LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.

Texto Original (DOGC)

Citas 50

Citado por

Análisis 3

Sección	Disposicions Generals
Emisor	Departament D'Indústria, Comerç i Turisme
Rango de Ley	Llei

LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord ambel que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

El fet que les eleccions al Parlament de Catalunya tinguessin lloc el 16 de novembre de 2003 va impossibilitar que els pressupostos de la Generalitat per al 2004 s'aprovessin abans de l'1 de gener.

En conseqüència, i en aplicació de l'article 33 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, es va produir la pròrroga automàtica del pressupost anterior, que es va concretar en el Decret 341/2003, del 29 de desembre.

Amb aquesta Llei s'aproven els pressupostos de la Generalitat corresponents al 2004, adaptats a la nova estructura organitzativa de l'Administració de la Generalitat, aprovada pel Govern per mitjà del Decret 296/2003, del 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i per disposicions normatives posteriors, i fonamentats en les línies directrius marcades pel Govern.

Des de la perspectiva financera, els pressupostos s'inscriuen en un marc condicionat per la situació actual de les finances de la Generalitat i els compromisos econòmics ja adquirits. Per aquest motiu, s'han articulat mesures de reducció de la despesa corrent de caràcter discrecional i de contenció de les despeses de funcionament, amb excepció de les destinades a despesa social, que permeten una reducció sensible del dèficit respecte al de l'any 2003. En aquest sentit, el 2004 és el punt de partida d'un escenari que té per objectiu assolir l'equilibri pressupostari a mitjà termini, compatible amb els principis de la Llei 18/2001, del 12 de desembre, general d'estabilitat pressupostària, i de la normativa comptable en els termes del sistema europeu de comptes.

Els pressupostos s'articulen per a donar cobertura a les necessitats reals derivades de la prestació dels serveis públics bàsics, en especial en matèriaeducativa i sanitària. En aquest sentit, i en relació amb aquest darrer àmbit, els pressupostos del Servei Català de la Salut consignen per primera vegada la totalitat de la despesa que es preveu meritar durant l'exercici.

Algunes de les actuacionsque incorporen els pressupostos en matèria de benestar i garantia de la cohesió social i la sostenibilitat són l'ampliació dels beneficiaris i de la quantia de les prestacions dels ajuts a la família, la gent gran i les persones amb discapacitat; elpla de xoc en l'àmbit de l'atenció primària sanitària; l'increment del nombre de mestres i professors per a millorar la qualitat de l'ensenyament públic; l'inici del nou pla per a fer possible que els joves i altres col·lectius accedeixin al lloguero a la compra d'un habitatge digne, i el desplegament de les noves polítiques mediambientals (entre les quals hi ha una nova cultura de l'aigua).

Les polítiques sectorials que s'han iniciat en l'àmbit de la cultura, la indústria, el comerç i el turisme, i també en relació amb els nous reptes del sistema universitari, la recerca i la innovació, el desenvolupament de la societat de la informació, l'entrada en funcionament del servei d'ocupació, l'increment de la inversió en infraestructures i lapotenciació de les institucions financeres que depenen de la Generalitat, juntament amb el diàleg obert amb el conjunt dels agents socials, han de contribuir a un nou impuls econòmic per a Catalunya.

Pel que fa a altres consideracions, la continuació del desplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra en l'àrea metropolitana de Barcelona i l'increment dels recursos que es destinen a protecció civil i l'Administració de justícia són els instruments adients per a garantir la seguretat i la protecció, aspectes que una part de la societat percep, cada vegada més, com un bé públic bàsic. Així mateix, l'increment dels recursos destinats a potenciar l'ús social del català inicia un procés que ha de fer possible millorar l'equilibri social del país.

Un primer tret a destacar de la nova Llei de pressupostos és que, per primera vegada, algunes previsions que s'havien anat repetint en les lleis de pressupostos anteriors ja no són incloses en l'articulat del pressupost, sinó que,atès que són normes pressupostàries i patrimonials de caràcter substantiu i, per tant, amb una clara vocació de permanència en l'ordenament jurídic, mitjançant la Llei de mesures fiscals i administratives que acompanya aquesta Llei de pressupostos per al 2004, han estat incorporades en les lleis materials que els correspon, això és, el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i el text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Quant als continguts específics, en primer lloc cal destacar que el títol I, dedicat a l'aprovació del pressupost i al règim de les modificacions pressupostàries, té un precepte que estableix un fons de contingència d'execució pressupostària amb la finalitat d'atendre necessitats no previstes pel pressupost aprovat inicialment que poden sorgir al llarg de l'exercici. També cal fer ressaltar la significativa reducció del nombre de crèdits ampliables.

Pel que fa al títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, se n'ha de destacar, en especial, l'articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l'adopció d'acords i de resolucions que incompleixin les normes generals de limitació de l'augment de la despesa. En aquest sentit, s'encomana al Departament d'Economia i Finances que vetlli pel compliment d'aquestes normes i que exigeixi responsabilitats als titulars dels centres de despesa que les incompleixin.

El títol III, sobre despeses de personal, determina l'àmbit d'aplicació de les normes en aquesta matèria, i estableix l'increment del 2% de les retribucions íntegres del personal, una nova configuració de les pagues extraordinàries i altres disposicions, entre les quals hi ha la limitació de l'augment de les despeses de personal.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d'entitats i organismes, i també les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat, entre les quals destaca l'establiment de dos preceptes específics que inclouen, respectivament i de manera no exhaustiva, les línies de finançament a desenvolupar per l'Institut Català de Finances i per l'Institut Català del Crèdit Agrari.

Les normes tributàries que s'incorporen al títol V de la Llei tenen a veure amb el gravamen de protecció civil de Catalunya, en què s'actualitzen les quotes per a les empreses afectades per un pla especial de protecció, i amb el cànonde l'aigua, respecte al qual s'actualitza el tipus impositiu del cànon corresponent als usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació emprats per a la determinació del tipus de gravamen específic i s'actualitzenels valors de determinació de la quota corresponent als establiments ramaders. En concret, l'increment fixat per al cànon de l'aigua és d'un 6,5%, si bé, en la mesura en què s'ha d'aplicar des que aquesta Llei entri en vigor, en còmput anual significa un increment inferior al 2,5%. El mateix títol actualitza les taxes amb tipus de quantia fix.

Del títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, cal destacar-ne especialment l'increment substancial del fons destinat a lliure disposició per als municipis, l'increment de la dotació destinada a la prestació supramunicipal de serveis i l'aplicació del mateix increment a la dotació destinada als consells comarcals.

El darrer títol de la Llei,el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament, del Consell Consultiu, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

Entre les disposicions addicionals que completen les normes pressupostàries, mereixen una atenció especial les previsions que s'hi inclouen sobre la cooperació al desenvolupament i les relatives als ajuts assistencials en protecció dels cònjuges supervivents i, en particular, els ajuts per a les famílies amb fills, que s'estenen a les famílies monoparentals.

Per últim, les disposicions finals contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions, al'habilitació per a les adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives i a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

TÍTOL I. Aprovació del pressupost i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I. Aprovació del pressupost

Article 1

Crèdits inicials i llur finançament.

S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2004, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

a) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut il'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 18.710.818.090,49 euros. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 18.710.818.090,49 euros.
En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 349.234.803,82 euros. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 349.234.803,82 euros.
En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits consignats per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 184.738.669,67 euros. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 184.738.669,67 euros.
En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits consignats per a atendre llurs obligacions sumen un import total, un cop deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 7.133.089.545,45 euros. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 7.133.089.545,45 euros.
En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 208.530.105 euros, i els recursos s'estimen en 208.530.105 euros.
Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven d'acord amb el detall que consta en l'annex 1 d'aquesta Llei.
Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament, són els que consten en l'annex 2 d'aquesta Llei.
Les dotacions i els recursos consolidats estimats d'explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament, són els que s'especifiquen en l'annex 3 d'aquesta Llei.

Article 2 Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 1.548,30 milions d'euros.

Article 3 Vinculació de crèdits del pressupost

Els crèdits autoritzats en el pressupost del capítol 1 dels departaments i les entitats autònomes de la Generalitat tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes de l'article 15, "Incentius al rendiment i activitats extraordinàries", i del concepte 160, "Quotes de la Seguretat Social", en els quals és per concepte.
Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat dels casos següents:

a) Vinculació per concepte 160, "Quotes socials".

b) Vinculació per partida 51 01 D/489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)".
Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut tenen caràcter vinculant per article, llevat del concepte 160, "Quotes socials", que té vinculació per concepte.
Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials tenen caràcter vinculant per article, llevat dels conceptes 160, "Quotes socials", 471, "A empreses privades", i 487, "Prestacions socials", en què la vinculació és per concepte.
Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes i el compliment del principi d'eficiència s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries dels departaments i de les entitats esmentades per aquest article.

Capítol II. Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4 Principis generals

Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 5 i 6 d'aquesta Llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5 Transferències de crèdit

Les transferències de crèdit no poden afectar, mitjançant minoracions, els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Excepcionalment, es poden compensar els crèdits ampliables destinats a les quotes de la Seguretat Social i d'altres règims de previsió social del personal afectat per reestructuracions administratives.
Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

a) Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms, llevat de les que proposin els departaments i les entitats autònomes a favor de la secció Despeses diversos departaments (secció DD) per a finançar les adquisicions centralitzades que gestiona la Comissió Central de Subministraments.

b) Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

c) L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

d) Les transferències, amb la sol·licitud prèvia del conseller o consellera de Benestar i Família, entre els crèdits consignats a favor de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (secció 50) i la resta de les aplicacions pressupostàries del Departament de Benestar i Família (secció BE) destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament del Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s'aprova la refosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol; 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, es poden autoritzar transferències també entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (secció 50) i del Departament de Benestar i Família (secció BE).
El conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal que comportin increments de plantilla.
El conseller o consellera d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms i la secció Despeses diversos departaments (secció DD), servei 03, per a finançar adquisicions i contractacions centralitzades de béns i serveis promogudes per la Comissió Central de Subministraments i per a atendre les despeses necessàries derivades de la contractació formal i les regularitzacions dels immobles de la Generalitat.
En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances d'autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article.
Els titulars dels departaments i els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 del Decret legislatiu 3/2002, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que comportin augment dels subconceptes del concepte 226, "Altres despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada pels titulars dels departaments o els presidents, directors o càrrecs assimilats dels organismes autònoms i formalitzada comptablement per la Intervenció Delegada, s'ha de notificar a la Direcció General de Pressupostos i Tresor mitjançant una còpia de la resolució que autoritza la transferència.
Les intervencions delegades en els departaments i els organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

a) El compliment deles limitacions aplicables en cada supòsit.

b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

c) Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

Article 6 Generació de crèdits

S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que altres administracions traspassin a la Generalitat durant l'exercici del 2004. El límit dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.
Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.
En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents daltres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, es pot dictar una resolució que ampliï o generi el crèdit a la vista dels convenis o altres documentacions justificatives del reconeixement de l'obligació per l'administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o en conveni, o que es tracti de programes finançats totalment o parcialment per la Unió Europea.
Els ingressos derivats d'acords que s'adoptin en l'àmbit de la sanitat són susceptibles de generar o ampliar crèdits en els estats de despeses del Departament de Salut (secció SA), del Servei Català de la Salut (secció 51) i de l'Institut Català de la Salut (secció 52).
Els ingressos derivats d'acords i convenis subscrits per la Comissió Central de Subministraments poden generar crèdits en l'estat de despeses de la secció Despeses diversos departaments (secció DD), servei 03, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

Article 7 Crèdits ampliables

Es consideren crèdits ampliables finsa una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en els pressupostos de la Generalitati en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

a) Els crèdits destinats a les quotes de laSeguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

b) Els triennis derivatsdels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

c) Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista .entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 2003, incrementada en un 3%. i l'efectivament ingressada.

d) Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per l'aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per a compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'administració corresponent.
Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg i a les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat:

a) Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

b) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.
Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 del Decret legislatiu 3/2002. Si cal, s'han de generar els crèdits pertinents per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 2004. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 30.3 d'aquesta Llei, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses, corresponents a variació de passius financers.
En la secció Pensions (PE), els crèdits relatius a obligacions de classes passives.
Amb aplicació a les seccions pressupostàries que s'indiquen, i amb l'acord previ del Govern, els crèdits següents:

a) En el Departament de Justícia (secció JU), els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries JU 05 D/440.3920 i JU 05 D/440.3921, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat i pel nombre d'assumptes atesos.

b) En el Departament d'Interior (secció IT):

Primer. Dins el servei 03, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

Segon. En el supòsit que l'organisme autònom Servei Català de Trànsit liquidi l'exercici pressupostari amb superàvit, un cop deduïdes totesles despeses d'explotació i les previstes en la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català de Trànsit, aquest s'ha de destinar a finançar més despesa en matèria de seguretat i protecció civil.

c) En el Departament d'Economia i Finances (secció EC): el crèdit EC 01 D/226.1014, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l'Estat.

d) En el Departament de Governació i Administracions Públiques (secció GO): el crèdit de l'aplicació pressupostària GO 03 D/761.1101 per a afrontar les despeses extraordinàries derivades de danys catastròfics i situacions d'actuació urgent degudament aprovades pel Govern.

e) En el Departament de Treball i Indústria (secció TI): el crèdit de l'aplicació pressupostària TI 05 D/483.4000, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

f) En el Departament de Benestar i Família (secció BE): el crèdit de l'aplicació pressupostària BE 05 D/480.2102, "Programa d'ajuts a famílies".

g) En la secció Pensions (PE): el crèdit PE 03 D/480.3001, "Complement pensions de viduïtat".

h) En la secció Despeses diversos departaments (secció DD), a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances:

Primer. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/226.0004, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

Segon. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/226.3203, corresponent a les despeses derivades de la gestió de pagaments.Tercer. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 01 D/460.3200, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l'Estat.

Quart. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/224.0001 "Despeses d'assegurances", fins a l'import necessari per a cobrir les despeses derivades de les pòlisses d'assegurances que subscrigui la Generalitat.

Cinquè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/226.3212 "Despeses per a diferències del canvi de pagaments en moneda estrangera".

Sisè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 03 D/610.3200, fins a l'import dels censos que calgui constituir.

Setè. Elcrèdit de l'aplicació pressupostària DD 05 D/460.3201, en funció del finançament propi del Consell General de la Vall d'Aran.

Vuitè. El crèdit de l'aplicació pressupostària DD 05 D/460.3202, per al finançament de les competències transferides al Consell General de la Vall d'Aran.
En el Departament de Benestar i Família (secció BE), els crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes per la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes d'atenció social.
En el Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 51.01 D/489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)". La instrumentació de les ampliacions es pot condicionar a les reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut.

Article 8 Retencions de saldos pressupostaris

En funció de l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats dels departaments i les entitats del sector públic, i també qualsevol altra mesura que consideri adient per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 9

Crèdits autoritzats a favor de les entitats del sector públic

L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri, també es poden aplicar les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.
A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.
Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 2005.
Les transferències corrents a favor de societats i qualsevol altre tipus d'entitats el capital de les quals pertanyi majoritàriament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic, tenen la naturalesa de subvenció d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, exceptuant les dotacions per a amortitzacions, provisions i variacions d'existències, i tenen la naturalesa de lliuraments a compte de futures operacions de capital per a la resta, sens perjudici de les normes que pugui dictar el conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.
En el cas d'entitats que tinguin un contracte programa, aprovat pel Govern, que reguli aquest tractament, s'ha de seguir el que disposi el contracte programa.

Article 10

Fons de contingència d'execució pressupostària

Dins el límit de la despesa fixada anualment per a la Generalitat, s'ha de crear una secció pressupostària anomenada "Fons de contingència d'execució pressupostària" per un import de 37.335.000 euros.
El Fons de contingència d'execució pressupostària s'ha de destinar, quan escaigui, a atendre necessitats no previstes en el pressupost aprovat inicialment que puguin sorgir al llarg de l'exercici.
L'aplicació de la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència d'execució pressupostària requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances.
El romanent de crèdit que hi pugui haver en el Fons de contingència d'execució pressupostària al final de cada exercici anual no es pot incorporar a exercicis posteriors.

TÍTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 11

Execució anticipada de projectes d'inversió

El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Educació o del Departament de Cultura o del Departament de la Presidència, pot autoritzar que aquests tres darrers departaments estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques, de teatres o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents.
Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.
El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament de Salut o del Departament de Benestar i Família, pot autoritzar el Servei Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a establir convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris que prestin serveis per compte del Servei Català de la Saluto de centres de serveis socials de la xarxa bàsica de serveis socials que permetin l'execució anticipada de projectes d'inversió en infraestructura sanitària o social.
Les inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions a les entitats que les facin, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord amb els convenis signats.

Article 12

Pressupostos de lesuniversitats catalanes

Prèviament a l'aprovació dels pressupostos de les universitats, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.

Article 13

Finançament del pla d'inversions de les universitats

El Govern de la Generalitat ha de garantir el finançament de les inversions previstes pel Pla pluriennal d'inversions, reposició i manteniment de les universitats públiques catalanes per al període 2001-2006 amb càrrec als crèdits per a despeses consignats en el pressupost.
Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, o mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o amb l'endeutament deles universitats. En aquest darrer cas, correspon al Govern autoritzar les universitats per a subscriure operacions d'endeutament per l'import necessari per al finançament del programa d'inversions de cadascuna d'elles. La càrrega financera derivadad'aquestes operacions d'endeutament, per interessos, amortitzacions i comissions, s'ha de finançar amb càrrec als crèdits per a despeses del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
El Govern, addicionalment i de manera excepcional, pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes pel Pla, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d'ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, el pagament dels interessos.
El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, i amb l'informe previ del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, pot determinar lamodificació, el refinançament i la substitució de les operacions d'endeutament de les universitats que siguin autoritzades pel Govern per a finançar inversions.

Article 14

Limitació de l'augment de la despesa

Durant l'exercici del 2004 el Govern i tots els titulars de centres de despesa són obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Són nuls de ple dret les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte.
El pla anual de control a què es refereix l'article 71 del Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Finances a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'article 1 en relació amb tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.
La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades en relació amb les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de posar en coneixement del Departament d'Economia i Finances, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en el dit incompliment.
Durant l'exercici del 2004 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 15

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

Les obligacions reconegudes fins al 31 de desembre de 2003 que corresponguin a compra de béns, serveis, prestacions,obres o despeses en general, degudament adquirits pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.
El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.
Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb l'informe previ de l'interventor o interventora delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l'exercici anterior.

Article 16

Recurrència de despeses en exercicis futurs

El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre un informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a les retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

TÍTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 17

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

a) L'Administració de la Generalitat i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.

b) Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

c) El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

e) Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 3/2002 que percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos públics o amb càrrec als pressupostos dels ens o les societats amb participació de la Generalitat destinades a cobrir el dèficit d'explotació, llevat de les que disposin d'un contracte programa, si així ho determina expressament el Govern, amb l'informe previ del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.

f) Les altres entitats públiques amb participació majoritària de la Generalitat.

g) Les universitats públiques catalanes.

Article 18

Retribucions del personal no laboral

Per a l'exercici del 2004, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 2% respecte a les fixades per a l'exercici del 2003.
Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, cadascuna de les pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals és d'aplicació el règim retributiu que estableix el Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria defunció pública, té un import d'una mensualitat de sou, triennis i un 40% del complement de destinació mensual que percebi el funcionari o funcionària.
Les retribucions de la resta de personal no laboral en servei actiu, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten el mateix increment anual addicional que tingui el personal funcionari, segons el que disposa l'apartat 2.
El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances.
Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 2003.

Article 19

Retribucions del personal funcionari

Les retribucions a percebre el 2004 pels funcionaris, d'acord amb el sistema retributiu establert pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

a) El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

Grup

Sou

Triennis

A

12.583,60

483,48

B

10.680,00

386,88

C

7.961,16

290,40

D

6.509,64

194,04

E

5.942,88

145,56

b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou, triennis i un 40% del complement de destinació mensual que percebi el funcionari o funcionària. Si un funcionari o funcionària ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducciócorresponent.

c) L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

Nivell

Euros

Nivell

Euros

30

11.049,60

15

3.734,64

29

9.911,28

14

3.478,68

28

9.494,40

13

3.222,36

27

9.077,52

12

2.966,04

26

7.963,80

11

2.710,20

25

7.065,60

10

2.454,12

24

6.648,84

9

2.326,20

23

6.232,20

8

2.197,80

22

5.815,08

7

2.070,00

21

5.398,92

6

1.941,84

20

5.015,16

5

1.813,68

19

4.758,96

4

1.621,80

18

4.502,76

3

1.430,16

17

4.246,56

2

1.238,04

16

3.990,96

1

1.046,16

d) L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 2% respecte als aprovats per al 2003, sens perjudici del que estableix l'article 18.4.

e) El complement de productivitat establert per l'article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què el funcionari o funcionària duu a terme el seu treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents:

Primera. L'apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d'aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari o funcionària dels factors especificats per l'article 103.1.c del Decret legislatiu 1/1997. Els complements deproductivitat han d'ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o l'organisme interessat, i se n'ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals.

Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

g) Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona del Decret legislatiu 1/1997, que són absorbits, durant l'any 2004, d'acord amb les normes següents:

Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 18.1, només se'n computa, a l'efecte de l'absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 18.1, el complement personal transitori n'absorbeix el 100%.

Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

Tercera. No es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat per la lletra e.
El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.
Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, amb aplicació del que estableix l'article 18.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat pel mateix Decret legislatiu, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça, amb aplicació del que estableix l'article 18.2, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.
El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades per l'apartat 1 percep per a l'exercici del 2004 un increment del 2% sobre les retribucions del 2003, sens perjudici de l'aplicació del que estableix l'article 18.3.
Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti reducció de la seva jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 20 Acreditació de retribucions

Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

a) En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

b) En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

c) En el mes de cessament en el servei actiu. No obstant això, quan el motiu delcessament sigui la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó que ha d'incloure el mes sencer en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.
Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar elsmesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els casos següents:

a) Quan el temps de serveis prestats sigui inferior a la totalitat del període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Quan la jornada de treball durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre sigui de jornada reduïda, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

b) Per als funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcionalal temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

c) En el cas de cessament en el servei actiu, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

d) Quan el cessament del servei actiu sigui per jubilació, per mort o per retir i es donin les circumstàncies especificades en el darrer punt de la lletra c de l'apartat 1, també s'ha de considerar, quant a la paga extraordinària, com a mes complet.
El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Quan el temps de serveis efectivament prestats sigui inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, queden establerts de la manera següent:

a) Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

b) Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.
Els funcionaris de carrera que canviïn de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual, les quals s'han de fer efectives per mensualitats completes d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia del mes que correspongui, seguint les directrius següents:

a) Si el termini per a la presa de possessió acaba dins el mateix mes del cessament, la dependència en què cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat, i a partir del primer dia del mes següent s'ha de fer càrrec de retribuir-lo la dependència on hagi estat destinat, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

b) Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament, i la dependència on va destinat el funcionari o funcionària s'ha de fer càrrec de les seves retribucions a partir del dia 1 del mes següent, independentment de si el funcionari o funcionària ha exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Article 21 Retribucions del personal laboral

Per a l'exercici del 2004, la massa salarial del personal laboral no pot experimentar un augment global superior al 2%, respecte a la corresponent per a l'exercici del 2003, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació. A més, la massa salarial del personal laboral pot tenir l'augment necessari per a fer possible l'aplicació a aquest personal de l'increment addicional que estableix l'article 18 per al personal no laboral.
Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens indicats pels apartats a, b, c, d i e de l'article 17, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, d'acord amb els criteris següents:

a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades mitjançant un conveni col·lectiu.

b) A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, proposta individual o projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

c) L'informe a què fa referència la lletra b ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.
Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.
No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 2004 si no es compleixen els requisits establerts per aquest article.

Article 22 Retribucions variables en funció d'objectius

En l'àmbit del personal directiu de les entitats del sector públic, inclòs el sanitari, l'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment de determinats objectius ha d'incloure necessàriamentobjectius pressupostaris. Amb caràcter previ a la formalització del contracte, es requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances i del departament competent en matèria de funció pública.
La concreció anual dels objectius establerts en els contractes, amb inclusió dels de caràcter pressupostari, requereix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances i del departament competent en matèria de funció pública.
L'acreditació posterior de les retribucions variables per assoliment d'objectius exigeix l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances en relació amb el compliment dels objectius pressupostaris fixats. La comprovació del compliment de la resta dels objectius, sota la supervisió del titular d'aquest departament o de l'autoritat en qui delegui, correspon al departament del qual depengui o al qual estigui vinculada l'entitat.

Article 23 Adequació d'acords, convenis o pactes

No es pot signar cap acord, conveni o pacte en contravenció al que estableix aquesta Llei. Els acords, els convenis o els pactes ja signats que impliquin creixements retributius s'han d'adequar al que estableix aquesta Llei, i esdevenen així inaplicables les clàusules que siguin contràries al que estableixen els articles 18, 19 i 21, que s'hi oposin o que hi resultin incompatibles.

Article 24 Pensions

Amb efectes des de l'1 de gener de 2004, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, s'incrementen un 2% en relació amb les de l'exercici del 2003.
Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i a llurs familiars, es regeixen per llur normativa específica.
Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 2004 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II. Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 25 Limitació de l'augment de despeses de personal

Durant l'exercici del 2004 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció del mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o lareestucturació d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi.Article 26

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna deles inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Article 27 Oferta pública d'ocupació

Per a l'exercici del 2004, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.
No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot aprovar una odiverses ofertes parcials d'ocupació pública de llocs de treball, dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball, que estiguin ocupats per personal interí o personal laboral temporal.
El que disposen els apartats 1 i 2s'ha de subjectar, en qualsevol cas, als límits que puguin ésser aplicables al conjunt de les administracions públiques en virtut de les disposicions estatals de caràcter bàsic en la matèria.

Article 28 Integració en el treball

Per a complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat, es reserva el 5% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.
Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 5%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2004 perquè siguin cobertes per persones amb discapacitat.

TÍTOL IV. Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Article 29 Avals

La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 2004 per a lesoperacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen fins als imports que s'assenyalen:

a) Gestió d'Infraestructures, SA, fins a 151.628.989,07 euros.

b) Regs de Catalunya, SA, fins a 3.123.000 euros.

c) Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, fins a 6.242.334 euros.

d) Consorci del Circuit de Catalunya, fins a 3.040.000 euros.

e) Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA (CIMALSA), fins a 20.000.000 d'euros.
Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Finances i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller o consellera d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament.
El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.
S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 2004 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

a) En els termes que estableix la Llei de creació, fins a un import màxim de 300.000.000 d'euros.

b) Per a l'exercici del 2004, el límit a què fa referència l'article 11.4 del Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, és del 3% de la quantitat global autoritzada (9.000.000 d'euros). Excepcionalment, el Govern pot acordar d'augmentar aquest límit.

c) Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que, dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut, tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris i sociosanitaris, fins a un import total de 120.000.000 d'euros.

d) Per a finançar inversions en matèria d'assistència i serveis socials, fins a un import total de 33.100.000 euros. S'inclouen en el dit límit altres operacions de risc efectuades per l'Institut Català de Finances a favor d'entitats de serveis socials.

e) Per a les operacions de crèdit concertades en el marc dels programes de finançament d'estudiants universitaris de tercer cicle i formació continuada de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, per un import màxim de 6.000.000 d'euros. L'Institut Català de Finances i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca han de formalitzar els convenis corresponents per a promoure i gestionar les operacions concertades pel que fa al cas.
Addicionalment al límit assenyalat per l'apartat 4, l'autorització feta per l'article 1.a de la Llei 3/2003, del 28 de març, d'autoritzacions financeres per a l'ampliació de la Fira de Barcelona, a favor de l'Institut Català de Finances, per a avalar les operacions de crèdit de la societat Fira 2000, SA, destinades a les obres d'ampliació del recinte firal de la Gran Via, s'ha d'entendre que ho és fins a un import per principal de 200.000.000 d'euros, més els interessos corrents i altres despeses financeres que es derivin d'aquestes operacions.
S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè atorgui avals fins a un import màxim de 2.400.000 euros. Igualment s'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè dins l'exercici del 2004 pugui prestar avals per a garantir la part de les obres de regs de nova implantació o de millora dels regs existents a càrrec dels regants, fins a un import total de 30.000.000 d'euros.
Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 6 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.
En relació amb l'apartat 4, i pel que fa a les operacions de l'àmbit sanitari, el Govern, si escau, a proposta conjunta dels departaments d'Economia i Finances i de Salut, pot autoritzar el Servei Català de la Salut per a adoptar mesures amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions que derivin d'aquestes operacions de crèdit.
El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per a comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat, i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.
S'autoritza el Govern per a concedir l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat i per la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, a l'empara de l'autorització concedida per l'article 30.
El conseller o consellera d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió duta a terme pels instituts esmentats.
La Generalitat pot prestar l'aval fins a una quantia màxima, el 2004, de 1.000.000.000 d'euros, amb l'objecte de garantir valors de renda fixa emesos per fons de titulització d'actius, constituïts conforme a les disposicions vigents, a l'empara dels convenis que, en el cas que es consideri convenient, subscriguin el Departament d'Economia i Finances i les societats gestores de fons de titulització d'actius inscrites enla Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb l'objecte de millorar el finançament de l'activitat productiva empresarial de les petites i les mitjanes empreses, per a projectes localitzats dins o fora de Catalunya, i de les corporacions locals catalanes.

Article 30 Operacions d'endeutament

S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2004 no superi el corresponent saldo autoritzat a 31 de desembre de 2003 en més de 1.033.276.357,26 euros; addicionalment, l'endeutament autoritzat el 2003 i no formalitzat el 31 de desembre del mateix any, tant de la Generalitat com dels ens i les entitats que en depenen, es pot instrumentar el 2004. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i laforma de representació del deute públic dins el marc establert en els acords de política fiscal i financera.
L'endeutament de la Generalitat es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global. Els ingressos derivats de l'augment de l'endeutament de la Generalitat han de generar crèdits.
S'autoritza el Govern perquè,a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que enumera l'article 16 del Decret legislatiu 3/2002, i existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat, dotar de més liquiditat les emissions en circulació o possibilitar l'emissió de nous tipus d'actius més adequats a les condicions actuals dels mercats financers. No obstant això, l'endeutament en qualsevol modalitat concertat per la Generalitat i els ens i les entitats que en depenen també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d'obtenir una millor estructura del deute en circulació.
En el cas de refinançament o substitució d'operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any, definides per l'apartat 6, l'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 2003.
En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.
El límit d'endeutament viu per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit, en conseqüència, tant a les disposades el 2003 coma les disposades el 2004, incloent-hi les destinades a atendre despeses relacionades amb el finançament del Servei Català de la Salut, és el resultant d'aplicar el percentatge del 15,5% sobre l'estat de despeses del pressupost.
S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 2.000.000.000 d'euros, concerti durant el 2004 operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.
L'autorització feta per l'article 1.b de la Llei 3/2003, del 28 de març, d'autoritzacions financeres per a l'ampliació de la Fira de Barcelona i per a finançar l'aportació dels regants al canal Segarra-Garrigues, a favor de l'Institut Català de Finances, fins a un import de 65.000.000 d'euros, s'ha d'entendre com a addicional al límit assenyalat en l'apartat 7.
S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè durant el 2004 concerti operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu per aquesta finalitat de 250.000.000 d'euros. El finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa primària del canal Segarra-Garrigues i el límit d'endeutament associat, equivalent en import, de 223.000.000 d'euros s'exclou d'aquesta autorització pel fet que fou aprovat pels articles 3 i 4 del capítol ii de la Llei 3/2003.
S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 2004 les operacions d'endeutament següents:

a) Subscripció d'operacions d'endeutament de qualsevol modalitat, per a afrontar l'adquisició i la urbanització de sòl fins a un import màxim de 40.000.000 d'euros.

b) Préstecs hipotecaris, fins a un import màxim de 80.000.000 d'euros, per a finançar les obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d'operacions a subscriure l'any 2004 per aquest concepte, del qual l'import a executar l'any 2004 és de 23.673.375,67 euros.

c) Línia de crèdit per un import de 2.404.040 euros, per a atendre necessitats transitòries derivades d'una operació destinada a finançar parcialment el Pla d'habitatge, la qual cosa consisteix en la cessió de crèdits de garantia hipotecària generats per l'alienació d'habitatges de promoció pública.

d) Línies de crèdit per un import màxim de 50.000.000 d'euros per a finançar necessitats transitòries de tresoreria.
S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè, ambl'informe favorable del Departament d'Economia i Finances, concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament de qualsevol modalitat, fins a un import màxim de 30.000.000 d'euros, destinades a finançar:

a) La promoció o l'adquisició d'edificis, locals o instal·lacions per a fer-ne la posterior explotació com a béns destinats a la prestació de serveis públics.

b) Obres d'edificació, política de millora de barris i d'intervenció en nuclis antics i patrimoni arquitectònic que promogui per comptedel Govern.
S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament amb l'Institut Català de Finances, per a crear un marc financer en l'àmbit de les actuacions protegibles compreses en el Pla català de l'habitatge fins a un màxim de 10.000.000 d'euros.
S'autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya perquè concerti operacions d'endeutament fins a un import de 42.900.000 euros per a finançar les inversions en infraestructures ferroviàries en la seva xarxa per encàrrec de la Generalitat.
S'autoritza Infraestructures Ferroviàries de Catalunya perquè concerti operacions d'endeutament fins a un import de 650.000.000 d'euros per a finançar les inversions en infraestructures ferroviàries que tingui encomanades o adscrites pel Govern de la Generalitat.
S'autoritza el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya perquè concerti, durant el 2004, les operacions d'endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 41.235.000 euros, destinades al finançament de les seves inversions.
S'autoritza l'Agència Catalana de l'Aigua a concertar noves operacions d'endeutament a llarg termini en qualsevol modalitat, per un import màxim de 89.366.300 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'Agència Catalana de l'Aigua a formalitzar les operacions d'endeutament necessàries, fins a un límit màxim de 70.000.000 d'euros, per a finançar els decalatges produïts pel calendari de pagaments i cobraments dels projectes d'inversió finançats amb fons comunitaris.
S'autoritza l'empresa Administració, Promoció i Gestió, SA perquè contracti, durant el 2004, operacions d'endeutament per un import màxim de 28.806.886,13 euros, destinades a finançar parcialment les obres de rehabilitació previstes en el parc d'habitatges de titularitat de la Generalitat, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla director d'obres.
S'autoritza l'Institut d'Assistència Sanitària perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 15.000.000 d'euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'entitat Gestió de Serveis Sanitaris perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 420.000 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 762.069 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'Institut Català d'Oncologia perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import màxim de 760.500 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'entitat Gestió i Prestació de Serveis de Salut perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un importmàxim de 2.441.405,33 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, per un import de 351.600 euros, destinades a operacions de capital.
S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti, durant el 2004, operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'ens, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2004 no superi el saldo de deute autoritzat a 31 de desembre de 2003 en més de 83.000.000 d'euros.
S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a subrogar-se en els préstecs a llarg termini, avalats per la Generalitat, formalitzats per les seves empreses filials Televisió de Catalunya, SA, i Catalunya Ràdio, SRG, SA, com a prestatàries. Els dits avals s'estenen a garantir, en els mateixos termes, el compliment de les obligacions de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió, un cop subrogada.
Dins el mes següent a l'aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres han de trametre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que es proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells.
Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.
Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades per aquest article han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fa referència l'apartat 6, que poden ésser determinades per aquest mateix conseller o consellera.
Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 29, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor dels organismes autònoms no financers i les entitats públiques no financeres i ha de triar l'instrument més adequat, coordinadament amb les entitats afectades, amb l'objectiu de racionalitzar l'operativa i obtenir les millors condicions dels mercats financers, tot tenint en compte l'estructura del deute en circulació de cadascuna d'aquestes i del conjunt del sector públic de la Generalitat. El mateix procediment s'ha de seguir amb relació ales altres empreses o entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades majoritàriament per la Generalitat de Catalunya, de manera directa o indirecta, que necessitin l'autorització del Govern per a formalitzar operacions d'endeutament en qualsevol modalitat, d'acord amb la legislació vigent. A aquests efectes, la Direcció General de Política Financera i Assegurances ha de dictar les instruccions adequades.
S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió corresponent.
El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 2004 encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller o consellera d'Economia i Finances, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera i Assegurances.
Les operacions d'endeutament autoritzades per aquesta Llei a favor de les entitats públiques que, segons el Sistema Europeu de Comptes 95, són integrades en el sector de lesadministracions públiques, únicament es poden formalitzar en el supòsit que l'augment d'endeutament viu del conjunt del dit sector no superi el previst en aquests pressupostos. Als efectes d'assegurar el compliment d'aquest precepte, aprovats els pressupostos del 2004, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar els ajustos necessaris i ha d'autoritzar, si escau, les formalitzacions de les operacions d'endeutament que calgui i, consegüentment, la disposició dels crèdits reservats a aquests efectes en l'estat de despeses.

Article 31 Fons patrimonial de l'Institut Català de Finances

El fons patrimonial de l'Institut Català de Finances es fixa en 157.375.000 euros. A aquest efecte, la Generalitat ha d'aportar a l'Institut, dins l'exercici del 2004, 60.000.000 d'euros en concepte de capital.
S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de crèdit de les seves operacions actives, tant de préstecs com d'avals.

Article 32

Línies de finançament de l'Institut Català de Finances i d'ICF Holding, SA

Entre les finalitats d'impuls al teixit econòmic i social de Catalunya establertes per la Llei de creació de l'Institut Català de Finances, directament o mitjançant la seva societat instrumental ICF Holding, SA, aquest ha de dur a terme, entre altres, les actuacions destinades a finançar:

a) El foment de les empreses, especialment les de dimensions reduïdes, per a millorar-ne la productivitat.

b) Projectes socials orientats principalment a atendre les necessitats específiques de les persones amb discapacitat, tant pel que fa a l'habitatge com a l'autonomia personal o a qualsevol tipus d'ajut material o tècnic que requereixin a causa de llur discapacitat.

c) Projectes d'economia social, concretament pel que fa a les infraestructures sanitàries, sociosanitàries i socials.

d) Programes, en conveni amb l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, destinats a estudiants universitaris, i a la creació o l'ampliació d'empreses, laboratoris o instal·lacions de recerca.

e) El foment de l'habitatge de lloguer dins el Pla català de l'habitatge.

f) El foment del sector de l'audiovisual.

g) Projectes d'interès general de les administracions públiques, incloses les operacions d'arrendament financer, destinats especialment als ens locals.

h) Programes destinats a finançar o garantir despeses i inversions per a joves, orientades a llur emancipació social, i per a famílies monoparentals, en el marc de les directrius que determini el Govern.

Article 33

Fons social de l'Institut Català del Crèdit Agrari

El fons social de l'Institut Català del Crèdit Agrari es fixa en 48.608.176,17 euros. Dins l'exercici del 2004, la Generalitat hi ha d'aportar 10.000.000 d'euros. S'exclou de l'esmentada aportació la que especifica l'article 4 del capítol II de la Llei 3/2003, en què es recull una aportació mínima del 15% de l'augment operatiu atorgat per la dita Llei per al finançament específic de l'aportació dels regants a la infraestructura de la xarxa del canal Segarra-Garrigues, xifra que s'hi haurà d'afegir per tal d'assegurar l'equilibri patrimonial de l'Institut Català del Crèdit Agrari.

Article 34

Línies de finançament de l'Institut Català del Crèdit Agrari

Dins l'exercici del 2004, l'Institut Català del Crèdit Agrari, d'acord amb la seva Llei de creació, amb l'objectiu de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, ha de desenvolupar, entre altres, les actuacions destinades a finançar:

a) El foment de l'activitat aqüícola, sobretot la del delta de l'Ebre.

b) El foment de l'activitat pesquera mitjançant el suport als períodes d'aturada temporal de l'activitat.

c) El foment d'infraestructures de regadius nous i dels existents.

d) El suport al sector pesquer d'encerclament.

e) Projectes que impliquin una millora tecnològica en els processos productius.

f) Projectes que impliquin una millora en el desenvolupament del medi rural.

Article 35

Fons per a les indústries culturals

El Fons de garantia per a establir una línia especial de crèdit per a activitats de producció cinematogràfica, constituït per la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, l'objecte del qual és ampliat a la resta de sectors culturals per la disposició addicional vint-i-setena de la Llei 14/2000, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001, i per la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 30/2002, del 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003, passa a denominar-se Fons per a les indústries culturals.
S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en l'accionariat de societats creades per a desenvolupar projectes culturals amb un especial valor estructural, d'acord amb els requisits legals vigents.TÍTOL V

Normes tributàries

Article 36

Desplegament de l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Als efectes del càlcul del gravamen al qual són sotmeses les empreses afectades pel Pla especial de protecciócivil establert per l'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, i tenint en compte que el cost dels respectius plans especials de protecció civil és superior als límits fixats per l'apartat 2 del dit article, s'estableix que la quota del gravamen per a les empreses de l'apartat 3, per a l'exercici del 2004, d'acord amb llur volum anual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escala següent:

Facturació (euros)

Quota (euros)

Fins a 3.005.060,52 euros

6.166,38

Més de 3.005.060,52 euros i fins a 12.020.242,08 euros

15.415,96

Més de 12.020.242,08 euros i fins a 30.050.605,21 euros

30.831,92

Més de 30.050.605,21 euros

61.663,84

Article 37

Cànon de l'aigua

Durant l'any 2004 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de la determinació del tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, són els següents:

Concepte

Any 2004

Domèstica

0,3118

euros/m3

Industrial general

0,0987

euros/m3

Industrial específica

0,3869

euros/m3

Matèries en suspensió

0,2989

euros/kg

Matèries oxidables

0,5980

euros/kg

Sals solubles

4,7841

euros/Sm3/cm

Matèries inhibidores

5,9800

euros/Kequitox

Nitrogen

0,3828

euros/kg

Fòsfor

0,7656

euros/kg

Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.
Durant l'any 2004, els valors per a la determinació de la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders són els següents:

Tipus d'explotació

Engreix d'ànecs

0,0197

euros/plaça

Engreixde guatlles

0,003578

euros/plaça

Engreix de pollastres

0,0197

euros/plaça

Engreix de galls dindi

0,0384

euros/plaça

Engreix de perdius

0,0081

euros/plaça

Avicultura de posta

0,0429

euros/plaça

Pollets de recria

0,008051

euros/plaça

Cria de boví

0,6649

euros/plaça

Engreix de vedells

1,8979

euros/plaça

Vaques alletants

4,4304

euros/plaça

Boví de llet

6,3292

euros/plaça

Vedelles de reposició

3,1668

euros/plaça

Cabrum de reproducció

0,6228

euros/plaça

Cabrum de reposició

0,3109

euros/plaça

Cabrum de sacrifici

0,2096

euros/plaça

Producció de conills

0,3736

euros/plaça

Bestiar equí

5,5316

euros/plaça

Oví d'engreix

0,2606

euros/plaça

Ovelles de reproducció

0,7821

euros/plaça

Ovelles de reposició

0,3888

euros/plaça

Porcí d'engreix

0,7276

euros/plaça

Producció porcina

1,5171

euros/plaça

Porcí de transició

0,3341

euros/plaça

Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

Article 38 Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, l'any 2004, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,03 a la quantia de l'any 2003. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.
La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què es refereix l'apartat 1 s'arrodoneix dela manera següent:

a) La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre l'1 i el 5 s'arrodoneixen al 5.

b) La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre el 6 i el 9 s'arrodoneixen al 0 amb l'augment d'una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d'euro.

c) En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.
Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:

a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

b) Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals i administratives que acompanya aquestaLlei de pressupostos.

TÍTOL VI. Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 39 Participació en els ingressos

El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

a) La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat.

b) La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 71.093.608 euros, dels quals 27.749.245 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/461.1101, "Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques; 43.044.363 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/463.1100, "Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis, i300.000 euros, consignats en l'aplicació GO 03 D/463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.
Les participacions en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que hi sigui aplicable.
Els crèdits consignats en la secció "Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat(secció PL)" s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.
D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran de l'1,86% de l'aplicació pressupostària GO 03 D/461.1101 del Departament de Governació i Administracions Públiques. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, d'acord amb els criteris següents i tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2003:

a) Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 550.047,20 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km2, i 450.624,20 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.608.480 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.608.480 euros.

b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.420.365 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca, i 582.355,06 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, ponderant amb el factor 2 els municipis de fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els compresos entre els 501 i els 2.000 habitants, i amb el factor 1 la resta de municipis.
L'aplicació GO 03 D/463.1100 del pressupost del Departament de Governació i Administracions Públiques, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, s'ha de distribuir:

a) Atenent l'important increment experimentat en la participació del Fons de cooperació local de Catalunya de l'any 2003 pels municipis de menys de 1.000 habitants, i amb caràcter transitori, amb la perspectiva d'una reconsideració general dels criteris de distribució, associada a la futura evolució del volum global de la participació dels municipis de Catalunya en els recursos de la Generalitat, es distribueixen 39.584.000 euros com a participació de lliure disposició per als municipis, de la manera següent, tenint en compte que el nombre d'habitants per a establir els trams de població dels subapartats primer, segon i tercer és el que va ésser utilitzat en el càlcul de les participacions corresponents a l'anualitat de 2003:

Primer. Al municipi de Barcelona, la quantitat de 3.654.861,83 euros.

Segon. Als municipis de menys de 1.000 habitants, la suma de les participacions corresponents a l'any 2003, llevat del tram corresponent a la prestació supramunicipal de serveis, incrementada amb el 2%.

Tercer. Als municipis de més de 10.000 habitants, les participacions corresponents a l'any 2003, llevat del tram corresponent a la prestació supramunicipal de serveis, incrementades amb el 6%.

Quart. Als municipis compresos entre els 1.000 i 10.000 habitants, la quantitat resultant d'aplicar la fórmula següent, amb un creixement mínim garantit del 6%:

P = 29.465 + 1,15 (H - 1.000) + N + C

En la qual:

P = participació del municipi per a l'any 2004.

H = nombre d'habitants segons el padró de l'any 2003.

N = import de la part de la participació en el Fons de cooperació local de l'any 2003 que li va correspondre pel fet de tenir nuclis de població fora de l'entitat capital de municipi.

C = import de la part de la participació en el Fons de cooperació local de l'any 2003 que li va correspondre pel fet de ser capital de comarca.

b) Es distribueixen entre els municipis 3.460.363 euros proporcionalment a la quantitat de lliure disposició calculada per a cada un d'ells amb els criteris de la lletra a, per a fomentar la prestació supramunicipal de serveis. Els ajuntaments, mitjançant un acord del ple, han de distribuir percentualment llur assignació per aquest concepte entre les mancomunitats, les comunitats de municipis i els consorcis legalment constituïts i, si és el cas, inscrits al Registre d'ens locals de Catalunya, en què participen, i el consell comarcal corresponent. L'esmentat acord del ple pot determinar a quines actuacions concretes els ens supramunicipals als quals es fa l'assignació han de destinar els recursos que la Generalitat els transferirà per aquest concepte. La decisió municipal s'ha de comunicar abans del 30 d'octubre de 2004 a la Direcció General d'Administració Local, la qual ha de gestionar les transferències d'acord amb la distribució que hagin efectuat els ajuntaments. En el cas dels municipis que no notifiquin la destinació dels recursos abans de la data indicada, s'entendrà que s'ha fet en favor del mateix ens o els mateixos ens als quals es va destinar aquesta dotació en l'exercici del 2003.
L'aplicació GO 03 D/463.1102, "Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades", dotada amb 300.000 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2004, de la manera següent:

a) Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població que s'indiquen, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró de l'any 2003:

Primer. 3.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població igual o inferior a 100 habitants.

Segon. 5.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població compresa entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 8.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població compresaentre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 12.000 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població superior a 1.000 habitants.

b) Una quantitat variable, en funció de la quantitat restant, que es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.
El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat a l'adequat compliment dels ens locals destinataris de l'obligació de trametre, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, llurs pressupostos; les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Administracions Públiques, i llurs comptes anuals a la Sindicatura de Comptes.

TÍTOL VII. Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Article 40 Parlament de Catalunya

La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit a la secció PA del pressupost per al 2003 als mateixos capítols del pressupost per al 2004.
Les dotacions pressupostàries de la secció PA s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.
La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar modificacions de crèdit entre conceptes de la secció PA sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Article 41 Consell Consultiu

Les dotacions de la secció CC s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president o presidenta del qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.

Article 42 Sindicatura de Comptes de Catalunya

Les dotacions pressupostàries de la secció SC s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic o síndica major de la qual és qui ordena els pagaments propis d'aquest organisme.
La Comissió de Govern de la Sindicatura de Comptes potacordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció SC amb les limitacions establertes per l'article 5.1, la qual cosa ha de comunicar al Departament d'Economia i Finances.

Article 43 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Agència Catalana de Protecció de Dades

Les dotacions pressupostàries de les seccions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (secció CT), del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (secció CA) i de l'Agència Catalana de Protecció de Dades (secció PD) s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent. El president o presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i el del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades són els ordenadors de pagaments propis de l'organisme.
La Comissió Executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el director o directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades poden acordar transferències de crèdits entre conceptes de les seccions corresponents amb les limitacions establertes per l'article 5.1, la qual cosa han decomunicar al Departament d'Economia i Finances.

Disposicions addicionals

Primera. Pressupostos de les diputacions provincials

Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida iTarragona corresponents a l'exercici del 2003.

Segona. Interès de demora
Fins al 31 de desembre de 2004, l'interès legal del diner és el fixat per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2004.
Fins al 31 de desembre de 2004, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 4,75%.

Tercera. Règim d'autonomia econòmica de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid
Es faculta el Govern per a establir que la Delegació delGovern de la Generalitat a Madrid tingui règim d'autonomia econòmica.
El règim d'autonomia econòmica té per objecte gestionar tots els ingressos obtinguts per les activitats que organitzen la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid i el Centre Cultural Blanquerna, i també les transferències provinents de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d'altres entitats.
L'òrgan responsable de la gestió de la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid ha de presentar anualment al Departament de la Presidència la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i, si escau, del Tribunal de Comptes.
Per decret del Govern s'ha de determinar el règim jurídic que ha de regular la gestió de la Delegació del Govern a Madrid.

Quarta. Alienació de béns immobles de la Generalitat i títols de societats de la Generalitat
Es faculta el Govern perquè,durant el 2004, pugui aprovar els expedients d'alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a 6.010.121,04 euros la utilització dels quals no es consideri necessària. Així mateix, el Govern pot aprovar l'alienació directa de béns immobles, qualsevol que en sigui el valor, que temporalment hagin de continuar utilitzant per a la prestació de serveis. L'acord d'alienació d'aquests immobles pot autoritzar la formalització de contractes d'arrendament o l'arrendament financer d'aquests.
Dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a 12.020.242,09 euros, se n'ha de donar compte al Parlament.
Es faculta el Govern perquè, durant l'any 2004, pugui autoritzar l'alienació de títols de societats en el cas que comporti la pèrdua de la posició majoritària o fins i tot la dissolució i la liquidació. S'ha de donar compte d'aquestes alienacions al Parlament, les quals han d'ésser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Cinquena. Cessió de domini al Servei Català de la Salut
S'autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, als efectes d'unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió i amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del serveisanitari.
Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l'apartat 1.

Sisena. Cooperació al desenvolupament

El Govern ha de destinar un import total de 30.593.865,86 euros a la cooperació al desenvolupament, que es desglossa de la manera següent:

a) 18.998.088,57 euros són consignats a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, entitat de dret públic adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques.

b) 11.595.777,29 euros corresponen a accions a fer en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, bé directament pels diversos departaments, organismes i empreses de la Generalitat, bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquest àmbit. A aquests efectes, s'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

Setena. Transferènciesde les diputacions

L'estimació dels ingressos provinents de les transferències de les diputacions a la Generalitat de Catalunya s'ha d'ajustar al que es derivi de l'aplicació de la Sentència del Tribunal Constitucional de data 25 de març de 2004.

Vuitena. Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a l'intercanvi de prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990,del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del Decret legislatiu 17/1994.

Novena. Fons per al control de les incapacitats temporals

Per tal de coadjuvar a garantir l'assoliment dels objectius fixats en l'Acord de finançament autonòmic en relació amb el fons dotat per al control de les incapacitats temporals, es faculta els departaments d'Economia i Finances i de Salut perquè estableixin els convenis de col·laboració convenients amb els agents socials que tenen implantació i més representativitat a Catalunya.

Desena. Romanents de crèdit
S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de la partida "Dotació fons d'acció social", del pressupost del Departament de Governació iAdministracions Públiques, s'incorporin a l'aplicació corresponent de l'exercici del 2004 per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.
S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè incorpori a l'aplicació corresponent de l'exercici del 2004 els romanents dels crèdits existents el 31 de desembre del 2003 de la partida "Dotació fons d'acció social", del pressupost del Servei Catalàde la Salut corresponent al seu personal laboral, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en el seu conveni col·lectiu.
No es poden incorporar els romanents de crèdits pressupostaris del capítol 1, "Remuneracions del personal", als pressupostos de despeses per a l'any 2004, i s'han d'aplicar als crèdits del pressupost vigent, en el moment d'expedició dels manaments de pagament, les obligacions que resultin de la liquidació d'endarreriments a favor del personal.

Onzena. Aplicació del Programa de desenvolupament rural i de l'Instrument financer d'orientació de la pesca

En l'àmbit del fons FEOGA-Garantia i de l'Instrument financer d'orientació de la pesca, i per a les línies d'ajut que s'hagin d'executar en l'exercici del 2005, es poden tramitar anticipadament les convocatòries d'ajut de les mesures incloses en els programes, si bé la resolució de concessió s'ha de produir en el moment en què es disposi del crèdit adequat i suficient.

Dotzena. Pagament a la bestreta de les pensions per cessament en l'activitat agrària

S'autoritza el Govern a pagar a la bestreta l'import de les pensions de cessament anticipat de l'activitat agrària.

Tretzena. Ajuts a les petites i les mitjanes empreses que contractin treballadors segons uns requisits determinats

El Govern ha d'instrumentar les actuacions necessàries per a promoure ajuts a les petites i les mitjanes empreses de Catalunya que contractin treballadors que compleixin els requisits següents: persones demandants del primer lloc de treball, persones aturades que faci més d'un any que siguin inscrites a la xarxa informàtica del Servei d'Ocupació de Catalunya, persones més grans de quaranta anys, persones menors de vint-i-cinc anys i persones amb discapacitat.

Catorzena. Supressió de barreres arquitectòniques

Els departaments de la Generalitat han de destinar, per a l'any 2004, un mínim del 2% de llurs partides pressupostàries d'inversió directa en els edificis d'ús públic de titularitat de la Generalitat o en els edificis el dret d'ús dels quals, per qualsevol títol, correspon a la Generalitat, a suprimir-ne les barreres arquitectòniques.

Quinzena. Ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents
Tenen la condició de beneficiàries dels ajuts assistencials per a la protecció dels cònjuges supervivents les persones que perceben pensions de viduïtat del sistema de seguretat social i que no obtenen rendiments per raó del treball o, si perceben altres rendes, els ingressostotals anuals de les quals per al 2004 no superen la quantia de 7.400 euros, juntament amb l'ajut que estableix aquesta disposició.
Es fixa en 30 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2004 amb efectes des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de qualsevol tipus que excedeixen els 7.040 euros. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, que oscil·len entre la xifra esmentada i 7.400 euros, el dit import de 30 euros queda reduït en proporció amb l'import dels ingressos, sense que en cap cas pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.
Els ajuts assistencials de protecció dels cònjuges supervivents ja reconeguts es prorroguen fins que el Parlament aprovi la nova llei que ha de regular les prestacions econòmiques assistencials.

Setzena. Ajut per a les famílies amb fills

Es fixa en 550 euros l'ajut per a les famílies amb fills en edats compreses entre els zero i els tres anys, i en 625 euros l'ajut per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills en el tram d'edat comprès entre els zero i els sis anys.

Dissetena. Tarifes especials d'aigua, gas, electricitat i telèfon

El Govern ha de promoure convenis amb les companyies subministradores d'aigua, gas, electricitat i telèfon, per a l'aplicació de tarifes especials a les famílies nombroses i a les persones grans que cobrin la pensió mínima de viduïtat.

Divuitena. Programa de gestió dels residus municipals

El Govern, amb la col·laboració dels ens locals, dins les previsions pressupostàries per al 2004, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, del 13 de juny.

Dinovena. Adscripció a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa), de determinats habitatges de promoció pública

S'autoritza el Govern a adscriure a Administració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa), els habitatges de promoció pública transferits per l'Administració general de l'Estat a la Generalitat mitjançant el Reial decret 2626/1982, de l'1 d'octubre, i el Reial decret 1009/1985, del 5 de juny, que actualment es troben sota el control i la dependència de l'Institut Català del Sòl.

Vintena. Pla de recerca de la Generalitat

En el marc del Pla de recerca de laGeneralitat 2001-2004, i amb l'autorització prèvia del Govern, es poden efectuar despeses d'abast pluriennal per als programes de beques, ajuts i subvencions que s'hi incloguin.

Vint-i-unena. Canvi del model tarifari del Consorci d'Aigües de Tarragona

La Generalitat, per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua i de les reassignacions pressupostàries pertinents, ha de facilitar la transició al model tarifari de recuperació íntegra de tots els conceptes de cost de servei públic que presta el Consorci d'Aigües de Tarragona mitjançant una aportació extraordinària de fins a 3.000.000 d'euros dins l'exercici del 2004.

Vint-i-dosena. Creació del Museu Casteller de Catalunya a Valls

Dins les previsions pressupostàries de la Generalitat per a l'any 2004, s'han d'habilitar els recursos necessaris per a donar compliment al conveni signat pel Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Valls, per a iniciar el procés de creació del Museu Casteller de Catalunya a Valls.

Disposicions finals

Primera. Pròrroga de disposicions

Es prorroga per a l'exercici del 2004 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, el contractat i l'interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Segona. Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

Tercera. Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats per aquesta Llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 2004 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Finances ha de determinar el concepte pressupostari a què s'ha d'imputar la despesa autoritzada.

Quarta. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 16 de juliol de 2004

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances

Annex 1

Estats de despeses i ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió

Recursos

Dotacions

Televisió de Catalunya, SA

320.545.158

320.545.158

Emissores de la Generalitat-Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA

33.669.076

33.669.076

TVC Edicions i Publicacions, SA

120.000

120.000

CCRTV-Serveis Generals, SA

10.420.420

10.420.420

TVC Multimèdia, SL

8.955.739

8.955.739

CCRTV Interactiva, SA

5.501.063

5.501.063

TVC Netmedia Audiovisual, SL

4.341.016

4.341.016

Activa 3, IT Solutionsand Technologies, SL

600

600

Intracatalonia, SA

807.123

807.123

Annex 2

Estats de despeses i ingressos consolidats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat

Recursos

Dotacions

Centre d'Alt Rendiment Esportiu

8.932.416,00

8.932.416,00

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

199.016.668,33

199.016.668,33

Institut Cartogràfic de Catalunya

22.882.985,98

22.882.985,98

Ports de la Generalitat

17.016.474,92

17.016.474,92

Institut Català del Sòl

495.567.821,02

495.567.821,02

Infraestructures Ferroviàries de Catalunya

250.000,00

250.000,00

Centre d'Iniciatives per a la Reinserció

18.195.881,17

18.195.881,17

Institut Català de Finances

861.673.081,00

861.673.081,00

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

18.998.088,57

18.998.088,57

Institut Català de les Indústries Culturals

23.642.633,94

23.642.633,94

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

23.187.190,00

23.187.190,00

Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial

20.106.016,23

20.106.016,23

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions

1.500.000,00

1.500.000,00

Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil

10.619.031,65

10.619.031,65

Institut Català d'Energia

5.209.952,46

5.209.952,46

Agència Catalana de l'Aigua

422.972.210,00

422.972.210,00

Agència de Residus de Catalunya

91.123.921,85

91.123.921,85

Centre de la Propietat Forestal

4.252.832,92

4.252.832,92

Aigües Ter-Llobregat

84.267.320,20

84.267.320,20

Servei Meteorològic de Catalunya

5.761.045,20

5.761.045,20

Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca

26.690.206,75

26.690.206,75

Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya

176.053.975,61

176.053.975,61

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

2.166.000,00

2.166.000,00

Institut de Diagnòstic per la Imatge

27.809.487,97

27.809.487,97

Gestió de Serveis Sanitaris

32.472.319,42

32.472.319,42

Institut d'Assistència Sanitària

77.865.058,36

77.865.058,36

Gestió i Prestació de Serveis de Salut

15.940.451,95

15.940.451,95

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

2.167.257,00

2.167.257,00

Institut Català d'Oncologia

76.323.073,10

76.323.073,10

Serveis Sanitaris de Referència-Centre de Transfusió i Banc de Teixits

30.737.478,57

30.737.478,57

Parc Sanitari Pere Virgili

21.186.179,80

21.186.179,80

Annex 3

Estats de despeses i ingressos consolidats de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament

Empreses

Recursos

Dotacions

Agència de Patrocini i Mecenatge, SA

786.377,37

786.377,37

Turisme Juvenil de Catalunya, SA

12.574.331,00

12.574.331,00

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA

1.356.860,06

1.356.860,06

Túnels i Accessos de Barcelona, SAC

30.253.039,07

30.253.039,07

Gestió d'Infraestructures, SA

1.076.492.939,01

1.076.492.939,01

Equacat, SA

1.596.851,00

1.596.851,00

Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA

57.367.035,00

57.367.035,00

Túnel del Cadí, SAC

58.704.736,11

58.704.736,11

Teatre Nacional de Catalunya, SA

14.350.423,00

14.350.423,00

Promotora d'Exportacions Catalanes, SA

1.775.629,97

1.775.629,97

Regs de Catalunya, SA

86.109.715,55

86.109.715,55

Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA

13.064.280,08

13.064.280,08

Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA

2.058.200,00

2.058.200,00

Eficiència Energètica, SA

1.954.514,91

1.954.514,91

Sanejament Energia, SA

481.834,24

481.834,24

Centre per a l'Empresa i per al Medi Ambient, SA

2.769.417,24

2.769.417,24

Forestal Catalana, SA

15.819.996,93

15.819.996,93

Administració, Promoció i Gestió, SA

52.259.522,20

52.259.522,20

Portal Salut i Qualitat de Vida, SA

2.030.452,78

2.030.452,78

Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA

2.955.716,74

2.955.716,74

Sistema d'Emergències Mèdiques, SA

71.091.817,98

71.091.817,98

(Vegeu annexos al document PDF)

'

r

Los suscriptores pueden acceder a la versión informada de este caso.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de toda la legislación y jurisprudencia citada de un documento.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todos los documentos que citan el caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de todas los versiones de la ley con las distintas afectaciones

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver todas las afectaciones de un caso

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden acceder a una representación visual de un caso y sus relaciones con otros casos. Como alternativa a las listas de casos, el Mapa de Precedentes facilita la tarea de encontrar que caso tienes más relevancia en tu búsqueda. Al mismo tiempo también tendrás una referéncia del grado de aceptación del caso.

Request your trial

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

Los suscriptores pueden ver una lista de resultados conectados a su documentos vía tópicos y citas encontradas por Vincent.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Accede a más de 120 millones de documentos de más de 100 países, incluida la mayor colección de legislación, jurisprudencia, formularios y libros y revistas legales.
Miles de fuentes de datos

Actualizado cada día, vLex reúne contenido de más de 750 proveedores dando acceso a más de 2500 fuentes legales y de noticias de los proveedores líderes del sector.
Encuentra rápidamente lo que necesitas

Gracias a una avanzada Inteligencia Artificial desarrollada por vLex, enriquecemos editorialmente la información legal para hacerla accesible, incluyendo traducción instantánea a 14 idiomas para garantizar el acceso a la información y la capacidad de efectuar búsquedas comparativas.
Más de 2 millones de usuarios registrados

Fundado hace más de 20 años, vLex proporciona contenido de alta calidad y un servicio muy intuitivo para abogados, despachos, instituciones gubernamentales y universidades de derecho alrededor del mundo

LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados