LLEI 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

En el conjunt de Catalunya ressalta per la seva pròpia personalitat Aran o la Vall d'Aran, territori lligat per la situació geogràfica, pels orígens històrics, per la llengua i per la cultura a les terres gascones i a la gran família occitana, però unida lliurement, a través de pacte, al Principat de Catalunya. Des del 1175 la Vall passà a formar part de la Corona catalano-aragonesa pel Tractat d'Emparança que els aranesos estipularen amb el rei Alfons I. El 1313 els aranesos decidiren per votació popular la permanència de la Vall a la Corona catalano-aragonesa, al mateix temps que Jaume II atorgà el conjunt de privilegis anomenat Era Querimònia, veritable carta magna d'Aran, ratificada per tots els reis fins a Ferran VII. El 1411, a més, el Síndic d'Aran oferí la unió lliure i pactada d'Aran al Principat de Catalunya, cosa que el Parlament català acceptà. El decret de Nova Planta de 1716, que suprimí les institucions polítiques de Catalunya, no afectà el règim político-administratiu de la Vall d'Aran i, per això, no fou aquesta incorporada a cap dels nous corregiments en què fou dividit el Principat. Fins que el 1834 la Reina Governadora suprimí les institucions tradicionals araneses, fet que culminà amb una acció de força del governador reial Pascual Madoz que imposà a la Vall d'Aran el nou règim administratiu general de l'Estat.

L'adhesió dels aranesos a llur llengua i, sobretot, la seva antiquíssima tradició cultural i política han merescut que la Disposició Addicional Primera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, recollint un desig expressat pels aranesos en el procés d'elaboració de l'Estatut, faci un reconeixement exprés de la seva peculiaritat i ordeni un restabliment de l'organització administrativa tradicional de la Vall d'Aran, degudament actualitzada.

Aquesta Llei pretén donar compliment a aquest manament estatutari restablint el Consell General i el Síndic d'Aran com a principals institucions de l'organització administrativa pròpia de la Vall d'Aran. En restablir aquestes institucions araneses es fa un acte de reparació històrica.

En aquest sentit, aquesta Llei restitueix als aranesos de forma actualitzada una estructura administrativa que, sens perjudici de l'organització municipal, pot fer possible la gestió més immediata de les atribucions que afecten directament els interessos peculiars del territori, com són: el restabliment de l'organització administrativa pròpia, la normalització, la protecció i l'ensenyament de l'aranès i la conservació de les seves peculiaritats culturals, així com l'establiment d'un marc legal que permeti que el Consell General pugui assumir les competències que li delegui o assigni l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

El Consell General, com a poder públic, ha de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals aquest s'integra siguin reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedeixin o dificultin la seva identitat o plenitud.

TÍTOL 1 Disposicions generals

Article 1

-1 Aquesta Llei restableix i actualitza l'organització administrativa pròpia d'Aran, d'acord amb la Disposició Addicional Primera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

-2 Aran és una entitat territorial determinada per l'agrupació dels territoris municipals de: Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs, que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats.

Article 2

-1 L'aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d'Aran, és oficial a la Vall d'Aran. També ho són el català i el castellà, d'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

-2 D'acord amb l'article 3.4 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'aranès ha d'ésser objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció, i se n'ha de garantir l'ús tant en el sistema educatiu com en l'activitat de l'Administració de la Generalitat i dels mitjans dependents de la CCRTV en el territori de la Vall d'Aran.

-3 La Generalitat i les institucions d'Aran han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir el coneixement i l'ús normal de l'aranès i per a impulsar-ne la normalització.

-4 La Generalitat i les institucions d'Aran han de vetllar per la conservació, la promoció i la difusió de la cultura aranesa.

Article 3

La Vall d'Aran no pot restar inclosa en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa. En aquells casos en què la descentralització de l'Administració de la Generalitat faci convenient que la Vall d'Aran s'integri en la demarcació de delegacions o de serveis territorials d'àmbit supracomarcal, aquests han d'incorporar en la seva denominació la de la Vall d'Aran.

Article 4

Aran té bandera i himne propis. El símbol del Consell General d'Aran és l'actual escut d'Aran.

Article 5

La vila de Vielha és la capital de la Vall d'Aran. El Consell General hi ha de fixar la seva seu.

TÍTOL 2 De l'organització pròpia d'Aran

Article 6

-1 El govern i l'administració d'Aran corresponen al Consell General (Conselh Generau). Aquest és integrat pel Síndic (Sindic) i pels Consellers Generals (Conselhers Generaus).

-2 Els Consellers Generals, representants dels veïns, són elegits d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

-3 El Consell General és integrat per tretze membres.

Article 7

El Consell General ha d'elaborar i aprovar el seu reglament orgànic de funcionament intern d'acord amb la legislació vigent.

Article 8

-1 Són òrgans del Consell General:

  1. El Ple.

  2. El Síndic.

  3. La Comissió d'Oïdors de Comptes (Comission d'Auditors de Compdes).

-2 El Ple és format pel Síndic i pels Consellers Generals. Corresponen al Ple les atribucions que aquesta Llei li atorga.

-3 El Síndic és el cap de l'administració pròpia d'Aran, convoca i presideix el Consell General, té la representació legal i exerceix totes les atribucions que el Ple li delega i que no corresponen a aquest últim. Es el president nat de tots els òrgans col·legiats i de les societats i les empreses dependents del Consell. El Síndic ha de treballar pel bé d'Aran.

-4 La Comissió d'Oïdors de Comptes, de constitució obligatòria, és formada almenys per un Conseller General de cada grup polític representat en el Consell General. Li correspon d'examinar i d'estudiar els comptes anuals del Consell General i d'emetre'n informe abans que el Ple els aprovi.

-5 El Consell General, d'acord amb la potestat d'autoorganització, pot crear altres òrgans complementaris d'aquesta organització en el seu reglament orgànic.

Article 9

Les competències del Síndic són:

  1. Representar el Consell General.

  2. Convocar les sessions del Consell General i fixar-ne l'ordre del dia, en el qual ha d'incloure els informes de la Comissió d'Oïdors de Comptes i, si escau, les propostes dels òrgans competents.

  3. Presidir les sessions del Consell, moderar els debats i dirimir els empats amb vot de qualitat.

  4. Delegar les seves funcions en els Consellers quan ho cregui convenient.

  5. Exercir la direcció superior del personal.

  6. Presidir subhastes i concursos.

  7. Ordenar els pagaments.

  8. Impulsar i supervisar l'activitat dels diferents òrgans del Consell i dels serveis de la seva competència.

  9. Vetllar pel compliment de les lleis i els reglaments en el territori de la Vall d'Aran.

  10. Exercir accions judicials i administratives en cas d'urgència.

  11. Ordenar la publicació dels acords del Consell General.

  12. Les que li atribueixin les Lleis, o les que expressament li delega el Ple del Consell General.

  13. Qualssevol altres que no siguin reservades al Ple del Consell General.

Article 10

Les competències del Ple són:

  1. Elegir el Síndic d'acord amb l'article 15.2 d'aquesta Llei.

  2. Establir l'organització del Consell General.

  3. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.

  4. Exercir la iniciativa de modificació dels límits territorials de la Vall d'Aran.

  5. Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes, autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions.

  6. Determinar els recursos propis de caràcter tributari d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

  7. Aprovar els plans que afectin el territori de la Vall d'Aran i que siguin de la seva competència.

  8. Exercir la potestat expropiatòria.

  9. Controlar i fiscalitzar la gestió dels òrgans de govern.

  10. Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients per a l'exercici de les activitats econòmiques.

  11. Delegar competències en els municipis.

  12. Aprovar la plantilla de personal, la relació de llocs de treball, les bases de les proves per a la selecció de personal i per als concursos de provisió de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries dels funcionaris, el nombre i el règim del personal eventual, tot això d'acord amb les normes reguladores de la funció pública local, i també separar del servei els funcionaris de la corporació, llevat del que estableix l'article 99.4 de la Llei de Bases de Règim Local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.

  13. Plantejar conflictes de competències a altres entitats locals i a altres administracions públiques.

  14. Exercir accions administratives i judicials.

  15. Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.

  16. Alienar el patrimoni.

  17. Exercir les altres atribucions que expressament li assigni aquesta Llei.

  18. Votar la moció de censura al Síndic, d'acord amb el que estableix l'article 16 i la legislació de règim local.

  19. Determinar el nombre de membres de la Comissió d'Oïdors de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 8.4.

TÍTOL 3 Elecció i constitució del Consell General d'Aran

Article 11

-1 Aran es divideix en sis circumscripcions, corresponents als sis terçons històrics formats per: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs. Per a l'elecció dels membres del Consell General les circumscripcions electorals són integrades pels territoris municipals següents: El terçon de Pujòlo és integrat pels territoris municipals de Tredòs, Bagergue, Salardú-Unha i Gessa. El terçon d'Arties e Garòs és integrat pels territoris municipals d'Arties e Garòs. El terçon de Castièro és integrat pels territoris municipals d'Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac i Casau. El terçon de Marcatosa és integrat pels territoris municipals de Vilac, Aubèrt-Betlan, Mont-Montcorbau, Arròs i Vila. El terçon d'Irissa és integrat pels territoris municipals de Vilamòs, Arres, Arró, Es Bòrdes, Benós i Begós. El terçon de Quate Lòcs és integrat pels territoris municipals de Bossòst, Les, Canejan i Bausen.

-2 El Consell General és integrat per tretze membres distribuïts de la manera següent: Pujòlo: 2 membres. Arties e Garòs: 2 membres. Castièro: 4 membres. Marcatosa: 1 membre. Irissa: 1 membre. Quate Lòcs: 3 membres.

Article 12

Per a l'elecció dels Consellers Generals poden presentar candidatures els partits, les federacions o les coalicions legalment registrades, o els mateixos electors de cada terçon avalats per un nombre no inferior al 3% del cens electoral del mateix terçon.

Article 13

L'elecció dels Consellers Generals es fa d'acord amb la legislació electoral vigent, mitjançant llistes tancades i segons el sistema d'Hondt.

Article 14

-1 El Consell General es constitueix en sessió pública a la seu del Consell el primer dia hàbil després de passats quinze dies naturals a comptar de l'endemà de l'acte de proclamació dels membres elegits. La sessió constitutiva, reunida per a l'elecció del Síndic entre els membres que la componen, és presidida per una mesa d'edat integrada pel Conseller General de més edat i el Conseller General de menys edat, presents a l'acte, i actua com a Secretari el Conseller que és nomenat a aquest efecte.

-2 El mandat dels elegits dura quatre anys. Les eleccions per a designar els Consellers Generals es fan el mateix dia de les eleccions municipals.

Article 15

-1 El Síndic és elegit pels Consellers Generals, entre ells, en la sessió constitutiva del Consell General.

-2 Per a ésser elegit Síndic, el candidat ha d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació o la majoria simple en la segona. En cas d'empat, es procedeix a una tercera votació i si en aquesta es repeteix un altre cop l'empat, és elegit el candidat del partit, la coalició, la federació o l'agrupació que hagi obtingut més Consellers Generals, i, si persisteix l'empat, és elegit el candidat del grup, la coalició, la federació o l'agrupació que hagi obtingut més vots en el conjunt d'Aran.

Article 16

-1 El Síndic cessa quan perd la confiança del Consell General.

-2 La moció de censura ha d'anar acompanyada del nom del candidat i cal que sigui aprovada per la majoria absoluta dels Consellers Generals.

-3 Pot ésser candidat al càrrec de Síndic qualsevol dels Consellers.

Article 17

L'elecció de la Comissió d'Oïdors de Comptes té lloc en la primera sessió després de la sessió constitutiva que celebra el Consell General, i així successivament després de cada renovació.

Article 18

-1 La durada del mandat dels membres del Consell General coincideix amb la de les corporacions municipals.

-2 Un cop finalitzat el mandat, els membres del Consell General continuen en funcions únicament per a l'administració ordinària fins a la presa de possessió de llurs successors. En cap cas no poden adoptar acords per als quals és legalment necessària una majoria qualificada.

-3 Les condicions per a ésser elector i elegible i les causes d'incompatibilitat i inelegibilitat per a exercir els càrrecs de Conseller General i el càrrec de Síndic són les que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General i, si escau, les establertes per la Llei Electoral de Catalunya.

-4 El càrrec de Síndic és incompatible amb el càrrec d'alcalde de qualsevol dels ajuntaments de la Vall d'Aran.

Article 19

Realitzada l'elecció, la Junta Electoral competent ha de proclamar els membres del Consell General elegits, lliurar les credencials corresponents i remetre a la secretaria del Consell General la certificació acreditativa corresponent. La composició del Consell General s'ha de fer pública als taulers d'anuncis dels municipis i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

TÍTOL 4 De les competències i del finançament del Consell General

Article 20

-1 El Consell General exerceix les competències que li atribueix aquesta Llei i qualsevol altra llei del Parlament.

-2 El Consell General té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a tot Catalunya en el camp de la política lingüística i educativa.

-3 La Generalitat ha de cedir al Consell General competències i serveis almenys sobre les matèries següents:

  1. Ensenyament.

  2. Cultura.

  3. Sanitat.

  4. Serveis socials.

  5. Ordenació del territori i urbanisme.

  6. Turisme.

  7. Protecció, conservació i administració del seu patrimoni històric i artístic.

  8. Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.

  9. Agricultura, ramaderia, pesca, caça i aprofitaments forestals.

  10. Salvaments i extinció d'incendis.

  11. Joventut.

  12. Oci i temps lliure.

  13. Esports.

  14. Medi ambient.

  15. Recollida i tractament de residus sòlids.

  16. Salubritat pública.

  17. Carreteres locals.

  18. Transport interior de viatgers.

  19. Artesania.

-4 A més de les esmentades en el punt 2 d'aquest article poden ésser plenes les competències a les quals es refereix el punt 3 en la mesura que ho determinin les lleis del Parlament.

Article 21

-1 Corresponen al Consell General les facultats que la legislació de la Generalitat reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests, la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya.

-2 El Consell General exerceix també les competències que li delega o li assigna l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

Article 22

-1 El Consell General, a més dels recursos que fixen els articles 23 i 24, es finança amb:

  1. Ingressos de dret privat.

  2. Taxes per la prestació de serveis i la realització d'activitats de la seva competència.

  3. Contribucions especials per l'execució d'obres o per l'establiment, l'ampliació i la millora dels serveis de la seva competència.

  4. Participacions en impostos de l'Estat i de la Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals.

  5. Subvencions i altres ingressos de dret públic.

  6. Ingressos procedents d'operacions de crèdit.

  7. Ingressos que es derivin dels acords de cooperació establerts amb la Generalitat.

  8. Multes.

  9. Altres que es puguin establir.

-2 També corresponen al Consell General participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de la Diputació de Lleida.

-3 Integren també les finances del Consell General les aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.

Article 23

-1 El Pressupost de la Generalitat ha d'incloure específicament les quantitats que resultin dels acords de la Comissió Govern de la Generalitat-Consell General establerta per l'article 24 sobre valoració de les competències transferides.

-2 La Llei de Pressupostos de la Generalitat ha d'establir els percentatges de participació a favor del Consell General en el Fons de Cooperació Local de Catalunya.

Article 24

-1 Es crea la Comissió Govern de la Generalitat-Consell General perquè, d'acord amb el que disposa aquesta Llei, determini l'atribució i el traspàs de competències i serveis, i en valori la dotació econòmica corresponent. En l'anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats s'han de tenir en compte tant els costos directes i indirectes com els d'inversió que corresponguin.

-2 Aquesta Comissió és formada per cinc representants del Consell General i cinc representants del Govern de la Generalitat, entre els quals hi ha el Conseller de Governació, que presideix i convoca les sessions, les quals han de tenir lloc almenys dues vegades l'any.

-3 La Comissió elabora propostes de convenis i acords de cooperació respecte als serveis no traspassats.

Article 25

En tots els altres aspectes relatius al règim de finançament pressupostari, d'intervenció i de comptabilitat, s'apliquen les normes generals de la legislació bàsica de l'Estat i de la legislació de la Generalitat reguladora de les finances locals.

Disposicions addicionals Primera El govern i l'administració d'Aran es regeixen per aquesta Llei, per les normes complementàries que la despleguin i, en tot allò que no hi sigui regulat, per la legislació sobre l'organització territorial i el govern local de Catalunya.

Segona El Consell General pot sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la delegació o la transferència de competències no assumides en aquesta Llei i, també, la reforma del Règim Especial d'Aran.

Tercera Les relacions de caràcter polític i administratiu entre el Consell General i la Generalitat de Catalunya es tenen per mitjà de la Direcció General d'Afers Interdepartamentals del Departament de Presidència.

Disposicions transitòries Primera

-1 Per acord entre el Consell General i els òrgans de govern de les Mancomunitats d'Aran per a la prestació de serveis de salvament i contra incendis, forestals i d'assistència sanitària, s'han de prendre les mesures necessàries per a dissoldre les dites Mancomunitats i integrar consegüentment llurs béns, drets i personal en el Consell General d'Aran.

-2 El Consell Comarcal de Muntanya de la Vall d'Aran s'ha de dissoldre paral·lelament a la constitució del Consell General, i els seus béns i drets i les actuacions que en aquell moment es desenvolupin s'han d'integrar en el Consell General d'Aran.

Segona Les primeres eleccions al Consell General s'han de convocar dintre els tres primers mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei. En el cas que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei restés un termini inferior a un any fins a la realització de les properes eleccions municipals, les eleccions al Consell General s'han d'ajornar per a fer-les coincidir amb les municipals.

Tercera Mentre no s'aprovi la Llei Electoral de Catalunya, la Junta Electoral competent, a l'efecte del que estableix l'article 19, és la provincial.

Quarta En les primeres eleccions al Consell General, s'entén que la secretaria a la qual es refereix l'article 19 d'aquesta Llei és la secretaria del Consell Comarcal.

Cinquena El reglament orgànic ha d'ésser aprovat en el termini de dos mesos complerts a partir del següent de la constitució del Consell General.

Sisena La Comissió Govern de la Generalitat-Consell General a què es refereix l'article 24 ha de constituir-se en el termini de tres mesos a partir de la constitució del primer Consell General.

Disposicions finals Primera S'autoritza el Govern de la Generalitat de Catalunya perquè dicti les disposicions necessàries per al desplegament, l'execució i el compliment d'aquesta Llei i perquè habiliti els crèdits que siguin necessaris per a la implantació del Consell General d'Aran.

Segona La versió en aranès d'aquesta Llei s'ha de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a continuació de la versió catalana. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de juliol de 1990

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Josep Gomis i Martí Conseller de Governació