vigent. 3. En l'exercici dels drets a què es refereixen els apartats 1 i 2 cal tenir sempre en compte l'interès primordial dels infants i els adolescents.

Desemparament.

L'infant i l'adolescent en situació de desemparament tenen dret a ésser protegits d'acord amb el que estableix la legislació protectora dels menors desemparats.

Secció segona Actuació de les administracions i de les institucions col·laboradores en la integració familiar

Intervenció de les administracions públiques.

Per tal d'assegurar el ple gaudi del dret a la criança i la formació de l'infant i de l'adolescent, en defecte dels pares, els tutors o els guardadors, correspon a les administracions públiques l'exercici de les funcions de protecció i d'assistència dels infants i els adolescents dins l'àmbit de les competències que els reconeix la legislació vigent.

Institucions col·laboradores en la integració familiar.

Es consideren institucions col·laboradores en la integració familiar totes les entitats, acreditades degudament, que intervenen amb funcions de guarda i mediació, d'acord amb el que estableix la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, per tal de facilitar o recuperar la convivència familiar dels menors, ja sigui en la mateixa família d'origen o en una altra família alternativa.

Funcions de la Generalitat relatives a les relacions dels infants i dels adolescents amb llurs famílies.

1. La Generalitat , per mitjà del departament que hi sigui competent, ha d'establir un sistema de mediació i assessorament a nivell territorial que ha d'intervenir, a sol·licitud dels interessats, amb la finalitat de garantir l'efectivitat del dret dels infants i els adolescents a relacionar-se amb llurs famílies i en les qüestions relacionades amb la problemàtica i els conflictes familiars que afectin, de manera directa o indirecta, els infants i els adolescents. 2. Quan es tracti d'infants i adolescents amb residència habitual en un estat estranger que es traslladin a Catalunya per a gaudir de llurs drets de visita respecte a un o ambdós dels pares, les autoritats de l'estat de residència habitual i les persones que en tinguin atribuïda la guarda poden sol·licitar a l'organisme competent de la Generalitat que les persones amb les quals l'infant o l'adolescent residirà durant la seva estada a Catalunya subscriguin un compromís de retornar-lo un cop transcorregut el període de visita. 3. Respecte als infants o els adolescents amb residència habitual en un estat estranger que hagin estat traslladats a Catalunya amb vulneració dels drets de guarda, la persona, la institució o l'organisme que en tingui atribuïda la guarda pot sol·licitar a l'organisme competent de la Generalitat que intervingui amb funcions de mediació, per tal d'obtenir-ne el retorn al lloc de la seva residència habitual.

Programes d'educació i prevenció.

Les administracions públiques de Catalunya han de promoure l'adopció de mesures educatives i preventives destinades a fomentar la capacitat crítica i de lliure decisió i el sentit de la pròpia responsabilitat de l'infant i de l'adolescent. Aquestes mesures també s'han de dirigir als pares, als tutors i als guardadors a fi de facilitar-los llur tasca de formació i protecció i han d'ésser susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants es puguin integrar en una societat canviant.

Tractament de la delinqüència.

La prevenció i el tractament de la delinqüència infantil i juvenil es regeixen pel que estableix la legislació vigent sobre aquesta matèria.

Capítol IV L'infant i l'adolescent en l'àmbit de la salut

Dret a la protecció de la salut.

1. Tots els infants i els adolescents de Catalunya tenen dret a la protecció i a la promoció de llur salut i a l'atenció sanitària, d'acord amb el que disposa la legislació vigent. 2. Tots els infants i els adolescents tenen dret a: a) Rebre informació sobre la salut en general i la pròpia en particular. b) Rebre informació adequada en relació amb el conjunt del tractament mèdic a què es sotmeten, d'acord amb l'edat, la maduresa i l'estat psicològic i afectiu. c) Ésser immunitzats contra les malalties infecto-contagioses incloses en el calendari oficial de vacunació. d) Beneficiar-se de la detecció i el tractament precoços de les malalties congènites, únicament amb els límits que l'ètica, la tecnologia i els recursos assistencials imposen al sistema sanitari. 3. Els infants i els adolescents que pateixen maltractaments físics o psíquics han de rebre protecció especial de caràcter sanitari, assistencial i cautelar urgent segons que hom requereixi en cada cas, i s'han de corresponsabilitzar a aquests efectes les administracions públiques implicades.

Atenció especial.

1. Els infants i els adolescents amb incapacitat física, psíquica o sensorial o amb patologies de risc tenen dret a l'atenció necessària per al desenvolupament correcte de llurs aptituds. 2. Les xarxes d'atenció de la salut infantil i juvenil han d'ésser accessibles per als tractaments en situacions de risc que siguin necessaris per al desenvolupament psíquic i mental dels infants i els adolescents.

Hospitalització d'infants i d'adolescents.

1. Els infants i els adolescents hospitalitzats tenen dret a estar acompanyats de llurs pares, tutors o guardadors, llevat que això pugui perjudicar o obstaculitzar l'aplicació dels tractaments mèdics. 2. Cal potenciar el tractament ambulatori dels infants i els adolescents per tal d'evitar-ne l'internament. Si l'hospitalització és indispensable, aquesta ha d'ésser tan breu com sigui possible i cal procurar que tingui lloc entre altres infants i adolescents. 3. Els infants i els adolescents, mentre duri llur estada a l'hospital, tenen dret a prosseguir llur educació, sempre que això no signifiqui un perjudici per a llur benestar o en dificulti el tractament mèdic.

Capítol V L'infant i l'adolescent en l'àmbit social

Secció primera Educació, lleure i cultura

Sistema i objectius de l'educació.

1. Tots els infants i els adolescents tenen dret a rebre l'ensenyament bàsic, que comprèn l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, en els termes establerts per la legislació vigent en matèria d'ensenyament. 2. El sistema educatiu i la formació en el respecte als drets i les llibertats fonamentals, en l'exercici de la tolerància i la convivència, són principis i objectius de l'educació, tant de l'obligatòria com de la voluntària, i es regeixen pel que estableix la legislació vigent sobre aquesta matèria. La Generalitat ha de vetllar per llur compliment efectiu. 3. La Generalitat ha de vetllar per: a) La igualtat de condicions en l'accés i la permanència en l'escola. b) El respecte dels drets dels alumnes i també el compliment de llurs deures. c) La participació dels infants i els adolescents en llur procés educatiu i en les associacions d'estudiants, d'acord amb la legislació vigent. d) El dret dels pares, els tutors o els guardadors al seguiment i la participació en l'educació escolar dels infants i els adolescents. 4. Les administracions públiques han de col·laborar amb la família en el procés educatiu del menor i emprendre les accions necessàries per a evitar l'absentisme escolar en l'ensenyament bàsic.

Educació i cura dels infants en guarderies, llars i altres centres.

1. L'educació infantil, que comprèn fins als sis anys d'edat, ha de contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels infants. Els centres i els serveis que tenen cura d'infants de menys de sis anys, sigui quina en sigui la denominació genèrica, la classificació o la titularitat, han de contribuir a l'atenció social i educativa d'aquests, mitjançant el desenvolupament de llurs capacitats de relació, observació, coneixement del propi cos i adquisició progressiva d'autonomia. 2. Les prestacions dels centres i els serveis que tenen cura d'infants de menys de sis anys han d'orientar-se primordialment a satisfer les necessitats de l'infant i promoure'n el benestar, en un ambient sa i segur.

Educació dels infants i els adolescents amb necessitats educatives especials.

Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials han de rebre una formació educativa i professional que els permeti la integració social, el desenvolupament i la realització personal i l'accés a un lloc de treball en el context més normalitzat possible i d'acord amb llurs aspiracions i aptituds.

Educació dels infants i els adolescents amb dificultats d'inserció social.

Els infants i els adolescents que pateixen dificultats especials d'inserció en la vida social, a causa de llurs condicions personals o de les circumstàncies de l'entorn familiar, tenen dret a l'assistència necessària a fi de completar llur formació escolar o professional, permetre'n la integració en el món laboral i la plena participació en les diverses manifestacions de la vida social.

Activitats recreatives, culturals i esportives.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a rebre una formació integral en el seu temps de lleure que faciliti la seva educació com a ciutadà conscient i responsable, fent ús de la xarxa associativa que existeix a Catalunya especialitzada en aquesta matèria. 2. Els infants i els adolescents tenen dret al descans, al joc i a les activitats recreatives pròpies de llur edat com a part de l'activitat quotidiana i també a participar lliurement en la vida cultural i artística de llur entorn social. 3. El joc s'ha d'entendre com un element essencial del creixement i la maduració dels infants i dels adolescents. Els jocs i les joguines s'han d'adaptar a les necessitats dels infants i dels adolescents i han d'ajudar al desenvolupament psicomotor de cada etapa evolutiva. 4. Els infants i els adolescents tenen dret a practicar l'esport i a participar en activitats físiques i recreatives en un ambient de seguretat. Llur participació en l'esport de competició ha d'ésser voluntària i els mètodes i els plans d'entrenament han de respectar la condició física i les necessitats educatives dels menors. 5. Les administracions han de fomentar l'activitat física i esportiva com a hàbit de salut.

Secció segona Publicitat, mitjans de comunicació i espectacles

Imatges, missatges i objectes.

L'exhibició o l'emissió pública d'imatges, de missatges o d'objectes no poden ésser perjudicials per als infants i els adolescents ni incitar a actituds o conductes que vulnerin els drets i els principis reconeguts per la Constitució i per la resta de l'ordenament jurídic vigent.

Publicacions.

Les publicacions que inciten a la violència, a activitats delictives o a qualsevol mena de discriminació o que tenen un contingut pornogràfic o qualsevol altre que és perjudicial per al desenvolupament de la personalitat dels infants i dels adolescents no poden ésser ofertes ni exposades de manera que restin lliurement a llur abast.

Material àudio-visual.

No és permès de vendre ni de llogar a infants i adolescents vídeos, videojocs o qualsevol altre material àudio-visual que continguin missatges contraris als drets i les llibertats fonamentals reconeguts per l'ordenament jurídic vigent, que incitin a la violència i a activitats delictives, a qualsevol mena de discriminació o que tinguin contingut pornogràfic. No és permès tampoc de projectar-los en locals o espectacles en què sigui admesa l'assistència d'infants o d'adolescents ni de difondre'ls per qualsevol mitjà entre infants o adolescents.

Premsa, ràdio i televisió.

1. Les programacions de la ràdio i de la televisió, en les franges horàries més susceptibles d'audiència d'infants i adolescents, han d'afavorir els objectius educatius que permeten aquests mitjans de comunicació i han de potenciar els valors humans i els principis de l'Estat democràtic i social. 2. De conformitat amb el que disposa la Llei de l'Estat 25/1994, del 12 de juliol, de transposició de la Directriu 89/552/CEE, sobre la coordinació de disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva, les emissions dels canals propis de televisió de la Generalitat i dels serveis de televisió el títol habilitant dels quals correspon d'atorgar a la Generalitat han de complir els requisits següents: a) Les emissions de televisió no han d'incloure programes ni escenes o missatges de qualsevol tipus que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents, ni programes que fomentin l'odi, el menyspreu o la discriminació per motius de naixement, ètnia, sexe, religió, nacionalitat, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. b) Els espais dedicats a la promoció de la programació pròpia i els programes susceptibles de perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels infants i els adolescents i els que continguin escenes de pornografia o de violència gratuïta solament poden ésser emesos entre les deu de la nit i les sis del matí i han d'ésser objecte d'advertiment auditiu i visual sobre llur contingut. 3. Les emissores de radiodifusió la concessió de les quals correspon a la Generalitat , durant una franja horària de protecció especial dels infants i els adolescents, que s'ha de determinar per reglament, no han d'emetre programes ni missatges que incitin directament o indirecta al consum de substàncies que poden generar dependència, que són de caràcter violent o pornogràfic ni de qualsevol altra índole perjudicial per al desenvolupament físic o mental o el comportament ètic dels infants i els adolescents. 4. Les administracions públiques han de vetllar perquè els infants i els adolescents no tinguin accés, per mitjà de les telecomunicacions, a serveis que poden danyar llur desenvolupament. 5. La Generalitat ha de procurar que tots els mitjans de comunicació social dediquin als infants i als adolescents una atenció educativa especial. 6. Els mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya han de tractar amb cura especial tota informació que afecti infants o adolescents, evitant de difondre'n el nom, la imatge o les dades que en permetin la identificació, quan apareixen com a víctimes, testimonis o inculpats en causes criminals, llevat del cas que ho siguin com a víctimes d'un homicidi o un assassinat; o quan es divulgui qualsevol fet relatiu a llur vida privada que n'afecti la reputació i el bon nom. 7. Els mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya no poden divulgar les dades relatives a la filiació dels infants i els adolescents acollits o adoptats.

Publicitat adreçada als infants i als adolescents.

1. Amb la finalitat de protegir adequadament els drets dels infants i dels adolescents pel que fa a la publicitat divulgada en el territori de Catalunya que els és adreçada, se n'han de regular per reglament els límits, atenent especialment els principis següents: a) D'acord amb el nivell de coneixement de l'audiència infantil i adolescent, i conscients del seu estat formatiu, els anuncis no han d'incitar a la violència o a la comissió d'actes delictuosos, ni a qualsevol mena de discriminació. b) Les prestacions i l'ús d'un producte s'han de mostrar de manera que sigui comprensible, coincident amb la realitat i amb un llenguatge senzill i adaptat al nivell de desenvolupament dels col·lectius infantils i adolescents als quals s'adreça. c) Si el preu de l'objecte anunciat supera la quantia de pessetes determinada per reglament, ha de constar de forma clara i manifesta en l'anunci de l'objecte. d) Hom ha d'evitar els missatges que continguin discriminacions o diferències per raó del consum del producte anunciat. 2. Els principis a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser exigibles a la publicitat emesa pels mitjans de comunicació social que emeten i tenen difusió en el territori de Catalunya. 3. De conformitat amb el que disposa la Llei de l'Estat 25/1994, la publicitat emesa pels canals de televisió propis de Catalunya o pels serveis de televisió el títol habilitant dels quals ha d'ésser atorgat per la Generalitat no ha de contenir imatges o missatges que puguin perjudicar moralment o físicament els infants i els adolescents i, així mateix, ha de respectar els principis següents: a) No ha d'incitar directament els infants i els adolescents a la compra d'un producte o d'un servei explotant llur inexperiència o llur credulitat ni a persuadir llurs pares o tutors o els pares o els tutors de tercers perquè comprin els productes o els serveis de què es tracti. b) No ha d'explotar en cap cas la confiança especial dels infants i els adolescents en llurs pares, professors o altres persones. c) No pot, sense un motiu justificat, presentar infants i adolescents en situacions perilloses. 4. Es prohibeixen totes les formes de publicitat de locals de joc i de serveis o d'espectacles violents o que incitin a la violència i de caràcter eròtic o pornogràfic en publicacions principalment adreçades als menors d'edat que es distribueixen a Catalunya, i també en la publicitat emesa per televisió o per ràdio durant les franges horàries de protecció especial dels infants i els adolescents, amb els límits establerts per l'apartat 2. 5. Els menors d'edat són protegits respecte a la publicitat de begudes alcohòliques i de productes de tabac en els termes del que disposa la Llei 20/1985, del 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, modificada per la Llei 10/1991, del 10 de maig.

Publicitat protagonitzada per infants i adolescents.

1. La participació d'infants i adolescents en anuncis publicitaris que promouen la venda de begudes alcohòliques o de productes de tabac resta prohibida en els termes establerts per la Llei 20/1985, modificada per la Llei 10/1991. 2. La publicitat de begudes alcohòliques emesa pels canals de televisió propis de Catalunya o pels serveis de televisió el títol habilitant dels quals ha d'ésser atorgat per la Generalitat no pot adreçar-se específicament als menors d'edat ni en particular presentar infants i adolescents consumint aquestes begudes, sens perjudici del que estableix l'apartat 1 i de conformitat amb el que disposa la Llei de l'Estat 25/1994, de transposició de la Directriu sobre l'exercici d'activitats de radiodifusió televisiva. 3. Els menors d'edat no poden ésser utilitzats en anuncis publicitaris divulgats en el territori de Catalunya que promouen activitats prohibides als menors. 4. L'aplicació del que disposa l'apartat 3 resta limitada pels criteris establerts per l'article 37.2.

Espectacles, activitats recreatives i establiments públics.

D'acord amb el que estableix la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, el Govern de la Generalitat pot regular per reglament la qualificació dels espectacles, les activitats recreatives i, en general, els establiments públics als efectes de vetllar pel ple respecte dels drets dels infants i els adolescents. També s'ha d'establir per via reglamentària l'accés d'infants i adolescents a combats de boxa i curses de braus.

Secció tercera Consum de productes i serveis

Protecció dels infants i els adolescents com a consumidors.

D'acord amb tota la legislació vigent sobre la protecció de la seguretat, la salut i els interessos econòmics dels consumidors i dels usuaris, en especial la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, i la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'estatut del consumidor, les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències respectives, han de vetllar perquè els drets i els interessos dels infants i els adolescents, com a col·lectius de consumidors amb necessitats i característiques específiques, gaudeixin de defensa i protecció especials.

Requisits que han de complir els productes per a ésser comercialitzats per a l'ús o el consum dels infants i els adolescents.

1. D'acord amb la Llei 1/1990, els béns o els productes comercialitzats per a l'ús o el consum dels infants i els adolescents no han de contenir substàncies perjudicials, d'acord amb el que estableix la legislació vigent, i han de facilitar, de manera visible, la informació suficient sobre la composició, les característiques i l'ús, i també la franja d'edat dels infants i els adolescents, si és el cas, als quals van destinats. 2. Els béns o els productes comercialitzats per a l'ús o el consum dels infants i els adolescents han de complir les mesures de seguretat suficients per a garantir-ne la innocuïtat tant per a l'ús al qual són destinats com, fins i tot, per a evitar les conseqüències nocives que puguin derivar d'un ús inadequat.

Accés a les begudes alcohòliques i al tabac.

1. Els menors d'edat tenen l'accés limitat a les begudes alcohòliques i al tabac, en els termes de la legislació específica en la matèria. 2. En cap cas no es pot vendre ni consumir tabac en centres d'ensenyament de qualsevol nivell i en instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. Tampoc no es pot vendre ni consumir cap tipus de beguda alcohòlica en centres en què s'imparteix ensenyament no superior ni en instal·lacions destinades a activitats amb infants i adolescents. Les prohibicions s'han de fer constar en llocs ben visibles.

Accés a altres productes o serveis que poden perjudicar la salut dels infants i els adolescents.

Es prohibeix la venda o el subministrament als infants i als adolescents de qualsevol producte o servei diferent dels determinats per l'article 42 que puguin causar dependència física o psíquica, encara que sigui per un ús inadequat, o, en general, produir efectes que perjudiquin la salut o el lliure desenvolupament de la personalitat dels infants i els adolescents.

Allotjament.

Quan els infants o els adolescents menors de setze anys sol·licitin allotjament en hotels o en altres establiments dedicats a allotjar persones sense el consentiment exprés dels pares, els tutors o els guardadors legals, el responsable del local ho ha de posar en coneixement d'aquests o de l'autoritat policíaca.

Medicaments.

La Generalitat, en l'àmbit de les seves competències, ha de vetllar pel compliment de la legislació estatal sobre productes farmacèutics i especialment perquè els medicaments s'elaborin i es presentin de manera que garanteixin la prevenció raonable d'accidents, primordialment en relació amb els infants, i, en particular, perquè les especialitats farmacèutiques comptin amb tanques de seguretat resistents a l'obertura i s'evitin els colors i els sabors innecessàriament atractius.

Zones recreatives i parcs d'atraccions.

1. Les zones recreatives a les quals tenen accés els infants o els adolescents han d'estar situades en llocs idonis i, en tot cas, allunyades o protegides de qualsevol element perillós, i han d'estar configurades de manera que garanteixin les mesures de seguretat adequades i, en la mesura que puguin, han de facilitar el control dels infants i els adolescents i la separació per grups d'edat, amb espais reservats exclusivament per a infants menors de quatre anys. 2. Hom ha de garantir que els infants i els adolescents que tenen una disminució física, psíquica o sensorial tinguin dret a accedir a les zones recreatives a què es refereix l'apartat 1 i puguin gaudir-ne, d'acord amb el que disposa la legislació vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. 3. Els parcs d'atraccions i altres zones recreatives anàlogues han de comptar amb personal preparat degudament a fi de prevenir accidents i evitar qualsevol risc possible als infants i als adolescents i, si escau, han de tenir establert un pla d'emergències per a l'evacuació de les instal·lacions. 4. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament les mesures o els serveis de vigilància i les característiques de les activitats que es duen a terme en les zones recreatives a les quals tenen accés els infants i els adolescents, d'acord amb el que disposa la Llei 10/1990, sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i 3.

Jocs de sort, envit o atzar i màquines recreatives.

1. De conformitat amb el que estableix la Llei 15/1984, del 20 de març, del joc, resten prohibits als menors d'edat la pràctica de jocs de sort, envit o atzar en els quals s'arrisquen quantitats de diners o objectes econòmicament avaluables, l'ús de màquines recreatives amb premi i la participació en apostes i, en qualsevol cas, l'entrada als locals que s'hi dediquen específicament. També resta prohibit l'ús de les màquines recreatives que incitin a la violència o que continguin jocs violents. 2. Les màquines recreatives sense premi només poden ésser instal·lades en establiments expressament autoritzats, d'acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria de màquines recreatives i d'atzar. 3. És prohibit l'accés dels menors de dotze anys a les sales recreatives on hi hagi instal·lades únicament màquines recreatives del tipus A. En tot cas, no es permet l'ús de màquines recreatives del tipus A als menors de dotze anys. Aquesta prohibició s'ha de fer constar en la superfície frontal de la màquina.

Secció quarta Medi ambient i espai urbà

Medi ambient.

Les administracions públiques, per tal de garantir el dret dels infants i els adolescents a conèixer el medi natural de Catalunya i a gaudir-ne, han de promoure: a) El respecte i el coneixement de la natura entre els infants i els adolescents, informant-los sobre la importància d'un medi ambient saludable i capacitant-los per a fer-ne un ús positiu. b) Visites i itineraris programats per a conèixer els diversos entorns ambientals. c) Programes formatius, divulgatius i de conscienciació sobre la minimització, el reciclatge i el tractament de residus, l'ús responsable i sostenible dels recursos naturals i l'adquisició d'uns hàbits positius per a la conservació del medi ambient.

Espai urbà.

1. Els infants i els adolescents tenen dret a conèixer llur poble o ciutat i llur barri per tal de gaudir de l'entorn urbà. 2. Les administracions públiques han de fomentar: a) La presa en consideració de les necessitats específiques dels infants i els adolescents en la concepció dels espais urbans. b) La disposició d'àmbits diferenciats en els espais públics perquè els usin els infants i els adolescents. c) L'accés segur dels infants i els adolescents als centres escolars o a altres centres que freqüenten. d) L'eliminació de tot tipus de barreres, físiques o culturals, que limitin les possibilitats de participació de qualsevol grup.

Capítol VI Funció assistencial i de foment

Foment de les entitats de protecció dels infants i els adolescents.

El Govern de la Generalitat ha de fomentar les associacions, les entitats o les fundacions que, sense ànim de lucre, tinguin com a objecte prendre iniciatives en el terreny de la protecció dels infants i els adolescents en les diferents vessants.

Foment de les associacions infantils i juvenils.

Els poders públics han de fomentar les activitats de les associacions infantils o juvenils, i també les dels organismes que les agrupen, amb ple respecte a llur autonomia organitzativa i de gestió. Igualment, els han d'escoltar en els procediments que els puguin afectar.

Prevenció de les conseqüències associades al consum de drogues.

1. Correspon a les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències respectives, la realització d'actuacions i el desenvolupament de programes d'informació i d'educació sanitària de la població sobre les substàncies que poden generar dependència i fer programes de prevenció i atenció de les drogodependències. 2. Les institucions públiques han de promoure les iniciatives privades en aquestes tasques preventives i donar-hi suport.

Prevenció dels efectes nocius de les sectes.

1. El Govern de la Generalitat ha d'emprendre programes d'informació i de prevenció dirigits a: a) Advertir dels efectes perjudicials en els àmbits educatiu, cultural i social de l'activitat de les sectes i altres grups que tinguin finalitats d'alterar l'equilibri psíquic o emprin mitjans per a alterar-lo. b) Educar els infants i els adolescents en el consum de béns i serveis, i també en l'ús dels mitjans de comunicació i l'accés a aquests. 2. Les institucions públiques han de promoure les iniciatives privades en aquestes tasques preventives i donar-hi suport.

Foment dels béns i els mitjans culturals.

Les administracions públiques han de fomentar l'accés dels infants i els adolescents als béns i els mitjans culturals existents a Catalunya i la creació de recursos en l'entorn relacional dels infants i els adolescents, on puguin desenvolupar llur capacitat intel·lectual i llur habilitat manual o de raonament, com a complement de l'aprenentatge en els centres escolars.

Assistència dels infants i els adolescents amb disminució.

1. Els infants i els adolescents que pateixen una disminució física, psíquica o sensorial tenen dret a gaudir d'assistència sanitària i de mesures terapèutiques ocupacionals adequades a llurs necessitats. 2. L'assistència dels infants i els adolescents amb disminució s'ha de dur a terme en règim domiciliari, en institucions ordinàries o en institucions especials, segons convingui a llur interès.

Assistència dels infants i els adolescents amb dificultats d'inserció social.

Les administracions públiques han de fomentar, mitjançant els programes d'ajut corresponents, la recuperació i la reinserció dels infants i els adolescents víctimes de qualsevol dificultat d'inserció social.

Immigrants.

1. Les administracions públiques han de fomentar, mitjançant els programes d'ajut corresponents, la integració efectiva a la societat dels infants o els adolescents fills d'immigrants. 2. Els poders públics han d'afavorir l'accés dels fills menors d'edat d'immigrants a totes les institucions i els recursos socials disponibles, per tal d'assegurar la igualtat d'oportunitats amb els altres infants i adolescents.

Capítol VII Infraccions i sancions

Infraccions i subjectes responsables.

1. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les omissions en matèria d'atenció i protecció dels menors tipificades i sancionades en aquest capítol. 2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions constitutives d'infracció. 3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Infraccions en l'àmbit d'aquesta Llei.

1. Constitueixen infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents: a) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats. b) No gestionar, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, la plaça escolar corresponent sense causa que ho justifiqui. c) No procurar, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, que aquest assisteixi al centre escolar quan disposa de plaça i sense causa que ho justifiqui. 2. Constitueixen infraccions greus les accions o les omissions següents: a) Reincidir en infraccions lleus. b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si l'incompliment o els perjudicis causats als drets dels menors són greus. c) Impedir, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, que aquest assisteixi al centre escolar quan disposa de plaça i sense causa que ho justifiqui. d) No posar en coneixement o a disposició de l'organisme competent en matèria de protecció de menors o de qualsevol altra autoritat o, si s'escau, de la seva família el fet que un menor estigui abandonat o extraviat o que hagi fugit de la seva llar, quan hi ha possibilitats reals per a actuar i quan el fet d'ometre-ho comporti, de manera notòria, el perllongament de la situació de desprotecció del menor. e) Vendre als menors les publicacions a què fa referència l'article 34, i permetre el lliure accés dels menors a aquestes publicacions, i també vendre, llogar, difondre o projectar els materials àudio-visuals a què fa referència l'article 35. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als titulars dels establiments i, si s'escau, a les persones físiques infractores. f) Fer emissions televisives o radiofòniques que no s'ajusten a les regles establertes per l'article 36.2 i 3. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans de comunicació infractors. g) Incomplir, els mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya, el que disposa l'article 36.6 i 7. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans de comunicació infractors. h) Emetre o difondre publicitat que contravé a les prohibicions o als principis establerts per l'article 37. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans que l'emeten o la difonen. i) Utilitzar menors en la publicitat que contravé al que estableix l'article 38. La responsabilitat d'aquesta acció correspon a l'anunciant i als mitjans que l'emeten o la difonen. j) Incomplir, els responsables dels hotels o d'altres establiments dedicats a allotjar, l'obligació establerta per l'article 44. 3. Constitueixen infraccions molt greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents: a) Reincidir en les infraccions greus. b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil.

Sancions en l'àmbit d'aquesta Llei.

1. Les infraccions tipificades en aquest capítol, en l'àmbit d'aquesta Llei, llevat de les definides de conformitat amb la Llei de l'Estat 25/1994, són sancionades de la manera següent: a) Les infraccions lleus són sancionades amb una amonestació per escrit o una multa de fins a 500.000 pessetes. b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 500.001 pessetes a 15.000.000 de pessetes. c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 15.000.001 pessetes a 100.000.000 de pessetes. 2. Les infraccions de les obligacions i els principis establerts pels articles 36.2, 37.3 i 38.2 són sancionades de conformitat amb el que disposa l'article 19.2 de la Llei de l'Estat 25/1994.

Acumulació de sancions.

Si resulta responsable d'una infracció un mitjà de comunicació social o un mitjà publicitari, es pot acumular com a sanció la difusió pública pel mateix mitjà de la sanció imposada, en les condicions que fixi l'autoritat sancionadora.

Graduació de les sancions.

1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, i considerar especialment els criteris següents: a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor. b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns. c) La transcendència econòmica i social de la infracció. d) La reiteració o la reincidència de les infraccions. 2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot incrementar amb la quantia equivalent al benefici obtingut. 3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat sancionat mitjançant una resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes lleus, tres anys si es tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greus, a comptar des de la notificació de la resolució.

Procediment sancionador.

1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en aquest capítol han de seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador. 2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors que s'incoïn en virtut d'aquesta Llei. 3. Si, un cop resolt el procediment sancionador, en deriven responsabilitats administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en coneixement de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles responsabilitats civils. 4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la via administrativa. Aquesta publicitat ha de donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables i la classe i la naturalesa de les infraccions.

Destinació de les sancions.

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves competències.

Prescripció de les infraccions.

Les infraccions tipificades en aquest capítol, en l'àmbit d'aquesta Llei, prescriuen, si són molt greus, als set anys, les greus als cinc anys i les lleus als tres anys, a comptar des de la data de comissió de la infracció.

Disposicions addicionals

Primera Cooperació de la Generalitat amb altres administracions públiques

1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "administracions públiques de Catalunya" l'Administració de la Generalitat i l'Administració local. 2. La Generalitat, en l'àmbit de les seves competències, pot establir convenis de col·laboració i cooperació amb altres administracions i amb organitzacions privades, i ha d'aplicar el principi de subsidiarietat i apropar, per tant, la gestió als interessats, mitjançant l'establiment d'acords i de convenis amb els consells comarcals i amb els ajuntaments, en els quals pot delegar l'exercici de competències. Els consells comarcals i els ajuntaments poden exercir les potestats d'execució que no són atribuïdes per la legislació a cap altra administració. 3. Els departaments de l'Administració de la Generalitat que tenen atribuïdes competències en matèria de protecció de menors poden col·laborar amb altres administracions, institucions i organismes, en matèria de protecció de menors, adopció, custòdia, drets de relació i visita i en altres situacions que hom cregui convenients en interès de l'infant o l'adolescent.

   Segona Obligatorietat de concreció reglamentària de les condicions d'aplicació dels articles 33, 34, 35 i 36

   El Govern de la Generalitat ha de regular les condicions concretes d'aplicació del contingut dels articles 33, 34, 35 i 36, de la secció segona del capítol V, d'aquesta Llei.

   Tercera Determinació dels mitjans de comunicació social televisius i radiofònics directament afectats per aquesta Llei i adopció de mesures de col·laboració amb altres òrgans de control

1. Aquesta Llei s'aplica, pel que fa als mitjans televisius, als canals propis de la Generalitat i als serveis televisius l'atorgament del títol habilitant dels quals correspon a la Generalitat i, pel que fa als mitjans radiofònics, a les emissores de radiodifusió la concessió de les quals correspon a la Generalitat. 2. Si qualsevol mitjà televisiu o radiofònic altre que els esmentats en l'apartat 1, exclòs, per tant, de l'aplicació d'aquesta Llei, que emet o té difusió en el territori de Catalunya incompleix de manera manifesta i greu les normes de protecció de menors establertes pels articles 36, 37 i 38, la Generalitat ho ha de posar en coneixement de l'òrgan de control que sigui competent en cada cas, perquè aquest insti, si escau, les actuacions que estimi pertinents.

   Quarta Compliment dels articles relacionats amb els mitjans de comunicació

   La Generalitat ha de vetllar perquè els consells de premsa i altres organismes similars, creats a partir de codis deontològics dels col·legis i les agrupacions de periodistes, apliquin a les seves pràctiques el que disposa aquesta Llei.

   Cinquena Actualització de les multes

   El Govern de la Generalitat pot actualitzar per decret els màxims de les sancions pecuniàries establertes per l'apartat 6 de la disposició addicional setena.

   Sisena Aplicació d'altres règims sancionadors

   Els règims sancionadors ja establerts per altres lleis sectorials reguladores de les matèries d'espectacles, d'activitats recreatives o establiments públics, de jocs de sort, envit o atzar, de venda, subministrament, promoció i publicitat de substàncies que poden generar dependència i de protecció de l'infant com a consumidor s'apliquen a les disposicions incloses en l'articulat d'aquesta Llei on s'imposen prohibicions o obligacions concretes en les matèries esmentades.

   Setena Modificació de determinats articles de la Llei 37/1991 i addició de nous articles

1. Es modifica el subapartat segon de l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent: "Segona: L'acolliment simple del menor per una persona o una família que puguin substituir, provisionalment o definitivament, el seu nucli familiar natural." 2. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 10 de la Llei 37/1991, que queden redactats de la manera següent: "1. El menor desemparat que hagi d'ésser separat de la seva llar o del seu entorn familiar ha d'ésser confiat a una altra família o a una persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat. Aquesta mesura s'ha d'aplicar quan es prevegi que el desemparament o la necessitat de separació de la família pròpia seran transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per a l'acolliment preadoptiu, aquest no s'hagués pogut constituir." "3. S'ha de procurar que l'acolliment dels germans es confiï a una mateixa persona o família, i també facilitar les relacions entre el menor i la seva família natural quan sigui possible el seu reintegrament a aquesta, per tal d'afavorir-lo." 3. Es dóna nova redacció a l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei 37/1991: "2. Pot ésser adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment simple dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn d'aquell a la seva família. No serà previsible aquest retorn quan concorri alguna de les circumstàncies a què fa referència l'article 13.1." 4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent: "1. Per a iniciar l'expedient d'adopció, si hi ha hagut acolliment simple o preadoptiu, cal la proposta prèvia de l'organisme competent, en la qual s'han de fer constar, acreditats degudament: "a) Les condicions personals, socials, familiars i econòmiques de l'adoptant i la seva aptitud educadora. "b) L'últim domicili, si és conegut, dels pares, els tutors o els guardadors de l'adoptat." 5. S'addiciona una secció cinquena, amb el títol "adopció internacional", al capítol II de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent:

   "Article 31 bis. "1. Les adopcions de menors originaris de l'estranger només poden tenir lloc quan les autoritats de l'estat d'origen del menor hagin establert: "a) Que el menor és adoptable. "b) Que l'adopció internacional respon a l'interès primordial del menor. "c) Que els consentiments requerits per a l'adopció han estat donats lliurement, sense rebre cap tipus de pagament o contraprestació i amb coneixement de les conseqüències de l'adopció, especialment pel que fa a la ruptura de tot vincle jurídic amb la família biològica. "d) Que, tenint en compte l'edat i el grau de maduresa del menor, ha estat escoltat i s'han tingut en compte els seus desigs i les seves opinions. "2. En defecte de conveni internacional en la matèria, la Generalitat només tramita les adopcions de menors originaris d'aquells països en els quals quedi suficientment garantit el respecte als principis i les normes de l'adopció internacional i la intervenció deguda dels seus organismes administratius i judicials. "3. Per tal de garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas d'adopcions internacionals, la Generalitat exerceix les funcions següents: "a) Prendre les mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques contràries a l'interès del menor. "b) Reunir i conservar la informació relativa a l'adoptat i als seus orígens i, en la mesura permesa per la legislació vigent, garantir-ne l'accés. "c) Facilitar i seguir els procediments d'adopció. "d) Assessorar sobre l'adopció i, en cas necessari i en la mesura permesa per la legislació vigent, fer el seguiment de les adopcions. "e) Seleccionar les famílies demandants segons uns criteris i uns processos establerts. "4. Només pot intervenir amb funcions de mediació per a l'adopció internacional l'organisme competent de la Generalitat. No obstant això, la Generalitat pot acreditar entitats col·laboradores per a l'exercici d'aquestes funcions en els termes i amb el compliment dels requisits que s'estableixin per reglament. En tot cas, aquestes entitats han d'ésser sense ànim de lucre, han d'estar legalment constituïdes, tenir com a finalitat la protecció de menors i han de defensar l'interès primordial del menor per damunt de cap altre, d'acord amb els principis inspiradors de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989, i la resta de normes internacionals aplicables. S'han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de l'organisme competent de la Generalitat." 6. S'addiciona un nou capítol IV a la Llei 37/1991, amb el contingut següent: "Article 36. "1. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les omissions que en matèria de protecció dels menors desemparats i adopció són tipificades i sancionades en aquest capítol. "2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions constitutives d'infracció. "3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus. "Article 37. "1. Es consideren infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents: "a) No informar, les persones que per raó de llur professió en tenen coneixement, l'autoritat judicial o l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats de la situació de desemparament d'un menor, d'acord amb el que estableix l'article 2.3. "b) Incomplir, els professionals que intervenen en la constitució de l'acolliment o de l'adopció, el deure de confidencialitat respecte a les dades personals dels menors acollits o adoptats, d'acord amb el que estableix l'article 34. "c) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats de la Generalitat. "2. Es consideren infraccions greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents: "a) Reincidir en infraccions lleus. "b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si els perjudicis causats als menors són greus. "c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals de la sanitat, els serveis socials o del dret o qualsevol persona física o jurídica, amb funcions de mediació per a l'acolliment o l'adopció d'un menor sense l'habilitació de l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats. "d) Rebre un menor aliè a la família de les persones receptores amb la intenció de la seva futura adopció quan en el lliurament de l'infant no ha intervingut l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats. "3. Es consideren infraccions molt greus les accions o les omissions següents: "a) Reincidir en infraccions greus. "b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil. "c) Intervenir, persones físiques o jurídiques, amb funcions de mediació per a l'acolliment o l'adopció mitjançant preu o engany o amb perill manifest per a la integritat física o psíquica del menor. "d) Cometre la infracció greu tipificada en l'apartat 2.d) mitjançant preu o engany o amb perill per a la integritat física o psíquica del menor. "Article 38. "1. Les infraccions tipificades en aquest capítol són sancionades de la manera següent: "a) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'1.000.000 de pessetes a 5.000.000 de pessetes. "b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 5.000.001 pessetes a 20.000.000 de pessetes. "c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 20.000.001 pessetes a 100.000.000 de pessetes. "Article 39. "1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents: "a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor. "b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns. "c) La transcendència econòmica i social de la infracció. "d) La reiteració o la reincidència de les infraccions. "2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot incrementar amb la quantia equivalent al benefici obtingut. "3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat sancionat mitjançant resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes lleus, tres anys si es tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greus, a comptar des de la notificació de la resolució. "Article 40. "1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en aquest capítol han de seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador. "2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors que s'incoïn en virtut d'aquesta Llei. "3. Si, un cop resolt el procediment sancionador, en deriven responsabilitats administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en coneixement de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles responsabilitats civils. "4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la via administrativa. Aquesta publicitat ha de donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables i la classe i la naturalesa de les infraccions. "Article 41. "Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves competències. "Article 42. "Les infraccions tipificades en aquest capítol prescriuen, si són molt greus, als deu anys, les greus als vuit anys i les lleus als cinc anys, a comptar des de la data de comissió de la infracció." 7. S'addiciona una nova disposició final tercera a la Llei 37/1991, que queda redactada de la manera següent: "Disposició final tercera. "Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat amb l'increment del cost de la vida."

   Disposició derogatòria

   Resten derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiuen el que disposa aquesta Llei.

   Disposicions finals

   Primera

   Es faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria per a dictar les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei.

   Segona

   Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat amb l'increment del cost de la vida.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 27 de juliol de 1995

   Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

   Antoni Comas i Baldellou Conseller de Benestar Social