LLEI 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

L’objecte d’aquesta llei és l’establiment dels principis i els criteris que han de seguir les administracions públiques de Catalunya a l’efecte de:

1. Impulsar l’activitat econòmica mitjançant la supressió o la reducció dels tràmits administratius de les empreses i els professionals per a iniciar una activitat econòmica a Catalunya.

2. Agilitzar i simplificar l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya.

3. Simplificar les relacions entre les administracions públiques de Catalunya millorant-ne la coordinació.

4. Fer efectiu el dret de la ciutadania, les empreses i els professionals d’accedir a l’exercici de l’activitat econòmica d’una manera àgil i eficient.

Aquesta llei és aplicable a les administracions públiques de Catalunya següents:

1. L’Administració de la Generalitat.

2. Les entitats que integren l’Administració local.

3. L’Administració pròpia d’Aran.

4. Les entitats públiques i els organismes autònoms que depenen de qualsevol de les administracions públiques de Catalunya o hi estan vinculats, pel que fa a llurs actuacions en exercici de potestats administratives.

5. Els consorcis adscrits a les administracions, els organismes i les entitats públiques inclosos en aquest article, i també les entitats públiques que depenen dels consorcis o hi estan vinculades, pel que fa a llurs actuacions en exercici de potestats administratives.

6. Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l’Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, pel que fa a llurs actuacions en exercici de potestats administratives.

Aquesta llei té les finalitats següents:

1. Millorar la tramitació dels procediments administratius de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya, especialment els procediments de control de les activitats econòmiques subjectes a la intervenció administrativa que estableix la legislació sectorial, per mitjà de la reducció, l’agilització i la simplificació dels tràmits.

2. Impulsar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació mitjançant una gestió més eficient dels recursos de les administracions públiques.

3. Consolidar instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions públiques de Catalunya en l’exercici de les competències de regulació, intervenció i control de l’activitat econòmica.

Títol II. Simplificació administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica

Capítol I. Intervenció administrativa en l’activitat econòmica

Són principis d’actuació relatius a la intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica:

1. La llibertat en l’exercici de l’activitat econòmica.

2. La intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat.

3. L’impuls de mecanismes alternatius que permetin reduir càrregues a les empreses i als professionals.

4. La responsabilitat dels titulars d’empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l’exercici de l’activitat econòmica.

5. La no-exigència de mesures de control concurrents sobre una mateixa activitat.

6. L’estandardització dels requisits exigits per les administracions per a iniciar i desenvolupar l’activitat econòmica.

7. La facilitació de les relacions de les empreses i els professionals amb les administracions públiques de Catalunya.

1. L’exercici de drets o facultats en l’activitat econòmica està sotmès a la normativa sectorial aplicable i, en particular, a les mesures de control, de policia i d’intervenció que s’estableixin.

2. Els mecanismes d’intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica són, amb caràcter general, la declaració responsable i la comunicació prèvia. En qualsevol cas, els titulars de l’activitat han de disposar del comprovant de pagament de la taxa corresponent.

3. La legislació sectorial aplicable ha d’atribuir la competència per a l’exercici de la intervenció administrativa a l’Administració de la Generalitat o a l’Administració local d’àmbit supramunicipal o municipal, segons quina sigui la més adequada en funció del bé jurídic que es vol protegir.

4. Les administracions públiques de Catalunya, en l’exercici de llurs competències respectives d’intervenció de l’activitat econòmica dels ciutadans i les empreses, només poden exigir l’obtenció d’una única llicència o autorització, o un altre mitjà d’intervenció preventiu, en els supòsits establerts per la legislació sectorial aplicable.

5. L’establiment de mitjans d’intervenció preventius sobre una mateixa activitat econòmica ha d’estar justificat per l’interès general que es vol protegir. No es poden exigir llicències o autoritzacions ni aplicar altres mitjans d’intervenció preventius per al desenvolupament d’una activitat econòmica en què l’interès general que es vol protegir sigui coincident amb un altre de ja existent.

6. Les modificacions dels règims d’intervenció han d’ésser proporcionades i congruents amb l’interès general que es vol protegir.

1. El control que han d’exercir les administracions públiques sobre l’inici d’activitats econòmiques i sobre l’exercici d’aquestes activitats ha d’ésser proporcionat, no discriminatori, transparent i objectiu, i ha d’estar vinculat clarament i directament a l’interès general que el justifica. Les administracions públiques de Catalunya han d’aprovar anualment plans d’inspecció i control de les activitats econòmiques per a afrontar les tasques de control ex post a què obliga aquesta llei.

2. En l’execució del pla d’inspecció i control de les activitats a què fa referència l’apartat 1, les administracions públiques que ho necessitin poden disposar de l’ajuda i la col·laboració d’altres administracions.

3. En el cas que la normativa aplicable exigeixi determinats requisits per a l’inici o per a l’exercici de l’activitat econòmica, una vegada presentada la comunicació prèvia corresponent o la declaració responsable d’estar al corrent del compliment dels requisits, l’Administració pública competent, en virtut de les seves potestats administratives de verificació, control i inspecció, pot comprovar en qualsevol moment que es compleixen els dits requisits i la normativa sectorial aplicable.

4. Les administracions públiques, en el procés de verificació del compliment de requisits legals, han de designar una persona responsable perquè faciliti la informació completa durant tot el procediment, sigui quina sigui l’administració responsable de les actuacions que se’n derivin.

1. Si amb la comprovació a què fa referència l’article 6 es constata l’incompliment d’aquesta llei o de la normativa sectorial aplicable per a iniciar o exercir una activitat econòmica, l’òrgan competent ha d’iniciar un procediment que permeti l’esmena de defectes o mancances. L’inici d’aquest procediment no comporta la suspensió de l’activitat per tal d’adequar-la a la legalitat vigent, llevat del que estableix l’apartat 3. L’òrgan competent ha de designar un instructor com a responsable de l’expedient i notificar-ho als interessats.

2. El procediment administratiu d’esmena s’ha d’iniciar de seguida que es detecti el possible incompliment i té una durada màxima de dos mesos. S’inicia mitjançant la notificació a la persona interessada, que disposa del termini d’un mes per a esmenar deficiències o per a complir els requisits exigits per la normativa sectorial aplicable, sens perjudici del dret de presentar al·legacions en el termini de quinze dies a comptar de la notificació.

3. L’inici de la tramitació de l’expedient, d’acord amb el que disposa l’apartat 1, comporta la suspensió cautelar de l’activitat si hi ha risc per a les persones, els béns o el medi ambient. En el cas que l’activitat sigui prohibida per l’ordenament jurídic o que no pugui complir en cap cas els requeriments de la normativa sectorial aplicable, se n’ha d’acordar la suspensió cautelar de manera immediata.

4. L’autoritat competent ha de formular la proposta de resolució en vista de la documentació continguda en l’expedient administratiu, una vegada transcorregut el termini a què fa referència l’apartat 2, independentment que s’hagin formulat al·legacions o no.

5. La resolució del procediment administratiu ha de determinar:

   1. L’arxivament de l’expedient, si de la tramitació del procediment d’esmenes en resulta que l’activitat compleix la normativa sectorial vigent.

   2. El cessament de l’activitat, si en el termini d’un mes no s’han esmenat les deficiències detectades o si l’activitat no és legalitzable.

   3. El reinici de l’activitat, si després d’haver estat suspesa cautelarment s’acredita que compleix tots els requisits exigits per la normativa sectorial vigent.

6. El procediment administratiu d’esmena de defectes és independent i compatible amb el procediment sancionador establert per la normativa sectorial a què pugui donar lloc l’incompliment.

7. El procediment establert per aquest article és aplicable en els casos en què la normativa sectorial no estableix un procediment específic.

8. El procediment administratiu es pot iniciar d’ofici o a instància de qualsevol persona física o jurídica, per simple denúncia.

9. L’òrgan competent, sens perjudici del que estableix aquest article, de manera excepcional i per causes justificades pot acordar l’ampliació dels terminis per a esmenar les deficiències o el compliment dels requisits exigits per la normativa aplicable.

1. L’inici d’activitats econòmiques sense haver presentat la comunicació prèvia o la declaració responsable pertinents, o haver-les presentat amb dades falses o inexactes amb afectacions sobre la salut, el medi ambient o la seguretat de les persones, és objecte de sanció, d’acord amb la normativa sectorial aplicable. A falta de norma sancionadora específica preferent, aquestes conductes es tipifiquen com a infraccions greus i se sancionen amb una multa de 6.000 euros a 20.000 euros, atenent els criteris de proporcionalitat en matèria sancionadora establerts amb caràcter general per la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.

2. El procediment i els criteris per a la imposició de sancions s’han d’ajustar a les disposicions generals per a l’exercici de la potestat sancionadora.

1. Les administracions públiques de Catalunya han d’impulsar mecanismes alternatius a la intervenció administrativa per a reduir les càrregues administratives de l’activitat econòmica.

2. Són mecanismes alternatius a la intervenció administrativa, amb relació al que estableix l’apartat 1, els instruments basats en l’assegurament de la responsabilitat dels empresaris, els codis de bones pràctiques i les guies d’autoavaluació en els diversos sectors d’activitats, la interoperabilitat dels diferents sistemes d’informació i les bases de dades de les administracions públiques, i altres mecanismes que les administracions públiques decideixin establir.

3. Les empreses i els professionals que duen a terme una activitat econòmica que comporta un risc directe i concret per a la salut o per a la seguretat de les persones han de cobrir llur responsabilitat civil mitjançant contractes d’assegurances o altres garanties o instruments adequats, que han d’ésser proporcionats a les característiques i a l’abast del risc cobert, d’acord amb les disposicions específiques de les lleis sectorials.

1. Els interessats a accedir a alguna de les activitats a què fa referència aquesta llei, i també les corporacions, els col·legis professionals, les organitzacions i les associacions que els representen, per mitjà del portal electrònic únic per a les empreses establert per l’article 16 poden informar sobre qualsevol disposició, acte o actuació de les administracions públiques que comporti un obstacle per a l’aplicació d’aquest títol, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.

2. L’òrgan administratiu competent ha d’informar per mitjans electrònics sobre la consulta o emetre un informe sobre l’adequació a aquesta llei de la disposició, l’acte o l’actuació en el termini de trenta dies.

3. Els informes a què fa referència aquest article, a l’efecte de complir els principis de publicitat i transparència, han d’ésser accessibles des dels webs institucionals habilitats.

Les administracions públiques a les quals s’aplica aquesta llei han d’establir entre elles mecanismes de col·laboració per a l’exercici de les facultats d’intervenció, especialment en els àmbits de la inspecció i la sanció. Els convenis són els instruments habituals en què s’han de concretar els serveis i els recursos per a dur a terme l’activitat d’intervenció, inspecció o control, i han de complementar els mecanismes de finançament establerts per la legislació sectorial.

Capítol II. Activitats econòmiques innòcues i activitats econòmiques de baix risc

1. Les disposicions contingudes en aquest capítol són aplicables a les activitats econòmiques innòcues i a les activitats econòmiques de baix risc que es desenvolupen en un establiment. La resta d’activitats econòmiques es continuen regint per la legislació sectorial corresponent.

2. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

1. Activitat econòmica innòcua : l’activitat que, amb caràcter general, per les seves característiques no produeix molèsties significatives ni cap afectació considerable al medi ambient, la seguretat de les persones ni els béns. Les activitats econòmiques innòcues són les incloses en l’annex I.

2. Activitat econòmica de baix risc : l’activitat que, per les seves característiques, pot produir alguna molèstia poc significativa o té una incidència molt baixa sobre el medi ambient, la seguretat de les persones o els béns. Les activitats econòmiques de baix risc són les incloses en l’annex II.

1. Els règims d’intervenció de les activitats econòmiques objectes d’aquesta llei són els següents:

   1. Les activitats econòmiques innòcues estan subjectes a declaració responsable. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici d’una determinada activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable en la qual ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat, que disposa d’un certificat tècnic justificatiu de complir-los i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.

   2. Les activitats econòmiques de baix risc estan subjectes al règim de comunicació prèvia. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici de l’activitat mitjançant una comunicació prèvia, en els termes establerts per la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha d’anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat.

2. La declaració responsable o la comunicació prèvia a què fa referència l’apartat 1 ha de contenir una manifestació explícita sobre la conformitat de l’activitat econòmica amb el règim urbanístic del sòl.

3. La presentació de la declaració responsable o la comunicació prèvia a què fa referència l’apartat 1 habilita de manera immediata per a l’exercici de l’activitat sota la responsabilitat del seu titular, i alhora faculta l’Administració per a dur a terme qualsevol actuació de comprovació.

4. Les administracions públiques no poden introduir el règim d’autorització en el desplegament reglamentari de les normes sectorials que afecten les activitats econòmiques regulades per aquest capítol.

5. Les activitats descrites en els annexos I i II que estiguin connectades al sistema públic de sanejament no requereixen permís d’abocament previ ni informe de compatibilitat urbanística, sens perjudici de les actuacions de comprovació i inspecció posteriors.

6. En el cas que les obres de condicionament dels locals per a dur a terme una activitat econòmica descrita en els annexos I i II estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia establert per la legislació urbanística, aquesta comunicació habilita el titular per a iniciar l’activitat si compleix els requisits que exigeix l’apartat 1.

7. Els certificats tècnics a què fa referència aquest article s’han de limitar a constatar els requeriments exigibles a l’activitat determinada.

1. El canvi de titularitat en l’exercici de les activitats econòmiques produeix efectes des de la comunicació a l’Administració competent, i en el cas de les activitats econòmiques innòcues, ha d’incorporar una nova declaració responsable. El portal únic per a les empreses establert per l’article 16 ha de disposar de models normalitzats.

2. La modificació de les condicions en què es duen a terme les activitats requereix una nova declaració responsable o comunicació prèvia, en funció de la classificació dels annexos I i II, tenint en compte com queda la situació final de l’establiment com a conseqüència de la modificació.

Capítol III. Instruments per a facilitar l’activitat econòmica

1. Les administracions públiques de Catalunya han d’adoptar les mesures necessàries perquè els procediments per a l’accés i l’exercici de l’activitat econòmica es puguin iniciar i finalitzar per diversos canals mitjançant una finestreta única empresarial, de manera que des d’un únic punt es puguin dur a terme tots els procediments.

2. Els serveis que ofereix la finestreta única empresarial a les empreses i als professionals, amb relació a l’accés i l’exercici de l’activitat econòmica, comprenen la informació, l’assessorament, la tramitació unificada i la finalització del tràmit en els casos en què ho estableixen les normes aplicables o els acords de col·laboració que es puguin signar.

3. La finestreta única empresarial actua com a xarxa interadministrativa amb la finalitat de facilitar l’accés als tràmits dels procediments administratius que són competència de les administracions públiques i iniciar la tramitació a l’efecte del que estableix l’article 12. Per a assolir aquest objectiu, tots els ens locals s’han d’adherir a la finestreta única empresarial per mitjà dels mecanismes que es determinin.

4. L’Administració de la Generalitat ha de posar a l’abast dels ajuntaments les solucions tecnològiques i els instruments necessaris per a facilitar-los l’adhesió, en igualtat de condicions, a la finestreta única empresarial.

5. La presentació d’una comunicació prèvia o una declaració responsable davant la finestreta única empresarial produeix els efectes establerts per l’article 13.3.

6. La finestreta única empresarial ha de trametre als ajuntaments la informació sobre les declaracions responsables o comunicacions prèvies rebudes que afectin llurs municipis.

1. La informació que les empreses puguin necessitar sobre els serveis i tràmits de les administracions públiques s’ha d’unificar en un únic portal electrònic, que ha d’estar a la disposició de les empreses.

2. Les administracions tenen l’obligació d’incloure en el portal electrònic únic la informació sobre els textos normatius, els règims d’intervenció administrativa i els requisits necessaris per a habilitar per a cada una de les activitats econòmiques.

3. El portal electrònic únic s’ha d’organitzar de manera que faciliti les relacions entre les empreses i les administracions públiques de Catalunya, i ha d’incorporar una carpeta per a cada empresa que dugui a terme activitats econòmiques a Catalunya.

4. A la carpeta a què fa referència l’apartat 3 s’hi han d’integrar totes les relacions que es produeixin amb les administracions públiques de Catalunya al llarg de la vida de l’empresa. La carpeta ha d’ésser compartida, compatible i interoperable, de manera que, d’acord amb els drets i deures de cada part, pugui ésser consultada i actualitzada tant per les mateixes empreses com per les administracions públiques, respectant el que estableix la normativa de protecció de dades i l’autonomia municipal.

5. La carpeta a què fan referència els apartats 3 i 4 actua com a repositori de documentació de l’empresa, per a fer efectiu el dret de no presentar els documents que es troben en poder de qualsevol administració.

1. Es crea la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, a l’efecte de seguir i avaluar la implantació de les mesures establertes per aquesta llei i d’establir mecanismes de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals.

2. L’objecte de la Comissió és impulsar el control, l’avaluació i la simplificació dels tràmits administratius que afecten l’activitat econòmica, evitar-ne les possibles contradiccions i identificar millores a introduir en la intervenció administrativa.

3. La Comissió té les funcions següents:

   1. Fer un seguiment de l’aplicació dels règims d’intervenció que afecten les activitats econòmiques innòcues i les activitats econòmiques de baix risc i de la implantació de la finestreta única empresarial per part de les administracions públiques de Catalunya i de la resta de mesures establertes per aquesta llei per a facilitar l’activitat econòmica.

   2. Analitzar i valorar les consultes i reclamacions presentades pels operadors econòmics i socials en virtut del que estableix l’article 10, donar suport a l’òrgan administratiu competent que ha d’evacuar la consulta o emetre l’informe i proposar, si escau, solucions respectuoses amb l’interès general.

   3. Identificar propostes de millora de la intervenció administrativa en l’activitat econòmica, proposar les accions necessàries per a implantar-les i fer-ne el seguiment.

   4. Acordar els mecanismes que han de permetre l’adhesió dels ens locals a la finestreta única empresarial.

   5. Identificar i proposar activitats econòmiques innòcues i activitats econòmiques de baix risc per a actualitzar els annexos I i II.

   6. Rebre informació sobre els plans de verificació, control i inspecció fets per les administracions públiques de Catalunya, i sobre el resultat d’aquests plans.

   7. Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada.

4. La Comissió, que té caràcter permanent, està formada per representants de l’Administració de la Generalitat i l’Administració local, i la presidència és exercida per un representant de la Generalitat.

5. La Comissió compta amb un consell assessor format per persones designades per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a Catalunya, les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació i per una representació dels col·legis professionals. El consell assessor ha de formular propostes a la Comissió sobre els temes de la seva competència, d’acord amb les funcions detallades a l’apartat 3.

6. El Govern ha d’establir l’organització, el règim de funcionament i la composició de la Comissió i del consell assessor.

   Títol III. Modificació de normes amb rang de llei

   Capítol I. Modificació en matèria de règim jurídic i de procediment administratiu

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 23 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   3. Les administracions públiques de Catalunya han de tenir cartes de serveis a disposició dels ciutadans, les empreses i els professionals, com a instruments per a la millora de la qualitat dels serveis, en els termes establerts per la normativa vigent.

2. S’afegeix un nou apartat, el 4, a l’article 23 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   4. Les unitats orgàniques de l’Administració de la Generalitat amb un rang mínim de direcció general han de disposar d’una carta de serveis per cadascun dels serveis finalistes que presten. Les cartes poden ésser individualitzades per cada servei o bé agrupades, s’han d’avaluar cada dos anys i s’han d’actualitzar, com a mínim, cada cinc anys.

3. S’afegeix un nou article, el 50 bis , a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   Article 50 bis. Informes

   1. Els informes han d’ésser facultatius i no vinculants, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial.

   »2. La tramesa d’informes entre les administracions públiques de Catalunya s’ha de fer electrònicament, mitjançant les plataformes habilitades a aquest efecte.

   »3. En la instrucció del procediment, s’han de demanar els informes que siguin preceptius d’acord amb la normativa reguladora del procediment. En el cas dels informes facultatius, l’òrgan peticionari ha de justificar de manera expressa la necessitat d’emetre’ls.

   »4. Els informes s’han d’emetre en el termini de deu dies, llevat que una disposició amb rang de llei n’estableixi un termini superior.

   »5. Si s’ha de sol·licitar més d’un informe en un mateix procediment, l’òrgan peticionari els ha de sol·licitar tots simultàniament, llevat que d’acord amb la normativa sectorial aplicable l’emissió d’un informe preceptiu requereixi el coneixement d’un informe previ també preceptiu.

   »6. Si un informe no s’ha emès en el termini establert, s’ha de continuar la tramitació del procediment, sens perjudici del que estableix la normativa de procediment administratiu en el supòsit d’informes preceptius.

   »7. No obstant el que estableix l’apartat 6, el procediment ha de continuar necessàriament i en tot cas si la persona interessada ho sol·licita expressament, excepte quan es tracti d’informes preceptius que siguin determinants per a la resolució del procediment, supòsit en el qual es pot interrompre el termini dels tràmits successius. La continuació del procediment produeix efectes una vegada transcorreguts deu dies des de la recepció de la sol·licitud per l’òrgan competent per tal de tramitar-la, la qual ha d’ésser comunicada a l’interessat.»

4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   3. Els convenis i els protocols s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que és accessible des del Portal de la Transparència.

5. S’afegeix una nova disposició addicional, la setzena, a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   Disposició addicional setzena. Identificació i autenticació dels ciutadans per a accedir a la signatura electrònica no avançada

   1. Les administracions públiques de Catalunya, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, han d’establir una solució d’interoperabilitat o compatibilitat dels sistemes d’identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada a partir de la utilització de claus concertades en un registre previ com a usuari, l’aportació d’informació coneguda per ambdues parts o altres sistemes no criptogràfics, en els termes i les condicions establerts per reglament.

   »2. Les claus concertades en un registre previ, la informació coneguda pels ciutadans i per les administracions públiques, i les dades i els codis alfanumèrics que figurin impresos en targetes identificadores o d’accés a serveis públics expedides per les administracions públiques, inclosa la targeta d’identificació sanitària, poden ésser emprats per a verificar la identificació i autenticació dels ciutadans i fer el registre electrònic de llur identitat sense certificat digital. En tot cas, la persona interessada ha d’ésser informada i requerida a consentir, pel mateix canal electrònic, que el procés de validació d’aquestes dades requereix la consulta de les seves dades en el fitxer corresponent.

   »3. El sistema d’identificació, autenticació i signatura electrònica no avançada és vàlid en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i aplicable en les seves relacions i actuacions amb els ciutadans, les entitats, fundacions i associacions inscrites en els registres públics, les empreses i altres organismes públics. Els termes, les condicions i els supòsits d’utilització d’aquest sistema de signatura electrònica i l’àmbit subjectiu d’aplicació han d’ésser determinats per ordre del conseller competent en matèria d’atenció ciutadana.»

6. S’afegeix una nova disposició addicional, la dissetena, a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, amb el text següent:

   Disposició addicional dissetena. Desplegament reglamentari de les lleis

   En el cas que calgui desplegar les lleis per reglament i que no s’hagi establert en quin termini, aquest ha d’ésser de sis mesos.»

   Capítol II. Modificació en matèria de règim local

1. S’afegeix un nou article, el 69 bis , al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, amb el text següent:

   Article 69 bis. Procediment voluntari per a la suspensió temporal de la prestació de determinats serveis per part dels municipis

   1. Els municipis han de prestar les activitats i els serveis que estableixen les lleis sectorials que els són aplicables, en exercici de les competències que aquestes els atribueixen.

   »2. Els municipis poden suspendre, excepcionalment i de manera temporal, la prestació d’activitats i serveis públics que els atribueix una llei sectorial de Catalunya si es troben en una situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal. La suspensió en cap cas no pot afectar els serveis mínims establerts per l’article 67.

   »3. El procediment per a suspendre la prestació dels serveis públics a què fa referència aquest article té caràcter voluntari i només es pot adoptar a iniciativa de l’entitat local. La suspensió s’ha de justificar per raons d’interès general, i s’ha de basar en l’acreditació de la situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal, d’acord amb el que s’estableix per reglament.

   »4. La tramitació de l’expedient, en els termes establerts per reglament, requereix un tràmit d’informació pública en el municipi i l’informe preceptiu dels departaments de l’Administració de la Generalitat competents per raó de la matèria, i s’ha de resoldre per resolució del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local, amb l’informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya. En el cas que hi hagi informes desfavorables, ha de resoldre el Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local.

   »5. La suspensió temporal del servei no pot ésser superior a dos anys. No obstant això, es pot prorrogar per períodes successius, en els termes establerts per reglament, si persisteixen les causes que la van motivar. L’aixecament de la suspensió i la recuperació per part de l’ajuntament, a iniciativa pròpia, de la prestació del servei es produeixen en els termes establerts per reglament.

   »6. La Comissió de Govern Local de Catalunya, d’ofici o a iniciativa d’un municipi, pot identificar mesures de suspensió temporal de la prestació d’activitats i serveis públics atribuïts per una llei sectorial de Catalunya i proposar les accions necessàries per a iniciar el procediment de suspensió.»

2. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 17 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactades de la manera següent:

   a) L’expedient s’inicia per acord de l’ajuntament o ajuntaments interessats o del consell o consells comarcals interessats, o bé l’inicia d’ofici el departament competent en matèria d’Administració local. Es pot iniciar també a petició dels veïns, en una majoria del 50%, com a mínim, del darrer cens electoral del municipi o de la part o parts d’aquest en el supòsit de segregació. En aquest últim cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes, a comptar des de la presentació de la petició en el registre municipal.

   b) Els acords municipals o comarcals sobre alteració de termes requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i s’han de sotmetre a informació pública per un període d’un mes. Les corporacions han de trametre els acords al departament competent en matèria d’Administració local juntament amb la resolució de les reclamacions i les al·legacions presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el mateix quòrum requerit per a l’acord inicial. També s’ha de fer aquesta tramesa quan l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns per a la segregació de part del municipi, encara que l’acord o els acords municipals no hi siguin favorables.»

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 18 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

   1. Correspon al Govern l’aprovació de tots els expedients d’alteració dels termes municipals promoguts d’acord amb el que disposa l’article 17, mitjançant decret adoptat a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d’Administració local. El Govern ha d’aprovar l’alteració dels termes municipals promoguda a iniciativa del municipi o dels veïns si es produeix l’acord favorable dels municipis interessats i no hi formulen objeccions els organismes consultius a què es refereix aquest article.

4. Es modifica l’article 19 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

   Article 19. Contingut del decret o la llei d’aprovació

   El decret o la llei han de determinar la delimitació dels termes municipals, el repartiment del patrimoni, l’assignació del personal, la forma en què s’han de liquidar els deutes o els crèdits contrets pels municipis i la fixació de la capitalitat, si escau. Aquestes determinacions s’han d’ajustar als pactes intermunicipals que es poden establir entre els municipis interessats.»

5. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 31 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactats de la manera següent:

   1. L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament i requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l’adopció de l’acord municipal, s’ha d’obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.

   2. L’acord municipal ha d’ésser tramès al departament competent en matèria d’Administració local.

   »3. Si la nova denominació acordada per l’ajuntament és susceptible d’ésser confosa amb la d’un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern, a proposta del departament competent en matèria d’Administració local, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb audiència prèvia del municipi interessat. A aquests efectes, el departament pot sol·licitar l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans.»

6. Es modifiquen les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 79 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactades de la manera següent:

   b) En el primer cas, l’ajuntament ha d’adoptar l’acord en el termini d’un mes a comptar de la presentació de la petició en el registre municipal.

   c) L’acord municipal sobre constitució de l’entitat municipal descentralitzada ha de determinar les competències que, d’acord amb l’article 82, ha d’assumir l’entitat, i el sistema de participació en els ingressos de l’ajuntament. L’acord s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública per un termini d’un mes; un cop transcorregut aquest termini, s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local, juntament amb la resolució de les al·legacions presentades, la qual s’ha d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres de la corporació. També s’ha de fer la tramesa quan l’expedient s’ha iniciat a instància dels veïns, encara que l’acord municipal no hi sigui favorable.»

7. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 119 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resten redactats de la manera següent:

   1. El projecte d’estatuts s’ha de sotmetre a informació pública, per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció d’anuncis als taulers d’edictes dels ajuntaments i la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   3. El projecte definitiu d’estatuts s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local perquè, en el termini d’un mes, emeti informe d’acord amb la legalitat vigent, un cop escoltat el consell comarcal.

8. Es modifica la lletra b de l’article 121 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactada de la manera següent:

   b) L’informe preceptiu i no vinculant del departament competent en matèria d’Administració local.

9. S’afegeix un nou apartat, el 4, a l’article 145 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, amb el text següent:

   4. Els ens locals han de trametre els actes i els acords a què fa referència l’apartat 1 per mitjans electrònics. A aquests efectes, han de respectar les condicions i els instruments establerts per reglament d’acord amb la normativa de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i, en tot cas, els principis de responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.

10. Es modifica l’apartat 3 de l’article 206 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    3. L’adquisició de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix:

    a) El compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

    »b) En el cas dels béns immobles o de drets sobre aquests béns, la valoració pericial d’un tècnic o tècnica local. Es pot fer l’adquisició directa de béns immobles si ho requereixen les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei que es vol satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. En aquests casos, es requereix l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor dels béns excedeix els 100.000 euros. L’informe s’ha d’emetre en un termini de vint dies. En la resta de casos, s’ha d’incorporar l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només requereixen l’informe previ del departament si el valor del bé excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. Es pot fer l’adquisició directa en el supòsit d’urgència extrema, amb l’informe previ del secretari o secretària de l’entitat local, amb l’acreditació d’aquesta situació.

    »c) En el cas de valors mobiliaris, l’informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances. L’informe s’ha d’emetre en un termini de vint dies.»

11. Es modifica l’article 209 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    Article 209. Alienació i gravamen

    1. L’alienació de béns i drets patrimonials a títol onerós requereix el compliment de les normes sobre contractació de béns i drets de patrimoni local.

    »2. Per a alienar o gravar béns immobles patrimonials, s’han de tenir en compte les regles següents:

    »a) L’alienació de béns immobles patrimonials es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari per a l’alienació d’immobles és el concurs.

    »b) Es pot acordar la subhasta de béns que, per llur emplaçament, naturalesa i característiques, siguin inadequats per a atendre les directrius derivades de polítiques públiques d’habitatge.

    »c) Es pot acordar l’adjudicació directa si ho requereixen les particularitats del bé, les necessitats que es volen satisfer o les limitacions del mercat immobiliari.

    »d) Cal l’informe previ del departament competent en matèria d’Administració local si el valor del bé o del gravamen excedeix els 100.000 euros. Si no s’excedeix aquest valor s’ha d’incorporar un informe previ del secretari o secretària de l’entitat local. L’informe del departament s’ha d’emetre en un termini de vint dies. Si l’informe del departament no és favorable, el ple ha d’adoptar l’acord d’alienació amb els requisits que estableix l’article 47.2 de la Llei de l’Estat 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. En els municipis de gran població i en el municipi de Barcelona només es requereix l’informe previ del departament si el valor del bé o del gravamen excedeix del 25% dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació.

    »e) Cal la valoració pericial del tècnic o tècnica local que acrediti l’apreuament dels béns o del gravamen.

    »f) La constitució de càrregues i gravàmens sobre béns patrimonials ha de respectar, si escau, els requisits establerts per a l’alienació.

    »3. Per a alienar valors mobiliaris, cal l’informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances, que s’ha d’emetre en un termini de vint dies.

    »4. En cap cas no es poden alienar béns immobles patrimonials per a finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis públics locals.»

12. S’afegeix un nou article, el 216 bis , al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    Article 216 bis. Mutació demanial entre administracions públiques

    1. Les mutacions demanials, enteses com a canvis de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense que perdin la naturalesa jurídica, es poden produir:

    »a) Per raó de nous fins públics presos en consideració.

    »b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en l’atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració.

    »c) Per la imposició d’afectacions secundàries, en ésser compatible el bé amb dos fins o més.

    »2. També es produeix una mutació demanial si els béns de domini públic dels ens locals i llurs organismes públics es poden afectar a serveis d’altres administracions públiques per a destinar-los a un ús públic o servei públic de llur competència. La mutació demanial entre administracions públiques no altera el caràcter demanial dels béns.

    »3. Les mutacions demanials requereixen l’acord de l’ens local en el qual s’acrediti l’oportunitat del canvi.

    »4. El procediment per a fer la mutació demanial ha de complir els requisits establerts per reglament.»

13. Es modifica l’article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    Article 236. Modalitats d’intervenció

    1. Els ens locals poden intervenir l’activitat dels ciutadans pels mitjans següents:

    »a) L’aprovació d’ordenances i bans.

    »b) La submissió a llicència i a altres actes de control preventiu. Si es tracta de l’accés i de l’exercici d’activitats, el règim d’intervenció s’ha d’establir de conformitat amb la normativa reguladora del lliure accés a les activitats de serveis i a l’exercici d’aquestes activitats.

    »c) La submissió a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu.

    »d) Ordres individuals de mandat.

    »2. L’activitat d’intervenció s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis de legalitat, de no-discriminació, de necessitat i proporcionalitat amb l’objectiu que es persegueix, i de respecte a la llibertat individual.

    »3. L’exercici d’activitats no s’ha de sotmetre a intervenció administrativa prèvia mitjançant autorització o altres actes de control preventiu. Excepcionalment, poden exigir-se actes de control preventiu:

    »a) Si alguna de les raons imperioses d’interès general reconegudes pel dret comunitari justifica la intervenció pública, mitjançant el mecanisme de l’autorització, a fi de preservar determinats béns i interessos generals.

    »b) Si el nombre d’operadors econòmics del mercat és limitat com a conseqüència de l’escassetat de recursos naturals, la utilització de domini públic, l’existència d’impediments tècnics o l’existència de serveis públics sotmesos a tarifes regulades.

    »4. En el cas que concorrin autoritzacions d’una entitat local i d’una altra administració, l’entitat local ha de motivar expressament la necessitat de l’autorització i l’interès general concret que es pretén protegir, i justificar que aquest interès no estigui ja cobert mitjançant una altra autorització ja existent.

    »5. En el cas que l’exercici d’activitats no requereixi autorització habilitant i prèvia, les entitats locals han d’establir i planificar els procediments de comunicació necessaris i els de verificació posterior del compliment dels requisits per a l’exercici de l’activitat per part dels interessats, establerts per la legislació sectorial.

    »6. S’ha d’escollir sempre el mitjà de control menys intens, d’entre els que permetin protegir l’interès general de què es tracti.»

14. Es modifica l’article 249 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    Article 249. Gestió del servei públic

    1. La facultat d’establir el sistema de gestió dels serveis públics correspon a la potestat d’autoorganització dels ens locals.

    »2. Els serveis públics de competència local s’han de gestionar, de la manera més sostenible i eficient, directament o indirectament.

    »3. La gestió directa dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant les formes següents:

    »a) Gestió del mateix ens local.

    »b) Organisme autònom local.

    »c) Entitat pública empresarial local.

    »d) Societat mercantil local amb capital social íntegrament públic.

    »4. Només es pot fer ús de les formes a què fan referència les lletres c i d de l’apartat 3 si queda acreditat, amb una memòria justificativa elaborada a aquest efecte, que són més sostenibles i eficients que les formes establertes per les lletres a i b , tenint en compte els criteris de rendibilitat econòmica i recuperació de la inversió, en els termes de la normativa de règim local.

    »5. La gestió indirecta dels serveis públics es pot dur a terme mitjançant qualsevol de les formes establertes per la normativa de contractes del sector públic per al contracte de gestió de serveis públics.

    »6. Els serveis públics locals que impliquen l’exercici de potestats públiques o la salvaguarda dels interessos generals de les entitats locals no es poden prestar per gestió indirecta ni tampoc mitjançant una societat mercantil amb capital íntegrament públic.»

    Capítol III. Adaptació de la normativa sectorial als règims d’intervenció introduïts al capítol I

1. S’afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

   12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat superior a 10.000 m 3 .

2. Se suprimeixen els epígrafs 6.9, 11.8, 12.27, 12.28, 12.29, 12.30, 12.40 i 12.58 de l’annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

3. S’afegeix un nou epígraf, el 12.59, a l’annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

   12.59. Emmagatzematge o manipulació de biomassa d’origen vegetal (aprofitaments forestals, tractaments silvícoles, restes de jardineria, cultius energètics, serradures...) o de productes d’aquesta biomassa (llenya, pèl·let, estella, briquetes...) amb una capacitat inferior a 10.000 m 3 .

1. Es modifica l’article 20 de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, que resta redactat de la manera següent:

   Article 20. Intervenció municipal

   1. Les administracions municipals a les quals correspongui tramitar les llicències d’obres, en exercici de llur competència municipal en matèria de prevenció d’incendis i sens perjudici de les altres actuacions que duguin a terme d’acord amb el que estableixi la normativa de règim local, abans de dictar la resolució corresponent han de verificar, en els casos que ho determinin la normativa tècnica, la normativa reguladora d’aquestes llicències o la normativa municipal dictada a l’efecte, que els projectes tècnics aportats pels sol·licitants, que han d’ésser signats per un tècnic o tècnica competent, s’ajusten a la normativa vigent de prevenció i seguretat en matèria d’incendis. En els supòsits detallats en l’annex 1, aquesta verificació l’ha de fer l’Administració de la Generalitat d’acord amb l’article 22, i l’acte de comprovació s’ha de fer d’acord amb les condicions establertes per l’article 25.

   »2. Els establiments o les activitats subjectes a comunicació prèvia, d’acord amb llur regulació específica o d’acord amb la Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, que no estiguin inclosos en l’annex 1 no requereixen la verificació de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis prèviament a llur posada en funcionament. La comunicació prèvia s’ha de lliurar juntament amb un projecte tècnic redactat i signat per un tècnic o tècnica competent i amb una certificació tècnica d’adequació de l’establiment a les mesures de prevenció i seguretat en matèria d’incendis d’acord amb la reglamentació tècnica aplicable, signada per un tècnic o tècnica competent.

   »3. Els establiments o activitats subjectes a declaració responsable, d’acord amb llur regulació específica o d’acord amb la Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, que no estiguin inclosos en l’annex 1 no requereixen la verificació de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis prèviament a llur posada en funcionament. La declaració responsable ha de contenir l’asseveració que el titular disposa d’un certificat tècnic, signat per un tècnic o tècnica competent, relatiu al compliment de les condicions tècniques exigibles a l’establiment o activitat, incloses les relatives a la prevenció i seguretat en matèria d’incendis, i ha d’incorporar les dades identificadores del tècnic o tècnica competent.

   »4. Els establiments o activitats inclosos en l’annex 1 –els quals es consideren de risc important– que no requereixen llicència d’obres i no es troben subjectes a llicència municipal per a establiments oberts al públic resten subjectes a l’informe previ per risc d’incendi emès per la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, amb la presentació prèvia a l’Administració municipal corresponent del projecte tècnic descriptiu i justificatiu del compliment de la reglamentació tècnica aplicable en matèria d’incendis. Sobre aquests establiments s’ha de fer l’acte de comprovació d’acord amb les condicions establertes per l’article 25.

   »5. Els establiments o activitats inclosos en l’annex 1 –els quals es consideren de risc important– que es troben subjectes a un règim de llicència municipal per a establiments oberts al públic resten subjectes al règim d’intervenció administrativa en matèria d’incendis per part de l’Administració de la Generalitat, el qual s’integra en els processos d’obtenció d’aquesta llicència.

   »6. Les administracions municipals poden exercir l’acció inspectora i, si escau, el règim sancionador que correspongui sobre els establiments, les activitats i els edificis posteriorment a la posada en funcionament o l’ocupació, i poden establir plans i programes d’inspecció. A aquests efectes, les administracions municipals poden adaptar l’organització, en la mesura del que sigui convenient, als procediments i les condicions establerts per la secció quarta, referida a la inspecció, i per la secció cinquena, referida al règim sancionador, del capítol III del títol IV, complementàriament als procediments i les normes de règim local.»

2. S’afegeix un nou article, el 22 bis , a la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, amb el text següent:

   Article 22 bis. Informe preceptiu per risc d’incendi

   1. Per a exercir activitats subjectes a control preventiu de la Generalitat, d’acord amb aquesta llei, que no requereixen llicència d’obres ni tampoc llicència per establiments oberts al públic, cal l’obtenció d’un informe preceptiu per risc d’incendi.

   »2. L’interessat ha de sol·licitar l’emissió de l’informe previ presentant el document de sol·licitud, acompanyat de la documentació establerta per l’article 22, a l’ajuntament on s’ha d’exercir l’activitat on hi haurà la instal·lació o l’establiment.

   »3. Els serveis municipals han de trametre la documentació a la direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, la qual ha d’analitzar la documentació presentada i emetre l’informe, que té caràcter vinculant. La direcció general competent en matèria de prevenció i extinció d’incendis, una vegada emès l’informe, l’ha de trametre a l’ajuntament corresponent, per tal que el notifiqui a l’interessat.»

3. Se suprimeixen els epígrafs 12, 13 i 14 de l’annex 1 de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

1. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 9 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   8. El planejament urbanístic i les ordenances sobre edificació i ús del sòl no poden establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis. Per reglament s’han de regular les raons imperioses d’interès general que, d’acord amb la mateixa Directiva de serveis, permetin exceptuar-ne l’aplicació. Aquestes restriccions s’han d’ajustar als principis de necessitat, proporcionalitat i no-discriminació i quedar pertinentment justificada en la memòria del pla en ponderació amb la resta d’interessos generals considerats en el planejament.

2. Es modifica l’article 187 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que resta redactat de la manera següent:

   Article 187. Actes subjectes a llicència urbanística

   1. Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter, els actes següents:

   »a) Els moviments de terra i les esplanacions dels terrenys.

   »b) Les parcel·lacions urbanístiques.

   »c) La construcció d’edificis de nova planta i la intervenció en els edificis ja existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic i la demolició total o parcial.

   »d) La primera utilització i ocupació parcial dels edificis.

   »e) El canvi dels edificis a un ús residencial.

   »f) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.

   »g) L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

   »h) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars, llevat que els murs perimetrals d’aquestes instal·lacions siguin inferiors a un metre d’alçària.

   »i) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva.

   »j) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

   »k) La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa.

   »l) Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.

   »m) La instal·lació de cases prefabricades o instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents.

   »n) La instal·lació d’infraestructures de serveis de subministrament d’energia, d’aigua, de sanejament, de telefonia o altres serveis similars, i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions, excepte les infraestructures relatives a les xarxes públiques de comunicacions electròniques que, d’acord amb la legislació sobre telecomunicacions, estiguin subjectes al règim de declaració responsable que s’hi estableix.

   »2. També estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’article 187 ter :

   »a) La intervenció en els béns sotmesos a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.

   »b) Els usos i les obres provisionals.

   »c) Els actes relacionats a l’article 187 bis , excepte els de la lletra g , que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat.»

3. S’afegeix un nou article, el 187 bis , al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   Article 187 bis. Actes subjectes a comunicació prèvia

   Estan subjectes a la comunicació prèvia, amb les excepcions que estableixen els articles 187.2 i 187 ter, els actes següents:

   »a) Les construccions i instal·lacions de nova planta, i les obres d’ampliació, reforma, modificació, rehabilitació o demolició total o parcial de construccions i instal·lacions existents que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, no requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic.

   »b) La primera utilització i ocupació dels edificis.

   »c) El canvi d’ús dels edificis i les instal·lacions, excepte a ús residencial.

   »d) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

   »e) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

   »f) La formalització d’operacions jurídiques que, sense constituir o modificar un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, comporten un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior.

   »g) Els actes subjectes a intervenció que es duguin a terme en sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat i que estiguin emparats en un projecte d’actuació específica o en un pla urbanístic que ordeni amb el mateix detall els terrenys afectats, sempre que no requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació.»

4. S’afegeix un nou article, el 187 ter , al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   Article 187 ter . Actes no subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia

   No estan subjectes a intervenció mitjançant llicència urbanística o comunicació prèvia els actes següents:

   »a) Les obres d’urbanització incloses en els plans o els projectes d’urbanització.

   »b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en els projectes de reparcel·lació.

   »c) Els actes i les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, si no requereixen projecte tècnic o si la mateixa ordre o l’acte que n’ordena l’execució subsidiària incorpora el projecte tècnic requerit.

   »d) En sòl no urbanitzable i urbanitzable no delimitat:

   »Primer. Els moviments de terra, l’explanació de terrenys, l’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals i la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executin a l’empara d’un instrument d’ordenació forestal o sota la intervenció de l’administració forestal i de l’administració competent en matèria de medi ambient.

   »Segon. La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que s’executi sota la intervenció d’una administració competent en matèria de protecció del domini públic i de l’administració competent en matèria de medi ambient.»

   Capítol IV. Modificació en matèria forestal

S’afegeix un nou article, el 23 bis , a la Llei 6/1988, del 3 de març, forestal de Catalunya, amb el text següent:

Article 23 bis

1. No obstant el que estableix l’article 23.2, en el cas de superfícies que en els darrers vint anys han esdevingut forestals per abandonament de l’activitat agrícola, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim de comunicació si la superfície és de fins a dues hectàrees i la recuperació de l’activitat agrícola es fa sense alterar la topografia del terreny.

»2. El que estableix l’apartat 1 no és aplicable en superfícies que afecten espais naturals de protecció especial, espais de la Xarxa Natura 2000 o forests catalogades d’utilitat pública. En aquest cas, el canvi de l’activitat forestal a l’activitat agrícola està sotmès a règim d’autorització.»

Disposicions addicionals

Primera. Adopció per l’Administració del model de finestreta única empresarial

1. Les administracions públiques de Catalunya, per a fer efectiu l’exercici de les funcions establertes per l’article 14, han d’adoptar el model organitzatiu de la finestreta única empresarial. Els ens locals, per a prestar d’una manera eficient aquest servei, poden emprar les solucions tecnològiques que el Consorci Administració Oberta de Catalunya els posa a l’abast o bé solucions pròpies, sempre que siguin interoperables amb els sistemes d’informació de la Generalitat.

2. La finestra única empresarial i el portal únic per a les empreses, a què fan referència els articles 15 i 16, han d’integrar totes les administracions públiques de Catalunya i estar plenament operatius en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, llevat dels municipis que hagin d’integrar solucions tecnològiques pròpies, els quals disposaran de sis mesos addicionals.

   Segona. Mesures de simplificació documental en els procediments administratius

1. El Govern, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per reglament ha d’adoptar mesures de simplificació documental en els procediments administratius per mitjà dels quals les empreses han de facilitar a les administracions públiques de Catalunya les dades necessàries per a iniciar l’activitat, si aquestes dades són als arxius de les dites administracions o es poden aconseguir d’altres administracions per mitjans electrònics.

2. Les administracions públiques de Catalunya han d’impulsar els mecanismes perquè les dades úniques a què fa referència aquesta disposició es puguin incorporar als diferents sistemes d’informació de cada unitat orgànica que les necessiti, sens perjudici del compliment de la normativa de protecció de dades.

   Tercera. Substitució de referències i remissions en el text refós de la Llei d’urbanisme

1. Les referències a la llicència urbanística fetes pel text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, s’han d’entendre fetes a la comunicació prèvia en el cas que, d’acord amb l’article 22 d’aquesta llei, aquest règim d’intervenció substitueixi el de la llicència urbanística.

2. Es modifiquen les remissions següents del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost:

   1. En l’article 190.1, on hi diu «article 187.1» hi ha de dir «article 187».

   2. En l’article 218.1, on hi diu «article 187.2. r » hi ha de dir «article 187.1. k .».

3. S’afegeix un nou apartat, l’1 bis , a l’article 53 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

   1 bis. En el cas que en els terrenys a què fa referència l’apartat 1 hi hagi prevista la gestió del planejament pel sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació, es poden autoritzar nous usos de caràcter provisional a partir de la inscripció en el Registre de la propietat del projecte de reparcel·lació. Els usos autoritzats no poden tenir un termini de vigència superior als set anys a comptar de la data d’inscripció del projecte de reparcel·lació, i només es poden autoritzar en les finques edificades abans de l’inici del projecte de reparcel·lació, de conformitat amb el planejament que s’executa, i sempre que no impedeixin la futura execució de les previsions. Les obres necessàries per al desenvolupament dels usos autoritzats amb caràcter provisional se sotmeten al règim establert per a les construccions i instal·lacions que estan fora d’ordenació.

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 53 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els usos provisionals autoritzats han de cessar i les obres provisionals autoritzades s’han de desmuntar o enderrocar quan ho acordi l’administració actuant, o quan hagi transcorregut el termini de vigència establert en l’acord d’autorització, sense que en cap cas els afectats tinguin dret a percebre indemnització.

   Quarta. Impuls i implantació de la finestreta única empresarial

1. L’Oficina de Gestió Empresarial és la responsable d’impulsar i implantar la finestreta única empresarial de les administracions públiques a Catalunya.

2. L’Oficina, en col·laboració amb les diferents unitats administratives responsables, ha de coordinar i dur a terme les accions necessàries per a fer efectiu el desplegament de la finestreta única empresarial a Catalunya. A aquest efecte, ha d’impulsar la definició, la implantació i l’actualització de les eines i els mecanismes tecnològics perquè l’inici o la modificació d’una activitat econòmica es pugui fer de manera àgil, senzilla i immediata pel canal que esculli el titular de l’activitat.

   Cinquena. Mesures per a l’aplicació efectiva d’aquesta llei

   Les administracions públiques que tenen atribuïdes les competències en matèria de cooperació i assistència als governs locals poden adoptar les mesures instrumentals i de foment necessàries per a aplicar aquesta llei, entre les quals l’exercici de les facultats d’intervenció, inspecció i sanció en matèria d’activitats econòmiques.

   Sisena. Contingut del certificat tècnic

   El contingut del certificat tècnic per a la posada en funcionament de les activitats, a què fa referència l’article 13, es pot concretar per ordre del departament competent en matèria de prevenció, extinció d’incendis i salvaments.

   Setena. Documentació necessària per a l’inici d’activitats que requereixen informe preceptiu favorable per risc d’incendi

1. L’informe preceptiu favorable per risc d’incendi, a què fa referència l’article 21, per si mateix no habilita per a l’inici de les activitats que el requereixen. Per a poder iniciar l’activitat, la persona interessada ha d’obtenir i presentar a l’ajuntament un certificat d’acte de comprovació favorable en matèria de prevenció i seguretat pel que fa a incendis i acreditar el compliment dels requisits i les determinacions ambientals d’acord amb la normativa sobre prevenció i control ambiental de les activitats.

2. El titular pot sol·licitar una única actuació de control per part d’una entitat col·laboradora de l’Administració que acrediti el compliment dels requisits exigibles tant en matèria d’incendis com en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats.

   Vuitena. Regles aplicables fins que la Llei 6/2009 s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013

1. Mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la present disposició.

2. Pel que fa a la denominació de procediments, documents i actes administratius que se’n deriven, s’estableixen les regles següents:

   1. El procediment que en la Llei 6/2009 es denomina procediment d’avaluació ambiental passa a denominar-se procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària , i el procediment que en la Llei 6/2009 es denomina procediment de decisió prèvia d’avaluació ambiental passa a denominar-se procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada .

   2. L’ informe de sostenibilitat ambiental preliminar a què fa esment la Llei 6/2009 passa a denominar-se document inicial estratègic ; el document de referència a què fa esment la Llei 6/2009 passa a denominar-se document d’abast de l’estudi ambiental estratègic , i l’ informe de sostenibilitat ambiental a què fa esment la Llei 6/2009 passa a denominar-se estudi ambiental estratègic .

   3. La documentació ambiental que cal presentar per a iniciar el procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada, a més de l’esborrany del pla o programa, es denomina document ambiental estratègic .

   4. L’acord sobre la memòria ambiental establert per la Llei 6/2009, que posa fi al procediment d’avaluació ambiental, queda substituït per la declaració ambiental estratègica. La decisió prèvia d’avaluació ambiental establerta per la dita llei passa a denominar-se informe ambiental estratègic .

3. Pel que fa a terminis, s’estableixen les regles següents:

   1. El termini de consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades que fa l’òrgan ambiental en el procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària i en el procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada és d’un mes.

   2. El termini per a formular l’informe ambiental estratègic en el procediment d’avaluació ambiental estratègica simplificada és d’un mes, un cop transcorregut el termini de les consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

   3. El termini per a formular la declaració ambiental estratègica en el procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària és de tres mesos, a comptar de la recepció de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet.

4. Pel que fa a resolució de discrepàncies, correspon al conseller del departament competent en matèria de medi ambient resoldre les discrepàncies entre l’òrgan competent per a aprovar un pla o programa i l’òrgan ambiental sobre el contingut de l’informe ambiental estratègic o de la declaració ambiental estratègica, si el pla o programa es refereix a matèries que són competència del mateix departament, i al Govern si es refereix a matèries que són competència d’un departament diferent.

5. Pel que fa a l’avaluació ambiental estratègica simplificada, en el cas que el promotor d’un pla o programa, o de la modificació d’un pla o programa, subjecte a avaluació ambiental estratègica simplificada consideri, sense necessitat de cap estudi o treball addicional, que no té efectes significatius sobre el medi ambient, la informació del document ambiental estratègic ha de consistir en la justificació d’aquesta circumstància. Si l’òrgan ambiental constata que el pla o programa, o la modificació del pla o programa, no té efectes significatius sobre el medi ambient ni hi ha cap administració pública afectada, pot determinar directament en l’informe ambiental estratègic que el pla o programa, o la modificació del pla o programa, no té efectes significatius sobre el medi ambient, sense necessitat de fer cap consulta prèvia.

6. Pel que fa a l’avaluació ambiental estratègica del planejament urbanístic, s’estableixen les regles següents:

   1. Són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària:

      Primer. Els plans d’ordenació urbanística municipal.

      Segon. Els plans parcials urbanístics de delimitació.

      Tercer. El planejament urbanístic que estableixi el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que pugui tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural.

      Quart. Les modificacions dels plans urbanístics que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental o que puguin tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 en els termes establerts per la Llei 42/2007 o en altres espais del Pla d’espais d’interès natural.

      Cinquè. Les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària que constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

      Sisè. Els instruments de planejament urbanístic inclosos en l’apartat b , si així ho determina l’òrgan ambiental en l’informe ambiental estratègic o a sol·licitud del promotor.

   2. Són objecte d’avaluació ambiental estratègica simplificada:

      Primer. Els plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic.

      Segon. Els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable no inclosos en l’apartat tercer de la lletra a en el cas que desenvolupin planejament urbanístic general no avaluat ambientalment o planejament urbanístic general avaluat ambientalment si aquest ho determina.

      Tercer. Les modificacions dels plans urbanístics dels apartats primer i segon que constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

      Quart. Les modificacions dels plans urbanístics que són objecte d’avaluació ambiental estratègica ordinària que no constitueixin variacions fonamentals de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla, però que produeixin diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència.

   3. No han d’ésser objecte d’avaluació ambiental estratègica, per la manca d’efectes significatius que produeixen sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat avaluats en el planejament urbanístic general:

      Primer. El planejament urbanístic derivat no inclòs en l’apartat tercer de la lletra a que es refereix només a sòl urbà o que desenvolupa planejament urbanístic general avaluat ambientalment.

      Segon. Les modificacions de planejament urbanístic no incloses en l’apartat quart de la lletra a que es refereixen només a sòl urbà.

   4. En el cas de plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable que no qualifiquin sòl, si llur contingut es restringeix a l’establiment d’actuacions executables directament sense requerir el desenvolupament de projectes d’obres posteriors, no s’aplica cap procediment d’avaluació ambiental estratègica. Aquests plans han de seguir el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinària o simplificada, si escau.

   5. L’òrgan ambiental pot determinar que no tenen efectes significatius sobre el medi ambient les modificacions dels plans urbanístics que no constitueixen variacions fonamentals de llurs estratègies, directrius i propostes o llur cronologia i que no produeixen diferències en els efectes previstos o en la zona d’influència. Per a obtenir aquesta declaració, el promotor, en la fase preliminar de l’elaboració de la modificació, ha de presentar una sol·licitud en què justifiqui les circumstàncies descrites. El termini per a adoptar i notificar la declaració és d’un mes des de la presentació de la sol·licitud. La manca de resolució expressa té efectes desestimatoris.

7. Les prescripcions contingudes en l’apartat 6 comporten la no-aplicació dels preceptes següents de la Llei 6/2009: les lletres c i d de l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 7; les lletres c i d , i la lletra e pel que fa a la referència a les lletres c i d , de l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 8; i l’apartat 2 de l’annex 1.

8. Els procediments d’avaluació ambiental estratègica iniciats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per les prescripcions de la Llei 6/2009 en allò que no contradigui la normativa bàsica continguda en la Llei de l’Estat 21/2013 i en la resta, per les prescripcions d’aquesta normativa bàsica.

   Novena. Presentació al Govern de projectes per a l’impuls de l’activitat econòmica

1. El conseller del departament competent en matèria d’indústria, en el marc d’aquesta llei i sens perjudici de les competències atribuïdes als diferents departaments, per a impulsar l’activitat econòmica pot proposar al Govern, perquè els aprovi, projectes d’interès general que afavoreixin els processos de transformació sectorial o reconversió industrial d’àmbits en què històricament hagi predominat un únic tipus d’indústria, l’explotació de recursos naturals, com ara els jaciments i altres recursos geològics, o similars, i que estiguin en fase de disminució important, de transformació o de tancament de l’activitat principal.

2. L’aprovació dels projectes a què fa referència l’apartat 1 comporta la subjecció dels projectes als principis d’aquesta llei en matèria de simplificació administrativa, en l’exercici de les activitats econòmiques, per tal que els dits projectes es materialitzin d’una manera eficaç i eficient, en compliment de les finalitats establertes per l’article 3.

3. La configuració i l’aprovació dels tipus de projectes a què fa referència l’apartat 1 ha de contribuir a potenciar tant la coordinació, col·laboració i assistència entre administracions i ens públics amb competències en l’àmbit concret sobre el qual recaiguin, com també la col·laboració entre el sector públic i el privat. A aquest efecte, es poden subscriure els convenis i establir els instruments de col·laboració que calguin.

4. L’aprovació dels projectes establerts per l’apartat 1 pot tenir la consideració de sector d’interès supramunicipal als efectes que determina l’article 56.1. g de la Llei d’urbanisme.

   Disposicions transitòries

   Primera. Règim dels procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei

   Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es regeixen per la normativa anterior, sens perjudici del dret de la persona interessada a desistir del procediment iniciat i acollir-se a les disposicions d’aquesta llei.

   Segona. Adaptació reglamentària

   Mentre el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, del 13 de maig, no s’adapti a l’article 22 d’aquesta llei:

   1. Les remissions internes del Reglament als articles 5, 6 i 71 s’han d’entendre fetes al règim d’intervenció que resulta de l’article 22 d’aquesta llei.

   2. Els articles 33 a 36 del Reglament s’han de continuar aplicant als supòsits d’obres que, d’acord amb l’article 22 d’aquesta llei, passen a subjectar-se al règim de comunicació prèvia.

   Tercera. Tramesa de comunicacions relatives a l’inici d’activitats empresarials abans de l’adhesió dels ajuntaments a la finestreta única empresarial

   Mentre no s’hagi fet efectiva l’adhesió dels ajuntaments a la finestreta única empresarial, qualsevol comunicació relativa a l’inici d’una activitat empresarial presentada a les administracions públiques de Catalunya s’ha de trametre a l’administració competent per mitjà de l’extranet de les administracions públiques de Catalunya (EACAT), amb l’objectiu que sigui compartida per a evitar una doble càrrega administrativa als ciutadans.

   Disposició derogatòria

1. Es deroguen els apartats 1 i 2 de l’article 5 i els articles 6 i 71 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, del 13 de maig.

2. Es deroga la disposició addicional segona del Decret legislatiu 3/2010, del 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

3. Es deroguen l’apartat 2 de l’article 18, els articles 258 a 268 i els articles 272 a 281 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

4. Es deroguen tots els preceptes de disposicions amb rang igual o inferior a aquesta llei que hi siguin contraris.

   Disposicions finals

   Primera. Adequació normativa

   Les disposicions legals i reglamentàries que s’oposin al que estableix aquesta llei s’hi han d’adequar en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la dita norma.

   Segona. Simplificació i racionalització dels registres administratius

   El Govern ha de simplificar i racionalitzar els registres administratius de la seva competència que incideixin en l’activitat econòmica, proposant o adoptant les modificacions normatives necessàries.

   Tercera. Obligació dels plans urbanístics i les ordenances d’avaluar el compliment de la Directiva de serveis i la normativa de transposició

1. Les modificacions dels plans urbanístics i de les ordenances municipals sobre edificació i ús del sòl no adaptats al que disposa l’article 22.1 que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que pel contingut de la modificació sigui factible, han d’incorporar a la memòria una avaluació a l’efecte de determinar si contenen alguna restricció a l’accés o a l’exercici de les activitats econòmiques que no compleixi les condicions exigides per la Directiva de serveis i la normativa de transposició i, si escau, eliminar-la.

2. La Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica, sens perjudici del que estableix la disposició addicional cinquena, ha de posar a disposició de les administracions públiques de Catalunya formularis i mètodes d’avaluació en aquesta matèria.

   Quarta. Entrada en vigor

1. Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

2. Els apartats 2, 3 i 8 de la disposició addicional vuitena són aplicables des de l’entrada en vigor a Catalunya de la Llei de l’Estat 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, és a dir, des del 12 de desembre de 2014. La resta de regles de la dita disposició addicional entren en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 21 de juliol de 2015

   Artur Mas i Gavarró

   President de la Generalitat de Catalunya

   Meritxell Borràs i Solé

   Consellera de Governació i Relacions Institucionals

   Annex I. Activitats sotmeses a règim de declaració responsable

   Observacions generals

   La classificació següent s’aplica a totes les activitats descrites sempre que es facin en un establiment. Per tant, resten exemptes de presentar la declaració responsable les activitats professionals, científiques i tècniques (grup M) i les activitats administratives i serveis auxiliars (epígrafs 821, 822, 823 i 829 del grup N) que es desenvolupen a l’habitatge particular.

   Classificació	Descripció	Declaració responsable	Observacions
   F			Construcció
   41		Construcció d’immobles
   	411	Promoció immobiliària	Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	412	Construcció d’edificis	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   42		Construcció d’obres d’enginyeria civil
   	421	Construcció de carreteres, vies fèrries, ponts i túnels	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	422	Construcció de xarxes	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	429	Construcció d’altres obres d’enginyeria civil	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   43		Activitats especialitzades de la construcció
   	431	Preparació d’obres	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	432	Instal·lacions d’edificis i obres	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	433	Acabament d’edificis	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   	439	Altres activitats especialitzades construcció	Sense magatzem de materials. Si disposen d’oficines, s’aplica DR si la superfície construïda del local =500 m2.
   G			Comerç a l’engròs i al detall
   46		Comerç a l’engròs i intermediaris, excepte vehicles de motor	Només s’hi poden considerar els establiments comercials pròpiament, i no els d’ús industrial, als quals és aplicable el RSCIEI. A aquest efecte, els comerços a l’engròs que cal considerar establiments industrials són els que superen els 3 milions de MJ de càrrega de foc o bé aquells on no és possible l’autoabastament personal per a superar l’alçada d’emmagatzematge que ho possibilita.
   	461	Intermediaris comerç	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	463	Comerç a l’engròs d’aliments, begudes i tabac	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.	Se n’exclou el comerç a l’engròs de productes d’origen animal.
   	464	Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	465	Comerç a l’engròs d’equips per a les TIC	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	466	Comerç engròs d’altra maquinària i equips	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	467	Altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	469	Comerç a l’engròs no especialitzat	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   47		Comerç al detall, excepte vehicles de motor i motocicletes
   	471	Comerç al detall en establiments no especialitzats	Si la superfície construïda =120 m2.
   	472	Comerç al detall d’aliments, begudes i tabac	Si la superfície construïda =120 m2.
   	474	Comerç al detall d’equips per a les TIC	Si la superfície construïda =120 m2.
   	475	Comerç al detall d’altres articles d’ús domèstic	Si la superfície construïda =120 m2.
   	476	Comerç al detall d’articles culturals i recreatius	Si la superfície construïda =120 m2.
   	477	Comerç al detall d’altres articles en establiments	Si la superfície construïda =120 m2.
   	479	Comerç al detall fora d’establiments	Si la superfície construïda =120 m2.
   H			Transport i emmagatzematge
   49		Transport terrestre; transport per canonades
   	494	Transport de mercaderies per carretera i mudances	Si s’aplica a empreses de transport o transportistes professionals amb un màxim de 2 vehicles i sense magatzem regulador.
   53		Activitats postals i de correus
   	531	Activitats postals nacionals	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   	532	Altres activitats postals i de correus	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda =120 m2.
   I			Hostaleria
   55		Serveis d’allotjament
   	552	Allotjaments turístics i altres de curta durada	Aplicable als establiments de turisme rural i als habitatges d´ús turístic, i en general a tota modalitat d’allotjament turístic que es pugui dur a terme en edificis o establiments amb ús característic residencial d’habitatge	Si disposen de l’informe emès pel tècnic competent per a obtenir la cèdula d’habitabilitat, aquest pot esdevenir el certificat tècnic necessari en aquestes instal·lacions
   56		Serveis de menjar i begudes
   	562	Provisió de menjars preparats	Si la superfície construïda =120 m2. També han de complir les condicions següents: – No disposar de cuina o obrador, ni tenir espai per a la consumició. – S’ha de tractar d’un comerç de venda de menjars preparats i no d’un establiment de preparació i/o consumició de menjars.
   J			Informació i comunicacions		Se n’han d’excloure les activitats considerades industrials: es limita a les administratives i professionals.
   58		Edició
   	581	Edició de llibres i periòdics, i altres activitats d’edició	Si la superfície construïda =120 m2.
   	582	Edició de programes informàtics	Si la superfície construïda =500 m2.
   59		Cinema i vídeo; enregistrament de so
   	591	Activitats de cinema, vídeo i programes de televisió	Si la superfície construïda =500 m2.
   	592	Activitats d’enregistrament de so i edició musical	Si la superfície construïda =500 m2.
   62		Serveis de tecnologies de la informació
   	620	Serveis de tecnologies de la informació	Si la superfície construïda =500 m2.
   63		Serveis d’informació
   	631	Processament de dades i hostatge; portals web	Si la superfície construïda =500 m2.
   	639	Altres serveis d’informació	Si la superfície construïda =500 m2.
   L			Activitats immobiliàries
   68		Activitats immobiliàries
   	681	Compravenda de béns immobiliaris per compte propi	Si la superfície construïda =500 m2.
   	682	Lloguer de béns immobiliaris per compte propi	Si la superfície construïda =500 m2.
   	683	Activitats immobiliàries per compte d’altri	Si la superfície construïda =500 m2.
   M			Activitats professionals, científiques i tècniques
   69		Activitats jurídiques i de comptabilitat
   	691	Activitats jurídiques	Si la superfície construïda =500 m2.
   	692	Activitats comptables, auditoria i assessoria fiscal	Si la superfície construïda =500 m2.
   70		Activitats de seus centrals i consultoria empresarial
   	701	Activitats de seus centrals	Si la superfície construïda =500 m2.
   	702	Activitats de consultoria de gestió empresarial	Si la superfície construïda =500 m2.
   71		Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria
   	711	Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria	Si la superfície construïda =500 m2.
   	712	Anàlisis i assajos tècnics	Si la superfície construïda =50 m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars, i sempre que la superfície construïda =500 m2).
   73		Publicitat i estudis de mercat
   	731	Publicitat	Si la superfície construïda =500 m2.
   	732	Estudis de mercat i enquestes d’opinió pública	Si la superfície construïda =500 m2.
   74		Altres activitats professionals i tècniques
   	741	Activitats de disseny especialitzat	Si la superfície construïda =500 m2.
   	742	Activitats de fotografia	Si la superfície construïda =120 m2.
   	743	Activitats de traducció i d’interpretació	Si la superfície construïda =500 m2.
   	749	Altres activitats professionals i tècniques no classificades en altres apartats	Si la superfície construïda =500 m2.
   N			Activitats administratives i serveis auxiliars
   77		Activitats de lloguer
   	771	Lloguer de vehicles de motor	Si només es disposa de zones d’ús administratiu quan la superfície construïda =500 m2. Sense zona d’aparcament de vehicles.
   	772	Lloguer d’efectes personals i efectes domèstics	Si la superfície construïda =500 m2.
   	773	Lloguer de maquinària, equips i béns tangibles	Si la superfície construïda =500 m2.
   	774	Arrendament de propietat intel·lectual, excepte drets d’autor	Si la superfície construïda =500 m2.
   78		Activitats relacionades amb l’ocupació
   	781	Activitats de les agències de col·locació	Si la superfície construïda =500 m2.
   	782	Activitats de les empreses de treball temporal	Si la superfície construïda =500 m2.
   	783	Altres tipus de provisió de recursos humans	Si la superfície construïda =500 m2.
   82		Activitats administratives d’oficina i auxiliars
   	821	Activitats administratives i auxiliars d’oficina	Si la superfície construïda =500 m2.
   	822	Activitats de centres d’atenció telefònica	Si la superfície construïda =500 m2.
   	823	Organització de convencions i fires de mostres	Si la superfície construïda =500 m2.
   	829	Altres activitats de suport a les empreses	Si la superfície construïda =500 m2.
   R			Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
   91		Activitats de biblioteques, arxius i museus
   	910	Activitats de biblioteques, arxius i museus	Si la superfície construïda =120 m2.
   93		Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment
   	931	Activitats esportives	Si la superfície construïda =120 m2.
   S			Altres serveis
   94		Activitats associatives
   	941	Activitats d’organitzacions empresarials i professionals	Si la superfície construïda =500 m2.
   	942	Activitats sindicals	Si la superfície construïda =500 m2.
   	949	Activitats associatives diverses	Si la superfície construïda =500 m2.
   95		Reparació d’ordinadors i d’efectes personals i domèstics
   	951	Reparació d’ordinadors i equips de comunicació	Si la superfície construïda =120 m2.
   	952	Reparació d’efectes personals i domèstics	Si la superfície construïda =120 m2.
   96		Altres activitats de serveis personals
   	960	Altres activitats de serveis personals
   		Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell	Si la superfície construïda =120 m2.	No s’hi inclouen les bugaderies industrials.
   		Perruqueria i altres tractaments de bellesa	Si la superfície construïda =120 m2.
   		Activitats de manteniment físic	Si la superfície construïda =120 m2.
   		Altres activitats de serveis personals no classificades en altres apartats	Si la superfície construïda =120 m2.	Se n’exclouen les pompes fúnebres i activitats relacionades.

   Annex II. Activitats sotmeses a règim de comunicació

   Observacions generals

   La classificació següent s’aplica a totes les activitats descrites sempre que es facin en un establiment.

   Classificació CCAE	Descripció	Comunicació prèvia	Observacions
   F			Construcció
   41		Construcció d’immobles
   	411	Promoció immobiliària	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2.
   	412	Construcció d’edificis	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   42		Construcció d’obres d’enginyeria civil
   	421	Construcció de carreteres, vies fèrries, ponts i túnels	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	422	Construcció de xarxes	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	429	Construcció d’altres obres d’enginyeria civil	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   43		Activitats especialitzades de la construcció
   	431	Preparació d’obres	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	432	Instal·lacions d’edificis i obres	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	433	Acabament d’edificis	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	439	Altres activitats especialitzades construcció	Si disposa d’oficines d’una superfície construïda > 500 m2. Se n’exclouen les activitats que disposin de magatzem industrial sotmès a l’aplicació del RSCIEI i inclòs a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   G			Comerç a l’engròs i al detall
   46		Comerç a l’engròs i intermediaris, excepte vehicles de motor	Els comerços a l’engròs que cal considerar establiments industrials són els que superen els 3 milions de MJ de càrrega de foc o bé aquells on no és possible l’autoabastament personal per a superar l’alçada d’emmagatzematge que ho possibilita.
   	461	Intermediaris comerç	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	463	Comerç a l’engròs d’aliments, begudes i tabac	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.	Se n’exclou el comerç a l’engròs de productes d’origen animal.
   	464	Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	465	Comerç a l’engròs d’equips per a les TIC	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda =750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	466	Comerç a l’engròs d’altra maquinària i equips	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	467	Altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   	469	Comerç a l’engròs no especialitzat	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2. Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos a l’annex 2 de la Llei 3/2010.
   47		Comerç al detall, excepte vehicles de motor i motocicletes
   	471	Comerç al detall en establiments no especialitzats	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	472	Comerç al detall d’aliments, begudes i tabac	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	474	Comerç al detall d’equips per a les TIC	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	475	Comerç al detall d’altres articles d’ús domèstic	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	476	Comerç al detall d’articles culturals i recreatius	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	477	Comerç al detall d’altres articles en establiments	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	479	Comerç al detall fora d’establiments	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   H			Transport i emmagatzematge
   49		Transport terrestre; transport per canonades
   	494	Transport de mercaderies per carretera i mudances	En el cas de naus d’empreses de camions o furgonetes de logística, campes d’aparcament de vehicles, etc., sempre que l’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda = 750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una 500 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   52		Emmagatzematge i activitats afins al transport
   	5221	Activitats afins al transport terrestre	En el cas de l’explotació d’estacionaments o garatges per a vehicles, sempre que l’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda = 750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una 500 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   53		Activitats postals i de correus
   	531	Activitats postals nacionals	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	532	Altres activitats postals i de correus	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. – En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   I			Hostaleria
   55		Serveis d’allotjament
   	551	Hotels i allotjaments similars	Si el nombre de places disponibles és inferior a 20.
   	552	Allotjaments turístics i altres de curta durada	Si el nombre de places disponibles és inferior a 20.
   56		Serveis de menjar i begudes
   	561	Restaurants i establiments de menjar	Si la superfície construïda = 500 m2 i amb un aforament = 500 persones
   	562	Provisió de menjars preparats	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.	Si es disposa de cuina o obrador, o es disposa d’espai per a la consumició, s’han d’aplicar les condicions establertes per a l’epígraf 561, dedicat a restaurants i establiments de menjar.
   	563	Establiments de begudes	Si la superfície construïda = 500 m2 i amb un aforament = 500 persones.
   J			Informació i comunicacions		Se n’han d’excloure les activitats considerades industrials: es limita a les administratives i professionals.
   58		Edició
   	581	Edició de llibres i periòdics, i altres activitats d’edició	Si la superfície construïda > 120 m2.
   	582	Edició de programes informàtics	Si la superfície construïda > 500 m2.
   59		Cinema i vídeo; enregistrament de so
   	591	Activitats de cinema, vídeo i programes de televisió	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	592	Activitats d’enregistrament de so i edició musical	Si la superfície construïda > 500 m2.
   62		Serveis de tecnologies de la informació
   	620	Serveis de tecnologies de la informació	Si la superfície construïda > 500 m2.
   63		Serveis d’informació
   	631	Processament de dades i hostatge; portals web	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	639	Altres serveis d’informació	Si la superfície construïda > 500 m2.
   L			Activitats immobiliàries
   68		Activitats immobiliàries
   	681	Compravenda de béns immobiliaris per compte propi	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	682	Lloguer de béns immobiliaris per compte propi	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	683	Activitats immobiliàries per compte d’altri	Si la superfície construïda > 500 m2.
   M			Activitats professionals, científiques i tècniques
   69		Activitats jurídiques i de comptabilitat
   	691	Activitats jurídiques	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	692	Activitats comptables, auditoria i assessoria fiscal	Si la superfície construïda > 500 m2.
   70		Activitats de seus centrals i consultoria empresarial
   	701	Activitats de seus centrals	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	702	Activitats de consultoria de gestió empresarial	Si la superfície construïda > 500 m2.
   71		Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria
   	711	Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria	Si la superfície construïda > 500 m2.
   73		Publicitat i estudis de mercat
   	731	Publicitat	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	732	Estudis de mercat i enquestes d’opinió pública	Si la superfície construïda > 500 m2.
   74		Altres activitats professionals i tècniques
   	741	Activitats de disseny especialitzat	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	742	Activitats de fotografia	Si la superfície construïda > 120 m2.
   	743	Activitats de traducció i d’interpretació	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	749	Altres activitats professionals i tècniques no classificades en altres apartats	Si la superfície construïda > 500 m2.
   N			Activitats administratives i serveis auxiliars
   77		Activitats de lloguer
   	771	Lloguer de vehicles de motor	Si només es disposa de zones d’ús administratiu quan la superfície construïda > 500 m2. Si disposen d’aparcament de vehicles, han de complir que: – L’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda = 750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una 500 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	772	Lloguer d’efectes personals i efectes domèstics	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	773	Lloguer de maquinària, equips i béns tangibles	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	774	Arrendament de propietat intel·lectual, excepte drets d’autor	Si la superfície construïda > 500 m2.
   78		Activitats relacionades amb l’ocupació
   	781	Activitats de les agències de col·locació	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	782	Activitats de les empreses de treball temporal	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	783	Altres tipus de provisió de recursos humans	Si la superfície construïda > 500 m2.
   82		Activitats administratives d’oficina i auxiliars
   	821	Activitats administratives i auxiliars d’oficina	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	822	Activitats de centres d’atenció telefònica	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	823	Organització de convencions i fires de mostres	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	829	Altres activitats de suport a les empreses	Si la superfície construïda > 500 m2.
   R			Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
   91		Activitats de biblioteques, arxius i museus
   	910	Activitats de biblioteques, arxius i museus	Si 120 m2 < superfície construïda = 500 m2.
   93		Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment
   	931	Activitats esportives	Si 120 m2 < superfície construïda = 500 m2.
   S			Altres serveis
   94		Activitats associatives
   	941	Activitats d’organitzacions empresarials i professionals	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	942	Activitats sindicals	Si la superfície construïda > 500 m2.
   	949	Activitats associatives diverses	Si la superfície construïda > 500 m2.
   95		Reparació d’ordinadors i d’efectes personals i domèstics
   	951	Reparació d’ordinadors i equips de comunicació	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   	952	Reparació d’efectes personals i domèstics	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   96		Altres activitats de serveis personals
   	960	Altres activitats de serveis personals
   		Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell	Si es tracta de bugaderia no industrial: si 120 m2 < superfície construïda = 750 m2.
   		Perruqueria i altres tractaments de bellesa	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície construïda = 2.000 m2.
   		Activitats de manteniment físic	Si 120 m2 < superfície construïda = 500 m2.
   		Altres activitats de serveis personals no classificades en altres apartats	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda = 750 m2. En altres casos, si 120 m2 < superfície total construïda < 2.000 m2.	Se n’exclouen les pompes fúnebres i activitats relacionades.