DECRET LEGISLATIU 1/1992, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de cooperatives de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1594, pàg. 2815, de 15.5.1992).

Concepte i caràcters 1.1 Les cooperatives són societats que, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i estructura i gestió democràtica, associen persones naturals o jurídiques que tenen interessos o necessitats sòcio-econòmiques comuns, que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus components i de l'entorn comunitari on es mouen, desenvolupant una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l'aportació pecuniària de tots els membres permetin de complir una funció que tendeixi a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. 1.2 Pot ésser objecte de la societat cooperativa qualsevol activitat econòmica o social. 1.3 Les cooperatives s'han d'ajustar als principis següents:

1. No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical.

2. Han de respectar la igualtat de drets i d'obligacions de tots els socis; en aquest sentit, cap funció directiva no pot estar vinculada a una persona o una entitat determinades, no hi poden haver participacions preferents ni parts de fundador i no es pot donar cap mena de combinació tendent a assegurar privilegis o avantatges especials a determinades persones. Els actes o acords que contravinguin aquesta disposició són nuls.

3. La distribució dels excedents ha d'ésser proporcional a la participació de cada associat en les operacions socials.

4. L'interès de les aportacions socials, si s'acorda d'establir-ne, ha d'ésser limitat.

5. L'establiment de relacions intercooperatives és necessari per a la consolidació i el desenvolupament de les cooperatives i del moviment cooperatiu.

6. La formació i la promoció cooperatives han d'ésser sempre un objectiu bàsic de la societat cooperativa. 1.4 Aquests principis s'han d'aplicar de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.

Entitats subjectes a aquesta Llei 2.1 Les cooperatives i les unions o federacions corresponents es regeixen per aquesta Llei i es constituiran d'acord amb el que s'hi disposa quan hauran de realitzar principalment a Catalunya les seves activitats econòmiques i socials. 2.2 Les societats cooperatives, amb les unions o federacions corresponents, han de tenir el domicili en el lloc de Catalunya on duen a terme principalment les seves activitats econòmiques i socials.

Denominació 3.1 La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d'incloure necessàriament els termes "societat cooperativa catalana" o llur abreviatura S. Coop. C., i el règim de responsabilitat dels socis. L'ús de la denominació "societat cooperativa catalana" correspon exclusivament a les societats classificades com a tals d'acord amb aquesta Llei. Cap altra persona, societat, associació o entitat no pot usar com a denominació, títol o subtítol, nom, en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera, anunci ni en document de cap mena el mot "cooperativa" ni cap altre en sentit semblant o que pugui donar lloc a a confusions. 3.2 No es pot adoptar cap denominació idèntica a la d'una altra societat preexistent.

Capítol 2 De la constitució i del Registre

Personalitat jurídica La cooperativa quedarà constituïda i tindrà personalitat jurídica des del moment que s'inscrigui en el Registre de Cooperatives corresponent l'escriptura pública que contingui l'acta de l'assemblea constituent amb els Estatuts socials.

Nombre mínim de socis Les cooperatives de primer grau han de tenir un mínim de cinc socis, excepte en els casos en què aquesta Llei ho estableix altrament. Les cooperatives de crèdit i les cooperatives de segon grau o de grau ulterior han d'ésser integrades per un mínim de tres cooperatives.

La societat en constitució 6.1 Els fundadors actuaran en nom de la futura societat i han de desplegar totes les activitats necessàries per a constituir-la. Les despeses produïdes per aquestes actuacions seran a càrrec de la societat. 6.2 Els contractes conclosos pels fundadors en nom de la cooperativa abans d'inscriure-la tindran eficàcia si, un cop complert aquest requisit registral, la societat els accepta dintre el termini dels tres mesos següents de la inscripció. A aquests efectes els fundadors són obligats a retre comptes de llur actuació a la societat dins el mes següent de la inscripció. A manca de l'acceptació els fundadors són responsables solidaris davant dels tercers contractants. 6.3 Mentre no es produeixi la inscripció en el Registre, la projectada societat haurà d'afegir a la seva denominació els mots "en constitució".

Assemblea constituent 7.1 L'assemblea constituent de la cooperativa ha d'aprovar els Estatuts socials, designar les persones que hagin d'efectuar els actes necessaris per a inscriure la projectada societat i nomenar les persones que, una vegada inscrita la cooperativa, n'han d'integrar el Consell Rector i, d'altra banda, l'interventor o els interventors de comptes. 7.2 En l'acta de constitució, que ha d'ésser signada pels fundadors, s'hi ha de fer constar la relació de llurs noms i dades d'identificació.

Contingut mínim dels estatuts socials Els estatuts socials han d'expressar:

1. La denominació de la societat, el domicili i la durada de les activitats.

2. L'objecte social.

3. El capital social mínim.

4. L'aportació obligatòria del soci al capital social.

5. El règim de la responsabilitat dels socis pels deutes socials.

6. Les condicions per a l'admissió i la baixa dels socis.

7. Els drets i els deures del soci, amb indicació dels relatius a la seva participació en les activitats i els serveis de la cooperativa.

8. Les normes sobre organització i funcionament dels òrgans de la societat.

9. Les regles per distribuir els excedents i imputar les pèrdues de l'exercici.

10. Les normes de disciplina social.

11. Els criteris per a determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació.

12. Les causes de dissolució de la cooperativa i les regles per liquidar-la.

Inscripció 9.1 Per a la inscripció de la nova cooperativa cal presentar al Registre una còpia autèntica i dues de simples de l'escriptura pública. 9.2 És potestat de la cooperativa de sol·licitar del Registre la qualificació prèvia dels estatuts socials i dels altres documents de constitució, abans d'atorgar l'escriptura pública corresponent. 9.3 Si el Registre ha fet la qualificació prèvia dels estatuts i dels altres documents de constitució, els fundadors han de procedir a l'atorgament de l'escriptura de constitució dins el termini de dos mesos des de la data de la qualificació. 9.4 El Registre, en un termini de trenta dies, ha de qualificar els documents i fer la inscripció de la cooperativa o, en tot cas, notificar als qui hagin estat designats per a inscriure la societat projectada, els defectes que hagin estat observats en l'acta de constitució i en els estatuts. Si no n'hi ha, el Registre ha de tornar a la cooperativa una còpia de l'escriptura pública, amb la nota d'inscripció. 9.5 Si el Registre denega totalment la inscripció o bé exigeix alguna correcció de defectes, es pot recórrer contra l'acord, en el termini de quinze dies, a la Direcció General competent en la matèria, sense perjudici dels altres recursos o accions que corresponguin d'acord amb la legislació vigent aplicable.

Organització 10.1 El registre de les entitats a les quals s'aplica aquesta Llei s'adscriu a un únic Departament i s'estructura amb caràcter desconcentrat. 10.2 El Registre de Cooperatives assumirà a tots els nivells les funcions de qualificació, inscripció i certificació.

Eficàcia del registre 11.1 L'eficàcia del Registre de Cooperatives és definida pels principis de publicitat formal i de legalitat. 11.2 El Registre de Cooperatives és públic. La publicitat del Registre de Cooperatives es fa per mitjà de la manifestació dels llibres i dels documents d'arxiu o d'una certificació lliurada pel Registre. La certificació és l'únic mitjà d'acreditar fefaentment el contingut dels assentaments de l'esmentat Registre. Quan sigui literal, podrà autoritzar-se mitjançant la utilització de xerocòpies o de qualsevol altre mitjà mecànic de reproducció. 11.3 La inscripció dels actes de constitució, modificació d'estatuts socials, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió i dissolució de societats cooperatives serà constitutiva. 11.4 Tots els documents subjectes a inscripció en aquest Registre seran sotmesos a qualificació, a fi que només accedeixin als llibres els títols que han complert els preceptes legals de caràcter imperatiu. La qualificació es basarà en el que resulti dels documents presentats i en els assentaments corresponents del Registre. Com a resultat de la qualificació, es procedirà a l'extensió, la suspensió o la denegació de l'assentament sol·licitat, tant si els títols són correctes com si presenten errors esmenables o inesmenables. Si com a conseqüència de la qualificació se suspengués o es denegués la inscripció d'un títol, se n'estendrà una anotació preventiva, mentre s'esmenen els defectes o es resol el recurs. 11.5 El contingut dels llibres del Registre se sobreentén que és vàlid. 11.6 La inscripció no convalida ni els actes ni els contractes que siguin nuls d'acord amb la Llei.

Llibres del registre El Registre de Cooperatives és integrat pels llibres següents:

1. Llibre diari.

2. Llibre d'inscripció de societats cooperatives.

3. Llibre d'inscripció d'unions i federacions de cooperatives.

Assentaments registrals 13.1 En els llibres d'inscripció tant de societats com d'entitats cooperatives s'estenen les classes d'assentaments següents: inscripcions, la primera de les quals és la de la seva constitució; cancel·lacions, anotacions preventives i notes marginals. 13.2 L'extensió dels assentaments es fa d'una manera succinta, i després són tramesos a l'arxiu corresponent, on ha de constar el document objecte de la inscripció. 13.3 La inscripció dels actes de constitució, modificació d'estatuts, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió de cooperatives, acord de dissolució, declaració d'acabament del procés liquidatori també d'aprovació del balanç final, la delegació o el cessament dels membres del Consell Rector, interventors de comptes, liquidadors i membres de la direcció s'ha de practicar en virtut de document públic.

Normes supletòries Pel que fa a terminis, recursos i altres matèries no regulades expressament per aquesta Llei serà d'aplicació la legislació vigent.

Capítol 3 Dels socis i adherits

Persones que poden ésser sòcies 15.1 Poden ésser sòcies de les cooperatives de primer grau tant les persones físiques com les jurídiques, públiques o privades. 15.2 En cap cas no es poden constituir cooperatives de primer grau formades exclusivament per persones jurídiques. 15.3 De les cooperatives de segon grau i de grau ulterior, només poden ésser-ne socis les cooperatives, les societats anònimes laborals i, d'acord amb el que estableix l'article 17, els socis de treball. De les cooperatives de segon grau i de grau ulterior formades per cooperatives agràries, poden ésser-ne sòcies les societats agràries de transformació que hagin estat inscrites en el Registre d'Agrupacions de Productors, la participació de les quals no pot excedir en cap cas del vint-i-cinc per cent del total de socis. 15.4 Ningú no pot pertànyer a una cooperativa com a empresari, contractista o capitalista ni amb cap altre títol anàleg respecte a l'entitat o als socis com a tals. 15.5 Només poden ésser admeses com a sòcies de la cooperativa les persones jurídiques l'objecte social de les quals no sigui contradictori amb el de la cooperativa o no n'impedeixi el compliment.

Admissió 16.1 Els estatuts socials han d'establir els requisits amb caràcter objectiu necessaris per a l'adquisició de la condició de soci. La sol·licitud d'admissió s'ha de formular per escrit al Consell Rector, que ha de resoldre dins un termini no superior a dos mesos a comptar des de la recepció d'aquella. Només es podrà negar l'admissió per motius basats en la Llei o en els Estatuts Socials. 16.2 La denegació de l'admissió serà motivada i susceptible de recurs en el termini de trenta dies a comptar des de la notificació de l'acord davant l'Assemblea General, la qual resoldrà per votació secreta com a màxim en la següent Assemblea General que tingui lloc, sigui ordinària o extraordinària; i l'acord d'aquesta serà susceptible de recurs davant la jurisdicció ordinària.

Socis de treball 17.1 Els estatuts socials de les cooperatives de primer grau que no siguin de treball associat ni d'explotació comunitària de la terra i els de les cooperatives de segon o de grau ulterior poden preveure el reconeixement de la qualitat de socis de treball als treballadors que ho sol·licitin. En aquest cas, els estatuts han de fixar mòduls d'equivalència per assegurar la participació ponderada i equitativa dels socis de treball en les obligacions i els drets socials, tant polítics com econòmics. 17.2 Les normes que estableix aquesta Llei per als socis treballadors de les cooperatives de treball associat s'apliquen també als socis de treball.

Baixa 18.1 El soci es pot donar de baixa de la cooperativa en qualsevol moment, llevat que els estatuts socials estableixin que solament pot fer-ho al final de l'exercici econòmic o fixin un termini mínim de permanència, que en cap cas no pot ésser de més de cinc anys. 18.2 El soci, en tots els supòsits de baixa, ha de complir el termini de pre-avís que fixin els estatuts socials, que no pot ésser de més de sis mesos. 18.3 La inobservança del pre-avís o l'incompliment del termini mínim de permanència faculten la cooperativa per a considerar la baixa com a no justificada, sens perjudici que pugui exigir al soci, a més, el compliment de les obligacions econòmiques que li corresponguin. 18.4 Els estatuts socials han d'establir els casos de baixa justificada. 18.5 Són donats forçosament de baixa els socis que perden els requisits establerts pels estatuts de la cooperativa. La tramitació d'aquesta baixa s'ha de sotmetre al procediment definit per l'article 20, en allò que sigui aplicable. En tot cas, l'acord de baixa forçosa ha d'ésser pres pel Consell Rector, un cop comunicat a l'interessat, amb audiència prèvia d'aquest.

Disciplina social 19.1 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir les normes de disciplina social. Els socis només podran ésser sancionats per les faltes que hagin estat tipificades prèviament en els estatuts, o també, pel que fa a les lleus, en el reglament de règim intern o per acord de l'Assemblea General. Les sancions que poden ésser imposades als socis per cada classe de falta han d'ésser establertes en els estatuts i poden ésser econòmiques, de suspensió de drets socials o d'expulsió. 19.2 Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un mes, les greus prescriuen al cap de dos mesos i les molt greus prescriuen al cap de tres mesos. El termini de prescripció comença a comptar el dia en què el Consell Rector té coneixement de la comissió de la infracció i, en tot cas, sis mesos després d'haver estat comesa. El termini s'interromp en incoar-se el procediment sancionador i torna a córrer si en el termini de tres mesos no se'n dicta ni se'n notifica la resolució. 19.3 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir els procediments sancionadors i els recursos que escaiguin, respectant en tot cas les normes següents:

1. La facultat sancionadora és competència indelegable del Consell Rector.

2. És preceptiva l'audiència prèvia de l'interessat.

3. Es pot recórrer contra les sancions per faltes greus o molt greus al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a l'Assemblea General, en el termini de trenta dies, a comptar de la notificació de la sanció.

4. L'acord de sanció o, si s'escau, la ratificació d'aquest pel Comitè de Recursos o per l'Assemblea General poden ésser impugnats en el termini d'un mes, a comptar de la notificació, pel tràmit processal d'impugnació d'acords de l'Assemblea General establert per l'article 38. 19.4 La suspensió dels drets del soci només pot ésser establerta pels estatuts per als supòsits en què el soci estigui al descobert de les seves obligacions econòmiques o no participi amb la quantitat mínima obligatòria fixada pels estatuts en les activitats cooperativitzades que desenvolupi la cooperativa. 19.5 Aquesta suspensió de drets, que acaba en el moment en què el soci normalitza la seva situació, no pot abastar mai el dret d'informació ni el dret al retorn de les seves aportacions al capital social, al pagament dels interessos generats o a l'actualització de les dites aportacions.

Expulsió 20.1 L'expulsió de socis només pot ésser acordada per una falta tipificada com a molt greu en els estatuts, mitjançant un expedient instruït a aquest efecte pel Consell Rector, amb audiència de l'interessat. 20.2 En el cas que la causa de l'expulsió sigui el fet que el soci es trobi al descobert de les seves obligacions econòmiques, l'expulsió pot ésser acordada més enllà del termini fixat per l'apartat 2 de l'article 19, si no és que el soci ha regularitzat la seva situació. 20.3 El soci pot recórrer contra l'acord d'expulsió al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a l'Assemblea General, en el termini d'un mes, a comptar de la notificació de l'acord. 20.4 El recurs a l'Assemblea General ha d'ésser inclòs com a primer punt a l'ordre del dia de la primera reunió que es tingui i ha d'ésser resolt, amb audiència prèvia de l'interessat, per votació secreta. El recurs al Comitè de Recursos ha d'ésser resolt, amb audiència prèvia de l'interessat, en el termini d'un mes, a comptar de la presentació del recurs; si, un cop transcorregut aquest termini, el recurs no ha estat resolt i la resolució no ha estat notificada, s'entén que aquesta és positiva. 20.5 L'acord d'expulsió és executiu des del moment en què la ratificació de l'acord és notificada pel Comitè de Recursos o, si escau, per l'Assemblea General, o bé un cop finit el termini per a recórrer contra l'acord. 20.6 L'acord d'expulsió pot ésser impugnat en el termini d'un mes, a comptar del dia en què l'acord hagi adquirit caràcter executiu, pel procediment d'impugnació d'acords de l'Assemblea General establert per l'article 38.

Drets dels socis Els socis tenen dret a:

1. Participar en la realització de l'objecte social de la cooperativa sense cap discriminació, en virtut de les normes estatutàriament establertes.

2. Elegir i ésser elegits per als càrrecs dels òrgans de la societat.

3. Participar amb veu i vot en l'adopció de tots els acords de l'Assemblea General i dels altres òrgans de què formen part.

4. Exigir informació, d'acord amb el que estableix l'article 22 d'aquesta Llei.

5. Participar en els excedents, si n'hi ha, d'acord amb els Estatuts socials.

6. Percebre la liquidació de la seva aportació actualitzada en cas de baixa o de dissolució de l'entitat.

7. Els altres que resultin de les normes legals i estatutàries, com també dels acords vàlidament adoptats pels òrgans de la cooperativa.

Dret d'informació 22.1 Tot soci té el dret d'informació sobre les qüestions que afectin els seus drets econòmics i socials, en els termes que estableix aquest article. Aquest dret d'informació ha d'ésser recollit necessàriament en els estatuts socials, respectant, com a mínim, el que disposa aquest article. 22.2 El Consell Rector ha de lliurar a cada soci, en admetre'l, una còpia dels estatuts i, si n'hi ha, el reglament de règim intern, i ha de notificar igualment a cada soci les modificacions que s'hi facin i els acords dels òrgans de govern que els afectin. Els membres del Consell Rector són responsables de qualsevol perjudici que s'ocasioni als socis per l'incompliment d'aquests deures. 22.3 Tot soci té dret, en tot moment, a:

1. Consultar l'estat de la seva situació econòmica com a soci de la cooperativa, la qual li ha d'ésser aclarida en el termini d'un mes.

2. Examinar el Llibre de Registre de socis i el Llibre d'Actes de l'Assemblea General i rebre una còpia certificada dels acords presos per l'Assemblea General i dels acords presos pel Consell Rector que l'afectin particularment.

3. Rebre qualsevol informe o aclariment sobre la marxa de la societat cooperativa que sol·liciti per escrit al Consell Rector, el qual ha de respondre en el termini de quinze dies, a comptar de la presentació de l'escrit. Si el soci estima que la resposta que se li ha donat no és correcta, pot reiterar per escrit la sol·licitud, que en aquest cas ha d'ésser resposta públicament pel Consell Rector en la primera Assemblea General que es tingui després d'haver transcorregut quinze dies des de la reiteració de la petició. 22.4 El deu per cent dels socis de la cooperativa, o un mínim de cent, si en té més de mil, poden sol·licitar per escrit al Consell Rector la informació que considerin necessària sobre la marxa de la cooperativa i aquest ha de respondre per escrit en el termini d'un mes. Si els socis peticionaris consideren que la resposta és insuficient, poden reiterar per escrit la sol·licitud, que en aquest cas ha d'ésser resposta públicament pel Consell Rector en la primera Assemblea General que es tingui després d'haver transcorregut quinze dies des de la reiteració de la petició, de la qual resposta ha de lliurar una còpia escrita als peticionaris. 22.5 Des del dia de la convocatòria de l'Assemblea General ordinària en la qual s'hagi de deliberar i prendre acords sobre els comptes de l'exercici econòmic, els socis han de poder examinar, en el domicili social:

1. El balanç.

2. El compte de pèrdues i guanys.

3. La memòria explicativa de l'exercici.

4. La proposta de distribució dels excedents o dels beneficis extracooperatius o d'imputació de les pèrdues.

5. L'informe dels interventors i, si escau, dels auditors de comptes. 22.6 Els socis poden demanar per escrit al Consell Rector, fins a cinc dies abans de l'Assemblea, els aclariments que creguin convenients sobre qualsevol punt de la dita documentació, en el qual cas el Consell Rector ha de donar l'explicació pertinent en l'acte de l'Assemblea. 22.7 El dret dels socis regulat per l'apartat 6 s'aplica també en el cas de les assemblees generals extraordinàries en què s'hagi de deliberar i prendre acords sobre qualsevol assumpte de naturalesa econòmica, en relació amb la documentació bàsica que reculli la qüestió econòmica. 22.8 El Consell Rector, si estima que el fet de donar la informació a què es refereixen els apartats 3.a), 3.c), 4, 5 i 6 pot posar en un greu perill els interessos legítims de la cooperativa, pot negar la informació sol·licitada, llevat que l'hagi de donar en l'acte de l'Assemblea General i la meitat més un dels vots presents i representats donin suport a la sol·licitud d'informació o llevat que el Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, l'Assemblea General resolguin favorablement el recurs interposat pels socis sol·licitants de la informació. 22.9 La negativa de l'Assemblea General a proporcionar la informació sol·licitada pot donar lloc a la impugnació dels acords socials, en els termes que estableix l'article 38 i la negativa del Consell Rector, en els supòsits dels apartats 2, 3.a) i 3.b) pot donar lloc al procediment de jurisdicció voluntària que estableix l'article 2.166 de la Llei d'Enjudiciament Civil. 22.10 Sens perjudici dels drets dels socis, regulats per aquest article, els estatuts i l'Assemblea General poden crear comissions amb vista a facilitar als socis la millor informació possible sobre la marxa de la cooperativa.

Obligacions dels socis Els socis són obligats a:

1. Fer el desemborsament de l'aportació compromesa.

2. Assistir a les reunions de les assemblees generals i d'altres òrgans a què siguin convocats.

3. Acceptar els càrrecs socials llevat quan hi hagi una causa justificada.

4. Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.

5. Participar en les activitats que constitueixen l'objecte de la cooperativa. A aquests efectes els Estatuts socials poden assenyalar els mòduls o les normes mínimes de participació.

6. No dedicar-se a activitats que pugin competir amb les finalitats socials de la cooperativa ni col·laborar amb qui n'efectuï, llevat que siguin autoritzats expressament pel Consell Rector.

7. Complir els altres deures que resultin de les normes legals i estatutàriament, com també dels acords vàlidament adoptats pels òrgans de la cooperativa.

8. Participar en les activitats de formació i intercooperació.

9. Guardar secret sobre aquells assumptes i dades de la cooperativa la divulgació dels quals pugui perjudicar els interessos socials.

Socis excedents 24.1 Els estatuts de la societat cooperativa poden regular la possibilitat que, en deixar de portar a terme l'activitat cooperativitzada i ésser donades de baixa, les persones físiques amb una antiguitat mínima de tres anys com a sòcies de la cooperativa mantinguin, a petició pròpia, la qualitat de soci excedent, amb veu i sense vot a l'assemblea. 24.2 El soci excedent no pot en cap cas ésser membre dels òrgans rectors de la cooperativa.

Adherits 25.1 Els estatuts de la societat cooperativa poden regular la possibilitat que la cooperativa tingui adherits. 25.2 Poden ésser adherides a la cooperativa tant les persones físiques com les jurídiques, públiques o privades. Una mateixa persona no pot tenir simultàniament, en la mateixa cooperativa, la condició de soci i d'adherit. 25.3 La sol·licitud d'admissió com a adherit s'ha de formular per escrit al Consell Rector, contra la resolució del qual no es pot presentar cap recurs, llevat que el sol·licitant hagi estat donat de baixa com a soci de la cooperativa per causa justificada, cas en què pot recórrer contra l'acord denegatori en el termini de vint dies, a comptar de la notificació, al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a la primera Assemblea General que se celebri, contra la resolució discrecional dels quals no es pot presentar cap recurs. 25.4 L'adherit es pot donar de baixa de la cooperativa, voluntàriament, en qualsevol moment, mitjançant un escrit adreçat al Consell Rector. Tanmateix, els estatuts poden exigir el compromís de l'adherit de no donar-se de baixa de la cooperativa fins després d'haver transcorregut, des de la seva admissió com a adherit, el termini fixat pels mateixos estatuts, que no pot ésser de més de cinc anys. 25.5 Les cooperatives no poden suprimir dels estatuts la figura de l'adherit mentre en tinguin d'admesos. 25.6 Els adherits poden ésser expulsats de la cooperativa per la comissió d'una falta tipificada com a molt greu pels estatuts. La tramitació d'aquesta expulsió s'ha d'ajustar al que estableix per als socis l'article 20. 25.7 Per adquirir la condició d'adherit cal desemborsar l'aportació mínima al capital social que determinin els estatuts o, si aquests no ho fan, l'Assemblea General. 25.8 Les aportacions dels adherits al capital social, tant les obligatòries com les voluntàries, acreditades mitjançant títols nominatius i especials, s'han de reflectir comptablement en comptes altres que els dedicats a les aportacions dels socis. 25.9 Els adherits no poden ésser obligats a fer aportacions altres que la inicial al capital social. En tot cas, la suma de les aportacions dels adherits no pot ésser superior al trenta-tres per cent de les aportacions de la totalitat dels socis al capital social en el moment en què l'adherit desemborsi l'aportació. 25.10 Els adherits no responen personalment dels deutes socials. 25.11 Les aportacions dels adherits poden ésser actualitzades, d'acord amb les condicions establertes per a les aportacions dels socis. 25.12 Les aportacions dels adherits al capital social només poden ésser transmeses per:

1. Actes inter vivos entre els adherits, si no s'oposen expressament als estatuts i, si ho autoritza el Consell Rector, entre els adherits i els socis.

2. Successió mortis causa, si els drethavents són adherits o socis o adquireixen aquesta condició en el termini de sis mesos, a comptar de l'acceptació de l'herència. 25.13 Les aportacions dels adherits transmeses als socis, per actes inter vivos o mortis causa, adquireixen la naturalesa d'aportacions voluntàries dels socis i queden subjectes a les condicions establertes per l'Assemblea General per a la darrera emissió d'aportacions voluntàries dels socis que s'hagi acordat abans de la transmissió. 25.14 Els adherits no tenen en cap cas dret a retorn ni poden desenvolupar activitats cooperativitzades. 25.15 Els adherits tenen dret a percebre l'interès que es pacti per llurs aportacions al capital social, que no pot ésser inferior al percebut pels socis ni excedir de més de cinc punts el tipus d'interès bàsic fixat pel Banc d'Espanya. 25.16 Si la cooperativa deixa d'abonar a l'adherit, durant dos exercicis econòmics, els interessos produïts per les aportacions al capital social i per les parts d'aquestes pendents de reemborsament, l'adherit té dret a exigir-li l'abonament dels interessos produïts i no cobrats i el reintegrament immediat de la totalitat de les aportacions o de les parts d'aquestes pendents de reemborsament. 25.17 En el supòsit de baixa, els adherits o, si s'escau, llurs drethavents tenen dret al reemborsament de llurs aportacions al capital social, d'acord amb les normes següents:

1. No es poden fer les deduccions a què es refereix l'article 58.b), sigui quina sigui la causa de la baixa.

2. El termini de reemborsament no pot excedir de cinc anys, a comptar de la data de baixa o, si escau, de la data de finiment del termini mínim de permanència obligatòria en la cooperativa.

3. Les quantitats pendents de reemborsament no poden ésser actualitzades i donen dret a percebre un tipus d'interès tres punts superior al tipus bàsic fixat pel Banc d'Espanya. 25.18 Els adherits tenen dret a participar en l'Assemblea General amb veu i amb un nombre conjunt de vots que, sumats, no representin més del vint per cent de la totalitat dels vots dels socis de la cooperativa en la data de convocatòria de l'Assemblea General ni excedeixin en cap cas del nombre d'adherits. El valor del vot dels adherits és el mateix per a cadascun, amb independència de la quantia de llurs aportacions al capital social. 25.19 El adherits no poden ésser nomenats membres del Consell Rector, ni membres del Comitè de Recursos ni interventors. No obstant això, els estatuts poden establir el dret d'assistència d'un representant dels adherits a les reunions del Consell Rector, amb veu i sense vot, escollit pels adherits entre ells mateixos. Aquest dret d'assistència es pot subordinar al fet que el nombre d'adherits arribi a un determinat percentatge sobre el nombre de socis de la cooperativa o al fet que les aportacions de la totalitat dels adherits arribi a una determinada quantia o a un determinat percentatge sobre el total de les aportacions que integren el capital social. 25.20 Els adherits poden exercir el dret d'informació sobre la marxa de la cooperativa, en els supòsits establerts per als socis, als quals supòsits poden afegir-ne altres els estatuts o l'Assemblea General. L'obligació dels socis de guardar secret sobre les dades que coneguin de la cooperativa, determinada per aquesta Llei i pels estatuts, s'aplica també als adherits. 25.21 Els adherits no poden fer activitats competitives amb les activitats empresarials que desenvolupi la cooperativa, llevat que els ho autoritzi expressament el Consell Rector.

Capítol 4 Dels òrgans de la societat

Òrgans de la societat 26.1 La direcció, l'administració i el control intern de les cooperatives són a càrrec de:

1. L'Assemblea General.

2. El Consell Rector.

3. Els Interventors de Comptes. 26.2 Els estatuts socials poden regular la possibilitat que es creï un Comitè de Recursos, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

Secció 1 De l'Assemblea General

Assemblea general L'Assemblea General de la cooperativa, constituïda pels socis i, si escau, adherits degudament reunits, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els seus acords són obligatoris per a la totalitat dels socis i, si s'escau, adherits, fins i tot els dissidents i els qui no hagin participat en la reunió, sempre que s'hagin adoptat d'acord amb les lleis i els estatuts socials.

Competència L'Assemblea General pot debatre i decidir qualsevol matèria de la cooperativa que no hagi estat expressament atribuïda a un altre òrgan social. En tot cas, el seu acord és necessari en el actes següents:

1. Nomenament i revocació dels membres del Consell Rector i els interventors de comptes i liquidadors.

2. Censura de la gestió social, aprovació dels comptes anuals i distribució dels excedents.

3. Acord de noves aportacions obligatòries al capital social, admissió d'aportacions voluntàries i actualització de les aportacions.

4. Emissió d'obligacions.

5. Modificació dels estatuts socials.

6. Fusió, escissió i dissolució de la societat.

7. Alienació o cessió de l'empresa per qualsevol títol o d'algun dels seus centres de treball, béns, drets o activitats la desaparició dels quals impedeixi la realització de l'objecte social.

8. Creació de cooperatives de segon o ulterior grau o de crèdit o adhesió a aquestes.

9. L'exercici de l'acció de responsabilitat dels membres del Consell Rector i dels interventors i liquidadors.

10. Tots els altres exigits per aquesta Llei o els estatuts socials. Les competències que corresponguin a l'Assemblea General i sobre les quals s'hagi de pronunciar preceptivament són indelegables.

Classes d'assemblees Les assemblees generals poden ésser ordinàries o extraordinàries i han d'ésser convocades pel Consell Rector. L'assemblea ordinària s'ha de reunir necessàriament una vegada l'any, dintre els sis mesos següents al tancament de l'exercici econòmic i té principalment la funció d'examinar la gestió efectuada pel Consell Rector i aprovar, si s'escau, els comptes i balanços, com també acordar la distribució dels excedents o la possible imputació de pèrdues. També ha de decidir sobre els plans de gestió per als exercicis succesius. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

Forma de convocatòria i assemblea universal 30.1 L'Assemblea General, ordinària o extraordinària, ha d'ésser convocada mitjançant un anunci en el domicili social i, a més, de la manera com ho determinin els estatuts socials i talment que tots els socis i, si escau, adherits en tinguin notícia amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de trenta a la data prevista per a tenir-la. 30.2 La convocatòria ha d'expressar amb claredat els assumptes a tractar, el lloc, el dia i l'hora de reunió. El lloc de la tinguda, llevat de qualsevol regulaciò diferent en els estatuts socials, ha d'ésser el domicili social. S'hi han d'indicar també la data i l'hora en què, si s'escau, es reuneixi l'assemblea en segona convocatòria. 30.3 Això no obstant, l'assemblea s'ha d'entendre com a vàlidament constituïda amb el caràcter d'universal quan, essent-hi presents o representats tots els socis i, si escau, adherits, cap d'ells no s'oposi a fer-la.

Convocatòria especial 31.1 Si el Consell Rector no convoca l'Assemblea General ordinària en el termini legal, qualsevol soci pot presentar una sol·licitud de convocatòria al jutge que sigui competent per raó del domicili social de la cooperativa, a la qual sol·licitud ha d'adjuntar una proposta d'ordre del dia. El jutge, amb audiència prèvia del Consell Rector, ha de resoldre sobre la procedència de la convocatòria, l'ordre del dia, la data i el lloc de l'assemblea i la persona que l'ha de presidir. 31.2 El Consell Rector pot convocar l'Assemblea General extraordinària sempre que ho consideri convenient per als interessos de la cooperativa. La convocatòria ha d'indicar l'ordre del dia de l'assemblea. 31.3 El Consell Rector ha de convocar Assemblea General extraordinària si ho sol·liciten l'interventor o els interventors de comptes o un deu per cent de tots els vots socials, les quals sol·licituds han d'indicar l'ordre del dia de l'assemblea. Si el Consell no convoca l'assemblea en el termini de trenta dies, els sol·licitants poden instar-ne la convocatòria al jutge competent, en els mateixos termes que estableix l'apartat 1 per a l'Assemblea General ordinària.

Constitució de l'assemblea 32.1 L'Assemblea General de la cooperativa queda vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi són presents o representats més de la meitat dels vots socials. En segona convocatòria la constitució és vàlida qualsevol que sigui el nombre de vots socials assistents. Queda salvada la possibilitat que els estatuts socials reforcin o estableixin els quòrums a què fa referència aquest article. 32.2 L'assemblea ha d'ésser presidida pel president del Consell Rector o, si no hi és, per aquell qui n'exerceixi les funcions d'acord amb els estatuts socials, o per aquell que la mateixa assemblea elegeixi. Correspon al president de dirigir les deliberacions i mantenir l'ordre durant el desenvolupament de l'assemblea i vetllar pel compliment de les formalitats exigides per la Llei. Actua de secretari el que ja ho sigui en el Consell Rector o, si faltava, el seu substitut o aquell qui elegeixi l'assemblea.

Adopció d'acords 33.1 L'Assemblea General adopta els acords per majoria simple del nombre de vots socials presents i representats, llevat que la Llei o els estatuts socials estableixin majories reforçades. 33.2 Els acords que fan referència a fusió, dissolució, emissió d'obligacions, exigència de noves aportacions obligatòries al capital social i, en general, qualssevol que impliquin modificació dels estatuts socials requereixen el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de vots socials presents o representats com a mínim. 33.3 Els acords que fan referència a l'escissió requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre de vots socials de la cooperativa; en cas de falta d'assistència per a poder aconseguir aquesta majoria, i, en conseqüència, per prendre l'acord, es convocarà segona assemblea en el termini de trenta dies la qual decidirà per majoria qualificada dels dos terços dels assistents. 33.4 En cap cas els estatuts socials no poden establir una majoria superior als dos terços. L'Assemblea General, llevat del cas que s'hagi constituït amb el caràcter d'universal, no pot adoptar acords sobre assumptes que no constin en l'ordre del dia, fora dels referents a la convocatòria d'una nova Assemblea General o la realització de censura de comptes feta per membres de la cooperativa o per una persona externa, o a l'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector.

Dret de vot 34.1 En les cooperatives de primer grau cada soci té un vot. Nogensmenys, en les cooperatives agrícoles i de serveis de primer grau es pot establir la possibilitat de vot ponderat; aquest vot, que ha d'ésser regulat expressament en els estatuts socials, és ponderat en funció de l'activitat cooperativitzada del soci en la cooperativa i no pot ésser superior en cap cas a tres vots socials. 34.2 En les cooperatives de crèdit es pot establir que el vot de les cooperatives que en siguin sòcies sigui proporcional a llur nombre de socis; en aquest cas, el nombre de vots per soci no pot ésser superior al vint per cent del total dels vots. 34.3 En les cooperatives de segon grau i de grau ulterior, el vot de les entitats associades es pot ajustar a qualsevol dels criteris que estableixen els apartats 1 i 2. Cap d'aquestes entitats associades no pot tenir més d'un vint per cent del total dels vots o, si la cooperativa té menys de sis socis, més d'un terç del total dels vots. 34.4 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir els supòsits en què el soci o l'adherit s'han d'abstenir de votar, per raó de l'assumpte objecte de l'acord.

Vot per representant 35.1 El dret de vot pot exercir-se a l'Assemblea General per mitjà d'un altre soci i, si escau, adherit, que no pot representar-ne més d'un. Aquesta representació ha d'ésser escrita i expressa per una sessió concreta i la seva admissió ha d'ésser feta per acord del Consell Rector al començament de la sessió. 35.2 A més, en les cooperatives de consumidors i en les d'habitatges, com també en les agràries, els estatuts socials poden preveure que el soci i, si escau, adherit sigui representat a l'assemblea pel seu cònjuge, ascendent, descendent o germà que tingui plena capacitat d'obrar i que convisqui amb el soci i, si escau, adherit. 35.3 El vot de les persones jurídiques l'ha d'exercir el seu representant legal.

Assemblees generals mitjançant delegats 36.1 Els estatuts socials poden establir que les atribucions de l'Assemblea General s'exerceixin mitjançant una assemblea de segon grau, a la qual han d'assistir els delegats designats en les juntes preparatòries, en qualsevol del supòsits següents:

1. Si la cooperativa té més de cinc-cents socis o adherits.

2. Si els socis o els adherits resideixen en poblacions allunyades de la seu social.

3. Per raó de la diversificació de les activitats de la cooperativa.

4. Si es donen altres circumstàncies que dificulten greument la presència de tots els socis i adherits a l'Assemblea General. 36.2 Les juntes preparatòries, que han de precedir tota assemblea general ordinària, han d'ésser regulades en els estatuts socials, atenint-se a les normes següents:

1. S'hi ha de tractar necessàriament el mateix ordre del dia amb què s'hagi convocat l'Assemblea General.

2. Han d'ésser presidides per un delegat del Consell Rector, el qual ha d'informar la junta sobre les qüestions a tractar i dirigir-ne les reunions.

3. Han de designar, amb els criteris que estableix l'article 34, els delegats que les han de representar en l'Assemblea General, els quals, si hi ha discrepàncies greus, han d'aportar a l'Assemblea General, pel procediment que els estatuts determinin, les diferents opcions. 36.3 Els delegats de les juntes preparatòries, que han d'ésser necessàriament socis o adherits de la cooperativa i han d'haver assistit a les reunions de la junta, tenen en l'Assemblea General els vots que la junta els haurà conferit.

Acta 37.1 L'acta de la sessió, signada pel president i el secretari, ha d'expressar el lloc i la data de les deliberacions, el nombre d'assistents, si es té en primera o en segona convocatòria, un resum dels assumptes discutits, les intervencions que s'hagi demanat que constin en acta, els acords presos i els resultats de les votacions. 37.2 L'acta de l'Assemblea General pot ésser aprovada per la mateixa assemblea a continuació d'haver-se tingut aquesta o, si no, dintre del termini de quinze dies, pel President i dos socis interventors designats en l'assemblea, i s'incorporarà en el llibre corresponent. Si no hi havia unanimitat en l'elecció, els socis discordants que arribin al deu per cent dels vots elegiran un dels interventors. 37.3 Qualsevol soci pot sol·licitar certificació dels acords presos i el Consell Rector la hi ha de donar.

Impugnació dels acords socials 38.1 Els acords de l'Assemblea General que siguin contraris a la llei, s'oposin als estatuts o lesionin, en benefici d'un o de diversos socis, adherits o tercers, els interessos de la cooperativa poden ésser impugnats segons les normes i dins els terminis que estableix aquest article. La impugnació d'un acord social no és procedent si s'ha deixat sense efecte o ha estat substituït vàlidament per un altre. 38.2 Els acords que siguin contraris a la llei són nuls; els altres acords a què es refereix l'apartat 1 són anul·lables. La sentència resolutòria de l'acció d'impugnació d'un acord social produeix efectes davant tots els socis i adherits, però no afecta els drets adquirits de bona fe per tercers a conseqüència de l'acord impugnat. 38.3 Estan legitimats per a exercir les accions d'impugnació dels acords nuls o anul·lables els assistents a l'Assemblea que hagin fet constar en acta llur oposició al fet que aquesta es tingués o hagin votat en contra de l'acord adoptat; els socis i adherits que hagin estat absents de l'assemblea, i els socis i adherits que hagin estat il·legítimament privats del dret d'emetre llur vot. Per a exercir les accions d'impugnació dels acords nuls estan legitimats, també, els socis i adherits que hagin votat a favor de l'acord o s'hagin abstingut. Els membres del Consell Rector i els interventors tenen l'obligació d'exercir les accions d'impugnació contra els acords socials que siguin contraris a la llei o s'oposin als estatuts de la cooperativa. 38.4 Les accions d'impugnació dels acords nuls o anul·lables caduquen en el termini de sis mesos, a comptar de la data de l'acord o, si s'escau, de la inscripció en el Registre de Cooperatives. 38.5 El procediment d'impugnació dels acords nuls o anul·lables s'ha d'ajustar a les normes que estableixen els articles 115 i següents de la Llei de Règim Jurídic de les Societats Anònimes, d'acord amb el Reial Decret Legislatiu 1564/1989, del 22 de desembre. El mínim fixat per l'article 120 de la dita Llei per a la petició de suspensió de l'acord impugnat queda substituït pel cinc per cent dels vots socials o per cent vots, si en la cooperativa hi ha més de mil vots socials. 38.6 La interposició davant els òrgans socials dels recursos que determina aquesta Llei interromp els terminis de prescripció i de caducitat de les accions.

Secció 2 Del Consell Rector

El Consell Rector El Consell Rector és l'òrgan de representació i govern de la societat; gestiona l'empresa i exerceix, quan s'escau, el control permanent i directe de la gestió de l'empresa per la direcció. En tot cas, té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'Assemblea General, i per realitzar els altres actes que li atribueixen aquesta Llei, els reglaments i els estatuts socials.

Del president El president de la cooperativa té atribuïda, en nom del Consell Rector, la representació de la societat cooperativa i la presidència dels seus òrgans, d'acord amb el que disposa l'article 32 i de la manera com ho estableixin els estatuts.

Composició 41.1 Els estatuts socials han de fixar la composició del Consell Rector, que no pot ésser integrat per menys de tres membres, i el període per al qual són elegits, que ha d'ésser d'entre dos i sis anys. 41.2 Els membres del Consell Rector són elegits per l'Assemblea General entre els socis de la cooperativa, pel procediment que fixin els estatuts socials o que decideixi la mateixa Assemblea. Els estatuts han de determinar preceptivament si la distribució de càrrecs entre els elegits correspon a l'Assemblea o al Consell Rector. 41.3 En les cooperatives de treball associat amb menys de cinc socis, tots els socis es constitueixen alhora en Consell Rector i en Assemblea General i es fa innecessària la votació per a renovar els càrrecs. En cas d'empat en les votacions per a prendre els altres acords, el vot del president és diriment. 41.4 Els nomenaments dels membres del Consell Rector han d'ésser inscrits en el Registre de Cooperatives. 41.5 L'Assemblea General pot acordar, per majoria absoluta de tots els vots socials, la revocació dels membres del Consell Rector. Si l'acord no es pot prendre per manca d'assistència, s'ha de convocar una segona Assemblea en el termini de trenta dies, en la qual bastarà la majoria simple. 41.6 L'exercici del càrrec de membre del Consell Rector és obligatori, llevat del cas de reelecció o d'una altra causa justa. 41.7 Només poden ésser elegides membres del Consell Rector les persones físiques. Si el soci és una persona jurídica, pot ésser elegit el seu representant legal o la persona física que, pertanyent per qualsevol títol a la dita persona jurídica, sigui nomenada per a cada elecció. 41.8 En les cooperatives de segon grau o de grau ulterior, els membres del Consell Rector i els interventors de comptes són elegits entre els candidats presentats per les cooperatives que en són sòcies. L'elegit, que actua com si hagués estat elegit en el seu propi nom, cessa en el càrrec per finiment del període, si perd el títol reconegut en la cooperativa d'origen que en va determinar la candidatura o si l'Assemblea General o el Consell Rector de la cooperativa d'origen acorden de retirar-li la confiança. 41.9 En les cooperatives que, no essent de treball associat, tenen socis treballadors, els estatuts socials, a fi que es pugui fixar el nombre de consellers que els han de representar, han de fixar els criteris d'equivalència amb la resta dels socis. 41.10 Els estatuts socials han de determinar els criteris que han de regir la renovació parcial del Consell Rector i els períodes en què s'ha de fer. 41.11 En les cooperatives l'activitat de les quals s'estén a diverses zones o es projecta sobre objectius, fases o seccions clarament diferenciats, els estatuts socials poden establir la possibilitat que la composició del Consell Rector reflecteixi aquesta diversitat. Els estatuts socials de les cooperatives poden fer ús també d'aquesta facultat per a garantir que els socis de treball siguin representats en el Consell Rector.

Funcionament 42.1 El Consell Rector s'ha de reunir amb la periodicitat que estableixin els estatuts, que ha d'ésser com a mínim d'un cop cada tres mesos, i s'ha de reunir, amb caràcter extraordinari, cada vegada que el convoqui el president, a iniciativa pròpia o a petició de qualsevol conseller. Si la sol·licitud no és atesa en el termini de deu dies, el Consell pot ésser convocat pel sol·licitant, sempre que aconsegueixi l'adhesió d'un terç del Consell, com a mínim. 42.2 Els estatuts socials han de regular el funcionament intern del Consell Rector, atenint-se a les normes següents:

1. Les deliberacions només són vàlides si hi assisteixen més de la meitat dels components. Aquest quòrum pot ésser reforçat pels estatuts.

2. Els membres poden concedir la representació, en cas d'inassistència, a un altre membre. Cada membre del Consell només en pot representar a un altre.

3. Els acords s'adopten per la majoria absoluta dels consellers presents o representats. Aquest quòrum pot ésser reforçat pels estatuts. 42.3 L'exercici del càrrec de conseller no dóna dret a retribució, excepte, si ho estableixen els estatuts o l'Assemblea, en el cas que desenvolupin tasques de gestió directa. Els estatuts també poden disposar que es compensin les despeses i els perjudicis ocasionats per l'exercici del càrrec i determinar l'òrgan social que n'ha de fixar la quantia.

Delegació de facultats 43.1 La delegació de facultats del Consell Rector en un dels seus membres o en una o diverses comissions delegades sortides d'ell mateix i la designació de qui haurà d'exercir-les requeriran el vot favorable de les dues terceres parts dels components del Consell Rector i s'ha d'inscriure en el Registre de Cooperatives. Les facultats del Consell Rector delegades de què parla el paràgraf anterior només poden abraçar el tràfic empresarial ordinari de la cooperativa. 43.2 En tot cas, el Consell Rector conserva les facultats de:

1. Fixar les directrius generals d'actuació en la gestió de la cooperativa, amb subjecció a la política general establerta per l'Assemblea General.

2. Controlar permanentment i directament la gestió empresarial que ha estat delegada.

3. Presentar a l'Assemblea General la memòria explicativa de la gestió, rendició de comptes i la proposta d'imputació i d'assignació de resultats.

4. Autoritzar la prestació d'avals o fiances a favor d'altres persones, tot salvant el que es disposa per a les cooperatives de crèdit. 43.3 Els apoderaments fets s'han d'inscriure en el Registre de Cooperatives.

Funcions del director 44.1 L'Assemblea General pot acordar d'instituir una gerència o direcció encarregada de la gestió ordinària de l'empresa cooperativa, sens perjudici en cap cas de les competències i les facultats del Consell Rector. L'existència d'aquesta gerència o direcció és obligada en el cas de les cooperatives de crèdit i de les cooperatives amb secció de crèdit. 44.2 El nomenament de gerent i el de director són fets pel Consell Rector, el qual els ha de comunicar a la següent Assemblea General que es tingui, com també el cessament, si es produeix abans del termini pactat. 44.3 El gerent o director, a més dels drets i les obligacions que fixi el contracte, ha de presentar al Consell Rector, com a mínim cada tres mesos, un informe clar i suficient de la situació econòmica de la cooperativa i, en el termini de tres mesos des del tancament de l'exercici social, la memòria explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i el compte de resultats.

Responsabilitat 45.1 Els membres del Consell Rector han d'exercir els seus càrrecs amb la diligència que correspon a un representant lleial i a un ordenat gestor, i respondre solidàriament davant la societat i davant els socis del perjudici fet amb malícia, abús de facultats o negligència. En qualsevol cas, són exempts de responsabilitat els consellers que hagin fet constar expressament el seu vot en contra dels acords causants del perjudici. 45.2 L'acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector pot ésser exercida en qualsevol moment per l'Assemblea General o, si hi manca, per un nombre de socis que representi un vint per cent dels vots socials, sempre que la dita acció no hagi estat exercitada per l'Assemblea General en un termini de tres mesos a comptar des que acordà fer-ho, o bé quan la decisió d'aquesta fos denegatòria. L'acció prescriurà al cap de tres anys a comptar del moment en què hagi pogut ésser exercida. 45.3 No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, queden salvades les accions d'indemnització que puguin correspondre als socis i als tercers pels actes del Consell Rector que lesionin directament els seus interessos. El termini de prescripció per establir l'acció corresponent és el previst en el paràgraf segon, si el demandant és soci, o el general, establert en l'article 1968 del Codi Civil, si és un tercer.

Disposicions comunes al consell rector i al director No poden ésser membres del Consell Rector ni directors o gerents:

1. El personal al servei de l'Administració pública que té encarregades funcions que es relacionen directament amb les activitats pròpies de la cooperativa de què es tracti.

2. Els menors, llevat del cas de les cooperatives escolars, en què s'ha d'aplicar el que estableix l'article 94.

3. Els qui exerceixen activitats complementàries de les de la cooperativa o en competència amb ella, llevat que l'Assemblea els autoritzi expressament.

4. Els sotmesos a interdicció, els fallits o concursats no rehabilitats, els condemnats a penes que comportin la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, els qui han estat condemnats per greu incompliment de lleis o disposicions socials i els qui per raó de llur càrrec no poden dedicar-se al comerç.

Conflicte d'interessos 47.1 Quan la cooperativa s'ha d'obligar amb qualsevol membre del Consell Rector o de la direcció, o amb un dels seus parents fins al quart grau de consanguinitat o al segon d'afinitat, caldrà, per fer-ho, l'autorització de l'Assemblea General. 47.2 Aquesta autorització no és necessària quan es tracta de les relacions pròpies de la condició de soci i, si escau, adherit. 47.3 Els membres en els quals concorre la situació de conflicte d'interessos no poden prendre part en la votació corresponent. 47.4 El contracte estipulat sense l'esmentada autorització serà anul·lable, llevat que sigui ratificat. Tanmateix, queden salvats els drets adquirits pels tercers de bona fe.

Secció 3 Dels interventors de comptes i del Comitè de Recursos

Nomenament i funcions dels interventors 48.1 L'Assemblea General elegeix, entre els seus socis, fins a tres interventors de comptes i, si escau, llurs suplents. El nombre d'interventors i la duració de llur mandat, que no pot ésser inferior a un any ni superior a quatre, han d'ésser fixats pels estatuts socials. 48.2 Si els interventors de comptes són més d'un, poden emetre informe separadament, en cas de discrepància. 48.3 Els interventors de comptes tenen dret a comprovar en qualsevol moment la documentació de la cooperativa. 48.4 La condició d'interventor de comptes és incompatible amb la de membre del Consell Rector o amb la de gerent o director, i amb la de parent d'aquests fins al quart grau de consanguinitat o el segon d'afinitat, llevat d'autorització expressa de l'Assemblea General. 48.5 Els interventors de comptes han de presentar a l'Assemblea General un informe sobre la memòria explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i el compte de resultats i els altres documents comptables que s'hagin de sotmetre preceptivament a l'Assemblea General perquè els aprovi. Els interventors disposen, per a elaborar l'esmentat informe, d'un termini màxim de trenta dies, a comptar de la data en què el Consell Rector els hagi lliurat la documentació pertinent. 48.6 Si ho estableixen la normativa legal o els estatuts, ho acorden l'Assemblea General o el Consell Rector o ho sol·licita el quinze per cent dels socis o adherits de la cooperativa, els comptes de l'exercici econòmic han d'ésser verificats per auditors de comptes, de conformitat amb la Llei de l'Estat 19/1988, del 12 de juliol, d'Auditoria de Comptes. 48.7 Les cooperatives d'assegurances i les cooperatives de crèdit s'han d'atenir al que estableix la legislació que els és aplicable. 48.8 L'exercici del càrrec d'interventor de comptes no dóna dret a retribució, excepte que ho estableixin els estatuts o ho acordi l'Assemblea General. En tot cas, els interventors tenen dret a ésser compensats per les despeses o els perjudicis que els ocasioni l'exercici del càrrec, d'acord amb el que sigui establert pels estatuts socials. 48.9 Les cooperatives de treball amb menys de cinc socis han de demanar a la Direcció General competent en matèria de cooperatives el nomenament d'un interventor, que pot recaure sobre un funcionari o sobre un membre d'una federació de cooperatives, del Consell Superior de Cooperació o d'una altra institució. Aquest nomenament es pot fer per un any, renovable, o bé per periodes més llargs, fins a un màxim de quatre anys.

Comitè de recursos 49.1 Els estatuts de les cooperatives de primer grau poden establir l'existència d'un Comitè de Recursos que tramiti i resolgui els recursos contra les sancions que el Consell Rector imposi als socis o als adhertis i els altres recursos regulats per aquesta Llei o pels estatuts. 49.2 Els estatuts han de fixar la composició del Comitè de Recursos, que ha d'ésser integrat, com a mínim, per tres membres escollits per l'Assemblea General entre els socis amb plens drets. 49.3 Els membres del Comitè de Recursos són elegits per un període de dos anys i poden ésser reelegits consecutivament una sola vegada. El mandat es prorroga fins que no s'ha produït la renovació dels membres. 49.4 No poden intervenir en la tramitació ni en la resolució dels recursos els membres que siguin parents del soci o de l'adherit afectat, dins el quart grau de consanguinitat o el segon grau d'afinitat, ni els que hi tinguin amistat íntima, enemistat manifesta o relació de servei. Tampoc no hi poden intervenir els membres que tinguin una relació directa amb l'objecte del recurs. 49.5 El càrrec de membre del Comitè de Recursos és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec d'elecció dins la cooperativa o amb el fet de mantenir-hi una relació laboral. 49.6 Els acords del Comitè de Recursos són immediatament executius i definitius, com a expressió de la voluntat social. El procediment per a recórrer contra aquests acords és el mateix que estableix l'article 38 per als acords de l'Assemblea General.

Capítol 5 Del règim econòmic

Responsabilitat dels socis 50.1 La responsabilitat del soci i, si escau, adherit pels deutes socials, fora que hi hagi disposició en contra en els estatuts socials, és limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no. 50.2 El soci i, si escau, adherit que es doni de baixa continua essent responsable davant de la cooperativa, amb la limitació indicada en el paràgraf anterior, durant cinc anys, per les obligacions contretes per aquella anteriorment a la data de la pèrdua de la seva condició de soci i, si escau, adherit.

Capital social 51.1 El capital social és constituït per les aportacions dels socis i dels adherits, obligatòries i voluntàries, que s'han d'acreditar mitjançant títols o llibretes de participació nominatius. Les llibretes han de reflectir amb claredat tant les aportacions com les actualitzacions d'aquestes i els interessos i els excessos de percepció que hom acordi de capitalitzar. Les aportacions dels adherits al capital social s'acreditaran mitjançant títols nominatius i especials. 51.2 Les aportacions es fan en moneda de curs legal. Si ho autoritzen els estatuts socials o ho acorda l'Assemblea General, poden consistir també en béns o en drets. En aquest cas, el Consell Rector n'ha de fixar la vàlua, amb l'informe previ d'un o de diversos experts independents, fet sota llur responsabilitat, relatiu a les característiques i la vàlua de l'aportació i als criteris utilitzats per calcular-la. L'avaluació ha d'ésser feta pel Consell Rector en el termini de trenta dies i pot ésser revisada, a petició escrita d'algun soci o adherit, per acord de l'Assemblea General. 51.3 L'import total de les aportacions de cada soci a una cooperativa de primer grau no pot excedir del vint-i-cinc per cent del capital social i l'import total de les aportacions de cada adherit no pot excedir del vint per cent del capital social. En les cooperatives de segon grau i de grau ulterior i en les cooperatives de crèdit, aquest import pot arribar al quaranta per cent.

Aportacions obligatòries 52.1 Els estatuts socials han de fixar l'aportació obligatòria per adquirir la condició de soci, que pot ésser igual o proporcional al compromís assumit per cada un dels socis en la utilització dels serveis cooperativitzats, segons la classe de cooperativa. Un vint-i-cinc per cent, almenys, s'ha de desemborsar en el moment de la subscripció i la resta de la manera i en el termini previstos en els estatuts socials o en l'Assemblea General, que no pot ésser superior a quatre anys. 52.2 L'Assemblea General, per majoria de dos terços dels vots presents i representats, pot acordar l'exigència de noves aportacions obligatòries, tot fixant-ne la quantia, el termini i les condicions. Els socis que tinguin desemborsades aportacions voluntàries fetes anteriorment poden aplicar-les per atendre les aportacions obligatòries exigides. 52.3 El soci que incorri en morositat en el desenvolupament de la seva aportació, pot ésser suspès dels drets polítics i econòmics i la cooperativa li podrà exigir, a més, per la via ordinària, el compliment de les seves obligacions amb abonament de l'interès legal. Els estatuts socials poden preveure l'expulsió si passen de trenta dies, des que fou requerit, sense fer el desemborsament i, a més, la reclamació de danys i perjudicis.

Aportacions dels nous socis La quantia de les aportacions obligatòries dels nous socis o adherits no pot excedir la de les efectuades pels que ja en són, amb les actualitzacions que escaiguin, respectant la limitació de l'Índex de Preus al Consum, d'acord amb el que estableix l'article 56.

Aportacions voluntàries L'Assemblea General, per majoria simple de vots presents i representats, pot acordar l'admissió d'aportacions voluntàries al capital social, sempre que es faci la subscripció en el termini màxim de sis mesos i el seu desemborsament en el moment de la subscripció.

Interessos Els estatuts socials han de determinar si les aportacions al capital social poden donar interès. En cas afirmatiu, els tipus d'interès els han de fixar per a les aportacions obligatòries els estatuts socials o l'Assemblea General, i, per a les aportacions voluntàries, l'acord d'emissió. En cap supòsit no pot excedir en més de tres punts el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya.

Actualització de les aportacions 56.1 El balanç de les cooperatives pot ésser regularitzat en els mateixos termes i amb els mateixos beneficis que s'estableixen per a les societats de dret comú, sens perjudici del que estableix aquesta Llei sobre la destinació dels resultats de la regularització del balanç. 56.2 Excepte que la cooperativa es trobi en la situació d'imputar pèrdues regulada per l'article 64, s'ha de destinar un cinquanta per cent del resultat de la regularització del balanç al Fons de Reserva Obligatori i l'altre cinquanta per cent a un compte de passiu denominat "Actualització d'aportacions", amb càrrec al qual s'ha de dur a terme l'actualització de les aportacions al capital social. 56.3 En cada exercici econòmic, si ho acorda l'Assemblea, es poden actualitzar les aportacions desemborsades que hi hagi en la data de tancament de l'exercici, en tant que ho permeti la dotació del compte d'actualització d'aportacions a què es refereix l'apartat 2. En qualsevol cas, aquesta actualització no pot ésser superior a l'Índex de Preus al Consum, publicat per l'Institut Nacional d'Estadística, referit a l'exercici econòmic en qüestió. 56.4 L'actualització de les aportacions només pot ésser feta, com a màxim, en relació amb els cinc exercicis no actualitzats anteriors a aquell en què siguin aprovats els comptes per l'Assemblea General. Només poden ésser actualitzades les aportacions dels socis i adherits que continuïn essent-ho en el moment d'ésser acordada l'actualització per l'Assemblea General. 56.5 En cas de liquidació de la cooperativa, el romanent existent en el compte d'actualització d'aportacions s'ha d'aplicar d'acord amb el que disposa l'article 76.

Transmissió de les aportacions Les aportacions només es poden transmetre:

1. Per actes inter vivos, entre socis i, si escau, adherits, en els termes fixats pels estatuts socials.

2. Per successió mortis causa. En aquest darrer cas, els hereus que ho sol·licitin podran adquirir la condició de soci i, si escau, adherit si reuneixen els requisits necessaris per fer-ho, i es repartirà entre ells, en la proporció que sigui procedent legalment, l'aportació del causant, de manera que es formin tantes aportacions com socis i, si escau, adherits s'hagin admès. Caldrà completar-les si totes o alguna d'elles queden per sota de l'obligatòria exigida a la cooperativa. En qualsevol altre cas tindran dret a la liquidació del crèdit que representi la part social transmesa, sense deduccions i en el termini de tres anys.

Reemborsament de les aportacions Els estatuts socials han de regular el dret al reemborsament de les aportacions al capital social, en cas de baixa del soci, d'acord amb les normes següents:

1. De l'import de les aportacions en el moment de la baixa s'han de deduir les pèrdues imputades al soci corresponents a l'exercici econòmic en què aquestes s'hagin produït, i també les corresponents a exercicis anteriors que no hagin estat compensades en virtut de l'article 64.

2. De l'import de les aportacions obligatòries, una vegada feta, si escau, la deducció per pèrdues a què es refereix la lletra a), es poden establir deduccions no superiors al trenta per cent, en el supòsit de baixa per expulsió, ni al vint per cent, en el supòsit de baixa no justificada. En cap cas no es poden establir deduccions sobre les aportacions voluntàries.

3. El termini de reemborsament no pot excedir els cinc anys a partir de la data de la baixa o els tres anys en cas de defunció, amb dret a percebre, sobre la quantitat no reintegrada, el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya, incrementat de tres punts. Les quantitats pendents de reemborsament no són susceptibles d'actualització. Excepcionalment, en els supòsits en què la devolució pugui posar en dificultat l'estabilitat de la cooperativa, la Direcció General competent en la matèria pot, a petició de l'entitat afectada, ampliar els terminis esmentats.

Prestacions i finançament que no formen part del capital social 59.1 Els estatuts socials o l'Assemblea General poden establir quotes d'ingrés i periòdiques. En cap cas aquestes quotes no han d'integrar el capital social ni són reintegrables. 59.2 La quantia d'aquestes quotes per als nous socis no pot ésser superior a les aportades pels socis antics, actualitzades d'acord amb l'índex general de preus a l'engròs. 59.3 Els lliuraments de fons, productes o primeres matèries per a la gestió cooperativa i, en general, els pagaments per a l'obtenció dels serveis cooperativitzats no integren el capital social i són subjectes a les condicions fixades o contractades amb la societat cooperativa. 59.4 L'Assemblea General pot acordar l'admissió de finançament voluntari dels socis, sota qualsevol modalitat jurídica i amb el termini i les condicions que s'estableixin en el mateix acord. En cap cas no han d'integrar el capital social. 59.5 Les cooperatives, amb l'acord previ de l'Assemblea General, poden emetre obligacions, el règim d'emissió de les quals s'ha d'ajustar al que disposa la legislació vigent sense que en cap cas no puguin convertir-se en parts socials.

Altres formes de finançament extern 60.1 L'Assemblea General pot acordar l'emissió de títols participatius, de conformitat amb el que disposa aquest article. 60.2 El títol participatiu és una modalitat de valor mobiliari, emès per qualsevol classe de cooperativa, que té per objecte d'obtenir finançament extern. Mitjançant aquest títol, el subscriptor fa una aportació econòmica per un temps predeterminat i l'emissor s'obliga, en canvi, a remunerar-la. 60.3 Poden subscriure títols participatius tant les persones físiques com les jurídiques. 60.4 Les emissions de títols participatius han de tenir les característiques següents: 60.4.1 El subscriptor o portador del títol participatiu ha de tenir dret a:

1. Obtenir la mateixa informació que qualsevol soci de la cooperativa.

2. Assistir a les assemblees generals, amb veu i sense vot.

3. Tenir fins a tres representants en el Consell Rector, amb veu i sense vot, d'acord amb les condicions que estableixi l'emissió. En qualsevol cas, el nombre de representants no pot excedir el vint-i-cinc per cent dels membres del Consell Rector. 60.4.2 La remuneració del títol participatiu, que és mixta, consisteix, d'acord amb les condicions que estableixi l'emissió, en un interès fix, d'una banda, i en una remuneració variable, en funció dels resultats de l'activitat de l'emissor, de l'altra. El nominal subjecte a interès fix, que serà fixat obligatòriament en les condicions de l'emissió, no pot ésser inferior al vint per cent ni superior al vuitanta per cent del total del nominal. 60.4.3 L'amortització del títol participatiu no pot ésser de menys de tres anys ni de més de vint-i-cinc. 60.5 La regulació de l'emissió del títol participatiu s'ha d'atenir a la legislació vigent en matèria financera.

Exercici econòmic 61.1 L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural llevat que en els estatuts socials hi hagi disposició en contra. 61.2 Per a cada exercici es confecciona l'inventari, el balanç, el compte de resultats i la memòria. El balanç i el compte de resultats han de reflectir amb claredat i exactitud la situació patrimonial de la cooperativa i els excessos de percepció que hi hagi hagut durant l'exercici o la pèrdua soferta. 61.3 Les partides del balanç es valoren d'acord amb criteris objectius que garanteixin els interessos a tercers i seguint els principis que exigeixen una ordenada i prudent gestió econòmica de la cooperativa. S'ha de mantenir una continuïtat en els criteris de valoració, que no poden ésser canviats sense causa raonada i, quan es revaloritzin les aportacions, caldrà complir el que indica l'article 56 d'aquesta Llei.

Determinació dels resultats de l'exercici econòmic 62.1 En la determinació dels resultats de l'exercici econòmic s'han d'aplicar les normes següents: 62.1.1 S'han de considerar com a deduccions per fixar l'excedent net de l'exercici econòmic:

1. L'import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desplegament de la cooperativa i l'import de les bestretes laborals dels socis treballadors i els socis de treball, que no poden ésser superiors a les retribucions que són satisfetes a la zona.

2. Les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa.

3. Els interessos que es deuen als socis i als adherits per les aportacions al capital social, als obligacionistes i als altres creditors.

4. Les quantitats destinades a amortització.

5. Qualsevol altra que sigui autoritzada amb els mateixos efectes per la legislació fiscal aplicable. 62.1.2 Han de figurar en comptabilitat en compte a part, i s'han de destinar al Fons de Reserva Obligatori, els beneficis obtinguts de les operacions cooperativitzades que es facin amb tercers no socis, els beneficis procedents de plus-vàlua en l'alienació dels elements de l'actiu immobilitzat, els beneficis obtinguts d'altres fonts no necessàries per a les finalitats específiques de la cooperativa i els beneficis derivats d'invertir o actuar en empreses no cooperatives. 62.2 En les cooperatives d'habitatge no es poden considerar en cap cas com a pèrdues els increments de costos que es produeixin durant el procés de realització del projecte.

Aplicació dels excedents 63.1 Els resultats nets de l'exercici, un cop deduïts els impostos, s'han de destinar a cobrir les pèrdues d'exercicis anteriors, si n'hi ha hagut. De l'excedent restant s'ha de destinar el trenta per cent al Fons de Reserva Obligatori i el deu per cent al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, fins que les esmentades reserves assoleixin una quantitat equivalent al cinquanta per cent del capital social; un cop assolit aquest nivell de reserves, els percentatges mínims són, respectivament, el vint i el deu per cent. 63.2 Els excedents disponibles s'han d'aplicar a retorn cooperatiu, que ha d'ésser acreditat als socis en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi fet cada un d'ells en la cooperativa. L'aplicació efectiva d'aquest retorn, en virtut dels estatuts socials o d'un acord de l'Assemblea General, es pot fer, atenent les necessitats econòmico-financeres de la cooperativa, tant les del moment com les d'un futur pròxim, segons les modalitats següents:

1. Incorporant-lo al capital social amb l'increment corresponent a la part de cada soci.

2. Constituint un fons, regulat per l'Assemblea General de manera que es limiti la disponibilitat dels diners per un període màxim de cinc anys i se'n garanteixi la distribució i el gaudi posteriors a favor del soci titular, amb un interès que no pot excedir el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya incrementat de tres punts.

3. Satisfent-lo immediatament després de l'aprovació del balanç de l'exercici. 63.3 En el cas de les cooperatives de treball associat i de les cooperatives que tenen socis de treball es pot establir que els excedents passin totalment o en part a integrar un Fons Comú especial, de caràcter col·lectiu o irrepartible, però amb el reconeixement del dret dels socis a percebre, com a interessos, una compensació directament proporcional a l'import amb què cada un d'ells hagi contribuït a la formació d'aquest Fons, segons els criteris que estableix l'apartat 2. 63.4 En el cas de les cooperatives de crèdit i de les caixes rurals es poden constituir Reserves Voluntàries Repartibles.

Imputació de pèrdues 64.1 Els estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l'exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents:

1. Es poden imputar al Fons de Reserva Obligatori i als fons de reserva voluntaris, si n'hi ha, el cinquanta per cent de les pèrdues, com a màxim. La diferència resultant s'ha d'imputar a cada soci en proporció a les operacions, els serveis o les activitats que hagi de fer conformement als mòduls bàsics establerts en els estatuts socials d'acord amb l'article 23.e) d'aquesta Llei. En cap cas no es pot fer la imputació en funció de les aportacions del soci al capital social.

2. Les pèrdues imputades a cada soci s'han de satisfer directament, dins l'exercici econòmic següent a aquell en què s'hagin produït, mitjançant deduccions en les aportacions al capital social. També es poden satisfer amb càrrec als retorns que podrien correspondre al soci en els cinc anys següents; les pèrdues que, un cop passat l'esmentat termini, quedin sense compensar han d'ésser satisfetes directament pel soci en el termini d'un mes.

3. S'han d'imputar al Fons de Reserva Obligatori les pèrdues que tinguin l'origen en l'activitat cooperativitzada que es du a terme amb tercers no socis, les pèrdues derivades de l'alienació dels elements de l'actiu immobilitzat i les pèrdues derivades de les activitats alienes a les finalitats específiques de la cooperativa o d'inversions o particions socials en altres persones físiques o jurídiques no cooperatives. Si l'import del Fons de Reserva Obligatori és insuficient per compensar aquestes pèrdues, la diferència ha d'ésser recollida en un compte especial, per amortitzar-la amb càrrec a futurs ingressos provinents del Fons de Reserva Obligatori; a aquest fi, fins que no hagin estat amortitzades les esmentades pèrdues, s'han d'abonar al Fons de Reserva Obligatori la totalitat del saldo resultant de l'actualització del balanç i el romanent existent en el compte "Actualització d'aportacions" a què fa referència l'article 56.2. 64.2 En la imputació de les pèrdues al Fons de Reserva Obligatori, en cada exercici econòmic, s'han d'imputar en primer lloc les regulades en l'apartat 1.

Fons de reserva obligatori El Fons de Reserva Obligatori és irrepartible entre els socis o, si s'escau, els adherits i és constituït per:

1. El percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els estatuts socials d'acord amb l'article 63.1.

2. Els beneficis a què es refereix l'article 62.1.2.

3. Les deduccions sobre les aportacions obligatòries en cas de baixa del soci.

4. Les quotes d'ingrés i, si n'estableixen els estatuts socials, les quotes periòdiques.

5. El percentatge corresponent sobre el resultat de la regularització del balanç, d'acord amb els articles 56.2 i 64.1.c).

Fons d'educació i promoció El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, que és inembargable, es constitueix:

1. Amb el percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els estatuts socials d'acord amb l'article 63 d'aquesta Llei.

2. Amb les multes i altres sancions que per via disciplinària imposi la cooperativa als seus socis.

3. Amb les subvencions, les donacions i qualsevol mena d'ajuda rebuda dels socis o de tercers per al compliment dels fins propis d'aquest Fons. El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa té com a finalitat la formació dels socis i treballadors en tècniques cooperatives econòmiques i professionals, i també atendre els objectius d'incidència social en l'àmbit on és situada la cooperativa i els d'intercooperació. L'Assemblea General ha de fixar les línies bàsiques d'aplicació del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, les dotacions del qual han de figurar en el passiu del balanç amb separació d'altres partides.

Capítol 6 Dels llibres i de la comptabilitat

Documentació social 67.1 Les cooperatives han de portar, en ordre i al dia, els llibres següents:

1. Registre de socis.

2. Registre d'aportacions socials.

3. Llibre d'actes de l'Assemblea General, del Consell Rector i, si s'escau, de les juntes preparatòries.

4. Llibre d'inventaris i balanços i llibre diari.

5. Qualssevol altres que els siguin imposats per altres disposicions legals. 67.2 Els llibres i els altres registres comptables que han de portar les cooperatives han d'ésser relligats i foliats i, abans de fer-ne ús, han d'ésser habilitats pel registre de cooperatives competent. 67.3 També són vàlids els assentaments i les anotacions fets per procediments informàtics o per altres procediments adequats, que posteriorment han d'ésser relligats correlativament, per formar els llibres obligatoris, els quals han d'ésser legalitzats en el termini de sis mesos des de la data de tancament de l'exercici.

Comptabilitat Les cooperatives han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat d'acord amb el Codi de comerç.

Dipòsit dels comptes anuals 69.1 Les cooperatives, llurs federacions i la Confederació de Cooperatives de Catalunya han de dipositar en la Direcció General competent en la matèria, dins els dos mesos següents a la data en què hagin estat aprovats per l'Assemblea General, els comptes anuals, que han de comprendre el balanç, el compte anual de pèrdues i guanys i la memòria explicativa de l'exercici, segons el procediment que les normes regulin. 69.2 Les cooperatives que tenen l'obligació, en virtut de la Llei de l'Estat 19/1988, del 12 de juliol, d'Auditoria de Comptes, de sotmetre's a una auditoria han de dipositar l'auditoria en la Direcció General competent en la matèria.

Capítol 7 De la modificació, fusió, escissió, dissolució i liquidació

Modificació dels estatuts socials 70.1 Els acords sobre modificació dels estatuts socials han d'ésser adoptats per una majoria de dos terços del nombre de vots socials presents o representats en l'Assemblea General. Tanmateix, per al canvi de domicili social dintre del mateix terme municipal és suficient l'acord del Consell Rector. 70.2 Per a la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació dels estatuts socials s'ha d'acompanyar la sol·licitud d'inscripció amb el certificat de l'acta de l'Assemblea General.

Fusió 71.1 La fusió de societats cooperatives en una de nova, o l'absorció d'una o més per una altra societat cooperativa, sols serà possible si els objectius socials de les diverses cooperatives no són incompatibles. 71.2 L'acord de fusió, pres amb els requisits exigits en aquesta Llei, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari de gran difusió a Catalunya i en un de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades i no podrà ésser realitzat abans de passats dos mesos des de la data de l'últim anunci. Si durant aquest període s'hi oposa algun creditor, l'acord no es podrà portar a efecte sense que, prèviament, siguin assegurats o satisfets els drets d'aquest creditor el qual no es podrà oposar al pagament encara que es tracti de crèdits no vençuts. 71.3 La baixa de socis i, si escau, adherits originada per disconformitat amb la fusió tindrà el caràcter de justificada si ho sol·liciten per escrit al president del Consell Rector dins el termini dels quaranta dies següents al de l'adopció de l'acord. 71.4 Els socis i, si escau, adherits, com també els patrimonis, de les cooperatives que es dissolguin es traspassaran en bloc a la nova societat cooperativa que es creï, o a la que la substitueixi, la qual assumirà tots els drets i les obligacions de les cooperatives dissoltes. A les cooperatives dissoltes, no els són d'aplicació les normes sobre liquidació, i els seus fons socials, tant voluntaris com obligatoris, passen a integrar-se en els de la societat cooperativa nova o absorbent. Els traspassos a què fa referència aquest article no s'han d'entendre com a transmissions ni substitucions entre persones diferents, als efectes que correspongui en matèries de competència de la Generalitat. 71.5 La inscripció de la fusió de societats cooperatives en el Registre se subjectarà, en el supòsit de fusió pròpia, als tràmits establerts per a la constitució, i en el de fusió per absorció als de modificació.

Escissió 72.1 L'escissió pot implicar l'extinció de la cooperativa, amb la divisió prèvia del seu patrimoni en dues o més parts, cada una de les quals es traspassarà en bloc a cooperatives de nova creació o serà absorbida per altres de ja existents. També una cooperativa pot dividir el seu patrimoni sense extingir-se, traspassant-ne en bloc una o diverses parts a cooperatives de nova creació o a altres de ja existents. 72.2 En aquests casos són d'aplicació les normes d'aquesta Llei reguladores de la fusió. Tanmateix, amb la convocatòria de l'Assemblea General que ha d'acordar l'escissió, es trametrà a cada soci i, si escau, adherit, la memòria feta pel Consell Rector sobre la conveniència de l'escissió, que caldrà acompanyar amb l'inventari i el balanç tancats quinze dies abans, amb la proposta detallada de la part de patrimoni que haurà de transmetre's a les altres cooperatives i la que, si s'escau, ha de conservar la cooperativa que s'escindeixi. Així mateix, l'esmentada memòria indicarà quina seria la situació jurídica en què quedarien els socis i, si escau, adherits de la cooperativa escindida. 72.3 Amb la memòria i la documentació esmentades haurà de trametre's als socis i, si escau, adherits, l'informe corresponent fet pels interventors de comptes.

Dissolució i liquidació 73.1 Són causes de dissolució de la societat cooperativa:

1. L'acompliment del termini fixat en els estatuts socials, llevat que hi hagi un acord de pròrroga adoptat per l'Assemblea General i degudament inscrit.

2. La finalització de l'objecte social o la impossibilitat de realitzar-lo. Pel que fa a les cooperatives de crèdit i d'assegurances, cal atenir-se, a més, al que disposin els organismes competents per raó de les activitats efectuades.

3. La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un acord de l'Assemblea General pres per la majoria prevista per l'article 33 d'aquesta Llei.

4. La reducció del nombre de socis per sota del mínim legalment necessari per a constituir la cooperativa, si es manté durant més de sis mesos.

5. La reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert legalment o estatutàriament, si es manté durant més de sis mesos.

6. La fusió o l'escissió a què fan referència els articles 71 i 72 d'aquesta Llei.

7. El concurs o la fallida, segons correspongui, de la cooperativa sempre que ho acordi l'Assemblea General, com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

8. Qualsevol altra causa establerta en aquesta Llei o en els estatuts socials. La societat cooperativa dissolta conserva la seva personalitat jurídica mentre es fa la liquidació. Durant aquest període s'ha d'afegir a la denominació social la frase "en liquidació". 73.2 L'acord de dissolució o la resolució judicial, si s'escau, a més d'inscriure's en el Registre de Cooperatives, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari de gran difusió a Catalunya i en un de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades.

Nomenament dels liquidadors 74.1 Els liquidadors, en nombre senar, són nomenats per l'Assemblea General, en votació secreta. 74.2 Si passa un mes de la dissolució de la cooperativa i l'Assemblea General no ha fet el nomenament, el Consell Rector ha de sol·licitar al jutge competent per raó del domicili social que, després d'haver escoltat el Consell Superior de la Cooperació, nomeni els liquidadors, en primer lloc entre els socis i, si de cas hi manquen, entre persones no sòcies. La sol·licitud de nomenament de liquidadors també pot ésser feta per qualsevol soci de la cooperativa, si el Consell Rector no la fa en el termini d'un mes. 74.3 El Consell Rector i la Direcció cessen en llurs funcions en ésser nomenats els liquidadors, als quals han de prestar llur concurs en les operacions de liquidació, si hi són requerits. 74.4 Els liquidadors han de fer totes les operacions que calguin per a la liquidació de la cooperativa. 74.5 Durant el període de liquidació han d'ésser observades les disposicions legals i estatutàries aplicables al règim de les assemblees generals, a les quals els liquidadors han de donar compte de la liquidació i el balanç corresponents perquè els aprovin.

Atribucions dels liquidadors Són competències dels liquidadors:

1. Subscriure, juntament amb el Consell Rector, l'inventari i balanç de la cooperativa en el moment de l'inici de llurs funcions, referits al dia en què s'iniciï la liquidació.

2. Portar i custodiar els llibres i la correspondència de la societat i vetllar per la integritat del seu patrimoni.

3. Dur a terme les operacions comercials pendents i totes les que siguin necessàries per a la liquidació de la cooperativa.

4. Alienar els béns socials, tenint present que els immobles han d'ésser venuts necessàriament en subhasta pública, llevat que l'Assemblea General acordi un altre procediment.

5. Reclamar i percebre els crèdits i els dividends passius al temps d'inici de la liquidació.

6. Concertar les transaccions i els compromisos que convinguin als interessos socials.

7. Pagar els creditors i els socis i adherits de manera que s'atenguin les normes que aquesta Llei estableix.

8. Representar la cooperativa per al compliment dels fins a què es refereix aquest article.

Adjudicació de l'haver social Per adjudicar l'haver social s'ha de procedir segons l'ordre següent, respectant en tot cas íntegrament el Fons d'Educació i Promoció Cooperativa: Primer. Saldar els deutes socials. Segon. Reintegrar als socis i adherits llurs aportacions al capital social, actualitzades quan s'escaigui. Tercer. Aplicar el sobrant, si n'hi ha, al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, perquè sigui transferit a l'entitat federativa a la qual la cooperativa estigui associada. Si no n'està, l'Assemblea General ha de decidir a quines entitats federatives de cooperatives d'entre les que hi ha a Catalunya s'ha de destinar l'import d'aquest fons, sempre a fi que sigui utilitzat amb les finalitats esmentades; si l'Assemblea General no ho fa, correspon al Consell Superior de la Cooperació de decidir a quina o quines d'aquestes entitats s'ha de destinar l'import del fons. Quart. En cas de dissolució d'una cooperativa de segon grau o d'un grau ulterior, d'una cooperativa de crèdit o d'una caixa rural, l'haver líquid resultant ha d'ésser distribuït entre les cooperatives sòcies en proporció al retorn rebut els darrers cinc anys, o si més no des de la constitució de l'entitat dissolta, i ha d'ésser destinat sempre als fons de reserva obligatoris respectius.

Operacions finals 77.1 Un cop acabada la liquidació, els liquidadors han de fer el balanç final, que ha d'ésser sotmès a l'Assemblea General. 77.2 Si la reunió de l'Assemblea General és impossible, els liquidadors han de publicar el balanç final en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un diari de gran difusió a Catalunya, i en un diari de gran difusió en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades. 77.3 El balanç pot ésser impugnat, d'acord amb el que disposa l'article 38, dins els sis mesos següents d'haver estat publicat. Si passat aquest termini el balanç no ha estat impugnat, s'entén que és aprovat. 77.4 Un cop aprovat el balanç final, els liquidadors han de procedir a adjudicar l'haver social, conformement al que disposa l'article 76, i han de sol·licitar en el termini de quinze dies la cancel·lació dels assentaments referents a la societat liquidada en el Registre de Cooperatives on sigui inscrita i dipositar en aquesta oficina els llibres i els documents relatius al tràfic de la cooperativa.

Suspensió de pagaments i fallides 78.1 A les societats cooperatives, els és aplicable la legislació concursal de l'Estat. 78.2 La providència judicial en virtut de la qual es tingui per incoat el procediment concursal respecte a una cooperativa s'anotarà en el Registre de Cooperatives en què estigui inscrita.

Capítol 8 De les classes de cooperatives

Classificació 79.1 Les cooperatives de primer grau poden ésser:

1. Agrícoles.

2. D'assegurances.

3. De consumidors i usuaris.

4. De crèdit.

5. D'ensenyament i escolars.

6. D'habitatge.

7. Sanitàries.

8. De serveis.

9. De treball associat.

10. Mixtes. 79.2 No obstant l'apartat 1, les cooperatives poden dedicar-se a qualsevol activitat econòmico-social lícita i es poden constituir amb objectius socials diferents dels que esmenta el dit apartat.

Secció 1 De les cooperatives agràries

Objecte Són cooperatives agràries les que associen persones físiques o jurídiques que són titulars en actiu d'explotacions agràries o ramaderes amb alguna de les finalitats següents:

1. Proveir els socis de les primeres matèries, els mitjans de producció, els productes i els altres béns i serveis que els siguin necessaris.

2. Millorar el procés de producció agrària, mitjançant l'aplicació i l'ús col·lectius de tècniques, equips o mitjans de producció i mitjançant l'execució d'obres d'interès agrari.

3. Industrialitzar i comercialitzar els productes agraris i els derivats d'aquests.

4. Millorar, distribuir entre els socis o explotar en comú terres i altres béns que puguin ésser destinats a un ús agrari.

5. Prestar serveis i fomentar activitats amb vista a la promoció i el millorament de la població agrària i del medi rural.

6. Promoure i gestionar crèdits i assegurances agràries, mitjançant el foment de caixes rurals, de seccions de crèdit i d'altres entitats especialitzades.

7. Establir seccions de crèdit perquè compleixin les funcions pròpies de les cooperatives de crèdit.

Socis 81.1 Gaudeixen de les condicions objectives necessàries per a ésser socis d'una cooperativa agrària els ramaders i els pagesos en actiu que, segons la normativa reguladora de l'empresa familiar agrària, són titulars o col·laboradors d'una explotació agrària o ramadera o compleixen aquestes funcions. 81.2 Si el soci titular d'una explotació deixa d'estar en actiu i se li dóna la baixa forçosa, el succeeix en la condició de soci la persona que, segons la normativa reguladora de l'empresa familiar agrària, n'és col·laboradora o en compleix les funcions, sempre que comuniqui a la cooperativa la seva voluntat en aquest sentit en el termini de seixanta dies naturals des de la data de la baixa forçosa del seu antecessor.

Regulacions especials Els estatuts socials d'aquestes cooperatives han de regular, a més del que exigeix amb caràcter general aquesta Llei, els punts següents:

1. Les aportaciones obligatòries dels socis que s'incorporaran al capital social. Es podran establir diferències segons els graus d'utilització dels serveis cooperatius a què es comprometi el soci.

2. Els mòduls o les maneres de participació dels socis en els serveis que ofereixi la cooperativa. Podrà establir-se un període, com a màxim de cinc anys, durant el qual el soci que s'hagi compromès a utilitzar un servei de la cooperativa no podrà deixar de complir els seus compromisos. Aquest incompliment, si es produeix, no eximirà el soci de la seva responsabilitat davant tercers, ni de la que ha assumit davant la mateixa cooperativa per inversions realitzades i no amortitzades.

3. La creació de Fons de Reserva i el seu creixement, tot assenyalant el tant per mil que s'ha d'aplicar a les operacions que faci el soci amb la cooperativa, de manera que aquesta detracció, més la prevista en l'article 63 d'aquesta Llei, arribi a constituir una xifra que sigui almenys igual a l'u per mil sobre la xifra total de facturació als socis. En el cas que la cooperativa faci les seves operacions mitjançant cooperatives de segon grau, els percentatges esmentats es dividiran equitativament entre els fons d'ambdues entitats.

4. La creació del Fons de Formació i Promoció Cooperativa. Caldrà establir que a aquest fons es destini un vint per cent, com a mínim, de la quantitat que resulti per al fons de reserva d'acord amb el paràgraf anterior.

5. Les derrames per a despeses en el cas que s'estableixin.

6. La possibilitat d'establir seccions, el govern de les quals correspondrà als mateixos òrgans de la cooperativa a la qual pertanyen, amb possibilitat de delegacions i gestió econòmica separada. Aquestes circumstàncies es faran conèixer als tercers amb qui es contracti.

7. La manera com, si es considera oportú, algun membre de la comunitat familiar afectat a l'explotació agrària del soci pugui exercir els drets d'ells a la cooperativa, fins i tot d'ésser elegit per a tenir-hi càrrecs socials.

Operacions amb tercers 83.1 Les cooperatives agràries poden conservar, tipificar, manipular, transformar, transportar, distribuir i comercialitzar, àdhuc directament al consumidor, productes agraris que no procedeixin de les explotacions de la mateixa cooperativa o dels seus socis. Aquests productes agraris de tercers no poden excedir un cinc per cent, o un quaranta per cent, si ho autoritzen els estatuts, del total dels productes utilitzats per la cooperativa, dins cada exercici econòmic, quantificats independentment per a cada una de les activitats. 83.2 Si, per circumstàncies excepcionals no imputables a la cooperativa, el fet d'operar exclusivament amb els seus socis, i si s'escau amb tercers, dins els límits que estableix l'apartat 1, comporta una disminució de l'activitat de la cooperativa que en posa en perill la viabilitat econòmica, la cooperativa pot ésser autoritzada per a dur a terme, o si escau ampliar, activitats i serveis amb tercers, pel termini i la quantia màxima que fixi l'autorització, en funció de les circumstàncies que hi concorrin. 83.3 L'autorització a què es refereix l'apartat 2 ha d'ésser concedida pel Departament competent en la matèria, amb informe previ del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Explotació comunitària de la terra 84.1 En el supòsit de cooperatives que despleguin una explotació comunitària de la terra, els seus estatuts socials hauran de regular els mòduls de participació dels socis que prestin els seus drets d'ús i aprofitament de bestiar, de terres i/o d'immobles susceptibles d'explotació agrària i dels que, essent o no cedents de drets sobre béns, hi prestin el seu treball. 84.2 Són d'aplicació als socis treballadors, siguin o no cedents del gaudi de béns, les normes establertes en aquesta Llei per a les cooperatives de treball associat, amb les excepcions contingudes en aquest article. 84.3 L'arrendatari i altres titulars d'un dret de gaudi, sempre que prestin el seu treball d'una manera habitual a la cooperativa, podran cedir l'ús i aprofitament dels béns en el termini màxim de durada del contracte, sense que això sigui causa de desnonament o resolució d'aquest. 84.4 Els estatuts socials han d'establir el temps mínim de permanència a la cooperativa dels socis en la seva condició de cedents de l'ús i l'aprofitament de béns, que no podrà ésser superior a quinze anys, i les normes sobre transmissió per llurs titulars d'aquests béns. 84.5 Igualment han d'assenyalar les aportacions obligatòries al capital, tot diferenciant les que ha de fer en la seva condició de cedent del gaudi de terres o en la de soci treballador. 84.6 Els retorns s'acreditaran als socis en funció de la seva activitat amb la cooperativa; s'establirà aquesta en els avenços laborals en el cas de socis treballadors i en la renda anual abonable en el supòsit de socis cedents.

Secció 2 De les cooperatives d'assegurances

Objecte i àmbit 85.1 Són cooperatives d'assegurances les que exerceixen l'activitat asseguradora d'acord amb la legislació vigent sobre l'assegurança privada i tenen per objecte de cobrir per compte comú els riscs assegurats a llurs socis mitjançant una contraprestació econòmica o de serveis. Són també cooperatives d'assegurances les cooperatives de treball associat que donen aquestes mateixes prestacions a qualsevol dels seus assegurats. 85.2 Les cooperatives d'assegurances que cobreixen els riscs de llurs socis mitjançant una contraprestació econòmica o de serveis poden ésser formades tant per persones físiques com per persones jurídiques, i poden operar tant a quota fixa com a quota variable.

Secció 3 De les cooperatives de consumidors i usuaris

Objecte 86.1 Les cooperatives de consumidors i usuaris tenen per objecte primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i de llurs familiars i el desenvolupament de les activitats necessàries per a una major informació, formació i defensa dels drets dels consumidors i els usuaris. 86.2 Els estatuts poden autoritzar operacions amb tercers no socis, que han d'ésser comptabilitzades de manera que en qualsevol moment se'n pugui conèixer el volum global.

Nombre mínim de socis 87.1 Les cooperatives de consumidors i usuaris han de tenir un mínim de tres-cents socis si desenvolupen la major part de llur activitat a Barcelona, de cent cinquanta si la desenvolupen a les altres ciutats de més de vint mil habitants, de setanta-cinc si ho fan a les poblacions que tenen de cinc mil a vint mil habitants i de cinquanta a les poblacions de menys de cinc mil habitants. 87.2 La Direcció General competent en la matèria, amb informe previ del Consell Superior de la Cooperació, pot autoritzar la constitució de cooperatives que no tinguin el nombre mínim de socis que fixa l'apartat 1, en els supòsits següents:

1. Per raó de l'especialització de l'activitat.

2. Si l'activitat ha d'ésser desenvolupada per un període de temps concret, que no pot excedir els dos anys.

3. Si la cooperativa no té personal assalariat i els serveis són prestats íntegrament pels socis d'una manera gratuïta.

4. Si l'excepcionalitat del cas ho justifica. 87.3 La resolució a què es refereix l'apartat 2 pot ésser objecte de recurs, en el termini de quinze dies, davant el conseller competent en la matèria.

Altres activitats productives Aquestes cooperatives no perdran llur caràcter específic pel fet que produeixin els serveis o béns que distribueixin, en el qual supòsit també l'activitat productiva exercida s'haurà de regir per les disposicions d'aquesta Llei.

Condició Les cooperatives de consumidors i usuaris tenen la condició de majoristes i poden detallar com a minoristes. Els lliuraments de béns i la prestació de serveis a les cooperatives no tenen la condició de vendes ja que es tracta dels consumidors agrupats que els han adquirit conjuntament.

Secció 4 De les cooperatives de crèdit

Objecte i requisits 90.1 Les cooperatives de crèdit tenen per objecte exclusiu servir les necessitats de finançament i potenciació dels estalvis de llurs socis, primordialment, i de tercers, en la mesura que la normativa específica aplicable ho autoritzi, mitjançant les activitats pròpies de les entitats de crèdit. 90.2 Poden adoptar la denominació de cooperativa de crèdit professional les cooperatives de crèdit creades o constituïdes a l'empara d'un col·legi professional per acord dels òrgans rectors d'aquest, si el seixanta per cent dels socis de la cooperativa, com a mínim, pertanyen al dit col·legi. També poden promoure cooperatives de crèdit els sindicats, tant globalment com per seccions, i les associacions professionals, agrupades o separadament. 90.3 En les cooperatives de crèdit professionals, els membres del Consell Rector i els interventors de comptes són elegits entre els candidats presentats pels socis. 90.4 Poden adoptar la denominació de caixa rural les cooperatives de crèdit que tinguin per objecte principal la prestació de serveis financers al medi rural i que estiguin formades per cooperatives agràries, cooperatives de treball associat o qualsevol altra entitat col·lectiva agrària, pels socis d'aquestes societats o per l'agrupament de diverses caixes rurals d'àmbit territorial inferior. Aquestes cooperatives de crèdit poden utilitzar la denominació de caixa rural conjuntament amb la de cooperativa de crèdit o separadament d'aquesta. 90.5 Les cooperatives de crèdit, per a poder constituir-se i funcionar, han de complir les normes sectorials dictades per les autoritats econòmiques.

Reemborsament d'aportacions El reemborsament de les aportacions al capital social s'ha d'ajustar a les condicions següents:

1. No es poden reemborsar les aportacions al capital social abans de passats cinc anys de la data d'ingrés del soci, llevat que ho autoritzi el Departament d'Economia i Finances.

2. No es poden reemborsar les aportacions si això ocasiona la disminució del coeficient de garantia per sota del límit establert, encara que hagin passat els terminis que estableix l'article 58.

3. Si passen set anys des de la baixa del soci i, per l'aplicació de l'apartat b), no s'han pogut reemborsar les aportacions al capital social, s'entén que es produeix la causa de dissolució de l'article 73.1.b).

Vot plural 92.1 Els estatuts socials poden establir per als socis que siguin societats cooperatives la possibilitat de vot plural, tot fixant-lo, en tot cas, en proporció al nombre de socis, sense que en cap cas pugui tenir cap d'elles, per si sola, més d'un vint per cent dels vots totals. 92.2 Els estatuts socials poden establir, en cas de fer-se ús de la facultat de l'apartat anterior, que les aportacions obligatòries a capital social, en el cas de cooperatives, siguin proporcionals al nombre de socis.

Secció 5 De les cooperatives d'ensenyament i escolars

Objecte de les cooperatives d'ensenyament 93.1 Es consideren cooperatives d'ensenyament les que tenen com a objecte procurar o organitzar qualsevol mena d'activitat docent, en alguna branca del saber o de la formació tècnica, artística, esportiva o d'altres. Aquestes cooperatives són formades per la lliure associació de pares, d'alumnes o els seus representants legals, d'ensenyants i de personal no docent, llevat del que disposin els estatuts socials. 93.2 En el primer cas se'ls apliquen els criteris previstos per a les cooperatives mixtes. En el cas que només associïn pares o alumnes, els són d'aplicació les normes previstes per a les cooperatives de consum, excepte pel que fa al nombre mínim de socis. En el cas que només associïn ensenyants i personal no docent, s'apliquen les normes de treball associat.

Objecte de les cooperatives escolars 94.1 Són cooperatives escolars les que tenen per finalitat d'educar els alumnes dels diferents centres escolars en la doctrina i la pràctica cooperativistes; amb aquest objecte, poden produir i distribuir, exclusivament entre llurs socis, béns i serveis que siguin d'utilitat escolar o que tinguin aplicació en el progrés cultural dels socis. 94.2 A les escoles d'ensenyament primari o equivalent, les cooperatives escolars han d'estar sota la tutela dels mestres o de la persona que determinin els estatuts social. El dipositari de fons és nomenat d'entre el personal del centre, i els mateixos socis en porten l'administració i la comptabilitat. 94.3 En els establiments d'ensenyament secundari o equivalent, les cooperatives escolars no estan sotmeses a la tutela dels professors. Tanmateix, poden assistir a les reunions del Consell Rector el director del centre o la persona que es designi, els quals, si consideren que els acords són lesius per a la cooperativa, poden suspendre'ls i elevar consulta, en el termini de quinze dies, al Consell Superior de la Cooperació. 94.4 Els qui promoguin o tutelin una cooperativa escolar i no en siguin socis no poden gaudir dels beneficis de la cooperativa.

Secció 6 De les cooperatives d'habitatge

Objecte i característiques especials 95.1 Es classifiquen com a cooperatives d'habitatge les que tenen per objecte procurar habitatges, serveis o edificacions complementàries a llurs socis exclusivament, organitzar-ne l'ús pel que fa als elements comuns i regular-ne l'administració, la conservació i la millora. 95.2 Les cooperatives d'habitatge poden adquirir, parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general, desenvolupar totes les activitats necessàries per a complir llurs objectius socials. 95.3 Les cooperatives d'habitatge poden tenir com a objectiu la rehabilitació d'habitatges, de locals i d'edificacions i instal·lacions complementàries per a destinar-los a llurs socis. També poden tenir com a objectiu la construcció d'habitatges per a cedir-los als socis mitjançant el règim d'ús i fruïment, ja siguin per a ús habitual i permanent, ja siguin per a descans o vacances, ja siguin destinats a residències per a persones de la tercera edat o amb disminució. 95.4 Cap persona no pot ésser simultàniament, a la mateixa comarca, titular de més d'un habitatge o local de promoció cooperativa, llevat dels casos en què la condició de família nombrosa faci necessària la utilització de dos habitatges, sempre que puguin constituir una unitat vertical o horitzontal. 95.5 Els ens públics, les cooperatives i les entitats sense ànim de lucre mercantil que necessitin locals per a desenvolupar llurs activitats poden ésser socis de les cooperatives d'habitatge. No afecta aquestes entitats la prohibició que estableix l'apartat 4. 95.6 La cooperativa pot adjudicar i cedir als socis, mitjançant qualsevol títol admès en dret, la plena propietat o el ple ús dels habitatges, els locals o les instal·lacions i edificacions complementàries. Si en manté la propietat, els estatuts socials han d'establir les normes d'ús i els drets i les obligacions dels socis i de la cooperativa, i poden regular la possibilitat que el dret d'ús de l'habitatge o el local sigui cedit a socis d'altres cooperatives d'habitatge que tinguin establerta aquesta modalitat o sigui permutat amb aquests. 95.7 Les cooperatives d'habitatge poden alienar o llogar a tercers no socis els locals i les instal·lacions i edificacions complementàries de llur propietat però no pas els habitatges. 95.8 Cap persona no pot exercir simultàniament el càrrec de membre del Consell Rector ni el d'interventor de comptes en més d'una cooperativa d'habitatge. Els membres del Consell Rector no poden rebre en cap cas remuneracions o compensacions per l'exercici del càrrec, sens perjudici de llur dret a ésser rescabalats de les despeses que aquest els origini. 95.9 Una cooperativa d'habitatge no es pot dissoldre fins que no ha transcorregut un mínim de cinc anys, o un termini superior si ho indiquen els estatuts o ho exigeixen els convenis de col·laboració amb entitats públiques, des de la data de concessió de la qualificació definitiva, o del document que legalment la substitueixi, o des de la darrera promoció que hagi fet; si no ha fet cap promoció, no es pot dissoldre abans dels tres anys d'haver estat constituïda. 95.10 Les cooperatives d'habitatge han d'observar, quant als excedents, les regles següents: 95.10.1 Han d'aplicar els percentatges següents, no obstant el que disposa l'article 63, per a la formació i l'ampliació del Fons de Reserva i del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa:

1. Sobre el preu total del pis, dels locals o de les edificacions complementàries, inclosos el terreny, la urbanització, la construcció i les despeses generals, un percentatge no inferior al dos per cent, calculat sobre un preu base que en cap cas no pot ésser inferior al que resulti d'aplicar els mòduls que siguin fixats per als habitatges de protecció oficial o de règim similar.

2. En els processos de rehabilitació, un percentatge de l'u per cent sobre el pressupost dels treballs de rehabilitació.

3. Quan venguin solars urbanitzats a altres cooperatives, a ens públics o a entitats sense ànim de lucre, un percentatge del zero coma vint-i-cinc per cent sobre el preu de venda. 95.10.2 S'ha d'aplicar al Fons de Reserva el setanta-cinc per cent de la quantitat que resulti de la detracció dels percentatges fixats per l'apartat 10.1 d'aquest article, i s'ha de dedicar el vint-i-cinc al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa. 95.11 El Fons de Reserva, que té una funció semblant a la d'un fons d'inversió, ha d'ésser utilitzat, principalment, per a alguna o algunes de les finalitats següents:

1. Sufragar els costos que pugui originar la creació de sòl urbà, tant si és creat per la mateixa cooperativa com si ho és amb la col·laboració d'altres cooperatives, de corporacions locals, de l'Institut Català del Sòl o de les societats mixtes que siguin creades a aquest fi.

2. Crear reserva de sòl per a promocions futures o per al desenvolupament per fases d'una promoció.

3. Cobrir les necessitats d'autofinançament que es produeixin entre les aportacions dels socis i l'obtenció dels préstecs hipotecaris.

4. Finançar les promocions que siguin adjudicades a la cooperativa en règim d'ús.

Transmissió d'habitatges 96.1 En els casos de transmissió inter vivos d'habitatges i de locals abans que no hagin passat cinc anys d'haver-ne fet el soci la plena adquisició, o un termini superior si ho assenyalen els estatuts socials o els convenis amb entitats públiques per a l'adquisició de sòl, la cooperativa gaudeix del dret de tempteig per tal de poder oferir l'habitatge als socis expectants, per rigorós ordre d'antiguitat de la data d'ingrés. El preu de tempteig ha d'ésser igual a la quantitat desemborsada, incrementada de la revalorització que hagin experimentat d'acord amb l'Índex de Preus al Consum durant el període comprès entre les dates de les diferents aportacions parcials i la data de transmissió dels drets sobre l'habitatge o el local. 96.2 El dret d'adquisició preferent a què es refereix l'apartat 1, en les mateixes condicions de preu, s'aplica també en el cas que es vulguin transmetre els drets del soci referents a l'adquisició de la plena propietat de l'habitatge o el local. 96.3 Si transcorren tres mesos des que el soci comunica a la cooperativa el seu propòsit de transmetre els seus drets sobre l'habitatge i cap soci expectant no ha fet ús de la preferència, el soci transmissor queda facultat per a transmetre'ls inter vivos a tercers no socis. 96.4 Si el soci, incomplint el que estableix l'apartat 2, transmet a tercers els seus drets sobre l'habitatge o el local i algun soci expectant vol adquirir-los, la cooperativa ha d'exercir el dret de retracte. En aquest cas, el comprador ha de desemborsar el preu que estableix l'apartat 1, incrementat de les despeses a què fa referència el número segon de l'article 1518 del Codi Civil, i el soci transmissor s'ha de fer càrrec de les despeses a què es refereix el número 1 del dit article del Codi Civil. 96.5 El dret de retracte pot ésser exercit en el termini d'un any de la inscripció de la transmissió en el Registre de la Propietat o, si no hi ha estat inscrita, en el termini de tres mesos d'haver-ne tingut coneixement el retractor. 96.6 El que estableixen els apartats 4 i 5 no s'aplica a les transmissions fetes a favor del cònjuge, dels descendents o dels ascendents. 96.7 En el cas de baixa dels socis, les deduccions regulades per l'article 58 es poden detreure dels fons lliurats per a finançar el pagament dels habitatges o els locals, d'acord amb el que determinin els estatuts.

Possibilitat d'existència de fases 97.1 A les cooperatives d'habitatges els estatuts socials poden regular que la construcció de cada fase o bloc es faci amb autonomia de gestió i patrimonis separats, sense que els socis no integrats en cada una de les promocions es vegin responsabilitzats per la gestió econòmica dels altres. Quan es faci ús d'aquesta possibilitat, caldrà que es porti comptabilitat independent, sens perjudici de la general de la cooperativa. En tot cas, es farà constar prèviament i expressament davant els tercers amb qui s'hagi de contractar. 97.2 Els estatuts socials poden regular l'existència d'assemblees de fases o blocs, a les quals es poden delegar competències de l'Assemblea General excepte en aquells assumptes que afectin tota la societat o la responsabilitat del patrimoni general o dels altres patrimonis separats, o els drets o obligacions dels socis no adscrits a la fase o al bloc respectius.

Auditoria externa de les cooperatives d'habitatge Les cooperatives d'habitatge, abans de presentar els comptes anuals a l'aprovació de l'Assemblea General, els han de sotmetre als auditors de comptes perquè els verifiquin, de conformitat amb la Llei de l'Estat 19/1988, de 12 de juliol, d'Auditoria de Comptes, en els supòsits següents:

1. Si la cooperativa té en promoció, entre habitatges i locals, més de cinquanta edificis.

2. Si es construeix per fases o blocs i es fa amb autonomia de gestió i amb patrimonis separats, sigui quin sigui el nombre d'habitatges o de locals que es construeix.

3. Si la gestió empresarial de l'activitat immobiliària s'ha concedit, mitjançant qualsevol tipus de mandat, a persones físiques o jurídiques altres que els membres del Consell Rector o el director.

4. Si la cooperativa manté la propietat dels immobles i n'ha adjudicat i cedit als socis, per qualsevol títol admès en dret, només l'usdefruit.

5. Si l'obligatorietat de l'auditoria de comptes és imposada pels estatuts socials o ho acorda l'Assemblea General.

Secció 7 De les cooperatives sanitàries

Objecte i normes aplicables 99.1 Són cooperatives sanitàries les cooperatives d'assegurances l'activitat empresarial de les quals consisteix a cobrir riscs relatius a la salut de llurs socis o assegurats i dels beneficiaris d'aquests. S'apliquen a aquestes cooperatives les normes que estableixen aquesta Llei, la legislació vigent sobre assegurança privada, pel que fa a les cooperatives d'assegurances a prima fixa, i la normativa en matèria d'entitats d'assegurança lliure d'assistència mèdico-farmacèutica. 99.2 Si una cooperativa sanitària associa professionals de la salut i personal no sanitari amb l'objecte de cobrir els riscs d'assistència sanitària de qualsevol assegurat, se li apliquen les normes que estableix aquesta Llei per a les cooperatives d'assegurances de treball associat. 99.3 Són també cooperatives sanitàries, als efectes d'aquesta Llei, les constituïdes per persones físiques i jurídiques amb l'objecte de promoure, equipar, administrar, sostenir i gestionar hospitals, clíniques i establiments anàlegs destinats a prestar assistència sanitària a llurs beneficiaris i familiars i, si s'escau, a llurs treballadors. S'apliquen a aquestes cooperatives, ultra la legislació hospitalària, les determinacions d'aquesta Llei relatives a les cooperatives de consumidors i usuaris, amb les adaptacions que, si escau, es puguin fixar per reglament atenent l'especialitat del servei que presten. 99.4 La cooperativa de segon grau o de grau ulterior que integri almenys una cooperativa sanitària pot incloure el terme "sanitària" en la seva denominació. 99.5 Les cooperatives sanitàries de segon grau o de grau ulterior poden integrar entitats de naturalesa no cooperativa sense ànim de lucre, si l'estructura, els fins i l'organització d'aquestes entitats estan relacionats amb un propòsit sanitari viable que justifiqui la cooperativització d'activitats en llur àmbit d'actuació. El nombre d'entitats no cooperatives sòcies no pot excedir la meitat del total dels membres de la cooperativa en què s'integren. 99.6 Les cooperatives sanitàries de segon grau han d'ésser regulades per reglament.

Secció 8 De les cooperatives de serveis

Objecte 100.1 Són cooperatives de serveis les que associen persones físiques o jurídiques que són titulars d'explotacions industrials o de serveis i professionals o artistes que exerceixen llur activitat per compte propi. Les cooperatives de serveis tenen per objecte la prestació de subministraments i serveis i l'execució d'operacions encaminades al millorament econòmic i tècnic de les activitats professionals o de les explotacions de llurs socis. 100.2 Una cooperativa no pot ésser classificada com a cooperativa de serveis si les circumstàncies o característiques que concorren en llurs socis o en llur objecte permeten d'incloure-la en una altra de les classes que estableix l'article 79. 100.3 Per al compliment de llur objecte, les cooperatives de serveis poden dur a terme les activitats següents:

1. Adquirir, elaborar, produir, fabricar, reparar i mantenir els instruments, la maquinària, les instal·lacions, el material, els productes i els elements necessaris o convenients per a la cooperativa i per a l'activitat professional o les explotacions dels socis.

2. Dur la gestió d'indústries auxiliars o complementàries de les dels socis i executar operacions preliminars o fer transformacions que afavoreixin l'activitat professional o les explotacions del socis.

3. Transportar, distribuir i comercialitzar els serveis i els productes procedents de la cooperativa i de l'activitat professional o les explotacions dels socis.

4. Qualsevol altra activitat que sigui necessària o convenient o que faciliti el millorament econòmic, tècnic, laboral o ecològic de l'activitat professional o les explotacions dels socis. 100.4 No obstant el que estableix l'apartat 3, les cooperatives de serveis, si ho autoritzen llurs estatuts, poden dur a terme activitats i serveis cooperativitzats amb tercers no socis, fins a un deu per cent del volum total d'activitat cooperativitzada duta a terme amb els socis; en tot cas, les activitats i els serveis cooperativitzats amb tercers no socis han d'ésser reflectits separadament en la comptabilitat de la cooperativa, d'una manera clara i inequívoca. 100.5 Les cooperatives de serveis poden rebre la denominació de cooperatives del mar, del comerç, de transports o del sector econòmic a què pertanyin les explotacions de les quals siguin titulars els socis.

Secció 9 De les cooperatives de treball associat

Objecte 101.1 Són cooperatives de treball associat les que associen persones físiques que, mitjançant llur treball, es proposen exercir alguna activitat econòmica o professional per a tercers. 101.2 Poden ésser sòcies de les cooperatives de treball associat les persones majors de setze anys. 101.3 El nombre de treballadors de les cooperatives de treball associat que tinguin contracte de treball per temps indefinit no pot ésser superior al deu per cent del total de socis i en cap cas no pot ésser superior a cinquanta treballadors. El treballador amb contracte de treball per temps indefinit amb més d'un any d'antiguitat a l'empresa ha d'ésser admès com a soci treballador, sense període de prova, si compleix els altres requisits i ho sol·licita.

Nombre mínim de socis 102.1 Les cooperatives de treball associat poden constituir-se amb només tres socis, amb vista a afavorir la consolidació des de l'inici de projectes empresarials. 102.2 En aquests supòsits, les cooperatives de treball associat no poden contractar treballadors assalariats amb caràcter fix. 102.3 Les cooperatives de treball associat poden admetre socis a prova, dins els termes fixats per a aquests casos.

Règim de treball 103.1 Per a garantir la no-discriminació dels socis treballadors en cada cooperativa, els estatuts han d'assegurar la uniformitat del règim de la seguretat social. 103.2 Els criteris bàsics de la prestació de serveis de treball han d'ésser determinats pels estatuts socials o, si hi manquen, per l'Assemblea General. 103.3 Les normes aplicables sobre condicions de treball, en especial les de seguretat social i higiene, són les establertes amb caràcter general.

Període de prova per a l'admissió de socis 104.1 Els estatuts socials poden preveure com a requisit per a l'admissió de socis un període de prova que no ha d'ésser superior a sis mesos, llevat per als tècnics superiors i els directius, en el qual cas pot ésser fins d'un any. 104.2 El període de prova pot reduir-se per mutu acord. Durant aquest període es pot resoldre la relació per lliure decisió unilateral. El soci a prova té els drets de veu i d'informació i pot participar en els excedents de l'exercici, si se'n produïen. 104.3 Durant el període de prova s'aplicarà a l'aspirant a soci el règim de seguretat social establert per als socis, com també el seu règim laboral.

Cooperatives d'artesans 105.1 Es classifiquen com a cooperatives d'artesans les que associen artesans per a elaborar, produir o alienar obres o productes d'artesania, per a adquirir i transformar les matèries o, en general, per a efectuar les operacions auxiliars i complementàries de la seva activitat artesana, com també els serveis d'interès comú als socis. 105.2 Aquestes cooperatives es regeixen per les normes de les cooperatives de treball associat o per les de serveis, atès el contingut dels estatuts socials de la cooperativa i, en general, de la manifestació expressa que haurà de fer-se en aquests.

Secció 10 De les cooperatives mixtes

Objecte i especialitats 106.1 De les cooperatives mixtes en general.

1. Són cooperatives mixtes les que compleixen finalitats pròpies de diferents classes de cooperatives i unifiquen les diferents activitats en una sola persona jurídica.

2. Cadascuna de les activitats acomplertes per una cooperativa mixta ha de tenir les característiques i complir les obligacions essencials fixades per a les societats de les classes corresponents.

3. En els organismes directius de les cooperatives mixtes hi ha d'haver sempre representació de cadascuna de les activitats acomplertes per la cooperativa. 106.2 De les cooperatives mixtes d'integració social de persones amb disminució física, psíquica o sensorial.

1. Són cooperatives mixtes d'integració social de persones amb disminució física, psíquica o sensorial les que tenen per objecte la inserció plena d'aquestes persones en la societat i que estan formades, conjuntament o indistinta, per les dites persones, per llurs tutors i pel personal d'atenció.

2. Els estatuts socials han de regular el funcionament de les cooperatives mixtes d'integració social de persones amb disminució física, psíquica o sensorial. Les activitats d'aquestes cooperatives poden ésser laborals, terapèutiques, residencials, esportives, assistencials i, en general, les que determinin els estatuts socials.

3. El soci disminuït que hagi deixat d'acomplir alguna de les activitats de la cooperativa té dret preferent de reincorporació en l'activitat sobre qualsevol altra persona prèviament no vinculada a l'entitat. Així mateix, el soci que causa baixa gaudeix també d'aquest dret preferent de reincorporació. 106.3 De les cooperatives mixtes de consumidors i usuaris i de treball associat. 106.3.1 Són cooperatives mixtes de consumidors i usuaris i de treball associat les que tenen un objecte social doble:

1. El lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i de llurs familiars i el desenvolupament de les activitats necessàries per a una major informació, formació i defensa dels drets dels consumidors i els usuaris.

2. L'exercici de les activitats econòmiques o professionals a què es refereix la lletra a), mitjançant l'associació de persones que, amb l'aportació de llur treball personal, es proposen produir en comú béns i serveis per als socis i llurs familiars i per a tercers en general. 106.3.2 Les cooperatives mixtes de consumidors i usuaris i de treball associat es regeixen, en funció de les activitats que acompleixen, per les normes de cadascuna d'aquestes classes d'entitats. Llurs estatuts socials han de fixar en tot cas els criteris de relació equitativa i ponderada entre els socis consumidors i usuaris i els socis treballadors pel que fa als drets i les obligacions socials, tant polítics com econòmics.

Capítol 9 De la conciliació i de l'arbitratge

Conciliació i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació 107.1 Les qüestions que es plantegen entre algun soci i la cooperativa a què pertany o entre aquesta i la federació en què s'agrupa poden ésser plantejades a la conciliació en el Consell Superior de la Cooperació, o bé directament a la jurisdicció ordinària. El procediment de conciliació s'ha d'establir per reglament. 107.2 Les qüestions a què es refereix l'apartat 1 poden ésser sotmeses, si ho sol·liciten les parts, a l'arbitratge de la persona o les persones que designi el president del Consell Superior de la Cooperació, d'acord amb la legislació vigent sobre la matèria. El procediment de formalització i tramitació d'aquests arbitratges s'ha d'establir per reglament. 107.3 La presentació de la sol·licitud de conciliació o d'arbitratge interromp la prescripció i suspèn el compte del termini per a l'exercici de les accions regulades per aquesta Llei.

Capítol 10 De la inspecció, del règim sancionador i de la desqualificació

Inspecció de cooperatives. Règim sancionador 108.1 Correspon al Departament de la Generalitat competent en matèria de cooperatives la funció inspectora del compliment d'aquesta Llei, sens perjudici de les funcions que corresponguin a altres departaments de l'Administració de la Generalitat en virtut de la legislació específica aplicable segons l'objecte social de cada cooperativa. 108.2 La vulneració dels preceptes d'aquesta Llei i dels estatuts socials comporta la responsabilitat de la cooperativa i, per tot allò que els sigui directament imputable, la responsabilitat dels membres del Consell Rector, dels interventors i dels liquidadors. 108.3 Són infraccions lleus:

1. No tenir o no portar al dia els llibres socials o els llibres de comptabilitat obligatoris per un termini superior a sis mesos, a comptar del darrer assentament fet, si s'escau.

2. Incomplir l'obligació de lliurar als socis i als adherits els títols o les llibretes de participació que acreditin llurs aportacions socials.

3. No formular, l'interventor o els interventors, l'informe sobre els comptes anuals dins el termini establert. 108.4 Són infraccions greus:

1. Incomplir les disposicions legals o estatutàries sobre la convocatòria correcta, dins el termini i en la forma escaient, de l'Assemblea General ordinària i de l'Assemblea General extraordinària, a petició dels socis o de l'interventor o els interventors de comptes, i sobre la renovació dels càrrecs socials.

2. Incomplir l'obligació d'inscriure els nomenaments i les renovacions dels càrrecs i tots els altres actes que hagin d'ésser registrats.

3. Acreditar als socis o als adherits interessos superiors o inferiors als límits fixats per la llei.

4. Acreditar retorns cooperatius als socis excedents o als adherits.

5. Abonar als socis en actiu retorns cooperatius en funció de llur aportació al capital i no en proporció a les operacions, els serveis o les activitats cooperativitzades que hagin dut a terme.

6. Vulnerar les disposicions legals i estatutàries o els acords de l'Assemblea General sobre la imputació de pèrdues de l'exercici econòmic.

7. No destinar els recursos corresponents al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, en els casos i per l'import establerts per llei, pels estatuts o per un acord de l'Assemblea General.

8. No respectar els drets que, en matèria d'informació, estableix l'article 22 per als socis i els adherits, ni el dret de participar activament en la constitució i en el funcionament dels òrgans socials.

9. No dipositar els comptes anuals i les auditories, d'acord amb el que disposa l'article 69, en els termes que estableix la legislació corresponent. 108.5 Són infraccions molt greus:

1. Destinar a finalitats altres que les que la Llei determina els recursos del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa.

2. Incomplir l'obligació de sotmetre els comptes de l'exercici a verificació mitjançant auditoria externa, si ho estableixen aquesta Llei o els estatuts socials, ho acorden l'Assemblea General o el Consell Rector o ho sol·licita el quinze per cent dels socis o adherits de la cooperativa.

3. Incomplir les normes legals i estatutàries que regulen l'actualització de les aportacions socials i la destinació del resultat de regularitzar el balanç de la cooperativa.

4. Distribuir als socis els fons irrepartibles o l'haver líquid resultant de la liquidació.

5. Incomplir les normes legals i estatutàries relatives a l'objecte i la finalitat de la cooperativa.

6. Encobrir, sota la fórmula de societat cooperativa, finalitats pròpies de les societats mercantils. 108.6 Als efectes de l'aplicació de la sanció corresponent, les infraccions poden ésser de grau mínim, mitjà i màxim, en funció de les conseqüències econòmiques i socials que produeixin, del nombre de socis de la cooperativa, de la mala fe de l'infractor, de la dimensió econòmica dels fets i del volum d'operacions de la cooperativa:

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 5.000 a 10.000 pessetes, les de grau mínim; de 10.001 a 25.000 pessetes, les de grau mitjà, i de 25.001 a 50.000 pessetes, les de grau màxim.

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 50.001 a 75.000 pessetes, les de grau mínim; de 75.001 a 150.000 pessetes, les de grau mitjà, i de 150.001 a 250.000 pessetes, les de grau màxim.

3. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 250.001 a 500.000 pessetes, les de grau mínim; de 500.001 a 1.000.000 de pessetes, les de grau mitjà, i de 1.000.001 a 5.000.000 de pessetes, les de grau màxim, o bé, d'acord amb el que estableix l'article 109, amb la desqualificació de la cooperativa. 108.7 No obstant el que disposa l'apartat 6, pot ésser imposada la sanció immediatament inferior a la que correspondria, si ho aconsellen determinades circumstàncies, degudament acreditades, com el volum econòmic de les operacions de la cooperativa, el nombre i les condicions dels socis o la incidència social de l'entitat. 108.8 Un cop finalitzat l'expedient sancionador incoat amb motiu de la comissió d'una infracció, la persistència o la reincidència en la comissió ha d'ésser considerada com una nova infracció sancionable. 108.9 Correspon als delegats territorials del Departament competent d'imposar les sancions de fins a 250.000 pessetes; al director general competent, les sancions de fins a 500.000 pessetes; al conseller competent, les sancions de fins a 1.000.000 de pessetes, i al Govern, a proposta del conseller competent, les sancions de fins a 5.000.000 de pessetes. 108.10 La tramitació dels expedients sancionadors ha de respectar la normativa del procediment administratiu. En el supòsit de les infraccions molt greus, és preceptiu, per a la resolució de l'expedient sancionador, l'informe del Consell Superior de la Cooperació, que ha d'ésser emès en el termini de quaranta dies; la no-emissió de l'informe, tanmateix, no paralitza la continuació del procediment. 108.11 Les infraccions regulades per aquest article prescriuen tres anys després d'haver estat comeses.

Desqualificació de les cooperatives 109.1 Pot ésser causa de desqualificació d'una cooperativa:

1. La comissió d'una infracció molt greu de normes imperatives o prohibitives d'aquesta Llei, si és de grau màxim.

2. La inactivitat dels òrgans socials durant tres anys consecutius.

3. La no-realització de l'objecte social durant tres anys consecutius. 109.2 En els supòsits a què es refereixen les lletres b) i c) de l'apartat 1, l'Administració ha de requerir la cooperativa perquè, en el termini de tres mesos, adopti les mesures pertinents per a resoldre la irregularitat. 109.3 El procediment per a la desqualificació s'ha d'ajustar a la normativa de procediment administratiu, amb les particularitats següents:

1. Han de comparèixer a l'audiència de la cooperativa el Consell Rector o, si això no és possible, un mínim de tres socis. Si aquesta compareixença tampoc no és possible, el tràmit es compleix publicant l'avís corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. Es pot presentar recurs contenciós administratiu contra la resolució administrativa de desqualificació, la qual no és executiva, en aquest cas, fins que no es dicta la sentència ferma. 109.4 La desqualificació, un cop esdevé ferma, té efectes registrals d'ofici i implica la dissolució de la cooperativa. 109.5 La declaració de desqualificació de les cooperatives correspon al conseller competent en matèria de cooperació, amb informe previ del Consell Superior de la Cooperació i dels departaments que, per raó de l'activitat de la cooperativa, hi puguin intervenir.

TÍTOL 2 De les federacions

Principis generals 110.1 Per a desenvolupar millor llurs activitats, les societats cooperatives regulades per aquesta Llei poden constituir federacions de branques generals de Catalunya i d'àmbit inferior. 110.2 Les societats agràries de transformació i les entitats que associen agrupacions de productors agraris es poden integrar, encara que no tinguin la condició de societats cooperatives, en les federacions de cooperatives agràries. Per a aquesta integració, és requisit indispensable que les esmentades societats i entitats siguin formades únicament per socis titulats d'explotacions agràries i per treballadors del camp. 110.3 Les societats cooperatives poden establir acords i associacions de caràcter temporal per a finalitats particulars, en els quals acords i associacions poden participar les institucions d'assistència social i les corporacions de caràcter públic. 110.4 Les federacions, els acords i les associacions s'han d'atenir a les condicions que determina aquesta Llei i tenen totes les prerrogatives que aquesta els concedeix. La inscripció a les federacions i l'establiment d'acords i d'associacions són voluntaris. 110.5 El nombre mínim de cooperatives per a constituir una federació és de quinze, excepte en el cas de les cooperatives de crèdit, en què és de tres. La constitució de federacions està subjecta als mateixos actes constitutius que aquesta Llei estableix per a les cooperatives. 110.6 Perquè la denominació d'una federació es pugui referir a un àmbit geogràfic determinat, la federació ha d'acreditar l'afiliació del trenta-cinc per cent, com a mínim, de les societats cooperatives censades, i amb activitat, en l'àmbit i la branca respectius; en cas contrari, la denominació no pot incloure patronímics ni qualificatius que es refereixin a un àmbit geogràfic o l'identifiquin.

Federacions generals 111.1 Es consideren com a generals les federacions que associen, com a mínim, el trenta-cinc per cent de les cooperatives censades i amb activitat en la branca respectiva. 111.2 Les federacions generals són representades directament en el Consell Superior de la Cooperació.

Confederació de Cooperatives de Catalunya 112.1 La Confederació de Cooperatives de Catalunya és l'òrgan màxim de representació de les cooperatives i de les seves organitzacions sotmeses a aquesta Llei. La Confederació té personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar. 112.2 Correspon a la Confederació:

1. La representació pública de la cooperació, de manera que pot exercir les accions legals pertinents.

2. La participació en la difusió dels principis cooperatius i l'estímul a l'educació i formació de cooperatives.

3. L'organització de serveis d'interès comú per a les cooperatives.

4. En general, tot el que és beneficiós per a la cooperació i les seves entitats. 112.3 La Confederació ha d'estar integrada per federacions, segons branques o classes de cooperatives, i els seus òrgans socials han d'ésser un reflex de la realitat de cada una d'aquestes branques de cooperatives de Catalunya. A tal efecte, en els seus estatuts socials, s'establiran els criteris concrets de representació de cadascuna d'elles. 112.4 Els estatuts socials, que han de contenir les normes electorals dels seus òrgans, s'han de sotmetre als criteris fixats per aquesta Llei i, un cop aprovats, i s'han d'inscriure en el Registre de Cooperatives.

TÍTOL 3 Del Consell Superior de la Cooperació

Finalitat La Generalitat de Catalunya reconeix l'interès preferent de les cooperatives constituïdes conformement a aquesta Llei i en fomenta llur participació en l'activitat econòmica i social mitjançant les actuacions que considera pertinents. A aquest efecte es crea el Consell Superior de la Cooperació.

Missions específiques 114.1 El Consell Superior de la Cooperació és un organisme col·laborador de la Generalitat en tot l'àmbit de competències que sobre cooperatives li pertoquen. 114.2 Corresponen al Consell Superior de la Cooperació les missions específiques següents:

1. Fer estudis, informes, propostes i dictàmens en relació amb les normes i disposicions legals que afectin les cooperatives, difondre aquestes normes i disposicions i impulsar totes les accions encaminades a facilitar la intercooperació.

2. Vetllar, sens perjudici de les funcions inspectores que pertoquen a l'Administració, pel compliment dels principis cooperatius en la utilització del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa i pel respecte de les regles d'una gestió correcta i democràtica, especialment en els casos de liquidació de les cooperatives.

3. Intervenir per via de conciliació en les qüestions que sorgeixin entre les entitats regulades per aquesta Llei o entre aquestes i llurs associats.

4. Complir funcions arbitrals, com a sistema de resolució de conflictes en la forma que sigui determinada per reglament.

5. Debatre i discutir, en general, les qüestions que afecten el sector cooperatiu, amb vista a orientar-lo.

Composició 115.1 El Consell Superior de la Cooperació és integrat pels membres següents:

1. El conseller competent en matèria de cooperatives, que actua com a president.

2. Dotze representants de l'Administració de la Generalitat, entre els quals el director general de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals, que exerceix el càrrec de vice-president primer.

3. Tretze membres en representació de les diverses branques de federacions de cooperatives, entre els quals el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, escollits de manera que totes hi siguin presents. Un d'aquests representants exerceix el càrrec de vice-president segon.

4. Quatre persones de competència i vàlua reconegudes en el camp de la cooperació, nomenades pel Parlament.

5. Un secretari, amb veu i sense vot, nomenat pel conseller competent en matèria de cooperatives. 115.2 S'han de determinar per reglament les funcions del president i dels vice-presidents, el procediment de nomenament dels membres determinats per les lletres b), c) i e) de l'apartat 1 i el règim de les substitucions o les delegacions de funcions entre els membres del Consell. Tots els membres del Consell Superior de la Cooperació són proposats pels organismes als quals han de representar. El nomenament dels membres del Consell Superior de la Cooperació és fet pel Govern de la Generalitat i llur renovació és feta a petició de qui els va proposar.

Funcionament 116.1 El Consell Superior de la Cooperació funciona en sessions plenàries i en comissió permanent. 116.2 Correspon a la Comissió Permanent d'executar els acords del Ple, de resoldre les qüestions ordinàries i de preparar les reunions del Ple. 116.3 La Comissió Permanent és formada pels set membres següents del Consell:

1. El president, que pot delegar les seves funcions en la forma que sigui establerta per reglament.

2. Dos dels representants de l'Administració de la Generalitat.

3. Tres dels representants de les federacions de cooperatives.

4. Un dels membres designats pel Parlament. 116.4 El secretari del Consell assisteix també a les reunions de la Comissió Permanent. 116.5 El Consell Superior de la Cooperació, que ha d'establir les regles de funcionament del Ple i de la Comissió Permanent, s'ha de reunir en sessió plenària com a mínim, un cop cada dos mesos.

Naturalesa jurídica El Consell Superior de la Cooperació és un òrgan consultiu, de participació i mediació de l'Administració de la Generalitat.

Finançament El Consell Superior de la Cooperació és finançat amb les quantitats que li assignen els Pressupostos de la Generalitat.

Inspeccions El Consell Superior de la Cooperació, en virtut de les competències que li atorga l'article 114, pot demanar al Departament competent en matèria de cooperatives que es facin les inspeccions necessàries per a aclarir les actuacions i examinar les responsabilitats en matèries que siguin de la seva competència.

TÍTOL 4 De la jurisdicció i la competència

Jurisdicció i competència 120.1 El coneixement i la resolució dels litigis que es puguin suscitar a l'empara d'aquesta Llei, pel que fa a les relacions entre les cooperatives i llurs socis, correspon als jutjats i els tribunals ordinaris, que exerceixen la potestat jurisdiccional de conformitat amb el que disposen les lleis. 120.2 Atès el caràcter societari del contracte cooperatiu, els òrgans jurisdiccionals, per a la solució dels conflictes entre les cooperatives i llurs socis, han d'aplicar, preferentment a qualsevol altra tipus de norma, el dret coooperatiu en el sentit estricte, integrat per aquesta Llei, per les disposicions normatives que la despleguen, pels estatuts socials de la cooperativa, pel reglament de règim intern i pels altres acords dels òrgans socials de la cooperativa.

TÍTOL 5 De la promoció cooperativa

Del moviment cooperatiu La Generalitat de Catalunya reconeix la importància del moviment cooperatiu per al desenvolupament de Catalunya i, per això, i també en compliment del que disposa l'article 129 de la Constitució, adoptarà les mesures que calguin perquè les cooperatives puguin complir els seus objectius.

Promoció de les relacions intercooperatives 122.1 La Generalitat ha d'adoptar les mesures que calguin per a fomentar les relacions entre les cooperatives. 122.2 Dins el marc d'actuació intercooperativa, les societats cooperatives poden contreure, entre elles, vincles societaris que facilitin el compliment de llurs objectiu socials. A aquest efecte, poden establir convenis, consorcis, concerts i, en general, qualsevol tipus de pactes que afavoreixin les finalitats particulars i la consolidació i el desenvolupament globals del moviment cooperatiu. 122.3 Han d'ésser objecte d'una consideració especial tots els pactes que, derivats de l'establiment de relacions entre cooperatives de branques iguals o diferents, permetin a les cooperatives d'oferir als socis d'altres cooperatives, obertament i en tot allò que sigui possible, el subministrament de tots els béns i els serveis de què disposen llurs propis socis, sense més restriccions que les que puguin derivar de la singularitat o complexitat de les operacions cooperativitzades ofertes, dels estatuts socials o de les disposicions legals. 122.4 Els socis afectats per l'àmbit d'aplicació dels acords intercooperatius no tenen la consideració de tercers no socis. 122.5 Els acords intercooperatius han d'ésser inscrits en el Registre General de Cooperatives.

Ensenyament del cooperativisme 123.1 El Departament competent en matèria de cooperatives i el Departament d'Ensenyament han d'adoptar en col·laboració les decisions necessàries perquè sigui possible l'ensenyament del cooperativisme als centres d'ensenyament de qualsevol classe i grau i, així mateix, afavorir la creació de cooperatives escolars en aquests centres. 123.2 Quan la tasca de formació cooperativa es dirigeixi al medi rural, els departaments abans esmentats compliran la seva funció en estreta col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual exercirà la tasca corresponent a través del seus serveis d'expansió i capacitació agrària.

Participació en els consells dels departaments de la Generalitat El moviment cooperatiu, per mitjà de les seves federacions de branca, reconegudes com a generals en aquesta Llei, ha de participar, en el grau que en cada cas es determini, en les institucions, els òrgans o els consells que existeixin, o que creïn en el futur els diferents departaments de la Generalitat, per al millor compliment de la seva funció en les àrees econòmiques, socials i polítiques.

Canalització de fons mitjançant les cooperatives Les quantitats que es rebin de les diferents administracions públiques provinents d'ajuts estructurals, sectorials o d'un altre tipus han d'ésser canalitzades, en la mesura que sigui possible, mitjançant societats cooperatives.

Qualificació dels valors emesos per cooperatives pel coeficient d'inversió obligatòria de les caixes El Departament d'Economia i Finances adoptarà les mesures oportunes perquè els títols i els valors emesos per societats cooperatives per atendre el seu objecte social siguin qualificats d'aptes als efectes de cobrir el coeficient d'inversió obligatori de les Caixes d'Estalvi d'acord amb les disposicions aplicables a aquestes. A aquests efectes es destinarà una quantitat com a mínim de l'u per cent del total del fons de les Caixes d'Estalvis ocupats en inversions obligatòries qualificades per l'esmentada Conselleria.

Acció del Departament d'Agricultura en relació a les cooperatives 127.1 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca exercirà les seves activitats, fonamentalment, per mitjà de societats cooperatives quan per raons tècniques calgui comptar amb grups de pagesos o de ramaders organitzats per al compliment dels seus objectius. 127.2 Així mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'establir condicions preferents per a les cooperatives agràries en la concessió d'ajuts de qualsevol mena que s'hagin establert per als agricultors o llurs agrupacions.

Acció del Departament de Benestar Social en relació a la integració social mitjançant les cooperatives El Departament de Benestar Social ha de promoure les mesures adequades en suport de les cooperatives que tinguin per objecte alguna de les àrees d'actuació dels serveis socials.

Ajuts per a la creació de cooperatives de segon grau o per a la fusió de cooperatives S'establiran subvencions, desgravacions o crèdits preferents, en els supòsits de creació de cooperatives de segon grau, de fusió de cooperatives, d'establiment de concerts entre cooperatives agrícoles i de consumidors, i d'establiments de grups cooperatius, sempre que l'actuació proposada sigui favorable al moviment cooperatiu, i així ho reconegui el Consell Superior de la Cooperació mitjançant informe previ.

Dret a l'adquisició de terrenys Les cooperatives d'habitatges i les que presten serveis públics tindran dret a l'adquisició de terrenys de gestió pública pel sistema d'adjudicació directa, per al compliment dels seus fins específics.

Realització de serveis encomanats per la Generalitat Les societats cooperatives hauran de realitzar qualsevol mena de serveis que, per causa d'interès públic, els encomani la Generalitat de Catalunya, sempre que aquestes activitats corresponguin al tipus de fins de l'entitat, que serà compensada de les despeses que se li ocasioni i amb les remuneracions que s'hagin establert amb l'organisme que demanà la gestió.

Condicions de vendes Les societats cooperatives tenen, en la distribució o en la venda, la condició de majoristes, però poden vendre a la menuda com a detallistes. Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis proporcionats per les cooperatives als seus socis, ja siguin produïts per aquests o adquirits de tercers per al compliment dels seus fins socials, no tenen consideració de vendes.

Activitats cooperatives internes Es consideren activitats cooperatives internes, i tenen el caràcter d'operacions de transformació primària, les que realitzin les cooperatives del camp i d'altres d'anàlogues amb productes o materials, fins i tot fornits per tercers, sempre que siguin destinats exclusivament a les explotacions dels socis. Des del punt de vista tributari, això només afecta els tributs imposats per la Generlaitat.

Normes per constituir i desenvolupar cooperatives Sens perjudici dels drets i de les obligacions que en matèria fiscal la legislació general de l'Estat atribueixi a les cooperatives, la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de la seva competència en aquestes matèries, dictarà les normes adequades que facilitin la constitució i el desenvolupament de les societats cooperatives, d'acord amb les exigències de la política social i per raó de la voluntat de servei a la comunitat que anima el moviment cooperatiu.

Creació de cooperatives de servei públic L'Administració pública de Catalunya, en el desenvolupament de serveis públics que puguin prestar-se amb la participació directa dels ciutadans, estimularà la creació de cooperatives amb aquest objectiu i compartirà així la gestió d'aquests serveis amb els socis d'aquestes cooperatives.

Disposicions transitòries

-1 Les cooperatives han d'adaptar llurs estatuts a les prescripcions d'aquesta Llei en acordar qualsevol modificació dels estatuts ja aprovats en entrar en vigor aquesta Llei. Fins que no hi seran adaptats, els preceptes estatutaris contraris a aquesta norma seran nuls de ple dret.

-2 Les disposicions del capítol 7 s'apliquen, des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, a tot procés de liquidació de cooperatives, independentment de la data de la dissolució o de la desqualificació administrativa.

Disposicions finals

-1 El Govern ha d'aprovar en el termini d'un any, a comptar de la publicació del text refós, la norma reguladora del funcionament del Registre de Cooperatives.

-2 El Govern ha d'elaborar i portar a terme programes anuals que recullin aspectes formatius, econòmics i financers, que permetin l'impuls i el foment de les societats cooperatives i de l'economia social.

-3 Es facultarà la Direcció General de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals perquè, amb audiència del Consell Superior de la Cooperació, pugui reclamar a les cooperatives aquelles dades que consideri necessàries.

-4 Es faculta el Consell Executiu perquè pugui adscriure al Departament que consideri més adient totes les actuacions de la Generalitat en matèria de cooperatives.

-5 Escoltat el Consell Superior de la Cooperació, i a proposta del conseller competent en matèria de cooperatives, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà ampliar el nombre de vocals d'aquell Consell en el cas que alguna branca de la cooperació, avui no representada, arribi a tenir importància suficient i se'n consideri convenient la presència en l'organisme esmentat.

-6 Aquesta Llei és d'aplicació a totes les cooperatives amb independència de la classe a què pertanyin o de la data en què foren contituïdes, les quals, d'acord amb l'article segon d'aquesta Llei, han d'estar domiciliades a Catalunya. El contingut dels estatuts socials d'aquestes cooperatives no serà aplicable si és contrari al que disposa aquesta Llei. Es consideren derogats aquests estatuts en la mesura que s'oposin a les normes imperatives d'aquesta Llei.

Disposició derogatòria Resten derogades les disposicions de qualsevol rang que s'oposen al que estableix aquesta Llei.