Llei de l'impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital. (Llei 15/2014, del 4 de desembre)
| Publicado en | DOGC |
| Ámbito Territorial | Normativa de Cataluña |
| Rango | Ley |
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
La Generalitat té competència per a establir tributs propis mitjançant una llei del Parlament, sobre els quals té capacitat normativa, d’acord amb l’article 203.5 de l’Estatut d’autonomia. Així mateix, l’article 127 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat competència exclusiva en matèria de cultura.
Aquesta llei té per objecte crear, com a tribut propi de la Generalitat, l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques, com a tribut finalista que té l’objectiu de dotar els fons següents:
-
Els fons creats per l’article 29 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya.
-
El Fons per al foment de la difusió cultural digital, creat ex novo per mitjà d’aquesta llei, per a fomentar la creació de continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic.
L’impost grava la disponibilitat del servei d’accés a continguts existents en xarxes de comunicacions electròniques, per mitjà de la contractació amb empreses prestadores d’aquest servei. Tot i que el contribuent és la persona física o jurídica o l’entitat sense personalitat jurídica que contracta el servei, l’empresa prestadora és el subjecte passiu a títol de substitut del contribuent.
La creació de l’impost no comporta cap càrrega tributària a les persones que tenen contractat el servei d’accés a continguts en xarxes de comunicacions electròniques, perquè els prestadors del servei, com a substituts, han de pagar la quota tributària i no en poden repercutir l’import en el contribuent, la qual cosa ha d’ésser supervisada per l’Agència Tributària de Catalunya i els òrgans competents en matèria de consum.
La Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, dins el capítol IV, de mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual a Catalunya, estableix cinc fons d’ajuts: el Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals, el Fons per al foment de la distribució independent, el Fons per al foment de l’exhibició, el Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques i el Fons per al foment de la competitivitat empresarial. Ara bé, cal tenir present la situació actual de crisi econòmica, que, per una banda, ha perjudicat greument la indústria cultural –i, en particular, la indústria cinematogràfica– i, per una altra banda, ha reduït els ingressos de l’Administració de la Generalitat. L’impost constitueix una nova font d’ingressos que ha de permetre dotar aquests fons en funció de les necessitats estratègiques determinades, per a impulsar la indústria cinematogràfica i audiovisual. Aquests ingressos han d’ésser addicionals a les dotacions pròpies que el pressupost de l’Institut Català de les Empreses Culturals destina al foment del sector audiovisual.
Així mateix, el Fons per al foment de la difusió cultural digital es vincula a actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i posar-los a disposició pública per mitjà de polítiques de digitalització.
Aquesta llei consta de disset articles –disposats en dos capítols–, una disposició modificativa i dues disposicions finals.
El capítol I regula els diferents elements de l’impost: naturalesa i objectiu, àmbit territorial d’aplicació, fet imposable, supòsits de subjecció i d’exempció, subjectes passius, període impositiu, meritació, quota tributària i autoliquidació. També determina que l’Agència Tributària de Catalunya s’encarrega de la gestió, recaptació, comprovació i inspecció de l’impost. Finalment, regula les infraccions, les sancions, els recursos i les reclamacions.
El capítol II crea el Fons per al foment de la difusió cultural digital i regula la gestió tant d’aquest fons com dels fons per al foment de la indústria audiovisual de Catalunya, creats per la Llei 20/2010.
S’inclou una disposició modificativa de l’article 18 de la Llei 1/1991, del 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc.
La disposició final primera faculta el Govern per a dictar les disposicions de desplegament que calguin i la disposició final segona estableix l’entrada en vigor de la Llei.
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
(Declarat inconstitucional i nul)
-
Es crea el Fons per al foment de la difusió cultural digital com a mecanisme destinat a finançar polítiques públiques que promoguin l’accés dels ciutadans a continguts culturals digitals.
-
Els recursos del Fons s’han de destinar a projectes o actuacions que permetin crear continguts culturals digitals i fer-los accessibles al públic per mitjà de polítiques de digitalització.
Els fons a què fa referència l’article 1.2 han d’ésser gestionats pel departament competent en matèria de cultura.
1 . Els reglaments reguladors dels fons a què fa referència l’article 1.2 han d’establir, com a mínim:
-
Els criteris d’atorgament dels ajuts, d’acord amb el que estableix la Llei 20/2010.
-
La gestió que s’ha de fer en el cas que hi hagi romanents en cadascun dels fons, amb l’especificació del fons a què es destinaran en l’exercici posterior, d’acord amb la normativa pressupostària vigent.
-
Un sistema pel qual els projectes que rebin ajuts de caràcter reintegrable i que obtinguin beneficis d’explotació hagin de retornar els ajuts, totalment o parcialment, perquè reverteixin de nou al fons.
-
El departament competent en matèria de cultura ha de garantir la participació dels professionals del sector audiovisual en l’establiment dels criteris d’atorgament dels fons.
-
S’ha d’establir per reglament un percentatge mínim de recaptació anual de l’impost per a cada un dels fons. Aquest percentatge no pot ésser inferior al 2% de la recaptació total.
El departament competent en matèria de cultura ha de presentar al Parlament, amb una periodicitat anual, un informe sobre la destinació dels fons a què fa referència l’article 1.2, sobre els criteris d’atorgament d’aquests fons i sobre el resultat de les actuacions dutes a terme d’acord amb l’article 11.2, i donar-ne compte en el marc de la comissió corresponent.
Es modifica l’apartat 3 de l’article 18 de la Llei 1/1991, del 27 de febrer, reguladora del règim sancionador en matèria de joc, que resta redactat de la manera següent:
3. Un cop executada una fiança, la persona o l’entitat que l’ha constituïda disposa del termini fixat per reglament per a reposar-la íntegrament; si no ho fa, se suspèn l’autorització corresponent fins que la fiança no ha estat totalment reposada. Si la fiança s’executa per deutes tributaris de la persona o l’entitat que l’ha constituïda, se suspèn l’autorització corresponent fins que no s’acrediti que s’ha extingit el deute tributari o que s’ha acordat l’ajornament o el fraccionament del pagament, en els termes de l’article 59 i concordants de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària.
Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.
Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 4 de desembre de 2014
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Ferran Mascarell i Canalda
Conseller de Cultura
