DECRET LEGISLATIU 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

SecciónDisposicions Generals
Rango de LeyDecret Legislatiu

L'article 1 de la Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la qual s'autoritza la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, va conferir l'autorització al Govern de la Generalitat per refondre en un text únic la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística, la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, i la legislació urbanística vigent a Catalunya per imperatiu de la disposició final d'ambdós textos legals. L'autorització per refondre s'estenia també a l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels textos legals referenciats i també a la incorporació de les addicions o modificacions posteriors contingudes en les disposicions aprovades pel Parlament de Catalunya, que afecten la matèria objecte de la refosa, detallades en l'annex de la mateixa Llei.

En exercici d'aquesta delegació, s'ha redactat el present text refós, que es sistematitza en un títol preliminar i sis títols, referents als òrgans urbanístics, el planejament urbanístic del territori, el règim urbanístic del sòl, execució dels plans d'ordenació, exercici de les facultats relatives a l'ús del sòl i edificació i règim jurídic.

Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la Llei 12/1990 de 5 de juliol, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article únic

S'aprova el text refós, que s'insereix a continuació, dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Disposició final Aquest Decret Legislatiu entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 12 de juliol de 1990

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.

Títol Preliminar

Article 1

És objecte d'aquesta Llei la regulació de la matèria urbanística en el territori de Catalunya.

Article 2

L'activitat urbanística es referirà als aspectes següents:

  1. Planejament urbanístic.

  2. Règim urbanístic del sòl.

  3. Execució de l'obra urbanitzadora.

  4. Foment i intervenció de l'exercici de les facultats dominicals relatives a l'ús del sòl i edificació.

Article 3

-1 La competència urbanística concernent al planejament comprendrà les facultats que segueixen:

  1. Formular el Pla Territorial General i els Territorials Parcials.

  2. Formular plans Directors de Coordinació, plans Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries de planejament.

  3. Emplaçar els centres de producció i de residència de la manera més convenient per a la millor distribució de la població en el territori.

  4. Dividir el territori municipal en àrees de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

  5. Establir zones diferents d'utilització segons la densitat de la població que hagi d'habitar-les, percentatge de terreny que pugui ser ocupat per construccions, volum, forma, nombre de plantes, classe i destí dels edificis, amb criteris d'ordenació generals uniformes per a cada zona.

  6. Formular el traçat de les vies públiques i dels mitjans de transport.

  7. Establir espais lliures per a parcs i jardins públics en proporció adequada a les necessitats col·lectives, en els termes establerts en aquesta Llei.

  8. Assenyalar l'emplaçament i característiques dels centres i serveis d'interès públic i social, centres docents, aeroports i llocs anàlegs.

  9. Determinar la configuració de les parcel·les edificables.

  10. Limitar l'ús del sòl i de les edificacions.

  11. Orientar la composició arquitectònica de les edificacions i regular, en els casos que fos necessari, les seves característiques estètiques.

    -2 La competència urbanística en ordre al règim del sòl comprendrà les funcions següents:

  12. Procurar que el sòl s'utilitzi en congruència amb la utilitat pública i la funció social de la propietat.

  13. Impedir la desigual atribució dels beneficis i càrregues del planejament entre els propietaris afectats i imposar-ne la justa distribució.

  14. Regular el mercat de terrenys urbans i urbanitzables com a garantia del dret constitucional d'habitatge digne.

  15. Afectar l'augment del valor del sòl originat pel planejament al pagament de les despeses d'urbanització.

  16. Assegurar l'ús racional del sòl quant al manteniment d'una densitat adequada al benestar de la població.

  17. Adquirir terrenys i construccions per a constituir patrimonis de sòl.

    -3 La competència urbanística pel que fa a l'execució de l'obra urbanitzadora confereix les facultats següents:

  18. Canalitzar, dirigir, realitzar, concedir i fiscalitzar l'execució de les obres d'urbanització.

  19. Expropiar els terrenys i construccions necessaris per efectuar les obres i quantes actuacions convinguin a l'economia de la urbanització.

    -4 La competència urbanística en ordre al foment i intervenció en l'exercici de les facultats dominicals relatives a l'ús del sòl i de l'edificació inclourà les facultats següents:

  20. Cedir terrenys edificables i drets de superfícies.

  21. Intervenir la parcel·lació.

  22. Exigir als propietaris que edifiquin en terminis prefixats.

  23. Imposar l'alienació quan no s'edifiquessin en el temps o en la forma previstos.

  24. Prohibir els usos que no s'ajustin al Planejament.

  25. Intervenir la construcció i l'ús de les finques.

  26. Promoure la possibilitat que es facilitin als propietaris els mitjans necessaris per complir les obligacions imposades per aquesta Llei.

    -5 Les esmentades facultats tenen caràcter enunciatiu i no limitador. La competència urbanística inclourà quantes altres hi fossin congruents per a ser exercides d'acord amb aquesta Llei.

Article 4

-1 La gestió urbanística podrà encomanar-se a organismes de caràcter públic, a la iniciativa privada i a entitats mixtes.

-2 La gestió pública suscitarà, en la mesura més àmplia possible, la iniciativa privada i la substituirà, quan aquesta no arribés a complir els objectius necessaris, amb les compensacions que aquesta Llei estableix. En la formulació, tramitació i gestió del planejament urbanístic els òrgans competents hauran d'assegurar la major participació dels interessats i en particular, els drets d'iniciativa i informació per part de les corporacions, associacions i particulars.

Títol 1

Òrgans directius i gestors

Capítol 1 Disposicions generals

Article 5

-1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat:

  1. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

  2. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

  3. Les Comissions d'Urbanisme.

  4. La Direcció General d'Urbanisme.

-2 És organisme autònom de la Generalitat, amb competències urbanístiques, l'Institut Català del Sòl, que es regeix per la seva legislació específica.

-3 Sens perjudici de la competència urbanística atribuïda al Govern de la Generalitat, l'activitat urbanística es desenvoluparà sota la direcció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

-4 Els òrgans urbanístics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques coordinaran les seves atribucions amb els dels altres departaments.

-5 Les entitats locals exerciran les seves competències en matèria urbanística en els termes previstos en aquesta Llei i en la legislació de règim local.

-6 La Generalitat fomentarà l'acció de les entitats Locals, que cooperaran en l'exercici de la competència que els hi confereix la seva legislació i s'hi subrogaran quan no l'exercissin adequadament, o la seva comesa excedeixi de les seves possibilitats, d'acord amb la legislació de règim local.

Article 6

-1 Els òrgans urbanístics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques exerciran les seves respectives funcions en un ordre jeràrquic.

-2 Els òrgans urbanístics podran delegar en l'immediat d'inferior jerarquia, per un termini determinat i renovable, l'exercici de les facultats que considerin convenients per a la major eficàcia dels serveis.

-3 També podrà qualsevol òrgan superior recabar el coneixement de l'assumpte que competeixi als inferiors jeràrquics i revisar l'actuació d'aquests.

Article 7

La competència que regulen els articles 48, 51.2, 52,

251, 252 i 261 d'aquesta Llei s'exercirà indistintament per qualsevol dels organismes a què es refereix cadascun dels esmentats preceptes.

Capítol 2

Òrgans urbanístics de la Generalitat

Article 8

La Comissió d'Urbanisme de Catalunya, creada pel Decret de 27 de setembre de 1978, enquadrada en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, és l'òrgan superior de caràcter consultiu en matèria de planejament i urbanisme, en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya. La seva composició es determinarà reglamentàriament.

Article 9

-1 La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informarà preceptivament amb caràcter previ a l'aprovació del planejament de municipis de més de 50.000 habitants, i sempre que es requereixi el seu informe per a qualsevol disposició legal o reglamentària.

-2 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques podrà sotmetre igualment a consulta de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya els assumptes relacionats amb la seva competència que cregui convenients.

-3 Quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques dissenteixi de l'informe preceptiu de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, la resolució de l'assumpte correspondrà al Govern de la Generalitat.

Article 10

La Direcció General d'Urbanisme actuarà com a òrgan permanent encarregat de la preparació dels assumptes de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de la gestió i execució dels acords del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Article 11

-1 Les Comissions d'Urbanisme estaran presidides pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i hi tindran representació les corporacions locals i els departaments de l'Estat i la Generalitat, d'acord amb els seus respectius règims de competències.

-2 A més de les competències que els corresponen per aquesta Llei i les derivades per la legislació específica de la Generalitat de Catalunya, les facultats de les comissions d'Urbanisme seran de caràcter informatiu, gestor, resolutori i de fiscalització i es dirigiran a orientar, fomentar i inspeccionar el planejament i la realització de les obres necessàries per al desenvolupament urbà.

Capítol 3 Entitats Locals

Article 12

La competència urbanística dels ajuntaments comprendrà totes les facultats que sent de caire local no haguessin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a d'altres organismes.

Article 13

-1 Els ajuntaments podran instituir gerències urbanístiques per estudiar, orientar, dirigir, executar i inspeccionar el planejament.

-2 Per promoure la Gerència urbanística es permutarà una memòria justificativa de la proposta, amb exposició dels Plans, règim funcional i recursos econòmics projectats.

-3 La Resolució que constitueixi la Gerència determinarà les seves facultats.

Article 14

-1 Els municipis podran constituir Mancomunitats voluntàries per al desenvolupament de llur competència urbanística de conformitat amb el que estableix la legislació de règim local.

-2 Constituïda la Mancomunitat, les facultats municipals corresponents s'exerciran a través de l'organització comuna, que vetllarà per tal que en el desenvolupament de les que s'haguessin reservat o delegat en els ajuntaments separadament s'observin puntualment les disposicions d'aquesta Llei i del planejament urbanístic vigent.

Article 15

Si algun ajuntament incomplís greument les obligacions que es derivin d'aquesta Llei o del planejament urbanístic vigent, o actués en general amb notòria negligència, el conseller de Governació, a proposta del de Política Territorial i Obres Públiques, podrà designar un gerent o transferir les necessàries atribucions de la Corporació municipal a la Comissió d'Urbanisme, que l'exercirà mitjançant una Comissió especial en la qual hi tindrà representació l'ajuntament.

Article 16

La comarca, d'acord amb la Llei d'organització comarcal de Catalunya, exerceix les competències que li atribueixen les lleis del Parlament, les quals, en qualsevol cas, han d'atorgar competències sobre les matèries següents:

  1. L'ordenació del territori i l'urbanisme.

  2. La seguretat pública i el medi.

Títol 2 Planejament urbanístic del territori

Capítol 1 Classes de plans d'ordenació

Article 17

-1 El planejament territorial es desenvolupa a través del Pla Territorial General, els plans Territorials parcials i els plans Territorials Sectorials en els termes que preveu la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial.

-2 El planejament urbanístic del territori es desenvolupa a través dels plans Directors de Coordinació, de plans Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries de planejament.

-3 Els plans Generals Municipals es desenvolupen per mitjà de plans parcials, plans Especials, Programes d'Actuació Urbanística i Estudis de Detall.

Article 18

Els plans d'ordenació urbanística han d'ésser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels Plans Territorials parcials i facilitar-ne l'acompliment.

Article 19

-1 Els plans Directors de Coordinació establiran, de conformitat amb els principis del Pla Territorial General i les exigències del desenvolupament regional, les directrius per a la coordinació de la ordenació urbanística del territori.

-2 Els plans contindran les determinacions següents:

  1. L'esquema per a la distribució geogràfica dels usos i activitats públics i privats a què hagi de destinar-se prioritàriament el sòl dins el sistema urbà ampli.

  2. L'assenyalament de les àrees en què s'hagin d'establir limitacions per exigències de la legislació específica o altres raons d'interès públic.

  3. Les mesures de protecció a adoptar en ordre a la conservació del sòl, dels altres recursos naturals i la defensa, millora, desenvolupament o renovació del medi ambient natural i del patrimoni històrico-artístic.

  4. L'assenyalament i localització de les infrastructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, l'abastament d'aigua, sanejament, subministrament d'energia i altres d'anàlogues.

-3 Els plans Directors de Coordinació comprendran els estudis que justifiquen l'elecció del model territorial, els plans, normes i programes que requereixi la seva realització i les bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament i execució del propi Pla.

Article 20

-1 Les determinacions dels plans Directors de Coordinació, vincularan l'Administració i els particulars. Les accions que s'hi preveuen es portaran a terme per cada un dels Departaments afectats en les matèries de les seves respectives competències d'acord amb les prescripcions establertes en el Decret de la seva aprovació.

-2 Les entitats locals el territori de les quals estigui afectat, totalment o parcial, per un Pla Director de Coordinació, sens perjudici de la immediata entrada en vigor d'aquest, hauran d'adaptar-se, en el termini màxim d'un any, a les seves determinacions, mitjançant l'oportuna revisió del seu planejament general.

Article 21

Els plans generals municipals d'ordenació, com a instrument d'ordenació integral del territori, comprendran un o varis termes municipals complets. Classificaran el sòl per a l'establiment del règim jurídic corresponent, definiran els elements fonamentals de l'estructura general adoptada per a l'ordenació urbanística del territori i establiran el programa per al seu desenvolupament i execució, així com el termini mínim de la seva vigència.

Article 22

-1 En el sòl urbà, els plans Generals Municipals tenen per objecte: completar l'ordenació mitjançant la regulació detallada de l'ús dels terrenys i de l'edificació; assenyalar la renovació o reforma interior que resultés procedent; definir els elements de l'estructura general del pla corresponents a aquesta classe de terreny i proposar els programes i mesures concretes d'actuació per a la seva execució.

-2 En el sòl urbanitzable, els plans Generals Municipals tenen per objecte: definir els elements fonamentals de l'estructura general de l'ordenació urbanística del territori; establir, segons les seves categories, una regulació genèrica dels diferents usos globals i nivells d'intensitat i fixar els programes de desenvolupament a curt i mig termini referits a un conjunt d'actuacions públiques i privades. Així mateix regularan la forma i condicions amb què podran incorporar-se al desenvolupament urbà actuacions no programades mitjançant els corresponents Programes d'Actuació Urbanística per a la realització d'àmbits urbanístics integrats.

-3 Els plans Generals Municipals tenen per objecte específic, en el sòl no urbanitzable, preservar el susdit sòl del procés de desenvolupament urbà i establir, en el seu cas, mesures de protecció del territori i del paisatge.

Article 23

-1 Els plans Generals Municipals d'ordenació contenen les determinacions de caràcter general següents:

  1. Classificació del sòl amb expressió de les superfícies assignades a cadascun dels tipus i categories de sòl adoptats.

  2. Estructura general i orgànica del territori integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà i, en particular, pels sistemes de comunicació i les seves zones de protecció, l'equipament comunitari, centres públics i els espais lliures destinats a parcs públics i zones verdes. Aquests últims en proporció no inferior a cinc metres quadrats per habitant, sens perjudici de les previsions per a jardins que fan els articles 120.3.1r, quan el planejament faci ús de la facultat de l'article

    122.4 sobre assenyalament de sistemes pels plans parcials. En tot cas es justificarà l'emplaçament dels sistemes en cada classe de règim jurídic del sòl.

  3. Programació en dues etapes de quatre anys del desenvolupament del Pla en ordre a coordinar les actuacions i inversions públiques i privades, i d'acord amb els plans i programes dels diferents Departaments.

  4. Mesures per a la protecció del medi ambient, conservació de la natura i defensa del paisatge, elements naturals i conjunts urbans i històrico-artístics, de conformitat, en el seu cas, amb la legislació específica que sigui d'aplicació en cada supòsit.

  5. Assenyalament de les circumstàncies d'acord amb les quals sigui procedent, en el seu moment, la revisió del Pla, en funció de la població total i el seu índex de creixement, recursos, usos i intensitat d'ocupació i altres elements que varen justificar la classificació del sòl inicialment adoptada.

    -2 A més de les determinacions de caràcter general, els Plans Generals hauran de contenir les següents:

    2.1 En sòl urbà:

  6. Delimitació del seu perímetre amb assenyalament, en el seu cas, de l'àmbit de les operaciones de reforma interior que s'estimin necessàries.

  7. Assignació d'usos detallats corresponents a les diferents zones.

  8. Delimitació dels espais lliures i zones verdes destinats a parcs i jardins públics, així com les zones esportives, d'esbarjo i expansió.

  9. Emplaçaments reservats per a temples, centres docents, públics o privats, assistencials i sanitaris i altres serveis d'interès públic i social.

  10. Traçat i característiques de la xarxa viària i previsió d'aparcaments amb assenyalament d'alineacions i rasants referit a la totalitat o part d'aquest sòl.

  11. Reglamentació detallada de l'ús, volum i condicions higiènico-sanitàries dels terrenys i construccions, així com de les característiques estètiques de l'ordenació, de l'edificació i del seu entorn.

  12. Característiques i traçat de les galeries i xarxes de serveis, per a l'abastament d'aigua, gas, energia elèctrica, del clavagueram i d'aquells altres serveis que, en el seu cas, prevegi el Pla.

  13. Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i de l'execució de les obres d'urbanització.

  14. Delimitació de les unitats d'actuació a efectes de la cessió obligatòria i gratuïta de sòls amb destinació a jardins, places, centres docents i assistencials. En aquestes determinacions s'expressaran les que conservin, modifiquin i perfeccionin l'ordenació existent. Les dotacions dels apartats c) i d) s'establiran en funció de les característiques sòcio-econòmiques de la població i acomplint l'establert a la legislació específica de la matèria.

    2.2 En sòl urbanitzable programat:

  15. Desenvolupament dels sistemes de l'estructura general de l'ordenació urbanística del territori i en el seu cas, dels altres sistemes que el planejament general adscrigui a un sector de planejament, amb la precisió suficient per a permetre la redacció de plans parcials.

  16. Determinació de l'aprofitament mitjà de cadascun dels sectors de planejament parcial.

  17. Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua, gas, energia elèctrica, servei telefònic, clavegueram i altres serveis que en el seu cas prevegi el Pla.

  18. Divisió del territori en sectors per al desenvolupament en plans parcials amb fixació de la densitat màxima d'habitatge per hectàrea.

  19. Justificació de la màxima adscripció de sistemes a sectors d'acord amb l'article 25. El contingut del Pla General incorporarà a aquesta categoria de sòl les determinacions de Pla General contingudes, si s'escau, en els plans parcials que respecti.

    2.3 En sòl urbanitzable no programat:

  20. Assenyalament dels usos incompatibles amb els previstos en les diferents classes de sòl i amb l'estructura general.

  21. Establiment de les característiques tècniques i magnituds mínimes que han de reunir les actuacions d'aquesta categoria de sòl, en funció dels diferents usos, i les dotacions, serveis i equipaments que els hi corresponguin.

  22. Fixació de les densitats màximes d'habitatges per hectàrea.

    2.4 En el sòl no urbanitzable, el Pla General establirà les mesures i condicions que calguin per a la conservació i protecció de tots i cadascun dels seus elements naturals, bé sigui sòl, flora, fauna o paisatge, a fi d'evitar la seva degradació, i de les edificacions i paratges que per les seves característiques especials ho aconsellen, amb l'àmbit d'aplicació que en cada cas sigui necessari.

    -3 Les determinacions a què fa referència aquest article es desenvoluparan en els següents documents: Memòria i estudis complementaris. Plànols i plans d'informació i d'ordenació urbanística del territori. Normes urbanístiques. Programa d'actuació. Estudi econòmic i financer.

Article 24

-1 Així mateix els plans generals preveuran les reserves de sòl necessàries per a l'equipament comercial públic, i altres de grans centres comercials d'interès social en funció de les necessitats de la població actual i potencial.

-2 Aquestes reserves ho són amb independència de les regulacions que per a sostre comercial prevegin els plans parcials en desenvolupament del sòl urbanitzable.

-3 Les reserves comercials s'establiran considerant la qualitat del servei i la capacitat adquisitiva de la població.

-4 Els aspectes que, com a mínim, ha de contemplar el planejament urbanístic, a fi de garantir l'adequada implantació, són els següents:

  1. La localització dels establiments comercials respondrà a criteris de proximitat, accessibilitat i comoditat per facilitar les compres quotidianes o freqüents.

  2. Per als altres tipus de béns i serveis respondrà a criteris de concentració per garantir una oferta àmplia.

Article 25

-1 Els plans parcials d'Ordenació tenen per objecte en el sòl classificat com a urbanitzable programat, desenvolupar, mitjançant l'ordenació detallada d'una part del seu àmbit territorial, el Pla General i, en el seu cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament, i en el sòl classificat com a urbanitzable no programat, el desenvolupament dels Programes d'Actuació Urbanística. No podran redactar-se plans parcials sense Pla General previ o Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament i, en cap cas, podran modificar les determinacions d'uns i altres.

-2 Sens perjudici del que disposa l'article 112 d'aquesta Llei, els plans parcials d'Ordenació contindran aquestes determinacions:

  1. Assignació d'usos i delimitació de les zones en què es divideix el territori planejat per raó d'aquells i, si s'escau, la divisió en polígons.

  2. D'acord amb el nombre màxim de vivendes previstes, els Plans parcials amb fins residencials han de reservar els sòls de cessió obligatòria i gratuïta per atendre els fins i destinacions següents: Assenyalament de reserves de terrenys per a parcs i jardins, zones esportives i d'esbarjo públic en proporció adequada a les necessitats col·lectives. La superfície destinada a la citada reserva serà com a mínim de divuit metres quadrats per habitatge. Aquesta reserva no podrà ser inferior al deu per cent de la superfície total ordenada. Fixació de reserves de terrenys per a centres culturals i docents públics i privats, en la proporció mínima de deu metres quadrats per habitatge, agrupats segons els mòduls necessaris per a formar unitats escolars completes. Emplaçaments reservats per a temples, centres assistencials i sanitaris, esportius i altres serveis d'interès públic i social, en superfície mínima de sis metres quadrats per vivenda sense que en cap cas aquesta superfície de sòl pugui ser inferior al quatre per cent de la superfície. Traçat i característiques de la xarxa de comunicacions pròpies del sector i del seu enllaç amb el sistema general de comunicacions previst en el Pla General d'Ordenació, amb assenyalament d'alineacions, rasants i, en el seu cas, zones de protecció de la xarxa viària, i previsió d'aparcaments, en proporció mínima d'una plaça per cada cent metres quadrats d'edificació. Quan es tracta de zones que el planejament destina en exclusiva a usos comercials, d'oficina, industrials i d'emmagatzematge, no caldrà fer previsió de sòl destinat a centres docents. En aquest cas la reserva per a altres serveis d'interès públic i social serà el 4% de la superfície de la zona o sector. Per raons d'interès públic, la suma de les superfícies mínimes de cessió obligatòria i de cessió gratuïta previstes per aquest article podrà ésser afectada pels ajuntaments, en cada sector, a una única o diverses d'aquestes destinacions sempre que així ho reguli en el pla general per al conjunt dels sectors d'un mateix cuadrienni. El programa d'actuació ha de garantir que a la fi del quadrienni les superfícies resultants per a cadascun dels fins seran idèntiques a les que resultarien de l'aplicació individualitzada de les cessions anteriorment exposades a cada sector.

  3. Característiques i traçat de les galeries i xarxes d'abastament d'aigua, clavagueram, energia elèctrica, gas i d'aquells altres serveis que, si s'escau, prevegi el pla.

  4. Avaluació econòmica de la implantació dels serveis i de l'execució de les obres d'urbanització.

  5. Pla d'etapes per a l'execució de les obres d'urbanització i, si s'escau, d'edificació.

  6. Determinació del nombre màxim d'habitatges.

  7. Càlcul de l'aprofitament mitjà sectorial en el supòsit que l'àmbit de planejament comprengui zones de qualificació diferent o quan el planejament general prevegi, dins de l'àmbit del sector, reserves de terrenys per a sistemes.

-3 Els plans parcials comprendran els plànols d'informació, inclòs el cadastral, i els estudis justificatius de les seves determinacions, així com els plans de projecte, determinació dels serveis i ordenances reguladores necessàries per a la seva execució, i, si s'escau, els que es fixin reglamentàriament.

Article 26

-1 Els Estudis de Detall podran formular-se quan siguin precisos per completar o, en el seu cas, adaptar determinacions establertes en els plans Generals per al sòl urbà i en els plans parcials.

-2 El seu contingut tindrà per finalitat preveure o reajustar, segons els casos:

  1. L'assenyalament d'alineacions i rasants; i/o

  2. L'ordenació dels volums d'acord amb les especificacions del Pla.

-3 Els Estudis de Detall mantindran les determinacions fonamentals del Pla, sense alterar l'aprofitament que correspon als terrenys compresos en l'Estudi. En cap cas podran ocasionar perjudici ni afectar les condicions de l'ordenació dels predis que hi limiten.

-4 També podran formular-se Estudis de Detall quan siguin precisos per completar el senyalament d'alineacions i rasants, respecte a les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament.

-5 Els Estudis de Detall comprendran els documents justificatius dels extrems assenyalats en el número 2.

Article 27

-1 Els Projectes d'Urbanització són projectes d'obres que tenen per finalitat portar a la pràctica els plans Generals Municipals en el sòl urbà, els plans parcials i, en el seu cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament. No podran contenir determinacions sobre ordenació ni règim del sòl i de l'edificació, i hauran de detallar i programar les obres que comprenguin amb la precisió necessària perquè puguin ser executades per un tècnic diferent de l'autor del projecte.

-2 Els Projectes d'Urbanització no podran modificar les previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que puguin efectuar les adaptacions exigides per l'execució material de les obres.

-3 Els Projectes d'Urbanització comprendran una Memòria descriptiva de les característiques de les obres, plànol de situació en relació amb el conjunt urbà i plànols de projecte i de detall, amidaments, quadres de preus, pressupost i plec de condicions de les obres i serveis.

Article 28

-1 L'ordenació i urbanització de terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat s'efectuarà, de conformitat amb el Pla General Municipal respectiu, mitjançant Programes d'Actuació Urbanística per a la realització d'àmbits urbanístics integrats.

-2 Els Programes d'Actuació Urbanística contindran les següents determinacions:

  1. Desenvolupament dels sistemes d'estructura general de l'ordenació urbanística del territori, amb indicació dels sistemes d'actuació adequats per a fer efectives les reserves de sòl incloses en cada actuació.

  2. Assenyalament d'usos i nivells d'intensitat, amb expressió de l'aprofitament mitjà en tot el seu àmbit.

  3. Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua, clavegueram, telèfons, energia elèctrica, comunicacions i altres serveis que es prevegin.

  4. Divisió del territori per al seu desenvolupament en etapes. Aquestes determinacions es completaran per a cada etapa amb els corresponents plans parcials i els Projectes d'Urbanització. En les promocions privades s'inclouran a més els programes d'edificació.

-3 Els Programes d'Actuació Urbanística comprendran els estudis i plànols d'informació justificatius de les seves determinacions, incloses l'anàlisi de la seva relació amb les previsions del Pla General Municipal i els documents i plànols d'ordenació i de projecte necessaris per a la seva execució.

Article 29

-1 En el desenvolupament de les previsions contingudes en els plans Territorials Sectorials, plans Directors de Coordinació, plans Generals d'Ordenació Urbana, i en les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament es podran redactar, si fos necessari, plans Especials per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, protecció del paisatge i de les vies de comunicació, conservació de determinats àmbits del medi rural, reforma interior, equipaments comercials, sanejament de poblacions i qualsevol altres finalitats anàlogues, sense que en cap cas puguin substituir als plans Generals Municipals com a instruments d'ordenació integral del territori.

-2 També podran redactar-se plans Especials per a l'execució directa d'obres corresponents a la infrastructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà pel que fa a l'assenyalament i localització de les infrastructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i àeries, a l'abastament d'aigua, sanejament, subministrament d'energia i altres d'anàlogues, i de les contingudes al número 1, paràgraf b) de l'article 23 d'aquesta Llei.

-3 Els plans Especials contindran les determinacions previstes en el planejament territorial o d'ordenació urbana corresponent; i, en defecte d'aquests, les pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents.

Article 30

-1 La conservació i valoració del Patrimoni històric i artístic i belleses naturals, en tant que objecte de planejament especial, comprendrà, entre d'altres, aquests aspectes:

  1. Elements naturals i urbans el conjunt dels quals contribueix a caracteritzar el panorama.

  2. Places, carrers i edificis d'interès.

  3. Jardins de caràcter històric, artístic o botànic.

  4. Realçament de construccions significatives.

  5. Composició i detall dels edificis situats en emplaçaments que hagin de ser objecte de mesures especials de protecció.

  6. Ús i destí d'edificacions antigues i modernes.

-2 Als efectes expressats es podran dictar normes especials per a la conservació, restauració i millora dels edificis i elements naturals i urbanístics, sens perjudici, en el seu cas, de l'aplicació de la normativa específica.

Article 31

El planejament especial per a la protecció del paisatge, quan tingui per objecte preservar determinats llocs o perspectives panoràmiques del territori de Catalunya, es referirà, entre d'altres, als aspectes següents:

  1. Belleses naturals, panoràmiques o perspectives del territori que convingui mantenir per al foment del turisme.

  2. Predis rústics o de pintoresca situació, amenitat, singularitat geogràfica o record històric.

  3. Edificis aïllats que es distingeixen pel seu emplaçament o bellesa arquitectònica i parcs i jardins destacats per la bellesa, disposició artística, transcendència històrica o importància de les espècies botàniques que hi hagin.

  4. Perímetres edificats que formen un conjunt de valor pels seus elements tradicionals arquitectònics o estètics.

Article 32

La protecció en l'ordre urbanístic de les vies de comunicació, quant a la restricció del destí i de l'ús dels terrenys que atermenen, permetrà:

  1. Dividir els terrenys en zones d'utilització, edificació, vegetació i panoràmiques.

  2. Prohibir o limitar, d'acord amb la legislació vigent, l'accés directe a les finques des de la carretera.

  3. Senyalar distàncies mínimes per a la desembocadura d'altres vies.

  4. Disposar la reculada de les edificacions com a previsió de futures ampliacions i l'establiment de calçades de servei.

  5. Ordenar els estacionaments i els llocs d'aprovisionament i descans.

  6. Mantenir i millorar l'estètica de les vies i zones adjacents.

Article 33

El planejament urbanístic especial podrà afectar, amb fins de protecció, horts, conreus i espais forestals, mitjançant restriccions d'ús apropiades per impedir la seva desaparició o alteració.

Article 34

La millora del medi urbà o rural i dels suburbis de les ciutats podrà ser objecte de plans Especials encaminats a aquestes finalitats:

  1. Modificar l'aspecte exterior de les edificacions, el seu caràcter arquitectònic i el seu estat de conservació.

  2. Alterar determinats elements vegetals, jardins o arbrat.

  3. Prohibir construccions i usos perjudicials.

  4. Sotmetre a normes urbanístiques l'acoplament de les edificacions.

Article 35

-1 Els plans Especials de reforma interior tenen per objecte la realització en sòl urbà, d'operacions encaminades a la descongestió, creació de dotacions urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejament de barris insalubres, resolució de problemes de circulació o d'estètica i millora del medi ambient o dels serveis públics o altres fins anàlegs.

-2 Els plans Especials de reforma interior contindran les determinacions i documents adequats als objectius perseguits i com a mínim els que preveu l'article 25 d'aquesta Llei, llevat que algun d'ells sigui necessari per no guardar relació amb la reforma.

-3 Quan es tracti d'operacions de reforma interior no previstes en el Pla General, el Pla Especial no podrà modificar l'estructura fonamental d'aquell; a aquest efecte s'acompanyarà, a més un estudi que justifiqui la seva necessitat o conveniència, la seva coherència amb el Pla General i la incidència sobre el mateix.

Article 36

L'Administració actuant i els particulars poden elaborar Plans especials per realitzar els equipaments comercials públics i els altres centres comercials previstos en les reserves de sòl del planejament general. La tramitació dels esmentats plans especials, requereix el preceptiu informe de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials.

Article 37

-1 Es conceptuaran com a plans i projectes de sanejament els que es refereixen a obres en el sòl i subsòl per millorar les condicions de salubritat, higiene i seguretat.

-2 Aquests plans i projectes comprendran les obres d'abastament d'aigües potables, depuració i aprofitament de les residuals, instal·lació de clavagueram, drenatges, fonts, abeuradors, safareigos, recollida i tractament d'escombraries.

-3 També es consideraran com a plans i projectes de sanejament urbà els d'abastament d'aigües d'edificis i establiments de servei públic pertanyents a l'Estat, Generalitat de Catalunya, Municipi i Província, i altres organismes públics competents en la matèria, ja comptin amb instal·lació pròpia o s'assorteixin d'altres conduccions.

Article 38

La protecció a què els plans Especials es refereixen, quan es tracti de conservar o millorar monuments, jardins, parcs naturals o paisatges, requerirà la seva inclusió en catàlegs aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a proposta d'altres òrgans o particulars.

Capítol 2 Formació i aprovació dels plans

Secció 1 Actes preparatoris

Article 39

Els organismes Públics, els concessionaris de serveis públics i els particulars prestaran llur concurs a la redacció de plans d'Ordenació i, a l'efecte, facilitaran a les Entitats Locals, Comissions d'Urbanisme, Direcció General d'Urbanisme i altres organismes competents, els documents i informacions necessaris.

Article 40

-1 Els òrgans competents per a l'aprovació inicial dels instruments de planejament general, especial, parcial o dels estudis de detall poden acordar, amb la finalitat d'estudiar-ne la formació o bé la reforma, la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderrocament, en àmbits determinats.

-2 Els efectes d'aquesta suspensió no poden durar més d'un any.

-3 Aquest acord es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la província, si escau.

Article 41

-1 L'aprovació inicial dels instruments de planejament esmentats en l'article anterior obliga l'administració actuant a acordar la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació, d'edificació i d'enderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificació del règim urbanístic.

-2 Constitueixen modificació del règim urbanístic les determinacions que comporten:

  1. Canvi en la classificació del sòl.

  2. Afectació de terrenys per a sistemes.

  3. Modificació dels usos globals admesos en un sector.

  4. Modificació del coeficient d'edificabilitat neta d'una zona.

-3 A més, a l'hora de l'aprovació inicial l'administració actuant pot acordar la suspensió de l'atorgament de les llicències esmentades en el punt 1 d'aquest article en els

àmbits per als quals es pretengui assolir objectius urbanístics concrets, que han d'ésser explicitats i explicitats i justificats.

-4 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta, sense que en calgui declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació i d'edificació en l'àmbit del polígon o de la unitat d'actuació fins que l'acord aprovatori de la reparcel·lació no serà ferm en via administrativa.

Article 42

-1 En els casos previstos en els dos articles precedents, a més a més d'adoptar-se els acords de suspensió amb les formalitats previstes pel reglament, cal delimitar explícitament els àmbits afectats, confegint un Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències, en el qual s'han de grafiar a escala adequada i amb detall i claredat suficient tots aquests àmbits.

-2 Si abans d'acabar-se el termini d'un any previst per l'article 40.2 s'hagués produït l'acord d'aprovació inicial, l'administració actuant podrà fer ús del que estableix l'article 41, i els seus efectes s'extingiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de la vigència de l'acord de suspensió adoptat per estudiar el pla o la reforma d'aquest.

-3 Si l'aprovació inicial es produeix un cop transcorregut el termini d'un any previst en l'article 40.2, la suspensió decidida amb motiu de l'aprovació inicial tindrà també la durada màxima d'un any comptat des de la publicació de l'acord de suspensió.

-4 Si amb anterioritat a l'acord d'aprovació inicial no s'hagués suspès l'atorgament de llicències conformement al que disposa l'article 40.1, la suspensió que es decidís amb motiu de l'aprovació inicial tindrà una durada màxima de dos anys.

-5 En tots els casos els efectes de la suspensió s'extingiran amb l'entrada en vigor de l'instrument de planejament de què es tracti, per raó de l'aprovació definitiva d'aquest.

-6 Un cop extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos per aquest article i pels articles precedents, no es podran acordar noves suspensioms en aquells àmbits per idèntica finalitat dins els cinc anys següents.

Article 43

Els peticionaris de llicències sol·licitades amb anterioritat a la publicació de la suspensió tindran dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s'escau, de les taxes municipals.

Article 44

-1 Les entitats i organismes interessats podran formular avenços de Pla i avantprojectes parcials que serveixin d'orientació a la redacció dels plans sobre bases acceptades en principi.

-2 Els avenços i avantprojectes es podran trametre a l'ajuntament, a la Comissió d'Urbanisme o pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques sense informació pública.

-3 L'aprovació només tindrà efectes administratius interns preparatoris de la redacció dels plans i projectes definitius.

Secció 2 Competències

Article 45

-1 Els plans Directors de Coordinació seran formulats pels organismes o entitats que, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, determini el Consell Executiu, el qual assenyalarà, a més, els organismes o entitats que hagin d'intervenir en la seva elaboració, el seu àmbit territorial i el termini en el qual han de quedar redactats. La proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques es farà per pròpia iniciativa o d'un altre Departament de la Generalitat, o a instància d'una Entitat Local o d'una Entitat Urbanística Especial competent. Tot això, sens perjudici de les competències de redacció que tinguin atribuïdes per llei altres organismes públics.

-2 En l'elaboració dels plans Directors de Coordinació intervindrà directament el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i seran representades les Entitats Locals compreses per raó de l'àmbit del Pla i les entitats urbanístiques especials competents per a la seva redacció.

Article 46

-1 Els plans Municipals seran formulats pels ajuntaments. No obstant això, podran aquests encomanar la seva formulació a la respectiva Comissió d'Urbanisme o d'altres ens locals.

-2 En tot cas, la redacció podrà encarregar-se als tècnics de la Corporació o Comissió o als que es designessin lliurement o per concurs, entre facultatius competents amb títol oficial reconegut.

Article 47

-1 Si les necessitats urbanístiques d'un municipi aconsellessin l'extensió del planejament a altres termes municipals veïns, es podrà disposar la formació d'un Pla de conjunt, d'ofici o a instància del municipi. L'organisme competent per adoptar l'acord serà la Comissió d'Urbanisme quan es tracti de municipis tots ells inclosos en el seu àmbit territorial de competència. En els altres supòsits l'acord l'adoptarà el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

-2 El conseller o la Comissió determinaran l'extensió territorial dels plans, l'ajuntament o Organisme que hagués de redactar-los i la proporció en què els municipis afectats han de contribuir a les despeses.

-3 Els ajuntaments compresos en el Pla assumiran les obligacions que d'aquests es derivessin.

Article 48

-1 En el cas que els plans Municipals no es formessin dins el termini que assenyalen els articles 51 i 52 d'aquesta Llei, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques podrà disposar que es redactin per la Direcció General d'Urbanisme o per la Comissió d'Urbanisme. Així mateix, la Comissió d'Urbanisme podrà acordar que es redactin per la pròpia Comissió.

-2 Les despeses de redacció dels plans Municipals seran sufragades per les respectives entitats Locals, llevat de circumstàncies especials i justificades en expedient expedient instruït a l'efecte.

Article 49

-1 Els plans Especials podran ser formulats per les Entitats Locals, entitats Urbanístiques especials i òrgans competents en l'ordre urbanístic segons aquesta Llei. La formulació dels plans Especials a què es refereix l'article 29.2 d'aquesta Llei es podrà realitzar per qui tingui al seu càrrec l'execució directa de les obres corresponents a la infrastructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà.

-2 Els Programes d'Actuació Urbanística es formaran per les entitats Locals i, si s'escau, per les urbanístiques competents o pels adjudicataris corresponents, conforme al que disposa el Capítol 7 del Títol 4 d'aquesta Llei.

Article 50

-1 La competència per aprovar definitivament els plans i projectes d'ordenació urbana correspon:

  1. Al Govern de la Generalitat, els plans Directors de Coordinació.

  2. Al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, els plans, Programes d'Actuació Urbanística, Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament que es refereixin a municipis de més de 50.000 habitants i, en tot cas, els que afectin a diversos municipis. S'exceptua de l'anterior, l'aprovació definitiva dels Plans parcials corresponents a sectors d'urbanització prioritària.

  3. A les Comissions d'Urbanisme, els plans, excepte els parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària, i Programes d'Actuació Urbanística i Normes Complementàries i Subsidiàries de planejament en els casos restants.

  4. A les corporacions municipals competents, els plans parcials que despleguin sectors d'urbanització prioritària, els estudis de detall i els projectes d'urbanització informant de tots ells a la Comissió d'Urbanisme.

    -2 Quan la iniciativa dels plans Especials correspongui a entitats locals o urbanístiques especials, la seva aprovació definitiva correspondrà:

  5. Amb caràcter general, als òrgans competents per aprovar els plans parcials.

  6. En els altres casos, al conseller de Política Territorial i Obres Públiques. En els supòsits dels plans Especials previstos per l'article 29.2 correspondrà al conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

    Secció 3 Terminis

Article 51

-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació de municipis de més de cinquanta mil habitants hauran de ser formulats en el termini que assenyali el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

-2 Els plans Generals d'Ordenació dels altres municipis es redactaran en els terminis que fixi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o les Comissions d'Urbanisme.

Article 52

Els plans parcials es formaran en els terminis previstos en el Pla General, en el Programa d'Actuació Urbanística, si s'escau, o en els terminis que determini el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió d'Urbanisme.

Article 53

Els Projectes d'Urbanització es redactaran amb l'antelació necessària perquè les obres a què es refereixen es puguin realitzar d'acord amb els terminis previstos en el corresponent programa d'actuació.

Secció 4 Procediment

Article 54

-1 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques sotmetrà els plans Directors de Coordinació al tràmit d'informació pública i informe de les corporacions Locals el territori de les quals afectin, previst a l'article 59 d'aquesta Llei, així com a informe dels Departaments que no hagin intervingut en llur elaboració i als que interessi per raó de llur competència. Els informes s'entendran favorables si no són emesos en el termini de dos mesos.

-2 L'aprovació dels plans Directors de Coordinació correspon al Govern de la Generalitat a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

Article 55

Els plans Generals Municipals d'Ordenació es tramitaran d'acord amb el procediment establert a l'article 59 d'aquesta Llei amb les especialitats següents:

  1. L'aprovació inicial i provisional correspon a l'ajuntament quan es refereixin a un únic municipi, i a l'Entitat Local competent quan s'estenguin a més d'un terme municipal.

  2. L'aprovació definitiva dels plans de poblacions de més de 50.000 habitants és competència del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i de les Comissions d'Urbanisme corresponents, informes que s'entendran favorables si no s'emeten en el termini d'un mes.

Article 56

Per facilitar la participació dels ciutadans i de les institucions en el planejament durant els treballs previs d'elaboració del pla general se'n donarà àmplia informació pública a través dels mitjans de comunicació locals i generals, i es presentaran amb propostes i solucions alternatives adequadament explicitades.

Article 57

-1 En la tramitació de plans Generals, de Normes Subsidiàries i de plans parcials i Especials, una vegada aprovats inicialment, se'n demanarà un informe als organismes següents:

  1. La Demarcació de Carreteres de l'Estat de Catalunya.

  2. Els Serveis Territorials de les Direccions Generals de Carreteres, de Transports, de Ports i Costes i d'Obres Hidràuliques del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

  3. La Red Nacional de Ferrocarriles Españoles i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

  4. Els altres a què sigui preceptiu de demanar-lo.

-2 Al llarg del tràmit dels plans Generals o de les Normes subsidiàries, dins l'exigència de participació de la Llei, s'ha de comunicar a les corporacions locals limítrofes l'acord d'aprovació inicial.

-3 Els informes s'han d'evacuar en el termini de deu dies, llevat que una disposició n'autoritzi un altre de més llarg que en cap cas no serà superior a dos mesos. Aquests informes s'han d'incloure en l'expedient, i les determinacions que s'hi incorporin s'han de fer constar en l'acord d'aprovació provisional.

-4 Si l'informe no es rep en el termini assenyalat, hom seguirà les actuacions, sens perjudici de la reponsabilitat en què hagi incorregut el funcionari o bé l'autoritat causants del retard.

Article 58

-1 En la tramitació del planejament general i de les revisions d'aquest els ajuntaments han de donar audiència a la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials a fi que emeti un informe sobre les reserves de sòl per a equipaments comercials públics i altres centres comercials i sobre les determinacions del planejament general pel que fa a la reserva de sostre per a usos comercials en els sectors a desenvolupar mitjançant plans parcials.

-2 Igualment es donarà audiència a aquesta Comissió quan es tramitin plans Especials per realitzar els equipaments i centres esmentats a l'apartat anterior.

-3 D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de maig, es demanarà informe preceptiu de l'administració forestal pel que fa a la delimitació, la qualificació i regulació normativa dels terrenys forestals.

Article 59

-1 Aprovat inicialment el Pla General Municipal o el Programa d'Actuació Urbanística o el planejament especial de l'article 29.2 d'aquesta Llei i els seus programes d'actuació per la corporació o organisme que l'hagués redactat, aquest ho sotmetrà a informació pública durant un mes; transcorregut aquest termini, si el Pla no hagués estat redactat per l'ajuntament respectiu, s'obrirà un altre període d'igual duració per donar audiència a les corporacions Locals al territori del qual afectessin.

-2 La comissió o organisme que hagi aprovat inicialment el Pla, en vista del resultat de la informació pública, l'aprovarà provisionalment amb les modificacions que procedeixin i el sotmetrà a l'Autoritat o òrgan competent que hagi d'atorgar l'aprovació definitiva, a fi que ho examini en tots els seus aspectes i ho decideixi en el termini de sis mesos des de l'ingrés de l'expedient en el Registre. Transcorregut aquest termini sense comunicar la resolució, s'entendrà aprovat per silenci administratiu.

-3 Si l'Autoritat o òrgan a qui correspon l'aprovació definitiva no l'atorgués, assenyalarà les deficiències d'ordre tècnic i subsegüents modificacions que calgui introduir-hi perquè, subsanades per la corporació o organisme que hagi efectuat l'aprovació provisional, s'elevi novament a la citada aprovació definitiva, llevat que hagi estat relevada de fer-ho per l'escassa importància de les rectificacions.

-4 Els plans Especials referenciats a l'article 29.2 d'aquesta Llei s'ajustaran a les prescripcions següents:

  1. El termini per procedir a l'aprovació provisional no podrà excedir d'un any, comptat a partir de l'aprovació inicial.

  2. Transcorregut aquest termini, i un mes més tard des de la denúncia de mora per l'organisme interessat, la Comissió d'Urbanisme o, si s'escau, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, quedarà automàticament subrogat en les competències de l'ajuntament en ordre a la tramitació, i en el seu cas, aprovació del Pla.

  3. El termini per procedir a l'aprovació definitiva d'aquests plans no podrà excedir de tres mesos comptats a partir de l'ingrés de l'expedient en el registre corresponent. Transcorregut el citat termini sense comunicar la resolució corresponent s'entendrà atorgada l'aprovació definitiva per silenci administratiu.

Article 60

-1 Els plans parcials d'iniciativa particular i tots els especials que es redactaran per desplegar el planejament general i els seus programes d'actuació s'han de tramitar seguint el procediment següent: La corporació municipal o bé l'òrgan competent ha d'acordar inicialment la resolució que correspongui dins els seixanta dies següents a l'entrada de l'expedient en el seu registre general. L'informe dels serveis tècnics i jurídics s'ha de referir exclusivament a l'anàlisi del compliment de les disposicions legals i reglamentàries, al desenvolupament del pla general, als criteris d'ordenació física proposats, amb atenció especial a l'ordenació aprovada dels sectors adjacents, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i gratuïta i a les previsions per agilitar la gestió.

-2 Els acords de suspensió o de denegació han d'ésser motivats i no són possibles la inadmissió a tràmit ni el rebuig per manca de documents, la qual circumstància, si es produeix, ha de constar en l'acord de suspensió. Els acords de suspensió han d'assenyalar les deficiències que calgui esmenar, i, una vegada esmenades aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà d'ésser adoptat dins els trenta dies següents al de la nova presentació del projecte esmenat en el registre general, i no pot ésser adoptat un segon acord suspensiu, llevat que les directrius municipals, tot i respectar el planejament general vigent en el moment d'aquesta presentació, concretin una ordenació física diferent de la proposada pel projecte, en el qual cas es podrà prendre un darrer acord suspensiu que expliciti les directrius esmentades. Si un cop transcorreguts tres mesos de la devolució d'un pla parcial o bé d'un especial l'aprovació inicial dels quals hagués estat suspesa, aquests no haguessin estat retornats, degudament esmenats, s'entendrà caducat l'expedient als efectes administratius, sense que en calgui declaració expressa i sens perjudici d'una ulterior incoació. Amb aquesta finalitat, en la notificació de la suspensió s'ha de fer l'advertiment corresponent.

-3 Una vegada aprovats inicialment, els plans parcials i els especials han d'ésser sotmesos a informació pública durant un mes, i l'edicte ha d'ésser tramès per a la seva publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies següents a l'adopció de l'acord.

-4 La corporació o l'organisme que ha aprovat inicialment el pla, una vegada emès l'informe de les al·legacions presentades en el termini d'informació pública, l'aprovarà provisionalment amb les modificacions procedents dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l'acord d'aprovació inicial o de la publicació de l'acord de pròrroga del termini d'informació pública, si s'adopta. Tot seguit, en el termini màxim d'un mes, el projecte ha d'ésser sotmès a l'autoritat o bé a l'organisme competent perquè l'aprovi definitivament, llevat dels sectors declarats d'urbanització prioritària i regulats en el Capítol VI del Títol IV d'aquesta Llei, en el qual cas, independentment de la grandària de les poblacions, l'aprovació definitiva dels plans parcials correspondrà a l'ajuntament. El projecte ha d'anar en forma de text refós i ha d'incloure les esmenes acceptades, a fi que sigui examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos següents a l'ingrés de l'expedient en el registre general; si un cop transcorregut aquest termini, la resolució que correspongui no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà que és aprovat per silenci administratiu.

-5 Quan l'expedient serà formalment complet, l'Administració competent podrà adoptar alguna d'aquestes decisions:

  1. Aprovar el pla purament i simple.

  2. Suspendre l'aprovació del pla per deficiències que han d'ésser esmenades per la corporació o bé per l'organisme que ha atorgat l'aprovació provisional. Si dins els tres mesos següents a la notificació de l'acord l'organisme competent no esmena les deficiències del pla, s'hi podrà subrogar la comissió d'urbanisme competent.

  3. Denegar motivadament l'aprovació definitiva del pla, per raó de l'alteració substancial del planejament general, de l'incompliment de les determinacions legals o reglamentàries o de defectes no esmenables en la tramitació. Hi ha alteració substancial del planejament general bé per l'increment de l'aprofitament urbanístic o de la intensitat dels usos privats, bé per l'incompliment de la previsió de les reserves per sòls de cessió gratuïta i obligatòria fixades per aquell i per aquesta Llei, o bé per alteració dels usos globals previstos.

Article 61

-1 Si, havent transcorregut el termini de seixanta dies a què es refereix el segon paràgraf de l'article 60.1 d'aquesta Llei, la corporació o bé l'organisme competent no ha comunicat l'aprovació, la suspensió o la denegació inicial del pla parcial o bé de l'especial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la comissió d'urbanisme competent, la qual se subrogarà en el lloc de l'organisme competent per fer-ne l'aprovació inicial. La Comissió d'Urbanisme disposarà de seixanta dies per adoptar el pronunciament inicial, i de quatre mesos, comptats des de la data de publicació d'obertura de la informació pública, per a l'aprovació que correspongui, i no caldrà la provisional si resulta competent per a l'aprovació definitiva. En el primer termini esmentat la Comissió donarà audiència de deu dies a l'ajuntament de què es tracti. Si, havent transcorregut el termini anterior i havent-se produït la informació pública, la resolució no hagués estat notificada a l'ajuntament i al promotor, el pla s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci administratiu.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l'article 60.4 d'aquesta Llei, la corporació o bé l'organisme competent no ha aprovat provisionalment el pla, o bé no s'hagués publicat l'edicte d'obertura del termini d'informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la Comissió d'Urbanisme.

-3 En el primer cas previst pel punt precedent, la Comissió d'Urbanisme ha de requerir a l'ajuntament o bé a l'organisme que hagués aprovat inicialment el pla que li lliuri les al·legacions produïdes al llarg del termini d'informació pública, i a partir d'aleshores disposarà de quatre mesos per acordar la resolució definitiva i sense necessitat de la provisional, si en resulta competent. Si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat notificada, s'entendrà que el pla és aprovat definitivament per silenci administratiu. Si el lliurament de les al·legacions no es produeix dins els quinze dies següents al requeriment, la Comissió d'Urbanisme obrirà el període d'informació pública i es procedirà de la manera abans establerta fins a la resolució definitiva.

-4 En el segon cas previst en el punt 2 la Comissió d'Urbanisme obrirà el període d'informació pública i, si en resulta competent, procedirà a fer-ne l'aprovació definitiva, sense necessitat de la provisional, tal com estableix el punt precedent.

Article 62

-1 En qualsevol cas, si la promoció del pla parcial és de l'administració pública o bé d'empreses mixtes, l'aprovació inicial s'haurà de resoldre dins els quaranta-cinc dies següents a la presentació; el termini d'informació pública es pot reduir a quinze dies, amb la declaració prèvia d'urgència del govern de la Generalitat. La resta de tràmit, l'aprovació provisional i la definitiva, seguirà el procediment i els terminis fixats amb caràcter general per l'article 60 d'aquesta Llei.

-2 En aquests supòsits s'han d'aplicar les previsions de l'article 61, amb les modificacions següents: en el cas de subrogar-se perquè no s'ha produït l'aprovació inicial, la Comissió d'Urbanisme disposarà del mateix termini que l'ajuntament o bé que l'òrgan competent per adoptar-la: si la subrogació té lloc perquè l'aprovació provisional no s'ha produït, la Comissió disposarà de tres mesos per adoptar la resolució definitiva, si en resulta competent i no ha d'obrir el període d'informació pública, o bé disposarà de quatre mesos comptats des de la data de la publicació de l'edicte corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya si s'ha de fer l'obertura del tràmit esmentat.

Article 63

-1 Els sectors de planejament parcial establerts pels Plans Generals d'Ordenació o bé per normes subsidiàries de planejament poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:

  1. Que el pla parcial es presenti a tràmit amb un avenç de pla referit a tot el sector que justifiqui la conveniència i l'oportunitat de la promoció, la coherència de les xarxes viàries i de l'emplaçament de jardins, de places, de dotacions i de centres d'interès públic amb el conjunt de tot el sector i l'enllaç amb les xarxes generals i viàries que hi ha en funcionament. La iniciativa de particular en la tramitació del pla ha de mantenir les mateixes condicions de publicitat que aquesta Llei estableix per a l'àmbit del sector.

  2. Que l'edificabilitat proposada no ultrapassi la que els correspongui per l'aprofitament mitjà del sector que és objecte d'actuació i es garanteixi la distribució equitativa de les càrregues i dels beneficis del planejament.

  3. Que disposin de terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, en la proporció exigida pel planejament general i per aquesta Llei, en relació amb la superfície del subsector i el seu aprofitament. Quan no es podran fer efectius aquests sòls per causa de les previsions de l'avanç, la cessió gratuïta exigida podrà ésser substituïda per la cessió de terrenys edificables, a compte de la posterior reparcel·lació, amb l'obligació d'incorporar aquests sòls, amb aquesta concreta finalitat, al Patrimoni Municipal del Sòl.

-2 En cap cas no poden ésser aprovats plans parcials de subsectors que comportin cessions gratuïtes proporcionalment inferiors a les corresponents per a sectors sencers, segons la normativa urbanística vigent i el punt anterior.

-3 L'aprovació de l'avanç del pla parcial per al conjunt del sector, una vegada sotmès a informació pública, té els efectes que estableix l'article 44.3 d'aquesta Llei.

-4 La memòria del pla parcial s'ha de complementar amb un annex específic, demostratiu de la conveniència i viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l'actuació, i referit a les lletres b) i c) del punt 1.

-5 Els terrenys als quals es refereix la lletra c) del punt

1 han d'ésser cedits a l'administració immediatament després de l'aprovació definitiva del pla parcial, i la publicació de l'edicte d'aquest acord no es farà fins que s'haurà acreditat a l'organisme competent l'adscripció dels béns al Patrimoni Municipal del Sòl i per a aquell fi.

Article 64

-1 La tramitació dels projectes d'urbanització, s'ha de subjectar a les regles següents:

  1. L'acord d'aprovació inicial s'ha de prendre dins els trenta dies següents a la presentació del projecte. L'acord es lliurarà abans de deu dies comptats des de la data de l'adopció al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o al Butlletí Oficial de la provincia, si escau.

  2. La informació pública és de quinze dies.

  3. Es pot sol·licitar facultativament l'informe previ del Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, el qual s'entendrà que és emès pel transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada d'un exemplar del projecte complet al dit Servei.

  4. L'aprovació definitiva, sense necessitat del tràmit d'aprovació provisional, ha d'ésser acordada per l'administració urbanística actuant que ha atorgat l'aprovació inicial, dins els tres mesos següents a la data, de la publicació; si, havent transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci administratiu.

  5. Una vegada aprovat definitivament el projecte, l'Administració aprovant trametrà, dins els deu dies següents, un exemplar d'aquest i una còpia de l'expedient administratiu, ambdós complets, a la comissió d'urbanisme competent.

-2 Els projectes d'urbanització hauran de complir els plecs generals de condicions tècniques aprovats amb caràcter general pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, mínimament, els criteris que aquests continguin.

Article 65

-1 Si, havent transcorregut el termini de trenta dies a què es refereix l'article 64.1.a), l'administració competent no ha pres cap acord inicial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, tramitarà el projecte fins que haurà estat aprovat definitivament.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l'article 64.1.d), l'administració competent no ha convocat la informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, l'aprovarà defintivament, prèvia obertura de la informació pública, dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l'edicte corresponent; es produirà silenci administratiu positiu si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat comunicada.

-3 En ambdós supòsits d'aquest article la comissió ha de donar una audiència de deu dies a l'ajuntament de què es tracti.

Article 66

Els Estudis de Detall s'han de tramitar d'acord amb el que preveuen els articles 64 i 65 d'aquesta Llei, llevat del que estableix l'article 70.

Article 67

Les Normes i ordenances sobre ús del sòl i edificació, i els catàlegs a què es refereix l'article 38, es formaran d'acord al procediment que per als plans s'assenyala a l'article 59 d'aquesta Llei.

Article 68

Quan es tractés de plans Especials definits en l'article.

29 d'aquesta Llei, la finalitat dels quals fos millorar les condicions urbanístiques i especialment les estètiques dels pobles d'una comarca o ruta turística, i que no no comportessin en el planejament modificació d'alineacions ni suposessin destrucció d'edificis, la tramitació es reduirà a l'aprovació prèvia pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques o per la Comissió d'Urbanisme, informació pública durant quinze dies als serveis territorials corresponents, comunicació als ajuntaments afectats i aprovació definitiva dels esmentats

òrgans.

Article 69

-1 Quan els plans parcials es presentin amb l'escriptura de constitució de la junta, les bases de compensació, els estatuts, el projecte de compensació i els projectes d'urbanització es tramitaran tots ells de manera simultània, però en expedients separats, d'acord amb els articles 60 i 61 d'aquesta Llei. En aquest cas els acords d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se de sectors d'urbanització prioritària.

-2 En aquests casos caldrà l'acceptació expressa de les dues terceres parts com a mínim dels propietaris que representin almenys el 60% de la propietat del sector.

-3 Un cop aprovat definitivament el pla parcial, si el projecte d'urbanització es presenta amb les bases de compensació, els estatuts i el projecte de compensació, es tramitaran tots de manera simultània d'acord amb l'article

64 d'aquesta Llei.

Article 70

-1 Quan el promotor entengui que un pla parcial, un projecte d'urbanització, un estudi de detall, una delimitació de polígon o una unitat d'actuació i l'acte de constitució definitiva de les juntes de compensació han estat aprovats per silenci administratiu, haurà de trametre un exemplar complet del projecte de què es tracti a la comissió d'urbanisme competent.

-2 En tots els supòsits a què fa referència aquest article, la comissió d'urbanisme, a instància de part, ha d'ordenar la publicació i la notificació reglamentària de l'acte presumpte.

Article 71

Els acords del Govern de la Generalitat, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Comissions d'Urbanisme aprovatoris dels plans, Programes d'Actuació, Normes Complementàries i Subsidiàries, Estudis, Projectes o Normes, Ordenances o Catàlegs, es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Secció 5 Vigència i revisió dels plans

Article 72

Els plans d'Ordenació i els Projectes d'Urbanització tindran vigència indefinida.

Article 73

-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació es revisaran en el termini que aquests s'assenyali i, en tot cas, quan es presentin les circumstàncies que s'estableixen en l'epígraf e) del número 1 de l'article 23 d'aquesta Llei.

-2 Quan les circumstàncies ho exigeixin, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà ordenar la revisió dels plans Generals d'Ordenació, prèvia audiència de les Entitats Locals afectades, o acordar-la a instància de les mateixes o de les entitats Urbanístiques especials o dels Departaments interessats.

-3 La revisió del planejament general, qualsevol que sigui l'instrument que n'és l'objecte, s'ha de fer mitjançant la formulació, la tramitació i l'aprovació d'un pla general o d'una norma subsidiària, segons la figura oportuna per les condicions urbanístiques de l'àmbit territorial.

Article 74

-1 Els ajuntaments revisaran cada quatre anys el programa d'actuació contingut en el Pla General.

-2 Si com a conseqüència d'aquesta revisió es modifiqués el sòl classificat com urbanitzable programat, la revisió del programa es completarà amb les determinacions i documents exigits per al citat sòl i se subjectarà a les disposicions enunciades per a la formació dels plans, conforme al que disposa l'article 75 d'aquesta Llei.

Article 75

-1 Les modificacions de qualsevol dels elements dels Plans, projectes, programes, normes i ordenances es subjectaran a les mateixes disposicions enunciades per a la seva seva formació.

-2 No obstant això, quan la modificació tendeixi a incrementar el volum edificable d'una zona, es requerirà per aprovar-la la previsió dels majors espais lliures que requereixi l'augment de la densitat de població, i el vot favorable de la Corporació amb el quòrum establert per l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, si s'escau, el vot favorable dels dos terços dels membres de la Comissió d'Urbanisme que haguessin d'acordar l'aprovació.

-3 El mateix quòrum es precisarà quan la modificació suscités oposició del 25 per 100 dels propietaris del sector afectat o dels de les finques emplaçades davant del mateix.

Article 76

Si la modificació dels plans, Normes Complementàries i Subsidiàries i programes d'Actuació tingués per objecte una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures; zones esportives o espais destinat destinats a equipaments esportius previstos en el Pla, haurà de ser aprovada pel Govern de la Generalitat, previs informes favorables de la Comissió Jurídica Assessora i del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i acords de la Corporació Local interessada, adoptats amb el quòrum de l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 77

El Govern de la Generalitat, per Decret, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, si s'escau, a proposta d'aquest i del titular o titulars d'altres Departaments interessats, i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i audiència de les Entitats Locals interessades, podrà suspendre la vigència dels plans en la forma, terminis i efectes assenyalats en els articles 40 a 42 d'aquesta Llei, en tot o part del seu.

àmbit per acordar la seva revisió. En tant no s'aprovi el Pla revisat, es dictaran Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament en el termini màxim de sis mesos a partir de l'acord de suspensió.

Secció 6 Iniciativa i col·laboració particular

Article 78

-1 Les persones privades podran formular plans Municipals, Especials i Projectes d'Urbanització.

-2 Si han obtingut la prèvia autorització de l'ajuntament, els seran facilitats pels organismes públics quants elements informatius necessitin per portar a terme la redacció i podran efectuar en finques particulars les ocupacions necessàries per a l'execució del Pla d'acord amb la Llei d'expropiació forçosa.

Article 79

-1 Els plans i projectes redactats per particulars hauran de contenir els documents que per a cada classe indica el Capítol primer.

-2 Quan es refereixin a urbanitzacions d'iniciativa particular, s'hauran de consignar a més a més les dades següents:

  1. Memòria justificativa de la necessitat o conveniència de la urbanització.

  2. Nom, cognoms i adreça dels propietaris afectats.

  3. Mode d'execució de les obres d'urbanització i previsió sobre la seva conservació futura.

  4. Compromisos que s'haguessin de contraure entre l'urbanitzador i l'ajuntament, i entre aquell i els futurs propietaris de solars.

  5. Garanties de l'exacte compliment dels compromisos citats.

  6. Mitjans econòmics de tota mena.

Article 80

-1 En els plans parcials que tenen per objecte urbanitzacions d'iniciativa particular, els compromisos que contreguin els propietaris han d'expressar, a més de les determinacions establertes a l'article anterior, el que segueix:

  1. Que no es procedirà a la parcel·lació urbanística, ni mitjançant un document privat ni mitjançant un document públic, translatiu del domini, en l'àmbit del pla parcial, fins que no s'haurà obtingut la llicència de parcel·lació.

  2. Que una vegada obtinguda la llicència de parcel·lació, tant en els documents públics com en els privats, translatius del domini de les parcel·les resultants, es faran constar l'existència de la junta de compensació, o conservació, quan s'escaigui, i l'adhesió de l'adquirent als seus estatuts.

  3. Que el promotor haurà de consignar en la documentació del pla, a més de les determinacions previstes en la legislació vigent, justificació de la seva potencial suficiència en relació amb l'avaluació econòmica de l'execució de les obres d'urbanització i de la implantació de serveis.

    -2 Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció privada, s'ha de formalitzar el compromís del promotor d'executar i, quan s'escaigui, de conservar la urbanització segons el pla, així com les garanties reals o obligacionals que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.

    -3 L'incompliment pel promotor de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla d'etapes del pla parcial facultarà a l'Administració, segons l'entitat i la transcendència d'aquest incompliment per adoptar alguna o algunes de les mesures següents:

  4. imposició de sancions pecuniàries;

  5. realització de les garanties;

  6. suspensió dels efectes del pla, i

  7. subrogació de l'administració de l'execució, amb indemnització de la quantitat estricta del valor del sòl, segons la qualificació immediata anterior a l'aprovació del pla, i de l'obra útil realitzada.

    -4 L'Administració també pot expropiar els terrenys compresos en l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que disposa l'article 174.3 d'aquesta Llei.

Article 81

-1 A fi d'assegurar l'obligació d'urbanitzar, s'ha de constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost del projecte d'urbanització. Sense aquest requisit no es pot iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.

-2 La garantia per assegurar l'obligació d'urbanitzar pot constituir-se:

  1. en metàl·lic;

  2. mitjançant hipoteca dels terrenys susceptibles d'edificació privada i compresos en el sector objecte d'urbanització, a excepció del sòl objecte de cessió del

    10% de l'aprofitament mitjà. Aquesta hipoteca s'ha de posposar automàticament a qualsevol altra que es constitueixi a fi de garantir crèdits destinats a finançar les obres d'urbanització.

  3. en títols de deute públic de l'Estat o la Generalitat, o de qualsevol ens local, en el territori dels quals es porti a terme l'actuació urbanística particular;

  4. mitjançant aval, que ha d'ésser atorgat per un banc oficial o privat, inscrit en el registre general de bancs i banquers, o per una caixa d'estalvis pertanyent a les caixes confederades o per una entitat d'assegurances, o

  5. mitjançant hipoteca de terrenys dins del mateix terme municipal susceptibles d'edificació privada situats fora del sector objecte d'urbanització, d'un valor suficient per cobrir l'import de la garantia.

    -3 La constitució de la garantia ha de fer-se en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació del requeriment que amb aquesta finalitat formuli l'Administració actuant un cop adoptat l'acord d'aprovació definitiva del pla, i sempre serà requisit previ a l'execució de qualsevol obra d'urbanització i a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva.

    -4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc de la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte a la garantia constituïda, la facultat de disposició que hagués correspost a la primera.

    -5 Quan per variació de preus o modificació del projecte d'urbanització s'augmenti el pressupost de les obres d'urbanització, caldrà complementar la garantia inicialment constituïda. L'actuació per variació de preus es podrà demanar cada any com a màxim, previ informe dels serveis tècnics municipals o de la Generalitat.

Article 82

La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons de l'entitat pública corresponent a disposició de l'alcalde o de l'òrgan competent.

Article 83

Les fiances prestades per persones o entitats diferents del promotor de la urbanització són subjectes en tots els casos a les mateixes responsabilitats que si fossin constituïdes pel mateix promotor. En aquest supòsit, fins i tot quan la fiança es farà mitjançant aval, no es podrà utilitzar el benefici d'excussió a que es refereix l'article 1830 i els concordants del Codi Civil.

Article 84

S'ha d'establir per reglament:

  1. La forma de dipositar els títols de deute públic o els avals.

  2. La formalització de les variacions que experimentin les fiances.

  3. El model d'aval i els requisits de la seva autorització.

  4. El procediment per actuar contra una garantia prestada mitjançant aval.

  5. Qualsevol altra norma complementària del que estableixin els articles precedents.

Article 85

-1 Les multes que s'imposin en matèria d'execució d'obres d'urbanització i les indemnitzacions que correspongui de satisfer s'efectuaran a costa de la fiança. El promotor estarà obligat a reposar la fiança.

-2 Quan la fiança no serà suficient per satisfer les responsabilitats a què es refereix el paràgraf anterior, l'Administració procedirà a cobrar la diferència, mitjançant l'execució sobre el patrimoni del promotor.

Article 86

-1 El promotor d'un pla o projecte d'urbanització d'iniciativa privada quedarà deslliurat de l'obligació d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, del que correspongui a l'entitat local atorgant.

-2 De l'obligació de conservació, se'n deslliurarà per la conversió en càrrega real que correspongui a cada parcel·la, com a estatut de la seva propietat.

-3 Tot això s'entén sens perjudici del que estableix l'article 177.4 d'aquesta Llei.

-4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran o es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el lliurament de tots els terrenys que siguin de cessió de les obres d'urbanització i les instal·lacions i les dotacions l'execució de les quals fos prevista en el pla i en el projecte d'urbanització. Si és substituït en les seves obligacions per una entitat urbanística col·laboradora de compensació o de conservació, no es cancel·laran ni es tornaran les garanties fins que l'esmentada entitat no les haurà constituïdes de manera convenient.

Article 87

-1 Els plans i projectes d'iniciativa particular es tramitaran d'acord amb el previst aquesta Llei, amb citació personal per a la informació pública dels propietaris dels terrenys que hi són compresos.

-2 Si afectessin a diversos municipis, es presentaran a l'Entitat Local competent i seguiran el procediment a què es refereix l'apartat anterior.

-3 L'acte d'aprovació podrà imposar les condicions, modalitats i terminis que fossin convenients.

Capítol 3 Efectes de l'aprovació dels plans

Secció 1 Publicitat, executorietat i obligatorietat

Article 88

-1 Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall i projectes, amb les seves normes, ordenances i catàlegs, seran públics, i qualsevol persona podrà en tot moment consultar-los i informar-se dels mateixos en l'ajuntament del terme a què es refereixin.

-2 Tot administrat tindrà dret a què l'ajuntament l'informi per escrit, en el termini d'un mes a comptar de la sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o sector.

-3 La publicitat relativa a urbanitzacions d'iniciativa particular haurà d'expressar la data d'aprovació del corresponent Pla i no podrà contenir cap indicació en pugna amb les seves clàusules.

Article 89

Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall, projectes, normes, ordenances i Catàlegs seran immediatament executius, un cop publicada la seva aprovació definitiva, i si s'atorgués a reserva de la subsanació de deficiències, mentre no s'efectués, els hi faltarà executorietat pel que fa al sector a què es refereixin.

Article 90

-1 Els particulars, a l'igual que l'Administració, quedaran obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació urbana contingudes en aquesta Llei i en els Plans, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall, projectes, normes i ordenances aprovades d'acord a la mateixa.

-2 L'aprovació dels plans no limitarà les facultats que corresponguin als diferents Departaments per a l'exercici, d'acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació aplicable per raó de la matèria. Els plans redactats a l'empara de la legislació sectorial en deascord amb les determinacions d'un Pla Director de Coordinació, hauran d'adaptar-se a les directrius contingudes en agost en el termini d'un any.

-3 Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació que es continguessin en els plans o ordenances, així com les que amb independència d'aquestes es concedissin.

Article 91

-1 L'obligatorietat d'observança dels plans comportarà les limitacions següents: L'ús dels predis no podrà apartar-se del destí previst, ni cabrà efectuar-hi explotacions de jaciments, fixació de rètols de propaganda, moviments de terra, tales d'arbrat o qualsevol altre ús anàleg en pugna amb la seva qualificació urbanística, la seva legislació especial o de manera diferent al regulat en el Pla. Les noves construccions s'ajustaran a l'ordenació aprovada. Quan el descobriment d'usos no previstos en aprovar els Plans sigui de tal importància que alteri substancialment el destí del sòl, se'n procedirà a la revisió d'ofici o a instància de part per ajustar-los a la nova situació.

-2 No obstant això, si no haguessin de dificultar l'execució dels plans, es podran autoritzar sobre els terrenys, previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme, usos o obres justificades de caràcter provisional, que s'hauran d'enderrocar quan ho acordés l'ajuntament, sense dret a indemnització, i l'autorització acceptada pel propietari s'haurà d'inscriure, sota les indicades condicions, en el Registre de la Propietat.

-3 L'arrendament i el dret de superfície dels terrenys a què es refereix el paràgraf anterior, o de les construccions provisionals que s'hi aixequin, estaran exclosos del règim especial d'arrendaments rústics i urbans i, en tot cas, finalitzaran automàticament amb l'ordre de l'ajuntament acordant l'enderrocament o desallotjament per executar els projectes d'urbanització.

Article 92

En la valoració del sòl als efectes tributaris es tindrà en compte la classificació del sòl, i les limitacions de tota classe en l'ús i aprofitament, imposades pels plans, programes, normes, ordenances, i catàlegs, per a la protecció del paisatge urbà i rural.

Article 93

-1 Quan els edificis i instal·lacions anteriors a l'aprovació del planejament estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent.

-2 En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de l'immoble. No obstant això, quan no estigués prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el termini de quinze anys, a comptar de la data en què es pretengués realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i circumstancials de consolidació.

-3 Quan les determinacions del planejament no haguessin de donar lloc a la situació de fora d'ordenació, en els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s'autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d'ús d'acord amb les condicions bàsiques del nou pla. Els augments de volum s'aplicarà les determinacions del nou planejament.

-4 Quant a l'ús, mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament, es podrà mantenir l'existent, bé que, en cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

-5 Quan la disconformitat amb el pla no impedeixi l'edificació en el mateix solar que ocupa l'edifici, el propietari podrà enderrocar-lo sotmetent-se al Pla d'ordenació, i s'entendrà comprès el cas dins del número 2 de l'article 68, Secció 3ª del Capítol VIII de la Llei d'arrendaments urbans, o normes que el substitueixin, sense que sigui exigible el compromís d'edificar una tercera part més de les vivendes quan ho prohibeixi el citat Pla.

-6 En tots els casos les disposicions transitòries del nou planejament han de contenir les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegin enfront de les preexistències, i d'acord amb aquest article.

Article 94

-1 La persona que alieni terrenys no susceptibles d'edificació segons el Pla, o edificis i indústries fora d'ordenació, haurà de fer constar expressament aquestes qualificacions en el corresponent títol d'alienació.

-2 En les alienacions de terrenys d'urbanitzacions d'iniciativa particular, haurà de fer-se constar la data de l'acte de la seva aprovació i les clàusules que es refereixin a la disposició de les parcel·les i compromisos amb els adquirents.

-3 En els actes d'alienació de terrenys en procés d'urbanització, hauran de consignar-se els compromisos que el propietari hagi assumit al respecte aquesta, i el compliment de la qual estigui pendent.

-4 La infracció de qualsevol d'aquestes disposicions facultarà l'adquirent per resoldre el contracte, en el termini d'un any a comptar de la data del seu atorgament, i exigir la indemnització dels danys i perjudicis que s'haguessin irrogat.

Article 95

-1 Els ajuntaments podran crear en la corresponent ordenança un document acreditatiu de les circumstàncies urbanístiques que concorrin en les finques compreses en el terme municipal.

-2 Aquest document es denominarà Cèdula urbanística de terreny o d'edifici, segons el caràcter de la finca a què es refereixi, i els ajuntaments podran exigir-lo per a la parcel·lació, edificació i qualsevol utilització dels predis.

-3 Serà obligatòria la creació de la citada Cèdula per a les finques compreses en polígons en els que s'apliqui qualsevol dels sistemes d'actuació assenyalats en aquesta Llei.

Article 96

-1 En els municipis amb planejament general els particulars poden demanar informes d'aprofitament urbanístics, referit a una finca concreta, presentant la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.

-2 Aquesta informació s'estableix a més de les altres mesures de publicitat dels plans.

-3 Els ajuntaments han de lliurar els Certificats d'aquests informes en el termini d'un mes, comptat des de l'enregistrement de la sol·licitud, a fi de no incórrer en els supòsits de negligència a què es refereix l'article 15. Aquests certificats han d'ésser emesos pel secretari general de la corporació i per ordre i amb el vist-i-plau de l'alcaldia.

Article 97

-1 Els Certificats d'aprofitament urbanístic s'han de referir necessàriament als aspectes següents, respecte a la finca de què es tracti:

  1. Si el sòl és urbà, urbanitzable o no urbanitzable.

  2. L'ús del sòl, l'altura, el volum i la situació de l'edificació, l'ocupació màxima de la parcel·la i l'aprofitament del subsòl.

  3. Si és solar o no i, si s'escau, els serveis que hi manquen per a ser-ho.

  4. El planejament general, l'especial i el parcial i l'estudi de detall, a les determinacions dels quals estigués subjecta la finca, amb expressió del polígon o de la unitat d'actuació, si s'escau, i de si manca o no projecte d'urbanització.

  5. Si hi ha suspensió de l'atorgament de llicències, bé com a conseqüència d'ésser necessari un projecte de reparcel·lació o de compensació, bé per haver estat acordada expressament.

  6. Si és possible o no d'obtenir llicència ajustada als paràmetres de la lletra b), condicionada o no a l'execució simultània d'obres d'urbanització.

  7. Si la revisió del planejament és en curs.

-2 En cas que l'informe es demani acompanyat de documentació gràfica, aquest s'hi haurà de referir.

-3 Si resultés del certificat d'aprofitament urbanístic que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la notificació a l'interessat serà preceptiu d'atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid encara que amb posterioritat a la notificació del certificat s'hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.

-4 El requeriment per esmenar deficiències, previst en la reglamentació de serveis de les corporacions locals, només pot ésser formulat una vegada, i no impedeix l'aplicació del que s'ha establert quan l'esmena s'haurà produït dins els quinze dies següents al requeriment.

Secció 2 Legitimació d'expropiacions

Article 98

-1 L'aprovació de plans d'ordenació urbana i de polígons d'expropiació implicarà la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i edificis corresponents als fins d'expropiació o imposició de servituds.

-2 Els beneficis de l'expropiació podran estendre's a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats d'organismes competents per a l'execució de plans o obres determinades.

-3 El procediment per determinar el valor dels terrenys serà l'assenyalat en la Llei d'expropiació forçosa, llevat el que disposa l'article 189 d'aquesta Llei. Els criteris de valoració seran en tot cas els establerts en aquesta Llei.

Article 99

-1 En els plans o projectes s'estimaran compresos, per als efectes expropiatoris, a més de les superfícies que haguessin de ser materialment ocupades per les obres previstes, totes les que fossin necessàries per assegurar el ple valor i rendiment d'aquelles.

-2 Es consideraran superfícies expropiables les zones laterals d'influència i inclús els sectors complets assenyalats en el Pla.

-3 Seran expropiables els terrenys i edificis destinats en el Pla a l'establiment de serveis públics o a la construcció de temples, mercats, centres culturals, docents assistencials i sanitaris, zones esportives i altres anàlegs amb fins no lucratius.

-4 Si per a la regulació o formació d'illes o espais lliures convingués suprimir algun pati, carrer o plaça o porció d'aquestes, s'expropiaran les finques amb façana o llums directes sobre aquelles, a sol·licitud dels propietaris.

Article 100

En cas que els propietaris d'immobles no realitzessin les obres d'adaptació requerides per plans, normes o projectes de caràcter històric o artístic, es podrà expropiar total o parcialment l'edifici o només la seva façana.

Article 101

Els terrenys de qualsevol classe que s'expropiïn per raons urbanístiques hauran de ser destinats al fi específic que s'establís en el pla corresponent. Si es pretengués modificar la seva afectació o esgotar-se la seva vigència el Pla sense haver-se complert el destí a què es varen afectar, procedirà la reversió dels terrenys d'acord al que disposa la Llei d'expropiació forçosa.

Article 102

-1 Quan per a l'execució d'un Pla no fos necessària l'expropiació del domini i n'hi hagués prou amb la constitució d'alguna servitud sobre el mateix, prevista pel Dret privat o administratiu, es podrà imposar, si no s'obtingués conveni amb el propietari, d'acord al procediment de la Llei d'expropiació forçosa, mitjançant els requisits que a continuació s'expressen:

  1. Autorització de la Comissió d'Urbanisme.

  2. No excedir la indemnització que procedís abonar de la meitat de l'import de la que correspondria satisfer per l'expropiació absoluta.

-2 Quan s'haguessin de modificar o suprimir servituds privades per estar en contradicció amb les disposicions del Pla, es podran expropiar d'acord amb el procediment de l'esmentada Llei.

-3 Els actes administratius de constitució, modificació o extinció forçosa de servitud seran inscribibles en el Registre de la Propietat, en la forma prevista per a les actes d'expropiació.

Article 103

-1 Quan transcorrin cinc anys des de l'entrada en vigor del Pla o Programa d'Actuació Urbanística sense que s'hagi portat a efecte l'expropiació dels terrenys, que, d'acord amb la seva qualificació urbanística, no siguin edificables pels seus propietaris, ni hagin de ser objecte de cessió obligatòria per no resultar possible la justa distribució dels beneficis i càrregues en el polígon o unitat d'actuació, el titular dels béns o els seus causa-havents advertiran l'Administració competent del seu propòsit d'iniciar l'expedient d'apreuament, que es podrà portar a terme per ministeri de la Llei, si transcorreguessin altres dos anys des del moment d'efectuar l'advertiment. A tal efecte, el propietari podrà presentar el corresponent full d'apreuament, i si transcorreguessin tres mesos sense que l'Administració l'acceptés, podrà dirigir-se al Jurat provincial d'Expropiació, que fixarà l'apreuament conforme als criteris d'aquesta Llei i d'acord amb el procediment establert en els articles 31 i següents de la Llei d'expropiació forçosa.

-2 Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, la valoració s'entendrà referida al moment de la iniciació de l'expedient d'apreuament per ministeri de la Llei i els interessos de demora es devengaran des de la presentació pel propietari de la corresponent taxació.

Capítol 4 Normes d'ordenació complementàries i subsidiàries del planejament

Article 104

-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà dictar Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament.

-2 Les Entitats Locals, les Comissions d'Urbanisme i altres organismes competents per formular plans Generals Municipals podran redactar o proposar Normes d'igual caràcter per a tot o part del territori sobre el que exerceixin la seva competència, quan les particulars característiques d'aquest ho justifiquin.

-3 En un i altre cas, es tramitaran d'acord al procediment establert per l'article 59, llevat que per raons d'urgència apreciades pel Govern de la Generalitat i previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i escoltades les entitats locals afectades, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques acordi la seva entrada en vigor sense necessitat d'aquesta tramitació.

-4 Les Normes Subsidiàries es desenvoluparan, en tot cas, dintre els límits assenyalats per aquesta Llei per als Plans d'ordenació i contindran, en el seu cas, els supòsits en virtut dels quals sigui procedent la seva revisió o substitució per un Pla.

Article 105

-1 En els municipis o part d'ells on no hi hagués Pla d'ordenació regiran les Normes promulgades d'acord amb l'article 104 d'aquesta Llei.

-2 Les mateixes Normes s'aplicaran per regular aspectes no previstos en el Pla d'Ordenació.

-3 Les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament contindran les següents determinacions:

  1. Fins i objectius de la seva promulgació.

  2. Delimitació dels territoris i nuclis urbans que constitueixin l'àmbit de la seva aplicació.

  3. Relacions i incidències amb el planejament que complementin, en el seu cas.

  4. Normes urbanístiques mínimes de l'ordenació que estableixin.

  5. Previsions mínimes per a edificis i serveis públics i per a fins d'interès general o comunitari, justificant llur emplaçament en cada classe de sòl.

  6. Delimitació al sòl urbà de les Unitats d'Actuació que calgui.

  7. Delimitació al sòl apte per ésser urbanitzat dels sectors de planejament, determinant les prioritats per desenvolupar-los.

  8. Adscriure sistemes a sectors determinants, justificant el compliment de les condicions previstes a l'article 123 d'aquesta Llei.

  9. Definir la densitat màxima d'habitatges per hectàrea a cada sector sense ultrapassar els límits fixats per aquesta Llei.

    -4 Per a la urbanització i edificació a l'empara de Normes Complementàries i Subsidiàries, aquestes hauran de preveure, a més de les determinacions assenyalades a l'apartat anterior, els següents extrems:

  10. Projecció, dimensions i característiques del desplegament previsible.

  11. Esquema indicatiu d'infrastructures i serveis urbans.

  12. Assenyalament de les zones en què es pugui urbanitzar d'acord amb les prescripcions contingudes en les mateixes Normes. El desplegament d'aquestes determinacions es portarà a terme a través dels corresponents plans parcials.

    -5 Les Normes es compondran dels documents necessaris per justificar les determinacions i extrems que comprenguin i la funció per a la qual es dictin i s'hauran de redactar amb el grau de precisió adequat a la classe de Pla que supleixin o complementin i de conformitat amb els corresponents preceptes d'aquesta Llei.

Article 106

-1 No podran aixecar-se construccions en llocs propers a les carreteres sinó d'acord amb el que, a més del que en aquesta Llei es disposa, estableixi la legislació específicament aplicable.

-2 D'acord amb l'establert per la Llei 16/1985, d'11 de juliol, es defineixen les limitacions següents a les finques pròximes a les vies de comunicació:

  1. La zona d'afectació de les carreteres abasta una distància de cinquanta metres en les de la xarxa bàsica de Catalunya, de cent metres en les autopistes i les autovies i de trenta metres en la resta de carreteres.

  2. La línia d'edificació s'ha de situar a vint-i-cinc metres en les carreteres de la xarxa bàsica de Catalunya, a cinquanta metres en les autopistes i les autovies i a divuit metres en la resta de les carreteres.

Article 107

Les construcions hauran d'adaptar-se, bàsicament, a l'ambient on estiguin situades, i a tal efecte:

  1. Les construccions en llocs immediats o que formin part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional hauran d'harmonitzar amb aquest, o quan, sense existir conjunt d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat dels caràcters indicats.

  2. En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques històrico-artístiques, típiques o tradicionals o en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetrà que la situació, massa, alçària dels edificis, murs i tanques, o la instal·lació d'altres elements limiti el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

Article 108

Els espais naturals i les terres agrícoles qualificats d'especial protecció als plans territorials parcials no poden ésser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que lesionin el valor específic que es vulgui protegir, de conformitat amb allò que estableix la Llei 23/83 de 21 de novembre.

Article 109

Les normes addicionals de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives previstos a la Llei.

12/1981, de 24 de desembre, no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a l'empara d'aquesta Llei o de la Llei d'Espais Naturals, però s'hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Article 110

D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, els terrenys forestals han de tenir el tractament següent:

-1 Els terrenys forestals no subjectes pels processos de consolidació i d'expansió d'estructures urbanes es classificaran de sòl no urbanitzable.

-2 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors han d'ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.

-3 Les finques forestals d'extensió igual o inferior a la superfície de la unitat mínima de producció forestal, fixada pel Govern de la Generalitat, tenen la condició d'indivisibles.

Article 111

Mentre no hi hagi Pla o norma urbanística que ho autoritzi no podrà edificar-se amb una alçària superior a tres plantes amidades en cada punt del terreny, sens perjudici de les altres limitacions que siguin aplicables. Quan es tracti de solars enclavats en nuclis o illes edificats en més de les seves dues terceres parts, els ajuntaments podran autoritzar alçàries que arribin a la mitjana dels edificis ja construïts. En sòl no urbanitzable s'estarà al que disposa el número.

1 de l'article 128 d'aquesta Llei.

Article 112

En els plans parcials s'haurà de fixar una densitat que no podrà ser superior a 75 vivendes per hectàrea, en funció dels tipus de població, usos detallats i altres característiques que es determinin reglamentàriament. En casos excepcionals, el Govern de la Generalitat, amb el dictamen previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà autoritzar densitats fins a 100 habitatges per hectàrea, quan les circumstàncies urbanístiques de la localitat ho exigeixin.

Títol 3 Règim urbanístic del sòl

Capítol 1 Classificació del sòl

Article 113

Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre els límits i amb el compliment dels deures establerts en aquesta Llei, o en virtut d'aquesta, pels plans d'Ordenació, d'acord amb la classificació urbanística dels predis.

Article 114

El territori dels municipis on existeixi Pla General Municipal d'Ordenació es classificarà en tots o alguns dels tipus següents: sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Article 115

Constituiran el sòl urbà:

  1. Els terrenys que el Pla de forma expressa inclou en aquesta classe per comptar amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, o per estar compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en dues terceres parts de la seva superfície, en la forma que aquell determini.

  2. Els que en l'execució del Pla arribin a disposar dels mateixos elements d'urbanització que es refereix al paràgraf anterior.

Article 116

-1 Constituiran el sòl urbanitzable els terrenys que el Pla General Municipal declari aptes, en principi, per ésser urbanitzats.

-2 Dintre del sòl urbanitzable, el Pla establirà totes o alguna de les següents categories:

  1. Sòl programat, constituït per aquell que hagi d'ésser urbanitzat segons el programa del mateix Pla.

  2. Sòl no programat, integrat pel que pugui ser objecte d'urbanització mitjançant l'aprovació de Programes d'Actuació Urbanística.

Article 117

Constituiran el sòl no urbanitzable:

  1. Els que el Pla no inclogui en algun dels tipus de sòl a què es refereixin els articles anteriors.

  2. Els espais que el Pla determini per atorgar-los una especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, per raó del seu excepcional valor agrícola, forestal o ramader, de les possibilitats d'explotació dels seus recursos naturals, dels seus valors paisatgístics, històrics o culturals o per a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic.

Article 118

-1 En els municipis que no tinguin Pla General Municipal d'Ordenació, el territori es classificarà en sòl urbà i sòl no urbanitzable.

-2 Constituiran el sòl urbà els terrenys que per comptar amb accés rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica o per estar compresos en àrees consolidades per l'edificació almenys en la meitat de la seva superfície s'incloguin en un Projecte de delimitació, que, tramitat per l'ajuntament d'acord amb l'article 59 d'aquesta Llei serà aprovat per la Comissió d'Urbanisme, amb l'informe previ de l'Entitat Local competent.

-3 Constituiran el sòl no urbanitzable els altres espais del terme municipal.

Article 119

Als efectes d'aquesta Llei, tindran la consideració de solars les superfícies de sòl urbà aptes per a l'edificació que reuneixin els requisits següents: Que estiguin urbanitzades d'acord amb les normes mínimes establertes en cada cas pel Pla, i si aquest no existís o no les concretés, caldrà que a més de tenir els serveis assenyalats en els articles 115 i 118.2, la via a què doni el front de la parcel·la tingui pavimentada la calçada i i encintat de voreres. Que tinguin assenyalades alineacions i rasants si existís Pla d'ordenació.

Article 120

-1 El sòl urbà, a més de les limitacions específiques que imposi el planejament, no podrà ser edificat fins que la respectiva parcel·la mereixi la qualificació de solar, llevat que s'asseguri l'execució simultània de la urbanització i de l'edificació mitjançant les garanties que reglamentàriament es determinen.

-2 No obstant això, podran autoritzar-se construccions destinades a fins industrials en les zones permeses, quan la seguretat, salubritat i no contaminació quedin suficientment ateses i el propietari assumeixi les obligacions establertes en el paràgraf 1r de l'apartat següent mitjançant inscripció en el Registre de la Propietat.

-3 Els propietaris del sòl urbà hauran de: Cedir gratuïtament i obligatòriament als ajuntaments respectius els terrenys que, reservats pels plans d'urbanisme, ja estiguin al servei general de tota la població, o al servei del districte, polígon o unitat d'actuació, estiguin destinats a jardins, places i centres docents i assistencials quan aquests sòls vinguin reservats pels plans en el marc d'una unitat d'actuació delimitats expressament en el planejament. Igualment la cessió per a carrers i vies és gratuïta i obligatòria i ha de ser executada prèviament a l'edificació. L'obertura i ampliació de vials sobre solars o edificis en nuclis urbans comporta idèntica cessió quan aquesta és compensada per les condicions d'edificació diferencials previstes pels plans. Costejar la urbanització. Edificar els solars quan el Pla així ho estableixi dins el termini que aquest assenyali, o, en el seu defecte, en els terminis fixats en aquesta Llei.

-4 La distribució equitativa de les càrregues a les quals es refereix el paràgraf 3.1 quan les diferències d'aprofitament urbanístic entre finques ultrapassin el 15% de l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació i es faci declaració expressa d'aquesta lesió, s'efectuarà mitjançant la reparcel·lació. S'establirà també el mateix procediment per a l'obertura i l'eixamplament de vials quan aquella lesió es produeixi, i es delimitaran les unitats d'actuació que calgui.

-5 En tots els altres supòsits, o en les reserves per a altres fins, l'adquisició s'ha de fer mitjançant l'expropiació. L'apreuament de l'expropiació pot, si és convenient, ésser rescabalat per la part que s'estimi d'interès directe, segons el que disposa l'article 196 d'aquesta Llei, per contribucions especials, havent estat delimitat prèviament l'àmbit urbà beneficiari de la millora.

Article 121

-1 El sòl urbanitzable programat i el sòl apte per ser urbanitzat estaran subjectes a la limitació de no poder ser urbanitzats fins que s'aprovi el corresponent Pla Parcial. Mentrestant, no s'hi podran realitzar obres o instal·lacions tret de les que s'hagin d'executar mitjançant la redacció dels plans Especials a què es refereix l'article 29.2 d'aquesta Llei i les de caràcter provisional previstes a l'article 91.2, ni podran destinar-se els terrenys a usos o aprofitaments diferents dels que assenyali el Pla General.

-2 Als efectes de la gestió urbanística, es determinarà:

  1. L'aprofitament mitjà de cadascun dels sectors en què es divideix el sòl urbanitzable programat.

  2. L'aprofitament de cada finca, referint a la seva superfície l'aprofitament mitjà del sector en què es troba enclavada, sense que tingui rellevància la seva qualificació concreta en el Pla.

    -3 Els propietaris del sòl urbanitzable programat i de sòl apte per ser urbanitzat hauran de:

  3. Cedir obligatòriament i gratuïtament a favor de l'ajuntament o, si s'escau, l'òrgan urbanístic actuant, els terrenys que es destinin amb caràcter permanent a vials, accessos i estacionaments adjacents a la via pública, parcs i jardins públics, zones esportives públiques i d'esbarjo i expansió, centres culturals i docents i altres serveis públics necessaris.

  4. Cedir a l'administració actuant sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament mitjà del sector.

  5. Costejar la urbanització.

  6. Edificar els solars, quan el Pla així ho estableixi i en el termini que ell mateix assenyali o, si no és així, en els terminis fixats en aquesta Llei. Els terrenys que, en virtut d'aquest article, s'incorporin al Patrimoni Municipal del Sòl es destinaran preferentment als fins previstos als articles 234 i 235 d'aquesta Llei.

    -4 Quan l'aprofitament real d'una finca, segons la qualificació establerta pel Pla General, no arribi al 90% de l'aprofitament que li correspon, haurà de compensar-se, per adjudicació de terrenys edificables en el sector, en

    àrees de situació i condicions similars. Si aquest defecte fos inferior a un 15% del corresponent a la finca, l'adjudicació podrà substituir-se, segons el criteri de l'Administració competent, per una indemnització en metàl·lic.

Article 122

-1 Els sòls reservats per a tots els fins enunciats al paràgraf 2 de l'article 25 computen als efectes de l'edificabilitat sectorial establerta pel pla general o per les normes subsidiàries, i s'hauran de determinar en funció del nombre màxim de vivendes de cada sector.

-2 En el sòl urbanitzable, els sistemes inclosos pel planejament general en els sectors de planejament parcial estan subjectes al règim de gestió següent: Se'ls aplicarà la cessió gratuïta quan se'ls atorga l'aprofitament mitjà del sector. Aquest aprofitament s'acumularà a l'aprofitament urbanístic de les zones, i es determinarà segons l'edificabilitat zonal ponderada quan comprendrà diverses zones de qualificació diferent; aquesta ponderació es farà tenint en compte la proporció de les superfícies d'aquestes zones dins el sector i la seva valoració relativa, amb les limitacions establertes per l'article 123. Els polígons que es delimitin incorporaran la part d'aquests sistemes que els correspongui, als efectes de la seva cessió. Els sòls per a aquests sistemes poden ésser, en tots els casos, objecte d'actuacions aïllades mitjançant l'expropiació; aleshores no s'hi aplicarà el que estableix el punt 4 d'aquest article.

-3 Pel que fa als sòls aptes per a ésser urbanitzats segons les normes subsidiàries, els propietaris de sòls afectats per sistemes poden oferir la cessió gratuïta d'aquests terrenys un cop incorporats en sectors del pla parcial, amb les mateixes condicions d'aprofitament previstes pels sòls urbanitzables programats de pla general. Per això s'han de delimitar en les normes subsidiàries sectors de planejament i determinar les prioritats per desenvolupar-les.

-4 Els sòls ocupats per sistemes generals que siguin adscrits a un sector determinat s'afegiran al sòl d'aquest a l'efecte d'incrementar les reserves mínimes per a dotacions exigides per aquest article amb les limitacions establertes per l'article 123 sempre que així ho reguli el planejament general. Els polígons que es delimitin han d'incoporar la part dels sistemes adscrits a un sector que els correspongui als efectes del present article.

Article 123

-1 La inclusió dins dels sectors de sistemes previstos per l'article 122 ha d'estar limitada de tal manera que la intensitat neta d'edificació en cada zona del pla parcial, referida al sòl d'aprofitament privat, no ultrapassi dues vegades i mitja l'edificabilitat zonal, un cop desenvolupada l'ordenació física prevista.

-2 La cessió no s'aplicarà als sòls per sistemes el còmput dels quals determini intensitats netes que ultrapassin els màxims establerts. En aquest sentit l'Administració actuant ha d'expropiar aquests sistemes i pot fer efectiu l'apreuament de l'expropiació bé amb càrrec al 10% de l'aprofitament mitjà del sector, bé en efectiu.

-3 En el càlcul del sostre edificable d'una zona, a l'efecte de determinar l'edificabilitat neta, s'ha de considerar, a més de l'edificabilitat pròpia de la zona, l'afegida en compensació de la cessió dels sistemes.

-4 Els estudis econòmico-financers dels plans han de justificar les previsions adoptades en relació amb la forma d'obtenció dels sistemes, i en els supòsits d'expropiació les previsions d'inversió municipal o dels organismes competents corresponents al llarg del termini de previsió de planejament.

Article 124

-1 La determinació de l'aprofitament mitjà pel que fa al sòl urbanitzable programat s'ha de fer en redactar-se el pla general per a cadascun dels sectors de planejament parcial.

-2 L'aprofitament d'un sector comprèn l'aprofitament del conjunt de les zones i l'atribuït als sistemes inclosos dins el sector, d'acord amb el que disposa l'article 122 d'aquesta Llei.

-3 La cessió a l'administració actuant del 10% de l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de fer en sòl edificable de cadascuna de les zones del sector, d'acord amb el que determina l'article 122 d'aquesta Llei.

-4 L'aprofitament de cada finca serà el 90% de l'aprofitament mitjà del sector on es localitzi referit a la seva extensió superficial.

Article 125

-1 Per calcular el valor de l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de considerar el valor relatiu de cadascuna de les zones incloses en el pla parcial en el moment de redactar-lo. Pel que fa als sectors delimitats que inclouen zones diferents, la relació de valor entre aquestes s'ha de fer considerant: a) la intensitat dels usos admesos, b) la rigidesa a la demanda de l'ús de cada zona en el moment de la tramitació del pla i c) les repercussions admissibles del valor de sòl i de la urbanització. No s'han de considerar les revaloracions que es generin per causa de la ubicació urbana diferencial de les finques dins una mateixa zona.

-2 L'aprofitament mitjà per al conjunt de les zones incloses dins un sector serà el resultat de ponderar, respecte a la superfície total de les zones, els valors relatius de cadascuna per la seva extensió.

Article 126

L'aprofitament corresponent als sistemes inclosos pel planejament general dins els sectors s'ha de distribuir entre les zones d'aquests, segons usos i intensitats d'usos, en funció de l'extensió de cadascuna i del seu valor relatiu. Aquest aprofitament s'ha d'afegir a l'atribuït a cada zona segons la seva qualificació.

Article 127

-1 Mentre no s'aprovin Programes d'Actuació Urbanística, els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat estaran subjectes a les següents limitacions, a més de les que resultin aplicables en virtut d'altres lleis:

  1. Hauran de respectar-se les incompatibilitats d'usos assenyalats en el Pla General.

  2. No es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrícoles que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca i s'ajustin si s'escau als plans o normes del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, com també les construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, entreteniment i servei de les obres públiques. No obstant això, podran autoritzar-se, seguint el procediment previst a l'article

    68 d'aquesta Llei, edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que hagin d'emplaçar-se en el medi rural, com també edificis aïllats destinats a vivenda familiar on no existeixi la possibilitat de formació d'un nucli de població. En aquest supòsit, en el moment de l'autorització, es tindran en consideració els efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.

  3. Els tipus de les construccions hauran de ser adequats a la seva condició i situació aïllada, conforme a les normes que el Pla estableixi, i quedaran prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.

  4. En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics no podran efectuar-se fraccionaments en contra el que disposa la legislació agrària i forestal.

    -2 Aprovat un Programa d'Actuació Urbanística, s'estarà al disposat en els números 2, 3 i 4 de l'article 121 d'aquesta Llei sens perjudici de les obligacions, limitacions i càrregues addicionals que s'assenyalin en el Programa i en l'acord d'aprovació.

    -3 Pel que fa als sòls urbanitzables no programats, els programes d'actuació urbanística han de proposar els sistemes d'actuació adequats per a l'efectivitat de les reserves de sòl incloses en cada actuació.

Article 128

-1 Els terrenys que es classifiquin com a sòl no urbanitzable en el Pla General o per aplicació de l'article

118 estaran subjectes a les limitacions que s'estableixen a l'article 127 d'aquesta Llei.

-2 Els espais que per les seves característiques segons el Pla General hagin de ser objecte d'una especial protecció als efectes d'aquesta Llei, no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que es vulgui protegir.

Article 129

-1 L'ordenació de l'ús dels terrenys i construccions enunciada en els articles precedents no conferirà dret als propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut normal de la propietat segons la seva qualificació urbanística. Els afectats tindran, no obstant això, dret a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues del planejament en els termes previstos en aquesta Llei.

-2 La modificació o revisió de l'ordenació dels terrenys i construccions establerta pels plans parcials, pels plans especials i pels Programes d'Actuació Urbanística només podrà donar lloc a indemnització si es produeix abans de transcórrer els terminis previstos per a l'execució dels respectius plans o Programes, o transcorreguts aquells si l'execució no s'ha portat a efecte per causes imputables a l'Administració.

-3 Les ordenacions que imposin vinculacions o limitacions singualars que comporten una restricció de l'aprofitament urbanístic del sòl que no pugui ser objecte de distribució equitativa entre els interessats conferiran dret a indemnització.

Article 130

L'alienació de finques no modificarà la situació del seu titular pel que fa a les limitacions i deures instituïts per aquesta Llei o imposats, en virtut d'aquesta, pels actes d'execució dels seus preceptes, i l'adquirent quedarà subrogat en el lloc de l'anterior propietari en els compromisos que hagués contret amb les corporacions públiques respecte a la urbanització i edificació.

Capítol 2 Patrimoni municipal del sòl

Article 131

-1 Els ajuntaments de població superior a 50.000 habitants, els que voluntàriament ho acordin i els altres que asssenyali el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, constituiran el seu respectiu Patrimoni Municipal del sòl.

-2 El Patrimoni Municipal del Sòl tindrà per finalitat preveure, posar en marxa i desplegar tècnicament i econòmica l'expansió de les poblacions, i s'adscriurà a la gestió urbanística per a la immediata preparació i alienació de solars edificables i reserva de terrenys de futura utilització.

Article 132

-1 L'adquisició de terrenys per constituir el Patrimoni es verificarà conforme al programa d'actuació del Pla General Municipal d'Ordenació Urbana, si estigués aprovat.

-2 L'adquisició de terrenys per formar reserves de sòl es podrà efectuar mitjançant expropiació, amb l'aprovació prèvia per la Comissió d'Urbanisme d'un projecte integrat per Memòria justificativa i plànol delimitador de la superfície corresponent.

-3 Quan resultin inclosos en el Pla béns propis, quedaran afectats al Patrimoni municipal del sòl.

-4 El volum patrimonial es temperarà a les necessitats del Pla General i als mitjans econòmics de cada ajuntament.

Article 133

Els ajuntaments que tinguin reconegut un àmbit de planejament urbanístic singular, segons l'article 47, d'aquesta Llei, podran estendre el seu Patrimoni de sòl als termes municipals que comprengui.

Article 134

Les alienacions de terrenys del Patrimoni estaran supeditades a la conveniència d'edificar-los o al compliment del Pla General, dintre els terminis que, en un i altre cas, s'assenyalin.

Article 135

Els ingressos obtinguts per la gestió urbanística mitjançant alienació de terrenys del Patrimoni es destinaran a la conservació i ampliació del mateix.

Article 136

En tot cas es tindrà en compte la regulació específica que respecte al patrimoni municipal del sòl s'estableix en el règim previst per a l'actuació per subsectors.

Article 137

Els ajuntaments a què es refereix l'article 131 d'aquesta Llei han de preveure específicament en els seus pressupostos les partides per a la constitució, conservació i ampliació del patrimoni municipal del sòl. La quantia de la despesa no pot ser inferior al 5% del total consignat en els capítols I i II del Pressupost.

Capítol 3 Parcel·lacions i reparcel·lacions

Article 138

La parcel·lació urbanística i les obres d'urbanització, com també l'edificació, han d'ésser precedides per la formulació, la tramitació i l'aprovació reglamentàries de llur planejament, amb les excepcions que aquesta Llei estableix.

Article 139

-1 Es considerarà parcel·lació urbanística la divisió simultània o successiva de terrenys en dos o més lots quan pugui donar lloc a la constitució d'un nucli de població.

-2 Es considerarà il·legal, a efectes urbanístics, tota parcel·lació que sigui contrària a allò que estableix el Pla, Programa o Norma urbanística que els hi sigui d'aplicació o que infringeixi el que disposa l'article

141.1 d'aquesta Llei.

-3 Es defineix com a nucli de població l'assentament urbà generador de requeriments o necessitats assistencials i de serveis urbans.

-4 Les condicions objectives que poden donar lloc a la constitució d'un nucli de població seran objecte d'enumeració en els plans Generals o Normes Subsidiàries en funció de les peculiaritats que concorrin en cada àmbit municipal o supramunicipal.

Article 140

-1 Seran indivisibles:

  1. Les parcel·les determinades com a mínimes en el corresponent Pla o Norma, a fi de constituir finques independents.

  2. Les parcel·les les dimensions de les quals siguin iguals o menors a les determinades com a mínimes en el Pla, excepte si els lots resultants s'adquirissin simultàniament pels propietaris de terrenys contigus, amb el fi d'agrupar-los i formar una nova finca.

  3. Les parcel·les les dimensions de les quals siguin menors que el doble de la superfície determinada com a mínima en el Pla, llevat que l'excés sobre el citat mínim es pugui segregar amb el fi indicat a l'apartat anterior.

  4. Les parcel·les edificables en una proporció de volum en relació amb la seva àrea quan es constituís el corresponent a tota la superfície, o, en el supòsit que s'edifiqués en proporció menor, la porció d'excés, amb les excepcions indicades a l'apartat anterior.

  5. Les finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les mínimes de conreu o de producció forestal definides per a cada àmbit territorial.

-2 Els Notaris i Registradors faran constar en la descripció de les finques la qualitat d'"indivisible" de les que es trobessin en qualsevol dels casos expressats.

-3 En atorgar-se llicència d'edificació sobre una parcel·la compresa a l'apartat d) del paràgraf 1, es comunicarà al Registre de la Propietat per a la seva constància en la inscripció de la finca.

Article 141

-1 No es podrà efectuar cap parcel·lació urbanística i conseqüentment no es podrà atorgar llicència de parcel·lació sense que prèviament hagi estat aprovat un Pla General o, si s'escau, un Pla Especial que el desplegui, quan afecti sòl urbà, o sense l'aprovació prèvia del Pla Parcial del sector corresponent per al sòl urbanitzable. En sòl no urbanitzable no es podran realitzar parcel·lacions urbanístiques.

-2 Els notaris i registradors de la propietat exigiran per autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de divisió de terrenys, i que s'acrediti l'atorgament de la llicència, que els primers hauran de testimoniar en el document.

-3 Tota parcel·lació urbanística quedarà subjecte a llicència.

-4 En cap cas es consideraran solars, ni es permetrà edificar-hi, els lots resultants d'una parcel·lació o reparcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions d'aquest article o de l'anterior.

Article 142

-1 Qualsevol llicència de parcel·lació s'atorgarà amb la presentació prèvia del projecte corresponent, que ha de constar dels documents següents:

  1. La memòria justificativa de la procedència, sobre la base del pla general previ o parcial, de les dimensions de les parcel·les o dels lots per a cada zona.

  2. El pla parcel·lari a escala adequada que detalli tant les parcel·les divisibles com les indivisibles i indiqui la ubicació de zones verdes, d'espais lliures de dotacions, d'equipaments, de serveis i del sòl corresponent al 10% d'aprofitament mitjà del sector o dels polígons d'actuació del pla, si s'escau.

-2 Quan algun dels punts exigits en els documents als quals es refereix el número anterior constés en els instruments de planejament aprovats amb caràcter definitiu, la inclusió d'aquests punts podrà ésser substituïda per la certificació de l'òrgan competent de la qual resultin les neces`tin les necessàries indicacions, que amb aquesta finalitat acompanyarà el projecte de parcel·lació.

Article 143

No es pot fer ús de la facultat d'atorgar llicència d'edificació condicionada a la realització simultània de les obres i serveis d'urbanització sense la prèvia aprovació definitiva del projecte corresponent d'urbanització i de la constitució de la garantia prevista en l'article 81 d'aquesta Llei.

Article 144

-1 El notari ha d'exigir a l'atorgant, en les escriptures de divisió i de segregació de finques, l'aportació de la llicència de parcel·lació corresponent a l'operació urbanística a què aquesta escriptura faci referència.

-2 La llicència es pot justificar mitjançant certificació de l'acord municipal de concessió o mitjançant còpia del plànol parcel·lari, en la qual s'expressi, per diligència del secretari de l'ajuntament, que és reproducció fidel i exacta del que figura en l'expedient de parcel·lació del qual es tracti, com també la data de concessió.

-3 El notari ha de testimoniar en l'escriptura l'acreditament de l'atorgament de la llicència i, en tot cas, en un apartat corresponent a la situació urbanística de la finca, farà les advertències pertinents sobre les responsabilitats de tota mena en què puguin incórrer els atorgants per no tenir les llicències urbanístiques adequades per a l'actuació que pretenguin sobre els terrenys corresponents a les finques objecte de l'instrument públic.

Article 145

-1 Presentada l'escriptura de divisió o segregació de finques en el Registre de la Propietat, el registrador, en vista de les circumstàncies descriptives de la finca o finques o, si s'escau, del nombre de segregacions practicades de la mateixa matriu, ha d'advertir de la necessitat d'aportar la llicència de parcel·lació, llevat que l'esmentada aportació resulti del mateix títol presentat en els termes previstos en l'article anterior.

-2 Si s'aportés la llicència o la certificació que és innecessària, el registrador de la propietat l'arxivarà; i, si s'escau, posarà una nota al marge de la inscripció practicada fent-hi constar les circumstàncies concurrents.

Article 146

La protocol·lització feta pel notari del plànol a què fa referència l'apartat 2 de l'article 144 d'aquesta Llei i el seu arxiu fet pel registrador de la propietat, s'entendrà que és suficient perquè tots dos considerin que ha estat aportada la llicència respecte a fraccionaments ulteriors que s'hi acomodin. En tot cas s'entendrà que hi ha acomodació en les circumstàncies descriptives de les noves finques respecte a la descripció gràfica que en faci el plànol, encara que hi hagi diferències en l'extensió superficial que no ultrapassin el 3%.

Article 147

-1 S'entendrà per reparcel·lació l'agrupació de finques compreses en el polígon o unitat d'actuació per a la seva nova divisió ajustada al Pla, amb adjudicació de les parcel·les resultants als interessats, en proporció als seus respectius drets.

-2 La reparcel·lació té per objecte distribuir justament els beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística, regularitzar la configuració de les finques i situar el seu aprofitament en zones aptes per a l'edificació d'acord amb el Pla.

-3 Tota reparcel·lació queda subjecta a l'aprovació del corresponent projecte.

-4 Els projectes de reparcel·lació es tramitaran d'acord amb el que es preveu als articles 64 i 65 d'aquesta Llei, excepte el que estableix l'article 70.

Article 148

-1 L'expedient de reparcel·lació s'entendrà iniciat quan s'aprovi la delimitació del polígon o unitat d'actuació, excepte en els casos següents:

  1. Que la reparcel·lació s'hagi tramitat i aprovat conjuntament amb l'esmentada aprovació.

  2. Que s'hagi aprovat expressament l'actuació pel sistema d'expropiació o sigui innecessària en virtut de l'acord aprovatori en el sistema de compensació.

    -2 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comportarà, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació i edificació en l'àmbit del polígon o unitat d'actuació fins que sigui ferm en via administrativa l'acord aprovatori de la reparcel·lació. Els peticionaris de llicències sol·licitades amb anterioritat a la data d'iniciació de l'expedient de reparcel·lació tindran dret a ser rescabalats en la forma que assenyala l'article 43 d'aquesta Llei. L'Entitat Local podrà deixar sense efecte, prèvia la indemnització de danys i perjudicis que correspongui, les llicències concedides amb anterioritat a la data d'iniciació de l'expedient que sigui incompatible amb l'execució del plantejament.

    -3 El projecte de reparcel·lació es formularà:

  3. Pels dos terços dels propietaris interessats que representin com a mínim el 80 per 100 de la superfície reparcel·lable, dintre els tres mesos següents a l'aprovació de la delimitació d'un polígon o unitat d'actuació.

  4. Per l'Entitat Local o urbanística actuant, d'ofici o a instància d'algun dels propietaris afectats, quan aquests no haguessin fet ús del seu dret o no haguessin subsanat dins el termini que se'ls hagués marcat els defectes que s'haguessin apreciat en el projecte que varen formular. Els projectes redactats d'ofici procuraran atenir-se als criteris expressament manifestats pels interessats en els tres mesos següents a l'aprovació de la delimitació del polígon o unitat d'actuació. Els projectes se sotmetran a informació pública durant un mes, amb citació personal dels interessats, i seran aprovats per l'ajuntament o, si s'escau, per l'òrgan urbanístic que se subrogui en les competències municipals, excepte en el supòsit que el planejament municipal estigués adaptat a la Llei del sòl, que en aquest cas el termini d'informació pública serà de quinze dies.

    -4 En els casos d'iniciativa pública, quan el projecte de reparcel·lació es presenti juntament amb el pla parcial i el projecte d'urbanització, es tramitaran tots de manera simultània, d'acord amb l'article 62 d'aquesta Llei, i les aprovacions es condicionaran al que estableix l'apartat següent. Quan es presentarà el projecte de reparcel·lació juntament amb el projecte d'urbanització, es procedirà tal com preveu el punt 3 de l'article 69.

    -5 En el primer supòsit previst a l'apartat anterior, els acords d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se de sectors d'urbanització prioritària.

Article 149

-1 En tot cas, el projecte de reparcel·lació tindrà en compte els criteris següents:

  1. El dret dels propietaris serà proporcional a la superfície de les parcel·les respectives en el moment de l'aprovació de delimitació del polígon.

  2. Els solars resultants es valoraran amb criteris objectius i generals per a tot el polígon d'acord al seu ús i volum edificable i en funció de la seva situació, característiques, grau d'urbanització i destinació de les edificacions.

  3. Es procurarà, sempre que sigui possible, que les finques adjudicades estiguin situades en lloc proper al de les antigues propietats dels mateixos titulars.

  4. Quan l'escassa quantia dels drets d'alguns propietaris no permeti que se'ls adjudiquin finques independents a tots ells, els solars resultants s'adjudicaran en pro indiviso a tals propietaris. No obstant això, si la quantia d'aquells drets no arribés al 15% de la parcel·la mínima edificable, l'adjudicació es podrà substituir per una indemnització en metal·lic.

  5. En tot cas, les diferències d'adjudicació seran objecte de compensació econòmica entre els interessats, valorant-se al preu mitjà dels solars resultants.

  6. Les plantacions, obres, edificacions, instal·lacions i millores que no es puguin conservar es valoraran amb independència del sòl i el seu import se satisfarà al propietari interessat, amb càrrec al projecte en concepte de despeses d'urbanització.

    -2 En cap cas no es podran adjudicar com a finques independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no reuneixin la configuració i característiques adequades per a la seva edificació conforme al planejament.

    -3 No seran objecte de nova adjudicació, conservant-se les propietats primitives, sens perjudici de la regularització de límits quan sigui necessària i de les compensacions econòmiques que procedeixin:

  7. Els terrenys edificats d'acord al planejament.

  8. Les finques no edificades d'acord al planejament, quan la diferència en més o menys, entre l'aprofitament que els correspongui conforme al Pla i el que correspondria al propietari en proporció al seu dret en la reparcel·lació, sigui inferior al 15% d'aquest darrer.

    -4 En el sòl urbà, els drets dels propietaris en la reparcel·lació es regularan pel valor de les seves respectives parcel·les en la data d'aprovació del Pla que hagi motivat la reparcel·lació d'acord al que disposa l'article 158 d'aquesta Llei.

Article 150

L'acord aprovatori del projecte de reparcel·lació produirà els efectes següents:

  1. Cessió de dret al municipi en què s'actuï en ple domini i lliure de càrregues de tots els terrenys de cessió obligatòria per a la seva incorporació al Patrimoni de sòl o la seva afectació conforme als usos previstos en el Pla.

  2. Subrogació, amb plena eficàcia real, de les antigues per les noves parcel·les.

  3. Afectació real de les parcel·les adjudicades al compliment de les càrregues i pagament de les despeses inherents al sistema d'actuació corresponent.

Article 151

-1 L'organisme que hagi aprovat el projecte de reparcel·lació expedirà document amb les solemnitats i requisits disposats per les actes dels seus acords, en el que es detallin les propietats antigues i els seus propietaris, segons els títols aportats i, en defecte d'aquests, per descripció de les finques i indicació dels seus propietaris, si són coneguts, i descripció de les noves parcel·les amb adjudicació de cadascuna al respectiu titular. Aquest document administratiu es protocolitzarà notarialment, sens perjudici que també es pugui atorgar escriptura pública, en els casos i la forma que s'assenyalin reglamentàriament.

-2 La situació física i jurídica de les finques o drets afectats per la reparcel·lació i la dels resultants d'elles es reflectirà en el Registre de la Propietat, d'acord amb el que disposa la legislació hipotecària en la forma que reglamentàriament es determini.

-3 Si alguna càrrega resulta incompatible amb la nova situació o característica de la finca, el Registrador es limitarà a fer-ho constar en la corresponent assentada, i les parts interessades podran anar al Jutjat competent per sol·licitar la declaració de compatibilitat i incompatibilitat de les càrregues o gravàmens sobre les finques noves i, en aquest últim supòsit, la seva transformació en un dret de crèdit amb garantia hipotecària sobre la finca nova en la quantia en què la càrrega sigui apreuada.

Article 152

-1 Les adjudicacions de terrenys a què doni lloc la reparcel·lació, quan s'efectuïn en favor dels propietaris compresos en el polígon corresponent o unitat d'actuació i en proporció dels seus respectius drets, estaran exemptes, amb caràcter permanent, de l'Impost General sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i no tindran la consideració de transmissions de domini als efectes de l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del valor dels terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a un propietari excedeixi del que proporcionalment correspongui als terrenys aportats per ell, es giraran les liquidacions procedents quant a l'excés.

-2 S'aplicaran supletòriament a la reparcel·lació les normes de l'expropiació forçosa.

Capítol 4 Valoracions

Article 153

Les valoracions de terrenys s'efectuaran d'acord amb els criteris establerts en aquesta Llei.

Article 154

-1 El valor inicial d'un predi o unitat de conreu, a efectes d'aquesta Llei, es determinarà:

  1. Pel rendiment brut que li correspongui en l'explotació rústica efectiva o de què en sigui naturalment susceptible.

  2. Pel seu valor mitjà en venda a efectes de la seva explotació agrícola. En cap cas no es podran prendre en consideració valors o rendiments que tinguin relació directa o indirecta amb la possible utilització urbana dels terrenys.

-2 En el rendiment rústic s'hi considera compresos l'agrícola, el forestal, el ramader, el cinegètic i qualsevol altre semblant.

-3 Entre els rendiments pels quals una heretat en sigui naturalment susceptible, es podran estimar els resultats de transformacions que es puguin operar amb els mitjans normals, tant mecànics com tècnics o de capital, existents per al desplegament de l'explotació agrària i conduents al màxim aprofitament de la fertilitat de la terra, però no els hipotèticament resultants d'una suposada aplicació de mitjans extraordinaris.

-4 En les unitats de conreu directament explotades pels propietaris s'establirà, a més, el premi d'afecció que els hagi de ser atribuït en el supòsit d'expropiació forçosa.

-5 Quan el valor inicial a què s'arribi per aplicació dels criteris anteriors sigui inferior al que consti en valoracions catastrals, índexs municipals o altres estimacions públiques aprovades, prevaldrà la més alta de les que concorrin sobre el terreny.

Article 155

-1 El valor urbanístic es determinarà en funció de l'aprofitament que correspongui als terrenys segons la seva situació, conforme al rendiment que al citat aprofitament s'atribueixi a efectes fiscals en iniciar-se l'expedient de valoració.

-2 L'aprofitament que, en tot cas, servirà de base per a la determinació del valor urbanístic, un cop deduïts els terrenys en cessió obligatòria que afectin a aquell, serà el que estableixen els preceptes següents:

  1. En el sòl urbà serà el permès pel Pla o, si s'escau, l'aprofitament mitjà fixat a les unitats d'actuació subjectes a reparcel·lació, i en defectes del Pla, tres metres cúbics per metre quadrat, referits a qualsevol ús.

  2. Pel que fa als sòls urbanitzables o aptes per a ésser urbanitzats, l'aprofitament que ha de servir de base per a determinar el valor urbanístic és el següent: El corresponent a l'aprofitament mitjà del sector per a les seves zones i sistemes inclosos. El corresponent al 90% de l'aprofitament mitjà dins el sòl urbanitzable, a determinar en l'expedient de l'apreuament de l'expropiació, per als sistemes no inclosos dins de cap sector.

  3. En el sòl urbanitzable no programat serà el que resulti del seu ús i intensitat d'ocupació, determinat en el Pla General.

-3 El valor urbanístic que es determini en funció d'aquests criteris es podrà augmentar o disminuir en un 15% com a màxim en consideració del grau d'urbanització i de les particularitats específiques dels terrenys de què es tracti. La citada correcció s'aplicarà amb independència de les que, per conceptes anàlegs, siguin procedents d'acord amb la legislació tributària.

Article 156

-1 Les plantacions, obres, edificacions i instal·lacions que hi hagin en el sòl s'apreciaran amb independència d'aquest i incrementaran amb la seva quantia el valor total de l'immoble, llevat que, pel seu caràcter de millores permanents, hagin estat tingudes en compte en la determinació del valor inicial o de l'urbanístic conforme amb l'article anterior.

-2 Les indemnitzacions a favor dels arrendataris rústics i urbans es fixaran d'acord amb el que es preveu a la Llei d'Expropiació Forçosa.

Article 157

-1 Es taxaran conforme al valor inicial els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.

-2 Als sistemes previstos en sòl no urbanitzable se'ls aplicarà el valor inicial.

Article 158

Es taxaran conforme al valor urbanístic els terrenys classificats com a sòl urbà o urbanitzable en totes les seves categories. Les taxacions tindran com a límit el valor inicial, que prevaldrà sobre l'urbanístic quan aquest sigui inferior.

Article 159

Quan correspongui aplicar a la taxació de terrenys el valor inicial o urbanístic, no es tindrà en compte el preu consignat en els títols d'adquisició o de constitució de gravamens, posteriors a la promulgació de la Llei sobre Règim del sòl i Ordenació Urbana de 1975.

Article 160

Sempre que el valor assignat a una parcel·la en la qual el propietari hagi costejat algunes obres d'urbanització, no contraposades a plans vigents en el moment d'executar-les, sigui inferior a la suma del valor inicial i de la part proporcional del valor actual de les obres, es completarà fins a cobrir l'import d'ambdós sumands.

Article 161

-1 La valoració dels drets reals sobre immobles, als efectes de la seva constitució, modificació o extinció, s'efectuarà d'acord amb les disposicions sobre expropiació que específicament determinin el seu apreuament, subsidiàriament, segons les normes del Dret Administratiu o Civil que reguli la institució i, en el seu defecte, per les establertes per als impostos de successions i transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

-2 En expropiar una finca gravada amb càrregues, la corporació o organisme que l'efectuï podrà escollir entre apreuar cadascun dels drets que hi concorren amb el de domini per a distribuir-lo entre els titulars de cadascun d'ells, o bé valorar l'immoble en el seu conjunt i consignar el seu import en poder del Jutjat, perquè aquest fixi i distribueixi, pel tràmit dels incidents, la proporció que correspongui als respectius interessats.

Article 162

-1 Les valoracions tindran vigència durant deu anys.

-2 Quan circumstàncies reals i alienes a especulacions originin notòries variacions en el mercat de terreny o en la situació econòmica general, es revisaran els apreuaments, d'ofici o a petició de qualsevol propietari afectat.

-3 Servirà de base per a la revisió, sens perjudici d'altres factors, l'índex general ponderat de preus a l'engròs.

Article 163

El pagament de l'apreuament en les explotacions es podrà verificar en efectiu o, d'acord amb l'expropiat, per permuta amb altres parcel·les del beneficiari de l'explotació, tenint en compte l'especialitat establerta en l'article 207 d'aquesta Llei.

Títol 4 Execució dels plans d'ordenació

Capítol 1 Disposicions generals

Article 164

-1 L'execució dels plans d'ordenació correspon a la Generalitat, a les entitats locals i a les entitats urbanístiques especials en les seves respectives esferes d'actuació, sens perjudici de la participació dels particulars en la citada execució en els termes establerts en el títol present.

-2 L'execució dels plans mitjançant el sistema d'expropiació pot ser objecte de concessió administrativa, que s'atorgarà mitjançant concurs, en les bases del qual es fixaran els drets i les obligacions del concessionari.

Article 165

La Generalitat i les entitats locals podran constituir societats anònimes o empreses d'economia mixta, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas per a l'execució dels plans d'ordenació.

Article 166

-1 Les actuacions en sòl urbanitzable programat requereixen la prèvia aprovació del Pla Parcial del sector corresponent.

-2 En el sòl urbanitzable no programat només es podrà actuar mitjançant l'aprovació de programes d'actuació urbanística i dels corresponents plans parcials per a la seva execució.

-3 S'exceptua del que es disposa en aquest article l'execució dels sistemes de l'ordenació urbanística del territori previstos en els plans territorials o en els plans generals o la d'algun dels elements dels citats sistemes.

Article 167

-1 L'execució dels plans i dels programes d'actuació urbanística es realitzarà per polígons complets, llevat quan es tracti d'executar directament els sistemes generals o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades.

-2 Els polígons es delimitaran tenint en compte els següents requisits:

  1. Que per les seves dimensions i característiques de l'ordenació siguin susceptibles d'assumir les cessions de sòl derivades de les exigències del Pla i dels Programes d'Actuació Urbanística.

  2. Que facin possible la distribució equitativa dels beneficis i càrregues de la urbanització.

  3. Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i econòmica l'autonomia de l'actuació.

-3 En el sòl urbà, quan no sigui possible la determinació pel planejament d'un polígon amb els requisits establerts al número anterior, ni es tracti d'actuacions aïllades, les operacions urbanístiques es podran portar a terme mitjançant la delimitació pel mateix Pla d'unitats d'actuació que permetin, almenys, la distribució justa entre els propietaris dels beneficis i càrregues derivades del planejament. En els supòsits a què es refereix l'article 120.3.a) d'aquesta Llei la unitat d'actuació haurà d'estar expressament delimitada en el planejament.

-4 No es podran delimitar polígons immediats a terrenys de cessió obligatòria i gratuïta sense incloure en els referits polígons i unitats la part corresponent dels indicats terrenys. No serà necessària la delimitació prèvia de les unitats d'actuació pel planejament quan es tracti de l'obtenció de carrers i vies, en el cas del qual la delimitació de la Unitat d'Actuació es podrà realitzar pel procediment previst a l'article 168 d'aquesta Llei.

Article 168

-1 La delimitació de polígons i unitats d'actuació, si no es contingués en els plans, s'acordarà, d'ofici o a petició dels particulars interessats, per l'entitats local o urbanística especial actuant, d'acord amb el procediment establert a l'article 64 i 65 d'aquesta Llei, excepte el que estableix l'article 70.

-2 No obstant això, cap reclamació o recurs que es fonamenti en errors o omissions no denunciats a la fase d'informació pública podrà donar lloc a la retroacció d'actuacions.

Capítol 2 Sistemes d'actuació

Article 169

-1 L'execució dels polígons o unitats d'actuació es realitzarà mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació següents:

  1. Compensació.

  2. Cooperació.

  3. Expropiació.

-2 L'Administració actuant escollirà el sistema d'actuació aplicable segons les necessitats, mitjans econòmico- financers amb què compti, col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que hi concorrin, donant preferència als sistemes de compensació i cooperació, llevat que raons d'urgència o necessitat exigeixin l'expropiació.

-3 No obstant allò exposat a l'apartat anterior, els plans parcials d'iniciativa particular s'executaran sempre pel sistema de compensació.

-4 Quan el Pla d'ordenació o Programa d'Actuació Urbanística no precisessin el sistema, la seva determinació es portarà a terme mitjançant el procediment previst per a la delimitació de polígons o unitats d'actuació. Si els propietaris que representen el 60% de la superfície total del polígon o unitat d'actuació sol·licitin en el tràmit d'informació pública del procediment per a la seva delimitació l'aplicació del sistema de compensació, l'administració ho acordarà prèvia audiència dels altres propietaris del polígon o unitat d'actuació, sempre que l'administració no apreciï la concurriència de les raons d'urgència o necessitat d'acord amb el que estableix l'apartat següent d'aquest article.

-5 En tot cas serà procedent l'aplicació del sistema d'expropiació quan la Junta de compensació, o si s'escau, el propietari únic de tots els terrenys del polígon o la unitat d'actuació incompleixin les obligacions inherents al sistema de compensació.

Article 170

-1 Els propietaris dels terrenys afectats per una actuació urbanística estan subjectes al compliment de les càrregues següents:

  1. Efectuar les cessions de terrenys que s'estableixen en aquesta Llei.

  2. Sufragar les despeses de la urbanització.

-2 L'Administració estarà obligada a afectar el sòl procedent de les cessions a la destinació prevista en els plans, i eventualment al Patrimoni municipal del sòl, i a realitzar la urbanització en els terminis previstos.

Article 171

Quan l'actuació en determinats polígons o unitats d'actuació no sigui presumiblement rendible, per resultar excessives les càrregues en relació amb l'escàs aprofitament previst per a les zones edificables, el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i previ dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, amb audiència o, si s'escau, a instància dels ajuntaments interessats, podrà autoritzar, sense modificar les determinacions del Pla, una reducció de la contribució dels propietaris a aquestes o una compensació econòmica a càrrec de l'Administració, procurant equiparar els costos de l'actuació als d'altres anàlogues que hagin resultat viables.

Article 172

-1 En les despeses d'urbanització que hagin de ser sufragades pels propietaris afectats s'hi inclouen els conceptes següents:

  1. Les obres de vialitat, sanejament, subministre d'aigua i energia elèctrica, enllumenat públic, arbrat i jardineria, que estiguin previstes en els plans i els projectes i siguin d'interès per al sector o àrea d'actuació, sens perjudici del dret a reintegrar-se de les despeses d'instal·lació de les xarxes de subministre d'aigua i energia elèctrica amb càrrec a les empreses que prestin els serveis, llevat de la part a què hagin de contribuir els usuaris segons la reglamentació d'aquells.

  2. Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de construccions, destrucció de plantacions, obres i instal·lacions que exigeixi l'execució dels plans.

  3. El cost dels plans parcials i dels projectes d'urbanització i reparcel·lació.

-2 El pagament d'aquests costos es podrà realitzar, previ acord amb els propietaris interessats, cedint aquests, gratuïtament i lliures de càrregues, terrenys edificables en la proporció que s'estimi suficient per a compensar-los.

Article 173

Els propietaris de sòl urbanitzable no programat que sigui objecte d'un Programa d'Actuació Urbanística hauran de subvenir a l'execució o suplement de les obres exteriors d'infrastructura sobre les quals es recolzi l'actuació urbanística, sens perjudici del compliment de les càrregues a què es refereix el número 2 de l'article 127 d'aquesta Llei.

Article 174

-1 Les obligacions i càrregues dels propietaris del sòl a què es refereix aquest Capítol seran objecte de distribució justa entre ells, juntament amb els beneficis derivats del planejament, en la forma que lliurement convinguin mitjançant compensació o reparcel·lació.

-2 En sòl urbà, quan les diferències d'aprofitament urbanístic entre les finques no sobrepassin el 15% de l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació, o sobrepassant-lo no es faci declaració expressa de la lesió, no caldrà la reparcel·lació física, amb independència de les compensacions econòmiques que siguin procedents.

-3 L'incompliment de les obligacions i càrregues imposades per aquesta Llei habilitarà a les administracions competents per expropiar els terrenys afectats.

Article 175

Serà procedent la indemnització substitutòria entre els afectats quan per les circumstàncies d'edificació en una actuació urbanística no sigui possible portar a terme la reparcel·lació material dels terrenys de tota o part d'aquesta superior a un 50% de la superfície afectada.

Capítol 3 Sistema de compensació

Article 176

-1 En el sistema de compensació, els propietaris aporten els terrenys de cessió obligatòria, realitzen al seu càrrec la urbanització en els termes i condicions que es determinen en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en l'acord aprovatori del sistema i es constitueixen en Junta de Compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un sol titular.

-2 Les bases d'actuació i els Estatuts de la Junta de Compensació seran tramitats i aprovats d'acord amb el procediment previst a l'article 64 i 65 amb l'excepció prevista a l'article 70 d'aquesta Llei. A tal efecte, els propietaris que representin almenys el 60% de la superfície total del polígon o unitat d'actuació presentaran a l'administració actuant els corresponents projectes de bases i estatuts. Amb anterioritat a la resolució que s'adopti, es donarà audiència als altres propietaris.

-3 Els acords d'aprovació de la constitució de les juntes de compensació s'han d'adoptar dins els trenta dies següents a l'entrada de la documentació completa al registre de l'Administració actuant, i la seva executivitat s'ha de supeditar a l'aprovació definitiva del projecte de bases i dels estatuts de la junta. Si, havent transcorregut aquest termini, no s'ha produït l'acord d'aprovació de la constitució, s'entendrà que l'aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu positiu i la seva executivitat quedarà supeditada a l'aprovació definitiva del projecte de bases i dels Estatuts de la junta.

Article 177

-1 Per portar a terme la urbanització del polígon o unitat d'actuació caldrà que es constitueixi la junta de compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un sol propietari i aquesta situació es mantingui mentre durin les obres d'urbanització. No obstant això, si el propietari i el promotor són persones diferents, serà obligatòria la constitució de la junta, a la qual s'haurà d'incorporar el promotor com a empresa urbanitzadora.

-2 No es podrà iniciar cap obra d'urbanització ni es podran alienar parcel·les sense que s'hagi complert el que disposa el paràgraf 2 de l'article anterior.

-3 Les relacions amb l'ajuntament o amb l'Administració actuant han d'ésser mantingudes només pel president o pel representant legal de la junta de compensació o de l'únic propietari dels terrenys, sens perjudici, en el primer cas, de la facultat de l'ajuntament o de l'Administració actuant d'exigir als propietaris, per la via de constrenyiment, el compliment dels seus deures.

-4 El promotor no quedarà alliberat de cap manera de les seves obligacions, encara que inicialment hagi estat propietari únic, si prèviament no s'ha constituït una junta de compensació, encara que els seus objectius es limitin a l'execució de les obres d'urbanització, a les instal·lacions i dotacions o, si s'escau, a la seva conservació.

-5 La dissolució de la junta de compensació no podrà acordar-se fins que aquesta no hagi subscrit amb l'Administració actuant les actes en les quals es formalitzen les cessions d'obres, instal·lacions i dotacions.

Article 178

-1 Els propietaris del polígon o unitat d'actuació que no hagin sol·licitat el sistema es podran incorporar amb igualtat de drets i obligacions a la Junta de Compensació, si no ho han fet en un moment anterior, dintre del termini d'un mes a partir de la notificació de l'acord d'aprovació dels Estatuts de la Junta. Si no ho fan, les seves finques seran expropiades en favor de la Junta de Compensació, que tindrà la condició jurídica de beneficiària.

-2 També es podran incorporar a la Junta les empreses urbanitzadores que hagin de participar amb els propietaris en la gestió del polígon o unitat d'actuació.

-3 La Junta de Compensació tindrà naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins.

-4 Un representant de l'administració actuant formarà part de l'òrgan rector de la Junta en tot cas.

-5 Els acords de la Junta de Compensació seran recurribles en alçada davant l'administració actuant.

Article 179

La transmissió al municipi corresponent, en ple domini i lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria i de les obres o instal·lacions que hagin d'executar a càrrec seu els propietaris tindrà lloc per ministeri de la Llei en les condicions que reglamentàriament es determinen.

Article 180

-1 La incorporació dels propietaris a la Junta de Compensació no presuposa, llevat que els Estatuts disposin una altra cosa, la transmissió a aquesta dels immobles afectats als resultats de la gestió comú. En tot cas, els terrenys quedaran directament afectats al compliment de les obligacions inherents al sistema amb anotació en el Registre de la propietat en la forma que s'assenyali reglamentàriament.

-2 Les juntes de compensació actuaran com a fiduciàries amb ple poder dispositiu sobre les finques pertanyents als propietaris membres d'aquelles, sense cap més limitació que les establertes en els Estatuts.

-3 Les transmissions de terrenys que es realitzin com a conseqüència de la constitució de la Junta de Compensació per aportació dels propietaris del polígon o unitat d'actuació, en el cas que així ho disposin els estatuts, o en virtut d'expropiació forçosa, i les adjudicacions de solars que s'efectuïn a favor dels propietaris membres de les esmentades juntes i en proporció als terrenys incorporats per aquells, estaran exemptes, amb caràcter permanent, de l'Impost General sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i no tindran la consideració de transmissions de domini als efectes de l'exacció de l'arbitri sobre l'increment del valor dels terrenys. Quan el valor dels solars adjudicats a un propietari excedeixi del que proporcionalment correspongui als terrenys aportats pel ell, es giraran les liquidacions procedents quant a l'excés.

Article 181

-1 La Junta de Compensació serà directament responsable, davant l'administració competent, de la urbanització completa del polígon o unitat d'actuació i, si s'escau, de l'edificació dels solars resultants, quan així s'hagi establert.

-2 Les quantitats endeutades a la Junta de Compensació pels seus membres seran exigibles per via de constrenyiment, mitjançant petició de la Junta a l'administració actuant.

-3 L'incompliment pels membres de la Junta de Compensació de les obligacions i càrregues imposades per aquesta Llei habilitarà a l'administració actuant per expropiar els seus respectius drets en favor de la Junta de Compensació, que tindrà la condició jurídica de beneficiària.

Capítol 4 Sistema de cooperació

Article 182

-1 En el sistema de cooperació, els propietaris aporten el sòl de cessió obligatòria i l'administració executa les obres d'urbanització amb càrrec a ells mateixos.

-2 L'aplicació del sistema de cooperació exigeix la reparcel·lació dels terrenys compresos en el polígon o unitat d'actuació, llevat que aquesta sigui innecessària perquè resulti suficientment equitativa la distribució dels beneficis i càrregues.

-3 Es podran constituir associacions administratives de propietaris, bé a iniciativa d'aquests o per acord de l'ajuntament, amb la finalitat de col·laborar en l'execució de les obres d'urbanització.

Article 183

-1 Les càrregues de la urbanització es distribuiran entre els seus propietaris en proporció al valor de les finques que els siguin adjudicades en la reparcel·lació.

-2 L'administració actuant podrà exigir als propietaris afectats el pagament de quantitats a compte de les despeses d'urbanització. Aquestes quantitats no podran excedir de l'import de les inversions previstes per als propers sis mesos.

-3 L'administració actuant podrà, així mateix, quan les circumstàncies ho aconsellin, convenir amb els propietaris afectats un ajornament en el pagament de les despeses d'urbanització.

Article 184

En el sistema de cooperació no es podran concedir llicències d'edificació fins que no sigui ferm en via administrativa l'acord aprovatori de la reparcel·lació del polígon o unitat d'actuació, quan aquella sigui procedent, sens perjudici del règim específic previst per a l'execució de plans d'ordenació per sectors d'urbanització prioritària.

Capítol 5 Sistema d'expropiació

Article 185

-1 El sistema d'expropiació s'aplicarà per polígons o unitats d'actuació completes i comprendrà tots els béns i drets hi ha inclosos.

-2 Sens perjudici del que disposa el número anterior, l'expropiació forçosa es podrà aplicar per a l'execució dels sistemes de l'ordenació urbanística del territori o la d'algun dels seus elements, o per a realitzar actuacions aïllades.

Article 186

-1 Quan l'execució dels plans es realitzi pel sistema d'expropiació, la delimitació dels polígons o unitats d'actuació haurà d'anar acompanyada d'una relació de propietaris i d'una descripció dels béns o drets afectats, redactades d'acord amb el que disposa la Llei d'Expropiació Forçosa.

-2 Si no s'actua per polígons o unitats d'actuació complets, l'aplicació de l'expropiació forçosa per a l'execució dels sistemes o d'algun dels seus elements, com actuacions aïllades, exigirà la formulació de la relació de propietaris i descripció de béns i drets a què es refereix l'article anterior, que haurà de ser aprovada per l'organisme expropiant, prèvia l'obertura d'un període d'informació pública per un termini de quinze dies.

Article 187

-1 Quan en la superfície delimitada existeixin béns de domini públic i la seva destinació segons el planejament sigui diferent del que va motivar la seva afectació o adscripció a l'ús general o als serveis públics, se seguirà el procediment previst en la legislació del Patrimoni de l'Estat, de la Generalitat o, si s'escau, en la legislació de Règim Local.

-2 Les vies rurals que es trobin compreses en la superfície delimitada s'entendran de propietat municipal, llevat de prova en contra. Quant a les vies urbanes que desapareixin s'entendran transmeses de ple dret a l'organisme expropiant i subrogades per les noves que resultin del planejament.

Article 188

Sobre la superfície compresa en l'àrea delimitada a efectes expropiatoris no es podrà realitzar cap construcció ni modificar les existents, llevat de casos concrets i excepcionals, prèvia autorització expressa de l'organisme expropiant, que, si no és l'ajuntament, ho comunicarà a aquest a efectes de la concessió de l'oportuna llicència.

Article 189

L'expropiant podrà optar entre seguir l'expropiació individualment per a cada finca o aplicar el procediment de taxació conjunta d'acord amb el que es disposa a continuació:

-1 El projecte d'expropiació serà exposat al públic per un termini d'un mes, perquè els interessats, a qui hauran de ser notificats els corresponents fulls de constrenyiment, puguin formular observacions i reclamacions concernents a la titularitat o valoració dels seus respectius drets.

-2 Informades aquestes per l'Administració actuant, s'elevarà l'expedient a la Comissió d'Urbanisme per a la seva resolució.

-3 La resolució serà notificada individualment als titulars de béns i drets afectats. Si els interessats, dintre dels vint dies següents, manifesten per escrit la seva disconformitat amb la valoració establerta per la Comissió d'Urbanisme, amb al·legació, si s'escau, de tot el que estimin pertinent al seu dret, la Comissió d'Urbanisme donarà trasllat de l'expedient al Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa per a la fixació de l'apreuament conforme als criteris de valoració establerts per aquesta Llei. En un altre cas, el silenci de l'interessat es considerarà com a acceptació de la valoració fixada per la Comissió d'Urbanisme, i s'entendrà determinat definitivament l'apreuament.

-4 La resolució de la Comissió d'Urbanisme implicarà la declaració d'urgència de l'ocupació dels béns o drets afectats, i el pagament o dipòsit de l'import de la valoració establerta per aquesta produirà els efectes previstos en els números 6, 7 i 8 de l'article 52 de la Llei d'Expropiació Forçosa.

Article 190

-1 Sens perjudici del que es disposa a l'apartat següent, les actuacions de l'expedient expropiatori se seguiran amb els que figurin com a interessats en el projecte de delimitació, redactat conforme a la Llei d'Expropiació Forçosa, o acreditin, en legal forma, ser els veritables titulars dels béns o drets en contra del que digui el projecte. En el procediment de taxació conjunta, els errors no denunciats i justificats en el termini assenyalat en el punt 1 de l'article anterior no donaran lloc a la nul·litat o reposició d'actuacions, conservant, no obstant i això, els interessats el seu dret a ser indemnitzats en la forma que correspongui.

-2 Arribat el moment del pagament de l'apreuament, només es procedirà a fer-lo efectiu, i es consignarà en cas contrari, a aquells interessats que aportin certificació registral al seu favor, en la qual consti haver-se estès la nota de l'article 32 del Reglament Hipotecari o, en el seu defecte, els títols justificatius del seu dret, completats amb certificacions negatives del Registre de la Propietat referides a la mateixa finca descrita en els títols. Si existissin càrregues hauran de comparèixer també els titulars d'aquestes.

-3 Quan hi hagin pronunciaments registrals contraris a la realitat es podrà pagar l'apreuament a qui hagi rectificat o desvirtuat mitjançant qualsevol dels mitjans assenyalats en la legislació hipotecària o amb acta de notorietat tramitada conforme al Reglament Notarial.

Article 191

-1 Un cop efectuat el pagament o consignació es podran aixecar una o més actes d'ocupació i inscriure, com una o diverses finques registrals, la totalitat o part de la superfície objecte de la seva actuació, sense que sigui necessària la prèvia inscripció de totes i cadascuna de les finques expropiades. El fet que alguna d'aquestes finques no estigui immatriculada no serà obstacle perquè es pugui practicar directament aquella inscripció. Al marge de la inscripció de les finques agrupades, i amb efectes de transferència, s'estendrà l'oportuna nota.

-2 Serà títol inscribible l'acta o actes d'ocupació acompanyades de les actes de pagament o els justificants de consignació de l'apreuament de totes les finques ocupades, que hauran de ser descrites conforme a la legislació hipotecària. El citat títol, com també els que siguin necessaris per a practicar la inscripció a què es refereix l'article següent, hauran d'anar acompanyats, si s'escau, dels respectius plànols, una còpia de les quals s'arxivarà en el Registre.

-3 Si en procedir-se a la inscripció sorgeixen dubtes fundats sobre si dintre la superfície ocupada existeix alguna finca registral no tinguda en compte en l'expedient expropiatori, sens perjudici de practicar-se la inscripció, es posarà tal circumstància, als efectes de l'article següent, en coneixement de l'organisme expropiant.

Article 192

-1 Tramitat el procediment expropiatori en la forma establerta en els articles anteriors i aixecada l'acta o actes d'ocupació, s'entendrà adquirida lliure de càrregues la totalitat de les finques que hi ha compreses per l'Administració expropiant, la qual serà mantinguda en la seva adquisició un cop que hagi inscrit el seu dret, sense que hi càpiga exercitar cap acció real o interdictal contra seu, fins i tot quan posteriorment apareguin tercers interessats no tinguts en compte en l'expedient, qui, no obstant i això, conservaran i podran exercitar quantes accions personals els puguin correspondre per apercebre l'apreuament o les indemnitzacions expropiatòries i discutir la seva quantia.

-2 Si amb posterioritat a la inscripció de l'acta conjunta d'ocupació apareixen finques o drets anteriorment inscrits que no es varen tenir en compte en l'expedient expropiatori, l'administració expropiant, d'ofici o a instància de la part interessada o del mateix Registrador, sol·licitarà d'aquest que practiqui la cancel·lació corresponent, sens perjudici del que disposa el número anterior.

Article 193

-1 En el cas d'actuacions urbanístiques de promoció pública en nous polígons per a la creació de sòl urbanitzat, el pagament de l'apreuament dels béns i drets expropiats es podrà efectuar per l'administració actuant, d'acord amb els expropiats, amb parcel·les resultants de la mateixa urbanització.

-2 La valoració dels béns i drets expropiats i de les parcel·les resultants es farà d'acord amb els criteris establerts en aquesta Llei, tenint en compte els costos de la urbanització corresponent al pla segons el que disposa l'article 172 i conforme al procediment establert en la Llei d'Expropiació Forçosa. Tot això en la forma i condicions que reglamentàriament es determinin.

Article 194

En tot el que no es preveu expressament en aquesta Llei s'aplicarà la legislació general d'expropiació forçosa.

Article 195

En els supòsits d'expropiació previstos a l'apartat 2 de l'article 186 d'aquesta Llei s'aplicarà sempre el procediment de la Llei d'Expropiació Forçosa sens perjudici que la taxació dels terrenys es realitzi d'acord amb els criteris de valoració d'aquesta Llei.

Article 196

El cost de les expropiacions a què es refereix l'article anterior podrà ser repercutit sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per l'actuació urbanística, mitjançant la imposició de contribucions especials.

Capítol 6 Execucions de plans d'ordenació per a sectors d'urbanització prioritària

Article 197

-1 Seran sectors d'urbanització prioritària els sòls urbanitzables programats dels plans generals o aquells sòls aptes per a ésser urbanitzats segons normes subsidiàries, per a usos residencials, industrials o altres, que siguin objecte d'aquesta declaració i delimitació. Aquesta actuació urbanitzadora immediata es justifica per la concurrència d'especials circumstàncies urbanístiques d'emplaçament i de contigüitat als grans sistemes urbans de Catalunya, de pressió urbanitzadora o demogràfica o de proximitat a explotacions extractives, industrials i altres d'anàlogues.

-2 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha d'ésser acordada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques a proposta de les corporacions municipals interessades o de la Direcció General d'Urbanisme, vist un informe de la comissió d'urbanisme o de l'ens metropolità que correspongui. Quan la iniciativa sigui de la Direcció General d'Urbanisme, es donarà audiència d'un mes a la corporació municipal i, si s'escau, alhora, a l'ens metropolità.

-3 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de determinar quina serà l'administració actuant que formularà els projectes oportuns.

Article 198

-1 La proposta de delimitació dels sectors d'urbanització prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes i posteriorment se sotmetrà a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat o de l'ens metropolità que correspongui.

-2 La documentació de l'expedient de declaració de sector d'urbanització prioritària ha de contenir:

  1. El plànol d'emplaçament a escala 1:5000.

  2. La delimitació de l'àmbit sobre un plànol topogràfic a escala 1:1000 com a mínim, amb la representació gràfica de l'estat físic dels terrenys i de la delimitació de les finques.

  3. La relació dels propietaris inclosos dins la delimitació.

  4. La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit delimitat.

  5. La determinació de l'Administració actuant.

  6. La memòria justificativa de l'actuació.

-3 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització prioritària comporta la notificació i la inscripció d'aquell en el Registre de la Propietat, als efectes previstos per l'article 284 d'aquesta Llei, i la notificació de la declaració als particulars propietaris de les finques incloses dins la delimitació, als efectes previstos per l'article 211.

Article 199

-1 Perquè els terrenys puguin ésser declarats d'urbanització prioritària han de reunir les condicions específiques següents:

  1. Que es tracti de sòls classificats d'urbanitzables programats o aptes per a ésser urbanitzats per a usos residencials i també industrials.

  2. Que no disposin d'obra urbanitzadora ja executada a l'empara del planejament parcial.

  3. Que les edificacions existents no obstaculitzin la gestió immediata del sector per la seva importància, per l'estat d'ocupació i per l'ús.

-2 En un mateix municipi no es poden desenvolupar simultàniament dos o més sectors d'urbanització prioritària del mateix ús (residencial o industrial). Per a procedir en un municipi a ulteriors declaracions serà condició indispensable que les obres d'urbanització del sector del mateix ús ja declarat siguin totalment executades. No obstant això, les entitats Locals supramunicipals podran desenvolupar simultàniament tants sectors d'urbanització prioritària com municipis comprenguin.

-3 L'extensió de les actuacions d'urbanització prioritària ha d'ésser com a mínim de 3 ha, i en cap cas no pot ultrapassar la superfície necessària per a absorbir el 30% de les necessitats del decenni en matèria d'habitatge. Aquestes necessitats d'habitatge s'han de calcular en funció de l'estructura d'edats i amb independència dels habitatges construïts.

Article 200

La declaració de sectors d'urbanització prioritària té per efecte específic l'aplicació del règim de gestió urbanística regulat per aquesta Llei i porta implícita la declaració d'interès immediat d'edificació en el termini màxim de tres anys comptats a partir de la fermesa en via administrativa del projecte de reparcel·lació. Significa també l'interès immediat de l'execució de les obres d'urbanització a partir de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització, en els terminis assenyalats per reglament.

Article 201

-1 En els sectors d'urbanització prioritària, la redacció i l'aprovació inicial del pla parcial i dels projectes d'urbanització necessaris per a l'execució de l'obra urbanitzadora s'han de fer en el termini de sis mesos comptats des de la data de la publicació de la declaració en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l'edicte d'informació pública s'ha de trametre dins els deu dies següents a l'adopció de l'acord.

-2 La tramitació d'aquests plans parcials i projectes d'urbanització resta subjecta al que estableixen els articles 60, 61, 62, 64 i 65 d'aquesta Llei amb el benentès que no cal l'aprovació provisional prevista pel punt 4 de l'article 60, ja que correspon a l'ajuntament l'aprovació definitiva després de la informació pública. La subrogació per la comissió d'urbanisme competent es produirà d'ofici en els supòsits que transcorrin el termini indicat en el punt anterior i els terminis previstos en aquesta Llei sense que s'hagin produït els corresponents actes administratius.

-3 Una vegada aprovat definitivament el Pla Parcial i els projectes d'urbanització de sectors d'urbanització prioritària, l'ajuntament ha de trametre un exemplar de cadascun i una còpia de l'expedient administratiu, tots complets, a la Comissió d'Urbanisme competent, dins els deu dies següents a l'aprovació definitiva.

Article 202

-1 El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització prioritària ha d'ésser el de cooperació.

-2 Les actuacions en sectors d'urbanització prioritària requereixen la reparcel·lació de les finques, excepte en els casos de renúncia expressa dels particulars o de propietari únic.

-3 El projecte de reparcel·lació, redactat d'ofici per l'administració actuant, haurà d'ésser aprovat definitivament abans de dotze mesos de l'aprovació definitiva del pla parcial o bé de la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la declaració de sector d'urbanització prioritària, si el pla és ja aprovat abans de la data de la declaració.

Article 203

-1 Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han de constituir un únic polígon d'actuació.

-2 Si el pla parcial és aprovat i conté més d'un polígon d'actuació, la declaració de sector d'urbanització prioritària comportarà la modificació d'aquesta divisió, als efectes del que preveu el punt anterior.

-3 L'ocupació dels terrenys destinats a vials i a serveis tècnics abans de l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació dóna lloc a la indemnització reglamentària pel període comprès entre l'ocupació i l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació.

Article 204

-1 L'administració actuant ha de formalitzar dins de tres mesos, a partir de la descripció dels béns i dels drets annexa a la declaració, el Registre de sòls d'Urbanització Prioritària. Simultàniament ha de redactar un projecte de taxació conjunta dels terrenys subjectes a la declaració anterior que inclogui els valors urbanístics dels terrenys i la valoració dels béns i dels drets diferents dels del sòl que hi hagi en cada finca i que siguin en la reparcel·lació presumiblement incompatibles amb la seva destinació urbanística. Aquestes valoracions s'han d'incloure en el registre esmentat.

-2 El projecte de taxació conjunta s'ha de sotmetre, després del període d'informació pública, a la comissió d'urbanisme, que l'aprovarà o el modificarà, sens perjudici de la intervenció del Jurat Provincial d'Expropiació, d'acord amb l'article 189 d'aquesta Llei. Les modificacions de les valoracions proposades pel projecte de taxació conjunta, fetes durant la tramitació o bé com a conseqüencia de recursos, alteraran les valoracions establertes en el Registre de sòls d'Urbanització Prioritària.

-3 Aquestes valoracions constitueixen la base de partida del projecte de reparcel·lació en el moment de la definició de drets i fonamenten la valoració a inscriure en el el Registre Municipal de Solars, que de manera obligatòria s'ha d'obrir per a aquells àmbits.

Article 205

El projecte de taxació conjunta aprovat per la comissió d'urbanisme competent causa els efectes expropiatoris previstos per aquesta Llei, a partir de la declaració d'incompliment de les obligacions d'urbanització o d'edificació; es pot procedir a l'ocupació urgent dels terrenys, un cop fet el dipòsit establert per l'article 189 d'aquesta llei.

Article 206

-1 Durant el termini esmentat en el punt 1 de l'article 204 d'aquesta Llei, sempre que ja sigui aprovat definitivament el pla parcial, els propietaris incorporats poden proposar a l'Administració actuant -ajuntament, Institut Català del Sòl- o a les empreses mixtes que es constitueixin amb fins d'urbanització la substitució de l'obligació de pagament de les despeses d'urbanització per la cessió de terrenys edificables dins el mateix sector. La base de valoració del sòl i de la urbanització no pot ultrapassar el percentatge màxim, admès com a valor protegible del sòl i de la urbanització als efectes del règim d'habitatges de protecció oficial i segons el mòdul en vigència en el moment de l'acord. El valor de la urbanització ha d'ésser el que es determinarà en l'expedient segons el cost dels projectes d'urbanització. La determinació dels solars edificables corresponents a l'administració s'ha de fer sense incloure les superfícies de sòl de cessió obligatòria i gratuïta del polígon objecte del pla parcial que li correspongui per la part cedida en compensació.

-2 Els solars obtinguts per l'administració mitjançant l'aplicació d'aquest article són edificables encara que la reparcel·lació no sigui aprovada definitivament.

Article 207

No es poden acollir al que disposa l'article anterior els propietaris per als quals les afeccions de terrenys per cessió obligatòria i gratuïta ultrapassin en quinze punts el percentatge mitjà de sòls de cessió del sector.

Article 208

-1 Les obres d'urbanització han d'ésser fetes per l'administració actuant. Els propietaris de terrenys o les empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització estan obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat des de la data del requeriment, les quantitats a compte de l'obra urbanitzadora a fer dins els sis mesos següents, tot sens perjudici de les mesures especials sobre crèdits a la urbanització que s'estableixin.

-2 L'administració urbanística actuant ha de contribuir a costejar l'obra urbanitzadora en un percentatge igual al

10%.

-3 Poden ésser objecte d'expropiació les finques dels particulars que en el termini fixat pel punt 1 d'aquest article no hagin fet el dipòsit necessari per costejar la urbanització que els correspongui o que no hagin ofert a l'administració actuant o als organismes i a les empreses esmentades en l'article 206 els solars que els pertoquin en pagament del seu cost.

Article 209

-1 S'ha de determinar per reglament el termini per a l'execució total de les obres de sanejament, de compactació i d'anivellament de terrenys vials, col·locació de voreres als carrers, xarxa de subministrament i distribució d'aigua i xarxa de distribució elèctrica, a partir de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Si el pla parcial i el projecte d'urbanització són ja aprovats en el moment de la declaració d'àmbit d'urbanització prioritària, aquesta declaració podrà modificar els terminis d'execució, els quals comptaran a partir que haurà estat publicada. La resta de l'obra urbanitzadora podrà executar-se simultàniament a l'edificació.

-2 En el cas de distingir etapes d'execució, el termini reglametari s'aplicarà des de l'aprovació del projecte d'urbanització, i les obres es duran a terme complint les previsions del pla d'etapes del pla parcial.

Article 210

-1 La no-execució de l'obra urbanitzadora bàsica en els terminis reglamentaris o el fet que els propietaris no dipositin en el termini d'un mes qualsevulla quantitat a compte sol·licitada per l'administració per executar la urbanització donaran lloc a la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar. Si l'obra urbanitzadora és suficientment avançada i se'n preveu la finalització dins els sis mesos següents, el període d'urbanització bàsica es podrà prorrogar durant aquests sis mesos. Aquesta pròrroga ha de ser atorgada per la Direcció General d'Urbanisme sempre que se li sol·liciti abans del venciment del termini i amb l'informe previ dels serveis tècnics municipals i de la comissió d'urbanisme competent. Finalitzat aquest termini no hi cabran més pròrrogues.

-2 La declaració de l'incompliment de l'obligació dels particulars de costejar la urbanització en els terminis fixats l'ha de fer l'administració actuant, i si aquesta no la fa, la Direcció General d'Urbanisme.

-3 La declaració d'incompliment quan l'administració actuant és l'ajuntament, l'ha de fer la comissió d'urbanisme. En aquest cas la Direcció General d'Urbanisme, l'Institut Català del Sòl o bé l'ens local competent se subrogaran en l'execució de la urbanització.

Article 211

La declaració d'incompliment del deure de costejar la urbanització té els efectes següents:

  1. Legitima l'Administració per fer l'expropiació dels terrenys. El valor d'expropiació és el que s'ha inscrit en el Registre municipal de solars o el previst per l'article

    204.1, incrementat en ambdós supòsits pels costos d'urbanització que els particulars acreditin haver abonat.

  2. Si al cap de dos mesos l'administració no opta per l'expropiació iniciarà els tràmits per a l'adjudicació dels terrenys mitjançant alienació forçosa de conformitat amb la valoració assenyalada per la lletra a). En la subhasta pública els propietaris del sector disposen de dret preferent per a la seva adjudicació.

Article 212

-1 L'administració urbanística actuant, en primer lloc, i l'Institut Català del Sòl, en segon lloc, tenen dret de preempció en les subhastes de terrenys afectats per l'incompliment de les obligacions.

-2 A aquesta subhasta, a què no pot anar el propietari dels terrenys que haurà incomplert l'obligació d'urbanitzar, s'hi pot presentar qualsevol persona física o jurídica. L'adjudicatari de la subhasta ha d'iniciar les obres d'edificació dins els sis mesos següents a la data d'adjudicació definitiva dels terrenys. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, l'administració actuant i l'Institut Català del Sòl procediran a l'expropiació de la finca per un valor igual a l'establert en el Registre Municipal de Solars.

Article 213

Si els plans parcials que desenvolupen els sectors d'urbanització prioritària incorporen els plànols amb les envolupants de les edificacions que es projectin susceptibles d'aprofitament privat i el plànol parcel·lari, l'aprovació definitiva del pla parcial, i la del projecte de reparcel·lació, quan calgui, comportarà l'atorgament de les llicències de parcel·lació i d'edificació corresponents, les quals seran executives des de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització, una vegada hauran estat presentats els projectes d'execució davant l'ajuntament, moment en què es produirà el report de les taxes preceptives. Les edificacions han d'ésser fetes en els terminis d'edificació previstos per l'article següent. L'exercici pels òrgans corresponents de les competències sobre protecció de la legalitat urbanística és inexcusable en els casos que, o bé els projectes o bé les obres no s'adequaran a les condicions d'edificació i d'ús del sòl previstes pel pla parcial, i aquesta inadequació constitueixi una infracció urbanística greu i manifesta.

Article 214

El termini per començar l'edificació és de tres anys a partir del moment que l'acte aprovatori del projecte de reparcel·lació serà ferm en via administrativa, encara que no sigui acabada o en execució l'obra urbanitzadora bàsica, llevat del que disposa l'article 212.2. Quan caldrà, la llicència s'atorgarà condicionada a les garanties sobre les quotes d'urbanització que corresponguin i a altres condicions establertes per reglament.

Capítol 7 Execució dels programes d'actuació urbanística

Article 215

-1 Les entitats Locals i, si escau, les Urbanístiques especials competents, d'ofici o a instància de part, podran convocar concursos per a la formulació i execució de Programes d'Actuació Urbanística, de conformitat amb les determinacions i els criteris que a aquest efecte assenyali el Pla General.

-2 Les bases del concurs assenyalaran les zones aptes per a la localització de les actuacions, la magnitud de les superfícies urbanitzables, les exigències mínimes de planejament en relació amb les determinacions i els criteris que a aquests efectes estableixi el Pla General, amb assenyalament dels usos generals a què es destini l'actuació, l'obligació dels promotors de construir un percentatge d'edificació en termini determinats, les garanties i sancions en cas d'incompliment i les altres circumstàncies que configurin la referida obligació.

-3 En les bases es concretaran així mateix les altres obligacions que han d'assumir els adjudicataris, que comprendran, si més no, les següents:

  1. Cessió gratuïta a l'Entitat Local, o si escau, a la Urbanística especial competent, dels terrenys destinats a vials, parcs i jardins públics i altres serveis i dotacions d'interès general que, en cap cas, podran ser inferiors a les establertes en aquesta Llei.

  2. Construcció de la xarxa viària completa de la zona d'actuació i de les xarxes d'abastament d'aigua i energia elèctrica, sanejament, enllumenat públic i altres serveis que, si escau, es prevegin.

  3. Construcció de les necessàries connexions a l'exterior de la zona d'actuació, amb les xarxes assenyalades a l'apartat següent.

  4. Previsió i execució de l'equipament adequat a les dimensions i la finalitat de l'actuació que, quan es tracti d'ús residencial, consistirà com a mínim en la creació d'espais verds públics i en la construcció de centres docents, socials i comercials.

-4 La cessió del 10 per 100 de l'aprofitament mitjà es podrà substituir per les majors obligacions que, a tal efecte, estableixin les bases.

-5 Les bases podran establir també els preus màxims de venda o lloguer de les edificacions.

Article 216

-1 Les bases seran redactades per l'Entitat que convoqui el concurs i seran aprovades per l'òrgan competent per a l'aprovació del Programa d'Actuació.

-2 Els concursants, en formular les seves ofertes, hauran de presentar avanços de planejament.

-3 L'adjudicació del concurs s'atorgarà per la mateixa Entitat que el va convocar.

-4 En l'acte d'adjudicació del concurs es determinarà el sistema d'actuació aplicable i s'aprovarà l'avanç de planejament presentat pel concursant seleccionat, als efectes de l'article 44 d'aquesta Llei, amb les modificacions que, si escau, siguin procedents.

-5 En tot cas, la presentació de l'avanç de planejament no limitarà les facultats de l'Administració respecte a l'aprovació del Programa d'Actuació Urbanística i plans parcials que el despleguin.

Article 217

Adjudicat el concurs, es procedirà pel concursant seleccionat a formular el corresponent Programa d'actuació d'acord amb l'avanç de planejament aprovat, si no s'hagués fet anteriorment, amb subjecció a les determinacions previstes a l'article 28 d'aquesta Llei i a la tramitació establerta pels plans parcials.

Article 218

-1 D'acord amb les previsions del Pla General i sense detriment dels programes que s'hi estableixen, les entitats locals i, si escau, les Urbanístiques especials competents podran formular i executar directament Programes d'Actuació Urbanística sense que calgui en aquest supòsit la convocatòria de concurs.

-2 Així mateix, es podran formular i executar Programes d'actuació urbanística sense convocatòria prèvia de concurs, quan es tracti de la urbanització de terrenys destinats a instal·lacions d'activitats productives rellevants o d'especial importància, com també per a la formació de polígons industrials, i així ho acordi el Govern de la Generalitat mitjançant Decret, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i del competent per raó de la matèria, amb l'informe previ de les corporacions Locals interessades i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. En el Decret es determinaran les obligacions que ha de complir l'adjudicatari en relació amb el que s'estableix a l'apartat 3 de l'article 215 d'aquesta Llei.

Article 219

Cas d'haver-se formulat directament Programes d'Actuació Urbanística per les entitats Locals i, si s'escau, per les Urbanístiques especials, aquestes podran convocar concursos per a l'execució i el desplegament d'aquests, amb subjecció a les Lleis i disposicions que regulen les seves respectives competències.

Article 220

Els Programes d'Actuació Urbanística s'executaran pels sistemes de compensació, cooperació o expropiació. La determinació del sistema s'efectuarà per l'Administració en la forma prevista per aquesta Llei.

Article 221

En tot cas, l'aprovació del Programa d'Actuació Urbanística implicarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat de l'ocupació a efectes d'expropiació forçosa dels terrenys necessaris per a l'enllaç de la zona d'actuació amb els corresponents elements dels sistemes existents en l'exterior.

Article 222

L'incompliment de les obligacions contretes per l'ajudicatari donarà lloc, si escau, a la resolució del conveni i a la caducitat del programa d'Actuació Urbanística respecte de la part pendent d'execució, sens perjudici de les sancions que siguin procedents.

Títol 5 Exercici de les facultats relatives a l'ús i edificació del sòl

Capítol 1 Foment de l'edificació

Secció 1 Terminis d'edificació i alienació forçosa de propietats

Article 223

-1 El propietari de solars, segons l'article 119 d'aquesta Llei, haurà d'emprendre l'edificació dins el termini fixat en el Pla o Programa d'Actuació Urbanística o en els determinats per a l'execució de plans d'ordenació per sectors d'urbanització prioritària.

-2 Si no estigués determinat, el termini serà el següent:

  1. De dos anys, comptats des que la parcel·la, que mereixi la qualificació de solar, estigui compresa en àrees consolidades per l'edificació si més no en dues terceres parts de la seva superfície, si el propietari de la parcel·la hagués cedit els terrenys i costejat la urbanització.

  2. De tres anys, a comptar de la recepció provisional de les obres d'urbanització a què es refereix l'article 119.1 d'aquesta Llei en els altres casos.

-3 Als efectes d'aquesta Secció, tindran també la consideració de solars les finques en què hi hagui construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o inadequades al lloc en què radiquin, els propietaris dels quals hauran d'emprendre l'edificació dins el termini senyalat al paràgraf 2 de l'article 225 d'aquesta Llei.

Article 224

-1 Els terminis assenyalats per a l'edificació no s'alteraran encara que durant aquests s'efectuessin diverseses transmissions de domini.

-2 Els citats terminis seran prorrogables per un any si ho acordés l'ajuntament mitjançant justa causa; per dos anys, en virtut de la resolució motivada de la Comissió d'Urbanisme, i per més temps, mitjançant acord del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques fonamentat en l'excés de solars edificables.

-3 Les corporacions públiques i les Empreses industrials que tinguessin o adquirissin solars per ampliacions o futures necessitats justificades els podran retenir sense edificar per terminis superiors als previstos a l'article anterior, amb l'acord previ de l'ajuntament, escoltat el corresponent Servei Territorial del Departament d'Indústria i Energia i l'aprovació del conseller de Política Política Territorial i Obres Públiques.

Article 225

-1 Transcorregut el termini corresponent i el de pròrroga, si escau, sense que el propietari hagués emprès i seguit a ritme normal l'edificació d'un solar, ajustada al Pla, la parcel·la quedarà immediatament en venda forçosa i serà individualitzada i inscrita per l'ajuntament, d'ofici o a instància de qualsevol persona, en el Registre Municipal de Solars.

-2 Les finques a què es refereix el paràgraf 3 de l'article

223 hauran de ser, amb l'expedient previ tramitat d'ofici o a instància de part, incloses en el Registre de Solars, però no passaran a la situació de venda forçosa fins que hagi trancorregut el termini de dos anys, a comptar des d'aquella inclusió, sense que durant aquest termini s'haguessin iniciat o continuat per part del propietari les obres d'edificació, o després no les executés amb ritme normal.

Article 226

-1 La inclusió d'un solar o d'una finca en el Registre implicarà la iniciació de l'expedient de valoració, el resultat final del qual es farà constar en el mateix Registre.

-2 L'apreuament dels solars, edificats o no, es fonamentarà en el seu valor urbanístic, segons la present Llei.

-3 En l'apreuament es tindran en compte, si s'escau, les indemnitzacions que s'hagin d'abonar als titulars de dret d'arrendament o altres anàlegs en extingir-se aquests.

Article 227

-1 Qualsevol persona podrà adquirir, transcorreguts els terminis de retenció pel propietari, assenyalats als articles 223 i paràgraf 2 del 225 d'aquesta Llei, un solar o finca inclosa en el Registre i sol·licitar de l'ajuntament que ho expropiï i se li adjudiqui íntegrament d'acord amb la valoració al·ludida a l'article anterior, sempre que el peticionari assumeixi els compromisos d'edificar segons el Pla i ingressar en la Dipositaria de Fons Municipals, amb quinze dies d'antelació al pagament de l'apreuament, la quantitat necessària per abonar-lo.

-2 L'ajuntament podrà expropiar d'ofici els solars i finques en situació de venda forçosa per edificar-los.

-3 Les entitats Locals o la Comissió d'Urbanisme podran formular i aplicar el règim de polígons d'expropiació a tots o part dels solars i finques inclosos en el Registre.

-4 L'adquirent dels terrenys o finques expropiats podrà escollir entre la continuació o l'extinció dels drets reals que no fossin incompatibles amb la finalitat de l'expropiació; i si no formulés cap manifestació, s'entendrà que opta per l'expropiació absoluta.

Article 228

-1 L'ajuntament, un cop transcorreguts dos anys sense que s'hagués exercitat cap de les facultats regulades per l'article anterior, treurà a subhasta l'immoble, sota el tipus de licitació que resultés de l'apreuament efectuat segons l'article 226 i amb la clàusula segons la qual l'adquirent haurà d'edificar segons el Pla.

-2 Sens perjudici del que estableix aquesta Llei en els supòsits de l'incompliment de l'obligació de costejar la urbanització en els sectors d'urbanització prioritària, la subhasta es desplegarà d'acord amb els preceptes que regulen la contractació de les corporacions Locals, però a sol·licitud del propietari, abans que tingui lloc aquesta, es podrà acordar que s'admetin licitacions a l'alça.

-3 Si resultés preu superior al tipus de licitació, la diferència quedarà a benefici del propietari expropiat.

-4 Si la subhasta fos declarada deserta, es convocarà novament, en el termini de sis mesos, amb rebaixa del preu tipus en un 25 per 100.

-5 Si la segona subhasta quedés també deserta, l'ajuntament, en el termini dels sis mesos següents, podrà adquirir l'immoble pel preu mínim licitari i amb destinació a l'edificació conforme al Pla.

-6 En el cas que l'ajuntament no exercités la facultat a què es refereix el paràgraf anterior, l'estat de venda forçosa de l'immoble quedarà en suspens per un any, durant el qual el propietari podrà emprendre i continuar l'edificació a ritme normal.

-7 Caducat el termini sense que el propietari l'hagués efectuat, l'immoble tornarà a estar en situació permanent de venda forçosa, d'acord amb el tipus de valoració resultant de la darrera subhasta.

Article 229

-1 El propietari d'immobles en situació de venda forçosa podrà, en tant subsisteixi, excloure'ls d'aquesta situació, alienant-los directament, mitjançant l'atorgament d'escriptura pública en la qual l'adquirent se sotmeti expressament a l'obligació d'edificar segons el Pla i dins els terminis assenyalats a l'article 223, llevat que amb anterioritat s'haguessin sol·licitat l'adquisició directa o l'expropiació prevista a l'article 227 d'aquesta Llei.

-2 El propietari d'immobles en situació de subhasta de l'article anterior els podrà excloure d'aquesta abans de l'acord de la seva convocatòria, conforme a aquests requisits:

  1. Oferiment al públic de venda de l'immoble, mitjançant anunci publicat un cop a l'any en el Butlletí Oficial de la província i en els dos diaris de major circulació en la població, en el qual es detalli l'emplaçament, superfície, preus segons la valoració en el Registre i el número d'inscripció en aquest, amb indicació que la oferta es formula als efectes d'aquest article.

  2. Col·locació en l'immoble d'un rètol llegible des de la via pública amb l'expressió "Solar en venda" i número del Registre municipal.

  3. Atorgament d'escriptura de mandat a favor del conseller o funcionari municipal que designi l'alcalde perquè pugui alienar la finca a qualsevol persona que contregui el compromís d'edificar segons el Pla i aboni al comptat el preu en què s'hagués valorat l'immoble, el preu del qual es concretarà en el document.

  4. Lliurament a l'ajuntament d'una còpia autèntica de l'escriptura i dels títols de propietat, mitjançant resguard de recepció.

-3 L'oferta tindrà vigència mentre no es notifiqués formalment la revocació del mandat i es publiquessin els anuncis a què es refereix l'apartat a) del paràgraf anterior.

-4 En vigor l'oferta, qualsevol persona podrà acceptar-la, per la qual cosa ho haurà de comunicar a l'Alcaldia amb expressió d'haver constituït en poder del notari que designi, o en les arques municipals, en concepte d'arres, un dipòsit equivalent al 5 per 100 del preu i a compte d'aquest.

-5 El regidor o funcionari apoderat atorgarà escriptura pública de venda davant el notari designat pel comprador, en el termini dels quinze dies hàbils següents a la data en què rebi la notificació de l'acceptació, i el preu l'ingressarà en la Dipositaria de Fons Municipals a disposició del propietari venedor.

Article 230

-1 L'alienació d'una finca inclosa en el Registre, efectuada d'acord amb els articles 227, 228 i 229, produirà la definitiva extinció dels arrendaments i altres drets personals constituïts per qualsevol títol sense que repercuteixin la nova construcció ni s'hagin de reservar locals o cambres als antics ocupants.

-2 Si fos el propietari qui es proposés acometre o acabar l'edificació, produirà el mateix efecte l'atorgament de la llicència, encara que la sol·licités després de transcórrer el termini disposat pels articles 223 i 224, però abans d'haver-se sol·licitat l'adquisició per un tercer.

-3 Si fos procedent per raó de la naturalesa de l'obligació, els al·ludits drets seran indemnitzats a càrrec del propietari pel seu valor real, d'acord amb el procediment establert a la Llei d'expropiació forçosa i el que preveu el seu article 43. En qualsevol cas, el pagament o dipòsit de la indemnització serà previ al desallotjament.

Article 231

-1 Els adquirents dels solars i construccions a què es refereix aquest Capítol quedaran obligats a iniciar o reprendre les obres d'edificació en el termini d'un any, a partir de la data de presa de possessió de la finca, i donar-hi el desplegament adequat per al seu normal acabament.

-2 La mateixa obligació recaurà sobre el propietari que hagués exercit la facultat de l'apartat 2 de l'article anterior.

-3 En circumstàncies excepcionals i justificades, els ajuntaments podran prorrogar per un altre any com a màxim el compliment de l'esmentada obligació.

Article 232

-1 Si l'adquirent no complís les seves obligacions en ordre a l'edificació, l'ajuntament ho declararà així, d'ofici o a instància de qualsevol interessat.

-2 Dins els dos mesos següents a aquesta declaració el propietari expropiat podrà exercitar el dret de reversió si es comprometés a iniciar o seguir la construcció en el termini de sis mesos des de que prengués possessió.

-3 Com a pagament de la reversió s'abonarà el 75 per 100 del preu satisfet per l'adquisició, incrementat amb el valor de les construccions aprofitables.

-4 Si l'antic propietari no exercités en temps i forma el dret de reversió, l'ajuntament podrà expropiar en les mateixes condicions.

-5 Si el propietari, o la Corporació exercitants d'aquest dret, no comencen les obres en el termini dels sis mesos ni les segueixin al ritme adequat, l'immoble passarà novament a la situació de venda forçosa.

Article 233

Els ajuntaments, amb l'autorització prèvia del conseller de Política Territorial i Obres Públiques o aquest, amb audiència d'aquells, podran deixar sense efecte el règim general de l'edificació forçosa en tot el terme municipal o en alguna part d'aquest quan:

-1 Quan en l'àmbit territorial afectat per la suspensió el Pla General determini la necessitat o conveniència de realitzar operacions de reforma interior o s'aprovi inicialment un Pla especial d'aquella naturalesa.

-2 Quan concorrin densitats d'edificació o altres circumstàncies de caràcter urbanístic, econòmic o social que així ho aconsellin i en tant subsisteixin aquestes circumstàncies.

Secció 2 Cessió de terrenys

Article 234

-1 Els ajuntaments podran cedir terrenys del Patrimoni municipal del sòl per a ser edificats o destinats, en general, als fins previstos en el Pla d'ordenació.

-2 La cessió de terrenys a què es refereix l'apartat 1 s'ajustarà als requisits establerts en la legislació de règim local amb observança de les peculiaritats derivades de la finalitat urbanística.

Article 235

Tota cessió de terrenys a títol gratuït o per preu inferior al de cost precisarà que siguin destinats per atendre necessitats d'habitatges de caràcter social en les condicions i amb les formalitats establertes reglamentàriament.

Article 236

Quan la permanença dels usos als quals es destinin els terrenys ho requereixi, les entitats locals podran cedir directament, per preu inferior al de cost o amb caràcter gratuït, el domini de terrenys en favor d'entitats o institucions públiques per a destinar-los a finalitats que redundin en benefici manifest dels respectius municipis.

Article 237

-1 L'alienació de terrenys pertanyents a les Entitats Locals requerirà subhasta pública, el tipus de licitació del qual serà el valor urbanístic o, si excedís d'aquest, el que resulti de sumar a l'import d'adquisició la part proporcional de les obres i serveis establerts, despeses complementàries de gestió o preparació, allotjament per a famílies o empreses radicades i indemnitzacions satisfetes.

-2 Si la subhasta quedés deserta, la Corporació podrà alienar directament dins el termini màxim d'un any, d'acord al preu tipus de licitació i establint l'obligació de començar l'edificació en el termini de sis mesos i acabar-la en un altre adequat a la seva importància.

Article 238

-1 No obstant el que s'ha indicat en els articles anteriors, l'alienació de terrenys del Patrimoni municipal del sòl es podrà efectuar directament per als següents fins:

  1. Edificis públics destinats a organismes oficials.

  2. Edificis de servei públic, de propietat pública o particular, que requereixin un emplaçament determinat sense propòsit especulatiu, com centres parroquials, culturals, sanitaris o instal·lacions esportives.

  3. Construcció de vivendes per organismes oficials.

-2 L'alienació es realitzarà pel preu que correspongués en cas de subhasta.

Article 239

-1 Amb els mateixos requisits assenyalats a l'article anterior i els altres que es preveuen en aquest, també es podran alienar directament terrenys per edificar vivendes als peticionaris següents:

  1. entitats de caràcter benèfic i social que siguin promotores de vivendes de protecció oficial.

  2. Persones amb baixos nivells d'ingressos, en operacions de conjunt aprovades per l'administració competent a iniciativa pròpia o de les corporacions Locals.

-2 En el supòsit de l'apartat b) que antecedeix, els plans i plecs de condicions, amb fixació del preu, s'exposaran al públic en la Casa Consistorial durant dos mesos.

-3 Dins aquest termini, les persones a qui interessi adquirir parcel·les dirigiran les seves sol·licituds a l'ajuntament, amb els documents justificatius de la seva situació familiar i econòmica.

Secció 3 Cessió de drets de superfície

Article 240

-1 La Generalitat de Catalunya, les entitats locals i les urbanístiques especials i les altres persones públiques, dins l'àmbit de la seva competència, com també els els particulars, podran constituir el dret de superfície en terrenys de la seva propietat amb destinació a la construcció de habitatges, serveis complementaris, instal·lacions industrials i comercials o altres edificacions determinades en els plans d'ordenació, el dret del qual correspondrà al superficiari.

-2 El dret de superfície serà transmissible i susceptible de gravamen amb les limitacions que s'haguessin fixat en constituir-lo i es regirà per les disposicions contingudes en aquesta secció, pel títol constitutiu del dret i, dret i, subsidiàriament, per les normes del Dret privat.

Article 241

-1 La concessió del dret de la superfície per la Generalitat i altres persones públiques s'efectuarà per subhasta o per adjudicació directa o com a conseqüència d'haver-se procedit a una expropiació parcial del domini del sòl, perquè ho permet així l'execució del Pla. L'adjudicació directa es podrà fer gratuïtament o per preu inferior al cost, sempre que els terrenys siguin destinats a atendre necessitats d'habitatges de caràcter social i als fins previstos als articles 235 i 238 d'aquesta Llei.

-2 La constitució del dret de superfície haurà de ser en tot cas formalitzada en escriptura pública i, com a requisit constitutiu de la seva eficàcia, inscriure's en el Registre de la propietat.

-3 Quan es constituís a títol onerós, la contraprestació del superficiari podrà consistir en el pagament d'una suma alçada per la concessió o d'un cànon periòdic, o l'adjudicació en habitatges o en locals o en drets d'arrendament d'unes o altres o en diverses d'aquestes modalitats a la vegada, sens perjudici de la reversió total d'allò edificat en finalitzar el termini que s'hagués pactat quan es va constituir el dret de superfície.

Article 242

-1 El dret de superfície s'extingirà si no s'edifica en el en el termini previst en el Pla o en el conveni, si fos menor, o pel transcurs del termini que s'hagués pactat en constituir-lo, que no podrà excedir de setanta-cinc anys en el concedit per la Generalitat i altres persones públiques, ni de noranta-nou en el convingut entre particulars.

-2 Quan s'extingeixi el dret de superfície perquè ha transcorregut el termini, el propietari del sòl farà seva la propietat d'allò edificat, sense que hagi de satisfer cap indemnització qualsevol que sigui el títol en virtut del qual s'hagués constituït aquell dret.

-3 L'extinció del dret de superfície per decurs del termini provocarà la de tota classe de drets reals o personals imposats pel superficiari.

-4 Si per qualsevol altra causa es reunissin en la mateixa persona els drets de propietat del sòl i els del superficiari, les càrregues que recaiguessin sobre un i altre dret els continuaran gravant separadament.

Article 243

La concessió del dret de superfície per la Generalitat i altres persones públiques i la seva constitució pels particulars gaudirà dels aventatges que s'estableixin reglamentàriament en la concessió de qualificacions, préstecs i ajuts previstos en la legislació de protecció de l'habitatge.

Secció 4 Alienació de béns immobles de l'Institut Català del Sòl

Article 244

-1 Els terrenys alienats per l'Institut Català del Sòl han d'ésser edificats en el termini fixat en l'acte d'alienació i no són susceptibles d'ésser transmesos independentment dels habitatges que s'hi construeixin, els quals han d'ésser utilitzats durant deu anys com a domicili permanent.

-2 L'incompliment del que disposa el punt anterior determinarà l'aplicació de l'expropiació forçosa per causa d'interès social, d'acord amb el que preveuen els articles compresos entre el 71 i el 75, ambdós inclosos, de la Llei d'expropiació forçosa, del 16 de desembre de 1954.

-3 Els ajuntaments en el terme municipal dels quals radiquen els béns han de vigilar el compliment de la funció assenyalada en el punt 1 d'aquest article, i tan aviat com hi hagi indicis racionals d'incompliment dels propietaris, n'han d'informar l'Institut, als efectes del que preveu el punt anterior i sens perjudici de les funcions que legalment li corresponen.

-4 L'Institut Català del Sòl ha d'informar anualment els ajuntaments sobre els terrenys alienats a què es refereix el punt anterior i sobre les condicions incloses en els actes d'alienació.

Capítol 2 Intervenció en l'edificació i ús del sòl

Secció 1 Disposicions generals

Article 245

La intervenció administrativa en l'ús del sòl i en l'edificació, les mesures de protecció de la legalitat urbanística i les relatives al procediment sancionador són d'exercici inexcusable per aconseguir els objectius enunciats en aquesta Llei.

Article 246

-1 L'Administració de la Generalitat i les entitats Locals, en l'àmbit territorial de Catalunya i en llurs respectives esferes de competència, han de vetllar pel compliment del planejament urbanístic, exercint les potestats legals que els incumbeixin.

-2 L'Administració de la Generalitat ha de facilitar a les entitats locals, i aquestes han de facilitar a aquella, la informació i col·laboració que sol·licitin per a la protecció de la legalitat urbanística i l'adopció de les mesures disciplinàries necessàries.

Secció 2 Llicències

Article 247

-1 Estaran subjectes a prèvia llicència, als efectes d'aquesta Llei, els actes d'edificació i ús del sòl, com les parcel·lacions urbanes, els moviments de terra, les obres de nova planta, la modificació d'estructura o aspecte exterior de les edificacions existents, la primera utilització dels edificis i la modificació de l'ús d'aquests, l'enderrocament de construccions, la col·locació de rètols de propaganda visibles des de la via pública i els altres actes que assenyalessin els plans. Quan els actes d'edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s'exigirà també llicència, sens perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar per part de l'ens titular del domini públic.

-2 Les llicències s'atorgaran d'acord amb les previsions d'aquesta Llei, dels plans d'ordenació urbana i programes d'actuació urbanística i, si s'escau, de les normes complementàries i subsidiàries del planejament i altres figures de planejament.

-3 El procediment d'atorgament de les llicències s'ajustarà al que preveu la legislació de règim local. En cap cas s'entendran adquirides per silenci administratiu, facultats en contra de les prescripcions d'aquesta Llei, dels plans, projectes, programes i, si s'escau, de les normes complementàries i subidiàries de planejament.

Article 248

-1 La competència per atorgar les llicències correspondrà a l'ajuntament, llevat en els casos previstos per aquesta Llei.

-2 Tota denegació de llicència haurà de ser motivada.

Article 249

-1 Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per a acabar-les.

-2 La caducitat de la llicència es produeix per transcurs d'ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense haver-les acabades, un cop advertit el titular per l'Administració actuant abans d'un o de tres mesos del finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat que la llicència ja contingui explícitament aquest advertiment.

-3 La caducitat de la llicència ha d'ésser declarada per l'organisme competent per a atorgar les llicències i determinarà l'arxiu de les actuacions.

-4 Havent caducat la llicència, les obres no es podran iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament.

-5 Les pròrrogues d'ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia del titular de la llicència abans de dos o de cinc mesos del finiment dels previstos per al començament i per a l'acabament de les obres, respectivament, s'entén que són concedides ope legis per la meitat del termini de què es tracti, i serà vàlida l'ordenació vigent en el moment que la llicència fou atorgada, encara que s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències en casos de pròrroga del termini de l'acabament de les obres. La pròrroga de les llicències no pot ésser vàlidament demanada si no ha passat almenys la meitat del termini a què es refereix la sol·licitud. La sol·licitud i la consegüent obtenció de la pròrroga del termini per a començar les obres no comporten, per elles mateixes, la pròrroga del termini per a acabar-les. La pròrroga per a acabar les obres només pot ésser sol·licitada i obtinguda si s'ha fet la cobertura d'aigües de l'edifici.

-6 Si, havent transcorregut els terminis de pròrroga ope legis, les obres no han estat començades o bé acabades, la llicència caducarà sense necessitat de l'advertiment previ i, per a començar-les o bé acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència, ajustada a l'ordenació en vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.

-7 Els terminis per a l'execució de les obres enunciades en l'article 247 d'aquesta Llei, en cas que les normes urbanístiques, les ordenances d'edificació o la reglamentació anàloga de les figures de planejament no els determinessin, seran els següents:

  1. Un any per a començar les obres, i

  2. Tres anys per a acabar-les.

-8 En ambdós casos els terminis s'han de comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta. En el cas previst per l'article 213 d'aquesta Llei ambdós terminis s'han de comptar des de la data del pagament de les taxes preceptives.

Article 250

-1 Els actes detallats a l'article 247 que es promoguin per

òrgans de l'Estat, de la Generalitat o entitats de dret públic que administrin béns estatals estaran igualment subjectes a llicència municipal.

-2 Quan raons d'urgència o excepcional interès públic ho exigeixin, el conseller competent per raó de la matèria podrà acordar la remissió a l'ajuntament corresponent del projecte de què es tracti, perquè, en el termini d'un mes, notifiqui la conformitat o disconformitat d'aquest amb el planejament urbanístic en vigor. En cas de disconformitat, l'expedient es trametrà pel Departament interessat al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, qui l'elevarà al Consell Executiu, amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya. El Consell Executiu decidirà si és procedent executar el projecte, i en aquest cas ordenarà la iniciació del procediment de modificació o revisió del planejament, conforme a la tramitació establerta en aquesta Llei.

-3 L'ajuntament podrà, en tot cas, acordar la suspensió de les obres a què es refereix el punt 1 d'aquest article, quan es pretengués portar a terme en absència o en contradicció amb la notificació de conformitat amb el planejament que s'estableix al número anterior, comunicant la suspensió a l'òrgan redactor del projecte i al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, als efectes que es preveu en aquell. S'exceptuen d'aquesta facultat les obres que s'executin a l'empara de la legislació sectorial quan aquesta així ho prevegi. Igualment s'exceptuen d'aquesta facultat les obres que afectin directament la defensa, per la suspensió de les quals hi haurà de fer de mitjancer l'acord del Consell de Ministres, amb la proposta prèvia del Ministre d'Obres Públiques i Urbanisme a sol·licitud de l'ajuntament competent i dels informes del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i del Ministre de la Defensa.

Secció 3 Ordres d'execució o suspensió d'obres o altres usos

Article 251

-1 Els propietaris de terrenys, urbanitzacions d'iniciativa particular, edificacions i rètols hauran de mantenir-los en condicions de seguretat, salubritat i ornat públic.

-2 Els ajuntaments i, si s'escau, els altres organismes competents ordenaran, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, l'execució de les obres necessàries per conservar aquelles condicions.

Article 252

-1 Les entitats locals i les comissions d'Urbanisme podran també ordenar, per motius d'interès turístic o estètic, l'execució d'obres de conservació i de reforma en façanes o espais visibles des de la via pública, sense que estiguin prèviament incloses en cap Pla d'ordenació.

-2 Les obres s'executaran a costa dels propietaris si es continguessin en el límit del deure de conservació que els correspon, i amb càrrec al fons de l'entitat que les ordeni quan excedissin aquest límit per obtenir millores d'interès general.

-3 Els propietaris de béns inclosos en els catàlegs a què es referix l'article 38 d'aquesta Llei podran recaptar, per a conservar-los, la cooperació de les entitats locals, que la prestaran en condicions adequades.

Article 253

-1 Quan alguna construcció o part d'ella estigués en estat ruïnós, l'ajuntament, d'ofici o a instància de qualsevol interessat, declararà i acordarà la total o parcial demolició, prèvia audiència del propietari i dels residents, llevat imminent perill que ho impedís.

-2 Es declararà l'estat ruïnós en els següents supòsits:

  1. Dany no reparable tècnicament pels mitjans normals.

  2. Cost de la reparació superior al 50 per 100 del valor actual de l'edifici o plantes afectades.

  3. Circumstàncies urbanístiques que aconsellessin l'enderrocament de l'immoble.

-3 Si el propietari no complís allò acordat per l'ajuntament, ho executarà aquest a càrrec de l'obligat.

-4 Si existís urgència i perill en la demora, l'ajuntament o l'alcalde, sota la seva responsabilitat, per motius de seguretat, disposarà el que sigui necessari respecte a l'habitabilitat de l'immoble i el desallotjament dels seus ocupants.

-5 Les mateixes disposicions establertes per aquesta Llei regiran en el supòsit que les deficiències de la construcció afectin la salubritat.

Article 254

-1 Quan els actes d'edificació o ús del sòl que detalla l'article 247 s'efectuïn sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les condicions que s'hi assenyalen, l'alcalde o el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'ofici o a instància del director general d'Urbanisme, disposarà la suspensió immediata d'aquests actes. L'acord de suspensió es comunicarà a l'ajuntament en el termini de tres dies si aquell no hagués estat adoptat per l'alcalde.

-2 En el termini de dos mesos comptats des de la notificació de la suspensió, l'interessat haurà de sol·licitar l'oportuna llicència o, si s'escau, ajustar les obres a la llicència o ordre d'execució.

-3 No obstant això, quan, un cop atorgada una llicència, en el curs de l'execució de les obres es modifiqués l'estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior, per raó d'higiene, de salubritat i d'habitabilitat dels habitatges, les obres no seran aturades durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte si la sol·licitud corresponent va acompanyada d'un annex comprensiu de la justificació i de la certificació corresponents de l'arquitecte director de les obres, que es responsabilitzarà de la legalitat de les alteracions a introduir-hi, i d'un aval bancari equivalent al 3% del pressupost inicial, per a garantir l'execució de les mesures de protecció de la legalitat urbanística en cas que la modificació no fos legalment autoritzable.

-4 No s'aplicarà el que preveu el punt precedent si la modificació té per objecte d'augmentar el nombre d'habitatges autoritzats o bé comporta alteració de les normes sobre ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima permesa de les parcel·les.

Article 255

-1 Transcorregut el termini de dos mesos establert per l'article 254.2 d'aquesta Llei sense haver instat l'expressada llicència, o sense haver-se ajustat les obres a les condicions assenyalades, l'ajuntament acordarà l'enderrocament de les obres a càrrec de l'interessat i procedirà a impedir definitivament els usos a què donés lloc. D'igual manera procedirà si la llicència fos denegada per ser el seu atorgament contrari a les prescripcions del Pla o de les ordenances.

-2 Si l'ajuntament no procedís a l'enderrocament en el termini d'un mes comptat des de l'expiració del terme a què es refereix el punt anterior o des de que la llicència fos denegada pels motius expressats, l'alcalde o el conseller de Política Territorial i Obres Públiques disposarà directament l'esmentat enderrocament, a costa, així mateix, de l'interessat.

Article 256

-1 Sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des del total acabament de les obres realitzades sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les condicions assenyalades en aquestes, les autoritats a què es refereix l'article 254 d'aquesta Llei requeriran el promotor de les obres o les persones que se subroguen perquè sol·licitin, en el termini de dos mesos, l'oportuna llicència. El requeriment es comunicarà a l'alcalde, en el termini de tres dies, si aquella no hagués estat formulada per aquest.

-2 Si l'interessat no sol·licita la llicència en el termini de dos mesos, o si la llicència fos denegada perquè el seu atorgament sigui contrari a les prescripcions del Pla o de les ordenances, es procedirà conforme al que disposa l'article 254.

-3 El que estableixen els anteriors articles s'entendrà amb independència de les facultats que corresponguin a les autoritats competents, en virtut del règim específic d'autorització o concessió a què estan sotmesos determinats actes d'edificació o ús del sòl.

Article 257

-1 L'alcalde disposarà la suspensió dels efectes d'una llicència o ordre d'execució i consegüentment la paralització immediata de les obres iniciades a la seva empara, quan el contingut dels esmentats actes administratius constitueixi manifestament una infracció urbanística greu.

-2 Si el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'ofici o a instància del director general d'Urbanisme, apreciés que les obres que es realitzen a l'empara d'una llicència o ordre d'execució constitueixen aquell mateix tipus d'infracció urbanística, ho posarà en coneixement de la corporació municipal, a fi i efecte que el seu president procedeixi segons el que preveu el número anterior. Si en el termini de deu dies el president de la Corporació municipal no adoptés les mesures expressades en l'article esmentat, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'ofici, acordarà la suspensió dels efectes de la llicència o ordre d'execució i la immediata paralització de les obres.

-3 En tot cas, l'autoritat que acordi la suspensió procedirà, en el termini de tres dies, a donar trasllat directe del citat acord a la Sala Contenciosa Administrativa competent, als efectes previnguts en els números 2 i següents de l'article 118 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Article 258

-1 Les llicències o ordres d'execució el contingut de les quals constitueixi alguna de les infraccions urbanístiques greus definides en aquesta Llei hauran de ser revisades dins els quatre anys des de la data de la seva expedició per la Corporació municipal que les va atorgar a través d'algun dels procediments de l'article 110 de la Llei de procediment administratiu, bé d'ofici o a instància del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, a sol·licitud, si s'escau, del director general d'Urbanisme. La corporació haurà d'acordar, quan procedeixi, l'enderrocament de les obres realitzades, tot això sens perjudici de les responsabilitats que siguin exigibles conforme al que disposa aquesta Llei.

-2 Si la Corporació municipal no procedís a l'adopció dels acords anteriors, en el termini d'un mes des de la comunicació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, aquest donarà compte a la Comissió d'Urbanisme corresponent als efectes previstos en el número 6 de l'article 5 d'aquesta Llei.

Article 259

El transcurs del termini de quatre anys sense exercir les facultats que regula l'article 256 no impedirà l'Administració actuant de procedir a la revisió de l'acte tàcit de legalització de l'obra, segons l'article 258 d'aquesta mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi infracció manifesta de les normes urbanístiques relatives a parcel·lació, ús del sòl, altura, volum i situació de les edificacions i ocupació de parcel·la.

Article 260

-1 Els actes d'edificació o ús del sòl detallats a l'article 247 d'aquesta Llei que es realitzin sense llicència o ordre d'execució sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes o espais lliures seran nuls de ple dret i quedaran subjectes al règim jurídic establert als articles 251, 254 i 255 d'aquesta Llei mentre estiguessin en curs d'execució; i al règim previst en l'article 256 quan s'haguessin consumat, sense que tingui aplicació la limitació de termini que estableix l'article esmentat.

-2 Les llicències o ordres que s'atorguessin amb infracció de la zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures previstos en els plans seran nul·les de ple dret. Mentre les obres estiguessin en curs d'execució, es procedirà a la suspensió dels efectes de la llicència i a l'adopció de les altres mesures previstes en l'article 257 d'aquesta Llei. Si les obres estiguessin acabades, es procedirà a la seva anul·lació d'ofici pels tràmits previstos en l'article 109 de la Llei de procediment administratiu.

-3 Si l'alcalde o la corporació municipal no adoptessin les mesures establertes en els preceptes precedents, quan es produeixi algun dels supòsits previstos en els números anteriors, el director general d'Urbanisme donarà coneixement de la situació creada per aquests al titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el qual podrà exercitar les facultats i adoptar les mesures corresponents previstes en els preceptes esmentats.

Secció 4 Inspecció urbanística

Article 261

-1 La inspecció urbanística ha d'ésser exercida per l'Administració de la Generalitat, pels òrgans de l'Administració Local, en el marc de les competències respectives i d'acord amb la legislació vigent.

-2 Les corporacions locals mancades de mitjans tècnics i de gestió adequats per a la inspecció i sanció poden sol·licitar a la Generalitat o a altres entitats locals competents la cooperació per fer efectius els serveis municipals per mitjà de llurs òrgans corresponents.

-3 L'actuació de la Generalitat s'ha d'encaminar preferentment a impedir activitats de parcel·lació o urbanització que siguin il·legals, a protegir els sistemes generals i a defensar l'ordre jurídic d'interès supramunicipal.

-4 Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que realitzin organismes de la Generalitat o altres ens locals hauran d'ésser comunicats en tot cas als ajuntaments dels municipis on es trobin.

Secció 5 Infraccions urbanístiques i sancions

Article 262

-1 Constitueix infracció urbanística tota vulneració de les prescripcions contingudes en aquesta Llei o en els plans, programes, normes i ordenances, subjecta a sanció de conformitat amb el que determinen aquesta Llei i el Reglament de disciplina urbanística i d'acord amb la tipificació que les esmentades disposicions legals i reglamentàries establissin.

-2 Les infraccions urbanístiques comporten la imposició de sancions als responsables, i també l'obligació de rescabalament de danys i indemnitzacions dels perjudicis a càrrec d'aquests, tot això amb independència de les mesures de protecció de la legalitat urbanística previstes en aquesta llei.

Article 263

-1 Les infraccions urbanístiques es classificaran en greus i lleus en la forma que es determina en aquesta Llei i en les disposicions reglamentàries.

-2 Tindran, en principi, caràcter de greus les infraccions que constitueixin incompliment de les normes relatives a parcel·lacions, ús del sòl, alçària, volum i situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les parcel·les.

-3 Les infraccions urbanístiques se sancionaran d'acord amb el procediment que estableixen els articles 133 i següents de la Llei de procediment administratiu.

Article 264

Es considera infracció urbanística de parcel·lació el fraccionament simultani o successiu de terrenys, encara que només sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a la constitució d'un nucli de població i vulneri les previsions del planejament que l'afecti.

Article 265

Qualsevol actuació urbanitzadora que contradigui el que disposa l'article 81.3 serà considerada infracció urbanística greu i sancionada amb una multa del 5% del valor urbanístic dels terrenys.

Article 266

-1 Les tales i els abatiments d'arbres que infringeixin les disposicions d'aplicació en terrenys que constitueixin massa arbòria o que el pla d'ordenació hagi classificat com a espai boscós, bosc forestal, arbreda o parc que s'ha de conservar, protegir o crear, estiguin o no sotmesos al règim forestal especial, seran sancionats amb una multa de

10.000 a 1.000.000 de pessetes. La multa es graduarà en funció de la major o menor trascendència que la infracció tingués en relació amb l'ús previst. Es podrà imposar una multa superior a 1.000.000 de pessetes en els casos en què el benefici obtingut hagi estat superior, la qual podrà arribar a la quantia d'aquest.

-2 El propietari està obligat a restaurar la realitat física alterada. No serà autoritzada cap urbanització fins que no sigui realitzada la corresponent repoblació forestal, segons el pla establert per l'òrgan urbanístic competent.

-3 Els funcionaris dels serveis hidràulics i de conservació de la natura han de denunciar les infraccions urbanístiques contra les disposicions relatives a la protecció urbanística dels espais boscosos.

Article 267

-1 Els anuncis, els cartells, les tanques publicitàries i els fullets de propaganda d'urbanitzacions han d'indicar la data en què han estat aprovades definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme o, si s'escau, per l'òrgan competent del pla que legitimi l'actuació, i han de recordar que el projecte autoritzat pot ésser consultat a l'ajuntament o a la Comissió Provincial d'Urbanisme corresponent. En un lloc preeminent de la urbanització s'ha d'afixar un cartell amb les dades fonamentals del pla i la seva data d'aprovació.

-2 La publicitat no pot portar cap indicació disconforme disconforme amb les prescripcions de l'acord d'aprovació definitiva del pla o susceptible d'induir a error els adquirents de parcel·les sobre les càrregues d'urbanització i condicions a les quals s'ha subjectat l'aprovació.

-3 Tota infracció de les disposicions del present article serà sancionada amb una multa de 50.000 a 5.000.000 de pessetes.

-4 El contingut dels anuncis, els cartells, les tanques publicitàries i els fullets de propaganda han de ser objecte d'una comunicació prèvia a l'ajuntament del municipi en el qual es trobin situades les urbanitzacions.

Article 268

-1 En les obres que s'executessin sense llicència o amb inobservança de les seves clàusules, seran sancionats amb multes en la quantia determinada en aquesta Llei el promotor, l'empresari de les obres i el tècnic director d'aquestes.

-2 Als efectes de responsabilitat per infracció urbanística s'ha de considerar també com a promotor el propietari del sòl sobre o a sota del qual s'efectua o ha estat efectuada la infracció, com també el seu agent, gestor o impulsor.

-3 En les obres emparades en una llicència el contingut de la qual sigui manifestament constitutiu d'una infracció urbanística greu seran igualment sancionats amb multa: el facultatiu que hagués informat favorablement el projecte i els membres de la corporació que haguessin votat a favor de l'atorgament de la llicència sense l'informe tècnic previ, o quan aquest o l'informe previ del secretari fossin desfavorables per raó d'aquella infracció.

-4 Les multes que s'imposin als diferents subjectes com a conseqüència d'una mateixa infracció tindran entre si caràcter independent.

-5 Per a graduar les multes s'atendrà primordialment a la gravetat de la matèria, a l'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, a la seva reiteració per part de la persona responsable i al grau de culpabilitat de cadascun dels infractors.

Article 269

-1 Quan el benefici que resultés d'una infracció urbanística fos superior a la sanció que correspongui, podrà aquesta incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

-2 En les parcel·lacions il·legals, l'import de la multa es podrà ampliar a una quantitat igual a tot el benefici obtingut més els danys i perjudicis ocasionats, i la quantia de la sanció no serà mai inferior a la diferència entre el valor inicial i el de venda de la parcel·la corresponent.

Article 270

-1 Les autoritats competents per imposar les multes i les seves màximes quanties són, en el terrirori de Catalunya, les següents:

  1. Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els deu mil habitants, cent mil pessetes; en els que no excedeixin els cinquanta mil habitants, cinc-centes mil pessetes; en els que no excedeixin els cent mil habitants, un milió de pessetes; en els que no excedeixin els cinc-cents mil habitants, cinc milions de pessetes, i en els de més de cinc cents mil habitants, de deu milions de pessetes.

  2. La Direcció General d'Urbanisme, previ informe de les les comissions d'Urbanisme, fins a vint-i-cinc milions de pessetes.

  3. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cinquanta milions de pessetes.

  4. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cent milions de pessetes, o més si fos superior el benefici obtingut com a conseqüencia de la infracció.

-2 Quan l'Administració actuant sigui un ens metropolità, una comarca o una agrupació municipal, la quantitat màxima de la multa que al seu president corresponent serà competent per imposar, es determinarà segons el que hi hagi previst en el paràgraf anterior per als alcaldes, però tenint en compte, com a xifra d'habitants, la població de tota la comarca corresponent, ens metropolità / agrupació municipal.

Article 271

-1 L'import de les multes imposades per les autoritats locals per infraccions urbanístiques serà percebut per les entitats locals actuants.

-2 Quan, iniciat el procediment sancionador per l'Administració local, pel fet d'incloure la seva proposta de resolució una multa d'una quantitat superior a la que sigui de competència de l'òrgan que va trametre l'expedient, la proposta s'hagués elevat a l'autoritat competent per raó de la seva quantia, que hagués acordat la sanció corresponent, l'import de la multa serà assignat a l'entitat local corresponent.

-3 Si un ajuntament fos advertit per l'Administració de la Generalitat, del fet determinant d'una sanció o aquest no iniciés el procediment sancionador, en el termini d'un mes, la multa que s'imposés, de resultes de l'expedient instruït amb aquesta finalitat per la Generalitat, serà rebuda per aquesta.

Article 272

-1 La interposició de recursos no suspendrà l'execució de l'acte d'imposició de multa, llevat que l'interessat garanteixi, en forma deguda, l'import de la multa.

-2 Quan s'ingressi l'import de la multa, per haver estat desestimat el recurs interposat, es pagaran interessos de demora en la quantia de l'interès bàsic o de redescompte fixat pel Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, per tot el temps que hagués durat la suspensió, més una sanció del

5% de la multa, en els casos en què el Tribunal hagués vist mala fe o temeritat.

-3 L'import de la multa, encara que no hi hagués hagut la suspensió prevista en els paràgrafs anteriors, acreditarà, des que fou imposada fins que sigui totalment satisfeta, a favor de l'entitat urbanística actuant, l'interès bàsic o redescompte fixat pel Banc d'Espanya.

-4 En els casos en els quals, havent-se interposat recurs per via governativa o contenciosa administrativa, fos anul·lat parcialment l'acte d'imposició de la multa, el report d'interès es produirà en relació amb la quantia de la multa definitivament fixada.

Article 273

Si l'Administració de la Generalitat de Catalunya o altres ens locals, dins llur àmbit territorial, detectessin indicis d'haver-se comès una infracció urbanística, els posaran immediatament en coneixement de l'alcaldia competent, la qual, en el termini dels vuit dies següents a la notificació, haurà d'elevar el seu parer negatiu sobre l'afer o bé informar-los de la incoació dels expedients corresponents.

Article 274

-1 Qualsevol actuació que contradigui les normes o el planejament urbanístic en vigor ha de donar lloc al fet que l'Administració competent adopti les mesures necessàries perquè es procedeixi a la restauració de l'ordre jurídic infringit i de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il·legal.

-2 En cap cas l'Administració no pot deixar d'adoptar les mesures tendents a tornar a posar els béns afectats en l'estat anterior a la producció de la situació il·legal.

-3 Les sancions per les infraccions urbanístiques que s'apreciïn s'imposaran amb independència de les mesures a les quals fan referència els apartats anteriors.

-4 Instruït l'expedient de restauració de l'ordre jurídic infringit, i immemdiatament abans de redactar la proposta de resolució, es comunicarà als interessats a fi que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, al·leguin i presentin els documents i les justificacions que creguin pertinents.

-5 Fora del que preveu aquest article, l'Administració que instrueixi el procediment sancionador aplicarà la legislació comuna i la que li sigui específica.

Article 275

-1 Un cop un òrgan competent haurà adoptat una resolució que impliqui la suspensió d'actes d'ús de sòl o d'edificació o dels efectes de llicències o ordres d'execució, aquella tindrà efectes immediats a partir del moment que haurà estat notificada a cada interessat.

-2 Les propostes de resolució que hagin d'adoptar les autoritats urbanístiques de la Generalitat o altres corporacions competents supramunicipals hauran d'ésser comunicades prèviament a l'ajuntament o als ajuntaments dels termes municipals als quals es refereixin. Així mateix, se'ls ha de concedir un termini d'audiència, que mai no serà inferior a cinc dies en cas d'extrema urgència i de quinze dies en tots els altres casos.

-3 Constatat l'incompliment d'una de les resolucions a les quals fa referència l'apartat 1 d'aquest article, l'òrgan que l'hagués adoptada, per si mateix o a proposta de l'instructor de l'expedient, el farà conèixer als tribunals de justícia, als efectes d'exigència de les responsabilitats d'ordre penal en que haguessin pogut incórrer els infractors.

Article 276

Acordada la suspensió de les obres per l'autoritat competent, l'alcalde adoptarà les mesures necessàries per assegurar la total interrupció dels treballs i fins i tot podrà retirar, si es tracta d'obres que s'executen sense llicència, els materials preparats per ésser utilitzats a l'obra o la maquinària aprofitable quan l'interessat no ho hagués fet en el termini de les quaranta-vuit hores següents a la notificació de l'acord de suspensió i hi hagués risc d'incompliment del que hi ha ordenat. Les despeses de transport i custòdia seran a càrrec de l'infractor.

Article 277

-1 En els supòsits de flagrant infracció urbanística greu apreciada en virtut d'expedient sumari, comprensiu, si més no, d'informe tècnic i jurídic, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, per la delegació, el director general d'Urbanisme, podrà aplicar, amb audiència de l'interessat, sempre que no perjudiqui la tramitació urgent del cas, amb caràcter de mesures provisionals oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que pogués recaure i durant el termini de tres mesos, les previstes en els articles 254, 255, 256, 257 i 260 d'aquesta Llei.

-2 Suprimit.

Article 278

Els que, com a conseqüència d'una infracció urbanística patissin dany o perjudici podran exigir de qualsevol dels infractors, amb caràcter solidari, el rescabalament i la indemnització.

Article 279

-1 Les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys d'haver-se comès.

-2 El termini de prescripció començarà a computar-se des del dia en què s'hagués comès la infracció o, si s'escau, des d'aquell en què hagués pogut incoar-se el procediment.

Article 280

Tothom qui, en qualitat de funcionari públic o en virtut de contracte concertat amb una entitat pública, faci treballs o estudis per a la redacció de plans o projectes d'ordenació urbana té l'obligació de guardar-ne secret professional. En el termini de dos anys les mateixes persones tampoc no podran intervenir en els projectes i en la direcció d'obres particulars relacionats amb la urbanització en la qual hagi intervingut.

Article 281

Els col·legis professionals que tinguessin encomanat el visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de llicències, conforme al que disposa l'article 247, denegaran aquest visat als que continguessin alguna de les infraccions previstes en l'article 264.2 d'aquesta Llei.

Títol 6 Règim jurídic

Capítol 1 Peticions, actes i acords

Article 282

Les corporacions locals i els organismes urbanístics hauran de resoldre les peticions fonamentades que se'ls dirigeixin d'acord amb aquesta Llei, o declarar les raons que hi hagués per no fer-ho.

Article 283

Les decisions que adoptessin el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i les Comissions d'Urbanisme mitjançant justificada subrogació en l'exercici de la competència municipal es consideraran com a actes de la Corporació titular, als sols efectes dels recursos admissibles.

Article 284

-1 Els actes administratius que es produissin en l'exercici de les funcions regulades en aquesta Llei podran ser anotats o inscrits en el Registre de la Propietat, conforme a l'establert en la legislació hipotecària, segons escaigui, per acord de la Comissió d'Urbanisme, d'ofici o a proposta de la Corporació encarregada de la urbanització.

-2 El disposat en el paràgraf anterior s'entendrà sens perjudici dels casos previstos per altres preceptes d'aquesta Llei, en els quals no serà necessària la intervenció de la Comissió d'Urbanisme.

Article 285

-1 El Registre de la Propietat en la seva funció d'instrument de publicitat de les relacions jurídico-immobiliàries ha de reforçar l'eficàcia dels actes administratius en matèria d'urbanisme i ser un mitjà idoni d'informació i garantia de l'activitat controladora i sancionadora de l'Administració, tal com s'estableix en aquesta Llei.

-2 Això s'entén sens perjudici de les funcions que l'ordenament jurídic reconeix als notaris i als registradors, i en cap cas no en limitarà la facultat qualificadora.

Article 286

-1 En virtut dels articles 284 i 285 d'aquesta Llei, poden ser objecte d'anotació en el Registre de la Propietat, d'acord amb el que estableix la legislació hipotecària, els actes administratius següents:

  1. La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl efectuats sense llicència o ordre d'execució, o bé sense ajustar-se a les condicions que s'hi estableixin.

  2. La suspensió dels efectes d'una llicència o d'una ordre d'execució i la paralització de les obres iniciades a la seva empara.

  3. La declaració de lesivitat d'una llicència o d'una ordre d'execució.

  4. L'anul·lació administrativa d'una llicència o d'una ordre d'execució o la resolució administrativa dictada en execució d'una sentència que hagués declarat l'anul·lació.

  5. L'acord de reposició del sòl a l'estat anterior a l'execució de les obres constitutives de la infracció.

  6. L'ordre d'enderrocament de les obres a què fa referència l'article 91.3 d'aquesta Llei.

  7. La resolució que, per a finques hipotecàries determinades, concreti la qualificació de fora d'ordenació dels edificis o instal·lacions.

-2 Els efectes de l'anotació es limitaran a donar publicitat a qualsevol interessat en la situació administrativa que afecti la superfície o l'edificació que integra una finca hipotecària determinada.

Article 287

-1 També pot ser objecte d'anotació la resolució amb imposició d'una sanció econòmica, que posi fi a l'expedient sancionador, i també la d'incoació de l'expedient quan la presumpta infracció es refereixi a la realització de parcel·lacions i obres d'urbanitzacions sobre sòl no urbanitzable o d'edificacions sobre terrenys destinats pel planejament a zones verdes o espais lliures, execució de sistemes generals o equipament comunitari públic.

-2 Si per executar la sanció imposada fos decretat l'embargament per l'autoritat competent, aquesta resolució podrà ser objecte d'anotació, d'acord amb el que estableix la legislació tributària.

Article 288

Podrà ser objecte d'anotació l'ordre d'execució forçosa dimanant d'un expedient d'execució subsidiària de les obres d'urbanització o de les necessàries per a la seva conservació, a fi de donar publicitat a la situació administrativa en què es troba la finca i de garantir a l'Administració la possibilitat d'ocupació de la finca davant d'accions del titular registral, basades en el procediment interdictal ordinari, o en l'específic que preveu l'article 41 de la Llei Hipotecària.

Article 289

-1 Poden ser objecte de nota marginal a la inscripció de la finca o finques hipotecàries corresponents al terreny o terrenys sobre els quals es projecti l'obra o la instal·lació les condicions imposades en la concessió de llicències d'obres, a l'empara del que estableixen els articles 39, 40, 41, 42 i 43 del Reglament de Gestió urbanística.

-2 La nota s'ha de prendre en virtur de la certificació de l'acord municipal de concessió de llicència, acompanyada d'instància signada pel titular registral dels terrenys, la firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.

-3 En la sol·licitud s'ha de descriure la finca, conforme al que disposa la legislació hipotecària, i s'hi han de fer constar les circumstàncies d'identificació registral d'aquesta.

Article 290

Els títols per a la pràctica dels assentaments a què es refereixen els articles anteriors són els següents:

  1. Certificació de l'acord o de la resolució corresponent,si l'òrgan o l'autoritat que l'hagués adoptat fossin el,Govern de la Generalitat, el conseller de Política,Territorial i Obres Públiques, el director general,d'Urbanisme o les Comissions Provincials d'Urbanisme.

  2. Certificació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme,respectiva, a instància pròpia o de la corporació local,afectada, quan l'origen de l'expedient resulti d'una,decisió d'aquesta.

Article 291

-1 Els ajuntaments podran utilitzar l'execució forçosa i la,via de constrenyiment per exigir el compliment dels,corresponents deures i compromisos als propietaris,,individuals o associats, i a les empreses urbanitzadores.

-2 Els procediments d'execució i constrenyiment es,dirigiran, entre tot, contra els béns de les persones que,no haguessin complert les seves obligacions, i només en cas,d'insolvència, davant l'Associació administrativa de propietaris.

-3 També podran exercir les mateixes facultats, a,sol·licitud de l'Associació, contra els propietaris que,incomplissin els compromisos que s'haguessin contret.

Article 292

Les entitats locals podran revisar d'ofici els seus actes,i acords en matèria d'urbanisme, d'acord amb el que,disposen els articles 109 i següents de la Llei de,Procediment Administratiu.

Capítol 2 Responsabilitat de l'Administració

Article 293

La procedència d'indemnització per causa d'anul·lació,d'una llicència en via administrativa o contenciosa,administrativa es determinarà conforme a les Normes que,regulen amb caràcter general la responsabilitat de,l'Administració. En cap cas no procediria la indemnització,si hi hagués dol, culpa o negligència greus imputables al,perjudicat.

Capítol 3 Accions i recursos

Article 294

Els acords de la Comissió d'Urbanisme i també aquells a,què es refereix l'article 274.1.b) seran susceptibles de,recurs d'alçada davant el conseller de Política Territorial,i Obres Públiques.

Article 295

Tindran caràcter jurídico-administratiu totes les,qüestions que se suscitessin amb ocasió o com a,conseqüència dels actes i convenis regulats en aquesta Llei,entre el Departament de Política Territorial i Obres,Públiques o les corporacions Locals i els propietaris,,individuals o associats o Empreses urbanitzadores, incloses,les relatives a cessions de terrenys per a urbanitzar o,edificar.

Article 296

-1 Serà pública l'acció per exigir davant els òrgans,administratius i de la jurisdicció contenciosa,administrativa la observança de la legislació urbanística i,dels plans, programes, projectes, Normes i Ordenances.

-2 Si la citada acció està motivada per l'execució d'obres,que es considerin il·legals, podrà exercir-se durant la,seva execució i fins a quatre anys després del seu,acabament.

Article 297

Els propietaris i titulars de drets reals, a més del que,preveuen l'article 296 al 277 d'aquesta Llei podran exigir,davant els Tribunals Ordinaris l'enderrocament de les obres,i instal·lacions que vulnerin el que està estatuït respecte,a la distància entre construccions, pous, cisternes o,fosses, comunitat d'elements constructius o d'altres,urbans, i també les disposicions relatives a usos,incòmodes, insalubres o perillosos, que estiguessin,directament orientades a tutelar l'ús de les altres,finques.

Article 298

-1 Els actes de les entitats Locals, sigui quin sigui el,seu objecte, que posi fi a la via administrativa podran ser,objecte de recurs directament davant la Jurisdicció,Contenciosa Administrativa.

-2 Els actes d'aprovació definitiva de plans d'Ordenació i,projectes d'urbanització seran impugnats davant la,jurisdicció contenciosa administrativa en els termes que,preveu l'article 29 de la Llei reguladora de l'esmentada,jurisdicció.

Disposicions addicionals Primera

-1 El règim urbanístic dels espais naturals de protecció,especial, declarats a l'empara de la Llei 12/1985 de 13 de,juny, d'espais naturals, tindran el règim urbanística que,fixin la Llei o el Decret de declaració, les normes que el,despleguin i els plans especials corresponents.

-2 Els Centres Recreatius Turístics es regiran per la Llei,2/1989, de 16 de febrer, del Parlament de Catalunya.,-3 Els plans Comarcals de Muntanya es regiran per la Llei,d'Alta Muntanya i hauran de contenir com a mínim, entre,altres aspectes, les directrius urbanístiques a l'àmbit,comarcal.

-4 Els terrenys forestals no afectats pels processos de,consolidació i d'expansió d'estructures urbanes i que no,formen part d'una explotació agrària han de ser qualificats,pels instruments de planejament urbanístic de sòl no,urbanitzable.

Segona Els plans d'ordenació urbanística dels municipis, quan es,revisin, hauran d'adaptar-se a les prescripcions de la Llei,22/1983, de 21 denovembre, de Protecció de l'Ambient,Atmosfèric.

Tercera Els municipis han d'elaborar un plànol refós, referit a,tot el terme municipal, d'escala adequada, en el qual es,representin les classificacions urbanístiques, l'estructura,orgànica del territori, la divisió en sectors al sòl,urbanitzable, la zonificació i la ubicació d'usos i,,específicament per al sòl urbà, indicar-hi les normes i les,ordenances bàsiques d'aplicació segons les zones, dins el,termini de sis mesos.

Quarta Les exaccions i els beneficis que preveu la legislació,urbanística s'aplicaran d'acord amb les determinacions de,la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les,Hisendes Locals.

Cinquena De conformitat amb el que estableix la Llei 7/1987, de 4,d'abril, en el marc de les determinacions del Pla,Territorial Parcial, correspon als ajuntaments i, si,s'escau, a les comarques, d'elaborar els plans generals,d'ordenació urbana i de fer-ne l'aprovació inicial i la,provisional, sens perjudici de les mesures d'intervenció,subsidiària establertes en aquesta Llei.

Disposicions transitòries Primera

-1 Els plans Generals d'Ordenació que a l'entrada en vigor,d'aquesta Llei no haguessin estat adaptats a la Llei de,Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hauran adaptat a aquesta,Llei en ser revisats quadrienalment els seus programes,d'actuació.

-2 Les normes subsidiàries de planejament que no hagin,estat, a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, adaptades a la,Llei de Catalunya 3/1984, de 9 de gener, s'hi hauran,d'adaptar en ser revisades.

Segona Les disposicions contingudes als articles 73.3, 56 i 57,d'aquesta Llei i les referents a l'execució de plans,d'ordenació per a sectors d'urbanització prioritària i el,desenvolupament per subsectors s'han d'aplicar amb,independència de les adaptacions previstes a la Disposició,Transitòria 1 d'aquesta Llei.

Tercera Els òrgans que tenen atribuïda la competència per aprovar,definitivament el pla general o la norma subsidiària de,planejament municipal poden assenyalar un termini no,inferior a un any per formular les figures de planejament,general o bé per revisar-les i adpatar-les a aquesta Llei,,i en cas d'incompliment poden subrogar-se sense cap més,tràmit en les competències municipals per formular i,tramitar els projectes corresponents.

Quarta En tant el conseller de Política Territorial i Obres,Públiques no hagi aprovat els criteris i els plecs generals,de condicions tècniques dels projectes d'urbanització, serà,preceptiu l'informe previ del Servei Territorial,d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, abans de,l'aprovació definitiva dels projectes pels ajuntaments,,quan els correspongui, segons el que preveu l'article 64,d'aquesta Llei. L'informe s'entendrà que és emès pel,transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada,d'un exemplar del projecte complet a l'esmentat Servei.

Cinquena Els projectes d'urbanització que es promoguin en termes,municipals mancats de planejament s'han de tramitar d'acord,amb el que preveuen els articles 60, 61 i 62 d'aquesta,Llei.

Sisena En tant els ajuntaments de més de 12.000 habitants no,disposin de sectors d'urbanització prioritària en execució,,en distribució suficient segons el Pla territorial general,per afrontar les exigències del procés urbanitzador,immediat, la declaració de sector d'urbanització,prioritària feta pel conseller per als ajuntaments de menys,de 12.000 habitants tindrà caràcter excepcional. En aquests,supòsits, la iniciativa correspondrà exclusivament a la,Direcció General d'Urbanisme després d'una audiència d'un,mes a la Corporació municipal i d'un informe de la Comissió,d'Urbanisme o ens metropolità competent.

Setena

-1 L'ajuntament, prèvia audiència dels afectats, podrà,disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el,polígon o la unitat d'actuació delimitats amb anterioritat,a l'entrada en vigor de la Llei 9/1981 de 18 de novembre,,quedin subjectes a l'obligació de conservar les obres,d'urbanització i al manteniment de les dotacions i,instal·lacions, encara que no s'hagi previst en aprovar el,corresponent pla, quan, concorrent les circumstàncies que,s'enuncien a continuació, l'interès públic ho reclami.

-2 A fi d'imposar l'obligació de conservació i de,manteniment caldrà:,a) Que les obres d'urbanització, encara que estiguin,aparentment acabades, no s'hagin fet d'acord amb les,prescripcions del projecte d'urbanització i no fos,possible d'exigir el que correspon al promotor.,b) Que, pel fet que el polígon o la unitat d'actuació no,tinguin consolidada l'edificació, com a mínim, de les dues,terceres parts de la superfície o pel fet que sigui,desproporcionada la seva extensió en relació amb la total,del terme municipal, es pugui considerar que hi ha,desequilibri no justificat entre els tributs que graven la,propietat i el cost de conservació i manteniment.

-3 L'obligació de conservar i de mantenir la urbanització,que s'imposi als propietaris durarà el temps que,s'estableixi, que no podrà ésser superior a cinc anys. Dins,d'aquest temps, l'ajuntament adoptarà les mesures de foment,de l'edificació o tributàries necessàries per a poder,assumir, d'ara endavant, la càrrega imposada,transitòriament als propietaris.

-4 En el supòsit previst en aquesta disposició, acabada la,urbanització, els propietaris del polígon o la unitat,d'actuació hauran d'integrar-se en una entitat de,conservació.

Vuitena De conformitat amb la Llei 7/1987, de 4 d'abril, en tant,no s'aprovi el Pla territorial parcial de l'àmbit de les,comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el,Vallès Occidental i el Vallès Oriental, la iniciativa de la,modificació del Pla general metropolità i de la revisió del,Programa d'actuació correspon a la Comissió d'Urbanisme de,Barcelona. Si la modificació del Pla afecta elements amb,una incidència territorial limitada a un terme municipal o,a una comarca, la iniciativa correspon també als ens locals,interessats.

Disposicions finals Primera Queden derogades totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Segona

-1 El Govern, quan les circumstàncies ho aconsellin, podrà,elevar, per Decret, previ dictamen de la Comissió Jurídica,Assessora, les quanties de les reserves i les previsions a,què es refereixen els articles 23.1.b) i 25.2.b). Aquestes,quanties solament podran disminuir-se quan circumstàncies,excepcionals ho exigeixin, previ dictamen favorable de la,Comissió Jurídica Assessora. Igualment, el Govern podrà,establir altres reserves i previsions de naturalesa anàloga,a proposta del conseller de Política Territorial i Obres,Públiques i, si s'escau, del titular d'aquest Departament i,del conseller competent, per raó de la matèria.

-2 S'autoritza el Govern per establir, mitjançant Decret,,els criteris d'acord amb els quals els plans generals hagin,de fixar la quantia de les reserves i previsions aplicables,al sòl urbà o, si s'escau, per a determinar la seva quantia,directament, segons les circumstàncies urbanístiques de les,poblacions afectades.

-3 El Govern, per Decret, a proposta del conseller de,Política Territorial i Obres Públiques, fixarà les,condicions i proporció en què es pugui adscriure a la,construcció d'habitatges de caràcter social, la superfície,edificable resultant d'actuacions públiques per a la,creació de sòl urbanitzat, corresponent a l'aprofitament a,què es refereixen els articles 121.3 i 127.2, i també la,seva cessió a preu de cost o inferior, quan es promoguin,els habitatges per entitats públiques o sense ànim de,lucre.

Tercera S'autoritza el Govern per adaptar per Decret, a proposta,del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, la,quantia de les multes establertes a l'article 274, a,l'evolució de les circumstàncies sòcio-econòmiques en,funció de l'índex general ponderat de preus a l'engròs,publicat per l'Institut Català d'Estadística.

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR