DECRET 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Governació i Relacions Institucionals |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades.
La Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, com un pas més en el procés de responsabilització de la ciutadania en les decisions relatives a la seva salut, introdueix la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades. Aquest document possibilita el coneixement dels valors i els desigs de les persones, per poder influir en les decisions assistencials futures que l'afectin, i la seva voluntat més concreta davant d'una malaltia determinada o decisions previsibles, i en aquest sentit, es configura com una eina per a la millora de la comunicació entre les persones professionals de la salut i la persona malalta. Així, es dóna carta de naturalesa a un document que pretén coadjuvar en la presa de decisions, amb la finalitat d'aprofundir en el respecte a la voluntat del o la pacient, quan aquest no pugui decidir per si mateix.
La Llei defineix el document de voluntats anticipades i recull els requisits que ha de complir pel tal de tenir validesa, i també preveu la possibilitat de nomenar una representació que substitueixi la persona atorgant en aquells casos en què la persona no pugui expressar la seva voluntat per si mateixa. Els procediments que s'estableixen per formalitzar aquesta declaració de voluntats anticipades són dos: un davant de notari o notària, que no requereix la presència de testimonis, i un altre davant de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar, dos dels quals tenen determinades incompatibilitats per raons de parentiu i de relacions patrimonials.
També limita l'autonomia de la voluntat en supòsits generals, és a dir, quan s'incorporin previsions contràries a l'ordenament jurídic i en supòsits específics, com ara incloure previsions contràries a la bona pràctica clínica. En aquests casos o quan manqui la correspondència exacta amb el supòsit de fet que la persona atorgant hagi previst a l'hora d'emetre la seva voluntat, es determina la impossibilitat de tenir en compte la voluntat expressada mitjançant aquest document.
Finalment, la Llei 21/2000, precitada, preveu el lliurament del document de voluntats anticipades al centre sanitari en què la persona és atesa, que s'incorporarà a la història clínica de la persona malalta per garantir l'accés al seu contingut de tots els professionals implicats en el seu tractament. Alhora, fixa com objectiu del Departament de Sanitat i Seguretat Social avançar en la configuració d'una història clínica única per pacient que possibiliti el seu ús compartit entre els centres assistencials de Catalunya per aconseguir, entre altres coses, que els serveis assistencials tinguin accés a tota la informació clínica disponible.
Aquest document, que ha d'incidir positivament en la relació metge/metgessa-pacient aportant un major grau de confiança i transparència, pot, tanmateix, resultar inoperant si no és conegut pel o per la professional de la salut responsable del o de la pacient en el moment en què es donin les circumstàncies perquè hagi de ser pres en consideració. Per això, i sens perjudici que la pròpia persona malalta o les persones del seu entorn puguin donar-lo a conèixer directament, en aquest moment de desenvolupament del projecte per a l'ús compartit de la història clínica, es considera convenient dotar el sistema d'un instrument que, sense que tingui el caràcter de condició necessària...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba