DECRET LEGISLATIU 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials.

Objecte Aquesta Llei té per objecte ordenar, estructurar, promoure i garantir el dret a un sistema de serveis socials de responsabilitat pública en l'àmbit territorial de Catalunya per tal de:

1. Garantir i facilitar a tots els ciutadans l'accés a aquelles prestacions i a aquells serveis que tendeixen a afavorir un desenvolupament lliure i ple de la persona i dels col·lectius dins la societat, especialment en cas de limitacions i mancances.

2. Promoure la prevenció i l'eliminació de les causes que menen a la marginació.

3. Aconseguir la integració de tots els ciutadans en la societat i afavorir la solidaritat i la participació ciutadana.

4. Exercir una gestió administrativa coordinada dels serveis socials.

Compliment dels objectius Per tal de fer efectius els objectius a què es refereix l'article anterior, aquesta Llei:

1. Estructura funcionalment i territorialment el sistema català de serveis socials.

2. Defineix la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública i determina, d'acord amb els criteris de descentralització i desconcentració màximes, a quines administracions públiques de Catalunya els en pertoca la titularitat, la gestió i el finançament.

3. Defineix la coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.

Del Sistema Català de Serveis Socials 3.1 El Sistema Català de Serveis Socials és el conjunt coordinat de serveis socials, establiments, prestacions econòmiques i activitats generals de prevenció, atenció i promoció social que es duen a terme a Catalunya, d'acord amb el que estableix la normativa vigent en aquesta matèria. 3.2 Dins del Sistema Català de Serveis Socials, la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública integra els serveis socials als quals es refereix l'article 12.

Abast i finalitat del Sistema Català de Serveis Socials D'acord amb el que estableix l'article anterior, el Sistema Català de Serveis Socials abasta totes les activitats organitzades que, mitjançant la intervenció de personal preparat i amb el suport d'equipaments i recursos adequats, s'orienta a prevenir l'exclusió social i a promoure la prestació social de suport personal, d'informació, d'atenció i d'ajut a tots els ciutadans, especialment a les persones, les famílies o els col·lectius que, per raó de dificultats de desenvolupament i d'integració en la societat, manca d'autonomia personal, disminucions físiques, psíquiques o sensorials, problemes familiars o marginació social, són creditors de l'esforç col·lectiu i solidari.

Prestacions econòmiques En el marc de la programació que resulta dels plans d'actuació social, es poden concedir prestacions econòmiques, periòdiques o ocasionals. El Govern de la Generalitat ha de reglamentar amb caràcter general les condicions per gaudir-ne, sens perjudici dels drets específics establerts en la legislació bàsica de l'Estat per als beneficiaris de la Seguretat Social.

Principis rectors Els serveis socials es regeixen pels principis generals de llibertat, igualtat i solidaritat, i pels principis específics següents:

1. Responsabilitat pública. Els poders públics han de promoure la prestació de serveis socials mitjançant l'aportació de mitjans financers, tècnics i humans adients.

2. Simplificació, racionalització i eficàcia. La prestació dels serveis socials s'ha de dur a terme amb la major simplificació, racionalització i eficàcia possible en la utilització dels mitjans i recursos disponibles.

3. Reconeixement i promoció de la iniciativa social. La iniciativa privada sense finalitat de lucre gaudeix d'autonomia operativa, d'acord amb el que estableix aquesta Llei, els principis ordenadors i els objectius de la planificació que estableix el Govern de la Generalitat. La participació de la iniciativa social ha de ser especialment promoguda i impulsada, i s'ha d'inserir en els plans d'actuació social.

4. Globalitat. Els serveis socials s'han de prestar de manera integrada, per tal d'atendre les necessitats globals i evitar el tracte parcialitzat, i s'ha de mobilitzar a aquest efecte el conjunt dels recursos adequats. e) ntegració. Els serveis socials han de tendir a mantenir els ciutadans en els seus ambients familiar i social o, si s'escau, a reinserir-los en l'entorn de la comunitat, respectant, en tots els casos, el dret a la diferència.

6. Descentralització i desconcentració: la prestació dels serveis socials, i la seva naturalesa ho permet, ha de respondre a criteris de màxima descentralització i de màxima desconcentració.

7. Participació. Els poders públics han de promoure la participació democràtica dels ciutadans en la programació i el control de la gestió dels serveis socials. En el cas que en sectors determinats hi hagi entitats representatives d'aquestes, aquestes s'hauran de tenir en compte de cara a promoure aquella participació.

8. Prevenció. Els serveis socials s'han d'orientar sistemàticament vers la superació de les causes dels problemes socials i han d'actuar coordinadament en la seva resolució.

9. Planificació i coordinació. El Govern de la Generalitat ha de planificar la prestació dels serveis socials coordinant les actuacions de les administracions públiques de Catalunya entre si, i d'aquestes amb la iniciativa privada, amb la finalitat d'atendre d'una manera ordenada i global les necessitats socials i evitar-ne el tractament parcialitzat.

Dret d'accés als serveis socials 7.1 Tota persona té dret d'accés als serveis d'atenció primària i als serveis especialitzats, d'acord amb les condicions que siguin determinades per reglament. El Govern de la Generalitat ha d'establir les condicions en què poden ser beneficiaris els estrangers, respecte als quals cal observar els tractats i convenis internacionals, el principi de reciprocitat i la legislació específica sobre dret d'asil i la condició de refugiat. 7.2 L'accés als serveis especialitzats es fa per mitjà dels serveis d'atenció primària o, eventualment, d'una manera directa, d'acord amb les condicions que siguin determinades per reglament.

Igualtat de drets 8.1 L'accés a la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública es produeix, en qualsevol cas, en condicions d'igualtat i tenint en compte les necessitats dels beneficiaris. 8.2 En tots els casos s'han de respectar les prioritats determinades pels objectius, la dedicació, l'àmbit i les característiques de cada entitat, servei o establiment. 8.3 L'accés al servei és regulat per normes de caràcter general i públic, les quals tenen en compte els drets específics dels beneficiaris de la Seguretat Social.

TÍTOL 1 De l'estructura del Sistema Català de Serveis Socials

Capítol 1 Estructura funcional del Sistema Català de Serveis Socials

Estructuració dels serveis socials 9.1 El Sistema s'estructura funcionalment en serveis socials d'atenció primària i en serveis socials especialitzats, els quals presten els nivells d'atenció que estableix l'article 11 i resten configurats com defineixen els apartats 2 i 3 d'aquest article. 9.2 Els serveis socials d'atenció primària constitueixen el punt d'accés immediat al Sistema Català de Serveis Socials, el primer nivell d'aquest i el més proper a l'usuari i als àmbits familiar i social. Els serveis socials d'atenció primària es presten mitjançant equips multiprofessionals, l'àmbit d'actuació dels quals és l'àrea bàsica de serveis socials, zonificada segons la programació de cada administració competent. Aquests equips porten a terme funcions d'informació, orientació i assessorament, de treball social comunitari i de detecció i prevenció, formulen propostes de derivació als serveis socials d'atenció especialitzada, apliquen tractaments de suport a persones, famílies i grups i gestionen els serveis d'atenció domiciliària i els altres que siguin determinats per via reglamentària. 9.3 Els serveis socials d'atenció especialitzada, juntament amb els equipaments corresponents, constitueixen el nivell d'actuació específica dirigida al diagnòstic, la valoració, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de les persones pertanyents a col·lectius o segments de la població caracteritzats per la singularitat de les seves necessitats. Aquests serveis actuen mitjançant professionals especialitzats i, segons els casos, amb recursos comunitaris, diürns o residencials, o amb els altres recursos que siguin adequats. 9.4 La coordinació entre els serveis socials d'atenció primària i els serveis socials especialitzats es porta a terme mitjançant la planificació i la programació de les diverses actuacions generals establertes en el Pla d'actuació social de Catalunya i la reglamentació concreta dels serveis establerts.

Àrees d'actuació 10.1 Els serveis socials s'adrecen amb caràcter general a tota la població en els termes establerts per l'article 7. 10.2 Es consideren àrees d'actuació:

1. L'atenció i la promoció del benestar de la família i les unitats de convivència alternativa, amb l'objectiu de prevenir i de pal·liar, si s'escau, dèficits socials mitjançant serveis d'assessorament i orientació, accions divulgatives generals i ajuts en els casos de mancances familiars i de situacions conflictives.

2. L'atenció i la promoció del benestar de la infància i de l'adolescència, amb l'objectiu de contribuir al ple desenvolupament personal, especialment en els casos en què els entorns sòcio-familiar i comunitari tinguin un alt risc social, sens perjudici de les funcions específiques de protecció i tutela de menors.

3. L'atenció i la promoció del benestar de la vellesa per normalitzar i facilitar les condicions de vida que contribueixin a la conservació de la plenitud de les facultats físiques i psíquiques, com també la seva integració social.

4. La promoció i l'atenció de les persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials, i també la promoció de la seva integració social per aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida.

5. La prevenció de tota mena de drogodependències, en col·laboració amb els serveis sanitaris corresponents, i la reinserció social dels afectats.

6. La promoció d'actuacions que permetin de prevenir i eliminar qualsevol discriminació per raons de raça, de sexe, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

7. La prevenció i el tractament social de la delinqüència, l'atenció social a presos i la reinserció social d'ex-reclusos, sens perjudici de les funcions dels serveis de rehabilitació específics.

8. L'ajut en situacions d'emergència social.

9. La previsió d'altres situacions de necessitat, l'atenció i l'ajut a les persones que per altres motivacions d'importància social ho necessiten i la lluita contra qualsevol mena de marginació social.

Nivells d'atenció Els serveis d'atenció primària i especialitzada que componen la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública s'estructuren en els nivells d'atenció social següents:

1. El primer nivell el formen els serveis socials d'atenció primària. En aquest nivell d'actuació s'han de prestar, com a mínim, els serveis següents: a.

   1) Serveis bàsics d'atenció social primària. a.

   2) Serveis d'atenció domiciliària. a.

   3) Serveis residencials d'estada limitada a.

   4) Serveis de menjador. a.

   5) Serveis d'assessorament tècnic d'atenció social primària. a.

   6) Serveis de centres oberts per a infants i adolescents.

2. El segon nivell el formen els serveis socials d'atenció especialitzada de caràcter individual, comunitari, diürn o residencial, que impliquen funcions de diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació. En aquest nivell d'actuació s'han de prestar, com a mínim, els serveis següents: b.

   1) Àrea d'actuació Atenció a la família, a la infància i a l'adolescència. b.1.

   1) Serveis d'atenció a la infància i a l'adolescència. b.

   2) Àrea d'actuació Atenció a persones amb disminució: b.2.

   1) Serveis de suport a la integració laboral. b.2.

   2) Serveis d'atenció precoç. b.2.

   3) Serveis de centres ocupacionals per a persones amb disminució. b.2.

   4) Habitatges amb serveis comuns per a persones amb disminució. b.2.

   5) Serveis de transport adaptat. b.

   3) Àrea d'actuació Atenció a la gent gran. b.3.

   1) Serveis de centres de dia per a gent gran. b.3.

   2) Serveis de centres residencials per a gent gran. b.3.

   3) Habitatges tutelats per a gent gran. b.

   4) Àrea d'actuació Atenció a toxicòmans: b.4.

   1) Serveis de centres de dia d'atenció a toxicòmans.

3. El tercer nivell el formen els serveis socials d'atenció especialitzada d'abast superior, que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació. En aquest nivell d'actuació s'han de prestar, com a mínim, els serveis següents: c.

   1) Àrea d'actuació Atenció a la família, a la infància i a l'adolescència: c.1.

   1) Serveis de centres d'acolliment. c.1.

   2) Serveis de centres residencials d'acció educativa. c.1.

   3) Serveis residencials d'estada limitada per a dones maltractades. c.1.

   4) Serveis d'integració familiar. c.

   2) Àrea d'actuació Atenció a persones amb disminució: c.2.

   1) Serveis de valoració i orientació. c.2.

   2) Serveis de centres de dia d'atenció especialitzada per a persones amb disminució. c.2.

   3) Serveis de centres residencials per a persones amb disminució. c.

   3) Àrea d'actuació Atenció a toxicòmans: c.3.

   1) Serveis residencials d'atenció a toxicòmans.

Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública La Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública integra els serveis socials d'atenció primà ria i especialitzada que detalla l'article anterior i és formada pels recursos propis de les diferents administracions, pels recursos privats concertats, amb l'acreditació prèvia, i pels recursos de la iniciativa social subvencionada, en les condicions i els requisits que siguin establerts per via reglamentària.

Capítol 2 Estructura territorial del Sistema Català de Serveis Socials

Sectorialització 13.1 El Sistema Català de Serveis Socials s'estructura territorialment en àrees bàsiques, sectors comarcals, sectors regionals de serveis socials i àmbit territorial de Catalunya; a cada un d'aquests sectors s'adscriu un nivell d'atenció, d'acord amb el que estableix aquesta Llei. 13.2 Els àmbits territorials d'actuació definits per l'apartat 1 són gestionats per les administracions públiques que especifica el capítol 1 del títol 2, per a cadascuna de les quals té el caràcter d'obligatòria la prestació dels serveis socials que els corresponguin, en els termes que estableix l'article 11.

Secció 1 Àrea bàsica de serveis socials

Àmbit 14.1 L'àrea bàsica de serveis socials és la unitat territorial elemental de prestació de serveis que forma part de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública a Catalunya. Cada àrea bàsica de serveis socials és formada per un municipi de més de vint mil habitants o pel conjunt de municipis fins a vint mil habitants que s'integren en una comarca, segons el que delimita l'annex d'aquesta Llei. 14.2 Els ajuntaments fins a vint mil habitants que tinguin capacitat per prestar serveis socials d'atenció primària poden constituir una àrea bàsica o prestar els serveis singulars d'aquest nivell que l'Ajuntament vulgui promoure. Per tal d'assegurar la coordinació necessària, aquests ajuntaments ho han de comunicar al consell comarcal corresponent.

Funcions Són funcions que es desenvolupen a l'àrea bàsica de serveis socials:

1. Programar els serveis socials d'atenció primària, la seva zonificació i la seva ubicació.

2. Prestar i gestionar els serveis socials d'atenció primària, mitjançant un o més equips multiprofessionals.

3. Coordinar la prestació dels serveis socials corresponents al primer nivell amb els del mateix nivell prestats per institucions d'iniciativa social o mercantil, d'acord amb les normes de coordinació que siguin dictades pel Govern de la Generalitat, amb la finalitat d'assolir les previsions de la planificació general. Aquesta funció no pot comportar menyscabament del principi d'actuació autònoma de les entitats privades reconegut per l'article 6.c).

4. Proporcionar suport informatiu, d'avaluació i estadístic a les tasques ordenadores i planificació de l'Administració de la Generalitat.

Secció 2 Sector comarcal de serveis socials

Àmbit El conjunt d'àrees bàsiques compreses en una comarca formen el sector comarcal de serveis socials.

Funcions Són funcions que es desenvolupen en cada sector comarcal de serveis socials:

1. Programar els serveis socials especialitzats corresponents al segon nivell a què es refereix l'article 11.b), d'acord amb la planificació efectuada pel Govern de la Generalitat, i determinar la ubicació i l'abast territorial de cada xarxa de serveis especialitzats, en l'àmbit del mateix sector.

2. Prestar i gestionar els serveis socials, especialitzats corresponents al segon nivell d'atenció a què es refereix l'article 11.b).

3. Coordinar els serveis socials especialitzats amb els serveis socials d'atenció primària de les àrees bàsiques que l'integren.

4. Coordinar la prestació dels serveis socials corresponents al segon nivell amb els del mateix nivell prestats per institucions d'iniciativa social o mercantil, d'acord amb les normes de coordinació que siguin dictades pel Govern de la Generalitat, per tal d'assolir les previsions de la planificació general. Aquesta funció no pot comportar menyscabament del principi d'actuació autònoma de les entitats privades reconegut per l'article 6.c).

Secció 3 Sector regional de serveis socials

Àmbit El sector regional de serveis socials és format pel conjunt de sectors comarcals de serveis socials integrats en una demarcació territorial. A aquests efectes, Catalunya es divideix en els sectors regionals que siguin determinats per via reglamentària.

Funcions Són funcions que es desenvolupen en el sector regional de serveis socials:

1. Les pròpies dels serveis socials especialitzats corresponents al tercer nivell a què es refereix l'article 11.c).

2. La cobertura regional dels serveis socials d'atenció especialitzada de segon nivell no coberts pel sector comarcal en congruència amb el que disposa l'article 26.1.e).

Secció 4 Àmbit territorial de Catalunya

Àmbit El conjunt dels sectors regionals de serveis socials de Catalunya a què es refereix l'article 18 forma la demarcació territorial d'abast superior, corresponent a l'àmbit territorial de Catalunya.

Funcions Són funcions que es desenvolupen en l'àmbit territorial de Catalunya:

1. Prestar els serveis socials que abastin tot el territori de Catalunya.

2. Prestar i gestionar serveis socials que siguin d'existència necessària a la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública, si no estan assignats als altres àmbits territorials.

3. Gestionar les prestacions econòmiques d'assistència social, tant les de la Generalitat com les provinents de la Seguretat Social.

TÍTOL 2 De les competències públiques, la coordinació, la col·laboració i la cooperació en l'àmbit dels serveis socials

Capítol 1 Competències públiques

Clàusula general d'apoderament Les administracions públiques de Catalunya poden prestar, d'acord amb les seves competències, la seva capacitat i els seus recursos, qualsevol tipus de servei social de nivell igual o superior al que els atribueix aquesta Llei, en les condicions que siguin establertes per la legislació vigent i les que siguin determinades per via reglamentària.

Competències del Govern de la Generalitat 23.1 Correspon al Govern de la Generalitat:

2. Definir la política general de serveis socials a Catalunya i, en conseqüència, aprovar els instruments de planificació general en aquesta matèria, que han d'incloure els serveis d'atenció primària, els serveis especialitzats i les prestacions econòmiques complementàries.

2. Fer l'ordenació dels serveis socials, reglamentant, en el marc establert per aquesta Llei, les entitats, els serveis i els establiments, públics i privats, que presten serveis socials, determinant les condicions d'obertura, de modificació, de funcionament, de tancament, de capacitació del personal i de règim de preus, i establir les normes d'acreditació, de registre i d'inspecció.

3. Coordinar les accions i els programes, tant del sector públic com del privat, en el camp dels serveis socials; avaluar i inspeccionar els serveis, i controlar l'aplicació de la normativa específica.

4. Fer estudis i investigacions en matèria d'acció social a Catalunya: amb aquesta finalitat, ha de realitzar recerques específiques i ha de mantenir una línia d'informacions estadístiques, de publicacions i de documentació. També ha d'assessorar tècnicament les entitats locals i particulars col·laboradores que ho sol·liciten.

5. Mantenir relacions amb entitats i organitzacions foranes que desenvolupen funcions de serveis socials d'interès per a Catalunya, i també amb els ens i els òrgans de l'Estat i d'altres comunitats autònomes que treballen en aquest camp.

6. Col·laborar amb els organismes competents per a la formació de personal qualificat de serveis socials. 23.2 Als efectes del que preveu la lletra a) de l'apartat anterior, el Govern de la Generalitat ha d'elaborar el mapa de serveis socials, instrument tècnic general d'informació, planificació i programació, periòdicament actualitzat, que serveix de base per aprovar els plans d'actuació social. Aquests plans han d'incloure l'avaluació de les necessitats generals i sectorials de la població, les prioritats, l'afectació de recursos i els mecanismes de coordinació i concertació amb tota mena d'entitats, amb l'objectiu d'establir nivells mínims de prestacions i evitar desequilibris territorials.

Competències del departament competent en matèria d'assistència i serveis socials 24.1 Correspon al departament competent en matèria d'assistència i serveis socials:

1. L'exercici de les funcions a què es refereixen les lletres a) i b) de l'article 21.

2. L'exercici de les funcions assignades als sectors regionals.

3. L'exercici de les funcions no assignades a les comarques corresponents a sectors comarcals amb població inferior als cinquanta mil habitants.

4. El foment de la iniciativa social en matèria d'assistència i serveis socials, sens perjudici de les funcions que en aquesta matèria pertoquen a altres administracions públiques de Catalunya.

5. La proposta al Govern de la Generalitat dels plans d'actuació social, tenint en compte, en relació amb les prestacions de la Seguretat Social, els criteris elaborats pel Consell General de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. 24.2 El departament competent en matèria d'assistència i serveis socials pot gestionar els serveis socials sobre els quals tingui la competència directament amb la participació de les comarques, per mitjà de consorcis amb entitats locals actuants en la regió o per mitjà de qualsevol altra fórmula de gestió establerta per les lleis, i n'ha d'informar en qualsevol cas els consells comarcals. 24.3 El departament competent en matèria d'assistència i serveis socials, amb la finalitat de racionalitzar i millorar la prestació dels serveis socials que li corresponen, ha de desconcentrar, d'acord amb el desplegament normatiu d'aquesta Llei, la gestió de les funcions corresponents en l'estructura dels sectors regionals.

Competències de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials exerceix les competències que li atribueix l'article 52 d'aquesta disposició.

Competències dels consells comarcals 26.1 Correspon als consells comarcals:

1. Exercir les funcions que es desenvolupen en les àrees bàsiques de serveis socials formades per més d'un municipi.

2. Participar en la presa de decisions i en la formulació de la planificació dels serveis socials pel que fa a l'àmbit territorial del sector regional de serveis socials al qual estigui adscrit, mitjançant l'òrgan paritari de col·laboració a què fa referència l'article 33.

3. Col·laborar, d'acord amb el que sigui establert per reglament, en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. Ocupar-se de l'assessorament i la formació dels recursos humans en matèria de serveis socials i exercir un primer nivell de supervisió i control, sens perjudici de les competències atribuïdes a altres administracions.

5. Exercir les funcions a què fan referència les lletres c) i d) de l'article 17 sens perjudici que, quan justifiquin la capacitat per exercir les funcions que esmenten les lletres a) i b) del mateix article 17, també puguin assumir-les voluntàriament.

6. Proporcionar suport informatiu i estadístic a les tasques de planificació i avaluació de l'Administració de la Generalitat.

7. Les funcions que el Govern de la Generalitat o els municipis els deleguin. 26.2 Els consells comarcals de comarques amb una població de més de cinquanta mil habitants, a més de totes les funcions a què fa referència l'apartat 1, exerceixen les que esmenten les lletres a) i b) de l'article 17.

Competències dels ajuntaments 27.1 Correspon als ajuntaments:

1. Exercir les funcions que es desenvolupen en les àrees bàsiques de serveis socials formades per un municipi.

2. Prestar i gestionar els serveis que hagin establert d'acord amb l'article 22 i els que rebin per delegació en coordinació amb l'administració comarcal, d'acord amb l'article 17.c).

3. Col·laborar, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. 27.2 Correspon als ajuntaments de població superior a cinquanta mil habitants prestar i gestionar els serveis de transport adaptat previstos a l'article 11.b).

Iniciativa privada 28.1 Als efectes del que estableix aquesta Llei, les institucions privades es consideren d'iniciativa social en aquells casos en què no tenen motivació lucrativa: altrament, es consideren d'iniciativa mercantil. 28.2 Totes les institucions privades que rebin finançament públic hauran de garantir la democràcia interna en la composició i el funcionament dels seus òrgans de govern. 28.3 Tots els centres privats dedicats a la prestació de serveis socials han de complir les condicions mínimes que s'estableixin per reglament. 28.4 Les entitats d'iniciativa social poden gestionar serveis socials especialitzats i també projectes concrets corresponents als serveis socials d'atenció primària, d'acord amb les administracions competents, en les condicions que siguin determinades per via reglamentària.

Capítol 2 Coordinació, col·laboració i cooperació

Coordinació 29.1 Les mesures de coordinació que aquesta Llei estableix han de respectar l'autonomia dels ens locals per a la gestió de les competències pròpies i s'han de regir pels principis operatius del Sistema Català de Serveis Socials, que són establerts per l'article 6. 29.2 L'Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya han d'exercir les competències a què es refereix aquesta Llei ajustant les seves relacions interadministratives als deures d'informació mútua, cooperació, col·laboració i respecte als àmbits competencials de les altres administracions. 29.3 Els ens locals han d'exercir les competències que els atribueix aquesta Llei amb subjecció als plans d'actuació social i a la resta de normativa relativa als serveis socials. Amb independència d'aquesta obligació general, els ens locals han de subjectar el règim d'ingrés i el funcionament dels centres que gestionen a la normativa de la Generalitat.

Col·laboració i cooperació interadministratives 30.1 Sens perjudici dels mecanismes de coordinació que aquesta Llei estableix i dels criteris de finançament a què es refereixen els articles 39, 42 i 43, l'Administració de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments establiran convenis de cooperació, per tal d'estendre de manera progressiva la cobertura territorial de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública, d'acord amb les determinacions dels plans d'actuació social. 30.2 Els municipis que presten serveis socials poden establir convenis de col·laboració amb la comarca respectiva, excepte en els casos en què formin part, amb el mateix objecte, dels consorcis a què es refereix l'article 24.2.

Col·laboració interdepartamental En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat s'han de realitzar programes interdepartamentals per respondre de manera integral a les necessitats de la població.

Col·laboració amb la iniciativa privada 32.1 Les administracions públiques han de promoure i impulsar les entitats d'iniciativa social, les quals poden rebre finançament públic i han de subjectar la seva activitat en el camp dels serveis socials a les determinacions del Pla d'actuació social i al contingut dels convenis formalitzats. 32.2 Les administracions públiques actuants en l'àmbit d'aquesta Llei poden concertar la gestió de serveis sobre els quals tinguin la competència, d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la gestió dels serveis públics, amb entitats privades, preferentment d'iniciativa social, degudament acreditades, les quals quedarien vinculades a les determinacions del Pla d'actuació social i als requisits que siguin fixats per la normativa i, si s'escau, als plans o programes de l'administració que promogui el concert. 32.3 Correspon a l'administració concertant la funció de control, seguiment i coordinació dels concerts establerts, sens perjudici de les competències assignades al Govern de la Generalitat en aquesta matèria. 32.4 Les administracions públiques actuants en l'àmbit d'aquesta Llei poden establir convenis de col·laboració amb les entitats privades. 32.5 Les administracions públiques poden cedir a les entitats d'iniciativa social aquells equipaments que considerin oportuns per complir els serveis socials establerts per aquesta Llei. Aquells equipaments que abans de sis mesos no siguin utilitzats per als fins previstos, o bé la destinació dels quals es pretengui canviar, hauran de ser retornats a l'administració corresponent.

Consells regionals 33.1 Cada sector regional de serveis socials ha de comptar amb un òrgan paritari col·legiat de col·laboració. 33.2 L'òrgan de col·laboració a què es refereix l'apartat 1 ha de ser format per representants de l'Administració de la Generalitat i de les comarques integrades en el sector regional de serveis socials, i ha d'ajustar el seu funcionament al que disposa la normativa administrativa per als òrgans col·legiats. 33.3 L'àmbit territorial de l'òrgan de col·laboració a què es refereix l'apartat 1 és el del sector regional de serveis socials corresponent. En matèria d'assistència i serveis socials, el dit òrgan té funcions preceptives d'assessorament, d'informació i de proposta de criteris i mesures de coordinació, i també les que siguin determinades per via reglamentària dins el marc establert per la legislació local.

TÍTOL 3 Informació i participació

Informació Les administracions públiques han de promoure la sensibilització i la informació de la societat envers el reconeixement dels drets que la legislació sobre serveis socials atorga a tots els ciutadans i també la participació i la solidaritat en la seva realització.

Consell General de Serveis Socials 35.1 El Consell General de Serveis Socials és l'òrgan de participació i consulta en matèria de serveis socials. És adscrit al departament competent en matèria d'assistència i serveis socials i es compon per representants de l'Administració de la Generalitat, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, de les entitats locals, de les entitats de serveis socials tutelades per la Generalitat, dels usuaris dels serveis, dels professionals del treball social i de les entitats d'iniciativa social degudament enregistrades, d'acord amb el que s'estableix per reglament. 35.2 El Consell General de Serveis Socials té per funcions:

1. Emetre informes previs als projectes normatius i als plans d'actuació social i emetre els dictàmens que li són sol·licitats pel departament competent en matèria d'assistència i serveis socials.

2. Elevar propostes als ens responsables sobres els criteris d'actuació en matèria de serveis socials.

3. Aquelles altres que li són atribuïdes per llei o per reglament. 35.3 Es pot establir per reglament la creació de consells de caràcter sectorial sempre, però, en connexió amb el Consell General. 35.4 El departament competent en matèria d'assistència i serveis socials ha de facilitar al Consell General de Serveis Socials la documentació i els mitjans personals i materials necessaris per complir les funcions assenyalades i qualsevol altra que hom li atribueixi.

Consells locals 36.1 Les entitats locals, si així ho aconsella el volum dels serveis socials que presten, poden crear en el seu àmbit un consell de serveis socials de caràcter representatiu. En els grans municipis es poden crear també consells per a sectors urbans definits. 36.2 Els consells de caràcter local han de contribuir a suscitar la participació de la població en la definició de les necessitats socials i han d'elevar les propostes als òrgans locals competents mitjançant les entitats representatives existents en el mateix àmbit local.

Participació en l'àmbit de serveis, establiments i centres En totes les entitats, els serveis i els establiments de serveis socials de caràcter públic, i en els privats que reben o sol·liciten finançament públic, han de funcionar mecanismes de participació democràtica dels usuaris o dels seus representants legals, d'acord amb el que hom determinarà per reglament.

Voluntariat 38.1 La Generalitat i les altres administracions públiques de Catalunya competents en la matèria de serveis socials han de fomentar formes de solidaritat mitjançant la col·laboració de voluntariat, en les activitats regulades per aquesta Llei i en els plans d'actuació social. 38.2 Les funcions que desenvolupen aquestes persones i les entitats que les agrupin s'han de regular per reglament de manera que no reuneixin característiques de relacions laborals o mercantils. 38.3 D'acord amb els convenis que s'estableixin amb els organismes competents, el Govern de la Generalitat:

1. Ha de garantir a aquelles persones que en resulten obligades la realització de la prestació civil substitutòria respecte al compliment del servei militar vers els serveis socials, i també als que s'incorporin al servei civil per a l'atenció de fins d'interès general, de conformitat amb el que disposen els números 2 i 3 de l'article 30 de la Constitució espanyola, la Llei que regula l'objecció de consciència i les disposicions que es dictin per al seu desenvolupament.

2. Ha de garantir també la formació més adequada per al desenvolupament d'aquestes prestacions.

TÍTOL 4 Finançament dels serveis socials de responsabilitat pública

Finançament pressupostari 39.1 Els pressupostos de la Generalitat han de consignar específicament les partides pressupostàries destinades als serveis socials. 39.2 Les entitats locals que estableixin en els seus pressupostos dotacions no inferiors al 4% del total, llevat de les aportacions que reben d'altres administracions públiques específicament per als mateixos serveis, poden tenir preferència per gaudir de la col·laboració de la Generalitat establerta per l'article 42 dins la previsió dels plans d'actuació social, sempre que s'acrediti degudament una programació de treball social adequada.

Finançament de l'Administració de la Generalitat El departament competent en matèria d'assistència i serveis socials i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials financen el cost de les prestacions amb:

1. Els recursos que els poden correspondre per la participació de la Generalitat en els pressupostos de la Seguretat Social afectes a serveis i prestacions socials. Aquests recursos s'han de reflectir de manera diferenciada en els estats d'ingressos en el pressupost únic de la Generalitat.

2. Els recursos aliens a la Seguretat Social que la Generalitat de Catalunya els assigni amb càrrec als seus pressupostos.

3. Els ingressos ordinaris que estiguin autoritzats a percebre d'acord amb la normativa vigent.

4. Les subvencions, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra aportació voluntària d'entitats públiques i d'entitats i persones privades.

Finançament de les administracions locals 41.1 Els ens locals han de finançar el cost de la prestació dels serveis socials corresponents a les competències que tenen atribuïdes com a pròpies, d'acord amb la legislació de règim local i segons la seva capacitat pressupostària. 41.2 Pel que fa als ajuntaments de més de vint mil habitants, aquest finançament ha d'abastar els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. 41.3 Pel que fa a les comarques, el finançament dels serveis socials corresponents s'ha d'efectuar d'acord amb el que estableix l'organització comarcal de Catalunya i altres disposicions aplicables.

Col·laboració amb l'Administració local i amb la iniciativa social Sens perjudici del que s'estableix a l'apartat 1 de l'article 30 la Generalitat, mitjançant els organismes competents, dins les previsions pressupostàries i d'acord amb el que preveu aquesta Llei, ha d'establir gradualment concerts i convenis de cooperació o col·laboració amb les administracions locals i les institucions privades de serveis socials. Es poden atorgar també subvencions a fons perdut a aquelles administracions i a les entitats privades sense finalitat de lucre. Aquestes subvencions han de ser atorgades mitjançant convocatòria pública, la qual ha de contenir les bases d'atribució.

Cooperació pública en la instal·lació de serveis 43.1 En el cas de serveis que són objecte d'aquesta Llei, de responsabilitat de l'Administració de la Generalitat que comporten la construcció d'un edifici i són orientats preferentment, o en més del 50% de la seva capacitat assistencial, a la població d'un municipi, aquest ha de col·laborar amb l'aportació del solar o d'altres mitjans substitutoris de quantia equivalent. 43.2 Si el centre té àmbit comarcal o un àmbit territorial més limitat, la contribució correspondrà a la comarca o bé serà distribuïda d'una manera ponderada entre els municipis afectats.

Contribució dels usuaris al manteniment dels serveis El règim de preus dels serveis socials públics i privats s'ha d'establir per reglament. En els serveis privats que reben finançament públic, l'import de les contraprestacions econòmiques globals dels usuaris no pot ser superior a la diferència entre la subvenció i el cost real del servei, el qual ha de ser fixat objectivament per la Generalitat.

Règim de preus públics 45.1 Els serveis socials prestats per l'Administració pública es poden subjectar a preu públic com a contraprestació del seu cost quan hi hagi capacitat econòmica dels beneficiaris o de les persones obligades envers aquesta. 45.2 La creació i la modificació dels preus públics a què fa referència l'apartat 1 s'han de fer mitjançant decret, d'acord amb el que disposa l'article 24 de Llei 33/1991, de 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. 45.3 D'acord amb el que disposa l'article 26.2 de la Llei 33/1991, l'import del preu públic pot ser inferior al cost originat per la prestació dels serveis o per la realització de les activitats atenent la naturalesa del servei social que es rebi i la capacitat econòmica de l'usuari obligat al pagament. En cap cas aquest import no pot superar els costos originats per la prestació del servei o la realització de l'activitat.

Garanties mínimes dels usuaris 46.1 Ningú no pot quedar exclòs de la prestació de serveis socials públics o privats que reben finançament públic, per insuficiència o mancança de recursos econòmics. 46.2 Ni la qualitat del servei ni la prioritat a l'atenció dels casos poden ser determinades per l'existència de contraprestació, quan es tracti dels serveis a què es refereix l'apartat anterior.

TÍTOL 5 Infraccions administratives

Infraccions 47.1 Constitueixen infraccions administratives en matèria de serveis socials les accions o omissions tipificades en aquesta Llei, les quals hauran de ser sancionades d'acord amb el que estableix l'article següent. 47.2 Les infraccions establertes en aquesta Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d'acord amb els criteris que s'indiquen en els apartats següents. 47.3 Tenen la consideració d'infraccions lleus les accions o omissions següents:

1. El canvi de la titularitat dels serveis sense autorització administrativa.

2. La modificació de la capacitat assistencial del servei en més d'un 10% de la capacitat registrada, sense autorització administrativa, sempre que la variació efectuada no comporti un incompliment de la normativa reguladora de les condicions mínimes dels establiments i serveis.

3. Totes aquelles accions o omissions que constitueixin incompliment de les obligacions o vulneració de les prohibicions establertes per la normativa reguladora de les condicions materials i funcionals mínimes que han de complir els serveis i establiments on es presten serveis socials i que no estiguin tipificades expressament per la present disposició com a infraccions greus o molt greus, sempre que l'acció o omissió no posi en perill la seguretat o salut dels usuaris. 47.4 Tenen la consideració d'infraccions greus les accions o omissions següents:

1. El cessament de la prestació de serveis prèviament autoritzats, sense autorització administrativa.

2. El fet d'imposar als usuaris dels serveis dificultats injustificades per al gaudi dels seus drets.

3. No portar llibre de registre d'usuaris dels serveis o no tenir-lo degudament actualitzat d'acord amb els requisits exigits per la normativa reguladora.

4. No portar una fitxa sòcio-sanitària per cada usuari, en els termes establerts per la normativa reguladora.

5. Incomplir la normativa reguladora de les condicions funcionals dels serveis relativa a l'organització higiènico-sanitària.

6. No establir amb cadascun dels usuaris dels serveis la relació contractual corresponent, en els termes establerts per la normativa reguladora.

7. Transgredir la normativa comptable específica.

8. Incomplir o alterar allò que estableix el règim de preus.

9. Incompliment de la normativa reguladora del reglament de règim interior.

10. Encobrir ànim lucratiu en activitats revestides d'aparença filantròpica.

11. Incompliment de la normativa reguladora de l'accés als serveis.

12. Sobreocupació d'usuaris en espais d'ús comú, activitats i convivència d'acord amb els criteris establerts per la normativa reguladora de les condicions materials mínimes dels establiments. 47.5 Tenen la consideració d'infraccions molt greus les accions o omissions següents:

1. La prestació de serveis o el trasllat de la ubicació d'establiments sense autorització administrativa.

2. El cessament de la prestació de serveis, prèviament autoritzats, malgrat la denegació de l'autorització administrativa.

3. Obstrucció de l'acció de la inspecció de serveis socials, ja sigui per la negativa d'accés a qualsevol dels espais comuns o privats de l'establiment, per l'obstaculització de l'exercici de les funcions inspectores o bé per la no-aportació de la documentació requerida.

4. Imposar als usuaris dels serveis maltractaments o condicions humiliants.

5. El fet d'imposar als usuaris dels serveis dificultats injustificades per al gaudi dels seus drets fonamentals.

6. Incompliment de la normativa que regula la qualificació i la dedicació del personal dels serveis.

7. Incompliment de la normativa reguladora de les condicions materials mínimes que han de complir els establiments socials per la instal·lació de llits en espais inadequats per a l'ús de dormitori o per excés d'ocupació o de llits en un espai dormitori.

8. Totes aquelles accions o omissions que constitueixin incompliment de les obligacions o vulneració de les prohibicions establertes en la normativa reguladora de les condicions materials o funcionals mínimes que han de complir els serveis i establiments socials, que no estiguin tipificades expressament per la present disposició com a infraccions lleus o greus, sempre que l'acció o l'omissió posi en perill la seguretat o salut dels usuaris.

Sancions 48.1 Els òrgans administratius competents per a la iniciació, instrucció i resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades a l'article anterior hauran de seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador, amb les particularitats establertes pel reglament específic d'aquesta Llei. 48.2 Les infraccions lleus poden ser sancionades amb multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent a un període de temps comprès entre un dia i 4 mesos. 48.3 Per la comissió d'infraccions greus es poden imposar una o més de les sancions següents:

1. Multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent a un període de temps comprès entre 4 mesos i un dia i 8 mesos.

2. Inhabilitació temporal per un període fins a 5 anys del director o del responsable del servei.

3. Proscripció del finançament públic per un màxim de dos anys.

4. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de la prestació de serveis o de la realització d'activitats, per un període màxim d'un mes. 48.4 Per la comissió d'infraccions molt greus es poden imposar una o més de les sancions següents:

1. Multa per una quantia equivalent a l'import del salari mínim interprofessional corresponent al període de temps comprès entre 8 mesos i un dia i un any.

2. Inhabilitació definitiva o temporal per un període superior a 5 anys i no superior a 10 anys, del director o del responsable del servei.

3. Proscripció de finançament públic per un període superior als 2 anys i inferior als 5 anys.

4. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de prestació de serveis o de realització d'activitats per un període superior a un mes i no superior a 5 anys.

5. Cancel·lació de l'autorització de l'operativitat social de l'entitat, totalment o parcialment. 48.5 Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i, si s'escau, per a la graduació de la quantia de les multes i de la duració de les sancions temporals, les autoritats competents hauran de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:

1. El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.

2. Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns.

3. La reincidència o la reiteració.

4. La transcendència econòmica i social de la infracció.

5. El compliment espontani de les normes infringides per part de l'infractor per iniciativa pròpia, en qualsevol moment del procés administratiu sancionador, si encara no ha estat dictada resolució. 48.6 Quan el benefici econòmic que resulti d'una infracció tipificada en aquesta Llei sigui superior a la sanció pecuniària que correspongui, aquesta podrà incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut. En el cas que la infracció comesa derivi de l'incompliment de la normativa vigent en matèria de preus, la resolució sancionadora podrà incloure un pronunciament sobre l'existència d'una indemnització per als usuaris en una quantia equivalent a l'import de les quanties indegudament percebudes. 48.7 L'objectiu de la sanció ha de ser la correcció de les distorsions i els perjudicis causats.

Prescripció Les infraccions molt greus prescriuran al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d'un any, a comptar de la data de la comissió de la infracció.

Mesures precautòries No tenen caràcter de sanció la resolució de tancament de centres ni la prohibició d'activitats que no compten amb autorització d'operativitat fetes per l'autoritat competent, en prevenció de perjudicis als usuaris. Aquest fet no obsta perquè simultàniament es disposi la incoació d'expedients sancionadors.

Mesures cautelars en el procediment sancionador 51.1 En qualsevol moment del procediment, l'òrgan competent per iniciar l'expedient podrà adoptar, mitjançant acord motivat, les mesures cautelars necessàries per assegurar l'eficàcia de la resolució final que es pugui dictar. 51.2 Les mesures cautelars, que hauran d'ajustar-se en intensitat i proporcionalitat a la naturalesa i gravetat de la presumpta infracció, podran consistir en:

1. Tancament temporal, total o parcial, de l'establiment o suspensió temporal, total o parcial, de la prestació de serveis o de la realització d'activitats, incloent en aquesta darrera categoria la prohibició d'acceptació de nous usuaris.

2. Prestació de fiança fins a una quantia equivalent a l'import mínim de la multa que podria correspondre per la comissió de la presumpta infracció. 51.3 Durant la tramitació del procediment s'han d'aixecar aquestes mesures si han desaparegut les causes que van motivar-ne l'adopció. La resolució definitiva de l'expedient ratificarà o deixarà sense efecte la mesura cautelar adoptada.

TÍTOL 6 De l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

Naturalesa jurídica de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 52.1 L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, creat per la Llei 12/1983, de 14 de juliol, exerceix a tot el territori de Catalunya les prestacions i serveis en matèria d'assistència i serveis socials que li assigna aquesta Llei. 52.2 L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials té personalitat jurídica pròpia i naturalesa d'Entitat Gestora de la Seguretat Social i gaudeix de plena capacitat jurídica i de capacitat patrimonial en els termes establerts en l'Estatut de Catalunya i per altra normativa que li sigui aplicable. També gaudeix de reserva de nom i dels beneficis, excepcions i franquícies de qualsevulla naturalesa que la legislació general de l'Estat atribueixi a les Entitats Gestores de la Seguretat Social. 52.3 L'Institut Català de Serveis Socials és adscrit al departament competent en matèria d'assistència i serveis socials i actua sota la direcció, vigilància i tutela d'aquest.

Funcions Correspon a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials la titularitat de la gestió de:

1. Les prestacions econòmiques d'assistència social, tant les de la Generalitat com les provinents de la Seguretat Social.

2. Les altres funcions que li assigni el departament competent en matèria d'assistència i serveis socials d'acord amb la normativa reguladora de l'Institut.

Finançament 54.1 L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials es finança:

1. Amb els recursos que la Seguretat Social afecta per a les seves prestacions econòmiques.

2. Amb les consignacions pressupostàries de la Generalitat amb la finalitat indicada en la lletra anterior.

3. Amb les subvencions, les donacions i qualssevulla altres aportacions d'entitats públiques i d'entitats i persones privades. 54.2 També es finança amb els recursos i aportacions de la Seguretat Social i de la Generalitat per a l'assistència social i la prestació de serveis socials, quan la seva gestió correspongui a l'Institut.

Participació democràtica 55.1 La participació democràtica en el control i en la vigilància de la gestió de les prestacions de la Seguretat Social corresponents a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials s'efectua mitjançant el Consell General i les comissions executives territorials, on hi ha d'haver, per parts iguals, representants dels sindicats, de les organitzacions empresarials i de la Generalitat. 55.2 El Consell General de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials es compon de: 13 representants dels sindicats més representatius, en proporció a la seva representativitat en l'àmbit territorial de Catalunya. 13 representants de les organitzacions empresarials de més representativitat en aquell mateix àmbit. 13 representants de la Generalitat de Catalunya. Com a organisme de control i vigilància de la gestió dels serveis i les prestacions de la Seguretat Social correspon al Consell General:

1. Elaborar els criteris d'actuació de l'Institut respectiu.

2. Elaborar l'avantprojecte de pressupost d'acord amb el que disposaran les normes pressupostàries de la Generalitat.

3. Aprovar la memòria anual, per elevar-la al conseller competent en matèria d'assistència i serveis socials. 55.3 La Comissió Executiva Territorial es compon de: 3 representants dels sindicats més representatius, en proporció a la seva representativitat en l'àmbit territorial corresponent. 3 representants de les organitzacions empresarials de més representativitat en l'àmbit territorial corresponent. 3 representants de la Generalitat de Catalunya. Correspon a la Comissió Executiva Territorial de controlar l'aplicació al seu nivell territorial dels acords del Consell General, així com de proposar, si s'escau, les mesures que es considerin necessàries per al perfeccionament d'aquests acords. 55.4 La representativitat de les organitzacions empresarials i dels sindicats s'ha d'establir d'acord amb el que prescriu la disposició addicional 6 de l'Estatut dels treballadors.

Règim jurídic 56.1 Les resolucions en matèria de Seguretat Social de l'Institut Català de Serveis Socials són impugnables en els mateixos supòsits i amb els mateixos requisits que la legislació general estableix per a les Entitats Gestores de la Seguretat Social. 56.2 Tanmateix, el departament competent en matèria d'Assistència i Serveis Socials ha d'adoptar les mesures pertinents sobre l'ordenació administració de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a fi de simplificar i agilitar la tramitació dels assumptes de la seva competència, tenint en compte, però, l'eficàcia, la seguretat jurídica i el benefici dels administrats.

Règim pressupostari 57.1 El pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials s'ha d'incloure, d'acord amb l'article 49 de l'Estatut de Catalunya, en el pressupost únic de la Generalitat d'una manera perfectament diferenciada, i s'han de reflectir els estats d'ingressos i de despeses, separadament dels restants, els provinents de la Seguretat Social. Tot això s'ha de fer sens perjudici del que estableixen les normes de règim econòmic de la Seguretat Social dictades per l'Estat. 57.2 No es poden autoritzar transferències de crèdit a partir del pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, llevat que no siguin entre crèdits consignats als mateixos serveis de la Seguretat Social, d'una banda, i entre els crèdits afectats per la Generalitat, de l'altra. 57.3 En la liquidació del pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials s'ha de garantir que els romanents de crèdit que es puguin produir seran incorporats en els mateixos conceptes pressupostaris de l'exercici següent.

Règim de tresoreria 58.1 La Tresoreria General de la Generalitat té al seu càrrec el servei de tresoreria de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, la qual rep els recursos, tant els propis com els provinents de l'Estat, de la Tresoreria General de la Seguretat Social o d'altres procedències, i efectua els pagaments que aquella ordena per al compliment dels seus fins. 58.2 Tenint en compte el caràcter d'Entitat Gestora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i la naturalesa dels serveis administrats, la Tresoreria General pot efectuar avenços a l'Institut o als seus creditors, d'acord amb el que estableix la normativa vigent. 58.3 Els fons que, procedents de la Seguretat Social, gestioni la Tresoreria General de la Generalitat han de ser comptabilitzats separadament de la resta de recursos que administri la Tresoreria. Així mateix, si s'escau, els rendiments provinents de la seva col·locació en les entitats financeres corresponents s'han de comptabilitzar també separadament i aplicar específicament a finançar els crèdits pressupostaris afectats a la Seguretat Social, mitjançant transferències d'aquests fons a aquelles partides pressupostàries.

Règim patrimonial 59.1 Per tal de preservar els recursos de la Seguretat Social i el patrimoni de la Generalitat, el departament competent en matèria d'economia i finances ha d'establir la comptabilitat i el registre corresponents, que permetin de conèixer tothora el caràcter dels béns i els recursos adscrits a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, la seva titularitat i la seva destinació. 59.2 Els béns i els recursos que la Generalitat adscrigui a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials revertiran a la Generalitat en les mateixes condicions que tenien en el moment de ser-hi adscrits, en el cas que l'esmentat Institut s'extingeixi o sofreixi una modificació que afecti la naturalesa de les seves funcions.

Competències del Govern sobre l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials Corresponen al Govern, en relació amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, les funcions següents:

1. L'aprovació de l'estructura organitzativa de l'Institut.

2. L'acord de nomenament i de separació del director general de l'Institut, a proposta del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials.

3. L'aprovació dels projectes de pressupost de l'Institut.

4. Aquelles altres que li atribueix l'ordenament vigent.

Competències del departament competent en matèria d'assistència i serveis socials sobre l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials 61.1 Corresponen al departament competent en matèria d'assistència i serveis socials, en relació amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, les funcions següents:

1. La direcció, la vigilància i la tutela de l'Institut.

2. El control, la inspecció i l'avaluació de la gestió de l'Institut quan s'escaigui.

3. La proposta al Govern de l'estructura organitzativa de l'Institut.

4. L'aprovació de les propostes dels avantprojectes de pressupost presentats per l'Institut.

5. Aquelles altres que li atribueix l'ordenament jurídic vigent. 61.2 Correspon al departament competent en matèria d'economia i finances de proposar al Govern els avantprojectes de pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, inclòs en el pressupost únic de la Generalitat, que li ha de ser presentat pel departament competent en matèria d'assistència i serveis socials. 61.3 Correspon a la Intervenció General de la Generalitat la fiscalització, el control financer i el control d'eficàcia de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

Disposicions addicionals

Primera L'estructura territorial del Sistema Català de Serveis Socials s'ha d'adequar en cada moment a les modificacions de l'organització territorial de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.

Segona

-1 Els traspassos de funcions que efectua aquesta Llei s'han de fer efectius per mitjà d'una comissió paritària composta per la Generalitat i per cadascun dels consells comarcals o ajuntaments de municipis de més de vint mil habitants, que ha d'acordar el traspàs de la gestió dels serveis i dels mitjans personals i econòmics en el termini de dos anys. Aquests traspassos s'han de fer d'acord amb els criteris de finançament i el nivell de cobertura vigents en el moment d'efectuar-los. Els acords amb els dits consells comarcals i ajuntaments s'han d'elevar al Govern, que els ha d'aprovar per decret.

-2 Durant el procés de traspàs dels serveis i recursos socials que estableix la Llei 26/1991, del 13 de desembre, de transferència de competències de les diputacions provincials a la Generalitat de Catalunya i als consells comarcals en matèria de serveis i assistència social, els serveis que encara gestionin les diputacions provincials en aquesta matèria resten supeditats al que disposa la Llei present.

-3 Els traspassos en la gestió dels serveis no impliquen un canvi de titularitat patrimonial.

-4 Totes les administracions implicades en el procés de traspassos han de vetllar per la continuïtat en la prestació dels serveis mentre s'efectuen aquells.

Tercera Cap administració pública no pot reduir el contingut assistencial que està gestionant d'acord amb les competències que li atribueix la legislació vigent en matèria de serveis socials, llevat que sigui per integrar els seus serveis o establiments, per mitjà d'un conveni de cooperació interadministrativa, en una altra administració.

Quarta Totes les referències que aquesta Llei fa a les comarques s'entén que són fetes, pel que fa a l'àmbit territorial d'Era Val d'Aran, al Conselh Generau d'Aran.

Cinquena El règim de serveis socials del municipi de Barcelona s'ha d'adequar a la Llei especial de la ciutat a què fa referència l'article 75 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, quan aquesta es promulgui.

Sisena D'acord amb l'article 21.b) els serveis de tractament i reinserció de la delinqüència infantil i juvenil i els serveis socials penitenciaris es consideren com a serveis d'existència necessària a la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública a desenvolupar en l'àmbit territorial de Catalunya. Corresponen al departament competent en matèria de justícia la prestació i la gestió d'aquests serveis, sens perjudici del que estableix l'article 25 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Setena El Consell General de Serveis Socials i el Consell General de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials han d'establir les formes de coordinació periòdica per assegurar els nivells òptims d'informació, assessorament i consulta sobre les actuacions atribuïdes a ambdós consells.

Vuitena El Govern de la Generalitat pot delegar als ens locals la gestió d'aquells centres i serveis competència d'aquells, d'acord amb el que preveu la legislació de règim local i en les condicions que es determinin per reglament.

Disposicions finals

Primera Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller competent en matèria d'assistència i serveis socials per dictar les disposicions i prendre les mesures necessàries en relació amb el desplegament i l'execució d'aquesta Llei.

Segona S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè, d'acord amb les competències de planificació i ordenació dels serveis socials que li atorga aquesta llei, adapti, si escau, la composició, la delimitació, la sectorització i l'assignació funcional de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública que estableix aquesta Llei i perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament d'aquesta Xarxa.

Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei o la contradiguin i expressament el Decret legislatiu 5/1994, de 13 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials, a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Annex

Delimitació de les àrees bàsiques de serveis socials

Als efectes d'aquesta Llei, el territori de Catalunya se sectoritza en les següents àrees bàsiques de serveis socials, sens perjudici del que estableix l'article 8.2: 1.1 Sector comarcal de serveis socials Barcelonès: 1.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Badalona. Correspon al municipi de Badalona. 1.1.2 Àrea bàsica de serveis socials Barcelona. Correspon al municipi de Barcelona. 1.1.3 Àrea bàsica de serveis socials L'Hospitalet de Llobregat. Correspon al municipi de l'Hospitalet de Llobregat. 1.1.4 Àrea bàsica de serveis socials Sant Adrià de Besòs. Correspon al municipi de Sant Adrià de Besòs. 1.1.5 Àrea bàsica de serveis socials Santa Coloma de Gramenet. Correspon al municipi de Santa Coloma de Gramenet. 1.2 Sector comarcal de serveis socials Maresme: 1.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Mataró. Correspon al municipi de Mataró. 1.2.2 Àrea bàsica de serveis socials Premià de Mar. Correspon al municipi de Premià de Mar. 1.2.3 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Maresme. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 2.1 Sector comarcal de serveis socials Bages: 2.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Manresa. Correspon al municipi de Manresa. 2.1.2 Àrea bàsica de serveis sociales Resto del Bages. Correspon de la comarca fins a vint mil habitants. 2.2 Sector comarcal de serveis socials Berguedà: 2.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Berguedà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 2.3 Sector comarcal de serveis socials Osona: 2.3.1 Àrea bàsica de serveis socials Vic. Correspon al municipi de Vic. 2.3.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta d'Osona. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 2.4 Sector comarcal de serveis socials Vallès Occidental: 2.4.1 Àrea bàsica de serveis socials Barberà del Vallès. Correspon al municipi de Barberà del Vallès. 2.4.2 Àrea bàsica de serveis socials Cerdanyola del Vallès. Correspon al municipi de Cerdanyola del Vallès. 2.4.3 Àrea bàsica de serveis socials Montcada i Reixac. Correspon al municipi de Montcada i Reixac. 2.4.4 Àrea bàsica de serveis socials Ripollet. Correspon al municipi de Ripollet. 2.4.5 Àrea bàsica de serveis socials Rubí. Correspon al municipi de Rubí. 2.4.6 Àrea bàsica de serveis socials Sabadell. Correspon al municipi de Sabadell. 2.4.7 Àrea bàsica de serveis socials Sant Cugat del Vallès. Correspon al municipi de Sant Cugat del Vallès. 2.4.8 Àrea bàsica de serveis socials Terrassa. Correspon al municipi de Terrassa. 2.4.9 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Vallès Occidental. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 2.5 Sector comarcal de serveis socials Vallès Oriental: 2.5.1 Àrea bàsica de serveis socials Granollers. Correspon al municipi de Granollers. 2.5.2 Àrea bàsica de serveis socials Mollet del Vallès. Correspon al municipi de Mollet del Vallès. 2.5.3 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Vallès Oriental. Correspon al conjunt de municipis de la comarca de fins a vint mil habitants. 3.1 Sector comarcal de serveis socials Anoia: 3.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Igualada. Correspon al municipi d'Igualada. 3.1.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de l'Anoia. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 3.2 Sector comarcal de serveis socials Alt Penedès: 3.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Vilafranca del Penedès. Correspon al municipi de Vilafranca del Penedès. 3.2.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de l'Alt Penedès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 3.3 Sector comarcal de serveis socials Baix Llobregat: 3.3.1 Àrea bàsica de serveis socials Castelldefels. Correspon al municipi de Castelldefels. 3.3.2 Àrea bàsica de serveis socials Cornellà de Llobregat. Correspon al municipi de Cornellà de Llobregat. 3.3.3 Àrea bàsica de serveis socials Esplugues de Llobregat. Correspon al municipi d'Esplugues de Llobregat. 3.3.4 Àrea bàsica de serveis socials Gavà. Correspon al municipi de Gavà. 3.3.5 Àrea bàsica de serveis socials El Prat de Llobregat. Correspon al municipi del Prat de Llobregat. 3.3.6 Àrea bàsica de serveis socials Sant Boi de Llobregat. Correspon al municipi de Sant Boi de Llobregat. 3.3.7 Àrea bàsica de serveis socials Sant Feliu de Llobregat. Correspon al municipi de Sant Feliu de Llobregat. 3.3.8 Àrea bàsica de serveis socials Sant Joan Despí. Correspon al municipi de Sant Joan Despí. 3.3.9 Àrea bàsica de serveis socials Sant Vicenç dels Horts. Correspon al municipi de Sant Vicenç dels Horts. 3.3.10 Àrea bàsica de serveis socials Viladecans. Correspon al municipi de Viladecans. 3.3.11 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Baix Llobregat. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 3.4 Sector comarcal de serveis socials Garraf: 3.4.1 Àrea bàsica de serveis socials Vilanova i la Geltrú. Correspon al municipi de Vilanova i la Geltrú. 3.4.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Garraf. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 4.1 Sector comarcal de serveis socials Alt Empordà: 4.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Figueres. Correspon al municipi de Figueres. 4.1.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de l'Alt Empordà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 4.2 Sector comarcal de serveis socials Baix Empordà: 4.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Baix Empordà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 4.3 Sector comarcal de serveis socials Cerdanya: 4.3.1 Àrea bàsica de serveis socials Cerdanya. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 4.4 Sector comarcal de serveis socials Garrotxa: 4.4.1 Àrea bàsica de serveis socials Olot. Correspon al municipi d'Olot. 4.4.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de la Garrotxa. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 4.5 Sector comarcal de serveis socials Gironès: 4.5.1 Àrea bàsica de serveis socials Girona. Correspon al municipi de Girona. 4.5.2 Àrea bàsica de serveis socials Salt. Correspon al municipi de Salt. 4.5.3 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Gironès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 4.6 Sector comarcal de serveis socials Pla de l'Estany: 4.6.1 Àrea bàsica de serveis socials Pla de l'Estany. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 4.7 Sector comarcal de serveis socials Ripollès: 4.7.1 Àrea bàsica de serveis socials Ripollès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 4.8 Sector comarcal de serveis socials Selva: 4.8.1 Àrea bàsica de serveis socials Blanes. Correspon al municipi de Blanes. 4.8.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de la Selva. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 5.1 Sector comarcal de serveis socials Alt Camp: 5.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Valls. Correspon al municipi de Valls. 5.1.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta de l'Alt Camp. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 5.2 Sector comarcal de serveis socials Baix Camp: 5.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Reus. Correspon al municipi de Reus. 5.2.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Baix Camp. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 5.3 Sector comarcal de serveis socials Baix Penedès: 5.3.1 Àrea bàsica de serveis socials Baix Penedès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 5.4 Sector comarcal de serveis socials Baix Ebre: 5.4.1 Àrea bàsica de serveis socials Tortosa. Correspon al municipi de Tortosa. 5.4.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Baix Ebre. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 5.5 Sector comarcal de serveis socials Conca de Barberà: 5.5.1 Àrea bàsica de serveis socials Conca de Barberà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 5.6 Sector comarcal de serveis socials Montsià: 5.6.1 Àrea bàsica de serveis socials Montsià. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 5.7 Sector comarcal de serveis socials Priorat: 5.7.1 Àrea bàsica de serveis socials Priorat. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 5.8 Sector comarcal de serveis socials Ribera d'Ebre: 5.8.1 Àrea bàsica de serveis socials Ribera d'Ebre. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 5.9 Sector comarcal de serveis socials Tarragonès: 5.9.1 Àrea bàsica de serveis socials Tarragona. Correspon al municipi de Tarragona. 5.9.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Tarragonès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 5.10 Sector comarcal de serveis socials Terra Alta: 5.10.1 Àrea bàsica de serveis socials Terra Alta. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.1 Sector comarcal de serveis socials Alt Urgell: 6.1.1 Àrea bàsica de serveis socials Alt Urgell. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.2 Sector comarcal de serveis socials Alta Ribagorça: 6.2.1 Àrea bàsica de serveis socials Alta Ribagorça. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.3 Sector comarcal de serveis socials Garrigues: 6.3.1 Àrea bàsica de serveis socials Garrigues. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.4 Sector comarcal de serveis socials Noguera: 6.4.1 Àrea bàsica de serveis socials Noguera. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.5 Sector comarcal de serveis socials Pallars Jussà: 6.5.1 Àrea bàsica de serveis socials Pallars Jussà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.6 Sector comarcal de serveis socials Pallars Sobirà: 6.6.1 Àrea bàsica de serveis socials Pallars Sobirà. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.7 Sector comarcal de serveis socials Pla d'Urgell: 6.7.1 Àrea bàsica de serveis socials Pla d'Urgell. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.8 Sector comarcal de serveis socials Segarra: 6.8.1 Àrea bàsica de serveis socials Segarra. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.9 Sector comarcal de serveis socials Segrià: 6.9.1 Àrea bàsica de serveis socials Lleida. Correspon al municipi de Lleida. 6.9.2 Àrea bàsica de serveis socials Resta del Segrià. Correspon al conjunt de municipis de la comarca fins a vint mil habitants. 6.10 Sector comarcal de serveis socials Solsonès: 6.10.1 Àrea bàsica de serveis socials Solsonès. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.11 Sector comarcal de serveis socials Urgell: 6.11.1 Àrea bàsica de serveis socials Urgell. Correspon al conjunt de municipis de la comarca. 6.12 Sector comarcal de serveis socials Val d'Aran: 6.12.1 Àrea bàsica de serveis socials Val d'Aran. Correspon al conjunt de municipis d'Era Val d'Aran.

(94.327.030)