DECRET LEGISLATIU 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 4023, pàg. 23590, de 3.12.2003).

Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular l'organització comarcal i establir el règim jurídic dels consells comarcals.

Criteris de l'organització comarcal

2.1 La divisió i l'organització comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris següents:

1. Els àmbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogràfics en què s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i han d'agrupar municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes.

2. Els àmbits territorials resultants han de ser els més adequats per a fer efectius els principis d'eficàcia, descentralització, participació i subsidiarietat en la prestació dels serveis públics.

2.2 L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya.

2.3 Cap municipi no ha de restar exclòs de l'organització comarcal ni ha de pertànyer a més d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part íntegrament d'una sola comarca.

Definició

3.1 La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.

3.2 El territori de la comarca és l'àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes municipals que la integren.

Divisió i capitalitat comarcals

4.1 La divisió comarcal de Catalunya i les capitals de les respectives comarques són les que figuren a l'annex d'aquest Decret legislatiu.

4.2 La capitalitat de la comarca del Vallès Occidental és compartida pels municipis de Sabadell i de Terrassa. Per mitjà de conveni, el Consell Comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis d'ambdós municipis capitals de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir també convenis amb altres municipis de la comarca. L'acte de constitució del Consell Comarcal després de cada procés electoral s'ha de fer alternativament als municipis de Terrassa i Sabadell.

TÍTOL II

La divisió territorial

Capítol I

Modificació de les demarcacions comarcals

Requisits formals

Qualsevol modificació de les demarcacions comarcals s'ha de fer per llei, excepte en els supòsits següents:

1. Quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin conseqüència de la modificació dels límits dels corresponents termes municipals.

2. Per acord del municipi i les altres institucions afectades, d'acord amb el que estableix l'article 7.

Procediment

6.1 La iniciativa per a la modificació de les demarcacions comarcals pot ésser adoptada:

1. Pel municipi o pels municipis interessats.

2. Per la comarca o per les comarques interessades.

3. Pel Govern de la Generalitat.

4. Pels altres titulars de la iniciativa legislativa.

6.2 En els casos a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat 1, qui exerceixi la iniciativa de modificació de les demarcacions comarcals vigents ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de modificació i una memòria que en justifiqui els motius i l'oportunitat.

6.3 El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n'ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, ha de sotmetre l'expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora.

6.4 Un cop completat l'expedient, el Departament de Governació i Relacions Institucionals l'ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d'elevar al Govern l'avantprojecte de llei corresponent.

Canvi de comarca

7.1 Un municipi pot canviar la seva adscripció comarcal sempre que hi hagi continuïtat territorial entre el seu terme i el dels municipis de la comarca a la qual es vol adscriure i se segueixi el procediment que estableix l'apartat 2.

7.2 Per al canvi de comarca d'un municipi s'ha de seguir el procediment següent:

1. El ple de l'ajuntament ha d'adoptar un acord inicial en què s'expliciti la comarca a la qual es vol adscriure, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.

2. El consell comarcal de la comarca a la qual es vol adscriure ha d'acceptar el canvi, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

3. L'ajuntament ha de trametre al Departament de Governació i Relacions Institucionals els acords i una memòria dels motius que en justifiquen el canvi. Aquesta proposta s'ha de sotmetre a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.

4. L'acord de canvi de comarca ha d'ésser ratificat en referèndum per més de la meitat del cens electoral del municipi afectat.

5. L'ajuntament ha d'adoptar l'acord definitiu amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de regidors.

7.3 Un cop finalitzat l'expedient, l'ajuntament ha de comunicar el canvi d'adscripció comarcal al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que, en el termini de tres mesos, ha de dictar una ordre per acreditar-lo.

Capítol II

Creació de noves comarques

Procediment i requisits

8.1 Per crear noves comarques s'ha de seguir el procediment que estableix l'article 6.

8.2 No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la comarca.

Capítol III

Canvi de denominació i capitalitat

Canvi de denominació

9.1 Els consells comarcals poden acordar el canvi de denominació de la comarca respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.

9.2 L'acord a què fa referència l'apartat 1 s'ha de comunicar al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que l'ha d'acreditar mitjançant una ordre. En el cas que aquest Departament consideri que la nova denominació pot resultar confusa, que conté incorreccions lingüístiques o que no s'adiu amb la toponímia catalana, sol·licitant prèviament els informes científics que consideri necessaris, ha d'elevar una proposta al Govern, el qual ha de decidir si es canvia la denominació.

Capitalitat

10.1 La llei que creï una comarca n'ha de decidir també la capital.

10.2 El canvi de capital d'una comarca es pot decidir mitjançant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell comarcal i de regidors dels ajuntaments de l'antiga i de la nova capital, amb l'informe previ del consell d'alcaldes i després d'haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d'informació pública.

TÍTOL III

Organització comarcal

Capítol I

Òrgans del consell comarcal

El consell comarcal

El govern i l'administració de la comarca corresponen al consell comarcal.

Organització

12.1 Són òrgans del consell comarcal:

1. El ple.

2. La presidència.

3. La vicepresidència.

4. El consell d'alcaldes.

5. La comissió especial de comptes.

12.2 El gerent del consell comarcal, que exerceix les funcions executives que li encomana aquesta Llei, integra també l'organització comarcal.

12.3 El consell comarcal pot complementar aquesta organització bàsica en els termes previstos en la legislació de règim local, sigui mitjançant acord del ple o mitjançant l'aprovació del reglament orgànic comarcal corresponent.

12.4 Les disposicions establertes per als grups en la legislació de règim local són aplicables també al funcionament dels òrgans de govern de la comarca.

La presidència

13.1 El president té les atribucions següents:

1. Representar el consell comarcal.

2. Convocar i presidir les sessions del ple i les dels altres òrgans col·legiats.

3. Supervisar les obres comarcals i els serveis de l'administració de la comarca.

4. Exercir la direcció superior del personal.

5. Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgència.

6. Ordenar la publicació dels acords del consell comarcal.

7. Contractar obres i la gestió de serveis públics, sempre que la quantia no excedeixi el 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca, ni el 50% del límit general aplicable al procediment negociat.

8. Les altres que li atribueixen les lleis o les que expressament li delega el ple del consell.

13.2 El president ha de nomenar, entre els consellers comarcals, un vicepresident o més, que l'han de substituir per ordre de nomenament en cas de vacant, absència o impediment, i als quals pot delegar l'exercici de les seves atribucions.

El ple

14.1 El ple del consell comarcal és constituït pel president i els altres consellers comarcals.

14.2 Correspon al ple:

1. Elegir el president del consell comarcal, d'acord amb l'article 22.

2. Establir l'organització del consell comarcal.

3. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.

4. Exercir la iniciativa de modificació dels límits comarcals.

5. Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes; autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions.

6. Determinar els recursos propis de caràcter tributari, d'acord amb el que estableix l'article 39.

7. Aprovar els plans comarcals.

8. Exercir la potestat expropiatòria.

9. Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de govern.

10. Aprovar les formes de gestió dels serveis i dels expedients per a l'exercici d'activitats econòmiques.

11. Delegar competències en els municipis.

12. Aprovar la plantilla del personal, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això d'acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de bases de règim local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.

13. Plantejar conflictes de competències a altres entitats locals i a altres administracions públiques.

14. Exercir accions administratives i judicials.

15. Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.

16. Alienar el patrimoni.

17. Exercir les altres atribucions que expressament li assignen les lleis i aquelles que la legislació assigna a la comarca i no atribueix a altres òrgans comarcals.

    14.3 Correspon també al ple:

1. Votar la moció de censura al president, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

2. Nomenar i separar el gerent.

3. Aprovar el programa d'actuació comarcal i adoptar els acords relatius a la creació i l'establiment dels serveis comarcals.

   14.4 Si un acord del consell comarcal afecta de manera molt especial un municipi o més, el president, per iniciativa pròpia o a proposta del ple, ha de convocar els alcaldes dels municipis afectats perquè puguin participar, amb veu però sense vot, en el debat de la sessió plenària en què sigui tractat aquell acord.

La comissió especial de comptes

15.1 La comissió especial de comptes és formada per un representant de cadascun dels grups polítics amb representació en el consell comarcal i adopta les decisions per vot ponderat d'acord amb el nombre de consellers comarcals respectius.

15.2 Correspon a la comissió especial de comptes examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetre'n informe.

La gerència

16.1 Correspon al gerent, d'acord amb les directrius del ple i les instruccions del president:

1. Dirigir l'administració comarcal i executar els acords del ple.

2. Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals.

3. Autoritzar i disposar despeses, i reconèixer obligacions, en els límits de la delegació que li atorga el ple; ordenar pagaments i retre comptes.

4. Dirigir el personal de la corporació.

5. Exercir altres funcions que expressament li són delegades i no afecten les atribucions del president i del ple enumerades pels articles 13 i 14.

16.2 El gerent és nomenat i cessat pel ple del consell comarcal, a proposta del president. El càrrec de gerent és incompatible amb la condició de regidor. A més, se li apliquen les causes d'incapacitat i d'incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent té la condició de funcionari eventual. Si la persona designada és funcionari de la Generalitat o de l'Administració local, se l'ha de declarar en situació de serveis especials.

La comissió permanent

Si el nombre de membres del consell comarcal és elevat o si qualsevol altra circumstància ho fa necessari, mitjançant el reglament orgànic comarcal corresponent es pot crear una comissió permanent del ple. El dit reglament ha de fixar el nombre de membres que han de compondre-la, els quals han d'ésser nomenats pel ple entre els consellers comarcals, i hi ha d'assignar competències. En cap cas no li pot atribuir les competències del ple a què fan referència les lletres a, b, c i g de l'article 14, ni la iniciativa legislativa comarcal regulada pel títol V.

Les comissions d'estudi, d'informe o de consulta

18.1 El ple del consell comarcal determina el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i també el nombre dels seus membres. Es poden constituir també comissions amb caràcter temporal per a tractar de qüestions específiques.

18.2 El president encarrega a les comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió del ple.

18.3 Les comissions són integrades pels membres que designen els diferents grups polítics que formen part de la corporació. El nombre de membres per grup ha d'ésser proporcional a la representativitat del grup en el consell comarcal, o bé igual per a cada grup; en aquest últim cas, s'ha d'aplicar el sistema de vot ponderat.

El consell d'alcaldes

19.1 El consell d'alcaldes és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha d'ésser convocat pel president del consell comarcal perquè informi el consell comarcal de les propostes que siguin d'interès per als municipis, abans de sotmetre-les a l'aprovació del ple, d'acord amb el que estableixi el reglament orgànic del consell comarcal.

19.2 El consell d'alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d'actuació que siguin d'interès per a la comarca. En tot cas, el consell d'alcaldes ha d'emetre prèviament un informe sobre les qüestions següents:

1. L'aprovació del programa d'actuació comarcal.

2. L'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances.

3. Els acords sobre la creació i l'establiment dels serveis comarcals.

4. Els plans sectorials comarcals.

5. La modificació dels límits comarcals.

6. El canvi de nom o de capital de la comarca.

7. Les iniciatives legislatives del consell comarcal.

19.3 El consell d'alcaldes s'ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president del consell comarcal. També es pot reunir a instància del ple o d'una tercera part dels alcaldes que l'integren.

19.4 L'assistència a les reunions del consell d'alcaldes no és delegable de manera permanent. Només es pot delegar de manera eventual en un tinent d'alcalde, o, si no n'hi ha, en un regidor.

Capítol II

Elecció del consell comarcal

Fórmula electoral

20.1 El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d'acord amb l'escala següent:

Fins a 50.000 residents: 19.

De 50.001 a 100.000: 25.

De 100.001 a 500.000: 33.

De 500.001 en endavant: 39.

20.2 Un cop constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la junta electoral competent ha de procedir d'immediat a sumar separadament el nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coalició, federació i agrupació d'electors, d'acord amb les llistes respectives, sempre que hagin obtingut el tres per cent o més de vots en la comarca.

20.3 Pel que fa al còmput de vots que estableix l'apartat 2, en els municipis de menys de 250 habitants el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un màxim de quatre. Es corregeixen per defecte les fraccions resultants.

20.4 En el cas de les entitats municipals descentralitzades, pel que fa al còmput de regidors i vots que estableix l'apartat 2, no s'hi han de comptar el seu president, els seus vocals ni els vots emesos per a l'elecció del seu president.

20.5 A l'efecte d'assignar els llocs del consell comarcal respectiu, les agrupacions d'electors que es presenten a les eleccions municipals només es poden associar quan ho han comunicat per escrit a la junta electoral prèviament a la celebració de les eleccions municipals.

20.6 La junta ha d'assignar a cada un dels partits, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions el nombre de llocs que els corresponen, d'acord amb les regles següents:

1. Es calcula el percentatge de regidors que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de regidors de tots els ajuntaments de la comarca.

2. Es calcula el percentatge de vots que correspon a cada partit, coalició, federació o agrupació sobre el total de vots emesos en la comarca.

3. Es multipliquen els percentatges de la lletra a) per 1/3 i els de la lletra b) per 2/3 i se sumen els resultats.

4. S'ordenen en columna els partits, les coalicions, les federacions i les agrupacions, de més gran a més petit, d'acord amb el percentatge compost definit per la lletra c).

5. Es divideix el percentatge compost de cada partit, coalició, federació i agrupació per un, dos, tres o més, fins al nombre igual al de llocs corresponents al consell comarcal, i es forma un quadre anàleg de l'article 163.1 de la Llei orgànica del règim electoral general. Els llocs s'atribueixen a les llistes a les quals, segons el quadre, corresponen els quocients majors i es procedeix a l'atribució per ordre decreixent d'aquests.

6. Si en la relació de quocients, en coincideixen dos de llistes diferents, la vacant s'atribueix a la llista que tingui el percentatge compost més alt. Si hi ha dues llistes amb el mateix percentatge, el primer empat es resol adjudicant el lloc a la llista que ha obtingut més vots a la comarca, i els successius, alternativament.

Designació dels membres del consell

21.1 Un cop feta l'assignació de llocs, la junta electoral convoca separadament, dins els cinc dies següents, els representants dels partits polítics, de les coalicions, de les federacions i de les agrupacions que han obtingut llocs en el consell comarcal perquè designin les persones que han d'ésser proclamades membres entre les que gaudeixen de la condició de regidors dels municipis de la comarca i, a més, les suplents que han d'ocupar les vacants eventuals, en nombre mínim de cinc, o igual al nombre de candidats o candidates, si els llocs que corresponen no arriben a aquesta xifra.

21.2 Cap partit, coalició, federació o agrupació no pot designar més d'un terç dels membres que li corresponen en el consell comarcal, entre regidors que són del mateix municipi, llevat dels casos en què això impedeixi d'ocupar tots els llocs que li corresponen.

21.3 Un cop efectuada l'elecció, la junta electoral proclama els membres del consell comarcal electes i els suplents, lliura les credencials corresponents i tramet al consell comarcal la certificació acreditativa dels electes i dels suplents. La composició del consell comarcal s'ha de fer pública en els taulers d'anuncis dels municipis de la comarca i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

21.4 En cas de traspàs o d'incapacitat d'un conseller comarcal o de renúncia de la seva condició, la vacant s'ha d'ocupar mitjançant un dels suplents, d'acord amb l'ordre establert entre ells. Si no és possible ocupar alguna vacant perquè els suplents designats ja han passat a ocupar vacants anteriors, s'ha de procedir a una nova elecció de consellers comarcals, d'acord amb el procediment de l'apartat 1.

Constitució del consell

22.1 El consell comarcal es constitueix en sessió pública a la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals a comptar de l'endemà de l'acte de proclamació dels membres electes. La sessió constitutiva, reunida per a elegir el president entre els membres que la componen, és presidida per una mesa d'edat, integrada pel conseller de més edat i pel de menys edat presents en l'acte, i hi actua com a secretari el de la corporació comarcal.

22.2 Per ser elegit president, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votació, i si en aquesta es produeix novament empat és elegit el candidat de la llista amb més consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, és elegit el candidat de la llista amb un nombre més gran de regidors de la comarca.

22.3 El president pot ser destituït del càrrec mitjançant moció de censura, d'acord amb el que estableix la legislació de règim local. Pot ésser candidat al càrrec de president qualsevol dels consellers.

Recursos electorals

Els recursos contenciosos electorals contra els acords de la junta electoral sobre proclamació d'electes i sobre l'elecció i la proclamació del president del consell comarcal es regeixen pel que estableix la secció XVI del capítol VI del títol I de la Llei orgànica del règim electoral general.

Durada del mandat i incompatibilitats

24.1 La durada del mandat dels membres del consell comarcal coincideix amb la de les corporacions municipals. Un cop finalitzat el mandat, els membres del consell comarcal continuen en funcions únicament per a l'administració ordinària fins a la presa de possessió de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals és legalment necessària una majoria qualificada.

24.2 La pèrdua de la condició de regidor determina també la pèrdua de la condició de membre del consell comarcal.

24.3 Les causes d'inelegibilitat són les que estableixen els articles 6 i 202 de la Llei orgànica del règim electoral general i, si s'escau, les establertes per la Llei electoral de Catalunya. Les causes d'incompatibilitat són les que estableix la Llei orgànica del règim electoral general per als diputats provincials, sens perjudici del que estableix la Llei electoral de Catalunya.

TÍTOL IV

Competències comarcals

Assignació de competències

25.1 Correspon a la comarca l'exercici de les competències següents:

1. Les que li atribueix aquesta Llei en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28.

2. Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribució de competències per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribució directa de competències als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mínims de població, capacitat econòmica o capacitat de gestió, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials.

3. Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels títols X i XI del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Les delegacions o els encàrrecs de gestió han d'anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los.

25.2 En l'àmbit de les seves competències, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei.

Principis de la prestació de serveis

26.1 Els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, són de competència local.

26.2 L'efectivitat de la prestació homogènia dels serveis i la realització de les activitats i les prestacions d'àmbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperació locals, complementarietat, suplència, associació, partenariat i participació ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuació comarcal.

Comissió Assessora Comarcal

27.1 Es crea la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya, que té per objecte assessorar les administracions sobre les matèries a què es refereix l'article 25.1.

27.2 El funcionament i la composició de la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya han d'ésser regulats per reglament. Pel que fa a la composició, en la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya hi ha d'haver representants de l'Administració de la Generalitat i de les entitats representatives dels ens locals, a més de persones expertes en la matèria.

Assistència i cooperació als municipis

28.1 Correspon a les comarques:

1. Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis.

2. Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis.

3. Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los.

4. Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori.

5. Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'àmbit supramunicipal.

28.2 En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistència i de cooperació que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situació geogràfica o a llur tipologia quant a l'activitat econòmica predominant.

Programa d'actuació comarcal

29.1 Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuació comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinació amb els municipis i les comarques limítrofes, i la previsió dels recursos necessaris per a finançar les actuacions.

29.2 Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informació pública i ha de ser informat pel consell d'alcaldes.

29.3 El programa d'actuació comarcal ha d'ésser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta.

29.4 Els programes d'actuació comarcal tenen una vigència de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes.

Assessorament als municipis

Sens perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponen també a les diputacions provincials:

1. En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperació i d'assistència municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol·licitin en matèria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei.

2. En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidiàriament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions públiques de secretaria i de control i fiscalització reservades als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

Estadística

D'acord amb els programes i els plans elaborats per la Generalitat, la comarca ha de col·laborar en l'exercici de les funcions d'estadística i en l'establiment d'una base de dades que integri la informació dels àmbits municipal i comarcal.

Serveis del municipi capital de comarca

32.1 Per mitjà de conveni, el consell comarcal pot utilitzar els serveis i els mitjans propis del municipi capital de comarca per a prestar els seus serveis. Amb la mateixa finalitat, es poden establir també convenis amb altres municipis de la comarca.

32.2 L'aplicació del que disposa l'apartat 1 requereix l'acord del ple del consell comarcal i del corresponent ple municipal, adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

32.3 El conveni ha de determinar, si s'escau, els serveis i els mitjans municipals que es posen a disposició de la comarca i les condicions generals i econòmiques que deriven de llur utilització.

Plans territorials parcials

33.1 Correspon a la comarca, en relació amb els plans territorials parcials:

1. Exercir el dret d'iniciativa per elaborar-los.

2. Recollir i coordinar les propostes fetes pels municipis.

3. Executar-ne les determinacions.

33.2 Les funcions establertes per l'apartat 1 s'han d'exercir sens perjudici de les que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, d'acord amb el que determina la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i les disposicions que la desenvolupen.

33.3 La comarca ha de participar en la formulació dels altres plans que elabora i aprova l'Administració de la Generalitat i n'ha de desplegar les determinacions. Aquestes funcions s'han d'exercir d'acord amb el que estableix la legislació corresponent.

33.4 Sens perjudici del dret d'iniciativa que correspon a les comarques per a elaborar els plans territorials parcials, quan aquesta actuació sigui empresa per l'Administració de la Generalitat, les comarques han de subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del pla, les quals han d'incloure, com a mínim, l'estimació dels recursos disponibles i les necessitats i dèficits de l'àmbit territorial corresponent.

Comarques de muntanya

34.1 Les comarques qualificades de muntanya per la Llei 2/1983, de 9 de març, han d'exercir les funcions de planificació i de gestió que els atribueix la legislació específica que les afecta, sens perjudici de les altres competències que resulten del règim general establert per aquesta Llei. D'acord amb el que disposa la damunt dita legislació, els correspon també la funció de programar i gestionar les actuacions especials per a la muntanya establertes per la Unió Europea.

34.2 En la resta de matèries s'han de regir pel règim comarcal general.

Zones deprimides

Les comarques que comprenen zones deprimides, d'acord amb el que estableixen els plans territorials definits per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, han de ser objecte de les actuacions prioritàries específiques fixades en els dits plans sens perjudici dels altres ajuts que estableix també aquella Llei.

Relacions interadministratives

36.1 Les comarques articulen les relacions mútues sobre la base de les tècniques de cooperació i col·laboració amb projectes comuns de llur interès. Si es tracta de necessitats comunes, les comarques limítrofes han d'establir els mecanismes de cooperació i col·laboració que calguin.

36.2 Les comarques es relacionen amb els municipis, les altres comarques, la diputació corresponent, l'Administració de la Generalitat i altres administracions públiques, tot respectant el principi de lleialtat institucional.

TÍTOL V

Iniciativa legislativa comarcal

Exercici de la iniciativa legislativa

37.1 D'acord amb el que estableix l'article 32.6 de l'Estatut d'autonomia, els consells comarcals poden exercir la iniciativa legislativa davant el Parlament de Catalunya mitjançant la presentació de proposicions de llei.

37.2 La iniciativa ha de ser adoptada per una cinquena part dels consells comarcals, com a mínim. No obstant això, la iniciativa es pot adoptar també per un nombre inferior de consells comarcals si el seu objecte es refereix a una matèria d'interès exclusiu de la comarca o les comarques respectives.

37.3 Quan la iniciativa és proposada per una cinquena part dels consells comarcals, cal l'acord favorable dels plens respectius, adoptat per majoria absoluta del nombre legal de llurs membres. Quan la iniciativa l'adopta un nombre inferior a la cinquena part dels consells comarcals o un únic consell comarcal, cal l'acord favorable del ple, adoptat per tres cinquenes parts del nombre legal dels seus membres.

37.4 Les proposicions de llei s'han de presentar acompanyades de:

1. Una exposició de motius.

2. Una memòria justificativa.

3. Una avaluació de l'impacte social, econòmic, jurídic i pressupostari de les mesures proposades.

4. Un estudi econòmic i pressupostari.

5. Un certificat acreditatiu dels acords corresponents, amb indicació expressa dels quòrums de presència i decisió.

Matèries excloses

38.1 S'exclouen de la iniciativa legislativa les matèries següents:

1. Les que excedeixen l'àmbit de les competències legislatives de la Generalitat.

2. Les de naturalesa tributària o financera.

3. Les relatives a l'organització i les atribucions de les institucions d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.

38.2 No es pot exercir la iniciativa legislativa si el seu objecte es refereix a una matèria sobre la qual ja es troba en tramitació parlamentària un projecte de llei o una altra proposició de llei.

38.3 La tramitació de les proposicions de llei es fa d'acord amb el que disposa el Reglament del Parlament. Els consells comarcals poden designar un màxim de tres membres per a presentar la proposició de llei en el tràmit de presa en consideració pel Parlament.

TÍTOL VI

Finançament

Recursos de les comarques

39.1 Les finances de les comarques es nodreixen dels recursos següents:

1. Els ingressos de dret privat.

2. Les taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats de la seva competència.

3. Les contribucions especials per a l'execució d'obres o per a l'establiment, l'ampliació o la millora de serveis de la competència comarcal.

4. Les participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les comarques.

5. Les subvencions i els altres ingressos de dret públic.

6. Els procedents d'operacions de crèdit.

7. Les multes.

39.2 Corresponen també a les comarques participacions en els ingressos provincials si assumeixen competències de les diputacions en virtut de la redistribució competencial efectuada pel Parlament.

Fons de Cooperació Local

La Llei de pressupost de la Generalitat ha d'establir un percentatge de participació a favor dels consells comarcals en el Fons de cooperació local de Catalunya, el qual es nodreix de recursos procedents de l'Estat i de la Generalitat

Aportacions dels municipis

Les finances comarcals es nodreixen també de les aportacions dels municipis de la comarca. Les comarques, amb consulta prèvia als municipis, han d'establir els criteris de càlcul de les aportacions municipals, en els quals s'han d'incloure necessàriament, com a paràmetres de proporcionalitat, el nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca.

Delegació de les facultats tributàries

Els municipis poden delegar en la comarca llurs facultats tributàries de gestió, recaptació, inspecció i revisió, sens perjudici de les delegacions i les altres fórmules de col·laboració que poden també establir amb altres administracions públiques.

Normativa aplicable

En tots els altres aspectes relatius al règim de finançament, pressupostari, d'intervenció i de comptabilitat s'apliquen les normes generals de la legislació bàsica de l'Estat i de la legislació de la Generalitat reguladora de les finances locals.

Disposicions addicionals

Primera

El Consell General d'Aran es regeix per la seva legislació específica, sens perjudici de l'aplicació supletòria de les disposicions d'aquesta Llei i de llur aplicació, sempre que sigui compatible amb aquella, pel que fa als recursos econòmics i els sistemes d'assistència i cooperació comarcals.

Segona

S'encomana al Govern que, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, elabori una relació de les competències assignades als consells comarcals per les lleis sectorials i altres normes.

Tercera

S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor de la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, constitueixi la Comissió Assessora Comarcal de Catalunya.

Disposició transitòria

1. Mentre no sigui aprovada la Llei electoral de Catalunya, la junta electoral competent, segons el que disposa l'article 20.2, és la provincial.

2. Si una comarca afecta més d'una província, la Junta Electoral competent és la de la província a la qual correspon la capital de comarca.

Disposició final

S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei.

Annex

Organització comarcal de Catalunya

Comarca: Alt Camp

Aiguamúrcia

Alcover

Alió

Bràfim

Cabra del Camp

Figuerola del Camp

Garidells, els

Masó, la

Milà, el

Montferri

Mont-ral

Nulles

Pla de Santa Maria, el

Pont d'Armentera, el

Puigpelat

Querol

Riba, la

Rodonyà

Rourell, el

Vallmoll

Valls

Vilabella

Vila-rodona

Capital: Valls

Comarca: Alt Empordà

Agullana

Albanyà

Armentera, l'

Avinyonet de Puigventós

Bàscara

Biure

Boadella d'Empordà

Borrassà

Cabanelles

Cabanes

Cadaqués

Cantallops

Capmany

Castelló d'Empúries

Cistella

Colera

Darnius

Escala, l'

Espolla

Far d'Empordà, el

Figueres

Fortià

Garrigàs

Garriguella

Jonquera, la

Lladó

Llançà

Llers

Maçanet de Cabrenys

Masarac

Mollet de Peralada

Navata

Ordis

Palau de Santa Eulàlia

Palau-saverdera

Pau

Pedret i Marzà

Peralada

Pont de Molins

Pontós

Port de la Selva, el

Portbou

Rabós

Riumors

Roses

Sant Climent Sescebes

Sant Llorenç de la Muga

Sant Miquel de Fluvià

Sant Mori

Sant Pere Pescador

Santa Llogaia d'Àlguema

Saus

Selva de Mar, la

Siurana

Terrades

Torroella de Fluvià

Vajol, la

Ventalló

Vilabertran

Viladamat

Vilafant

Vilajuïga

Vilamacolum

Vilamalla

Vilamaniscle

Vilanant

Vila-sacra

Vilaür

Capital: Figueres

Comarca: Alt Penedès

Avinyonet de Penedès

Cabanyes, les

Castellet i la Gornal

Castellví de la Marca

Font-rubí

Gelida

Granada, la

Mediona

Olèrdola

Olesa de Bonesvalls

Pacs del Penedès

Pla del Penedès, el

Pontons

Puigdàlber

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Llorenç d'Hortons

Sant Martí Sarroca

Sant Pere de Riudebitlles

Sant Quintí de Mediona

Sant Sadurní d'Anoia

Santa Fe del Penedès

Santa Margarida i els Monjos

Subirats

Torrelavit

Torrelles de Foix

Vilafranca del Penedès

Vilobí del Penedès

Capital: Vilafranca del Penedès

Comarca: Alt Urgell

Alàs i Cerc

Arsèguel

Bassella

Cabó

Cava

Coll de Nargó

Estamariu

Fígols i Alinyà

Josa i Tuixén

Montferrer i Castellbò

Oliana

Organyà

Peramola

Pont de Bar, el

Ribera d'Urgellet

Seu d'Urgell, la

Valls d'Aguilar, les

Valls de Valira, les

Vansa i Fórnols, la

Capital: la Seu d'Urgell

Comarca: Alta Ribagorça

Vall de Boí, la

Pont de Suert, el

Vilaller

Capital: el Pont de Suert

Comarca: Anoia

Argençola

Bellprat

Bruc, el

Cabrera d'Igualada

Calaf

Calonge de Segarra

Capellades

Carme

Castellfollit de Riubregós

Castellolí

Copons

Hostalets de Pierola, els

Igualada

Jorba

Llacuna, la

Masquefa

Montmaneu

Òdena

Orpí

Piera

Pobla de Claramunt, la

Prats de Rei, els

Pujalt

Rubió

Sant Martí de Tous

Sant Martí Sesgueioles

Sant Pere Sallavinera

Santa Margarida de Montbui

Santa Maria de Miralles

Torre de Claramunt, la

Vallbona d'Anoia

Veciana

Vilanova del Camí

Capital: Igualada

Comarca: Bages

Aguilar de Segarra

Artés

Avinyó

Balsareny

Calders

Callús

Cardona

Castellbell i el Vilar

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Estany, l'

Fonollosa

Gaià

Manresa

Marganell

Moià

Monistrol de Calders

Monistrol de Montserrat

Mura

Navarcles

Navàs

Pont de Vilomara i Rocafort, el

Rajadell

Sallent

Sant Feliu Sasserra

Sant Fruitós de Bages

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Mateu de Bages

Sant Salvador de Guardiola

Sant Vicenç de Castellet

Santa Maria d'Oló

Santpedor

Súria

Talamanca

Capital: Manresa

Comarca: Baix Camp

Albiol, l'

Aleixar, l'

Alforja

Almoster

Arbolí

Argentera, l'

Borges del Camp, les

Botarell

Cambrils

Capafonts

Castellvell del Camp

Colldejou

Duesaigües

Febró, la

Maspujols

Montbrió del Camp

Mont-roig del Camp

Prades

Pratdip

Reus

Riudecanyes

Riudecols

Riudoms

Selva del Camp, la

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Vilanova d'Escornalbou

Vilaplana

Vinyols i els Arcs

Capital: Reus

Comarca: Baix Ebre

Aldea, l'

Aldover

Alfara de Carles

Ametlla de Mar, l'

Ampolla, l'

Benifallet

Camarles

Deltebre

Paüls

Perelló, el

Roquetes

Tivenys

Tortosa

Xerta

Capital: Tortosa

Comarca: Baix Empordà

Albons

Begur

Bellcaire d'Empordà

Bisbal d'Empordà, la

Calonge

Castell-Platja d'Aro

Colomers

Corçà

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Foixà

Fontanilles

Forallac

Garrigoles

Gualta

Jafre

Mont-ras

Palafrugell

Palamós

Palau-sator

Pals

Parlavà

Pera, la

Regencós

Rupià

Sant Feliu de Guíxols

Santa Cristina d'Aro

Serra de Daró

Tallada d'Empordà, la

Torrent

Torroella de Montgrí

Ullà

Ullastret

Ultramort

Vall-llobrega

Verges

Vilopriu

Capital: la Bisbal d'Empordà

Comarca: Baix Llobregat

Abrera

Begues

Castelldefels

Castellví de Rosanes

Cervelló

Collbató

Corbera de Llobregat

Cornellà de Llobregat

Esparreguera

Esplugues de Llobregat

Gavà

Martorell

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Pallejà

Palma de Cervelló, la

Papiol, el

Prat de Llobregat, el

Sant Andreu de la Barca

Sant Boi de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Sant Esteve Sesrovires

Sant Feliu de Llobregat

Sant Joan Despí

Sant Just Desvern

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Cervelló

Torrelles de Llobregat

Vallirana

Viladecans

Capital: Sant Feliu de Llobregat

Comarca: Baix Penedès

Albinyana

Arboç, l'

Banyeres del Penedès

Bellvei

Bisbal del Penedès, la

Bonastre

Calafell

Cunit

Llorenç del Penedès

Masllorenç

Montmell, el

Sant Jaume dels Domenys

Santa Oliva

Vendrell, el

Capital: el Vendrell

Comarca: Barcelonès

Badalona

Barcelona

Hospitalet de Llobregat, l'

Sant Adrià de Besòs

Santa Coloma de Gramenet

Capital: Barcelona

Comarca: Berguedà

Avià

Bagà

Berga

Borredà

Capolat

Casserres

Castell de l'Areny

Castellar de n'Hug

Castellar del Riu

Cercs

Espunyola, l'

Fígols

Gironella

Gisclareny

Gósol

Guardiola de Berguedà

Montclar

Montmajor

Nou de Berguedà, la

Olvan

Pobla de Lillet, la

Puig-reig

Quar, la

Sagàs

Saldes

Sant Jaume de Frontanyà

Sant Julià de Cerdanyola

Santa Maria de Merlès

Vallcebre

Vilada

Viver i Serrateix

Capital: Berga

Comarca: Cerdanya

Alp

Bellver de Cerdanya

Bolvir

Das

Fontanals de Cerdanya

Ger

Guils de Cerdanya

Isòvol

Lles de Cerdanya

Llívia

Meranges

Montellà i Martinet

Prats i Sansor

Prullans

Puigcerdà

Riu de Cerdanya

Urús

Capital: Puigcerdà

Comarca: Conca de Barberà

Barberà de la Conca

Blancafort

Conesa

Espluga de Francolí, l'

Forès

Llorac

Montblanc

Passanant

Piles, les

Pira

Pontils

Rocafort de Queralt

Santa Coloma de Queralt

Sarral

Savallà del Comtat

Senan

Solivella

Vallclara

Vallfogona de Riucorb

Vilanova de Prades

Vilaverd

Vimbodí

Capital: Montblanc

Comarca: Garraf

Canyelles

Cubelles

Olivella

Sant Pere de Ribes

Sitges

Vilanova i la Geltrú

Capital: Vilanova i la Geltrú

Comarca: Garrigues

Albagés, l'

Albi, l'

Arbeca

Bellaguarda

Borges Blanques, les

Bovera

Castelldans

Cervià de les Garrigues

Cogul, el

Espluga Calba, l'

Floresta, la

Fulleda

Granadella, la

Granyena de les Garrigues

Juncosa

Juneda

Omellons, els

Pobla de Cérvoles, la

Puiggròs

Soleràs, el

Tarrés

Torms, els

Vilosell, el

Vinaixa

Capital: les Borges Blanques

Comarca: Garrotxa

Argelaguer

Besalú

Beuda

Castellfollit de la Roca

Maià de Montcal

Mieres

Montagut i Oix

Olot

Planes d'Hostoles, les

Preses, les

Riudaura

Sales de Llierca

Sant Aniol de Finestres

Sant Feliu de Pallerols

Sant Ferriol

Sant Jaume de Llierca

Sant Joan les Fonts

Santa Pau

Tortellà

Vall d'en Bas, la

Vall de Bianya, la

Capital: Olot

Comarca: Gironès

Aiguaviva

Bescanó

Bordils

Campllong

Canet d'Adri

Cassà de la Selva

Celrà

Cervià de Ter

Flaçà

Fornells de la Selva

Girona

Juià

Llagostera

Llambilles

Madremanya

Quart

Salt

Sant Andreu Salou

Sant Gregori

Sant Joan de Mollet

Sant Jordi Desvalls

Sant Julià de Ramis

Sant Martí de Llémena

Sant Martí Vell

Sarrià de Ter

Vilablareix

Viladasens

Capital: Girona

Comarca: Maresme

Alella

Arenys de Mar

Arenys de Munt

Argentona

Cabrera de Mar

Cabrils

Caldes d'Estrac

Calella

Canet de Mar

Dosrius

Malgrat de Mar

Masnou, el

Mataró

Montgat

Òrrius

Palafolls

Pineda de Mar

Premià de Dalt

Premià de Mar

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta

Sant Pol de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Santa Susanna

Teià

Tiana

Tordera

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Capital: Mataró

Comarca: Montsià

Alcanar

Amposta

Freginals

Galera, la

Godall

Mas de Barberans

Masdenverge

Sant Carles de la Ràpita

Sant Jaume d'Enveja

Santa Bàrbara

Sénia, la

Ulldecona

Capital: Amposta

Comarca: Noguera

Àger

Albesa

Algerri

Alòs de Balaguer

Artesa de Segre

Avellanes i Santa Linya, les

Balaguer

Baronia de Rialb, la

Bellcaire d'Urgell

Bellmunt d'Urgell

Cabanabona

Camarasa

Castelló de Farfanya

Cubells

Foradada

Ivars de Noguera

Menàrguens

Montgai

Oliola

Os de Balaguer

Penelles

Ponts

Preixens

Sentiu de Sió, la

Térmens

Tiurana

Torrelameu

Vallfogona de Balaguer

Vilanova de l'Aguda

Vilanova de Meià

Capital: Balaguer

Comarca: Osona

Alpens

Balenyà

Brull, el

Calldetenes

Centelles

Collsuspina

Espinelves

Folgueroles

Gurb

Lluçà

Malla

Manlleu

Masies de Roda, les

Masies de Voltregà, les

Montesquiu

Muntanyola

Olost

Orís

Oristà

Perafita

Prats de Lluçanès

Roda de Ter

Rupit i Pruit

Sant Agustí de Lluçanès

Sant Bartomeu del Grau

Sant Boi de Lluçanès

Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Julià de Vilatorta

Sant Martí d'Albars

Sant Martí de Centelles

Sant Pere de Torelló

Sant Quirze de Besora

Sant Sadurní d'Osormort

Sant Vicenç de Torelló

Santa Cecília de Voltregà

Santa Eugènia de Berga

Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Maria de Besora

Santa Maria de Corcó

Seva

Sobremunt

Sora

Taradell

Tavèrnoles

Tavertet

Tona

Torelló

Vic

Vidrà

Viladrau

Vilanova de Sau

Capital: Vic

Comarca: Pallars Jussà

Abella de la Conca

Castell de Mur

Conca de Dalt

Gavet de la Conca

Isona i Conca Dellà

Llimiana

Pobla de Segur, la

Salàs de Pallars

Sant Esteve de la Sarga

Sarroca de Bellera

Senterada

Talarn

Torre de Cabdella, la

Tremp

Capital: Tremp

Comarca: Pallars Sobirà

Alins

Alt Àneu

Baix Pallars

Espot

Esterri d'Àneu

Esterri de Cardós

Farrera

Guingueta d'Àneu, la

Lladorre

Llavorsí

Rialp

Soriguera

Sort

Tírvia

Vall de Cardós, la

Capital: Sort

Comarca: Pla de l'Estany

Banyoles

Camós

Cornellà del Terri

Crespià

Esponellà

Fontcoberta

Palol de Revardit

Porqueres

Sant Miquel de Campmajor

Serinyà

Vilademuls

Capital: Banyoles

Comarca: Pla d'Urgell

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

Palau d'Anglesola, el

Poal, el

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

Capital: Mollerusa

Comarca: Priorat

Bellmunt del Priorat

Bisbal de Falset, la

Cabacés

Capçanes

Cornudella de Montsant

Falset

Figuera, la

Gratallops

Guiamets, els

Lloar, el

Marçà

Margalef

Masroig, el

Molar, el

Morera de Montsant, la

Poboleda

Porrera

Pradell de la Teixeta

Torre de Fontaubella, la

Torroja del Priorat

Ulldemolins

Vilella Alta, la

Vilella Baixa, la

Capital: Falset

Comarca: Ribera d'Ebre

Ascó

Benissanet

Flix

Garcia

Ginestar

Miravet

Móra d'Ebre

Móra la Nova

Palma d'Ebre, la

Rasquera

Riba-roja d'Ebre

Tivissa

Torre de l'Espanyol, la

Vinebre

Capital: Móra d'Ebre

Comarca: Ripollès

Campdevànol

Campelles

Camprodon

Gombrèn

Llanars

Llosses, les

Molló

Ogassa

Pardines

Planoles

Queralbs

Ribes de Freser

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

Sant Pau de Segúries

Setcases

Toses

Vallfogona de Ripollès

Vilallonga de Ter

Capital: Ripoll

Comarca: Segarra

Biosca

Cervera

Estaràs

Granyanella

Granyena de Segarra

Guissona

Ivorra

Massoteres

Montoliu de Segarra

Montornès de Segarra

Oluges, les

Plans de Sió, els

Ribera d'Ondara

Sanaüja

Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de la Plana

Sant Ramon

Talavera

Tarroja de Segarra

Torà

Torrefeta i Florejacs

Capital: Cervera

Comarca: Segrià

Aitona

Alamús, els

Albatàrrec

Alcanó

Alcarràs

Alcoletge

Alfarràs

Alfés

Alguaire

Almacelles

Almatret

Almenar

Alpicat

Artesa de Lleida

Aspa

Benavent de Segrià

Corbins

Gimenells i el Pla de la Font

Granja d'Escarp, la

Llardecan

Lleida

Maials

Massalcoreig

Montoliu de Lleida

Portella, la

Puigverd de Lleida

Rosselló

Sarroca de Lleida

Seròs

Soses

Sudanell

Sunyer

Torrebesses

Torrefarrera

Torres de Segre

Torre-serona

Vilanova de la Barca

Vilanova de Segrià

Capital: Lleida

Comarca: Selva

Amer

Anglès

Arbúcies

Blanes

Breda

Brunyola

Caldes de Malavella

Cellera de Ter, la

Fogars de la Selva

Hostalric

Lloret de Mar

Maçanet de la Selva

Massanes

Osor

Riells i Viabrea

Riudarenes

Riudellots de la Selva

Sant Feliu de Buixalleu

Sant Hilari Sacalm

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Santa Coloma de Farners

Sils

Susqueda

Tossa de Mar

Vidreres

Vilobí d'Onyar

Capital: Santa Coloma de Farners

Comarca: Solsonès

Castellar de la Ribera

Clariana de Cardener

Coma i la Pedra, la

Guixers

Lladurs

Llobera

Molsosa, la

Navès

Odèn

Olius

Pinell de Solsonès

Pinós

Riner

Sant Llorenç de Morunys

Solsona

Capital: Solsona

Comarca: Tarragonès

Altafulla

Catllar, el

Constantí

Creixell

Morell, el

Nou de Gaià, la

Pallaresos, els

Perafort

Pobla de Mafumet, la

Pobla de Montornès, la

Renau

Riera de Gaià, la

Roda de Barà

Salomó

Salou

Secuita, la

Tarragona

Torredembarra

Vespella de Gaià

Vilallonga del Camp

Vila-seca

Capital: Tarragona

Comarca: Terra Alta

Arnes

Batea

Bot

Caseres

Corbera d'Ebre

Fatarella, la

Gandesa

Horta de Sant Joan

Pinell de Brai, el

Pobla de Massaluca, la

Prat de Comte

Vilalba dels Arcs

Capital: Gandesa

Comarca: Urgell

Agramunt

Anglesola

Belianes

Bellpuig

Castellserà

Ciutadilla

Fuliola, la

Guimerà

Maldà

Nalec

Omells de na Gaia, els

Ossó de Sió

Preixana

Puigverd d'Agramunt

Sant Martí de Riucorb

Tàrrega

Tornabous

Vallbona de les Monges

Verdú

Vilagrassa

Capital: Tàrrega

Comarca: Val d'Aran

Arres

Bausen

Bòrdes, es

Bossòst

Canejan

Les

Naut Aran

Vielha e Mijaran

Vilamòs

Capital: Vielha

Comarca: Vallès Occidental

Badia del Vallès

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Rellinars

Ripollet

Rubí

Sabadell

Sant Cugat del Vallès

Sant Llorenç Savall

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Capital: Sabadell/Terrassa

Comarca: Vallès Oriental

Aiguafreda

Ametlla del Vallès, l'

Bigues i Riells

Caldes de Montbui

Campins

Canovelles

Cànoves i Samalús

Cardedeu

Castellcir

Castellterçol

Figaró-Montmany

Fogars de Montclús

Franqueses del Vallès, les

Garriga, la

Granera

Granollers

Gualba

Llagosta, la

Lliçà d'Amunt

Lliçà de Vall

Llinars del Vallès

Martorelles

Mollet del Vallès

Montmeló

Montornès del Vallès

Montseny

Parets del Vallès

Roca del Vallès, la

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Celoni

Sant Esteve de Palautordera

Sant Feliu de Codines

Sant Fost de Campsentelles

Sant Pere de Vilamajor

Sant Quirze Safaja

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Maria de Martorelles

Santa Maria de Palautordera

Tagamanent

Vallgorguina

Vallromanes

Vilalba Sasserra

Vilanova del Vallès

Capital: Granollers

(03.307.033)