LLEI 22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors.

SecciónDisposicions Generals
EmisorInstitut Per a la Promoció i Formació Cooperatives
Rango de LeyLlei

LLEI

22/2002, de 12 de juliol, de confraries de pescadors.

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la seg¸ent

LLEI

Pre‡mbul

La pesca costanera a Catalunya s'organitza a l'entorn de les confraries de pescadors, institucions amb una profunda tradiciÛ histÚrica que sÛn les entitats associatives successores dels pÚsits de pescadors i de les antigues associacions i gremis de marejants, navegants i pescadors, molt vives en el sector pesquer, del qual sÛn, tambÈ, un Úrgan de participaciÛ democr‡tic conjunt dels diversos sectors, arts i activitats extractives i productives d'un mateix ‡mbit territorial.

L'antiguitat d'aquest model associatiu, la seva permanËncia en el temps i la seva capacitat d'adaptaciÛ han donat a aquestes entitats el valor representatiu que tenen actualment.

L'activitat associativa del sector pesquer catal‡ gira fonamentalment al voltant de les confraries. Llur ‡mbit d'actuaciÛ cobreix tot el litoral de Catalunya i en formen part tots els professionals del sector pesquer extractiu catal‡, tant els armadors com els treballadors.

Les confraries sÛn institucions de vertebraciÛ del sector pesquer i d'interlocuciÛ amb l'AdministraciÛ, de la qual sÛn entitats col∑laboradores i en reben la tutela; organitzen, dins el marc legal, els sistemes de producciÛ de llurs afiliats, i sÛn les titulars de les llotges pesqueres en rËgim de concessiÛ administrativa. Poden arribar a cobrir tots els serveis que requereixen els pescadors per a desenvolupar llur activitat, sens perjudici de la funciÛ que pertoca als sindicats i a d'altres associacions.

Aquesta Llei, dictada d'acord amb l'article 9.21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competËncia exclusiva sobre pÚsits, eleva a la m‡xima jerarquia normativa l'estructura organitzativa i estatut‡ria de la qual les confraries ja s'han dotat al llarg dels anys, i en reforÁa aixÌ la permanËncia, ja que llur existËncia i representativitat mateixes indiquen que el model funciona.

El capÌtol I d'aquesta Llei regula la naturalesa, les funcions i l'‡mbit territorial de les confraries de pescadors, i una de les principals novetats que s'hi introdueix, atesa llur condiciÛ de corporacions de dret p˙blic, Ès que puguin exercir funcions delegades per l'AdministraciÛ. La Llei, atenent els principis que actualment guien les administracions p˙bliques, d'acostament progressiu de la gestiÛ als administrats, propicia que les confraries puguin actuar com a oficina p˙blica de l'AdministraciÛ de la Generalitat, i permet aixÌ que els pescadors resolguin una part important de les necess‡ries relacions administratives en llur prÚpia corporaciÛ. Aquesta Llei dÛna un pas mÈs en el procÈs d'externalitzaciÛ de les funcions de la Generalitat.

El principi de subsidiarietat Ès present en tot l'articulat de la Llei i es tradueix en la possibilitat que l'AdministraciÛ delegui en les confraries de pescadors actuacions que fins ara li pertanyien. En aquest sentit, la Llei permet un avenÁ progressiu, no nomÈs en mantenir la definiciÛ de les confraries com a corporacions de dret p˙blic col∑laboradores de l'AdministraciÛ, sinÛ tambÈ en fer possible que exerceixin, per delegaciÛ, competËncies que fins ara eren exclusives de les administracions i, per conveni, en prestin serveis concrets.

Les noves necessitats del sector pesquer, tant en el camp extractiu com en el comercialitzador, requereixen que hom disposi d'informaciÛ sobre uns serveis que sÛn d'impossible obtenciÛ a tÌtol individual i aconsellen que les confraries de pescadors puguin assumir aquesta funciÛ. Per aquest motiu, la Llei possibilita que les confraries es converteixin tambÈ en entitats que ofereixen serveis integrals al sector pesquer.

Un altre aspecte innovador Ès el que introdueix l'article 5, que estableix la possibilitat que les confraries de pescadors puguin constituir volunt‡riament, dins llur estructura, una unitat de producciÛ i comercialitzaciÛ amb un funcionament diferenciat de la resta, i que doni compliment als requeriments que estableix el Reglament CE 104/2000, del 14 de desembre, per a les organitzacions de productors. La creaciÛ d'aquesta unitat ha de permetre atorgar a les confraries el reconeixement com a organitzacions de productors.

La constituciÛ de les organitzacions de productors dins l'estructura mateixa de les confraries de pescadors ha de fer possible disposar de serveis comuns, amb el conseg¸ent abaratiment de despeses, ha d'Èsser un incentiu per a la major implicaciÛ dels pescadors en la comercialitzaciÛ de llurs productes, ha de permetre gaudir dels beneficis que la reglamentaciÛ europea reserva a les organitzacions de productors i ha de tenir encara un valor afegit, que Ès el de no entrebancar la vertebraciÛ del sector i la seva interlocuciÛ.

El capÌtol II regula la fusiÛ, la dissoluciÛ, la supressiÛ i la nova creaciÛ de les confraries de pescadors i n'estableix l'organitzaciÛ i els Úrgans de representaciÛ, amb el manteniment del model que hi ha actualment, que Ès format per la junta general, el capÌtol i el patrÛ o patrona major, i les funcions que corresponen a cadascun d'aquests Úrgans i al secretari o secret‡ria.

El capÌtol III fa una relaciÛ detallada dels drets i les obligacions dels membres de les confraries, que recull b‡sicament el dret de tots els membres de participar activament en totes les actuacions de la confraria i la possibilitat de qualsevol membre d'elegir i Èsser elegit per als seus llocs de representaciÛ. TambÈ, com a contrapartida, fa esment de la necess‡ria regulaciÛ que han de fer els estatuts socials sobre el rËgim disciplinari aplicable en els casos d'incompliment de les obligacions establertes.

La vertebraciÛ del sector pesquer ha de disposar d'estructures associatives fortes que tendeixin a la seva agrupaciÛ. Per aquest motiu, el capÌtol IV aposta clarament per la necess‡ria agrupaciÛ de les confraries de pescadors a l'entorn de les federacions territorials, i la d'aquestes en la catalana, com a camÌ d'enfortiment d'aquestes agrupacions, per a evitar les disfuncions que pot provocar una ordenaciÛ inadequada.

La transparËncia, l'objectivitat i l'establiment de les garanties suficients de procediment sÛn, juntament amb el dret de sufragi universal, lliure, directe, igual i secret, els pilars b‡sics de qualsevol procÈs electoral. El capÌtol V determina d'una manera objectiva, mitjanÁant l'establiment d'una fÛrmula matem‡tica, la representativitat de les diferents modalitats de pesca en els Úrgans de govern de les confraries de pescadors, atenent el nombre de membres de la modalitat i la seva import‡ncia econÚmica, sempre respectant la representaciÛ parit‡ria entre empresaris i treballadors.

L'administraciÛ electoral s'encomana a un comitË i a una mesa electoral per cada confraria i federaciÛ, integrats ˙nicament i exclusivament per membres del sector, sobre els quals recau tot el procÈs electoral, i a una junta electoral ˙nica per a tot Catalunya, amb funcions de supervisiÛ, integrada b‡sicament per membres del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, com a Úrgan tutelar de les confraries.

El capÌtol VI regula el personal de les confraries, que Ès de car‡cter laboral, i el capÌtol VII, atesa la personalitat jurÌdica de les confraries de pescadors com a corporacions de dret p˙blic, en regular els recursos econÚmics, estableix que la Llei mateixa en determini la gestiÛ pressupost‡ria.

La tutela que l'AdministraciÛ exerceix sobre les confraries es concreta mitjanÁant el control comptable que es porta a terme sota les directives de la IntervenciÛ General de la Generalitat de Catalunya.

Les llotges pesqueres garanteixen els controls dels desembarcaments, les talles mÌnimes del peix, la seva idoneÔtat per al consum com a conseq¸Ëncia de l'estat sanitari correcte, la primera venda i l'etiquetatge. …s per aquestes raons i d'altres d'histÚriques i socials que la Llei considera com a mËrit a favor de les confraries de pescadors la concessiÛ de les llotges pesqueres.

Finalment, el capÌtol VIII garanteix la seguretat jurÌdica necess‡ria per als tercers que es relacionen amb les confraries de pescadors mitjanÁant la creaciÛ d'un registre administratiu on se n'han d'inscriure els actes de constituciÛ, els estatuts i llurs modificacions i els membres que n'integren els Úrgans de govern.

CapÌtol I

Naturalesa, funcions i ‡mbit territorial

Article 1

Naturalesa

Les confraries de pescadors de Catalunya, constituÔdes com a corporacions de dret p˙blic, sense ‡nim de lucre, tenen personalitat jurÌdica prÚpia i capacitat d'obrar per al compliment de llurs finalitats, exerceixen la representaciÛ del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius, i actuen en els ‡mbits territorials respectius com a Úrgans de consulta i col∑laboraciÛ amb les administracions p˙bliques, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.

Article 2

Normes d'aplicaciÛ

  1. ††Les confraries de pescadors es regeixen per aquesta Llei, per les normes reglament‡ries que la desenvolupin i per llurs respectius estatuts.

  2. ††Les confraries de pescadors estan subjectes a la tutela de la Generalitat, que l'exerceix per mitj‡ del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. La dita tutela comprËn el control de la legalitat dels actes referents a la constituciÛ, l'organitzaciÛ i el procediment electoral, i tambÈ dels actes que impliquen l'exercici de funcions p˙bliques per part de les confraries. Tots aquests actes sÛn susceptibles de revisiÛ en via administrativa, d'acord amb el que disposen aquesta Llei, la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de rËgim jurÌdic de les administracions p˙bliques i del procediment administratiu com˙, modificada per la Llei 4/1999, del 13 de gener, i la legislaciÛ sobre rËgim jurÌdic i procediment administratiu de l'AdministraciÛ de la Generalitat.

  3. ††Les confraries de pescadors estan dotades d'autonomia per a la gestiÛ de llurs interessos i llurs recursos propis i llur actuaciÛ est‡ sotmesa al dret privat.

Article 3

Estatuts

  1. ††Els estatuts de les confraries de pescadors han de regular, com a mÌnim, els aspectes seg¸ents:

    a)†La denominaciÛ.

    b)†L'‡mbit territorial.

    c)†El domicili.

    d)†Els requisits per a adquirir la condiciÛ de membres de la confraria.

    e)†Els drets i les obligacions de llurs membres i llur rËgim disciplinari.

    f)†Els Úrgans rectors, llur funcionament i el quÚrum per a la presa de decisions.

    g)†El rËgim electoral, en tot allÚ que no Ès regulat expressament per aquesta Llei ni per les disposicions que la desenvolupin.

    h)†El rËgim econÚmic i comptable.

    i)†El patrimoni i els recursos previstos.

    j)†Les causes i el procediment de fusiÛ i dissoluciÛ, i tambÈ la destinaciÛ final de llur patrimoni, que ha de revertir en accions d'interËs social dins l'‡mbit de la confraria dissolta. En aplicaciÛ d'aquesta reversiÛ, i mentre el patrimoni no s'extingeixi, aquest s'ha d'adscriure a la federaciÛ territorial de la qual formava part la confraria, a efectes de custÚdia.

  2. ††Els estatuts han d'Èsser ratificats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i llur inscripciÛ posterior al Registre establert per l'article 44 en determina l'efic‡cia jurÌdica.

Article 4

Funcions

  1. ††SÛn funcions de les confraries de pescadors com a entitats col∑laboradores de l'AdministraciÛ:

    a)†Actuar com a Úrgans consultius de l'AdministraciÛ en totes les q¸estions que afecten el sector pesquer.

    b)†Establir un rËgim disciplinari en llurs estatuts.

    c)†Emetre informe previ en relaciÛ amb les disposicions de car‡cter general que regulen la pesca quan afecten els ‡mbits territorials respectius.

    d)†Elevar informes i propostes a l'AdministraciÛ sobre les matËries que sÛn objecte de llur competËncia.

    e)†Vetllar, en els ‡mbits territorials respectius, pel compliment de l'obligaciÛ de desembarcament als ports i de venda a la llotja de totes les captures, i tambÈ pel compliment de la normativa vigent en matËria de pesca i de comercialitzaciÛ fins a la primera venda.

    f)†Actuar com a oficina p˙blica de l'AdministraciÛ quan aixÌ s'estableixi mitjanÁant delegaciÛ de competËncies, conveni de prestaciÛ de serveis o qualsevol altra figura jurÌdica, en assumptes que afectin el sector pesquer.

    g)†Confeccionar les estadÌstiques de captura i venda d'acord amb les instruccions del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

    h)†Les altres funcions que l'AdministraciÛ els delegui.

  2. ††SÛn funcions de les confraries de pescadors en l'‡mbit de les activitats pesqueres i assistencials, de foment i de comercialitzaciÛ:

    a)†Elaborar normes internes de regulaciÛ de l'activitat pesquera dins el marc legal vigent. Aquests acords han d'Èsser notificats al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

    b)†Informar llurs membres sobre els ajuts, els programes, les obligacions i la normativa que els afecta.

    c)†Sotmetre a l'AdministraciÛ competent, per a llur consideraciÛ i aprovaciÛ, si s'escau, propostes de plans de pesca amb la finalitat d'equilibrar els recursos marins vius, els mitjans de reproducciÛ i les captures i afavorir la pesca sostenible.

    d)†Planificar les activitats que tendeixen a incrementar la rendibilitat de l'esforÁ pesquer per mitj‡ de l'explotaciÛ racional dels recursos i la millora de les condicions de treball.

    e)†Donar la cobertura necess‡ria a les exigËncies de comercialitzaciÛ de les captures amb la millora dels sistemes organitzatius en benefici de les confraries mateixes i de llurs afiliats, i tambÈ dels consumidors.

    f)†Afavorir la formaciÛ cultural i professional de llurs membres i facilitar-los el coneixement de la tecnologia adequada en cada cas.

    g)†Promoure els serveis necessaris per a aconseguir la major efic‡cia en el desenvolupament de les activitats pesqueres.

    h)†Afavorir la creaciÛ d'empreses, associacions o cooperatives amb professionals del sector, amb la possibilitat de participar-hi.

    i)†Promoure la creaciÛ de serveis socials, recreatius, culturals o an‡legs per a llurs membres.

    j)†Impulsar i tutelar processos associatius interns o externs, i formalitzar acords interprofessionals amb altres organitzacions i empreses, amb la finalitat d'aconseguir efic‡cia i rendibilitat en l'activitat pesquera i mÈs participaciÛ en els processos de transformaciÛ i comercialitzaciÛ dels productes pesquers.

    k)†Les altres funcions que els atribueixin llurs estatuts o l'ordenament jurÌdic.

Article 5

Organitzacions de productors

  1. ††Les confraries de pescadors poden crear dins llur estructura interna una unitat de producciÛ i comercialitzaciÛ, que es constitueix per la lliure iniciativa dels productors que integren la confraria en la forma que es determini per reglament.

  2. ††La creaciÛ de la unitat definida per l'apartat 1 requereix l'acord majoritari dels membres de la junta general. La unitat de producciÛ i comercialitzaciÛ ha de comptar amb Úrgans diferenciats i les seves normes especÌfiques de funcionament, que tambÈ han d'Èsser ratificades per la junta general.

  3. ††La creaciÛ de la unitat de producciÛ i comercialitzaciÛ permet sol∑licitar el reconeixement de les confraries de pescadors com a organitzacions de productors.

Article 6

Membres

  1. ††Poden Èsser membres de les confraries de pescadors les persones fÌsiques o jurÌdiques que desenvolupen l'activitat pesquera professional, empresarial o laboral en l'‡mbit territorial de la confraria, i en el cas dels armadors i del personal laboral que en depËn, els que tinguin el port base autoritzat en l'‡mbit de la confraria corresponent.

  2. ††La condiciÛ de membre d'una confraria de pescadors s'adquireix, havent presentat la sol∑licitud corresponent, per l'acord favorable del capÌtol, segons el que disposin els estatuts de la confraria. Les persones fÌsiques o jurÌdiques a les quals no els hagi estat acceptada la sol∑licitud poden presentar recurs davant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, sens perjudici de les altres accions administratives i jurÌdiques pertinents.

  3. ††La pËrdua de la condiciÛ de membre d'una confraria de pescadors es produeix per cessament en l'activitat professional, defunciÛ, baixa volunt‡ria o expedient de separaciÛ acordat per l'Úrgan de govern corresponent, d'acord amb els estatuts de la confraria.

  4. ††No obstant el que estableix l'apartat 3, la condiciÛ de membre de la confraria es mantÈ en els perÌodes d'inactivitat motivats per les aturades temporals aprovades per l'autoritat corresponent, i tambÈ en els supÚsits d'exercici de c‡rrecs o tasques de representaciÛ polÌtica o sindical.

  5. ††Els estatuts de cada confraria de pescadors han de regular la relaciÛ que hi mantenen els pensionistes que n'havien estat membres de ple dret. Els pensionistes no poden Èsser ni electors ni elegibles, llevat dels que tinguin la condiciÛ d'armadors, propietaris o usufructuaris d'una empresa pesquera membre de la confraria, que ho sÛn per aquesta condiciÛ, i els casos especÌfics que estableixin els estatuts, d'acord amb la normativa general vigent.

Article 7

¿mbit territorial

L'‡mbit territorial de les confraries de pescadors Ès el que determinen llurs estatuts, sens perjudici de les activitats que puguin portar a terme en un ‡mbit superior en defensa de llur activitat i dels processos de comercialitzaciÛ. No poden coincidir dues confraries en el mateix ‡mbit territorial. Pel que fa a la modificaciÛ de l'‡mbit territorial, cal seguir el procediment establert per l'article 9.1.

Article 8

Acords de col∑laboraciÛ

Les confraries de pescadors poden acordar entre elles la gestiÛ de serveis comuns o fer propostes conjuntes per a la defensa de llurs interessos generals, sense que aixÚ hagi d'implicar la fusiÛ de les confraries que ho acordin. En tot cas, els dits acords de col∑laboraciÛ s'han d'adoptar per majoria simple dels membres de la junta general de cada confraria.

CapÌtol II

ConstituciÛ

SecciÛ primera

FusiÛ, dissoluciÛ, supressiÛ i nova creaciÛ

Article 9

Requisits

  1. ††La modificaciÛ de l'‡mbit territorial o la fusiÛ de confraries de pescadors requereix l'acord de les dues terceres parts de les juntes generals respectives i l'informe previ favorable de la federaciÛ territorial corresponent, i s'ha d'aprovar, si escau, per una ordre del conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

  2. ††La dissoluciÛ d'una confraria requereix l'acord majoritari, almenys, de les tres quartes parts de la junta general, i s'ha d'aprovar, si escau, per una ordre del conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El procÈs de liquidaciÛ i destinaciÛ del seu patrimoni s'ha d'efectuar d'acord amb l'article 3.1 i els estatuts de la confraria.

  3. ††El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb la instrucciÛ prËvia del procediment corresponent en quË es doni audiËncia a la part interessada i amb l'informe previ de la federaciÛ territorial de confraries corresponent, pot procedir a la supressiÛ d'una confraria de pescadors quan deixi de complir les finalitats que tÈ legalment encomanades. El procÈs de liquidaciÛ i destinaciÛ del seu patrimoni s'ha d'efectuar d'acord amb l'article 3.1 i amb els estatuts de la confraria.

  4. ††NomÈs es pot crear una nova confraria de pescadors en casos suficientment justificats i valorats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i d'acord amb el procediment a quË fa referËncia l'apartat 5.

  5. ††La nova creaciÛ d'una confraria requereix l'acord inicial dels dos terÁos del cens de professionals de l'‡mbit territorial respectiu i l'aprovaciÛ, en primer lloc, de la federaciÛ territorial corresponent. En el cas que la federaciÛ territorial n'aprovi la creaciÛ, l'acord de constituciÛ s'ha de trametre al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, juntament amb la sol∑licitud, els estatuts, elaborats d'acord amb el que especifica aquesta Llei, i una memÚria que detalli les actuacions que pensa portar a terme i els mitjans amb quË compta per a fer-ho. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, atenent els principis de desconcentraciÛ i efic‡cia en la gestiÛ, ha de procedir a aprovar-la mitjanÁant una ordre, si escau, havent consultat les confraries afectades.

  6. ††Qualsevol modificaciÛ dels estatuts d'una confraria de pescadors requereix l'aprovaciÛ per acord de les dues terceres parts de la junta general.

  7. ††Per al compliment de llurs finalitats i per a constituir-se en organitzacions de productors, les confraries de pescadors es poden associar, sense que aixÚ n'impliqui la fusiÛ.

SecciÛ segona

OrganitzaciÛ

Article 10

“rgans rectors

Els Úrgans rectors de les confraries de pescadors sÛn:

a)†La junta general.

b)†El capÌtol.

c)†El patrÛ o patrona major.

Article 11

La junta general

  1. ††La junta general Ès l'Úrgan superior de representaciÛ de tots els membres de la confraria de pescadors i de control de la resta d'Úrgans rectors i Ès constituÔda pels representants dels armadors i dels treballadors, d'acord amb els criteris de representaciÛ paritaris i de representativitat de cada modalitat de pescadors que estableix l'article 32. Els estatuts de la confraria han de determinar el nombre m‡xim de membres que la integren.

  2. ††SÛn membres de la junta general d'una confraria de pescadors:

    a)†El patrÛ o patrona major.

    b)†El president o presidenta de l'agrupaciÛ d'armadors.

    c)†El president o presidenta de l'agrupaciÛ de treballadors.

    d) Els vocals, en el nombre que determinin els estatuts.

    e)†El secretari o secret‡ria, amb veu perÚ sense vot.

  3. ††Els membres de la junta general d'una confraria de pescadors sÛn elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un perÌode de quatre anys, i poden Èsser reelegits. El procediment electoral Ès el que estableix el capÌtol V.

  4. ††La junta general d'una confraria de pescadors Ès presidida pel patrÛ o patrona major, assistit pel president o presidenta de l'agrupaciÛ dels armadors i pel president o presidenta de l'agrupaciÛ dels treballadors, que en tenen la condiciÛ de vicepresidents, i el secretari o secret‡ria.

  5. ††Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.

Article 12

Funcions de la junta general

Correspon a la junta general d'una confraria de pescadors:

a)†Aprovar i modificar els estatuts de la confraria.

b)†Elegir i fer cessar d'entre els seus membres els vocals del capÌtol i el patrÛ o patrona major.

c)†Aprovar els pressupostos d'ingressos i despeses.

d)†Fixar els criteris per a la contractaciÛ de personal.

e)†Determinar la quantia i la distribuciÛ de les quotes o derrames de car‡cter ordinari o extraordinari.

f)†Aprovar la memÚria i la liquidaciÛ del pressupost de l'exercici anterior.

g)†Aprovar els actes de disposiciÛ de bÈns immobles.

h)†Aprovar la dissoluciÛ, la modificaciÛ, la fusiÛ i l'‡mbit territorial de la confraria.

i)†Aprovar la constituciÛ de la unitat de producciÛ i comercialitzaciÛ.

j)†Aprovar la participaciÛ de la confraria en altres empreses i en organitzacions territorials, estatals, comunit‡ries i internacionals.

k)†Aprovar la memÚria, els projectes i els programes d'actuaciÛ de la confraria.

l)†Controlar l'actuaciÛ dels altres Úrgans rectors, inclosa l'admissiÛ de nous socis.

m)†Aprovar els reglaments interns.

n)†Les altres funcions que li atribueixin els estatuts, aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin.

Article 13

El capÌtol

  1. ††El capÌtol Ès l'Úrgan de direcciÛ, administraciÛ i gestiÛ de la confraria de pescadors. Supleix la junta general en els perÌodes entre sessions i actua com a Úrgan d'acciÛ continuada de l'esmentada junta. La seva composiciÛ ha d'Èsser parit‡ria. …s presidit pel patrÛ o patrona major i en formen part els vicepresidents, el nombre de vocals que determinin els estatuts, d'acord amb la representativitat de cada modalitat de pesca establerta per l'article 32, i el secretari o secret‡ria, que actua amb veu perÚ sense vot.

  2. ††Els vicepresidents del capÌtol d'una confraria de pescadors sÛn els presidents de les agrupacions d'armadors i treballadors. El c‡rrec de vicepresident primer o vicepresidenta primera correspon al president o presidenta de l'agrupaciÛ d'armadors o treballadors a la qual no pertany el patrÛ o patrona major, i el de vicepresident segon o vicepresidenta segona al president o presidenta de l'agrupaciÛ a la qual pertany el patrÛ o patrona major. Els vicepresidents, d'acord amb llur ordre, substitueixen el patrÛ o patrona major en els supÚsits de vacant, mentre no es cobreixi el c‡rrec, d'absËncia i de malaltia.

  3. ††Els vocals del capÌtol d'una confraria de pescadors sÛn elegits per la junta general entre els seus membres, mitjanÁant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb el procediment electoral regulat pel capÌtol V.

  4. ††Els membres del capÌtol d'una confraria de pescadors tenen un mandat de quatre anys i poden Èsser reelegits.

  5. ††Els estatuts de cada confraria de pescadors han de determinar les funcions dels vicepresidents.

Article 14

Funcions del capÌtol

Correspon al capÌtol d'una confraria de pescadors:

a)†Vetllar pel compliment dels acords de la junta general.

b)†Portar a terme i dirigir les activitats necess‡ries per a l'exercici i el desenvolupament de les facultats reconegudes a la confraria.

c)†Elaborar la memÚria relativa a les activitats de la confraria, la liquidaciÛ del pressupost de l'exercici anterior i el pressupost d'ingressos i despeses de l'exercici corrent i presentar-los a l'aprovaciÛ de la junta general.

d)†Proposar les quotes i les derrames.

e)†Establir l'organitzaciÛ funcional de tot el personal que presta els seus serveis a la confraria, i contractar i acomiadar el personal laboral que en depËn.

f)†Designar grups de treball per a assumptes concrets.

g)†Resoldre les altes i les baixes dels afiliats.

h)†Exercir la inspecciÛ i el control previ dels ingressos i les despeses de la confraria.

i)†Determinar l'organigrama, Ès a dir el nombre de membres que han d'integrar els Úrgans de govern de la confraria, i la representativitat de cada modalitat de pesca, segons els criteris establerts per aquesta Llei i els estatuts de la confraria.

j)†Elaborar el cens electoral.

k)†Emetre informe en els expedients d'autoritzaciÛ de canvi de base.

l)†Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l'ordenament jurÌdic.

Article 15

El patrÛ o patrona major

  1. ††El patrÛ o patrona major d'una confraria de pescadors exerceix la representaciÛ de la confraria, presideix la junta general i el capÌtol i participa en les reunions amb veu i vot. En cas d'empat, li correspon el vot de qualitat.

  2. ††El patrÛ o patrona major d'una confraria de pescadors Ès escollit per la junta general d'entre els seus membres, per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un mandat de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre m‡xim de mandats per als quals pot Èsser reelegit.

Article 16

Funcions del patrÛ o patrona major

Correspon al patrÛ o patrona major d'una confraria de pescadors:

a)†Exercir l'alta direcciÛ i la gestiÛ de la confraria.

b)†Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions dels Úrgans de govern i dirigir les deliberacions.

c)†Exercir la representaciÛ legal de la confraria i Èsser-ne el canal de relaciÛ amb altres entitats i institucions.

d)†Formalitzar, en nom de la confraria, acords i convenis.

e)†Formalitzar els contractes d'adquisiciÛ o disposiciÛ de bÈns i serveis.

f)†Formalitzar la contractaciÛ del personal que designi la junta general, a proposta del capÌtol.

g)†Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments.

h)†Incoar els expedients disciplinaris al personal contractat de la confraria.

i)†Les altres funcions que li siguin assignades pels estatuts i l'ordenament jurÌdic.

Article 17

ProvisiÛ de vacants

Les baixes definitives produÔdes entre els membres dels Úrgans de govern d'una confraria de pescadors s'han de proveir, en un termini m‡xim de tres mesos, de la manera seg¸ent:

a)†En la junta general, per la persona de la mateixa agrupaciÛ i el mateix sector a qui correspongui en funciÛ del nombre de vots obtinguts en el procÈs electoral.

b)†En el capÌtol, mitjanÁant la designaciÛ efectuada per l'agrupaciÛ d'armadors o treballadors que correspongui, d'entre els seus representants a la junta general.

c)†Un cop escollit el patrÛ o patrona major per la junta general, la seva vacant com a vocal Ès coberta per la persona de la mateixa agrupaciÛ i el mateix sector a qui correspongui en funciÛ del nombre de vots obtinguts en el procÈs electoral.

Article 18

El secretari o secret‡ria

  1. ††La junta general i el capÌtol d'una confraria de pescadors sÛn assistits pel secretari o secret‡ria, la designaciÛ del qual correspon a la junta general, a proposta del capÌtol.

  2. ††Per a exercir el c‡rrec de secretari o secret‡ria d'una confraria de pescadors cal disposar, com a mÌnim, d'un tÌtol de primer cicle universitari o equivalent.

  3. ††El cessament del secretari o secret‡ria d'una confraria de pescadors correspon a la junta general, a proposta del capÌtol, amb la instrucciÛ prËvia d'expedient i havent comparegut, amb el patrÛ o patrona major, davant la junta general. L'acord de cessament s'ha de prendre per majoria absoluta en votaciÛ secreta. En qualsevol cas, Ès preceptiu l'informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Article 19

Funcions del secretari o secret‡ria

  1. ††Al secretari o secret‡ria d'una confraria de pescadors li correspon la direcciÛ i la coordinaciÛ general tËcnica i administrativa dels Úrgans, els serveis i les dependËncies de la confraria, i tambÈ les funcions seg¸ents:

    a)†Assumir la direcciÛ del personal al servei de la confraria.

    b)†Redactar l'avantprojecte del pressupost, la memÚria anual d'activitats de l'entitat i la liquidaciÛ del pressupost.

    c)†Actuar com a secretari o secret‡ria dels Úrgans de govern de la confraria, amb veu perÚ sense vot.

    d)†Vetllar pel compliment de la normativa vigent i advertir de tots els desviaments d'aquesta que es puguin produir.

    e)†Convocar en nom i per ordre del patrÛ o patrona major les reunions dels Úrgans de govern.

    f)†Expedir certificats a requeriment de les autoritats competents o a peticiÛ motivada de les persones interessades.

    g)†Complir les ordres que rebi del patrÛ o patrona major, del qual depËn directament.

    h)†Qualsevol altra funciÛ que li atribueixi la normativa vigent.

  2. ††El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'exercir de mitjancer quan de l'exercici de les funcions prÚpies del secretari o secret‡ria d'una confraria de pescadors es derivi un conflicte amb els Úrgans de govern de la confraria.

Article 20

La comissiÛ gestora

En els supÚsits de creaciÛ d'una confraria de pescadors, de manca de celebraciÛ legal de les eleccions de renovaciÛ dels c‡rrecs o de dimissiÛ de tots els membres de la junta general, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de designar membres gestors, atenent el criteri de representativitat proporcional, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, i ha de convocar eleccions parcials, llevat que les ordin‡ries s'hagin de celebrar en un termini inferior a un any.

CapÌtol III

Drets, obligacions i responsabilitats dels membres d'una confraria de pescadors

Article 21

Drets

SÛn drets dels membres d'una confraria de pescadors:

a)†Elegir i Èsser elegits per als llocs de representaciÛ i els c‡rrecs directius de la confraria. Per a Èsser elegit Ès requisit necessari tenir una antiguitat mÌnima de dos anys en la confraria.

b)†Exercir accions i recursos en relaciÛ amb llurs drets i instar la confraria a l'exercici de les actuacions necess‡ries per a la defensa dels seus membres.

c)†Participar en tots els actes i les reunions als quals siguin convocats.

d)†Informar i Èsser informats de les actuacions i el funcionament de la confraria i de les q¸estions que els afecten.

e)†Presentar propostes a llurs representants.

f)†Utilitzar, de la manera que s'estableixi reglament‡riament, els serveis tËcnics i d'assessorament de la confraria, i tambÈ els de car‡cter assistencial.

g)†Participar en la constituciÛ i el desenvolupament de les agrupacions i les unitats que es puguin crear en la confraria.

h)†Els altres drets que els reconeguin els estatuts.

Article 22

Obligacions

SÛn obligacions dels membres d'una confraria de pescadors:

a)†Ajustar llur actuaciÛ al que estableixen els estatuts.

b)†Complir els acords v‡lidament adoptats pels Úrgans de govern.

c)†Actuar amb lleialtat i bona fe i no obstaculitzar el funcionament normal de la confraria.

d)†Assistir a les reunions i els actes dels Úrgans de govern de quË formen part quan hi siguin convocats.

e)†Satisfer les quotes que s'estableixin per a contribuir al sosteniment de la confraria.

f)†Complir els reglaments interns de la confraria.

g)†Totes les altres obligacions que determinin els estatuts.

Article 23

Responsabilitats

  1. ††L'incompliment de les obligacions legalment i estatut‡riament establertes imputable als membres d'una confraria de pescadors pot donar lloc a l'exigËncia de responsabilitats.

  2. ††Els estatuts han de regular el rËgim disciplinari, que ha d'establir les infraccions i les sancions, el procediment sancionador i les mesures cautelars a aplicar, si escau, durant la seva tramitaciÛ.

  3. ††Les infraccions s'han de classificar en lleus, greus i molt greus. En la determinaciÛ de les sancions hi ha d'haver proporcionalitat entre la gravetat del fet constitutiu de la infracciÛ i la sanciÛ aplicable.

  4. ††No es pot acordar cap limitaciÛ dels drets dels membres ni cap sanciÛ sense la instrucciÛ i la resoluciÛ de l'expedient disciplinari corresponent, i Ès preceptiu en tots els casos, abans de dictar-se resoluciÛ, haver formalitzat el tr‡mit d'audiËncia a la persona interessada. Els estatuts de cada confraria han de determinar els Úrgans competents per a iniciar i resoldre els dits expedients.

  5. ††Les actuacions dels Úrgans de les confraries que comportin l'exercici de potestats p˙bliques sotmeses a la tutela de l'AdministraciÛ sÛn susceptibles de recurs d'alÁada davant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les actuacions no sotmeses a tutela administrativa sÛn susceptibles de recurs d'alÁada davant la federaciÛ territorial corresponent. En tot cas, les resolucions dictades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o per la federaciÛ territorial sÛn susceptibles d'impugnaciÛ davant la jurisdicciÛ competent.

CapÌtol IV

Federacions de confraries

SecciÛ primera

ConstituciÛ, composiciÛ, naturalesa, funcions i participaciÛ

Article 24

ConstituciÛ i composiciÛ de les federacions

  1. ††Les confraries de pescadors s'han de constituir en federacions territorials a les demarcacions de Girona, Barcelona i Tarragona. Si s'escau, tambÈ es pot constituir la federaciÛ territorial de les Terres de l'Ebre, si ho acorden les confraries d'aquesta demarcaciÛ.

  2. ††Cada federaciÛ territorial ha d'Èsser integrada per totes les confraries de pescadors del seu ‡mbit territorial.

  3. ††Les federacions territorials constitueixen la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en la qual s'han d'integrar.

Article 25

Naturalesa

Les federacions de confraries de pescadors tenen personalitat jurÌdica i plena capacitat d'obrar per al compliment de llurs finalitats, i disposen de total autonomia en la gestiÛ de llurs recursos. Llurs actes se sotmeten al dret privat, llevat dels que impliquin l'exercici de funcions p˙bliques o administratives, que se subjecten al dret administratiu.

Article 26

Estatuts

Els estatuts de cada federaciÛ de confraries de pescadors han de regular, com a mÌnim, els aspectes seg¸ents:

a)†La denominaciÛ.

b)†L'‡mbit territorial.

c)†El domicili.

d)†Els drets i les obligacions dels seus membres i el rËgim disciplinari.

e)†Els Úrgans rectors, llur funcionament i el quÚrum per a la presa de decisions.

f)†El rËgim electoral, en tot allÚ que no regulin expressament aquesta Llei ni les disposicions que la desenvolupin.

g)†El rËgim econÚmic i comptable.

h)†El patrimoni i els recursos previstos.

i)†El nombre i les funcions de les vicepresidËncies.

j)†Les causes i el procediment de fusiÛ i dissoluciÛ i la destinaciÛ del seu patrimoni. En cas de dissoluciÛ, el seu patrimoni s'ha d'adscriure a la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.

Article 27

Funcions

SÛn funcions de les federacions de confraries de pescadors, sens perjudici de les atribuÔdes a les confraries:

a)†Coordinar, gestionar i representar els interessos socioeconÚmics de les confraries de pescadors i, si s'escau, de les federacions que les integren.

b)†Actuar com a Úrgan de consulta i col∑laboraciÛ amb l'AdministraciÛ.

c)†Facilitar la justa i lliure convivËncia entre les confraries que les integren.

d)†Coordinar les actuacions de les confraries que les integren.

e)†Intervenir, en el cas de les federacions territorials, en els conflictes que puguin sorgir entre les confraries de llur ‡mbit, i, en el cas de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, en els conflictes que puguin sorgir entre diferents federacions territorials o entre aquestes i les confraries concretes.

f)†Informar les confraries de totes les normes o els preceptes que poden afectar la pesca i la seva comercialitzaciÛ.

g)†Informar sobre els expedients d'autoritzaciÛ de canvi de base i sobre els plans de pesca.

h)†Les altres funcions que determinin llurs estatuts o que els siguin assignades per la normativa vigent.

Article 28

ParticipaciÛ de les confraries de pescadors

Les confraries de pescadors participen en llurs federacions territorials proporcionalment al nombre de llurs membres. Els estatuts de la federaciÛ territorial han de determinar la representativitat de cada confraria.

SecciÛ segona

OrganitzaciÛ

Article 29

“rgans rectors

  1. ††SÛn Úrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors:

    a)†La junta general.

    b)†El comitË executiu.

    c)†El president o presidenta.

  2. ††La junta general Ès l'Úrgan superior de representaciÛ de les federacions territorials de confraries de pescadors. …s integrada pels patrons majors i els vicepresidents primers de les confraries i per un nombre de vocals proporcional a la representativitat de cada confraria, designats pel capÌtol d'entre els seus membres. Se n'ha de mantenir la paritat sempre que sigui possible.

  3. ††El comitË executiu Ès l'Úrgan de direcciÛ, administraciÛ i gestiÛ de les federacions de confraries de pescadors. …s elegit per la junta general d'entre els seus membres. Els estatuts n'han de determinar la composiciÛ, que ha de mantenir la paritat sempre que sigui possible.

  4. ††El president o presidenta d'una federaciÛ de confraries de pescadors n'exerceix la representaciÛ i en presideix els Úrgans col∑legiats. …s escollit per la junta general d'entre els seus membres per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La durada del seu mandat Ès de quatre anys. Els estatuts poden regular el nombre m‡xim de mandats per als quals pot Èsser reelegit.

  5. ††Les funcions dels Úrgans rectors de les federacions territorials de confraries de pescadors sÛn an‡logues a les establertes per als Úrgans equivalents de les confraries, adaptades a llur ‡mbit.

Article 30

La FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors

  1. ††SÛn Úrgans rectors de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors:

    a)†La Junta General.

    b)†El ComitË Executiu.

    c)†El president o presidenta.

  2. ††Els Úrgans rectors tenen car‡cter representatiu, i llurs components sÛn elegits per un perÌode de quatre anys i poden Èsser reelegits.

  3. ††La Junta General Ès l'Úrgan superior de representaciÛ de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. …s integrada pel president o presidenta i pel vicepresident primer o vicepresidenta primera de cada confraria integrada en la seva federaciÛ territorial.

  4. ††El ComitË Executiu Ès l'Úrgan de direcciÛ, administraciÛ i gestiÛ de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. Els estatuts n'han de determinar la composiciÛ.

  5. ††El president o presidenta de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors n'exerceix la representaciÛ i en presideix els Úrgans col∑legiats. …s escollit per la Junta General d'entre els seus membres. Els estatuts poden regular el nombre m‡xim de mandats per als quals pot Èsser reelegit.

    CapÌtol V

    Procediment electoral

Article 31

RËgim jurÌdic

El procÈs d'elecciÛ dels Úrgans de govern de les confraries de pescadors, de llurs federacions territorials i de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es regeix per aquesta Llei, per les disposicions que la desenvolupin i, amb car‡cter supletori, pel que estableixin els estatuts de les confraries i de llurs federacions i pel rËgim electoral general.

Article 32

ConvocatÚria del procÈs electoral

  1. ††Correspon al conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca la convocatÚria del procÈs electoral per a la provisiÛ dels c‡rrecs als Úrgans de govern de les confraries de pescadors, les federacions territorials i la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, mitjanÁant una ordre, degudament publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que ha de fixar el calendari de les eleccions. La publicaciÛ de la convocatÚria determina l'inici del procÈs electoral a tots els efectes.

  2. ††Un cop publicada l'ordre de convocatÚria, el capÌtol de cada confraria de pescadors ha de determinar el nombre de membres que han d'integrar els Úrgans de govern de la confraria i la representativitat de cada modalitat de pesca. S'ha de tenir en compte que la representaciÛ de cada modalitat ha d'Èsser proporcional al nombre d'embarcacions, ponderat segons el nombre de treballadors adscrits a les esmentades modalitats, i es mantÈ sempre que sigui possible la paritat de representaciÛ de treballadors i empresaris.

  3. ††A les confraries de pescadors on hi hagi associats no relacionats amb la flota pesquera, com ara mariscadors o teixidors de xarxes, llur representativitat s'ha de regular d'acord amb els estatuts.

  4. ††La representativitat a quË es refereix l'apartat 2 es determina d'acord amb la fÛrmula seg¸ent:

    x 100 = x

    (T : TT) x 100 = y

    (x + y) : 2 = P

    E: nombre d'embarcacions d'una modalitat.

    TE: total d'embarcacions de la confraria.

    T: nombre de treballadors d'una modalitat.

    TT: total de treballadors de la confraria.

    P: percentatge d'armadors i percentatge de treballadors d'una modalitat en els Úrgans de govern.

  5. ††El procÈs electoral s'ha d'establir per reglament.

Article 33

Dret de sufragi

  1. ††Tenen la condiciÛ d'electors en el procediment electoral regulat per aquest capÌtol les persones que compleixin els requisits seg¸ents:

    a)†…sser treballadors en situaciÛ d'alta, o assimilada, en una embarcaciÛ amb base en l'‡mbit de la confraria, o representants d'una empresa armadora titular d'embarcacions amb base en l'‡mbit de la confraria, o Èsser mariscadors o teixidors de xarxes en actiu en l'‡mbit de la confraria.

    b)†…sser majors d'edat.

    c)†Constar en el cens electoral definitiu.

    d)†No estar incapacitats o inhabilitats per resoluciÛ o sentËncia ferma per a l'exercici del dret de sufragi actiu.

  2. ††Per a poder elegir els membres del capÌtol i el patrÛ o patrona major, els electors han d'Èsser membres de la junta general.

  3. ††Els vocals representants dels armadors sÛn escollits pels armadors i els vocals representants dels treballadors sÛn escollits pels treballadors.

  4. ††Tenen la condiciÛ d'elegibles les persones que, a mÈs de la condiciÛ d'electors, compleixen els requisits seg¸ents:

    a)†Tenir una antiguitat mÌnima de dos anys com a membres de la confraria.

    b)†Trobar-se en actiu en l'exercici de la professiÛ en el moment de l'elecciÛ.

    c)†No estar incapacitats o inhabilitats per resoluciÛ o sentËncia ferma per a l'exercici del dret de sufragi passiu per a l'exercici de c‡rrecs representatius.

  5. ††Per a Èsser membre del capÌtol o patrÛ o patrona major, cal Èsser membre de la junta general.

  6. ††Als efectes de la votaciÛ i la presentaciÛ de candidatures, cada empresa armadora tÈ un vot, independentment del nombre de socis i del nombre d'embarcacions en propietat.

Article 34

Cens electoral

Un cop publicada l'ordre de convocatÚria a quË es refereix l'article 32.1, el capÌtol de cada confraria de pescadors ha d'elaborar l'organigrama i el cens electoral, ordenat per agrupaciÛ d'armadors i agrupaciÛ de treballadors i, dins de cada agrupaciÛ, per sectors de la confraria que tenen dret a representaciÛ en els Úrgans de govern.

Article 35

ElecciÛ

  1. ††Un cop establerts l'organigrama i la representativitat de cada modalitat de pesca, armadors i treballadors, el dia de la votaciÛ en acte p˙blic han de votar separadament llurs candidats. Amb aquesta votaciÛ resten elegits com a membres de la junta general el president o presidenta de l'agrupaciÛ d'armadors, el president o presidenta de l'agrupaciÛ de treballadors i els vocals.

  2. ††Els vocals del capÌtol i el patrÛ o patrona major sÛn escollits d'acord amb els criteris establerts pels articles 13.2 i 15.2, respectivament.

Article 36

AdministraciÛ electoral

  1. ††Amb la finalitat de garantir la transparËncia i l'objectivitat del procÈs electoral regulat per aquest capÌtol, l'AdministraciÛ electoral ha d'Èsser formada per:

    a)†La Junta Electoral, ˙nica per a tot Catalunya.

    b)†Un comitË electoral per cada confraria i per cada federaciÛ territorial.

    c)†Una mesa electoral per cada confraria i per cada federaciÛ territorial.

  2. ††La Junta Electoral tÈ la composiciÛ seg¸ent:

    a)†President o presidenta: el director o directora general de Pesca i Afers MarÌtims.

    b)†Vocals: un lletrat o lletrada de l'assessoria jurÌdica del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, dos representants del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, un dels quals actua com a secretari o secret‡ria, i el secretari o secret‡ria de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.

  3. ††El comitË electoral de cada confraria de pescadors tÈ la composiciÛ seg¸ent:

    a)†President o presidenta: el membre de mÈs edat de la confraria.

    b)†Vocals: l'armador o armadora i el treballador o treballadora amb mÈs antiguitat en la confraria i l'armador o armadora i el treballador o treballadora amb menys antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secret‡ria el que ho Ès de la confraria.

  4. ††La mesa electoral de cada confraria de pescadors tÈ la composiciÛ seg¸ent:

    a)†President o presidenta: el membre que segueixi en edat al de mÈs edat de la confraria.

    b)†Vocals: l'armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de mÈs antiguitat en la confraria i l'armador o armadora i el treballador o treballadora que segueixin en antiguitat als de menys antiguitat en la confraria. Actua com a secretari o secret‡ria el que ho Ès de la confraria.

  5. ††Els integrants dels comitËs i les meses electorals de les federacions territorials i de la FederaciÛ Nacional Catalana de Confraries de Pescadors es determinen d'acord amb els criteris que estableixen els apartats 3 i 4.

Article 37

Funcions

  1. ††SÛn funcions de la Junta Electoral:

    a)†Vetllar per la correcta coordinaciÛ del procÈs electoral.

    b)†Supervisar i vigilar el compliment de les funcions assignades als comitËs electorals.

    c)†Resoldre les reclamacions i les consultes que formulen els comitËs electorals.

    d)†Resoldre els recursos que es puguin plantejar davant els comitËs electorals.

    e)†Resoldre sobre les q¸estions del procÈs electoral que aquesta Llei no determina i sobre les que plantegi la interpretaciÛ d'aquesta.

  2. ††SÛn funcions dels comitËs electorals:

    a)†Publicar el cens i l'organigrama i decidir en primera inst‡ncia les reclamacions que es puguin plantejar.

    b)†Aprovar el cens definitiu.

    c)†Proclamar els candidats.

    d)†Proclamar els membres electes.

    e)†Vetllar en tot moment per la legalitat dels comicis.

  3. ††SÛn funcions de les meses electorals:

    a)†Presidir la votaciÛ.

    b)†Fer l'escrutini.

    c)†Resoldre les incidËncies que es puguin presentar durant les votacions.

    CapÌtol VI

    Personal de les confraries de pescadors

Article 38

Personal

Per al compliment de les funcions que tenen assignades, les confraries de pescadors disposen del personal laboral propi que contractin amb c‡rrec a llurs pressupostos.

Article 39

RËgim disciplinari

Al personal de les confraries de pescadors, se li aplica el rËgim disciplinari que li correspongui, d'acord amb la legislaciÛ vigent.

CapÌtol VII

Recursos econÚmics

Article 40

Recursos

  1. ††Les confraries de pescadors compten amb els recursos econÚmics seg¸ents:

    a)†Els rendiments dels bÈns i els drets que en constitueixen el patrimoni.

    b)†Les quotes ordin‡ries i extraordin‡ries, incloses les derrames que s'acordin.

    c)†Les donacions i els llegats de tota mena que els sÛn atribuÔts i que siguin acceptats pels Úrgans de govern.

    d)†Els imports recaptats per la prestaciÛ de serveis, tant si sÛn de creaciÛ prÚpia com si sÛn a conseq¸Ëncia de delegaciÛ o convinguts o concertats amb entitats p˙bliques o privades.

    e)†Els provinents dels ingressos tributaris.

    f)†Les subvencions o les consignacions establertes pels pressupostos p˙blics.

    g)†Els ingressos del retorn de les vendes de peix en llotges foranes.

    h)†Els ingressos de les activitats de comercialitzaciÛ.

    i)†Qualsevol altre recurs obtingut de conformitat amb les disposicions legals i els preceptes estatutaris.

  2. ††Per a l'acompliment de llurs finalitats, les confraries de pescadors gaudeixen de les exempcions i els beneficis fiscals establerts o que estableixin a favor d'elles les disposicions legals.

Article 41

Pressupost

  1. ††El pressupost constitueix l'expressiÛ quantificada, conjunta i sistem‡tica de les obligacions que, com a m‡xim, poden reconËixer les confraries de pescadors, i dels drets que es poden liquidar durant l'exercici corresponent. L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural.

  2. ††Les confraries de pescadors han de fer cada any una memÚria de les activitats desenvolupades i de la gestiÛ econÚmica de llur patrimoni, practicar la liquidaciÛ del pressupost de l'exercici anterior i elaborar el pressupost corrent d'ingressos i despeses. Els dits documents han d'Èsser aprovats per la junta general dins el primer semestre de cada any i tramesos al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en el termini de trenta dies a comptar de l'aprovaciÛ.

Article 42

RËgim comptable

  1. ††Les confraries de pescadors han d'adaptar llur rËgim comptable als principis b‡sics i al sistema de comptabilitat que, d'acord amb la normativa vigent, dictin el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament d'Economia i Finances.

  2. ††El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a iniciativa prÚpia o a peticiÛ dels Úrgans de les confraries de pescadors, pot exigir la realitzaciÛ d'una auditoria de les confraries i de llurs federacions, que s'ha de portar a terme sota les directives de la IntervenciÛ General de la Generalitat.

  3. ††Les confraries de pescadors amb unitat de producciÛ i de comercialitzaciÛ han de fer anualment una auditoria externa, que han de presentar a la consideraciÛ de la junta general.

Article 43

Llotges

En els processos que es convoquin per a la gestiÛ i l'˙s de les llotges pesqueres, es considera com a mËrit el fet que els licitadors siguin confraries de pescadors.

CapÌtol VIII

Registre de Confraries de Pescadors

Article 44

CreaciÛ

  1. ††Es crea el Registre de Confraries de Pescadors, adscrit a la DirecciÛ General de Pesca i Afers MarÌtims, del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

  2. ††S'inscriuen en el Registre de Confraries de Pescadors els actes de constituciÛ de les confraries, els estatuts de les confraries i llurs modificacions, les persones que n'integren els Úrgans de govern i les renovacions o modificacions de llurs components, els actes o les resolucions de modificaciÛ o d'extinciÛ de llur personalitat i els documents p˙blics d'apoderament o d'atorgament de representaciÛ.

  3. ††Contra la denegaciÛ de qualsevol inscripciÛ en el Registre de Confraries de Pescadors, els interessats poden interposar recurs d'alÁada davant el conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Contra la resoluciÛ del recurs d'alÁada els interessats poden interposar recurs contenciÛs administratiu davant la jurisdicciÛ competent.

  4. ††El Registre de Confraries de Pescadors ha d'expedir certificats a requeriment de les autoritats judicials o administratives i a peticiÛ motivada d'entitats o persones privades que demostrin que hi tenen un interËs legÌtim.

Article 45

OrganitzaciÛ

El Registre de Confraries de Pescadors s'organitza mitjanÁant els instruments seg¸ents:

a)†Un llibre de registre d'inscripcions, en el qual s'apunten els assentaments.

b)†Un arxiu, en el qual es dipositen els documents que causen la inscripciÛ.

Disposicions transitÚries

Primera

Els funcionaris que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei prestin serveis a les confraries de pescadors continuen en la mateixa situaciÛ administrativa.

Segona

  1. ††En el termini d'un any a comptar de la publicaciÛ d'aquesta Llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, les actuals confraries de pescadors i llurs federacions han d'adaptar llurs estatuts al que s'hi estableix.

  2. ††Un cop exhaurit el termini indicat per l'apartat 1 sense que s'hi hagin adaptat, les disposicions establertes per aquesta Llei sÛn d'aplicaciÛ directa en tot allÚ que s'oposi al contingut dels estatuts respectius.

Tercera

L'exigËncia de titulaciÛ per a exercir el c‡rrec de secretari o secret‡ria que estableix aquesta Llei no afecta els nomenaments vigents i nomÈs Ès d'aplicaciÛ als que es produeixin a partir de la data de la seva entrada en vigor.

Disposicions finals

Primera

Resten derogats els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15 i 16 i les disposicions transitÚries i finals del Decret 152/1991, del 17 de juny, de regulaciÛ de les confraries de pescadors.

Segona

Es faculten el Govern i, si escau, el conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca perquË dictin les disposicions que calguin per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicaciÛ aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 12 de juliol de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Josep Grau i Seris

Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

(02.191.092)

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR