LLEI 2/2015, de l'11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.

1. S’aproven els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici del 2015, que estan formats per:

   1. El pressupost de l’Administració de la Generalitat –format per l’estat d’ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s’integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi–, per un import total, en els estats d’ingressos i despeses, de 32.483.085.945,91 euros, d’acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

      Seccions pressupostàries	Import (euros)
      Parlament i organismes estatutaris i consultius
      Parlament de Catalunya	57.883.679,22
      Consell de Garanties Estatutàries	3.288.996,85
      Sindicatura de Comptes	11.121.602,05
      Oficina Antifrau de Catalunya	4.699.993,42
      Comissió Jurídica Assessora	2.751.306,57
      Departaments
      Departament de la Presidència	415.010.072,89
      Departament de Governació i Relacions Institucionals	244.613.886,54
      Departament d’Economia i Coneixement	1.093.103.150,36
      Departament d’Ensenyament	4.442.580.654,38
      Departament de Salut	8.399.194.236,22
      Departament d’Interior	1.160.878.883,21
      Departament de Territori i Sostenibilitat	1.619.674.417,84
      Departament de Cultura	238.753.636,90
      Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural	316.981.790,86
      Departament de Benestar Social i Família	1.999.499.470,61
      Departament d’Empresa i Ocupació	969.135.194,30
      Departament de Justícia	818.142.477,91
      Fons no departamentals
      Despeses de diversos departaments	320.807.806,63
      Deute	7.004.746.797,77
      Fons de contingència	200.000.000,00
      Pensions	2.200.000,00
      Participació dels ens locals de Catalunya en ingressos de l’Estat	3.158.017.891,38
      Total pressupost	32.483.085.945,91

   2. Els pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Servei Català de la Salut (CatSalut)	8.203.989.744,90
      Patronat de la Muntanya de Montserrat	3.188.915,00
      Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC)	11.306.622,94
      Consell Català de l’Esport	40.838.614,09
      Centre d’Estudis d’Opinió	1.453.000,00
      Escola d’Administració Pública de Catalunya	9.891.141,42
      Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)	7.176.025,02
      Autoritat Catalana de la Competència	1.465.246,94
      Servei Català de Trànsit	96.392.838,00
      Institut de Seguretat Pública de Catalunya	7.570.510,00
      Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE)	1.628.206,53
      Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran	563.127,35
      Institució de les Lletres Catalanes	1.208.128,71
      Biblioteca de Catalunya	7.141.100,00
      Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi)	2.077.153,33
      Institut Català de les Dones (ICD)	7.508.007,57
      Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció	13.856.001,73
      Agència Catalana del Consum	9.350.982,74
      Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)	324.152.948,41
      Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada	3.596.718,86
      Total (sense consolidar)	8.754.355.033,54

   3. Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP)	4.991.709,00
      Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA)	13.261.550,00
      Total (sense consolidar)	18.253.259,00

   4. Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)	240.195.083,20
      Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR)	11.193.627,00
      Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament	8.610.545,00
      Consell de l’Audiovisual de Catalunya	5.521.516,76
      Autoritat Catalana de Protecció de Dades	2.785.844,99
      Memorial Democràtic	1.415.800,00
      Institut Català Internacional per la Pau	1.141.850,00
      Institut Català de Finances (ICF)	935.930.682,05
      Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca	35.535.598,25
      Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya	2.888.828,21
      Agència Tributària de Catalunya	35.878.985,29
      Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya	6.151.129,49
      Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI)	43.270.640,51
      Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)	64.951.151,30
      Institut d’Assistència Sanitària (IAS)	87.797.068,16
      Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS)	13.531.417,48
      Institut Català d’Oncologia (ICO)	160.693.885,91
      Banc de Sang i Teixits (BST)	75.502.542,56
      Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV)	22.872.051,78
      Institut Català de la Salut (ICS)	2.616.870.000,00
      Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya	9.121.421,93
      Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya	331.012.497,54
      Agència Catalana de l’Aigua (ACA)	440.405.510,24
      Agència de Residus de Catalunya	94.249.938,73
      Ports de la Generalitat	14.647.000,00
      Institut Català del Sòl (INCASOL)	230.738.691,35
      Servei Meteorològic de Catalunya	6.372.392,22
      Infraestructures Ferroviàries de Catalunya	733.558.821,65
      Agència de l’Habitatge de Catalunya	141.225.498,00
      Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	20.556.045,10
      Institut Català de les Empreses Culturals	50.354.019,36
      Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural	37.784.860,56
      Agència Catalana del Patrimoni Cultural	18.819.393,83
      Consell Nacional de la Cultura i de les Arts	1.213.727,49
      Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)	36.225.571,55
      Centre de la Propietat Forestal	5.023.415,71
      Consell Nacional de la Joventut de Catalunya	411.828,84
      Agència Catalana de la Joventut	16.064.450,00
      Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació	369.884.168,99
      Institut Català d’Energia (ICAEN)	6.149.684,95
      Agència per a la Competitivitat de l’Empresa	53.566.136,85
      Agència Catalana de Turisme	21.400.000,00
      Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya	2.313.546,90
      Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)	45.653.625,00
      Total (sense consolidar)	7.059.490.494,73

   5. Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA	343.867.543,20
      TVC Multimèdia, SL	32.584,00
      Intracatalònia, SA	3.276.515,88
      Circuit de Motocròs de Catalunya, SL	323.300,00
      Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU	680.412.709,77
      Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU	778.204,42
      Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU	36.824.948,47
      Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA)	311.224.823,23
      UDIAT, Centre Diagnòstic, SA	25.720.187,35
      Coordinació Logística Sanitària, AIE	2.308.621,88
      Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA	3.520.095,62
      For Tissues and Cells	246.983,48
      Barnaclínic, SA	12.853.726,64
      Logaritme, Serveis Logístics, AIE	17.893.677,00
      Equacat, SA	1.934.500,00
      Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)	32.984.055,52
      Cargometro Rail Transport, SA	1.701.669,42
      Terminal Intermodal de l’Empordà, SL	1.074.800,00
      Aeroports Públics de Catalunya, SLU	17.540.000,00
      Autometro, SA	1.763.142,78
      Vallter, SA	2.067.632,23
      Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC)	10.232.835,57
      Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA)	4.440.651,15
      Forestal Catalana, SA	12.334.280,49
      Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)	33.693.000,19
      Circuits de Catalunya, SL	38.853.003,69
      Total (sense consolidar)	1.597.903.491,98

   6. Els pressupostos dels consorcis, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Consorci Urbanístic Portal Costa Brava - Illa de Blanes	1.752.385,70
      Patronat Catalunya Món - Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-DIPLOCAT)	2.601.000,00
      Consorci Administració Oberta de Catalunya	9.054.544,19
      Consorci del Museu Memorial de l’Exili	332.970,00
      Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional	1.721.618,26
      Consorci Institut Català d’Arqueologia Clàssica	1.939.792,30
      Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars	3.732.108,33
      Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer	25.828.330,71
      Consorci Centre de Recerca Matemàtica	1.976.978,00
      Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona	15.569.009,88
      Consorci Centre de Visió per Computador	2.400.000,00
      Consorci Institut de Física d’Altes Energies	3.686.414,70
      Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE)	247.800,00
      Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria	9.515.606,36
      Consorci d’Educació de Barcelona	141.464.715,00
      Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell	211.397.679,91
      Consorci Sanitari de Terrassa	137.003.260,00
      Consorci Sanitari de Barcelona	7.041.653,71
      Consorci Hospitalari de Vic	83.752.395,85
      Consorci Sanitari Integral	196.745.918,30
      Consorci Sanitari de l’Alt Penedès	31.377.085,29
      Consorci Sanitari de l’Anoia	62.451.932,34
      Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf	13.924.791,45
      Consorci Sanitari del Maresme	103.803.684,07
      Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya	20.200.000,00
      Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona	294.563.009,01
      Hospital Clínic i Provincial de Barcelona	427.653.281,81
      Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS)	15.865.358,14
      Consorci de Castelldefels Agents de Salut	4.946.000,00
      Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample	13.144.500,45
      Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità	1.158.356.633,62
      Consorci Patronat de la Vall de Núria	65.446,09
      Consorci Port de Mataró	2.273.862,95
      Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs	391.310,93
      Consorci Port de Portbou	695.582,45
      Consorci de l’Observatori del Paisatge	316.370,47
      Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona	22.945.347,03
      Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona	7.376.637,98
      Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida	6.316.842,60
      Consorci de l’Habitatge de Barcelona	17.355.014,00
      Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals	3.711.314,87
      Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona	1.831.111,65
      Consorci de l’Institut Ramon Llull	7.600.309,65
      Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya	14.258.976,23
      Consorci per a la Normalització Lingüística	28.040.000,00
      Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT	1.292.501,65
      Consorci Sant Gregori, de Girona	4.922.918,07
      Consorci de Serveis Socials de Barcelona	43.950.334,46
      Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya	20.281.100,00
      Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya	13.037.894,59
      Total (sense consolidar)	3.200.713.333,05

   7. Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

      Entitats	Import (euros)
      Fundació La Marató de TV3	7.553.000,00
      Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA)	448.205,00
      Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica	30.032.447,75
      Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)	6.887.107,57
      Fundació Privada Institut Català d’Investigació Química	15.893.321,00
      Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)	16.649.478,00
      Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)	3.692.517,36
      Fundació Privada Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès	701.181,36
      Institut Català de Recerca de l’Aigua, Fundació Privada (ICRA)	3.259.040,23
      Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC)	316.075,36
      Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont)	1.607.388,55
      Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada	26.550.000,00
      Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3)	2.407.554,75
      Fundació Privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)	7.663.716,00
      Fundació Privada per a l’Escola Superior de Música de Catalunya	10.638.142,00
      Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya	698.470,00
      Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)	17.976.429,59
      Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron - Institut de Recerca (HUVH, IR)	38.348.097,33
      Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)	2.800.000,00
      Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Fundació Dr. Pifarré	3.742.410,50
      Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras	7.477.167,70
      Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau	14.039.377,75
      Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)	10.905.172,00
      Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI)	4.353.700,00
      Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)	21.682.025,35
      Fundació Ticsalut	1.668.911,22
      Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)	1.366.661,80
      Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)	5.715.500,00
      Fundació Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)	5.867.850,50
      Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme	1.097.607,32
      Fundació Parc Taulí, Fundació Privada	3.892.455,75
      Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau	305.154.943,62
      Fundació d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina, Institut per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut	3.925.000,00
      Fundació Privada Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània	1.018.127,31
      Fundació Privada del Món Rural	333.624,38
      Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya	4.917.970,40
      Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya	3.403.500,00
      Total (sense consolidar)	594.684.177,45

2. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l’apartat 1 s’estructuren en funció de la triple classificació –orgànica, per programes i econòmica– en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d’ingressos s’estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica.

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals se cedeix a la Generalitat s’estimen en 11.170,90 milions d’euros.

1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2015 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:

   1. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei i concepte, i dels relatius a l’article 16, que vinculen per secció i concepte, si són de la Generalitat, i per entitat i concepte en la resta de casos.

   2. Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de:

      – Els conceptes 226, «Despeses diverses», i 251, «Prestació de serveis amb mitjans aliens», que vinculen per servei, programa i concepte.

      – Les aplicacions 200.0001, «Lloguers i cànons mitjançant Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU»; 200.0003, «Prestacions periòdiques derivades d’altres drets de superfície»; 203.0002, «Prestacions derivades de concessions administratives»; 220.0002, «Premsa, revistes, llibres i altres publicacions»; 226.0001, «Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció»; 226.0002, «Atencions protocol·làries i representatives»; 226.0003, «Publicitat, difusió i campanyes institucionals»; 226.0005, «Organització de reunions, conferències i cursos»; 226.0041, «Fons per al foment del turisme»; 227.0004, «Processos electorals i consultes populars»; 227.0005, «Estudis i dictàmens», i 240.0001, «Despeses de publicacions», que vinculen per servei, programa i aplicació.

      – Les aplicacions 222.0002, «Solucions de connectivitat de dades adquirides al CTTI»; 228.0001, «Solucions tecnològiques adquirides al CTTI»; 228.0003, «Solucions de sistemes d’informació adquirides al CTTI»; 228.0004, «Solucions de lloc de treball i espais adquirides al CTTI»; 228.0005, «Solucions de país adquirides al CTTI»; 228.0006, «Solucions de governança TIC adquirides al CTTI», i 228.0007, «Solucions TIC sota demanda adquirides al CTTI», que en conjunt vinculen per servei i programa.

   3. Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de l’aplicació 340.0002, «Despeses financeres en concepte d’interessos de demora», que vincula per servei, programa i aplicació.

   4. Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives; de les aplicacions 460.0017, «Fons per al foment del turisme»; 464.0001, «Pla únic d’obres i serveis de Catalunya», i 489.0001, «Farmàcia (receptes mèdiques)», i de les partides pressupostàries PO01 D/470.0001/521, «A empreses privades», i IU08 D/480.0005/333, «Renda mínima d’inserció», que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, «Concerts educatius», que vincula per servei, programa i concepte.

   5. Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

   6. Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions i de les aplicacions 600.0002, «Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre terrenys i béns naturals», i 610.0003, «Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions», que vinculen per servei, programa i aplicació.

   7. Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, de l’aplicació 762.0001, «Pla únic d’obres i serveis de Catalunya», i de la partida pressupostària PO01 D/770.0001/521, «A empreses privades», que vinculen per servei, programa i aplicació.

   8. Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives i de l’aplicació 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya», que vinculen per servei, programa i aplicació.

   9. Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l’article 8, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d’acord amb el que indica l’apartat 1. a .

3. Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l’exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.

4. Els crèdits incorporats, els crèdits generats i els crèdits pressupostats amb fons finalistes i afectats vinculen d’acord amb els criteris de l’apartat 1. En tots els casos, la vinculació s’aplica atenent les categories fixades per la normativa pressupostària vigent i han de mantenir la finalitat que va motivar l’ingrés.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s’han d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades a l’apartat 1.

   Capítol II. Règim de les modificacions pressupostàries

Sempre que es tramiti una modificació de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 5.1 que comporti una variació de l’import total de llur pressupost, cal tramitar, al mateix temps, la corresponent modificació dels crèdits d’ingressos pel mateix import.

1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2015 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut i de les entitats autònomes administratives s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 6, 7, 8 i 9 d’aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l’informe de l’òrgan competent de la Intervenció General.

2. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l’apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d’altres departaments o en els d’entitats del mateix àmbit, s’han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.

3. En el supòsit que una modificació de crèdit pressupostari comporti increment de la despesa financera, cal justificar la destinació final d’aquesta despesa perquè la Direcció General de Pressupostos valori l’impacte que tindrà en el còmput del dèficit.

1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l’article 5, amb les limitacions següents:

   1. No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos.

   2. No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat que no corresponguin a les retencions de l’article 12. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d’aquest contracte o pla.

   3. No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

   4. No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

   5. No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s’apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.

2. Es poden autoritzar les transferències de crèdit que siguin necessàries amb minoració del crèdit generat o incorporat en l’aplicació 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya», a favor de la secció pressupostària que correspongui, per a afrontar les despeses directament relacionades amb la recol·locació de les persones que ocupen els edificis objecte d’alienació.

3. En el supòsit que en l’execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l’apartat 1.

4. Les transferències de crèdit han d’indicar la secció, el servei o l’entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s’ha d’indicar l’impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

1. Poden generar crèdit, dins l’estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l’article 5, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin al llarg de l’exercici pressupostari que derivin de les operacions següents:

   1. Les operacions a què fa referència l’article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

   2. Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d’altres administracions que s’acordin el 2015, fins a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

   3. Els ingressos efectivament recaptats per les taxes i els tributs que, d’acord amb la legislació aplicable, siguin afectats a determinades despeses, fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost.

   4. Els ingressos per multes i sancions que, d’acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost.

   5. Els ingressos per indemnitzacions d’assegurances per sinistres coberts per pòlisses, fins al límit màxim de les despeses efectivament realitzades en la reparació del sinistre.

   6. Els reintegraments de pagaments pressupostaris que es facin en l’exercici corrent corresponents a obligacions reconegudes en el mateix exercici pressupostari o, excepcionalment, en el darrer trimestre de l’exercici anterior, sempre que s’apliquin als mateixos crèdits pressupostaris.

   7. Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d’exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l’Administració de l’Estat i a les quals sigui aplicable la regla cinquena de l’article 86.2 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.

   8. En la secció «Despeses de diversos departaments»:

      1r. Els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d’adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i a projectes tecnològics o sistemes d’informació d’abast o interès corporatiu.

      2n. Els ingressos derivats de l’alienació i d’altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.

      3r. Els crèdits corresponents a l’aplicació 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya», en els termes establerts per la disposició addicional segona.

      4t. Els crèdits corresponents als capítols 6 i 8, fins a un import equivalent a les amortitzacions de capital, ordinàries o anticipades, produïdes en l’exercici amb relació al deute que hagi assumit Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, amb la Generalitat com a resultat dels mecanismes de l’Administració general de l’Estat de suport a la liquiditat de les comunitats autònomes per al pagament a proveïdors. Els crèdits s’han d’imputar en funció de la naturalesa de les aportacions pendents de la Generalitat com a contraprestació dels encàrrecs fets. Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, ha de destinar els ingressos que obtingui per aquest concepte a reduir el seu endeutament amb la Generalitat, de manera que el conjunt de l’operació tingui un impacte nul en el resultat consolidat en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC) de la Generalitat, l’endeutament i la tresoreria.

   9. En la secció «Deute», els ingressos derivats dels acords presos pel Consell de Política Fiscal i Financera, o per l’organisme estatal habilitat a aquest efecte, per a finançar pagaments a proveïdors que no s’hagin pogut atendre, d’acord amb el que estableix l’article 36.6.

   10. L’import de l’endeutament assumit per la Generalitat, d’acord amb el que estableix l’article 36.1. b , amb la finalitat de comptabilitzar les aportacions de capital o els préstecs concedits a les entitats públiques corresponents per a afrontar la compensació en formalització de l’amortització total o parcial de llurs passius financers traspassats.

   11. Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.

2. Amb caràcter excepcional, dins el primer trimestre de l’exercici també poden generar crèdit en el pressupost els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l’apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l’exercici anterior. Si es tracta d’ingressos finalistes o afectats, poden generar crèdit durant tot l’exercici els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l’apartat 1 que hagin estat efectuats l’exercici anterior.

3. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l’administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació. En el cas que aquests ingressos procedeixin de l’Administració general de l’Estat, cal complir els requisits que estableixen les instruccions per a l’aplicació de l’article 86 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària, aprovades per l’Acord del Consell de Ministres del 22 de febrer de 2013, publicat per la Resolució del 27 de febrer de 2013, de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses.

4. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l’habilitació s’ha de tramitar juntament amb l’expedient de generació de crèdits corresponent.

1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:

   1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.

   2. Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l’Administració.

   3. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l’article 5 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l’article 36.1. d , el departament competent en matèria de pressupostos ha d’efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.

   4. Els crèdits de la partida DT 01 D/340.0002/911, «Despeses financeres en concepte d’interessos de demora», per a afrontar interessos de demora, per a despeses degudament comptabilitzades per departaments, entitats autònomes de caràcter administratiu i altres ens singulars com el Servei Català de la Salut, si aquesta demora es produeix com a conseqüència de l’endarreriment general de pagaments.

   5. En la secció «Departament d’Interior», dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades «d’emergència 2».

   6. En la secció «Departament de Governació i Relacions Institucionals», el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

   7. Amb caràcter excepcional, es pot ampliar crèdit en les seccions i els capítols amb els quals s’han d’afrontar les despeses comptabilitzades el 31 de desembre de 2014 en els comptes financers 409, «Creditors per operacions pendents d’aplicar al pressupost». Aquests crèdits es poden ampliar fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2014 als comptes financers 409, i condicionat a la no-afectació de l’objectiu d’estabilitat pressupostària. Si l’ampliació correspon a una entitat del sector públic administratiu, s’ha d’ampliar el crèdit de la partida del pressupost de la Generalitat de transferència a l’entitat afectada i es pot generar crèdit a l’entitat de destinació per un import equivalent.

2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:

   1. En la secció «Departament de Justícia», els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d’assumptes atesos.

   2. En la secció «Departament de Governació i Relacions Institucionals»:

      1r. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0001/711, per a finançar les competències al Consell General d’Aran.

      2n. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses de processos electorals i consultes populars.

   3. En la secció «Departament d’Empresa i Ocupació», el crèdit de la partida pressupostària IU 08 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).

   4. En la secció «Departament de Benestar Social i Família», fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

      1r. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, «A famílies».

      2n. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, «Prestacions per a l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat».

      3r. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, «Prestacions per a joves extutelats».

      4t. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0013/317, «Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents».

      5è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0015/317, «Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius».

      6è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0016/317, «Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació».

      7è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0017/317, «Prestacions per atendre necessitats bàsiques».

      8è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0002/315, «Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)».

      9è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0003/315, «Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)».

      10è. El crèdit de la partida pressupostària BE 13 D/480.0004/315, «Prestació econòmica d’assistència personal (LAPAD)».

   5. En la secció «Pensions»:

      1r. Els crèdits de les obligacions de classes passives.

      2n. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/131, «Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d’amnistia».

   6. En la secció «Despeses de diversos departaments», a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d’obligacions legals derivades d’adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

   7. En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, «Farmàcia (receptes mèdiques)».

   8. En el pressupost de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/318, «Prestacions per l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat», fins al límit de les necessitats que es derivin d’aquesta prestació de dret subjectiu.

   9. En la secció «Departament d’Interior», els crèdits per a finançar més despesa en l’àmbit de seguretat i emergències, de conformitat amb el que estableix l’article 7.3 de la Llei 14/1997, del 24 de desembre, de creació del Servei Català del Trànsit, en el supòsit que els ingressos efectivament recaptats en l’exercici, corresponents tant a drets liquidats en l’exercici corrent com en exercicis tancats, siguin superiors als inicialment previstos en l’estat d’ingressos del pressupost del Servei Català del Trànsit.

3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d’ampliables.

4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l’apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s’han de tramitar com a transferències de crèdit i s’han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d’altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d’altres seccions o del Fons de contingència, amb l’autorització prèvia del Govern.

1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 1.1. a i b els romanents de crèdit que enumera l’article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de la Generalitat els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2014 en l’aplicació 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya».

3. Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2014 finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguessin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes es poden incorporar al pressupost del 2015 per a ésser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d’execució establert per a les actuacions que s’han de finançar sigui superior a dos exercicis pressupostaris.

4. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s’han de compensar amb retencions de crèdit o bé s’han de finançar amb càrrec a una minoració d’altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l’autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l’exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l’exercici ni retinguts segons l’article 12.

5. La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l’apartat 4 no és aplicable en els casos d’incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes i afectats efectivament ingressats. En aquests casos n’hi ha prou amb l’acreditació de l’ingrés.

1. Correspon al Govern, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les modificacions de crèdit següents:

   1. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import igual o superior a 30.000 euros.

   2. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import igual o superior a 30.000 euros.

   3. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.

   4. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol d’un import igual o superior a 30.000 euros.

   5. Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

   6. Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d’aquestes mateixes entitats, sempre que es minorin, en conjunt, els crèdits destinats a una mateixa entitat.

   7. Generacions de crèdit que compleixin simultàniament les condicions regulades pels articles 7.3 i 18.2.

2. Correspon al conseller competent en matèria de pressupostos autoritzar l’habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions, les ampliacions i, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les transferències de crèdit següents:

   1. Transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.

   2. Transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció «Despeses de diversos departaments», servei 03, per a finançar l’adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d’assegurances.

   3. Transferències de crèdit que modifiquin els crèdits que l’article 3.1 esmenta com a excepcions.

   4. Transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.

   5. Transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors i transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l’article 6.1. c i e .

   6. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import inferior a 30.000 euros.

   7. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import inferior a 30.000 euros.

   8. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol d’un import inferior a 30.000 euros.

   9. Transferències de crèdit que modifiquin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d’aquestes mateixes entitats.

3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes i del Servei Català de la Salut autoritzar l’habilitació de partides pressupostàries sense dotació de crèdit específica i les transferències entre diversos crèdits d’un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller competent en matèria de pressupostos. Aquestes modificacions pressupostàries no poden afectar els crèdits que l’article 3.1 esmenta com a excepcions, ni els crèdits destinats a despeses de personal.

4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut i en les entitats autònomes administratives han d’informar, abans que s’autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:

   1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

   2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.

   3. El compliment de l’article 4.

   4. Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

El Govern, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, i segons l’execució de l’estat d’ingressos o de despeses, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos finalistes i afectats de les entitats a què fa referència l’article 5, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències i aportacions a favor de les entitats que, d’acord amb les normes del SEC, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat s’ha d’ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació dels pressupostos no financers d’aquestes entitats sigui equilibrada d’acord amb els criteris d’ajust del SEC.

2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, o a favor de les entitats que, sense complir aquestes condicions, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.

3. Les transferències corrents a favor de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d’existències i baixes de l’immobilitzat.

4. En el cas que el 31 de desembre de 2014 les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tinguessin un romanent de tresoreria derivat d’un excés d’ingressos cedits, transferències o aportacions de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic no obtingudes en concurrència, el departament competent en matèria de pressupostos hauria d’efectuar una retenció de les aportacions i transferències que els departaments als quals estan adscrites les entitats afectades tenen previst atorgar el 2015, per l’import que determini la Intervenció General, llevat que per llei, contracte programa o per altres acords del Govern s’hagi establert que han de tenir una altra destinació. Si les entitats reben transferències i aportacions de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d’altres entitats que en depenen, la retenció s’ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l’import de les transferències i aportacions efectuades el 2014.

1. Les transferències i les aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats, que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables es comptabilitzen, amb caràcter general, per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d’execució real de les despeses finançades de l’entitat requereixi una periodificació diferent a l’esmentada, es poden comptabilitzar d’acord amb aquest calendari, amb l’informe favorable previ de la Intervenció Delegada.

2. En el cas de les transferències i altres aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats a què fa referència l’article 1.1. b , i també entre aquestes entitats, s’ha de comptabilitzar de manera simultània l’obligació en el pressupost amb càrrec al qual es fa la despesa i el reconeixement del dret en el pressupost que rep l’ingrés.

1. El Fons de contingència s’ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s’hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.

2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos. L’aplicació s’ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.

3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.

4. S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos perquè, a proposta del departament competent en matèria de salut i en el marc del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat per a l’exercici del 2015, pugui destinar el romanent existent al final de l’exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d’imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II. Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

1. Les universitats públiques han d’elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d’equilibri pressupostari, tant en conjunt com respecte dels ingressos i les despeses no financers. Aquest precepte també és aplicable a les entitats dependents de les universitats públiques que han estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC.

2. En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d’elaborar un pla d’estabilització pressupostària que determini les polítiques d’ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d’incompliment d’equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d’universitats. Aquest pla d’estabilització pressupostària ha d’ésser aprovat pel Consell Social i s’ha de presentar al departament competent en matèria d’universitats en el termini de dos mesos a comptar de l’aprovació de la liquidació del pressupost en què s’hagi produït el romanent genèric negatiu.

1. Durant l’exercici del 2015, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s’adoptin en incompliment d’aquest precepte són nuls de ple dret.

2. El pla anual de control a què fa referència l’article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que aprova el conseller competent en matèria de pressupostos a proposta de la Intervenció General, ha d’incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l’apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

3. La Intervenció General ha d’informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d’això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l’adopció d’iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de fer saber al departament competent en matèria de pressupostos, el qual ha d’exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l’incompliment.

4. Durant l’exercici del 2015, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2014 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials –incloses les despeses pendents d’imputació pressupostària (PPI) registrades– que no s’hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2014 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent, d’acord amb els criteris establerts per l’article 15 de l’Ordre ECO/326/2014, del 5 de novembre, sobre operacions comptables de tancament de l’exercici pressupostari de 2014.

2. El departament competent en matèria de pressupostos, a proposta del departament o de l’entitat afectats i amb l’informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s’ha d’imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d’acord amb l’estructura pressupostària vigent.

1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes i afectats, tant si es tracta d’ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d’acord amb el que estableix l’article 7.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés en la tresoreria corresponent.

2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s’acrediti documentalment el compromís de finançament de l’Administració o l’entitat que hagi d’aportar els fons, en els termes establerts per les instruccions per a l’aplicació de l’article 86 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària, aprovades per l’Acord del Consell de Ministres del 22 de febrer de 2013, publicat per la Resolució del 27 de febrer de 2013 de la Secretaria d’Estat de Pressupostos i Despeses, si els fons procedeixen de l’Administració general de l’Estat es poden ordenar pagaments sense que s’hagi produït efectivament l’ingrés en els casos següents:

1. Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.

2. Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

3. Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d’un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

4. Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l’informe previ del departament competent en matèria de pressupostos.

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d’incloure necessàriament un estudi d’impacte pressupostari.

Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Els projectes de despesa d’inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s’identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l’Annex d’inversions reals. La programació i l’execució al llarg de l’exercici de nous projectes no identificats en l’Annex d’inversions reals requereix l’assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d’acord amb les normes del departament competent en matèria de pressupostos. El seguiment de l’execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d’informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d’informació economicofinancera han de fer un seguiment permanent de l’execució de llurs projectes d’inversió i l’han de trametre al departament competent en matèria de pressupostos amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari, i d’acord amb els formats que determini la Intervenció General.

1. D’acord amb el que estableixen l’article 117 i la disposició addicional vint-i-setena de la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació, i l’article 205.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, s’aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal i les despeses de funcionament per a l’any 2015, amb els imports que consten en l’annex 1 d’aquesta llei. Si algun d’aquests imports és inferior al que estableix la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015, s’aplica el mòdul fixat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat, considerant la minoració que aquesta llei determina en el mòdul de despeses de funcionament de les unitats de cicles formatius de formació professional de grau superior i de batxillerat.

2. Les retribucions del personal dels centres privats concertats abonades mitjançant el pagament delegat es fixen anualment d’acord amb el principi d’analogia retributiva del professorat que imparteix ensenyaments concertats amb el personal funcionari docent no universitari, recollit als acords signats el 4 de maig i el 9 de juliol de 2001 amb les organitzacions patronals i sindicals representatives del sector.

3. El Departament d’Ensenyament ha d’abonar, per mitjà del sistema de pagament delegat, exclusivament els conceptes retributius que consten en l’annex 1 d’aquesta llei. Resten explícitament fora del mòdul de concert el premi de fidelitat o permanència i qualsevol altre cost laboral del professorat derivat de convenis col·lectius. En conseqüència, aquestes despeses no van a càrrec del pressupost de la Generalitat.

4. Al mòdul de les despeses de funcionament de les unitats concertades de formació professional que disposin d’autorització per a una capacitat inferior a trenta alumnes per unitat se li aplica un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys autoritzat.

Títol III. Despeses de personal

Capítol I. Retribucions del personal

Les disposicions incloses en el títol III s’apliquen a tot el personal al servei de:

1. L’Administració de la Generalitat.

2. El Servei Català de la Salut i l’Institut Català de la Salut.

3. El Consell de Treball, Econòmic i Social; l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; la Comissió Jurídica Assessora; l’Institut Català Internacional per la Pau, i el Consell Audiovisual de Catalunya.

4. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

5. Les entitats autònomes de caràcter comercial.

6. Les entitats de dret públic.

7. Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.

8. Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.

9. Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

10. Les universitats públiques.

1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, exclosos els alts càrrecs i altre personal directiu a què fa referència l’article 28, en l’exercici del 2015 no experimenten cap increment respecte dels vigents el 31 de desembre de 2014. A aquest efecte les retribucions del 2014 no tenen en compte la reducció salarial establerta amb caràcter temporal per l’article 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos.

3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte de les fixades per al 2014.

1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2015, d’acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

   1. El sou i els triennis, segons el grup o subgrup en què es classifiquen els cossos i les escales a què pertanyen els funcionaris, d’acord amb les equivalències establertes per la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, pels imports següents, referits a dotze mensualitats:

      Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre)	Grup/Subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril)	Sou (euros)	Triennis (euros)
      A	A1	13.308,60	511,80
      B	A2	11.507,76	417,24
      -	B	10.059,24	366,24
      C	C1	8.640,24	315,72
      D	C2	7.191,00	214,80
      E	Agrupacions professionals	6.581,64	161,64

   2. Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre. Cada paga extraordinària inclou l’import d’una mensualitat del complement de destinació que es percebi, més les quanties següents en concepte de sou i triennis:

      Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre)	Grup/Subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril)	Sou (euros)	Triennis (euros)
      A	A1	684,36	26,31
      B	A2	699,38	25,35
      -	B	724,50	26,38
      C	C1	622,30	22,73
      D	C2	593,79	17,73
      E	Agrupacions professionals	548,47	13,47

   3. El complement de destinació, corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referits a dotze mensualitats:

      Nivell	Euros
      30	11.625,00
      29	10.427,16
      28	9.988,80
      27	9.550,20
      26	8.378,40
      25	7.433,64
      24	6.995,04
      23	6.556,92
      22	6.118,08
      21	5.680,20
      20	5.276,40
      19	5.007,00
      18	4.737,48
      17	4.467,96
      16	4.199,16
      15	3.929,28
      14	3.660,12
      13	3.390,36
      12	3.120,84
      11	2.851,44
      10	2.582,28
      9	2.447,64
      8	2.312,52
      7	2.178,00
      6	2.043,24
      5	1.908,48
      4	1.706,52
      3	1.505,04
      2	1.302,84
      1	1.101,00

   4. El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que no experimenta cap increment respecte de l’import mensual vigent el 31 de desembre de 2014. Aquest complement es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d’addicionals els mesos de juny i desembre.

   5. El complement de productivitat, que durant l’exercici del 2015 no es percep, sens perjudici del que estableix l’apartat 3.

   6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que ha de concedir cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional, d’acord amb el que estableix l’article 29. Només poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i no poden tenir, en cap cas, una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.

   7. Els complements personals transitoris, que durant l’any 2015 s’absorbeixen d’acord amb les normes següents:

      1r. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloses les millores derivades de canvis de llocs de treball.

      2n. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.

      3r. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat no compten a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori.

2. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben les retribucions bàsiques corresponents al grup o subgrup de classificació del cos o escala en què hagin estat nomenats i les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

3. El personal estatutari dels serveis de salut inclòs a l’àmbit d’aplicació del Reial decret llei 3/1987, de l’11 de setembre, sobre retribucions del personal estatutari de l’Institut Nacional de la Salut, d’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, percep les retribucions segons el que estableix l’apartat 1 d’aquest article, a més dels complements de carrera i d’atenció continuada, els quals no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2014. A aquest efecte les retribucions del 2014 no tenen en compte la reducció salarial establerta amb caràcter temporal per l’article 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014. Durant l’exercici del 2015 el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable referit al compliment dels objectius fixats per a l’any 2014.

4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d’extinció que regula el mateix text refós, percep les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

5. Les retribucions de la resta de personal funcionari, personal estatutari i personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya al qual no són aplicables els règims retributius establerts per aquest article no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2014. A aquest efecte les retribucions del 2014 no tenen en compte la reducció salarial establerta amb caràcter temporal per l’article 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

1. Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

   1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes, i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:

      1r. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

      2n. En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.

      3r. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

      4t. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.

   2. Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

      1r. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s’ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

      2n. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

      3r. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el mes en què es fa el canvi.

      4t. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

      5è. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica el punt 4t de la lletra a , pel que fa a la paga extraordinària no s’han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.

   3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

      1r. Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

      2n. Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

   4. Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s’han de fer efectives per mensualitats completes, d’acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s’han de seguir les directrius següents:

      1r. Si el termini per a la presa de possessió venç dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s’ha de fer càrrec de la retribució, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari el primer dia del mes que correspongui.

      2n. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s’ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

3. Les referències d’aquesta llei relatives a retribucions s’entenen fetes a retribucions íntegres.

4. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció que el temps de jornada.

1. Per a l’exercici del 2015, la massa salarial del personal laboral, exclòs el personal laboral amb contracte d’alta direcció i altre personal laboral amb funcions directives a què fa referència l’article 28, no experimenta cap increment respecte de la corresponent del 2014, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. A aquest efecte no es té en compte la reducció salarial establerta amb caràcter temporal per l’article 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

2. Durant l’exercici del 2015 no es poden percebre retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs, tot i que corresponguin a l’assoliment d’objectius d’exercicis anteriors i sens perjudici del que estableix l’article 29.

3. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, la massa salarial del personal laboral està integrada pel conjunt de les retribucions salarials i extrasalarials i les despeses d’acció social meritades per aquest personal l’any 2014. Se n’exceptuen:

   1. Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

   2. Les cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa.

   3. Les indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.

   4. Les indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador.

4. Per a determinar o modificar les condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral dels ens a què fa referència l’article 23, excepte el personal d’universitats públiques, cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del departament competent en matèria de pressupostos. L’informe s’ha d’emetre d’acord amb els criteris següents:

   1. Es considera determinació o modificació de les condicions de treball amb impacte econòmic, entre altres, la signatura de convenis col·lectius; les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests convenis; l’aplicació dels pactes que modifiquin les condicions del personal laboral, i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.

   2. A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

   3. Els informes a què fa referència aquest apartat han d’ésser elaborats en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte, amb el coneixement previ de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal del Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració.

5. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d’acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.

6. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de condicions de treball amb impacte econòmic del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

1. Per a l’exercici del 2015, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i de les entitats a què fa referència l’article 23 no experimenten cap increment les retribucions fixes vigents el 31 de desembre de 2014 dels alts càrrecs i personal assimilat: les del personal laboral d’alta direcció o de qualsevol altre personal que sigui qualificat, d’acord amb la normativa vigent o estatutària, com a directiu, o bé les del personal que, amb independència del seu vincle, exerceix funcions directives i percep unes retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director general. A aquest efecte, són funcions directives les que comporten, amb dedicació i l’execució de polítiques públiques, sempre que comprometin externament l’organització, la direcció d’equips de persones i la gestió i execució de pressupostos, i comportin una responsabilitat pel compliment d’objectius. Les retribucions de referència del 2014 no tenen en compte la reducció salarial establerta amb caràcter temporal pels articles 28 i 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

2. La retribució per antiguitat que, d’acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari s’ha d’abonar en els termes i les quanties que siguin aplicables.

3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal a què fa referència aquest article cal l’informe favorable de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, d’acord amb els criteris que estableixi el Govern a aquest efecte.

1. Durant l’exercici del 2015, els òrgans competents de les entitats a què fa referència l’article 23. b , f , g , h i i poden reconèixer al personal laboral, inclòs el personal directiu esmentat per l’article 28, l’abonament d’un màxim del 25% de les retribucions variables vinculades al compliment d’objectius definits per a l’exercici del 2015 que tinguin reconegudes en el contracte, nomenament, pacte o conveni col·lectiu.

2. En l’àmbit del personal amb funcions directives de les entitats del sector públic a què fa referència l’article 23, l’establiment en el contracte de retribucions variables en funció del compliment d’objectius, la concreció anual dels objectius i llur avaluació i acreditació han d’ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s’han d’ajustar als criteris i al procediment de control fixats pel Govern.

3. Durant l’exercici del 2015, els serveis extraordinaris o les hores extraordinàries del personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació de l’article 23 s’han de compensar obligatòriament amb hores lliures de servei, d’acord amb les equivalències vigents actualment. Amb caràcter excepcional, es poden compensar econòmicament els serveis extraordinaris i les hores extraordinàries en els supòsits expressament autoritzats per la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal o, en el cas de les entitats del sector públic a què fa referència l’article 23. b , f , g , h i i , pel màxim òrgan de govern de l’entitat, ens o empresa.

4. Les entitats que el 2014 tenien contracte programa poden reconèixer al personal laboral conceptes anàlegs als de l’apartat 1, sempre que no s’incrementi la depesa salarial liquidada destinada a retribucions del personal de l’exercici del 2014. A aquest efecte, el restabliment d’aquests conceptes no computa pel que fa als límits establerts pels articles 27 i 28, i no es té en compte la reducció salarial amb caràcter temporal dels articles 28 i 33 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014 ni els augments de despesa de personal emparats en l’article 34 d’aquesta llei.

1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978, sobre assignacions passives a antics alts càrrecs de la Generalitat que prengueren possessió entre el 14 d’abril de 1931 i el 10 de febrer de 1939 i a membres del Parlament de Catalunya, i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, no experimenta cap increment respecte de la vigent el 31 de desembre de 2014. L’assignació inicial i la percepció d’aquestes pensions estan subjectes a les limitacions establertes per la concurrència de pensions públiques fixada per la legislació estatal.

2. Les pensions atorgades a l’empara de la Llei 6/2003, del 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa.

3. La quantia de l’assignació passiva als consellers de la Generalitat en cessar, establerta pel Decret del 14 de novembre de 1978, en l’exercici pressupostari del 2015 no experimenta cap increment respecte de l’import vigent el 31 de desembre de 2014. Aquesta assignació passiva té una durada màxima de divuit mesos des del moment del cessament del càrrec.

4. Les pensions a què fan referència els apartats 2 i 3 són incompatibles amb qualsevol retribució o pensió amb càrrec a fons públics i amb qualsevol retribució procedent d’una activitat privada, en els termes establerts per l’article 1 del Reial decret llei 20/2012, del 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, amb caràcter de legislació bàsica per a totes les administracions públiques.

En l’exercici del 2015 no es faran aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

1. En l’exercici del 2015 no s’atorguen als empleats ajuts en concepte de Fons d’acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de la contractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura de contingències per accidents dels empleats. A aquest efecte, els beneficis econòmics no salarials del personal de les universitats públiques es consideren integrants del fons d’acció social de la universitat, en les modalitats d’ajuts que abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei siguin equivalents al Fons d’acció social aplicable al personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

2. En l’exercici del 2015 no es reconeixen percepcions derivades dels sistemes d’ajuts per a menjar del personal.

Capítol II. Altres disposicions en matèria de despeses de personal

1. En l’exercici del 2015, només es poden aprovar les ofertes d’ocupació pública que, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, s’ajustin a la taxa de reposició d’efectius establerta per la normativa bàsica estatal. De conformitat amb el que determini el Govern a aquest efecte, la taxa de reposició d’efectius es pot acumular als àmbits i sectors que es considerin prioritaris o que afectin el funcionament dels serveis públics essencials.

2. Les entitats a què fa referència l’article 23. e , f , h i i no poden incorporar nou personal, llevat de les excepcions establertes per la normativa bàsica aplicable.

3. Les societats mercantils a què fa referència l’article 23. g no poden contractar nou personal llevat que hagin obtingut beneficis en els darrers tres exercicis, supòsit en el qual poden realitzar contractes indefinits amb el límit del 50% de llur taxa de reposició.

4. En l’exercici del 2015 no es poden nomenar funcionaris interins ni personal estatutari temporal, ni es pot contractar personal temporal, llevat de casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables que determini el Govern, restringides als sectors i categories professionals prioritaris o que afectin els serveis públics essencials.

5. Els ens, entitats i empreses del sector públic a què fa referència l’article 23. e , f , g , h i i no poden contractar personal temporal, llevat de casos excepcionals per a cobrir necessitats urgents i inajornables d’acord amb el procediment que estableixi el Govern a aquest efecte. En aquests casos, s’ha de contractar preferentment personal amb un vincle preexistent de caràcter fix amb l’Administració de la Generalitat o amb els ens o entitats del seu sector públic. Les contractacions laborals de personal amb vincle preexistent donen dret a la reserva del lloc de treball i a percebre, si escau, el complement d’antiguitat en la mateixa quantia que percebien en el departament, ens o organisme de procedència.

6. El Govern ha d’establir mesures relatives als nomenaments i les contractacions laborals temporals en els supòsits de substitució o d’excés o acumulació de tasques, i per a dur a terme programes, obres o serveis determinats.

7. Les mesures sobre limitacions de la contractació temporal no són aplicables a les contractacions resultants de programes de foment competitius en el cas d’universitats i recerca, ni a les contractacions temporals finançades íntegrament mitjançant recursos externs finalistes aliens al pressupost de la Generalitat.

En l’exercici del 2015 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques que comportin un increment global de la despesa de personal, llevat de les unitats derivades d’un traspàs de serveis o, amb l’autorització prèvia del Govern, de la posada en funcionament de nous serveis públics.

D’acord amb els articles 32 i 38.10 de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i ateses les circumstàncies econòmiques excepcionals que comporten la necessitat de redimensionar la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari, i també els convenis col·lectius i els acords signats en l’àmbit de personal laboral inclòs dins l’àmbit d’aplicació dels articles 23 i 25.5 que contradiguin el que disposa aquesta llei.

Títol IV. Operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic

1. Pel que fa a les operacions d’endeutament de la Generalitat:

   1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2015 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2014 en més de 2.312.325.840,55 euros.

   2. L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d’amortitzar l’endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d’administracions públiques, d’acord amb les normes del SEC, pel mateix import que s’amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.

   3. L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2014.

   4. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, per a prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o per a dotar el deute en circulació de més liquiditat o d’una estructura millor.

   5. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, pugui incrementar l’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a en els imports que derivin de les assumpcions dels passius financers d’entitats del sector públic com a conseqüència dels processos de racionalització del sector públic.

2. Pel que fa a les operacions d’endeutament de les altres entitats del sector públic:

   1. S’autoritza l’Institut Català de Finances a fer ús, durant el 2015, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les seves operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2015 no superi el límit de 4.000.000.000 d’euros.

   2. Les entitats que, d’acord amb les normes del SEC, hagin estat classificades en el sector Administració pública de la Generalitat no poden formalitzar operacions que comportin un increment d’endeutament respecte del que tenien autoritzat el 31 de desembre de 2014, llevat del que autoritza explícitament la lletra a i del cas del Consorci Hospitalari de Vic, el qual pot augmentar el seu deute per l’import que es derivi del procés d’integració de la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu en el Consorci per mitjà de l’aportació d’actius i passius, fins a un màxim de 9.500.000 euros.

   3. S’autoritza la resta d’entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2015, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2015 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2014.

   4. S’autoritza les entitats i empreses públiques perquè, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, modifiquin, refinancin i substitueixin les operacions d’endeutament de les entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera i per a garantir-ne la solvència i optimar costos associats a la gestió d’operacions de refinançament de deute.

   5. S’autoritza les entitats i empreses públiques a incrementar, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, l’endeutament autoritzat per les lletres a, b i c , en els imports que derivin de les assumpcions dels passius financers d’entitats del sector públic com a conseqüència dels processos de racionalització del sector públic.

3. L’efectivitat de l’autorització d’endeutament de les entitats a què fa referència l’apartat 2 resta condicionada a l’aprovació del corresponent acord del Govern, el qual ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos. En qualsevol cas, les entitats afectades no poden contreure obligacions de despesa amb càrrec a aquestes operacions sense l’aprovació del dit acord del Govern.

4. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d’endeutament en els termes de l’apartat 3, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha d’establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats del sector públic, llevat de les de caràcter financer i llurs entitats participades. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la direcció general esmentada pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d’un grup, respecte de llurs empreses participades.

5. El Govern, a proposta del conseller competent en matèria de pressupostos, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme, en el curs de l’exercici del 2015, encaminades a cobrir el tipus d’interès i el tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats o bé d’instruments similars o accessoris que permetin minimitzar el risc de contrapartida, incloses les actuacions que comportin la formació de contragaranties recíproques. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller competent en matèria de pressupostos, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

6. Els límits que estableix aquest article resten revisats i augmentats pels imports que derivin de modificacions en el tractament en comptabilitat nacional d’operacions de deute comercial, dels programes vigents o els que s’aprovin en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària, i també pels imports que es puguin concertar en virtut dels mecanismes de liquiditat que instrumenti l’Administració general de l’Estat.

7. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s’han d’incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents de la Generalitat o d’altres administracions públiques, ni els arrendaments financers concertats amb proveïdors d’equipaments.

1. El límit màxim d’endeutament viu de la Generalitat per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 30% sobre l’estat de despeses del pressupost.

2. El conseller competent en matèria de pressupostos ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament a què fa referència l’apartat 1.

3. El límit màxim d’endeutament viu de les entitats a què fa referència l’article 1.1. b, c, d, e, f i g , exclòs el Servei Català de la Salut, per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és del 25% sobre l’estat de despeses de llur pressupost. Per a formalitzar aquestes operacions, les entitats esmentades han de seguir el procediment establert per l’article 36.4 i els és aplicable el que estableix l’article 36.2. b, d i e .

4. S’autoritza l’Institut Català del Sòl a formalitzar operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any per un import equivalent al 10% del total dels dipòsits líquids de les fiances que administra, en compliment de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, del 29 de novembre, de l’habitatge.

1. S’autoritza el Govern a concedir l’aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l’empara de l’autorització concedida per l’article 36 per les entitats de dret públic i les societats mercantils participades totalment per la Generalitat.

2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller competent en matèria de pressupostos i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller competent en matèria de pressupostos o l’autoritat en qui delegui expressament.

3. S’autoritza el Govern a concedir l’aval de la Generalitat en substitució dels avals concedits per l’Institut Català de Finances a operacions de crèdit i cobertura de risc de tipus d’interès d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, o afegir al seu aval en superposició de garantia dels que va conferir al seu dia l’Institut Català de Finances, sigui de forma global o operació per operació.

4. S’autoritza el Govern a prestar l’aval, durant l’exercici del 2015, a les operacions de préstec o bestretes reemborsables concedides per l’Administració general de l’Estat al Parc Científic de Barcelona en virtut de les convocatòries dirigides a parcs científics i tecnològics fetes des de l’any 2000. L’import màxim d’aquest aval és de 43.000.000 d’euros.

5. S’autoritza el Govern a prestar l’aval, durant l’exercici del 2015, al refinançament d’una operació de préstec del Parc Científic de Barcelona. L’import màxim d’aquest aval és de 52.941.176,48 euros.

6. S’autoritza el Govern a prestar avals fins a una quantia màxima global, el 2015, de 25.000.000 d’euros, en garantia de les operacions financeres que subscriguin les cooperatives agràries amb secció de crèdit inscrites en el Registre General de Cooperatives. Aquestes operacions financeres han de tenir com a objecte el retorn a llurs titulars dels fons dipositats a les seccions de crèdit, sempre que els socis hagin acordat la baixa de la secció de crèdit corresponent abans de formalitzar l’aval. Aquest aval cobreix com a màxim el 75% de l’operació de finançament, i els membres del consell rector de la cooperativa n’han de garantir en tot moment el percentatge complementari, ampliant aquestes garanties als socis de la cooperativa si així ho determina l’entitat que atorga el finançament en funció del risc de cada operació.

7. S’autoritza el Govern a prestar l’aval a Circuits de Catalunya, SL, enfront del contracte promotor amb Formula One World Championship Limited (FOWC), per tal de garantir el pagament dels drets contractuals per a l’organització dels grans premis de la Fórmula 1 dels anys 2015 i 2016. L’import màxim de cadascun d’aquests avals no pot superar els 24.400.000 dòlars americans per a l’any 2015 i els 25.300.000 dòlars americans per a l’any 2016.

8. S’autoritza el Govern a prestar l’aval a les operacions de préstec o bestretes concedides per l’Administració general de l’Estat al Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en virtut de les convocatòries dirigides a parcs científics i tecnològics fetes des de l’any 2000. L’import màxim d’aquest aval no pot superar els 8.000.000 d’euros.

9. S’autoritza el Govern a prestar l’aval a favor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, davant de qualsevol instància, en el marc de les actuacions de comprovació i inspecció de l’impost sobre el valor afegit corresponent als exercicis 2013 i 2014 que duu a terme l’Agència Estatal de l’Administració Tributària. L’import màxim d’aquest aval no pot superar els 63.456.456,73 euros.

10. S’autoritza el Govern a prestar l’aval a la societat Cedinsa Ter, concessionària de l’autovia Centelles-Vic-Ripoll (C-17), per tal de garantir operacions d’endeutament per un import màxim de fins a 221.900.000 euros.

11. En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions d’entitats de dret públic i societats mercantils totalment participades per la Generalitat, amb aval de la Generalitat o sense, s’autoritza el Govern a atorgar l’aval de la Generalitat a les operacions que es produeixin resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució.

1. En l’exercici del 2015, l’Institut Català de Finances pot prestar un volum màxim d’avals per un import màxim de 300.000.000 d’euros.

2. De l’import indicat per l’apartat 1, se’n pot destinar fins a una quantia màxima de 225.000.000 d’euros a promoure l’activitat empresarial i l’ocupació, d’acord amb el Departament d’Empresa i Ocupació. A aquest efecte, el Departament d’Empresa i Ocupació i l’Institut Català de Finances han de formalitzar el conveni pertinent per a constituir un fons de provisions amb càrrec al pressupost del Departament d’Empresa i Ocupació.

El conseller competent en matèria de pressupostos ha de trametre trimestralment a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs fets per l’Institut Català de Finances. Aquesta memòria ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions que s’han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

S’autoritza l’Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de tipus d’interès i de crèdit.

S’autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les empreses culturals a la participació de l’Institut Català de les Empreses Culturals en projectes que puguin impulsar els sectors i les empreses culturals, d’acord amb els requisits legals vigents.

Títol V. Normes tributàries

1. Durant l’any 2015, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de determinar el tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

   Concepte	Import	Unitat
   Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica	0,4863	euros/m3
   Domèstic: consum superior a la dotació bàsica	0,5601	euros/m3
   Industrial general	0,1630	euros/m3
   Industrial específica	0,6390	euros/m3
   Matèries en suspensió	0,4937	euros/kg
   Matèries oxidables	0,9875	euros/kg
   Sals solubles	7,9013	euros/Sm3/cm
   Matèries inhibidores	11,7132	euros/Kequitox
   Nitrogen	0,7498	euros/kg
   Fòsfor	1,4997	euros/kg

2. Durant l’any 2015, els valors per a determinar la quota del cànon d’aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

   Tipus d’explotació	Euros/Plaça
   Engreix d’ànecs	0,0381
   Engreix de guatlles	0,0063
   Engreix de pollastres	0,0348
   Engreix de galls dindi	0,0689
   Engreix de perdius	0,0147
   Avicultura de posta	0,0747
   Pollets de recria	0,0166
   Cria de boví	1,1978
   Engreix de vedells	3,5168
   Vaques alletants	8,2099
   Boví de llet	12,4525
   Vedelles de reposició	5,6231
   Cabrum de reproducció	1,0999
   Cabrum de reposició	0,5491
   Cabrum de sacrifici	0,3820
   Producció de conills	0,6425
   Bestiar equí	10,0287
   Oví d’engreix	0,4840
   Ovelles de reproducció	1,3989
   Ovelles de reposició	0,6959
   Porcí d’engreix	1,3011
   Producció porcina	2,7021
   Porcí de transició	0,5920

   El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s’afecta d’un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d’inspecció de l’administració competent.

3. Durant l’any 2015, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

   Règim de producció d’energia elèctrica	Import	Unitat
   Ordinari	0,00599	euros/kWh
   Especial	0,00040	euros/kWh

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s’eleven, per a l’any 2015, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,05 a la quantia de l’any 2014. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. Resten també incloses en l’àmbit de l’actualització les quotes fixes màximes i mínimes que s’estableixen en les taxes.

3. La xifra que resulta de l’aplicació de l’increment a què fa referència l’apartat 1 s’arrodoneix de la manera següent:

   1. La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre l’1 i el 5 s’arrodoneixen al 5.

   2. La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre el 6 i el 9 s’arrodoneixen al 0 amb l’augment d’una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d’euro.

   3. En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d’euro més propera.

4. Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1:

   1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

   2. La taxa per la venda dels impresos subministrats per l’Agència Tributària de Catalunya.

   3. Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que acompanya aquesta Llei de pressupostos.

   Títol VI. Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 124.118.564,24 euros, amb la distribució següent:

1. 86.303.063,50 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments», s’han de distribuir entre els municipis.

2. 37.453.297,41 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals», s’han de distribuir entre les comarques.

3. 362.203,33 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades», s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

2. Els crèdits consignats en la secció «Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat» s’han d’ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci, d’acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d’aquesta secció.

1. La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança la participació de lliure disposició, amb un import de 86.303.063,50 euros, que es distribueix de la manera següent:

   1. Al municipi de Barcelona, 3.179.056,69 euros.

   2. A la resta de municipis de Catalunya, 83.124.006,81 euros, que s’han de distribuir d’acord amb els criteris següents:

   1r. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d’acord amb la fórmula següent:

   P = 25.940,29 + (H1 x 25,62) + (H2 x 10,09) + (H3 x 8,25) + (H4 x 4,91) + (H5 x 1,75)

   En la qual:

   P = participació del municipi

   H1 = nombre d’habitants entre 1 i 1.000

   H2 = nombre d’habitants entre 1.001 i 5.000

   H3 = nombre d’habitants entre 5.001 i 20.000

   H4 = nombre d’habitants entre 20.001 i 50.000

   H5 = nombre d’habitants pel damunt de 50.000

   2n. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.200.310,24 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi, 2.600.155,12 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.600.155,12 euros.

   3r. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d’1.360.796,36 euros, dels quals 7.630,30 euros són per a cada capital i 1.055.584,36 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

   4t. Atenent la despesa per la gestió del territori, 1.913.826,22 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.

2. Les dades de la població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2013.

D’acord amb el que disposa la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor d’Aran d’un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant d’aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d’habitants de l’any 2013, d’acord amb els criteris següents:

1. Atenent el nombre d’habitants de la comarca:

   1r. En funció de la població, agrupada per intervals, 736.721,26 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 698.977,07 euros en els altres casos.

   2n. En funció de la població comarcal, 2.878.169,73 euros.

   3r. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.878.169,73 euros.

2. Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.554.995,42 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 693.620,41 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

La partida GO 03 D/460.0004/711, «Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades», dotada amb 362.203,33 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, de la manera següent:

1. Una quantitat fixa, d’acord amb els trams de població següents, i tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2012:

   1r. 3.037 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

   2n. 4.978 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 101 i 500 habitants.

   3r. 7.828 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 501 i 1.000 habitants.

   4t. 10.815 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.

2. La quantitat que resta es distribueix en proporció al nombre d’habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l’obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

1. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, «A corporacions locals», es poden atribuir fons per un import conjunt màxim de 4.500.000 euros als ajuntaments que compleixin els requisits que determina la normativa en vigor, perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.

2. El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l’apartat 1 resta condicionat al compliment, per part dels ens beneficiaris, de l’obligació legal de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses s’han de referir a l’anualitat del 2013.

Títol VII. Normes de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes

1. La Mesa del Parlament ha d’incorporar el romanent de crèdit de l’exercici del 2014 de la secció PA, servei pressupostari PA 01, als mateixos capítols del pressupost per al 2015.

2. Els romanents resultants de la liquidació del pressupost del Parlament constitueixen recursos financers propis d’aquesta institució, l’aplicació dels quals, per a atendre necessitats del Parlament, correspon a la Mesa.

3. Les dotacions pressupostàries de la secció PA, servei pressupostari PA 01, han d’ésser lliurades per la Tresoreria de la Generalitat trimestralment de manera anticipada, en ferm i a nom del Parlament.

4. La Mesa del Parlament pot acordar modificacions de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al departament competent en matèria de pressupostos, i pot acordar criteris de vinculació dels crèdits diferents dels establerts per aquesta llei.

1. Les dotacions pressupostàries dels organismes Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.

2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2014 dels organismes a què fa referència l’apartat 1 s’incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2015.

3. Els organismes a què fa referència l’apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions i els serveis pressupostaris respectius. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l’article 6.1 i s’han de comunicar al departament competent en matèria de pressupostos.

4. Cadascun dels organismes a què fa referència l’apartat 1 és l’ordenador dels seus pagaments.

5. Les entitats a què fa referència l’apartat 1 han de presentar al departament competent en matèria de pressupostos la informació economicofinancera necessària només a l’efecte de facilitar el procés de consolidació de l’execució pressupostària de tot el sector públic de la Generalitat.

1. Les transferències i aportacions del pressupost de la Generalitat al pressupost del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l’organisme corresponent.

2. Les entitats a què fa referència l’apartat 1 estan obligades a presentar al departament competent en matèria de pressupostos la informació economicofinancera establerta per l’article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre.

Títol VIII. Fons per a polítiques socials

Es crea el Fons extraordinari per a polítiques socials 2015, amb caràcter extraordinari per a l’any 2015, dins la secció «Despeses de diversos departaments» (DD01), que s’ha de dotar amb un import de 100.000.000 d’euros, per als projectes que s’indiquen en l’annex 3 i amb càrrec de la minoració del capítol III de la secció del deute.

Disposicions addicionals

1. Mesures econòmiques

   Primera. Interès legal del diner i interès de demora

   1. Fins al 31 de desembre de 2015, l’interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.

   2. Fins al 31 de desembre de 2015, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.

      Segona. Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya

   1. Es manté vigent el Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix la disposició addicional vint-i-quatrena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

   2. El fons a què fa referència aquesta disposició es dota amb un 5% de l’import brut obtingut en concepte d’alienació d’edificis i altres construccions (exclosos els impostos), que es consigna a l’aplicació pressupostària 840.0002, «Fons per a la racionalització i optimització d’espais de la Generalitat de Catalunya». Aquesta dotació resta afectada a les despeses directament relacionades amb la ressituació de les persones que ocupen els edificis objecte d’alienació o objecte d’altres actuacions emmarcades en el Pla de racionalització i optimització d’espais de la Generalitat, i amb aquesta finalitat es pot generar crèdit a la secció pressupostària que correspongui.

   3. El departament competent en matèria de patrimoni és l’encarregat de gestionar el fons a què fa referència aquesta disposició.

      Tercera. Mesures d’activació econòmica

   1. El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de continuar aplicant els diferents plans de reactivació econòmica i per a la creació d’ocupació, com són l’Estratègia Catalunya 2020 (EACAT), l’Acord estratègic 2013-2016 i el Pla general d’ocupació de Catalunya (Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2012-2020) amb l’objectiu d’incentivar l’economia de les comarques de Catalunya, especialment les més afectades per la crisi.

   2. El Departament d’Empresa i Ocupació, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de garantir la dotació pressupostària per a desplegar el Programa de garantia juvenil, tal com preveu la planificació de les bases per a l’estratègia d’ocupació juvenil a Catalunya (Garantia Juvenil 2014-2020).

   3. El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2015, en el marc de l’estratègia industrial de Catalunya, ha d’habilitar la partida necessària per a incrementar el suport i assegurar la viabilitat de les empreses de components ferroviaris –entre altres, les empreses Alstom i Faiveley Transport– i aplicar mesures per a la implantació d’indústries que treballin en components per a la mobilitat sostenible.

      Quarta. Foment de la innovació dels centres tecnològics i de recerca entre el teixit empresarial

      El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha d’ampliar els recursos destinats a potenciar i impulsar de manera activa els avenços en matèria d’innovació dels centres tecnològics i de recerca entre el teixit empresarial, especialment entre petites i mitjanes empreses, i ha d’impulsar nous instruments de transferència tecnològica que complementin els recursos destinats a ésser invertits en projectes concrets i que suposin un incentiu estable a la inversió privada en innovació.

      Cinquena. Distintiu de productes elaborats per centres que col·laboren en la inserció de persones amb risc d’exclusió social

      El Govern ha de regular, aplicar i divulgar una etiqueta o un distintiu de productes elaborats o serveis prestats pels centres especials de treball, cooperatives socials o empreses d’inserció o empreses socialment responsables que col·laborin inserint persones amb risc d’exclusió social.

      Sisena. Climatització de determinades oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Servei Públic d’Ocupació Estatal

      El Departament d’Empresa i Ocupació, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha d’adequar i rehabilitar la climatització a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) de la plaça d’en Vilaseca de Santa Coloma de Gramenet.

2. Mesures en matèria de personal

   Setena. Règim retributiu dels funcionaris

   Les referències d’aquesta llei al text refós dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, s’han d’entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

   Vuitena. Promoció professional

   Durant l’exercici del 2015, el Govern ha de facilitar la promoció professional dels funcionaris públics de l’Administració de la Generalitat mitjançant convocatòries de promoció interna per als cossos de funcionaris a què fa referència l’article 35 de la Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014, en els mateixos termes i condicions.

   Novena. Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball i perllongaments en el servei actiu del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat

   1. Durant l’exercici del 2015, es prolonguen per al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat les mesures de contenció de la despesa en matèria de personal establertes per les disposicions transitòries sisena i novena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

   2. Per circumstàncies derivades de la planificació dels recursos humans, l’autorització de l’excedència voluntària amb reserva de lloc de treball a què fa referència l’apartat 1 resta subjecta a les necessitats del servei.

   Desena. Mesures del Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i l’Oficina Antifrau

   El Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges i l’Oficina Antifrau, dins l’àmbit de llur respectiva autonomia, han d’aplicar mesures en matèria de despeses de personal amb un impacte econòmic equivalent a les mesures establertes pel títol III per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

3. Mesures en matèria d’educació

   Onzena. Dotació dels programes de llengua, educació intercultural i cohesió social, les aules d’acollida i els plans d’entorn

   1. El Departament d’Ensenyament, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de mantenir les funcions i la dotació pressupostària i dels programes de llengua, educació intercultural i cohesió social, les aules d’acollida i els plans d’entorn, sens perjudici que se’n puguin potenciar les funcions i ampliar el finançament d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, quantificar els centres de secundària que fan jornada compactada que participen en plans d’entorn o tenen a l’abast activitats extraescolars organitzades o promogudes per les diverses administracions, o amb llur suport, i avaluar-ne l’impacte social i educatiu respecte dels que no participen en plans d’entorn.

   2. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’incrementar el personal educatiu no docent per a l’atenció de la diversitat als centres públics.

   3. El Govern, a l’efecte del que estableix l’apartat 1, durant el 2015 ha d’autoritzar l’ampliació de la dotació de personal no docent de suport als centres, incrementar la partida corresponent per a afrontar el nou dimensionament relatiu a tècnics d’educació infantil (TEI), tècnics d’integració social (TIS) i educadors per a les unitats de suport a l’educació especial (USEE) per l’import fixat en el Fons extraordinari per a polítiques socials creat per aquesta llei, i ampliar el nombre d’hores dels vetlladors per a atendre adequadament les necessitats educatives detectades.

      Dotzena. Ajuts als serveis escolars de menjador i de transport

   1. El Departament d’Ensenyament ha de fer les modificacions pressupostàries necessàries per a donar una resposta adient al llarg del curs als alumnes en situació de privació alimentària proveint-los de beques de menjador.

   2. El Departament d’Ensenyament, dins les previsions pressupostàries per al 2015 i a fi d’afavorir el suport a l’escolarització i afrontar les situacions de privació alimentària dels infants de zero a tres anys a les llars d’infants públiques, ha de dotar una partida extraordinària de 3.000.000 d’euros per a ajuts a les despeses de menjador. L’assignació d’aquests ajuts s’ha de fer d’acord amb els criteris fixats per a les beques de menjador ordinàries.

   3. El Departament d’Ensenyament, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de garantir el servei de cantina i beques de menjador per als alumnes de secundària que ho necessitin.

   4. El Departament d’Ensenyament ha de finalitzar els treballs amb els consells comarcals i els representants dels ens locals per a modificar els decrets 160/1996 i 161/1996, sobre els serveis escolars de menjador i de transport, per a adequar-los a l’article 6 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, que estableix que les admnistracions públiques han d’oferir ajuts als alumnes que viuen en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals, amb la finalitat de reconèixer la singularitat de diversos centres escolars i garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats d’accés al transport escolar, atenent la naturalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies i vetllant perquè cap família no resti fora d’aquest servei per raons socioeconòmiques; habilitar les partides pressupostàries corresponents per a fer efectiu l’acord assolit; garantir el desplaçament adequat dels infants als centres escolars, i millorar la prestació del servei de transport urbà per a l’accés als centres educatius situats lluny de nuclis urbans.

   5. El Departament d’Ensenyament, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de prioritzar els ajuts per als serveis escolars de menjador i de transport en els centres d’educació especial per a tots els alumnes provinents de fora del municipi on hi ha el centre, i també per als alumnes del mateix municipi amb necessitats educatives específiques en els centres situats fora del teixit urbà i de difícil accés en transport públic, atès que en els centres d’educació especial el menjador és un espai educatiu imprescindible.

      Tretzena. Jornada compactada

      El Departament d’Ensenyament ha de quantificar els centres acollits a la jornada compactada i el valor de l’estalvi en la gratuïtat dels menjadors dels alumnes transportats que ha significat l’autorització de l’horari acumulat de matí en els estudis d’educació secundària obligatòria; destinar aquest estalvi, dins les previsions pressupostàries, a augmentar la partida de beques per al servei escolar de menjador, i presentar un estudi sobre les conseqüències de l’horari acumulat en l’equitat dels alumnes que el segueixen i sobre l’impacte educatiu i en l’absentisme.

      Catorzena. Ajuts a les escoles de música i dansa i a les escoles d’adults

   1. El Departament d’Ensenyament, en el marc del grup de treball de la Comissió Mixta, ha d’acordar una proposta organitzativa i de suport de les escoles de música i dansa municipals per al 2015 que en faciliti l’accés i la sostenibilitat, i el Govern ha d’habilitar una partida extraordinària de fins a 5.000.000 d’euros per a fer efectiu l’acord assolit.

   2. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de destinar ajuts a les escoles d’adults que donen títols oficials a les comarques amb la taxa d’atur més alta, perquè puguin proporcionar la formació necessària a les persones que ho necessitin per a facilitar-los la incorporació al món laboral.

      Quinzena. Potenciació del sistema de beques d’accés als estudis superiors

      El Departament d’Economia i Coneixement, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de potenciar el sistema de beques d’accés als estudis superiors, especialment de les beques Equitat, per a garantir que ningú no resti exclòs del sistema universitari per motius econòmics, i ha de potenciar la millora constant de la política nacional de preus i beques pròpia i integral per a aconseguir un model d’universitat inclusiu i equitatiu tant des del punt de vista social com territorial.

      Setzena. Projectes i construcció d’edificis de centres educatius

   1. El Departament d’Ensenyament, amb càrrec a la partida pressupostària «Aportacions a Infraestructures.cat, SAU», ha d’iniciar la construcció de l’Escola Els Quatre Vents de Canovelles.

   2. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de continuar les obres de reforma necessàries de l’Escola Cau de la Guineu de Corbera de Llobregat, a càrrec de la partida per a obres de reformes, adequacions i millores (RAM) en centres docents, perquè tingui les instal·lacions adequades com a escola d’una línia.

   3. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’assumir els dos nous mòduls provisionals per al curs 2015-2016 de l’Escola Els Aigüerols de Santa Perpètua de Mogoda.

   4. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’encarregar el projecte de conversió de l’Escola Gavà Mar en un centre de primària i secundària.

   5. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’incorporar a la seva programació el projecte de construcció de l’Institut de Dosrius.

   6. El Departament d’Ensenyament ha d’iniciar la construcció de l’Institut de Pineda de Mar, amb càrrec a la partida pressupostària «Aportacions a Infraestructures.cat, SAU».

   7. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’iniciar les obres d’ampliació de l’Institut de Gelida, amb l’objectiu de començar el curs 2015-2016 amb l’ampliació acabada.

   8. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de licitar el projecte executiu de l’Escola El Vinyet de Solsona.

   9. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de licitar els projectes tècnics necessaris (bàsic i executiu) per a l’ampliació de l’Institut de Guissona.

   10. El Departament d’Ensenyament, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’establir, conjuntament amb la comunitat educativa, els espais necessaris per al bon funcionament de l’Escola Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, i ha de garantir que disposi d’espais destinats a biblioteca i a activitats de psicomotricitat, i també d’aularis i espais adequats per als docents, la direcció i l’associació de mares i pares d’alumnes.

       Dissetena. Places per a infants

   1. El Departament d’Ensenyament ha d’elaborar una nova proposta de coresponsabilització de costos i de sosteniment i de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal per al curs 2015-2016 que inclogui el compliment de la Llei 5/2004, del 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, i la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, el principi de suficiència financera i la subvenció de llars d’infants d’iniciativa social.

   2. El Departament d’Ensenyament, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015 i els resultats de la preinscripció, ha d’ampliar, si escau, l’oferta escolar de P3 a Montgat.

4. Mesures en matèria d’universitats

   Divuitena. Mesures de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

   El Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d’acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l’eficiència, l’acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

   Dinovena. Entitats dependents de les universitats públiques

   Les mesures que aquesta llei estableix per a les universitats són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tenen el control majoritari, sempre que hagin estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb els criteris del SEC. Els rectors i els consells socials de les universitats públiques, en l’àmbit de llurs respectives competències, han de vetllar pel compliment d’aquestes mesures.

   Vintena. Règim d’aplicació a ICREA i als centres CERCA

   La fundació privada Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), d’acord amb el que estableix l’article 67 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, resten exclosos de l’aplicació de les disposicions sobre despeses de personal establertes pel títol III d’aquesta llei, llevat de les contingudes en els articles 31 i 32, i sens perjudici de la normativa bàsica estatal.

   Vint-i-unena. Pla Serra Húnter

   1. D’acord amb les competències de la Generalitat en matèria d’universitats, establertes per l’article 172 de l’Estatut d’autonomia, i a l’efecte de garantir les polítiques pròpies relatives al personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya, la reposició d’efectius per a l’any 2015 s’ha d’efectuar majoritàriament en el marc de la contractació de personal acadèmic d’excel·lència del Pla Serra Húnter, en el qual participen totes les universitats públiques.

   2. L’autorització de les convocatòries correspon al departament competent en matèria d’universitats, a petició de la universitat, i amb l’acreditació prèvia que l’oferta dels contractes no afecta el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària establerts per a la universitat corresponent, ni altres límits fixats per la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, o altra normativa bàsica estatal. La convocatòria de contractes s’ha d’efectuar respectant el límit percentual de la taxa de reposició aplicable l’any 2015 a les universitats públiques.

   Vint-i-dosena. Implantació dels nous estudis aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya

   El Departament d’Economia i Coneixement, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de garantir la implantació dels estudis de veterinària a la Universitat de Lleida durant el curs 2015-2016, d’acord amb allò aprovat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, i també la resta de nous estudis aprovats en el conjunt del sistema universitari català.

5. Mesures en matèria cultural i de memòria històrica

   Vint-i-tresena. Import màxim de garantia per a obres d’interès cultural rellevant

   D’acord amb la disposició addicional segona del Decret 75/2009, del 12 de maig, de la garantia de la Generalitat per a obres d’interès cultural rellevant, el límit acumulat simultani de compromís anual per a aquest concepte és de 200.000.000 d’euros.

   Vint-i-quatrena. Simplificació d’organismes

   El Departament de Cultura ha de continuar la racionalització i la simplificació de les estructures i els organismes del Departament, de manera que s’evitin les duplicitats i es limiti la contractació externa als encàrrecs estrictament imprescindibles que no puguin dur a terme el personal i els professionals del Departament.

   Vint-i-cinquena. Política de preus públics

   El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de desplegar una política de preus públics en els equipaments nacionals i consorciats per a garantir l’accés als serveis culturals al conjunt de la població, i especialment als col·lectius amb dificultats econòmiques especials.

   Vint-i-sisena. Subvencions i ajuts

   1. El Departament de Cultura ha d’establir en les bases generals de subvencions el límit del percentatge del cost total de l’activitat cultural subvencionada.

   2. El Departament de Cultura ha d’estudiar els casos en què sigui possible transformar progressivament les subvencions en aportacions reintegrables i, si el cas ho permet, ha d’establir com a instrument prioritari els contractes programa per objectius o les coproduccions per a finançar projectes culturals.

   3. El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de dur a terme diverses accions i línies d’ajuts per a potenciar els programes educatius lligats a les institucions culturals.

      Vint-i-setena. Inversions i equipaments

   1. El Govern, d’acord amb el Departament de Cultura i sota el seu lideratge, ha d’assegurar que les inversions de tots els departaments que estan afectades per la normativa reguladora de l’1% cultural es destinen a les finalitats culturals que determina aquesta normativa.

   2. El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de garantir el desenvolupament del Pla d’equipaments culturals de Catalunya d’acord amb la revisió de criteris i normativa que s’estableixi.

   3. El Govern ha d’assegurar el desplegament de les xarxes territorials establertes pel pla de museus, d’acord amb els ens locals i els ens titulars dels museus que hi participin.

   4. El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de donar suport als centres territorials d’arts visuals, als espais d’arts visuals i als centres privats d’arts visuals d’interès públic.

      Vint-i-vuitena. Fons bibliogràfics

      El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’estudiar la creació d’un pla d’adquisició de fons bibliogràfics per a les biblioteques públiques de Catalunya (llibres, revistes i premsa, fons audiovisuals, etc.) en col·laboració amb les administracions locals i supralocals, i, mitjançant el sistema d’adquisició bibliotecària (SAB), ha de dotar de fons bibliogràfics les biblioteques públiques de Catalunya.

      Vint-i-novena. Consorci per a la Normalització Lingüística

   1. El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de vetllar perquè es garanteixin i consolidin els recursos humans i econòmics destinats al Consorci per a la Normalització Lingüística, perquè pugui assolir els seus objectius i planificar les seves activitats, pugui cobrir la demanda de formació en llengua catalana de tots els sectors que ho requereixin i pugui assegurar l’accés a aquesta formació a totes les franges de població adulta que vulguin aprendre català.

   2. El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de garantir i consolidar els recursos humans i econòmics destinats al Consorci per a la Normalització Lingüística per a assegurar la continuïtat, el manteniment i l’estabilitat dels recursos humans (capítol 1).

      Trentena. Formació especialitzada en llengua catalana en l’àmbit de la justícia

      El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’oferir formació especialitzada en llengua catalana i en llenguatge jurídic català als diversos operadors de l’àmbit de la justícia, i ha de col·laborar amb les organitzacions i les associacions de promoció de la llengua catalana en aquest àmbit per a facilitar recursos complementaris als professionals jurídics.

      Trenta-unena. Dotació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

      El Departament de Cultura, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de dotar pressupostàriament l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural per tal de desplegar les xarxes territorials i els serveis d’ajuda museística establerts pel Pla de museus.

      Trenta-dosena. Recursos per al Memorial Democràtic

      El Departament de Governació, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de continuar garantint els recursos humans suficients per a assegurar el compliment dels objectius i la missió del Memorial Democràtic de l’entitat establerts per llei, i ha de mantenir el suport a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i a l’activitat de les entitats memorialistes amb una convocatòria biennal per un import de 200.000 euros, a càrrec de les aplicacions D/481000100/1310/50870 i D/482999199/1310/52870 de l’exercici per al 2015 i el 2016.

6. Mesures en matèria de salut

   Trenta-tresena. Sostenibilitat del sistema sanitari

   El Govern, de manera activa i consensuada amb tots els agents implicats, ha d’impulsar mesures de sostenibilitat encaminades a obtenir nous recursos per al sistema sanitari públic, mitjançant guanys d’eficiència, sense que recaiguin principalment ni en els professionals ni en els usuaris.

   Trenta-quatrena. Règim d’aplicació a les entitats del sector públic de salut

   El personal de les entitats del sector públic de salut amb règim d’autonomia de gestió que tenen establerts concerts, convenis o contractes amb la Generalitat, a què fa referència l’article 68 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, resta exclòs de l’aplicació de les disposicions sobre despeses de personal establertes pel títol III d’aquesta llei, llevat de les contingudes en els articles 31 i 32, i sens perjudici de l’aplicació de la normativa bàsica estatal.

   Trenta-cinquena. Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

   Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs dels serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d’acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

   Trenta-sisena. Règim pressupostari, de gestió i comptable de l’Institut Català de la Salut

   1. L’Institut Català de la Salut és integrat en el subsector de les entitats de dret públic subjectes al dret privat adscrit al Servei Català de la Salut, d’acord amb els principis generals d’eficàcia, eficiència i sostenibilitat.

   2. El Govern ha d’especificar el règim pressupostari, de gestió i comptable de l’Institut Català de la Salut, d’acord amb els apartats 3 a 8 d’aquesta disposició.

   3. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats de l’Institut Català de la Salut, pel que fa al capítol 1, vinculen per servei i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei i concepte, i dels relatius a l’article 16, que vinculen per entitat i concepte.

   4. A les modificacions de crèdit de l’Institut Català de la Salut que comportin un increment de les despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol i a les modificacions que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla els són aplicables les normes del capítol II del títol I.

   5. La gestió pressupostària de l’Institut Català de la Salut ha de garantir l’equilibri pressupostari.

   6. El règim pressupostari de l’Institut Català de la Salut ha d’ésser establert per unes bases d’execució pressupostària que han d’ésser aprovades pel seu consell d’administració, amb l’informe previ favorable del departament competent en matèria de finances, en el termini de tres mesos a comptar de la publicació d’aquesta llei.

   7. El règim de comptabilitat de l’Institut Català de la Salut és el que estableix la normativa reguladora de les entitats que integren el sector públic de la Generalitat.

   8. La prestació del servei de tresoreria de l’Institut Català de la Salut s’ha d’efectuar d’acord amb els criteris que determini el departament competent en matèria d’economia i finances, que han de respectar el principi d’autonomia financera.

   9. En compliment del que determina l’article 27 de la Llei de l’Institut Català de la Salut pel que fa a la prestació del servei de tresoreria, el Govern, a proposta del conseller de Salut i del conseller d’Economia i Coneixement, ha de promoure els canvis reglamentaris necessaris amb l’objectiu que l’Institut Català de la Salut disposi i gestioni les disponibilitats de tresoreria derivada dels ingressos de tercers provinents de prestacions assistencials no cobertes pel Servei Català de la Salut i d’altres ingressos de caràcter no assistencial.

      Trenta-setena. Règim retributiu del personal de contingent i zona integrat en els serveis jerarquitzats de l’Institut Català de la Salut en condicions no homologades

   1. Al personal de contingent i zona integrat en els serveis jerarquitzats de l’Institut Català de la Salut en condicions no homologades li és aplicable el règim retributiu establert per aquesta disposició, que li garanteix els drets consolidats.

   2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, l’estructura retributiva del personal integrat comprèn, d’una banda, les retribucions bàsiques, que consisteixen en el sou, els triennis i les pagues extraordinàries i, de l’altra, les retribucions complementàries, que consisteixen en el complement de destinació corresponent al nivell i el complement específic, que, per a aquest personal, es determina mitjançant acord del Govern. El personal integrat no té dret als sistemes d’incentivació i promoció professional de la resta del personal estatutari, que consisteixen en productivitat variable, carrera professional i atenció continuada.

   3. La percepció de les noves retribucions derivades del procés d’integració en cap cas no pot comportar un increment de les retribucions que el personal integrat meritava, individualment, amb anterioritat a aquest procés, amb relació a l’import de la mitjana del total de retribucions meritades en els últims dotze mesos, llevat de les quantitats que, si escau, hagi meritat per l’exercici d’altres places acumulades. A aquest efecte, s’ha d’adequar l’import del complement específic a què fa referència l’apartat 2.

   4. No obstant el que estableix l’apartat 3, el personal de contingent i zona que, com a conseqüència del procés d’integració, experimenti una disminució respecte de les retribucions que meritava, individualment, amb anterioritat a aquest procés, té dret a percebre un complement personal transitori absorbible per la diferència, amb relació a l’import de la mitjana del total de retribucions meritades en els últims dotze mesos, llevat de les quantitats que, si escau, hagi meritat per l’exercici d’altres places acumulades. Aquest complement personal transitori absorbible s’ha d’absorbir d’acord amb les regles generals d’absorció establertes per al personal funcionari per la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

   5. Les quantitats corresponents als triennis reconeguts del personal integrat s’han d’adequar al que estableix l’article 142 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives i financeres i del sector públic. No obstant això, si les quantitats corresponents als triennis reconeguts que percebia el personal integrat superen el valor establert per l’esmentada disposició legal, aquestes quantitats s’han d’incloure en el complement personal a què fa referència l’apartat 4, per l’import corresponent a la diferència entre el valor previ a la integració i el que fixa la dita normativa.

      Trenta-vuitena. Nivells de carrera del personal estatutari adscrit a l’Institut Català de la Salut

      L’import global dels nous nivells de carrera professional que es reconeguin al personal estatutari adscrit a l’Institut Català de la Salut durant l’exercici del 2015 no pot ésser superior a l’import global dels nivells reconeguts durant l’exercici del 2014, més l’increment mitjà que correspongui als darrers tres anys. En el cas que, d’acord amb les quanties establertes per a cada categoria i nivell, la suma total de les retribucions a abonar superi el dit import, s’han de negociar els criteris de repartiment en el marc dels procediments establerts pel capítol XIV de la Llei 55/2003, del 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.

      Trenta-novena. Atenció sanitària de determinades malalties

   1. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de desenvolupar el nou pla d’acció contra el VIH/sida. Aquest pla ha de tenir un caràcter ampli, sostenible, avaluable, basat en l’evidència científica i adequat a la situació epidemiològica del VIH a Catalunya; ha de tenir com a base reduir les desigualtats en salut; ha de detallar accions dirigides a la reducció de les noves infeccions en persones en situació de més vulnerabilitat per a infectar-se del VIH i d’altres infeccions de transmissió sexual, i, alhora, ha de fer un abordatge integral de la situació de les persones que viuen amb VIH i de llur entorn, i oferir accions que no solament redueixin l’estigma d’aquestes persones, sinó que en mantinguin la qualitat de vida, fonamentat en els drets humans i en el compromís adquirit pel Parlament en l’acord nacional per a afrontar l’epidèmia del VIH a Catalunya i l’estigma que s’hi relaciona.

   2. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’habilitar els recursos necessaris per a desplegar el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions.

   3. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’introduir programes per a millorar l’equitat d’atenció sanitària per a les persones que pateixen malalties considerades minoritàries o malalties del síndrome de sensibilització central: fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple.

      Quarantena. Principis d’actuació en matèria de salut

   1. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de distribuir les partides necessàries perquè l’atenció primària actuï com a eix principal del sistema nacional de salut i, per tant, pugui disposar de les eines per a prendre decisions sobre els fluxos cap a l’atenció especialitzada i el control sobre les proves diagnòstiques.

   2. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’aplicar totes les mesures encaminades a una major transparència en el sector sanitari, sobretot en aspectes com ara els criteris en l’assignació dels recursos públics.

   3. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer els plans necessaris per a reduir les llistes d’espera quirúrgiques als hospitals de la xarxa pública i les llistes d’espera per a proves diagnòstiques i primeres visites a l’especialista.

   4. El Govern ha de vetllar perquè els centres del Sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT) prenguin les mesures pertinents per tal que la facturació dels serveis prestats a càrrec de tercers obligats a pagar-los permeti la correcta compensació d’aquests serveis i, d’aquesta manera, augmentin els recursos econòmics del sistema sanitari públic.

   5. El Govern ha d’impulsar el grup de treball de costos i el grup de treball jurídic creats a partir de la Moció 54/X del Parlament de Catalunya, sobre el cobrament a tercers del sistema sanitari públic, per tal que puguin desenvolupar els treballs encomanats amb més celeritat.

   6. El Govern ha de promoure els canvis legislatius necessaris per a donar compliment a tot allò aprovat pel Parlament, i el Servei Català de la Salut ha de crear un equip de treball intern o extern per a plantejar el dictamen jurídic de tots els canvis legislatius necessaris per al rescabalament als tercers obligats a pagament.

   7. El Servei Català de la Salut, en col·laboració amb diferents centres del sistema, ha de fer un estudi de costos que compari el cost real de l’assistència a pacients amb lesions molt greus com a conseqüència d’accidents de trànsit amb el que costaria si es fes segons els preus públics aprovats, i que el compari també amb la facturació a partir dels convenis signats amb les asseguradores de trànsit.

      Quaranta-unena. Mesures de contractació i convenis en matèria de salut

   1. El Departament de Salut ha de donar l’autorització sobre els convenis entre institucions que presten serveis de salut en comptes del Servei Català de la Salut o el Departament de Salut i, d’aquesta manera, exigir ple coneixement i assumir la responsabilitat sobre aquests convenis que afecten l’organització del sistema sanitari.

   2. El Departament de Salut, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha d’habilitar les mesures necessàries per al correcte seguiment dels contractes amb entitats proveïdores dels serveis de transport sanitari i emergències mèdiques per al ple compliment dels estàndards de qualitat dels serveis.

   3. El Departament de Salut ha de garantir que en qualsevol adjudicació de contracte, subvenció o conveni de serveis de salut que dugui a terme, directament o per mitjà dels serveis i les entitats adscrites, prevalgui sempre per damunt de tot el principi de l’interès públic i la protecció del sistema sanitari públic com a pilar fonamental de l’estat del benestar. Per tal de garantir l’ús responsable dels recursos, s’han d’establir les normes a partir del principi de transparència, retiment de comptes i ètica en la utilització de recursos públics.

   4. El Govern ha de continuar reclamant a l’Estat els deutes pendents amb Catalunya i persistir en la reclamació de l’abonament de l’atenció sanitària als ciutadans d’altres comunitats autònomes o els ciutadans estrangers, que actualment es gestiona des del Fons de cohesió i el Fons de garantia sanitària.

      Quaranta-dosena. Projectes i construcció d’edificis de centres sanitaris

   1. El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de redactar el projecte (pla funcional) del nou Hospital Doctor Josep Trueta de Girona.

   2. El Departament de Salut ha de garantir que, una vegada finalitzades les obres del centre d’atenció primària de la UA3 del Guinardó, de Barcelona, amb previsió de finalitzar al principi del 2015, el trasllat del material i el personal de l’equip d’atenció primària 7G que actualment està situat al centre d’atenció primària Maragall es farà de manera ràpida i prioritària.

   3. El Departament de Salut, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de redactar el projecte executiu del nou centre d’atenció primària de Premià de Dalt, sempre que l’Ajuntament de Premià de Dalt li cedeixi el solar.

      Quaranta-tresena. Finançament de les entitats socials

      El Departament de Salut, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’elaborar mesures per a millorar els mecanismes de finançament de les entitats socials que presten serveis per a població vulnerable o específica.

      Quaranta-quatrena. Convenis de l’Institut Català de la Salut i del Departament de Benestar Social i Família

      S’autoritza l’Institut Català de la Salut i el Departament de Benestar Social i Família a intercanviar prestacions vinculades a l’àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i del Departament de Benestar Social i Família, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

7. Mesures en matèria de benestar social i cooperació

   Quaranta-cinquena. Cartera de serveis socials

   1. Els tipus de prestacions garantides per la Cartera de serveis socials per al 2015 i la població que n’és destinatària són determinats pels programes pressupostaris del Departament de Benestar Social i Família i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

   2. Es prorroga la Cartera de serveis socials aprovada pel Decret 142/2010, de l’11 d’octubre, amb les modificacions introduïdes pel marc legal vigent, i se n’amplia la vigència fins al 31 de desembre de 2015. Fins que no s’aprovin les disposicions reglamentàries corresponents, aquesta pròrroga s’aplica amb l’actualització del cost de referència, mòdul social i copagament que figura a l’annex 2 d’aquesta llei, i els criteris funcionals de la cartera vigent amb totes les actualitzacions corresponents.

   3. Fins que no s’aprovi la nova cartera, els criteris funcionals de les prestacions de serveis actualment vigents poden ésser determinats pel departament competent en matèria de serveis socials, per mitjà d’una disposició reglamentària.

      Quaranta-sisena. Indicador de renda de suficiència

   1. Per a l’exercici del 2015, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l’article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.

   2. D’acord amb l’article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l’increment de la seva quantia, la Generalitat ha d’utilitzar com a índex o referència de renda l’indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.

   3. S’autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l’increment addicional de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), en el cas que l’Administració general de l’Estat modifiqui l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2015.

      Quaranta-setena. Prestacions socials de caràcter econòmic

      Si l’import que s’ha de pagar en concepte de prestació econòmica de les diverses prestacions que gestiona el Departament de Benestar Social i Família és inferior a 6 euros mensuals, el pagament al beneficiari s’ha de fer d’una sola vegada en el mes de desembre de l’exercici de meritació del dret a cobrar.

      Quaranta-vuitena. Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

   1. Els beneficiaris de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l’any 2015, iguals a la suma del 106% de l’indicador de renda de suficiència més l’import anual de la prestació, fixat en 540 euros.

   2. Es fixa en 45 euros l’import mensual per als mesos sencers de l’any 2015, amb efecte des del mes de gener, per als beneficiaris que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l’import del 106% de l’indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 106% de l’indicador de renda de suficiència, i fins al valor límit fixat per l’apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït en proporció amb l’import dels ingressos, sense que, en cap cas, pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

   3. Per a l’exercici del 2015 es manté el mateix import de la prestació per als beneficiaris que durant l’any 2014 també en van ésser perceptors, sempre que llurs condicions d’accés no hagin variat i que no superin uns ingressos totals anuals, per a l’any 2015, iguals a 9.500 euros amb la prestació inclosa.

      Quaranta-novena. Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

   1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l’aplicació de la Llei de l’Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la secció «Departament de Benestar Social i Família» es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l’Estat en el marc del conveni que se signi entre l’Administració general de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la llei esmentada.

   2. A més del que estableix l’apartat 1, per a finançar l’aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els crèdits esmentats en els termes establerts per l’article 8.2.

      Cinquantena. Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

   1. Durant l’exercici del 2015 es deixen sense efecte les prestacions econòmiques per infant a càrrec i per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills, establertes pels articles 9.1. a i b , 10 i 11 de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. En aquest període no es poden meritar drets derivats d’aquestes prestacions.

   2. L’abonament de les prestacions econòmiques a què fa referència l’apartat 1 meritades i no percebudes el dia de l’entrada en vigor d’aquesta llei es pot ajornar fins a un termini de cinc anys a comptar de la data de la resolució ferma del reconeixement exprés.

      Cinquanta-unena. Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

      D’acord amb el que estableixen l’article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat per a l’exercici del 2015, les quanties d’aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:

      1. 326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.

      2. 362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.

      3. 393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.

      Cinquanta-dosena. Prestació per a menors d’edat en situació de risc

   1. Els imports mensuals per al 2015 de la prestació per a menors d’edat en situació de risc, d’acord amb l’article 22 bis.3 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, amb la redacció que en fa la disposició final segona de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, són els següents:

      1. En la prestació destinada al primer o únic menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar:

         – 326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.

         – 362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.

         – 393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.

      2. En la prestació destinada al segon menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar, els imports a què fa referència la lletra a s’han de minorar en un 25%, i en la prestació destinada al tercer menor d’edat i els següents s’ha de minorar en un 50%.

   2. L’ordre entre els menors d’edat en situació de risc de la unitat familiar, a l’efecte d’aquesta disposició, es determina de major a menor edat.

      Cinquanta-tresena. Pròrroga de compromisos econòmics amb entitats d’economia social o del tercer sector

      S’autoritza el Departament de Benestar Social i Família a prorrogar, durant l’exercici del 2015 i fins que es dicti la resolució de concessió corresponent o es concerti la prestació del servei, les obligacions mensuals per al manteniment de programes de serveis socials a les entitats que n’han estat beneficiàries a l’empara de l’Ordre BSF/32/2012, del 16 de febrer, i la Resolució BSF/518/2012, del 20 de març, i ratificades per resolució de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials el 2014, sempre que continuïn complint les condicions que en van causar la concessió.

      Cinquanta-quatrena. Deduccions de l’impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit

   1. Han de computar com a deducció, a l’efecte del que estableix l’article 8.2. a de la Llei 4/2014, del 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, els imports destinats, durant l’any natural i en el territori de Catalunya, directament a projectes les finalitats dels quals s’adeqüin als objectius fixats pels programes pressupostaris vigents per a l’exercici, derivats de les polítiques pressupostàries de protecció i promoció social, de producció de béns de caràcter social i de caràcter econòmic i de foment de sectors productius. Els imports deduïbles que s’han de computar són els realment satisfets durant l’any natural i els que s’han obligat a satisfer de manera fefaent durant aquest període.

   2. S’exclouen de la deducció esmentada per l’apartat 1 els imports a què fa referència l’article 8.2. b de la Llei 4/2014.

      Cinquanta-cinquena. Renda mínima d’inserció

      El Departament d’Empresa i Ocupació, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de cobrir els pagaments endarrerits de la renda mínima d’inserció per a reduir-los i eliminar-los d’una manera progressiva.

      Cinquanta-sisena. Pla director de cooperació al desenvolupament

      El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha d’assegurar una partida suficient destinada al nou Pla director de cooperació al desenvolupament, per tal de poder complir els compromisos inclosos en el Pla.

      Cinquanta-setena. Ajuts i subvencions per a entitats en matèria de cooperació per al desenvolupament, la pau, la solidaritat i els drets humans

      El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 2015, ha de fer efectiva una nova convocatòria oficial d’ajuts i subvencions per a entitats catalanes en matèria de cooperació per al desenvolupament, la pau, la solidaritat i els drets humans.

8. Mesures en matèria d’agricultura

   Cinquanta-vuitena. Programa de desenvolupament rural 2007-2013

   El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’atendre progressivament els pagaments pendents del Programa de desenvolupament rural 2007-2013.

   Cinquanta-novena. Viabilitat del regadiu d’Isona i Conca Dellà

   El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha d’iniciar els estudis previs per a determinar la viabilitat del regadiu d’Isona i Conca Dellà.

   Seixantena. Establiment dels preus dels productes alimentaris

   El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, per mitjà de la Unitat d’Estudis i Prospectiva Agrària i Alimentària, ha de facilitar la informació que ha de servir per a analitzar l’estructura i els factors relacionats amb la formació de preus dels productes alimentaris.

   Seixanta-unena. Recerca per a combatre la plaga del caragol poma

   El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, per mitjà de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i altres centres de recerca ha de continuar aprofundint en la recerca per a combatre la plaga del caragol poma, veritable risc per a la biodiversitat del Delta de l’Ebre i l’activitat agrària, i un perillós focus d’entrada de la plaga a tota la Unió Europea.

9. Mesures en matèria de justícia i interior

   Seixanta-dosena. Gestió penitenciària

   1. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de promoure de manera progressiva la implantació del model de gestió penitenciària de participació i convivència, actualment en marxa com a programa pilot als centres penitenciaris de Lledoners i Puig de les Basses, i estendre-la a la resta de centres penitenciaris de Catalunya, amb prioritat d’aplicar-la en el centre penitenciari d’El Catllar.

   2. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de dur a terme el Pla d’equipaments penitenciaris.

   3. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de garantir els serveis mèdics als centres educatius i d’internament de Can Llupià i L’Alzina.

      Seixanta-tresena. Manteniment del material del Cos de Mossos d’Esquadra

   1. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de completar la renovació del parc mòbil del Cos de Mossos d’Esquadra, atenent la necessitat de modernitzar els vehicles i dispositius existents, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels mossos d’esquadra.

   2. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir la renovació dels instruments, eines i material del Cos de Mossos d’Esquadra, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels mossos d’esquadra.

   3. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir la renovació del vestuari del Cos de Mossos d’Esquadra, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels mossos d’esquadra.

   4. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir les activitats formatives del Cos de Mossos d’Esquadra, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels mossos d’esquadra.

      Seixanta-quatrena. Manteniment del material del Cos de Bombers de la Generalitat

   1. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir la renovació del parc mòbil del Cos de Bombers de la Generalitat, atenent la necessitat de modernitzar els vehicles i dispositius existents, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels bombers.

   2. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir la renovació dels instruments, eines i material del Cos de Bombers de la Generalitat, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels bombers.

   3. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir la renovació del vestuari del Cos de Bombers de la Generalitat, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels bombers.

   4. El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de mantenir les activitats formatives del Cos de Bombers de la Generalitat, per tal de millorar la prestació del servei i garantir la seguretat dels bombers.

      Seixanta-cinquena. Indemnitzacions derivades del Protocol de Rescabalament a les Víctimes de Pilotes de Goma

      Les indemnitzacions que es derivin, si escau, del Protocol de Rescabalament a les Víctimes de Pilotes de Goma s’han d’atendre d’acord amb el que estableix l’article 14.

      Seixanta-sisena. Avaluació del funcionament del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya

      El Departament d’Interior, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’encarregar una avaluació tècnica, externa i independent, del funcionament del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya amb relació a la capacitat de derivació de totes les trucades rebudes.

      Seixanta-setena. Torn d’ofici

      El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’adequar els criteris de pagament del torn d’ofici amb la màxima celeritat i ha de requerir al Govern de l’Estat les partides necessàries que permetin al Departament de Justícia la suficiència de recursos de manera estable i segura.

      Seixanta-vuitena. Oficines, equipaments i personal judicial

   1. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de garantir les inversions i remodelacions necessàries per al manteniment dels equipaments judicials de Catalunya.

   2. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de desenvolupar i estendre als jutjats de Catalunya la nova oficina judicial.

   3. El Departament de Justícia, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de garantir la dotació de personal necessària per a atendre els jutjats de violència de gènere.

10. Mesures en matèria de territori i mobilitat

    Seixanta-novena. Planificació territorial del Penedès

    El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de dedicar els recursos necessaris per a desenvolupar tots els aspectes de l’àmbit de planificació territorial del Penedès per a fer-lo homologable, pel que fa a funcions i atribucions, a tota la resta d’àmbits.

    Setantena. Estudis i projectes

    1. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer un estudi de mobilitat de la carretera N-141 entre Anglès i Salt.

    2. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de redactar un projecte de millora de les característiques superficials del ferm i un estudi de la secció transversal de la carretera C-58, de Viladecavalls a Vacarisses i de Vacarisses a Castellbell i el Vilar, que incloguin la separació dels sentits en els trams que sigui viable; ha de licitar el projecte de construcció durant el primer semestre del 2015 i ha d’iniciar les obres per a finalitzar el projecte dins l’any 2015.

    3. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer un estudi de la interconnexió comarcal amb transport públic a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.

    4. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer els projectes executius de Comiols, Bonaigua i Tres Pons o, si cal, actualitzar-los.

    5. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’analitzar els diversos traçats alternatius a les propostes presentades a l’actual projecte en tramitació «Millora general. Condicionament. Corredor Brugent-Ter. Carretera N-141e, PK 105+730 al 112+500. Tram: Bescanó-Salt», com ara fer la variant entre el riu Ter i el nucli urbà, diverses opcions per al sud de Bescanó i una alternativa zero, i incloure-les en un projecte de millora de la carretera N-141e, i ha d’elaborar una diagnosi de mobilitat de les valls del Ter i el Brugent, en el marc del Pla de transports de viatgers de Catalunya per al període 2014-2020, orientada a la recerca d’alternatives de transport col·lectiu que permetin rebaixar el nombre de vehicles que hi circulen, en particular a les hores de màxim trànsit.

    6. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de finalitzar un estudi sobre la mobilitat entre Sitges i el Vendrell, i l’impacte socioeconòmic de considerar la C-32 una ronda interurbana entre aquestes poblacions per tal de millorar la mobilitat interna entre les poblacions costaneres del Baix Penedès i el Garraf. Aquest estudi ha d’analitzar les diverses propostes presentades pel territori, i els mecanismes d’aplicació de les conclusions a les quals s’arribi.

    7. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer els estudis necessaris per a dur a terme el projecte de desdoblament de la carretera B-124, com a prolongació de la ronda Oest de Sabadell, cap a la carretera C-58 («autopista del Vallès»), incorporant la proposta de la Plataforma Sant Julià, entre altres, referent a la connexió entre la carretera B-124 i la ronda Oest de Sabadell.

       Setanta-unena. Mesures relatives a les carreteres

    1. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de millorar la senyalització i la il·luminació de la C-51 entre el Vendrell i Valls.

    2. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’il·luminar la rotonda d’enllaç entre la C-15 i la C-32 a Vilanova i la Geltrú.

    3. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’afegir pintura ressaltada als laterals del tram de doble carril per direcció a la C-55, entre Vilanova i Vilafranca, per motius de seguretat.

    4. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’iniciar els tràmits necessaris per a construir una rotonda a l’encreuament entre la BV-2244 i la carretera que porta a les caves Codorniu, a Sant Sadurní d’Anoia.

    5. El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2015, com a part del programa ordinari de conservació de carreteres, ha de dur a terme el reforçament del ferm de la carretera B-300, que comunica la població de Calaf amb els municipis de Calonge de Segarra, la Molsosa i Pinós i amb part de la població de Sant Mateu de Bages, en els trams que siguin de la seva competència.

    6. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de construir el carril bici en tot el tram de la carretera B-204 que encara no està adequat per a poder unir el nucli de Viladecans amb la platja abans de l’estiu del 2015, i adequar les voreres d’aquesta carretera per a l’ús segur dels vianants i les bicicletes, assegurant en tot moment la viabilitat de la circulació de vehicles agrícoles.

       Setanta-dosena. Mesures relatives a les autopistes de peatge

    1. El Departament de Territori i Sostenibilitat i el Servei Català de Trànsit, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, han de desenvolupar un protocol que estableixi els supòsits que impliquin l’aixecament de barreres per part de les empreses concessionàries a les diferents autopistes de peatge de la Generalitat. En tot cas s’ha d’establir que, en el cas de tancament de vies alternatives per esdeveniments de tipus lucratiu, les despeses corresponents han d’ésser assumides per les empreses promotores d’aquests.

    2. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de preveure els recursos necessaris per a l’aixecament de barreres a la C-32 quan hi hagi problemes que comportin talls a la C-31 provocats per accidents, competicions esportives, etc., ja que en aquests casos esdevé l’única via de comunicació de la zona.

    3. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de preveure els recursos necessaris per a començar a aplicar, de la manera que s’acordi, la gratuïtat del tram de la C-32 entre Sitges i el Vendrell, considerant-lo una ronda interurbana, per a poder facilitar la mobilitat interna entre les poblacions costaneres de les comarques del Baix Penedès i el Garraf.

       Setanta-tresena. Línies de transport i estacions

    1. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’encarregar un estudi a l’Autoritat del Transport Metropolità sobre l’establiment d’un sistema de quilometratge que pugui substituir, a mitjà termini, l’actual sistema tarifari integrat en el marc del projecte T-Mobilitat.

    2. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer un estudi per a millorar la connexió del tren de la Pobla amb els autobusos de línia.

    3. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de restituir l’espai on està prevista la construcció del Parc del Nord de Sabadell i ha d’executar les obres definides en el projecte constructiu de prolongació de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell.

    4. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de fer les actuacions necessàries per a reobrir la parada de l’estació de Camallera del servei de Rodalies de Girona.

    5. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’executar les obres de millorament de l’evacuació i de l’accessibilitat de l’estació de Ciutadella - Vila Olímpica de la línia 4 del metro, a Barcelona, amb l’aprovació del projecte i la posterior continuació dels tràmits.

    6. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha d’elaborar un estudi sobre l’ampliació i la millora del servei –freqüència i traçat– de la línia d’autobús entre Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a donar servei als estudiants de Polinyà, i posar-la en funcionament al més aviat possible, en el marc del desenvolupament del Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona i de la implantació d’una estació modal de transport a la UAB.

    7. El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 2015, ha de millorar la freqüència de pas de la línia d’autobús interurbà B8 i implantar algun tipus de tarifa social en un servei públic de primera necessitat com el servei d’autobús interurbà, facilitant bonificacions als col·lectius més desfavorits econòmicament per a accedir a un servei bàsic com el sanitari.

       Setanta-quatrena. Anàlisi de mesures de la Secretaria General de l’Esport

       La Secretaria General de l’Esport, dins les disponibilitats pressupostàries de la Generalitat per al 2015, ha d’analitzar les possibles alternatives per a cancel·lar el deute amb l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, derivat de la construcció del pavelló d’esports en el marc del Pla d’infraestructures esportives de Catalunya.

       Disposicions finals

       Primera. Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

    1. S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les

       seccions del pressupost de despeses de l’Administració de la Generalitat, esmentades per l’article 1.1. a , com en els pressupostos de les entitats que esmenta l’article 1.1. b. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

    2. No obstant el que estableix l’apartat 1 i a criteri del departament competent en matèria de pressupostos, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l’exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l’estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s’ha de fer amb l’estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s’han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l’acabament de l’exercici.

       Segona. Modificació de les estructures pressupostàries

       S’autoritza el departament competent en matèria de pressupostos a incloure noves aplicacions pressupostàries i nous programes, respectivament, a les classificacions econòmiques d’ingressos i de despeses i a la classificació per programes establertes per l’Ordre ECO/183/2014, del 16 de juny, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2015, d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici. La dotació d’aquestes aplicacions o programes està subjecta al règim de les modificacions pressupostàries establert per aquesta llei.

       Tercera. Entrada en vigor

       Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

       Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

       Palau de la Generalitat, 11 de març de 2015

       Artur Mas i Gavarró

       President de la Generalitat de Catalunya

       Andreu Mas-Colell

       Conseller d’Economia i Coneixement

       Annex 1. Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats per a l’any 2015

       D’acord amb el que estableix l’article 22, a continuació es relacionen els imports dels mòduls dels concerts educatius per a l’any 2015. Els mòduls corresponents a despeses de personal tenen caràcter mensual i no inclouen les càrregues socials corresponents a la quota empresarial. Els mòduls corresponents a despeses de funcionament són anuals i es distribueixen en dotze parts iguals.

       Educació infantil segon cicle

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 33,42 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Despeses de funcionament

       Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

       Educació primària

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 33,42 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Instructor d’educació física

       Sou: 1.197,66 euros.

       Trienni:30,01 euros.

       Càrrecs directius

       Centres d’estructura cíclica

       Director: 337,81 euros.

       Cap d’estudis: 230,55 euros.

       Centres amb 1 o 2 línies

       Director: 483,98 euros.

       Subdirector: 343,55 euros.

       Cap d’estudis: 343,55 euros.

       Centres amb 3 o 4 línies

       Director: 666,29 euros.

       Subdirector: 417,72 euros.

       Cap d’estudis: 417,72 euros.

       Centres amb 5 o més línies

       Director: 705,34 euros

       Subdirector: 440,55 euros.

       Cap d’estudis: 440,55 euros.

       Despeses de funcionament

       Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

       Educació especial

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 36,12 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Tècnic de grau superior

       Sou: 1.819,08 euros.

       Trienni: 46,33 euros.

       Plus d’analogia: 347,64 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Tècnic de grau mitjà contractat anteriorment al 31.8.1998

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 36,12 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Tècnic de grau mitjà contractat posteriorment al 31.8.1998

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 38,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Logopeda

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 36,12 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Fisioterapeuta

       Sou: 1.551,84 euros.

       Trienni: 44,83 euros.

       Plus d’analogia: 136,43 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Educador

       Sou: 1.204,43 euros.

       Trienni: 40,23 euros.

       Plus d’analogia: 253,57 euros.

       Càrrecs directius

       Director: 483,98 euros.

       Subdirector: 343,55 euros.

       Cap d’estudis: 343,55 euros.

       Despeses de funcionament

       Mòdul per unitat ordinària: 7.767,32 euros.

       Substitucions de personal

       Mòdul per unitat ordinària: 730,03 euros.

       Programes d’educació especial

       Mestre tutor

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 36,12 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Mestre de taller

       Sou: 1.541,96 euros.

       Trienni: 36,12 euros.

       Plus d’analogia: 375,99 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Educador

       Sou: 1.204,43 euros.

       Trienni: 40,23 euros.

       Plus d’analogia: 253,57 euros.

       Despeses de funcionament

       Mòdul per unitat: 9.079,44 euros.

       Substitucions de personal

       Mòdul per unitat: 730,03 euros.

       Educació secundària obligatòria

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.819,08 euros.

       Trienni: 40,32 euros.

       Plus d’analogia: 347,64 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Càrrecs directius

       Centres amb 1 o 2 línies

       Director: 651,32 euros.

       Cap d’estudis: 494,57 euros.

       Cap de departament: 74,76 euros.

       Centres amb 3 o 4 línies

       Director: 704,52 euros.

       Subdirector: 537 euros.

       Cap d’estudis: 537 euros.

       Coordinador pedagògic: 537 euros.

       Cap de departament: 74,76 euros.

       Despeses de funcionament

       1r i 2n curs

       Mòdul per unitat: 7.767,32 euros.

       3r i 4t curs

       Mòdul per unitat: 8.573,12 euros.

       Batxillerat

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.819,08 euros.

       Trienni: 40,32 euros.

       Plus d’analogia: 347,64 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Càrrecs directius

       Director: 651,32 euros.

       Cap d’estudis: 494,57 euros.

       Coordinador: 494,57 euros.

       Cap de departament: 74,76 euros.

       Despeses de funcionament

       Mòdul per unitat: 5.658,13 euros.

       Cicles formatius de grau mitjà

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.819,08 euros.

       Trienni: 40,32 euros.

       Plus d’analogia: 347,64 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Professor ajudant

       Sou: 1.647,76 euros.

       Trienni: 33,42 euros.

       Plus d’analogia: 392,46 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Despeses de funcionament

       Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (CFPM 0101)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

       Treballs forestals i de conservació del medi natural (CFPM 0303)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Preimpressió en arts gràfiques (CFPM 0401)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

       Impressió en arts gràfiques (CFPM 0402)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 19.421,88 euros.

       Comerç (CFPM 0601)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

       Equips electrònics de consum (CFPM 0802)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Laboratori d’imatge (CFPM 1201)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

       Cures auxiliars d’infermeria (CFPM 1601)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

       Atenció sociosanitària (CFPM 1701)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Perruqueria (CFPM 1801)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Estètica personal decorativa (CFPM 1802)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

       Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies (CFPM 1901)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

       Preimpressió digital (CFPM AF10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

       Gestió administrativa (CFPM AG10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Producció agropecuària (CFPM AR10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Aprofitament i conservació del medi natural (CFPM AR30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Jardineria i floristeria (CFPM AR50)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Instal·lacions elèctriques i automàtiques (CFPM EE10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Instal·lacions de telecomunicacions (CFPM EE30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Mecanització (CFPM FM20)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

       Fusteria i moble (CFPM FS10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Instal·lació i moblament (CFPM FS20)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Cuina i gastronomia (CFPM HT10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Serveis en restauració (CFPM HT30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Olis d’oliva i vins (CFPM IA30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Forneria, pastisseria i confiteria (CFPM IA60)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Sistemes microinformàtics i xarxes (CFPM IC10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

       Manteniment electromecànic (CFPM IM10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

       Instal·lacions frigorífiques i de climatització (CFPM IM30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Perruqueria i cosmètica capil·lar (CFPM IP10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Vídeo, discjòquei i so (CFPM IS10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Farmàcia i parafarmàcia (CFPM SA20)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Emergències sanitàries (CFPM SA30)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Atenció a persones en situació de dependència (CFPM SC10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

       Electromecànica de vehicles automòbils (CFPM TM10)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Carrosseria (CFPM TM20)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

       Cicles formatius de grau superior

       Despeses de personal

       Professor titular

       Sou: 1.819,08 euros.

       Trienni: 40,32 euros.

       Plus d’analogia: 347,64 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Professor ajudant

       Sou: 1.647,76 euros.

       Trienni: 33,42 euros.

       Plus d’analogia: 392,46 euros.

       Complement específic: 35,95 euros.

       Càrrecs directius

       Director: 651,32 euros.

       Cap d’estudis: 494,57 euros.

       Coordinador: 494,57 euros.

       Cap de departament: 74,76 euros.

       Despeses de funcionament

       Animació d’activitats físiques i esportives (CFPS 0151)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Secretariat (CFPS 0251)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

       Administració i finances (CFPS 0252)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics (CFPS 0352)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Disseny i producció editorial (CFPS 0451)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Gestió comercial i màrqueting (CFPS 0651)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

       Comerç internacional (CFPS 0653)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Gestió del transport (CFPS 0654)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Sistemes de regulació i control automàtics (CFPS 0851)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Desenvolupament de productes electrònics (CFPS 0852)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Sistemes de telecomunicació i informàtics (CFPS 0854)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Animació turística (CFPS 1055)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

       Realització d’audiovisuals i espectacles (CFPS 1251)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Imatge (CFPS 1252)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       So (CFPS 1253)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles (CFPS 1254)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Dietètica (CFPS 1651)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Higiene bucodental (CFPS 1652)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

       Anatomia patològica i citologia (CFPS 1653)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Laboratori de diagnòstic clínic (CFPS 1654)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Documentació sanitària (CFPS 1658)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

       Integració social (CFPS 1753)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

       Interpretació de la llengua de signes (CFPS 1754)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Assessoria d’imatge personal (CFPS 1851)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

       Estètica (CFPS 1852)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Administració i finances (CFPS AGB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Gestió forestal i del medi natural (CFPS ARA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Comerç internacional (CFPS CMB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Transport i logística (CFPS CMC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Eficiència energètica i energia solar tèrmica (CFPS EAA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Energies renovables (CFPS EAC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Sistemes electrotècnics i automatitzats (CFPS EEA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Automatització i robòtica industrial (CFPS EEB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Manteniment electrònic (CFPS EEC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

       Sistemes de telecomunicacions i informàtics (CFPS EED0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Projectes d’edificació (CFPS EOB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Programació de la producció en fabricació mecànica (CFPS FMB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Disseny en fabricació mecànica (CFPS FMC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Agències de viatges i gestió d’esdeveniments (CFPS HTA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Gestió d’allotjaments turístics (CFPS HTB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Direcció de cuina (CFPS HTD0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Guia, informació i assistència turístiques (CFPS HTF0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Administració de sistemes informàtics en xarxa (CFPS ICA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (CFPS ICB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Desenvolupament d’aplicacions web (CFPS ICC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Mecatrònica industrial (CFPS IMC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.755,08 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.865,69 euros.

       Assessoria d’imatge personal i corporativa (CFPS IPA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Estètica integral i benestar (CFPS IPB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Il·luminació, captació i tractament d’imatge (CFPS ISB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       So per a audiovisuals i espectacles (CFPS ISC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Producció d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISD0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Animacions en 3D, jocs i entorns interactius (CFPS ISE0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Laboratori d’anàlisi i control de qualitat (CFPS QUD0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Audiologia protètica (CFPS SAG0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Educació infantil (CFPS SCB0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

       Integració social (CFPS SCC0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 243,59 euros.

       Automoció (CFPS TMA0)

       Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

       Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

       Estadis

       Primer estadi: 102,97 euros

       Segon estadi: 108,29 euros.

       Tercer estadi: 122,78 euros.

       Quart estadi: 132,96 euros.

       Cinquè estadi: 116,38 euros.

       Annex 2. Cartera de serveis socials

       Codi	Prestació	Cost de referència	Mòdul social	Copagament
       Import	Unitat	Import	Unitat	Import	Unitat
       1.2.3.1	Servei de centre de dia per a gent gran de caràcter temporal o permanent	28,06	€/estada
       853,49	€/mes	302,60	€/mes	550,89	€/mes
       617,32	€/mes (dies laborables	218,87	€/mes (dies laborables	398,45	€/mes (dies laborables
       1.2.3.3.1	Servei de llar residència per a gent gran de caràcter temporal o permanent	27,85	€/estada
       847,24	€/mes	86,78	€/mes	760,46	€/mes
       1.2.3.3.2.1	Servei de residència assistida per a gent gran amb risc social de caràcter temporal o permanent	45,53	€/estada
       1.384,88	€/mes	253,52	€/mes	1.131,36	€/mes
       1.2.3.3.2.2	Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent. Grau II	52,44	€/estada
       1.595,06	€/mes	327,27	€/mes	1.267,79	€/mes
       1.2.3.3.2.3	Servei de residència assistida per a gent gran de caràcter temporal o permanent. Grau III	61,46	€/estada
       1.869,41	€/mes	421,54	€/mes	1.447,87	€/mes
       1.2.3.4	Servei d’habitatge tutelat per a gent gran de caràcter temporal o permanent	9,33	€/estada
       283,71	€/mes	28,71	€/mes	255,00	€/mes
       1.2.4.1	Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris de llarga estada	17,21	€/estada			17,21	€/estada
       1.2.4.2	Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència ateses en hospitals de dia (amb servei de menjador)	7,76	€/estada	3,49	€/estada	4,27	€/estada
       1.2.4.3	Servei de promoció de l’autonomia personal per a persones amb dependència ateses en centres sociosanitaris de llarga estada psiquiàtrica	17,21	€/estada			17,21	€/estada
       1.2.6.2.1	Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual	35,78	€/estada
       787,16	€/mes	199,94	€/mes	587,22	€/mes
       1.2.6.2.3.1	Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport intermitent	13,75	€/estada
       418,23	€/mes	41,22	€/mes	377,01	€/mes
       1.2.6.2.3.2.1	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport intermitent	37,77	€/estada
       1.148,84	€/mes	113,24	€/mes	1.035,60	€/mes
       1.2.6.2.3.2.2	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat	69,23	€/estada
       2.105,68	€/mes	352,77	€/mes	1.752,91	€/mes
       1.2.6.2.3.2.3	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport limitat (trastorns de conducta)	73,39	€/estada
       2.232,28	€/mes	372,45	€/mes	1.859,83	€/mes
       1.2.6.2.3.2.4	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens	73,39	€/estada
       2.232,28	€/mes	372,45	€/mes	1.859,83	€/mes
       1.2.6.2.3.2.5	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorns de conducta)	79,73	€/estada
       2.425,12	€/mes	479,31	€/mes	1.945,81	€/mes
       1.2.6.2.3.2.6	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat	74,33	€/estada
       2.260,80	€/mes	411,12	€/mes	1.849,68	€/mes
       1.2.6.2.3.3.1	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens	100,20	€/estada
       3.047,75	€/mes	632,54	€/mes	2.415,21	€/mes
       1.2.6.2.3.3.2	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport extens (trastorn de conducta)	115,20	€/estada
       3.503,91	€/mes	688,04	€/mes	2.815,87	€/mes
       1.2.6.2.3.3.3	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat	100,20	€/estada
       3.047,75	€/mes	632,54	€/mes	2.415,21	€/mes
       1.2.6.2.3.3.4	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat (amb problemes de salut o de salut mental afegits)	109,45	€/estada
       3.328,95	€/mes	705,86	€/mes	2.623,09	€/mes
       1.2.6.3.1	Servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat física	35,78	€/estada
       787,16	€/mes	199,94	€/mes	587,22	€/mes
       1.2.6.3.3.1	Servei de llar amb suport per a persones amb discapacitat física amb necessitat de suport intermitent	16,85	€/estada
       512,41	€/mes	73,52	€/mes	438,89	€/mes
       1.2.6.3.3.2.1	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat física amb necessitat de suport intermitent	31,53	€/estada
       959,03	€/mes	137,61	€/mes	821,42	€/mes
       1.2.6.3.3.2.2	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb discapacitat física amb necessitat de suport limitat	61,54	€/estada
       1.871,84	€/mes	406,42	€/mes	1.465,42	€/mes
       1.2.6.3.3.3.1	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat física amb necessitat de suport extens	94,18	€/estada
       2.864,55	€/mes	608,59	€/mes	2.255,96	€/mes
       1.2.6.3.3.3.2	Servei de centre residencial temporal o permanent per a persones amb discapacitat física amb necessitat de suport generalitzat	101,76	€/estada
       3.095,20	€/mes	770,88	€/mes	2.324,32	€/mes
       1.2.6.3.5.1	Servei d’assistència personal de suport en l’acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives, per a persones amb discapacitat física	13,04	€/hora
       358,60	€/mes	53,79	€/mes	304,81	€/mes
       1.2.6.3.5.2	Servei d’assistència personal de suport a la vida autònoma i d’integració social i comunitària, per a persones amb discapacitat física	13,04	€/hora
       828,04	€/mes	124,20	€/mes	703,84	€/mes
       1.2.6.4.2.1	Servei d’assistència personal de suport en l’acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives, per a persones amb discapacitat sensorial de sordceguesa	13,04	€/hora
       358,60	€/mes	53,79	€/mes	304,81	€/mes
       1.2.6.4.2.2	Servei d’assistència personal de suport a la vida autònoma i d’integració social i comunitària, per a persones amb discapacitat sensorial de sordceguesa	13,04	€/hora
       828,04	€/mes	124,20	€/mes	703,84	€/mes
       1.2.7.2.1	Servei de llar amb suport temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental	22,74	€/estada
       691,74	€/mes	145,96	€/mes	545,78	€/mes
       1.2.7.2.2	Servei de llar residència temporal o permanent per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental	58,69	€/estada
       1.785,17	€/mes	349,13	€/mes	1.436,04	€/mes
       1.2.8.2.2.1	Servei de pis amb suport per a persones amb drogodependències, intensitat baixa	41,19	€/estada
       1.252,82	€/mes	247,40	€/mes	1.005,42	€/mes
       1.2.8.2.2.2	Servei de pis amb suport per a persones amb drogodependències, intensitat alta	48,03	€/estada
       1.461,01	€/mes	343,55	€/mes	1.117,46	€/mes
       1.2.8.2.3.1	Servei de comunitat terapèutica per a persones amb drogodependències, intensitat baixa	48,03	€/estada
       1.461,01	€/mes	218,95	€/mes	1.242,06	€/mes
       1.2.8.2.3.2	Servei de comunitat terapèutica per a persones amb drogodependències, intensitat mitjana	50,74	€/estada
       1.543,36	€/mes	320,90	€/mes	1.222,46	€/mes
       1.2.8.2.3.3	Servei de comunitat terapèutica per a persones amb drogodependències, intensitat alta	67,43	€/estada
       2.051,03	€/mes	453,81	€/mes	1.597,22	€/mes
       1.2.9.2.1.1	Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus VIH/SIDA, intensitat baixa	41,19	€/estada
       1.252,82	€/mes	247,40	€/mes	1.005,42	€/mes
       1.2.9.2.1.2	Servei temporal de llar amb suport per a persones afectades pel virus VIH/SIDA, intensitat alta	48,03	€/estada
       1.461,01	€/mes	445,11	€/mes	1.015,90	€/mes
       1.2.9.2.2	Servei temporal de llar residència per a persones afectades pel virus VIH/SIDA	67,43	€/estada
       2.051,03	€/mes	507,81	€/mes	1.543,22	€/mes

       Annex 3. Relació d’actuacions del Fons extraordinari per a polítiques socials 2015

       Actuacions	Departament	Import (euros)
       Augment de places residencials persones amb discapacitat física o mental	Benestar i Família	4.000.000
       Aportació extraordinària prestacions econòmiques vinculades al servei LAPD	Benestar i Família	17.000.000
       Fons d’ajuts per a afectats per la pobresa energètica	Empresa i Ocupació	10.000.000
       Aportació extraordinària a l’Agència Tributària de Catalunya	Economia i Coneixement	10.800.000
       Creació de l’Agència de Protecció Social de Catalunya	Economia i Coneixement	700.000
       Increment suplementari per al programa de la renda mínima d’inserció	Empresa i Ocupació	12.000.000
       Programa Forma i Insereix: ocupació per a persones que han estat beneficiàries de la renda mínima d’inserció	Empresa i Ocupació	4.000.000
       Inserció laboral de persones amb discapacitat: aportació extraordinària del programa de serveis integrals d’orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o malaltia mental	Empresa i Ocupació	3.100.000
       Ajut extraordinari als centres especials de treball	Empresa i Ocupació	4.000.000
       Nou equipament Institut Ventura Gassol de Badalona	Ensenyament	4.500.000
       Escoles bressol: beques de menjador per a infants de 0 a 3 anys	Ensenyament	3.000.000
       Programa d’escola inclusiva i atenció a la diversitat: increment educadors per a les USEE, de tècnics d’educació infantil i d’integració social	Ensenyament	10.000.000
       Reserva aportació extraordinària escoles de música municipals	Ensenyament	5.000.000
       Reserva aportació transport escolar no obligatori	Ensenyament	5.000.000
       Execució del projecte d’ampliació de l’Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova	Ensenyament	200.000
       Complement obres d’adequació municipal de l’Escola Pau Casals de Rubí	Ensenyament	300.000
       Centre de dia de l’Aldea	Benestar i Família	400.000
       Increment d’ajuts d’emergència d’habitatge a famílies	Territori i Sostenibilitat	6.000.000

       Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015. Resums dels estats d'ingressos i de despeses

       (Vegeu els annexos al final del document)

       quadres_pressupost2015.pdf