LLEI 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura.

Fecha de Entrada en Vigor 9 de Mayo de 2020
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

El president de la Generalitat de Catalunya

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

El sector de la vinya i el vi té una importància cabdal a Catalunya, tant en la producció de raïm com en l'elaboració de vi, i és un dels motors de l'economia catalana.

Històricament, Catalunya ha estat des de fa segles un país amb tradició de conreu de la vinya i d'elaboració de vi. Aquest conreu va ésser introduït pels grecs a l'àrea de l'Empordà i en l'època romana es va començar a desenvolupar un comerç del vi, principalment a l'àrea de Tàrraco i al nord de Bàrcino.

A partir del segle xviii es va començar a exportar vi, fet que va estimular el conreu de vinya a les comarques litorals i prelitorals. A final del segle xix, però, a causa de la plaga de la fil·loxera, es va destruir tota la vinya de Catalunya, cosa que va obligar a una replantació amb peus americans, que va comportar una distribució diferent de la superfície plantada. Es van perdre hectàrees, principalment a les comarques de Lleida i Tarragona, mentre que van augmentar en algunes de les de Barcelona i Girona.

En aquesta època, coincideix la replantació de varietats blanques amb el desenvolupament de l'elaboració del vi escumós, que adopta el mètode champenoise , el qual va donar lloc al cava .

Al principi del segle xx sorgeixen les primeres cooperatives vinícoles, com a fórmula d'agrupament dels viticultors per a la vinificació i comercialització de llur producció.

La puixança del sector es va truncar amb la Guerra Civil. A partir de la dècada dels seixanta, el sector va renéixer, amb la introducció de noves varietats de raïm i nous mètodes vinícoles. S'hi van incorporar la tecnologia i, posteriorment, l'enologia.

La vinya a Catalunya està molt influenciada per la diversitat geogràfica i pel clima normalment mediterrani, amb estius moderadament calorosos, hiverns freds sense gelades i pluges concentrades a la tardor i la primavera, però amb zones de clima continental, fet que influeix sobre la diversificació de vins. Les característiques geogràfiques fan que el conreu es concentri bàsicament a les comarques prelitorals, en planes de menys altitud de la depressió Central i a la plana de l'Empordà.

Aquesta diversitat geogràfica ha fet possible el desenvolupament de diferents denominacions d'origen, les quals tenen unes característiques geogràfiques i meteorològiques determinades, i actualment ocupen unes 55.000 hectàrees. L'aposta pels vins de qualitat diferenciada ha estat una constant que es remunta als anys trenta, quan es protegeixen els noms de les denominacions d'origen Alella, Conca de Barberà, Penedès, Priorat i Tarragona, i arriba fins a les actuals onze denominacions d'origen protegides (DOP), a les quals s'ha d'afegir la DOP Cava, que, encara que té un àmbit geogràfic que inclou altres comunitats autònomes, concentra la major part de la zona de producció i d'elaboració a Catalunya.

Per a observar la importància del sector vitivinícola en l'economia catalana, es pot dir que el 2018 es van collir a Catalunya 435 milions de quilograms de raïm, incloent-hi tant el que va destinat a les denominacions d'origen protegides com el vi sense denominació o el que va a destil·lació. Més del 60% d'aquest raïm es destina a la producció de cava.

Quant als vins amb denominació d'origen, es pot observar que el 25% de la producció total estatal correspon a vins d'algunes de les denominacions d'origen protegides en el territori català.

Actualment, del total del vi consumit a Catalunya prop del 40% procedeix dels cellers elaboradors situats a Catalunya, que elaboren per a alguna de les onze denominacions d'origen protegides. Per tant, hi ha un marge de millora. Com a contrapunt, la producció no destinada al mercat nacional es destina a la comercialització en els mercats de la Unió Europea i de tercers països.

El 2017 el sector representa el 4,04% del valor de la producció final agrària (PFA) de Catalunya, i la indústria vinícola, el 5,30% de la indústria agroalimentària.

D'altra banda, el 2018 el pes de les exportacions dels productes vínics suposa 624 milions d'euros, xifra que representa un augment del 2,7% amb relació a l'any anterior.

Diversos són els objectius d'aquesta llei. En primer lloc, s'ha d'adaptar la Llei 15/2002, del 27 de juny, d'ordenació vitivinícola, a la normativa europea resultant de l'organització comuna del mercat (OCM) del vi i, en particular, al Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre, pel qual es crea l'organització comuna de mercats de productes agraris i pel qual es deroguen els reglaments (CEE) 922/72, (CEE) 234/79, (CE) 1037/2001 i (CE) 1234/2007, i el Reglament (UE) 2019/625 de la Comissió, del 4 de març, que completa el Reglament (UE) 2017/625 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de març, relatiu als controls i altres activitats oficials realitzats per a garantir l'aplicació de la legislació sobre aliments i pinsos, i de les normes sobre salut i benestar dels animals, sanitat vegetal i productes fitosanitaris. En aquest sentit, cal adaptar-hi la Llei 15/2002, el text de la qual és parcialment contradictori amb aquesta normativa. D'altra banda, cal un desplegament d'aquesta normativa europea que la complementi a Catalunya.

En l'aspecte de la viticultura, es vol donar una cobertura legal amb una norma amb rang de llei a diferents qüestions que la Llei 15/2002 no regula, com són les autoritzacions de plantacions i replantació i el potencial vitícola, i adaptar-les a la normativa europea.

D'altra banda, vista l'aplicació en el temps de la Llei 15/2002, cal modificar alguns aspectes que s'ha vist que eren millorables i cal resoldre alguns buits legals: el règim jurídic dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides i el règim sancionador.

Com a precedent normatiu, la Llei 15/2002 es va elaborar sota la vigència del Reglament (CE) 1493/1999 del Consell, del 17 de maig, pel qual s'estableix l'organització comuna del mercat vitivinícola. Els elements d'aquest reglament, en vigor des del primer d'agost de 2000, eren obligatoris i directament aplicables a cada estat membre. El Reglament (CE) 1493/1999 del Consell dirigia a les autoritats estatals determinats manaments per a assolir una execució i un compliment més complets dels objectius de la política agrària comuna, especialment dels que afecten el sector vitivinícola. Era una manifestació de les àmplies competències de la Unió Europea en aquesta matèria i tenia per objectius evitar la superproducció, millorar la competitivitat i controlar i protegir la qualitat dels vins europeus, regulant els principals aspectes de l'organització comuna del mercat vitivinícola. Seguint els passos dels seus antecessors, continuava distingint en dues categories els vins europeus: els vins de qualitat produïts en regions determinades (VQPRD) i els vins de taula; establia per a cadascun un règim jurídic especial i diferenciat, però els tractava per primera vegada en un únic text legal. Amb aquesta finalitat, el títol VI establia un sistema de normes comunitàries per a disciplinar la producció i el control dels VQPRD, al qual s'haurien d'ajustar les disposicions específiques dels estats membres.

El títol VI i l'annex VI del Reglament (CE) 1493/1999 del Consell eren els que determinaven les condicions que haurien de complir els VQPRD, dins dels quals calia emmarcar els vins que la normativa catalana anomena vins amb denominació d'origen i vins amb denominació d'origen qualificad a. Segons l'article 54, s'entenen per VQPRD «els vins que compleixen les disposicions d'aquest títol i les disposicions comunitàries i nacionals adoptades en aquest aspecte». Aquesta definició, que no encaixa amb la idea de definició concebuda tradicionalment en l'ordenament intern, és, però, una fórmula sovint emprada per la normativa europea davant la dificultat que presenta donar definicions en el sentit tradicional conceptualment vàlides per a tots els estats de la Unió.

Amb la finalitat de concretar aquella definició, el títol VI i l'annex VI del Reglament (CE) 1493/1999 del Consell establien les categories de VQPRD (vins tranquils, vins escumosos, vins d'agulla i vins dolços), els productes aptes per a donar lloc a un VQPRD i diverses condicions que ha de complir la normativa dels estats membres que desplegui aquest reglament.

El Reglament (CE) 1493/1999 del Consell també va ésser desplegat per diversos reglaments que s'ocupaven d'elements singulars relacionats amb la política vitivinícola comuna. Entre aquests destaca el Reglament 753/2003, del 5 de setembre, que regula la designació, denominació, presentació i protecció dels productes vitivinícoles, i que incideix especialment en els aspectes relatius a l'envasament i l'etiquetatge dels vins.

Els objectius, els conceptes i les obligacions que per a les autoritats dels estats membres i per als productors establia el Reglament (CE) 1493/1999 del Consell van ésser incorporats i adaptats a les particularitats de la vitivinicultura catalana per la dita Llei 15/2002.

No obstant això, en l'àmbit europeu, l'evolució del sector s'ha caracteritzat per la sistemàtica reducció del consum interior i l'espectacular augment de les importacions de països tercers, la qual cosa va portar la Unió Europea a posar en qüestió alguns aspectes de l'organització comuna de mercats del 1999. Elements principals d'aquesta, com la prohibició de noves plantacions o la cada vegada més recurrent destil·lació d'excedents, que fins i tot ha arribat als VQPRD, són alguns dels que es van posar en qüestió i van impulsar la Unió Europea a establir una nova organització comuna del mercat del vi, que va ésser aprovada per mitjà del Reglament 479/2008 del Consell, del 29 d'abril, pel qual s'estableix l'organització comuna del mercat vitivinícola, es modifiquen els reglaments (CE) 1493/1999, 1782/2003, 1290/2005 i 3/2008 i es deroguen els reglaments (CEE) 2392/86 i (CE) 1493/1999.

D'altra banda, el Reglament (CE) 491/2009 del Consell, del 25 de maig, que modifica el Reglament (CE) 1234/2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'estableixen disposicions específiques per a determinats productes, incorpora el contingut del Reglament 479/2008 del Consell, amb alguna adaptació. Aquest reglament, fruit dels treballs iniciats per la Comissió el 2006, es perfilava com a resultat d'una política desreguladora i menys intervencionista en alguns aspectes d'un sector, el vitivinícola, fortament intervingut tant per les autoritats europees com per les dels estats membres. Entre les mesures que amb aquesta finalitat preveu la nova organització comuna del mercat del vi, hi ha precisament suprimir en pocs anys la prohibició de noves plantacions, limitar els ajuts a la destil·lació i aixecar les limitacions relatives a la designació i presentació dels productes i a les pràctiques enològiques. El nou Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell incorpora aquestes línies d'actuació.

Pel que fa a la protecció de l'origen i la qualitat dels vins, el Reglament 479/2008 del Consell també va canviar sensiblement el marc anterior, basat en els VQPRD. El Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell incorpora aquests canvis.

En primer lloc, la regulació europea estableix la substitució del terme vins qualificats procedents d'una regió determinada pel de vins amb indicació geogràfica (IG), concepte que engloba els vins amb indicació geogràfica protegida (IGP), és a dir, els que fins aleshores s'anomenaven vins de taula amb indicació geogràfica , i els vins amb denominació d'origen protegida (DOP), que vindrien a ésser els que fins aleshores l'organització comuna del mercat del vi anomenava VQPRD. Aquest esquema situa el vi en un quadre coherent amb les disposicions horitzontals de la política de qualitat agroalimentària general definida pel Reglament (CE) 510/2006 del Consell, del 20 de març, sobre la protecció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d'origen dels productes agrícoles i alimentaris, i amb les normes internacionals fruit dels acords assolits per l'Organització Mundial del Comerç, fonamentalment reflectits en l'Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (ADPIC).

La mateixa transcendència té el segon element de canvi a considerar de la nova organització comuna del mercat del vi pel que fa als VQPRD: el que afecta l'autoritat competent per al reconeixement de la protecció dels vins amb indicació geogràfica, que passa de mans dels estats membres a mans de la Comissió Europea.

Tanmateix, dos reglaments de la Comissió —d'una banda, el Reglament delegat 2019/33, del 17 d'octubre de 2018, pel qual es completa el Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les sol·licituds de protecció de denominacions d'origen, indicacions geogràfiques i termes tradicionals del sector vitivinícola, al procediment d'oposició, a les restriccions d'ús, a les modificacions del plec de condicions, a la cancel·lació de la protecció, i a l'etiquetatge i la presentació, i, de l'altra, el Reglament d'execució 2019/34, del 17 d'octubre de 2018, mitjançant el qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les sol·licituds de protecció de denominacions d'origen, indicacions geogràfiques i termes tradicionals del sector vitivinícola, al procediment d'oposició, a les restriccions d'ús, a les modificacions del plec de condicions, a la cancel·lació de la protecció, i a l'etiquetatge i la presentació, i del Reglament (UE) 1306/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a un sistema adequat de controls— retornen als estats membres la competència per a les modificacions normals dels plecs de condicions de les denominacions d'origen. Els estats membres recuperen així aquesta competència, ara només sotmesa al tràmit de comunicació a la Comissió Europea.

Tots aquests elements fan necessari adaptar alguns aspectes de la Llei 15/2002, ja que, si bé aquesta continua mantenint la vigència, pel que fa als principis que la inspiren, els canvis en alguns elements substancials de la nova organització comuna del mercat del vi respecte a l'organització comuna de mercats vigent en el moment d'aprovar-se la Llei 15/2002 obliguen a modificar els preceptes afectats per aquests canvis, centrats fonamentalment en els aspectes relatius al potencial vitivinícola, les pràctiques enològiques, la presentació i l'etiquetatge dels vins, i la nomenclatura, i també algun dels preceptes relatius al règim jurídic de la protecció de l'origen i la qualitat dels vins.

En matèria vitícola, cal recordar que la Llei 15/2002, d'ordenació vitivinícola, malgrat el seu títol, no regulava aspectes vitícoles. Aquestes qüestions són regulades detalladament per la normativa europea, és a dir, per l'organització comuna de mercats i les disposicions que en despleguen aspectes concrets. Aquestes normes tenen eficàcia i aplicabilitat directa als estats membres, però deixen la concreció d'algunes qüestions en mans de les autoritats dels estats membres i, fins i tot, algun dels preceptes estableix que aquestes autoritats l'han de desplegar.

La Generalitat ha portat a terme aquest desplegament fonamentalment mitjançant normes reglamentàries, com ara l'Ordre del 4 de novembre de 1999, relativa a les noves plantacions, l'Ordre del 6 de setembre de 2000, de potencial vitivinícola, i l'Ordre ARP/163/2002, del 3 de maig, per la qual es crea la Reserva de drets de plantació de vinya de Catalunya.

Aquesta regulació mitjançant normes reglamentàries s'adiu amb el detall i el caràcter tècnic que en bona part domina llur contingut. No obstant això, cal tenir en compte les obligacions per als viticultors que neixen d'aquesta regulació i la incidència que aquesta té d'alguna manera sobre el dret de propietat. La llibertat d'empresa requeriria que els elements bàsics d'aquesta regulació fossin establerts per llei i que fos aquesta la que habilités i sol·licités la col·laboració dels reglaments, especialment si aquests, com en els exemples adés esmentats, emanen directament del conseller competent.

Seguint el fil del que s'ha exposat, les matèries que cal incorporar a la Llei d'ordenació vitivinícola, concretant per a la viticultura catalana els preceptes de la nova organització comuna del mercat del vi, que són establerts fonamentalment pel Reglament 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, són la regulació del potencial vitivinícola català; de les autoritzacions de vinya, especialment tenint en compte el nou enfocament que en aquesta matèria adopta la nova organització comuna de mercats, i les situacions que planteja la normativa europea a partir del 2016; del registre vitícola, i de les varietats de vinya de vinificació que es podran plantar, replantar o empeltar a Catalunya.

Al marge d'aquesta necessitat d'adaptació de la normativa vitivinícola a l'organització comuna del mercat del vi donant el rang legal que els correspon a algunes qüestions fins aquest moment establertes només per reglament, cal dir que durant els ja més de quinze anys de vigència de la Llei d'ordenació vitivinícola s'han posat de manifest algunes situacions que fan necessari que se'n perfeccioni algun precepte o que es reguli algun aspecte inicialment no previst pel que fa al règim jurídic dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides, la coexistència entre denominació d'origen protegida i indicació geogràfica protegida en un mateix territori, i el règim sancionador dels incompliments dels viticultors, vinicultors o comercialitzadors.

Finalment, també cal tenir present que en aquest interval s'ha aprovat la Llei orgànica 6/2006, del 17 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que defineix amb més precisió les competències de la Generalitat en matèria d'agricultura i de denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat, i obre la porta a la gestió i el control per part de la Generalitat de l'actuació dels òrgans d'una denominació supraautonòmica amb relació als terrenys i instal·lacions situats a Catalunya. Igualment, estableix la participació de la Generalitat en els òrgans de la denominació i en l'exercici de llurs facultats de gestió. La crida que l'article 128.3 de l'Estatut d'autonomia fa a la determinació d'aquests aspectes mitjançant una llei també fa necessari de definir-los pel que fa a les denominacions d'origen vitivinícoles per mitjà de la introducció dels corresponents preceptes en la Llei d'ordenació vitivinícola i evitar el buidatge de competències autonòmiques que es pot produir per la via de la supraterritorialitat, tal com va advertir el Consell Consultiu en el seu dictamen 245, del 22 d'agost de 2003.

Estatutàriament, la Generalitat té competències exclusives, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueixen els articles 149.1.13 i 16 de la Constitució, en la regulació i el desenvolupament de l'agricultura, i també en la regulació i l'execució de la qualitat dels productes agrícoles, d'acord amb l'article 116.1. a i b de l'Estatut d'autonomia. D'altra banda, l'article 128 de l'Estatut atorga competències exclusives a la Generalitat, respectant l'article 149.1.13 de la Constitució, en matèria de denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat.

Aquesta llei es divideix en un títol preliminar, vuit títols, onze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. En el títol preliminar, a més d'establir l'objecte de la Llei i els principis d'actuació, s'ha considerat convenient d'establir exhaustivament tot un seguit de definicions necessàries per a la comprensió de la Llei.

El títol I, dedicat a la viticultura, estableix les grans línies d'actuació en aquesta matèria, com són les autoritzacions de plantacions. Igualment, regula les plantacions no autoritzades i l'obligació d'arrencar-les, si escau. Disposa, així mateix, una regulació de les varietats amb l'establiment d'un catàleg de varietats i dona rang legal al Registre vitivinícola de Catalunya com a eina principal, juntament amb la targeta vitícola, del control en aquesta matèria.

El títol II, dedicat a la vinicultura, estableix els objectius de les polítiques en aquesta matèria, que han de tendir a millorar la competitivitat dels vins catalans com a motor de les exportacions i n'han de fomentar la diversitat i la qualitat. Fa referència, especialment, a l'objectiu del foment de les activitats complementàries de la vinicultura, com l'enoturisme i les rutes vinícoles, com a complement del turisme. Igualment, regula la pràctica enològica d'autorització de l'augment artificial del grau alcohòlic si es donen circumstàncies excepcionals.

El títol III regula el sistema de protecció de l'origen del vins de qualitat, tant de les denominacions d'origen protegides com de les indicacions geogràfiques protegides, i n'adapta la regulació a la normativa europea, que dona primacia als plecs de condicions com a pilar central d'aquests distintius de qualitat. Respecte als vins de finca, introdueix una modificació important en el sentit que els cellers no necessàriament han d'ésser a la mateixa finca productora, la qual cosa potenciarà aquests vins de gran qualitat, però sí que han d'ésser dins de la zona de la denominació d'origen protegida.

Regula, així mateix, els vins sense denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, els vins varietals elaborats, envasats, emmagatzemats o comercialitzats en cellers situats a Catalunya, i també els vins de finca i els vins amb terme tradicional.

Igualment, el títol III regula els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides introduint algunes modificacions en el règim regulador, com són la possibilitat, elevada a rang de llei, de constituir consorcis que assumeixin les funcions de certificació i control o les normes que han de complir per a l'acreditació com a entitats de certificació i control.

El títol IV regula els productes sense denominació d'origen protegida ni indicació geogràfica protegida, i també els que s'acullen a la nova possibilitat de les mencions d'anyada o varietat.

El títol V, dedicat al control oficial, estableix l'autoritat competent. Es determina l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) com a autoritat competent per a verificar el compliment del plec de condicions de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides, i també el departament competent en matèria d'agricultura i qualitat agroalimentària com a autoritat competent en inspecció i control vitícola i vinícola. Per tant, l'autoritat competent per al control oficial, per a qualsevol dels àmbits inclosos en aquest concepte, s'atorga a l'Administració.

Així mateix, estableix les obligacions de les entitats de certificació i control i dels operadors, i regula la funció inspectora, que s'atribueix a la direcció general competent en matèria d'agricultura i a la direcció general competent en matèria de qualitat agroalimentària, en funció de si es tracta de viticultura o de vinicultura. S'aclareixen les competències en aquesta matèria i se centralitza la dita funció inspectora en aquests òrgans, d'acord amb el principi d'eficiència.

A més, el títol V regula exhaustivament les mesures cautelars unificant el règim d'aquestes amb el que estableix la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

El títol VI, del règim sancionador, regula i actualitza el quadre d'infraccions i sancions incorporant-hi les que ho són en matèria de viticultura, que la normativa anterior no regulava totalment.

El títol VII centra les competències de l'Institut Català de la Vinya i el Vi en la promoció dels productes vínics, en la difusió, la promoció i el foment del consum moderat i responsable de productes vínics, en la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica —en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries—, i en l'experimentació, difusió i anàlisi de la producció vitícola i vinícola, a més de les funcions de tutela de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides.

El títol VIII estableix els aspectes a tenir en compte en el foment de la cultura del vi i en la transferència tecnològica. Determina els aspectes concrets de les campanyes de promoció, difusió i informació relatives al sector de la vinya i el vi, i de les accions de formació de viticultors i vinicultors.

Finalment, les disposicions addicionals contenen manaments dirigits a incrementar l'efectivitat dels controls dels productes vínics, i altres de relatius a les mencions als vins ecològics, de producció integrada o biodinàmica.

Quant a la disposició derogatòria, a més de derogar la Llei 15/2002, deroga parcialment el Decret 474/2004, del 26 de desembre, pel qual es desplega la Llei 15/2002, del 27 de juny, d'ordenació vitivinícola, mantenint la vigència dels articles que no resulten afectats per la present llei i dels que es refereixen al règim electoral dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.

Per tant, aquesta llei és del tot necessària, tal com s'exposa en els paràgrafs anteriors, i eficaç i proporcionada en els seus objectius, dona seguretat jurídica als seus destinataris i compleix els principis de transparència i eficiència. A més, el seu contingut respon als principis de bona regulació.

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1 Objecte

L'objecte d'aquesta llei és ordenar el sector de la vinya i el vi, en el marc de la normativa europea i de les altres normes que hi siguin aplicables.

Article 2 Àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació d'aquesta llei són les vinyes destinades a la producció de raïm de vinificació plantades a Catalunya, l'elaboració i comercialització de vi en instal·lacions situades a Catalunya, el sistema de protecció de l'origen i qualitat dels vins, els operadors vitivinícoles, la inspecció i el règim sancionador en matèria vitivinícola, les competències dels òrgans administratius en aquesta matèria i, finalment, l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

Article 3 Principis d'actuació de l'ordenació vitivinícola

L'actuació de l'Administració de la Generalitat en matèria d'ordenació vitivinícola ha de seguir els principis següents:

  1. Afavorir i fomentar la qualitat dels vins i la competitivitat del sector vitivinícola.

  2. Impulsar la modernització de les explotacions, les instal·lacions i els serveis de l'àmbit vitivinícola, i fomentar la recerca i el desenvolupament tècnic i tecnològic del sector i la formació i la qualificació professional de les persones que intervenen en els processos de producció i elaboració.

  3. Desenvolupar els nivells de qualitat dels vins i llurs condicions i característiques.

  4. Promocionar i protegir els vins catalans i llur presència internacional.

  5. Establir un nivell adequat i sostenible del potencial vitícola.

  6. Protegir els interessos legítims dels productors, els altres operadors del sector i els consumidors.

  7. Mantenir i incentivar el conreu de la vinya en zones de muntanya o amb forts pendents.

  8. Incentivar la recerca i el desenvolupament del sector vitivinícola, especialment pel que fa als efectes del canvi climàtic, considerant-ne el pes específic en el sector agroalimentari català.

  9. Fomentar la sostenibilitat ambiental del sector vitivinícola i la seva adaptació al canvi climàtic.

Article 4 Definicions

Als efectes d'aquesta llei i de les normes que la despleguin, s'entén per:

  1. Celler : conjunt d'instal·lacions que es dediquen a l'elaboració i l'emmagatzematge de productes vitivinícoles.

  2. Cep : soca de la vinya i, per extensió, la planta sencera.

  3. Control oficial : tota forma de control que efectua l'autoritat competent per a verificar el compliment de la legislació sectorial.

  4. Denominació d'origen : terme tradicional reconegut administrativament que serveix per a designar els vins originaris d'un àmbit territorial que coincideix, totalment o parcialment, amb Catalunya, la qualitat o les característiques dels quals s'aconsegueixen gràcies al medi geogràfic i al sistema de producció, amb llurs factors naturals i humans, i la producció, l'elaboració i l'envelliment dels quals es duen a terme a la zona geogràfica delimitada que ha estat objecte del reconeixement administratiu corresponent.

  5. Denominació d'origen qualificada : terme tradicional reconegut administrativament que serveix per a designar vins. Tenen dret d'ús de la denominació d'origen qualificada les denominacions d'origen que ho han sol·licitat i que, a més de complir els requisits exigibles a les denominacions d'origen, compleixen criteris objectius més exigents de conreu, elaboració, criança, embotellament i comercialització, i també del règim de control i d'obligacions, i compleixen, a més, els criteris següents:

    1r. Que hagin transcorregut, com a mínim, deu anys d'ençà de llur reconeixement com a denominació d'origen.

    2n. Que els productes emparats per aquestes denominacions d'origen es comercialitzin exclusivament embotellats en els cellers que hi estan inscrits, emplaçats en la zona geogràfica delimitada.

    3r. Que en els cellers inscrits solament hi entri raïm procedent de vinyes inscrites o vins procedents d'altres cellers també inscrits i que s'hi elabori exclusivament vi amb dret a la denominació d'origen qualificada.

    Aquesta menció tradicional s'ha de reconèixer administrativament, d'acord amb els procediments que estableix la normativa sectorial.

  6. Designació de productes vitivinícoles: indicació de les mencions reglamentàries obligatòries i, si escau, facultatives, en l'etiquetatge, els documents d'acompanyament, els documents comercials, els registres i els altres documents que identifiquen un producte vitivinícola.

  7. Elaborador : persona física o jurídica, o l'agrupació d'aquestes, que es dedica a l'elaboració de vi. També s'anomena productor de vi.

  8. Embotellador : persona física o jurídica, o l'agrupació d'aquestes, que fa o encarrega pel seu compte la introducció del producte vitivinícola en envasos d'una capacitat igual o inferior a 60 litres, per a vendre'ls.

  9. Enginyer agrònom o enginyer tècnic agrícola : persona física amb la titulació oficial en enginyeria agrònoma o enginyeria tècnica agrícola que pot exercir com a professional assessor o col·laborador en totes les activitats relacionades amb la viticultura, com la plantació, el control sanitari i varietal, la collita o les tècniques i pràctiques agrícoles, i també en les activitats incloses en l'àmbit de la recerca i innovació dins del camp de la viticultura, en el seu sentit més ampli.

  10. Enòleg : persona física amb la titulació oficial en enologia o habilitada per l'Institut Català de la Vinya i el Vi per a exercir la professió d'enologia que, per la seva formació o experiència, estudia i coneix les tècniques del conreu de la vinya i de l'elaboració dels vins. És el tècnic que pot tenir les funcions de coordinació, gestió i supervisió de tots els processos que es fan a la vinya i en l'elaboració del vi, inclosa la supervisió de l'emmagatzematge, la gestió i la conservació.

  11. Entitat de certificació i control : organisme o entitat independent que acompleix les tasques de verificació del compliment del plec de condicions dels productes emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, o de productes no emparats però obligats a certificar-se.

  12. Explotació vitícola : unitat tecnicoeconòmica integrada per un conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a l'exercici d'una activitat vitícola, especialment amb finalitats de mercat.

  13. Grau alcohòlic volumètric adquirit : nombre de volums d'alcohol pur, a la temperatura de 20 °C, continguts en 100 volums del producte considerat, a la dita temperatura, d'acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea.

  14. Grau alcohòlic volumètric en potència : nombre de volums d'alcohol pur, a la temperatura de 20 °C, que es poden obtenir per fermentació total dels sucres continguts en 100 volums del producte considerat, a la dita temperatura, d'acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea.

  15. Grau alcohòlic volumètric natural : grau alcohòlic volumètric total del producte considerat abans de qualsevol augment artificial del grau alcohòlic, d'acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea.

  16. Grau alcohòlic volumètric total : suma dels graus alcohòlics volumètrics adquirits i en potència, d'acord amb el que estableix la normativa de la Unió Europea.

  17. Lliurador de collita : persona física o jurídica que, d'acord amb la persona titular de la parcel·la, pot lliurar collita de raïm fresc als cellers, per a vinificació, sia perquè ella mateixa és titular de la parcel·la sia perquè té un contracte de parceria o de masoveria amb el titular.

  18. Magatzemista : persona física o jurídica, o l'agrupació d'aquestes, propietària de vi o most, que, essent productor, té emmagatzemats aquests productes, amb l'excepció dels consumidors privats i els minoristes.

  19. Marc de plantació : ordenació establerta en la disposició dels ceps d'una parcel·la vitícola que es defineix per la distància entre els rengs d'aquests i la distància entre els ceps d'un mateix reng.

  20. Minorista : persona física o jurídica que es dedica a la venda de vi en petites quantitats directament al consumidor, amb excepció de les que utilitzen cellers equipats per a l'emmagatzematge i envasament dels vins en grans quantitats.

  21. Most : producte líquid obtingut del raïm fresc d'una manera natural o per mitjà d'un procediment físic.

  22. Operador : persona física o jurídica, o l'agrupació d'aquestes, que, en el marc de les seves activitats en el sector de la vitivinicultura, és el responsable de garantir que els seus productes, en totes les fases anteriors a la comercialització, compleixen el contingut del plec de condicions i la normativa sectorial aplicable a Catalunya.

  23. Parcel·la vitícola : superfície contínua de terreny amb els seus accessos, carrers interiors, anteres i marges plantada de ceps d'una mateixa varietat i any de plantació, amb condicions agronòmiques homogènies, delimitada segons les instruccions tècniques de dibuix vigents i subjecta a una gestió tecnicoeconòmica. Pot estar formada per un o diversos recintes del sistema d'informació geogràfica de parcel·les agrícoles de Catalunya (Sigpac).

  24. Parcel·la vitícola d'autoconsum: parcel·la vitícola la producció de la qual (raïm o vi) es destina exclusivament a l'autoconsum i que, per tant, no té finalitats comercials, d'acord amb la normativa europea.

  25. Parcel·la vitícola experimental : parcel·la vitícola plantada amb ceps de l'espècie Vitis vinifera o de creuament entre aquesta espècie i altres del gènere Vitis , conreats amb ús i destinació experimentals, d'acord amb les restriccions i els procediments que estableix la normativa sectorial. El raïm produït en aquestes parcel·les vitícoles i els productes vinícoles obtinguts no es poden comercialitzar.

  26. Plantació : col·locació definitiva de plançons de vinya o parts de plançons de vinya, empeltats o no, amb vista a la producció de raïm o al conreu de vinyes mare d'empelts.

    a') Plantació no autoritzada : plantació de vinya que no té les autoritzacions administratives corresponents.

    b') Plec de condicions : document que recull les normes tècniques d'un producte emparat i conté la informació necessària per a la persona física o jurídica que vulgui produir-lo.

    c') Portaempelt : fracció de sarment arrelat i no empeltat que s'utilitza com a patró i que proporciona els òrgans subterranis de la planta.

    d') Potencial de producció : producció màxima que es pot obtenir procedent de parcel·les plantades de vinya per a vinificació. Aquesta producció màxima s'expressa en quilograms de raïm per hectàrea i per cada varietat. En el cas de vinyes inscrites a una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, el rendiment màxim autoritzat ha de constar en quilograms per hectàrea i en hectolitres per hectàrea en el plec de condicions corresponent.

    e') Potencial vitícola : superfície de terreny, normalment expressada en hectàrees, destinada a la producció de raïm per a vinificació amb l'autorització corresponent.

    f') Pràctiques enològiques experimentals : pràctiques o tractaments enològics no regulats per la normativa europea, duts a terme en el marc d'un projecte de recerca, per un període determinat i amb fins experimentals. La intenció és conèixer les condicions d'ús de la pràctica enològica i regular-la, si escau.

    g') Producte vitícola : producte obtingut del raïm fresc, trepitjat o no, deshidratat parcialment, o del most de raïm o del vi. El producte resultant es troba dins d'una categoria vitícola de les reconegudes per la normativa europea, que són les següents:

    1a. Vi : aliment obtingut exclusivament per fermentació alcohòlica, total o parcial, de raïm fresc, trepitjat o no, o de most de raïm.

    2a. Vi nou en procés de fermentació : producte que encara no ha finalitzat la fermentació alcohòlica i que no ha estat separat de les mares.

    3a. Vi de licor : vi obtingut a partir de les varietats de Vitis vinifera autoritzades i recomanades, amb un grau alcohòlic volumètric natural inicial igual o superior al 12%. S'obté d'acord amb les prescripcions i excepcions que estableix la normativa europea i les pràctiques tradicionals vigents que estableixen els plecs de condicions.

    4a. Vi escumós : vi obtingut per mitjà de la primera o segona fermentació alcohòlica de raïm fresc, de most de raïm o de vi, a partir de les varietats de Vitis vinifera autoritzades i recomanades. Desprèn diòxid de carboni endogen en dissolució que, conservat en les condicions que estableix la normativa, assoleix una pressió igual o superior a 3 bars. El grau alcohòlic volumètric total del vi base no és inferior al 8,5%. S'obté d'acord amb les prescripcions de la normativa europea i les pràctiques tradicionals vigents que estableixen els plecs de condicions.

    5a. Vi escumós de qualitat : vi obtingut per mitjà de la primera o segona fermentació alcohòlica de raïm fresc, de most de raïm o de vi, a partir de varietats de Vitis vinifera autoritzades. Desprèn diòxid de carboni endogen en dissolució que, conservat en les condicions que estableix la normativa, assoleix una pressió igual o superior a 3,5 bars. El grau alcohòlic volumètric total del vi base no és inferior al 9%. S'obté d'acord amb les prescripcions de la normativa europea i les pràctiques tradicionals vigents que estableixen els plecs de condicions.

    6a. Vi escumós aromàtic de qualitat : vi obtingut únicament a partir de most de raïm o most de raïm parcialment fermentat procedent de varietats de raïm autoritzades. Desprèn diòxid de carboni endogen en dissolució que, conservat en les condicions que estableix la normativa, assoleix una pressió igual o superior a 3 bars. El grau alcohòlic volumètric total ha d'ésser igual o superior al 10% i el grau volumètric adquirit ha d'ésser igual o superior al 6%.

    7a. Vi escumós gasificat : vi obtingut a partir de vins sense denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida elaborats amb varietats autoritzades que, en destapar l'envàs, desprèn diòxid de carboni procedent totalment o parcialment d'una addició d'aquest gas. Assoleix una pressió igual o superior a 3 bars.

    8a. Vi d'agulla : producte obtingut a partir de vi, de vi nou encara en fermentació, de most de raïm o de most de raïm parcialment fermentat, sempre de varietats autoritzades, a condició que aquests productes tinguin un grau alcohòlic volumètric total no inferior al 9%. Assoleix una pressió deguda al diòxid de carboni endogen no inferior a 1 bar ni superior a 2,5 bars. El grau alcohòlic adquirit és igual o superior al 7%.

    9a. Vi d'agulla gasificat : producte obtingut a partir de vi, de vi nou encara en fermentació, de most de raïm o de most de raïm parcialment fermentat, sempre de varietats autoritzades. Assoleix una pressió deguda al diòxid de carboni endogen no inferior a 1 bar ni superior a 2,5 bars. El grau alcohòlic adquirit és igual o superior al 7% i el grau volumètric total, no inferior al 9%.

    10a. Most de raïm : producte líquid obtingut de raïm fresc, procedent de varietats autoritzades, de forma natural o per mitjà de procediments físics. S'admet un grau alcohòlic adquirit que no excedeixi l'1%.

    11a. Most de raïm parcialment fermentat : producte procedent de la fermentació del most de raïm, sempre a partir de varietats autoritzades, i amb un grau alcohòlic adquirit superior a l'1% i inferior a les tres cinquenes parts del seu grau alcohòlic volumètric total.

    12a. Most de raïm parcialment fermentat procedent de raïm pansificat : producte procedent de la fermentació parcial del most de raïm obtingut a partir de raïm pansificat, sempre a partir de varietats autoritzades, amb un contingut total de sucres abans de la fermentació de 272 grams per litre com a mínim i amb un grau alcohòlic natural adquirit no inferior al 8%.

    13a. Most de raïm concentrat : most de raïm de varietats autoritzades, sense caramel·litzar, obtingut per deshidratació parcial del most de raïm, efectuada per qualsevol mètode autoritzat, llevat del foc directe. El grau alcohòlic adquirit és igual o inferior a l'1%.

    14a. Most de raïm concentrat rectificat : most de raïm líquid o sòlid sense caramel·litzar, d'acord amb la regulació europea. El grau alcohòlic adquirit ha d'ésser igual o inferior a l'1%.

    15a. Vi de raïm pansificat : producte elaborat sense augment artificial del grau alcohòlic natural, a partir de raïm de varietats autoritzades, assecat al sol o a l'ombra, per a la seva deshidratació parcial. El grau alcohòlic total és igual o superior al 16% i el grau alcohòlic volumètric adquirit, igual o superior al 9%. Pel que fa al grau alcohòlic natural, aquest ha d'ésser igual o superior al 16% o ha de tenir un contingut en sucres de 272 grams per litre com a mínim.

    16a. Vi de raïm sobremadurat : producte elaborat a partir de varietats autoritzades, sense augment del grau alcohòlic natural, que ha d'ésser superior al 15%. El grau alcohòlic total ha d'ésser igual o superior al 15% i el grau alcohòlic adquirit, igual o superior al 12%.

    17a. Vinagre de vi : vinagre obtingut exclusivament per la fermentació acètica del vi, amb una acidesa total expressada en àcid acètic igual o superior a 60 grams per litre.

    18a. Raïm : fruit del cep, emprat en la vinificació.

    h') Productes d'origen vínic : productes obtinguts per diferents processos a partir del vi o d'altres productes vitivinícoles que no compleixen les condicions fixades per la normativa europea per a ésser emparats dins d'una categoria de producte vitivinícola legalment reconeguda.

    i') Productes vitícoles sense denominació d'origen protegida ni indicació geogràfica protegida : productes vitícoles establerts pels punts 1 al 9, 15 i 16 de la part II de l'annex VII del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre, i no emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, que han estat elaborats, envasats, emmagatzemats o comercialitzats en cellers situats a Catalunya. En cas d'utilitzar la indicació de varietat o anyada, aquests productes han d'estar sotmesos a un procediment de certificació i control.

    j') Productes vitivinícoles no emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida : productes vitivinícoles elaborats per operadors inscrits o no inscrits en una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida que no estan emparats per cap denominació d'origen protegida ni indicació geogràfica protegida.

    k') Productes vitivinícoles varietals : productes vitivinícoles sense denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida en la designació dels quals figura el nom d'una o més varietats de raïm de vinificació i l'any de collita.

    l') Replantació avançada de vinya : plantació de vinya que es fa amb el compromís del viticultor d'arrencar posteriorment una altra vinya de la seva explotació.

    m') Terme tradicional : expressió tradicionalment utilitzada en els productes a què fa referència l'article 92.1 del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre, per a indicar que el producte està acollit a una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, d'acord amb la normativa europea i de l'estat membre, i que el mètode d'elaboració o envelliment, o la qualitat, el color, el lloc o l'esdeveniment concret, estan vinculats a la història del producte acollit a una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida.

    n') Varietat de raïm de vinificació : varietat de raïm procedent de vinya conreada, habitualment, per a la producció de raïm destinat a l'elaboració de productes vitícoles.

    o') Varietat experimental : varietat de raïm de la vinya de l'espècie Vitis vinifera o dels seus creuaments amb altres espècies del gènere Vitis no inclosa en el Registre de varietats comercials ni classificada com a varietat autoritzada per a la vinificació en el Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya. L'ús experimental té per objecte l'estudi i, si escau, el registre i la classificació de la varietat en el Catàleg i la inscripció en el Registre de varietats comercials, d'acord amb els procediments establerts, de la varietat de raïm com a autoritzada per a la vinificació.

    p') Vi de finca qualificada : vi que, dins d'una denominació d'origen protegida i produït en un territori determinat d'una extensió inferior a la del terme municipal, d'on resulten vins amb característiques qualitatives especials, té característiques pròpies i s'obté per un procés d'elaboració en celler que assegura la qualitat del raïm en la vinificació, mitjançant una traçabilitat específica. El nom del vi de finca qualificada està notòriament lligat a les vinyes de les quals s'obté i no es pot usar per a designar altres productes vitivinícoles. El titular de les vinyes i el del celler han de coincidir, o bé s'ha d'acreditar una relació contractual entre el titular del celler i el de la vinya mínima de deu anys.

    q') Vi de producció biodinàmica : vi elaborat d'acord amb les prescripcions específiques reconegudes per a la producció biodinàmica.

    r') Vi de producció integrada : vi que, elaborat amb raïm de producció integrada, compleix les prescripcions relatives al seu règim específic, d'acord amb la normativa de producció integrada de la Generalitat.

    s') Vi ecològic : vi obtingut, en totes les etapes de la seva producció, preparació i distribució, d'acord amb mètodes conformes a les normes establertes per la reglamentació comunitària europea vigent en aquesta matèria i, si escau, per la de la Generalitat.

    t') Vi novell : vi elaborat amb el propòsit de comercialitzar-lo a partir del mes de novembre del mateix any de la verema. L'any de la collita ha de constar en l'etiquetatge i tot el vi ha de procedir d'aquella verema.

    u') Vinificació : conjunt de les operacions i els processos d'elaboració del vi que es fan abans de comercialitzar-lo.

    v') Vinya : conjunt de parcel·les vitícoles d'una explotació.

    w') Viticultor : titular de la parcel·la vitícola. És la persona física o jurídica dedicada al conreu de la vinya que exerceix l'activitat agrària organitzant els béns i els drets integrants de l'explotació amb criteris empresarials i assumint els riscos i les responsabilitats civil, social, fiscal i sanitària derivats de la gestió de l'explotació, amb independència de qui tingui la propietat dels elements.

    x') Viticultor elaborador : persona física o jurídica titular de l'explotació agrària dedicada al conreu de la vinya que elabora, totalment o parcialment, la seva producció de raïm per a vinificació i que exerceix la seva activitat organitzant els béns i drets integrants de l'explotació amb criteris empresarials i assumint els riscos i responsabilitats derivats de l'explotació, amb independència de qui tingui la propietat dels elements.

    y') Zona d'elaboració i envelliment : àmbit territorial on hi ha els cellers d'elaboració, envelliment i emmagatzematge, i on s'apliquen als vins de la zona de producció respectiva els procediments d'envelliment que els han de caracteritzar.

    z') Zona de producció : àmbit territorial que, per les característiques del medi, per les varietats de la vinya i pels sistemes de conreu, produeix raïm del qual s'obtenen vins de qualitats diferents per mitjà de modalitats específiques d'elaboració.

    Títol I. De la viticultura

    Capítol I. Objectius i elaboració

Article 5 Objectius de l'ordenació vitícola

Els objectius de l'ordenació vitícola són:

  1. L'increment de la competitivitat i de la rendibilitat del sector vitícola.

  2. La modernització, la sostenibilitat ambiental, el desenvolupament i la innovació de les explotacions vitícoles.

  3. L'establiment d'un potencial vitícola sostenible.

  4. La col·laboració en la formació i la qualificació professional dels viticultors.

  5. El millorament de les condicions socials i econòmiques de les famílies, les empreses i els treballadors del sector vitícola.

  6. El foment del cooperativisme i les empreses mercantils que aposten per la corresponsabilitat social i ambiental amb el territori.

Article 6 Plantacions de vinyes
  1. La vinya s'ha de plantar a l'empara d'una autorització de plantació emesa prèviament pel departament competent en matèria d'agricultura.

  2. S'han d'establir per reglament:

    1. El procediment de les autoritzacions de plantació de vinya.

    2. Els períodes de concessió de les autoritzacions de plantació de vinya.

    3. Les exempcions de l'aplicació del règim d'autoritzacions.

  3. La reposició de falles no és plantació i s'ha de regular per reglament.

  4. El departament competent en matèria d'agricultura pot concedir autoritzacions per a fer replantacions avançades de vinya. La concessió d'una autorització de replantació avançada està supeditada a l'obligació de constituir una garantia que acompanyi el compromís d'arrencada. Aquest procediment s'ha d'establir per reglament.

Article 7 Plantacions no autoritzades
  1. Les superfícies de vinya plantades sense autorització administrativa són plantacions no autoritzades i han d'ésser arrencades pel titular de l'explotació vitícola.

  2. El departament competent en matèria d'agricultura, per mitjà d'una resolució, després d'haver tramitat el corresponent expedient administratiu i d'haver donat audiència a l'interessat en un termini de deu dies hàbils, li ha de notificar l'obligació d'arrencar la vinya.

  3. Les replantacions avançades en què no s'hagi executat l'arrencada compromesa en el termini establert són plantacions no autoritzades.

Article 8 Penalitzacions
  1. El departament competent en matèria d'agricultura ha d'imposar penalitzacions econòmiques als productors que tinguin una plantació no autoritzada. L'import mínim d'aquestes penalitzacions és de:

    1. 6.000 euros per hectàrea, si el productor arrenca tota la plantació no autoritzada en el termini de quatre mesos a partir de la data de notificació de la irregularitat.

    2. 12.000 euros per hectàrea, si el productor arrenca tota la plantació no autoritzada durant el primer any següent a l'expiració del termini de quatre mesos.

    3. 20.000 euros per hectàrea, si el productor arrenca la totalitat de la plantació no autoritzada després del primer any següent a l'expiració del termini de quatre mesos.

  2. L'Administració ha de garantir l'arrencada en el termini de dos anys i quatre mesos a partir de la data de la notificació de la irregularitat. En aquest cas, els costos de l'arrencada s'han d'afegir a la sanció aplicable.

    Capítol II. Varietats i conreu de la vinya

Article 9 Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya
  1. Es crea el Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya, que ha de contenir les varietats de raïm admeses per a vinificar vins amb denominació d'origen protegida, vins amb indicació geogràfica protegida i vins sense indicació geogràfica, i també les varietats de portaempelts.

  2. Les varietats de raïm que ha de contenir el Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya han d'ésser inscrites prèviament en el Registre de varietats comercials.

  3. El funcionament i l'organització del Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya s'ha d'establir per reglament.

Article 10 Classificació de varietats de raïm per a vinificació
  1. Correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi fer l'experimentació, o fer-ne el seguiment, per a avaluar l'aptitud de la varietat de raïm a incloure en el Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya i promoure la inscripció en el Registre de varietats comercials.

  2. El procediment per a fer l'experimentació de la varietat o varietats de raïm que hom vulgui inscriure i classificar per a destinar-les a la vinificació s'ha d'establir per reglament.

  3. Qualsevol persona física o jurídica, o una agrupació d'aquestes, vinculada amb el sector de la vitivinicultura, pot sol·licitar l'experimentació de varietats per a inscriure-les i classificar-les com a raïm de vinificació, amb la justificació tècnica prèvia de llur interès.

Article 11 Inclusió o supressió de varietats admeses
  1. La inclusió o supressió de varietats del Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya s'ha de fer per mitjà d'una resolució del conseller competent en matèria d'agricultura.

  2. Si se suprimeix en el plec de condicions d'una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida una varietat admesa, la producció resultant no pot ésser emparada per la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent. S'ha de fixar per reglament un període transitori per a l'eliminació de l'ús d'una varietat després de la seva supressió en el plec de condicions. Durant aquest període, la producció d'aquesta varietat es pot incloure en el Catàleg de varietats de raïm de vinificació de Catalunya mentre el productor no reconverteixi varietalment l'explotació.

Article 12 Material vegetal
  1. El material vegetal que s'utilitzi en les plantacions de vinya ha de procedir de vivers legalment establerts. S'han d'emprar portaempelts catalogats com a recomanats procedents de vinyes americanes o de llurs creuaments.

  2. Les restriccions d'entrada de material vegetal de la Unió Europea o de tercers països es regeixen per la normativa sectorial aplicable.

Article 13 Conreu de la vinya
  1. Es prohibeixen la plantació, la substitució de ceps morts, l'empelt sobre el terreny i el sobreempelt de varietats de vinya que no constin en la classificació de varietats de vinya autoritzades. Aquestes restriccions no són aplicables a les vinyes utilitzades en recerca i experimentació científiques, ni a les vinyes d'autoconsum.

  2. El material vegetal utilitzat en les plantacions i els reempelts ha d'ésser preferentment certificat, però també pot ésser material estàndard conformitas agraria communitatis (CAC). Aquest material s'ha d'adquirir a un planterista registrat en el Registre oficial d'empreses proveïdores de material vegetal (ROEPMV).

  3. Si el viticultor utilitza empelts provinents de la pròpia explotació, ha d'estar inscrit en la subsecció d'empreses productores de material vegetal amb destinació a la pròpia explotació del Registre oficial d'empreses proveïdores de material vegetal, i complir les obligacions corresponents que estableix la normativa.

  4. Es pot autoritzar excepcionalment la producció de material de multiplicació vegetativa de la vinya reservat exclusivament per a l'exportació a països tercers sempre que es faci un control adequat de la producció de planta i empelt amb viníferes produïdes en un altre estat membre de la Unió Europea.

Article 14 Declaració de collita i declaracions d'existències i de producció
  1. Els productors i els magatzemistes de vi han de presentar les declaracions de producció i existències davant el departament competent en matèria d'agricultura, amb les excepcions que determini la normativa europea aplicable.

  2. Des del Registre vitivinícola de Catalunya es generen automàticament les declaracions de collita, davant del departament competent en matèria d'agricultura, dels lliuradors de collita amb destinació a la vinificació. Aquestes declaracions es generen a partir de les pesades de raïm incorporades pels cellers al Registre vitivinícola de Catalunya.

  3. Només han d'elaborar una declaració de collita i lliurar-la al departament competent en matèria d'agricultura els lliuradors de collita que, tenint tota o la major part de l'explotació a Catalunya, lliuren tota o part de la collita a cellers de fora de Catalunya.

Capítol III. Registre vitivinícola de Catalunya i targeta vitícola

Article 15 Registre vitivinícola de Catalunya
  1. Les parcel·les de vinya que es conreen a Catalunya han d'estar inscrites en el Registre vitivinícola de Catalunya. Els viticultors han de facilitar la informació requerida per a inscriure-s'hi.

  2. El viticultor ha de comunicar al departament competent en matèria d'agricultura tota modificació en les dades administratives o les característiques agronòmiques incloses en el Registre vitivinícola de Catalunya.

  3. En el Registre vitivinícola de Catalunya hi han de constar les plantacions de vinya no autoritzades, sens perjudici de les actuacions administratives que en derivin.

  4. L'estructura i la informació que ha de constar en el Registre vitivinícola de Catalunya i la forma d'inscripció, actualització i accés s'han d'establir per reglament.

Article 16 Targeta vitícola
  1. La targeta vitícola és el document virtual identificat per un codi numèric associat a una persona, sia física o jurídica, a la qual acredita davant del celler per a poder lliurar-li el raïm, amb destinació a vinificació, procedent de parcel·les inscrites en el Registre vitivinícola de Catalunya.

  2. Totes les persones físiques o jurídiques titulars o lliuradores de collita de parcel·les vitícoles en producció han d'usar la targeta vitícola per a lliurar raïm als cellers elaboradors amb seu a Catalunya.

  3. La targeta vitícola relaciona el lliurador de collita amb el seu potencial de producció associat d'acord amb la superfície inscrita en el Registre vitivinícola de Catalunya, tenint en compte el percentatge de lliurament associat a cada parcel·la vitícola i, en cas de produir amb destinació a una denominació d'origen protegida o a una indicació geogràfica protegida, els rendiments màxims per varietat fixats pels corresponents òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

  4. Els cellers no poden admetre l'entrada en llurs instal·lacions de raïm procedent d'un lliurador de collita que no tingui la targeta vitícola de la campanya en curs.

Títol II. De la vinicultura

Article 17 Objectius de l'ordenació de la vinicultura

Els objectius en matèria d'ordenació de la vinicultura són els següents:

  1. Millorar la competitivitat dels productes vínics.

  2. Fomentar la diversitat i la qualitat dels productes vínics.

  3. Vetllar per la seguretat i la qualitat agroalimentàries en totes les fases, tant d'elaboració com de comercialització.

  4. Fomentar la presència internacional dels vins elaborats i embotellats a Catalunya.

  5. Divulgar la cultura dels vins.

  6. Fomentar l'enoturisme, la cultura del vi i altres activitats complementàries a la vitivinicultura.

  7. Fomentar la formació del sector.

  8. Fomentar el cooperativisme i les empreses mercantils que apostin per la corresponsabilitat social i ambiental amb el territori.

Article 18 Elaboració de productes vitivinícoles

Només es poden elaborar a Catalunya els productes vitivinícoles que estiguin autoritzats per la normativa sectorial vigent.

Article 19 Pràctiques enològiques
  1. El departament competent en matèria de qualitat agroalimentària pot autoritzar l'augment artificial de la graduació alcohòlica natural en una campanya de verema determinada, delimitant la zona i els tipus de raïm, most o vi, sempre que es donin condicions meteorològiques desfavorables, d'acord amb la normativa sectorial. En aquesta autorització, s'hi han d'incloure els mètodes d'augment que expressament s'accepten, en el marc de la normativa europea.

  2. La sol·licitud motivada de l'autorització de l'augment artificial de la graduació alcohòlica natural ha d'ésser promoguda en tot cas per l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent, o per una associació o organització representativa del sector si no es tracta d'un vi emparat per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

Títol III. Del sistema de protecció de l'origen dels vins de qualitat

Capítol I. Denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides

Article 20 Disposicions generals
  1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida el nivell de protecció dels productes originaris d'un àmbit territorial que coincideix totalment o parcialment amb Catalunya. La qualitat i les característiques dels productes vitivinícoles emparats s'aconsegueixen pel vincle existent entre la zona geogràfica delimitada i reconeguda administrativament, les varietats de raïm de vinificació i els factors humans i naturals que s'apliquen a llur producció, elaboració i envelliment, d'acord amb el contingut del plec de condicions. Els productes vitivinícoles emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són els que recullen els punts 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de la part II de l'annex VII del Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell.

  2. Els productes emparats per una denominació d'origen protegida han de complir, com a mínim, les condicions següents:

    1. Que s'hagin elaborat amb raïm de l'espècie Vitis vinifera procedent exclusivament de la zona geogràfica de la denominació d'origen protegida a la qual pertany.

    2. Que s'hagin elaborat a la zona geogràfica acollida a la denominació d'origen protegida a la qual pertany.

  3. Els productes emparats per una indicació geogràfica protegida han de complir, com a mínim, les condicions següents:

    1. Que, com a mínim, el 85% del raïm utilitzat en llur elaboració procedeixi exclusivament de la zona geogràfica emparada per la indicació geogràfica protegida a la qual pertany.

    2. Que s'hagin elaborat a la zona geogràfica acollida a la indicació geogràfica protegida a la qual pertany.

    3. Que s'hagin elaborat amb raïm de l'espècie Vitis vinifera o d'un creuament entre aquesta espècie i altres del gènere Vitis .

  4. En el territori de Catalunya poden coexistir indicacions geogràfiques protegides, denominacions d'origen protegides i diferents nivells de protecció, i es poden sobreposar geogràficament sempre que ho autoritzin els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides afectades, i sempre que el raïm i els vins produïts en una zona protegida compleixin les normes més restrictives de les considerades per les denominacions d'origen protegides que se sobreposin.

  5. Es poden delimitar unitats geogràfiques menors o més àmplies que les abastades per la mateixa denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, d'acord amb criteris objectius referents al conreu, el microclima, les característiques del sòl, la producció, l'elaboració, l'envelliment, l'embotellament i la comercialització, en cadascuna de les quals cal garantir unes infraestructures acceptables i adequades a llurs necessitats. S'han d'establir per reglament els criteris de procediment i d'atorgament de la denominació d'aquestes unitats geogràfiques menors o més àmplies que les abastades per la mateixa denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, amb l'informe previ preceptiu de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida que pertoqui.

  6. Les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides han de singularitzar en llurs reglaments un distintiu específic per als viticultors i elaboradors que elaboren llurs produccions.

Article 21 Règim de protecció de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides
  1. El règim de protecció de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida implica el dret d'emprar-ne el nom i altres mencions protegides en els productes emparats i la prohibició d'utilitzar tota indicació falsa o fal·laç pel que fa a la procedència, l'origen, la naturalesa o les característiques essencials dels raïms, els mostos i els vins, en l'envàs o l'embalatge, en la publicitat o en els documents. Així mateix, implica la prohibició d'utilitzar envasos que, per llurs característiques, puguin induir a una opinió errònia sobre el veritable origen del producte.

  2. La protecció del producte emparat s'estén a totes les fases de producció i comercialització, i també a la presentació i l'etiquetatge, a la publicitat i als documents comercials que hi facin referència.

  3. Les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides només poden ésser utilitzades pels operadors que produeixin o comercialitzin vi d'acord amb el plec de condicions del producte emparat. Aquests productes estan protegits davant de qualsevol ús il·lícit, d'acord amb la normativa europea, estatal i autonòmica. En conseqüència, els noms i les referències a àmbits geogràfics associats i emparats dins d'una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida no es poden utilitzar per a la designació d'altres productes del sector vitivinícola, excepte en els casos emparats per la normativa europea.

  4. Solament poden emprar les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides i els noms a què fa referència aquesta llei els productes que en tinguin drets d'ús.

  5. Les marques, els noms comercials i les raons socials que facin referència a noms geogràfics protegits per les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides únicament es poden emprar en vins o altres productes vitivinícoles que tinguin dret a la denominació de què es tracti, sens perjudici del que estableix la normativa europea amb relació a les regles generals per a la designació dels vins i els mostos de raïm.

Article 22 Àmbit i disposicions específiques de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides
  1. Les zones de producció, elaboració i envelliment dels productes emparats per cada denominació d'origen protegida s'han de delimitar en el plec de condicions, d'acord amb els elements agronòmics, climàtics, ambientals i humans, i tenint en compte la uniformitat de qualitats i caràcters del producte, tant analítics com organolèptics, l'aptitud per a l'envelliment i el nivell tecnològic dels cellers i de les indústries que hi col·laboren.

  2. Per a delimitar les zones de producció, elaboració i envelliment o modificar les ja delimitades, l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent ha d'emetre un informe tècnic en què es considerin els elements a què fa referència l'apartat 1. El contingut d'aquest informe ha d'ésser comprovat per l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

  3. Les zones de producció i elaboració han de coincidir en l'extensió geogràfica. Les zones d'envelliment i embotellament poden divergir de les anteriors o coincidir-hi, d'acord amb els plecs de condicions de cada denominació.

  4. Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides poden prohibir que als cellers inscrits en els registres respectius es produeixin, s'elaborin, s'emmagatzemin, es manipulin i s'embotellin altres vins no emparats, llevat que aquestes activitats es duguin a terme separadament de les referides als vins amb dret a la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida respectiva, o bé que es garanteixi el control dels processos de manera real i documental.

Article 23 Titularitat, ús i gestió de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides
  1. Les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides són béns de titularitat pública i no poden ésser objecte d'alienació o gravamen.

  2. L'ús i la gestió de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides són regulats per aquesta llei, per les normes que la despleguen i per les altres normes que els siguin aplicables.

  3. La gestió de les denominacions d'origen protegides correspon a l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent, d'acord amb el que estableix l'article 33.

  4. Tota persona física o jurídica titular de vinyes o cellers que ho sol·liciti i compleixi els requisits que estableixen el plec de condicions i el reglament de la denominació, excepte en els supòsits de sanció, té el dret d'ésser inscrita en els registres de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent i el dret d'ús de la denominació d'origen protegida. Aquesta inscripció requereix l'aprovació expressa de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

Article 24 Reconeixement de la denominació d'origen protegida i de la indicació geogràfica protegida
  1. El reconeixement d'una denominació d'origen protegida o d'una indicació geogràfica protegida s'inicia per mitjà d'una sol·licitud d'agrupacions de viticultors i, excepcionalment, de viticultors i elaboradors de vi, persones físiques o jurídiques, adreçada a l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

  2. La sol·licitud de reconeixement ha d'anar acompanyada d'un estudi justificatiu i ha d'incloure, com a mínim, els documents següents:

    1. Acreditació de l'ús i la notorietat del nom amb relació a la comercialització del producte.

    2. Justificació que el nom és prou precís i està relacionat amb la zona geogràfica a delimitar.

    3. Vinculació professional, econòmica i territorial amb els productes per als quals se sol·licita la inscripció, per llur condició de productors o transformadors que exerceixen l'activitat en l'àmbit geogràfic de la denominació d'origen protegida.

    4. Plec de condicions.

    5. Certificat negatiu de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior, que indiqui que no hi ha cap marca que contingui totalment o parcialment el nom de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida per a la categoria corresponent a productes vitivinícoles.

  3. La instrucció de l'expedient de reconeixement correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi, que pot sol·licitar informes a qualsevol òrgan administratiu de la Generalitat o a altres administracions públiques que tinguin competències amb relació a la vinya i el vi. La direcció de l'Institut Català de la Vinya i el Vi ha de formular una proposta, abans de la resolució corresponent.

  4. Una vegada instruït el procediment de reconeixement de la denominació d'origen protegida, el conseller competent en matèria d'agricultura ha de dictar una resolució per la qual es reconegui, provisionalment, si escau, la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  5. La resolució de reconeixement ha de contenir el plec de condicions i la concessió del reconeixement nacional transitori de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, i també el reconeixement de l'òrgan de gestió.

  6. El termini per a dictar la resolució de reconeixement és de sis mesos. La sol·licitud es considera desestimada si, en aquest termini, no s'ha dictat una resolució de forma expressa.

  7. La concessió de la protecció nacional transitòria és vigent per al període comprès entre la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i el Boletín Oficial del Estado de la dita concessió i la inscripció en el Registre europeu de denominacions d'origen protegides i indicacions geogràfiques protegides E-Bacchus, o el seu equivalent.

  8. Una vegada publicada la resolució de reconeixement, s'ha d'elaborar i aprovar, per mitjà d'una ordre del conseller competent en matèria de vinicultura, el reglament de la denominació d'origen protegida corresponent.

  9. Correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi la tramitació de l'expedient de sol·licitud de reconeixement a la Comissió Europea.

  10. El procediment de reconeixement s'ha de desplegar per mitjà d'una ordre del conseller competent en matèria de vitivinicultura.

Article 25 Plec de condicions de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides
  1. Les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides han de tenir un plec de condicions que ha de permetre de comprovar les condicions pertinents de producció dels productes emparats per la denominació d'origen protegida.

  2. El plec de condicions ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

  1. El nom de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida.

  2. La descripció del vi o els vins de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida amb llurs principals característiques analítiques i organolèptiques.

  3. Les pràctiques enològiques específiques utilitzades per a elaborar el vi o els vins de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida i les restriccions pertinents imposades per a elaborar-los, si escau, incloses les relatives a l'embotellament, especificant si aquest s'ha de fer a la zona geogràfica acollida a la denominació d'origen protegida o la indicació geogràfica protegida.

  4. La delimitació de la zona geogràfica de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida.

  5. El rendiment màxim per hectàrea.

  6. La varietat o les varietats de raïm amb les quals s'elaboren el vi o els vins protegits.

  7. L'explicació detallada del vincle entre la qualitat i les característiques del vi o vins protegits i els factors naturals i humans de la zona geogràfica de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  8. El règim de declaracions i registres per a assegurar l'origen i les altres característiques exigibles dels productes emparats.

  9. Els controls als quals s'han de sotmetre el vi o els vins protegits.

  10. El registre de titulars de vinyes i cellers i d'embotelladors i envasadors.

  11. El nom i l'adreça de les autoritats o els organismes encarregats de comprovar el compliment de les disposicions del plec de condicions i les tasques específiques.

Article 26 Modificació dels plecs de condicions de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides
  1. Correspon a l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida promoure i sol·licitar la modificació del plec de condicions, que s'ha de tramitar d'acord amb el mateix procediment de sol·licitud de reconeixement de denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, amb les especificitats que estableix aquest article.

  2. En les sol·licituds de modificació dels plecs de condicions s'han de descriure individualitzadament les modificacions proposades i els arguments tècnics que en justifiquin l'adopció. Si es pretén ampliar una zona de producció, l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent ha d'aportar un informe de dades agronòmiques, edafoclimàtiques i mediambientals de la zona que es vol ampliar, el qual ha d'acreditar que la zona a ampliar té prou similituds amb la zona de la denominació d'origen per a permetre d'elaborar productes d'acord amb el plec de condicions de la denominació d'origen protegida que correspongui.

  3. Correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi elaborar i tramitar l'expedient tècnic de modificació del plec de condicions, i també comprovar que les modificacions proposades pels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides siguin ajustades des d'un punt de vista jurídic i tècnic.

  4. L'acceptació per l'Institut Català de la Vinya i el Vi de les modificacions del plec de condicions sol·licitades comporta l'inici d'un procediment nacional d'oposició amb una durada de dos mesos a comptar de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado, i, si escau, en el web que es designi.

  5. Qualsevol persona física o jurídica que consideri afectats els seus drets o interessos i ho acrediti es pot oposar de forma fonamentada a la modificació del plec de condicions.

  6. Una vegada finit el termini d'oposició i resolt aquest favorablement, l'Institut Català de la Vinya i el Vi emet una resolució favorable a la modificació del plec de condicions.

  7. Una vegada publicada la resolució favorable a la modificació del plec de condicions en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i el Boletín Oficial del Estado, l'Institut Català de la Vinya i el Vi ha de trametre l'expedient a la Comissió Europea.

Article 27 Reglaments de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides
  1. Les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides es regeixen per un reglament, en el qual han de constar els aspectes organitzatius i interns, i també la referència al plec de condicions, que tenen igualment caràcter normatiu.

  2. Els reglaments han de contenir els elements següents:

  1. Les característiques bàsiques del plec de condicions o, si escau, el text íntegre d'aquest.

  2. La regulació dels registres dels titulars de vinyes i cellers.

  3. El règim de funcionament intern de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  4. Els aspectes de règim electoral específics de la denominació d'origen protegida.

  5. El règim econòmic, financer i pressupostari de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  6. Qualsevol altra qüestió que complementi el funcionament de la denominació d'origen protegida o de la indicació geogràfica protegida i del seu òrgan de gestió.

Article 28 Tramitació dels reglaments de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides
  1. Els sol·licitants d'una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida han de presentar una proposta de reglament juntament amb la sol·licitud de reconeixement, amb el contingut mínim que estableix l'article 27.

  2. Una vegada instruït l'expedient de reconeixement d'acord amb el que estableix l'article 24, l'Institut Català de la Vinya i el Vi ha de formular una proposta al titular del departament competent en matèria de vitivinicultura, el qual ha de dictar una ordre per la qual s'aprovi el reglament.

Article 29 Modificacions dels reglaments de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides
  1. Si l'òrgan de gestió d'una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida vol modificar un reglament de la dita denominació o indicació ha d'elevar la proposta de modificació a l'Institut Català de la Vinya i el Vi adjuntant-hi l'acord de la comissió rectora.

  2. L'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida ha d'adjuntar a la sol·licitud de modificació del reglament els estudis i informes que consideri necessaris. En tot cas, aquests estudis i informes han d'acreditar la conveniència de modificar el reglament.

  3. L'Institut Català de la Vinya i el Vi, una vegada instruït l'expedient de modificació del reglament, ha de formular una proposta al titular del departament competent en matèria de vitivinicultura, el qual ha de dictar, si escau, una ordre de modificació del reglament.

Article 30 Obligacions dels operadors
  1. Els operadors que vulguin elaborar, envasar, emmagatzemar, envellir o comercialitzar productes vitícoles amb l'empara d'una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida tenen les obligacions següents:

    1. Inscriure's en el registre o registres de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida que els correspongui.

    2. Complir el plec de condicions de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida i la normativa sectorial aplicable.

    3. Subministrar la informació sol·licitada per l'autoritat competent i la documentació acreditativa.

    4. Sotmetre's a la verificació anual del compliment del plec de condicions en l'elaboració del producte emparat, que afecta totes les fases i les activitats de la producció, la manipulació, l'elaboració, la transformació, l'envelliment, l'envasament, l'emmagatzematge, l'etiquetatge, la presentació i el transport.

    5. Sol·licitar l'autorització d'ús de les etiquetes comercials davant de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, que l'ha de resoldre en el termini d'un mes.

    6. Complir les obligacions que estableix la normativa pròpia de l'òrgan de gestió.

    7. Notificar les dades necessàries per a la inscripció en el registre o registres de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, o, si no n'hi ha, de l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

    8. Col·laborar amb les entitats de gestió i l'Institut Català de la Vinya i el Vi en la defensa i promoció de la denominació d'origen protegida o la indicació geogràfica protegida i els productes emparats.

    9. Contribuir econòmicament al finançament de les entitats de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida per a l'exercici de les funcions que li són pròpies.

  2. Els operadors no poden comercialitzar producte emparat si no s'han sotmès a la verificació del compliment del plec de condicions i no tenen la corresponent certificació vigent.

    Capítol II. Vins de finca qualificada i vins amb terme tradicional

Article 31 Vins de finca qualificada
  1. Els vins de finca qualificada han d'ésser reconeguts per una resolució del conseller competent en matèria de vitivinicultura, amb l'expedient previ incoat per l'Institut Català de la Vinya i el Vi, en què s'han d'assenyalar les característiques qualitatives especials lligades a un entorn determinat, amb una extensió inferior a un municipi. En aquest expedient hi ha de constar un informe preceptiu de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida en la qual estigui inclosa la finca.

  2. El nom de la finca qualificada es reserva per als vins amb denominació d'origen protegida que s'hi produeixin i no pot ésser utilitzat en altres vins o productes vitivinícoles.

  3. El reconeixement d'un vi de finca qualificada gaudeix de la mateixa protecció que la denominació d'origen protegida a la qual pertany i ha de constar en l'etiquetatge juntament amb el nom de la denominació d'origen protegida.

  4. Per reglament, s'ha d'establir un sistema de traçabilitat i certificació dels productes emparats pels vins de finca qualificada que garanteixi la qualitat del producte, i s'han de desenvolupar el procediment de sol·licitud i atorgament i els altres aspectes que estableix aquest article.

  5. Els vins de finca qualificada han de complir, entre d'altres, els requisits de més exigència següents:

    1. Les parcel·les de vinya i els cellers elaboradors han de tenir una antiguitat mínima d'inscripció de deu anys en els registres corresponents de la denominació d'origen protegida.

    2. El rendiment màxim expressat en quilograms i hectolitres per hectàrea ha d'ésser com a mínim un 15% inferior al que estableix el plec de condicions de la denominació d'origen protegida a la qual pertany.

  6. La puntuació exigida pel comitè de tast al vi de finca qualificada ha d'ésser superior a l'exigida per a la resta de vins de la denominació d'origen protegida a la qual pertany.

Article 32 Vins amb terme tradicional

Els productes vínics acollits a una denominació d'origen protegida o a una indicació geogràfica protegida poden utilitzar els termes tradicionals en els supòsits que estableix la normativa europea.

Capítol III. Òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida

Article 33 Naturalesa jurídica
  1. Els òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida es constitueixen com a corporacions de dret públic a les quals s'atribueix la gestió d'una denominació d'origen protegida.

  2. Els òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida tenen personalitat jurídica pròpia, autonomia econòmica i plena capacitat jurídica i d'obrar per al compliment de llurs funcions.

  3. Els òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida estan subjectes amb caràcter general al dret privat, excepte en les actuacions que comportin l'exercici de potestats o funcions públiques, en què estan subjectes al dret administratiu. Les actuacions en matèria de gestió dels registres de vinyes i cellers, règim electoral i, si escau, inspecció estan subjectes al dret administratiu.

  4. Contra els actes i les resolucions dels òrgans de govern dels òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida subjectes al dret administratiu es pot interposar un recurs davant del director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi en el termini i amb els requisits que estableixen les lleis de procediment administratiu.

Article 34 Estructura i funcionament
  1. L'estructura interna i el funcionament de les denominacions d'origen protegides es regeixen per principis democràtics.

  2. Els òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són integrats per les persones físiques i jurídiques inscrites en els registres de vinyes i cellers de les denominacions d'origen protegides corresponents.

  3. Els òrgans de govern de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida són obligatòriament la comissió rectora i el president, i també tot altre òrgan que estableixi el reglament.

  4. La comissió rectora de l'òrgan de gestió és elegida per sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres inscrits en els diversos registres que gestiona l'òrgan de gestió. S'ha de respectar la paritat entre els vocals productors i els vocals elaboradors.

  5. S'ha d'establir per reglament el procediment per a l'elecció dels òrgans de govern dels òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  6. El mandat dels vocals i els òrgans de govern dels òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida és de quatre anys a comptar del dia de la presa de possessió derivada de les eleccions en què són escollits. Una vegada finit el mandat, els vocals i els òrgans del consell continuen exercint llurs funcions fins que els nous vocals no prenguin possessió del càrrec. El mandat prorrogat ha de garantir el funcionament ordinari de l'òrgan de gestió.

  7. El president de la comissió rectora n'exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, excepte en els casos que determini el reglament de la denominació d'origen protegida.

  8. L'Institut Català de la Vinya i el Vi ha de designar dos vocals tècnics de la comissió rectora, amb veu i sense vot, en representació de l'Administració de la Generalitat, que assisteixen a les reunions de la comissió rectora.

  9. La Generalitat pot encomanar a l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida la gestió dels béns i els serveis dels quals aquella tingui la titularitat, per al compliment de les finalitats i l'exercici de les funcions de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

Article 35 Finalitats i funcions
  1. Les finalitats dels òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són la representació, la defensa, la garantia, el control i la promoció de la denominació d'origen protegida.

  2. Les funcions dels òrgans de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són les següents:

    1. Gestionar els registres de viticultors i cellers de la denominació d'origen protegida.

    2. Gestionar el sistema de control d'entrades i sortides de matèries primeres i productes de les instal·lacions d'elaboració, emmagatzematge, envelliment, embotellament i etiquetatge inscrites.

    3. Verificar l'origen i la qualitat del raïm, dels mostos i dels vins que optin a ésser emparats per la denominació d'origen protegida, i expedir-ne, si escau, la documentació acreditativa corresponent.

    4. Expedir els certificats d'origen i els precintes de garantia i exercir el control dels lots.

    5. Aprovar i controlar l'ús de les etiquetes dels vins protegits, exclusivament en els aspectes que afectin la denominació d'origen protegida.

    6. Controlar la producció, la procedència, l'elaboració i la comercialització dels productes emparats per la denominació d'origen protegida.

    7. Modificar, si escau —excepcionalment, per a una campanya i amb l'informe previ de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen, degudament validat per l'Institut Català de la Vinya i el Vi, d'acord amb criteris de control i millorament de la qualitat i dins els límits màxims fixats pel plec de condicions i el reglament de la denominació d'origen protegida—, els rendiments, els límits màxims de producció o transformació, i qualsevol altre aspecte que pugui influir en aquests processos, tenint en compte les mesures de producció d'anys anteriors i d'acord amb la normativa vigent.

    8. Conèixer la incoació dels expedients sancionadors relatius als operadors inscrits en la denominació d'origen protegida i, si s'escau, la sanció corresponent.

    9. Elaborar les estadístiques de producció, elaboració, comercialització dels productes emparats i tota altra informació que els sigui requerida, i comunicar tota la informació a l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

    10. Fer actuacions de foment de la denominació d'origen protegida.

    11. Establir i gestionar les quotes obligatòries per al finançament dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides, d'acord amb el que disposen llurs reglaments.

    12. Crear i mantenir actualitzats els censos electorals de viticultors i de cellers.

    13. Vetllar pel desenvolupament sostenible de la zona de producció.

    14. Col·laborar en les activitats de valorització de les zones vitivinícoles com a patrimoni cultural i en activitats d'enoturisme.

    15. Elaborar els pressupostos respectius, que s'han d'aprovar de la manera que determinin els reglaments corresponents de les denominacions d'origen protegides.

    16. Qualificar l'anyada o la collita.

    17. Vetllar per la protecció de la denominació d'origen protegida.

    18. Proposar les modificacions del plec de condicions i del reglament de la denominació d'origen protegida.

    19. Les altres que li encomani l'Administració.

  3. Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides poden participar, per si mateixos o participant en empreses públiques o privades, en societats mercantils i en associacions o fundacions l'objecte de les quals estigui relacionat amb la defensa, el control, la recerca, la sanitat vegetal, l'elaboració, la comercialització, la promoció i la difusió dels productes emparats per la denominació d'origen protegida.

  4. Les funcions que especifica l'apartat 2 es consideren obligacions en els termes que estableix la normativa aplicable en cada cas.

  5. Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides han d'adoptar els mecanismes necessaris per a garantir l'origen dels productes i llurs processos de producció, elaboració, envelliment, emmagatzematge i comercialització.

Article 36 Auditories

Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides estan sotmesos a auditories anuals tècniques, econòmiques, financeres o de gestió, que han de fer els òrgans de la Generalitat o l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

Article 37 Tutela

Correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi l'exercici de les funcions de tutela sobre els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides. Amb aquesta finalitat, pot fer les visites i les inspeccions que estimi convenients per a comprovar el grau de compliment de les obligacions dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.

Article 38 Informació complementària

Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides han de comunicar a l'Institut Català de la Vinya i el Vi la composició de llurs òrgans de govern i les modificacions que s'hi produeixin. Igualment, han de comunicar el nomenament i el cessament, si s'escau, del secretari.

Article 39 Incompliment de les obligacions dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides
  1. Si l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida incompleix les obligacions que li són pròpies, l'Institut Català de la Vinya i el Vi li ha de fer un advertiment perquè ho esmeni.

  2. Si els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides persisteixen en l'incompliment de llurs obligacions, la persona titular del departament competent en matèria d'agricultura, a proposta del director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, pot suspendre els òrgans de govern en llurs funcions per un període màxim de tres mesos i nomenar una comissió gestora que n'exerceixi les funcions mentre duri la suspensió.

  3. L'incompliment de les obligacions dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides té caràcter greu si l'expedient administratiu que instrueix a aquest efecte l'Institut Català de la Vinya i el Vi prova que hi concorren la reincidència o la reiteració, la mala fe, l'incompliment deliberat o la pertorbació manifesta de l'interès públic. L'incompliment greu dona lloc a la suspensió temporal dels càrrecs de l'òrgan de gestió per un període d'entre tres i sis mesos o a una suspensió definitiva dels membres dels òrgans de govern. En aquests supòsits, la persona titular del departament competent en matèria d'agricultura ha de nomenar una comissió gestora mentre duri la suspensió temporal o mentre no siguin elegits els nous òrgans de govern.

  4. S'ha de determinar per reglament el procediment aplicable al que estableixen els apartats 1, 2 i 3. Aquest procediment ha d'incloure el tràmit d'audiència a l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

Títol IV. Dels productes vitivinícoles sense denominació d'origen protegida ni indicació geogràfica protegida

Article 40 Mencions de les varietats de raïm en la presentació d'un producte vitivinícola varietal

En la presentació d'un producte vitivinícola varietal no es poden mencionar les varietats de raïm que la normativa sectorial exclou expressament de l'ús en l'etiquetatge d'aquests productes.

Article 41 Control en matèria de qualitat i conformitat dels productes vitivinícoles no emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida i del compliment de les indicacions de les varietats de raïm de vinificació o de l'any de collita
  1. Els operadors que elaboren productes vitivinícoles no emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida han d'assegurar i garantir que aquests productes i les matèries i els elements per a produir-los i comercialitzar-los compleixen la legislació vigent en matèria de qualitat i conformitat del producte. Han de disposar d'un sistema d'autocontrol amb un registre documental que contingui, com a mínim, la definició de les fases del procediment d'elaboració i la garantia en el control d'aquests productes.

  2. El procediment de certificació, aprovació i control dels productes vitivinícoles ha de complir i desenvolupar, com a mínim, els aspectes següents:

  1. El garantiment de la certificació del vi en qualsevol fase d'elaboració, incloent-hi l'embotellament, per l'autoritat competent o per un organisme de control acreditats degudament d'acord amb la norma UNE-EN 17065 o la norma europea que la substitueixi.

  2. La realització d'exàmens organolèptics i analítics.

  3. L'aplicació del mètode de control escollit, que pot ésser aleatori, per presa de mostres o sistemàtic.

Títol V. Del control oficial

Capítol I. Control

Article 42 Autoritat competent
  1. L'Institut Català de la Vinya i el Vi és l'autoritat competent per a verificar el compliment del plec de condicions de les denominacions d'origen protegides i de les indicacions geogràfiques protegides i dels vins d'anyada i de varietat.

  2. El departament competent en matèria d'agricultura, per mitjà de la direcció general competent en matèria de viticultura, és l'autoritat competent en inspecció i control vitícoles.

  3. El departament competent en matèria de qualitat agroalimentària, per mitjà de la direcció general competent en matèria de vinicultura, és l'autoritat competent en inspecció i control vinícoles.

Article 43 Verificació del compliment del plec de condicions
  1. L'operador ha d'assumir el cost de la verificació del compliment del plec de condicions del producte emparat per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

  2. La verificació del compliment del plec de condicions del producte emparat per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida ha d'incloure:

  1. Un examen anual organolèptic i analític fisicoquímic dels productes, en qualsevol de les fases del procés de producció, incloent-hi l'envasament, fet per jurats de tastadors i laboratoris autoritzats.

  2. Una comprovació anual de les condicions de les instal·lacions dels operadors. S'ha de verificar que aquestes tenen prou capacitat per a complir els requisits que estableix el plec de condicions, per mitjà de l'examen documental, l'estudi de proves objectives i la traçabilitat de totes les fases del procés que s'inicia a la vinya i finalitza amb l'etiquetatge.

Article 44 Delegació de les tasques de verificació del compliment del plec de condicions
  1. Les funcions de verificació del compliment del plec de condicions dels productes emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida són exercides per l'autoritat competent, delegades als òrgans de control de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides, o adjudicades a una o més entitats de certificació en els termes que estableix la normativa europea.

  2. Si l'autoritat competent del control oficial opta per delegar aquestes funcions a l'òrgan de control de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida o adjudicar-les a una o més entitats de certificació, en ambdós casos, han d'estar acreditats d'acord amb la norma UNE-EN-ISO/IEC 17065/2012 o la norma que la substitueixi.

  3. En cas de delegació de les funcions a òrgans de control o d'adjudicació a entitats de certificació, l'autoritat competent ha de verificar que compleixen els requisits següents:

    1. Tenir l'experiència i la infraestructura necessàries per a acomplir les tasques delegades o adjudicades.

    2. Tenir personal tècnic contractat amb la qualificació i l'experiència adequades per a exercir la funció encarregada, d'acord amb les necessitats de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

    3. Ésser imparcial i no tenir cap conflicte d'interessos pel que fa a l'exercici de la funció inspectora.

  4. L'Institut Català de la Vinya i el Vi, com a autoritat competent, estableix el sistema de verificació del compliment del plec de condicions, amb l'acord previ amb els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

  5. Correspon a l'Institut Català de la Vinya i el Vi la supervisió de les tasques acomplertes pels organismes delegats o les entitats adjudicatàries.

  6. L'Institut Català de la Vinya i el Vi pot retirar o suspendre la delegació si l'entitat de certificació no acompleix correctament les tasques que li han estat assignades. La delegació s'ha de retirar automàticament si l'entitat de certificació no adopta mesures correctores adequades i efectives. L'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida pot proposar a l'Institut Català de la Vinya i el Vi la retirada o suspensió si la verificació del plec de condicions està adjudicada a una o més entitats de certificació.

Article 45 Obligacions de les entitats de certificació i control
  1. L'entitat de certificació i control té l'obligació general d'estar inscrita en el Registre d'entitats de certificació i control de productes agroalimentaris de Catalunya.

  2. Si una entitat de certificació i control proposa la suspensió de la certificació d'un operador, la suspèn o la retira, ho ha de comunicar a l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida corresponent i a l'Institut Català de la Vinya i el Vi en el termini d'un dia hàbil.

  3. Les entitats de certificació i control han de conservar i posar a disposició de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, si aquests ho sol·liciten, les dades i els expedients de les actuacions dels darrers sis anys.

Capítol II. Inspecció

Article 46 Obligacions dels operadors
  1. Les persones físiques o jurídiques titulars de vinyes i cellers situats a Catalunya han de complir aquesta llei i la normativa que la desplega, i també les altres normes concordants, tant en l'àmbit autonòmic com en l'estatal o europeu. També les han de complir les persones físiques o jurídiques que importin, exportin, emmagatzemin, distribueixin, subministrin, preparin, venguin o lliurin al consum vins, matèries o elements emprats en la producció vitivinícola.

  2. Els operadors a què fa referència l'apartat 1, a requeriment dels òrgans administratius competents en matèria de vitivinicultura o de llur personal en l'exercici de la funció inspectora, estan obligats a:

    1. Subministrar-los informació sobre les instal·lacions, els productes, els serveis o els sistemes de producció, elaboració i comercialització, i permetre que els inspectors en facin la comprovació.

    2. Permetre l'accés als locals, als vehicles que s'empren per al transport de les mercaderies i a la documentació justificativa dels sistemes de producció, elaboració, transformació o comercialització, per a fer-ne la comprovació.

    3. Permetre les visites d'inspecció i presa de mostres o qualsevol altre tipus de control o assaig sobre els productes vínics que elaborin, distribueixin o comercialitzin i sobre les matèries primeres, els additius o els materials emprats.

    4. Facilitar als inspectors la còpia o la reproducció de la documentació relativa als productes vínics.

    5. Justificar les verificacions i els controls efectuats sobre els productes vínics.

  3. Els operadors a què fa referència l'apartat 1 han de col·laborar, si escau, amb les entitats que facin actuacions de certificació i control.

Article 47 Funció inspectora
  1. La funció inspectora és exercida per la direcció general competent en matèria d'agricultura si es tracta de viticultura i per la direcció general competent en matèria de qualitat agroalimentària si es tracta de vinicultura.

  2. El personal de l'Administració que acompleix tasques inspectores en matèria vitivinícola té, en l'exercici de les seves funcions, la consideració d'agent de l'autoritat i pot sol·licitar la col·laboració de qualsevol administració pública d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

  3. Els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides poden demanar que els encarreguin l'exercici de les funcions inspectores en matèria de compliment del plec de condicions i del reglament de la mateixa denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida. Per a poder exercir-les han de complir els requisits següents:

    1. Tenir l'experiència i la infraestructura necessàries per a acomplir les tasques encarregades.

    2. Tenir personal tècnic contractat amb la qualificació i l'experiència adequades per a exercir la funció encarregada d'acord amb les necessitats de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

    3. Ésser imparcial i no tenir cap conflicte d'interessos pel que fa a l'exercici de la funció inspectora.

  4. L'encàrrec de l'exercici de les funcions inspectores en matèria de compliment del plec de condicions i del reglament té una durada màxima de dos anys. Una vegada finalitzat aquest període, amb la comprovació prèvia per l'autoritat competent del compliment dels requisits inicials que van donar lloc a l'encàrrec, pel que fa a l'exercici que la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida ha fet de la funció inspectora, es pot tornar a encarregar amb la mateixa durada inicialment atorgada.

  5. Els veedors dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides que exerceixen funcions inspectores tenen les mateixes atribucions que els inspectors de l'Administració pública, i llurs actuacions s'han de considerar com a fetes per aquesta. A més, poden sol·licitar, si cal, el suport necessari de les forces i els cossos de seguretat.

  6. El personal que, d'acord amb aquesta llei, acompleix tasques inspectores pot accedir, en l'exercici de les seves funcions, a les vinyes, els locals i les instal·lacions de les empreses, i als mitjans de transport, i també pot analitzar i estudiar, si cal, la documentació administrativa, tècnica, comercial, fiscal, comptable i industrial de les empreses que inspeccioni. Aquestes actuacions i llurs resultats tenen, en tot cas, caràcter confidencial i valor probatori.

  7. El personal que, d'acord amb aquesta llei, acompleix tasques inspectores pot inspeccionar els productes vitivinícoles i les substàncies que es destinin a elaborar-los.

Article 48 Funcions de la inspecció
  1. Les funcions de la inspecció vitivinícola són:

    1. Verificar els productes vitivinícoles i els altres productes que s'emprin com a component o que intervinguin en llur elaboració.

    2. Comprovar el compliment de la normativa de la producció, la transformació i la comercialització dels productes vitivinícoles.

    3. Verificar la coincidència entre les declaracions formals i la realitat material dels productes vitivinícoles.

    4. Controlar el compliment de la normativa de la designació, la denominació, la presentació, els envasos, l'embalatge, els documents d'acompanyament dels transports, les factures, els documents comercials, la publicitat, els registres i la documentació dels sistemes de garantia de la traçabilitat.

    5. Detectar i evidenciar els riscos de frau, adulteració o falsificació, les pràctiques no autoritzades, prohibides, antireglamentàries o clandestines dels productes vínics i les conductes que afectin negativament o que perjudiquin els interessos econòmics del sector vitivinícola o dels consumidors.

    6. Comprovar la veracitat de la informació que es dona sobre els productes.

    7. Verificar la fiabilitat dels sistemes i els procediments de traçabilitat dels productes utilitzats pels operadors vínics, i també l'autocontrol.

    8. Establir els programes de previsió que defineixin el caràcter, la freqüència i els criteris de les accions de control que s'han de dur a terme en un període determinat.

    9. Vetllar per la protecció dels productes amb denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

    10. Impulsar les accions correctives o punitives derivades de les presumptes infraccions detectades en les accions de control.

    11. Qualsevol altra funció de naturalesa similar que els encomanin els òrgans de l'administració competent.

  2. Les funcions de la inspecció vitivinícola s'exerceixen sens perjudici de les competències que corresponen al departament competent en matèria de salut i a altres administracions.

Article 49 Mesures cautelars
  1. En l'exercici de la funció inspectora, es poden adoptar les mesures cautelars a què fa referència l'apartat 2, fent constar en l'acta tant l'objecte com els motius que n'aconsellin l'adopció. Aquestes mesures cautelars han d'ésser proporcionades amb la irregularitat detectada i s'han de mantenir durant el temps estrictament necessari per a la fer les diligències pertinents o, si la no conformitat és esmenable, durant el temps necessari per a eliminar el fet que va motivar l'actuació, la qual cosa ha d'ésser verificada pel personal que exerceix les funcions inspectores.

  2. Les mesures cautelars poden consistir en les actuacions següents:

    1. La immobilització dels productes vitivinícoles i de les matèries o els elements per a la producció i la comercialització vitivinícoles.

    2. El control previ dels productes que es vulguin comercialitzar.

    3. La paralització dels vehicles en què es transportin productes vitivinícoles o matèries i elements per a la producció i la comercialització vitivinícoles.

    4. La retirada del mercat de productes vitivinícoles o de matèries i elements per a la producció i la comercialització vitivinícoles.

    5. La suspensió temporal del funcionament d'una àrea, un element o una activitat de l'establiment inspeccionat.

    6. La suspensió provisional de la comercialització, la compra o l'adquisició de productes vitivinícoles o de matèries i elements per a la producció i la comercialització vitivinícoles.

  3. Les mesures cautelars adoptades pel personal que exerceix funcions inspectores no poden durar més de quinze dies i han d'ésser confirmades, modificades o aixecades per l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador. Aquestes mesures queden sense efecte si en el termini indicat no s'han fet les actuacions complementàries.

  4. Les despeses generades per l'adopció de les mesures cautelars són a càrrec de la persona responsable o titular dels drets sobre les mercaderies.

Article 50 Destinació dels productes sotmesos a immobilització cautelar
  1. Si l'òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador confirma la immobilització cautelar que estableix l'article 49, la persona responsable o titular dels drets sobre les mercaderies immobilitzades ha d'optar, segons el grau de factibilitat, per alguna o algunes de les operacions següents:

    1. Regularitzar i esmenar la no conformitat de les mercaderies, i adaptar a la normativa aplicable la designació en l'etiquetatge, els documents d'acompanyament o la presentació.

    2. Destinar les mercaderies a entitats sense ànim de lucre amb finalitat social o benèfica, o bé a sectors altres que l'alimentari.

    3. Reexpedir o retornar les mercaderies al lloc d'origen.

    4. Destruir les mercaderies.

  2. Les despeses generades per les operacions a què fa referència l'apartat 1 són a càrrec de la persona responsable de les mercaderies.

  3. Si la persona responsable o titular dels drets sobre les mercaderies no opta per una de les alternatives a què fa referència l'apartat 1, l'òrgan competent n'ha de decidir la destinació.

  4. L'òrgan competent, sens perjudici de la iniciació del procediment sancionador, si s'escau, pot ordenar l'aixecament de la mesura cautelar si, com a conseqüència del compromís de la persona responsable o titular dels drets sobre les mercaderies, es constata que les mercaderies immobilitzades han estat regularitzades o se'ls ha donat una de les destinacions que determina l'apartat 1.

Article 51 Multes coercitives

Si l'operador no acompleix les activitats ordenades per la inspecció o no aplica les mesures cautelars adoptades, se li poden imposar multes coercitives de fins a 6.000 euros amb una periodicitat de tres mesos, fins al compliment total de les obligacions imposades. Si es verifica que l'incompliment de la norma comporta un benefici econòmic major que l'import de la multa coercitiva, aquest es pot incrementar fins a l'import del benefici obtingut.

Títol VI. Del règim sancionador

Capítol I. Infraccions

Article 52 Disposicions generals
  1. Són infraccions administratives en matèria vitivinícola les accions o omissions tipificades per aquesta llei que es cometin a Catalunya.

  2. Les infraccions tipificades per aquesta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 53 Infraccions lleus
  1. Es consideren infraccions lleus:

    1. L'existència d'errors o inexactituds en llibres de registre, en declaracions relatives a raïm, most i vi o en documents d'acompanyament, i les contradiccions entre els uns i els altres, si la diferència entre l'import consignat i el real no supera el 15% d'aquest darrer.

    2. La presentació de declaracions relatives a raïm, most i vi fora del termini reglamentari i dins del termini d'un mes a comptar de la finalització del termini inicial.

    3. La manca d'inscripció de les parcel·les o explotacions d'autoconsum, empreses, mercaderies, productes i etiquetatge en els registres obligatoris que estableix la normativa aplicable i la manca de comunicació immediata de les variacions produïdes.

    4. El subministrament d'informació incorrecta en les sol·licituds o comunicacions relatives a la viticultura.

    5. La manca d'utilització d'una autorització de nova plantació durant el seu període de vigència.

    6. La manca de comunicació de qualsevol modificació en les dades administratives o agronòmiques al responsable del Registre vitivinícola de Catalunya.

    7. La plantació d'una vinya en una localització diferent de l'especificada en l'autorització, sense haver sol·licitat ni tenir autoritzada la modificació de la localització.

    8. L'incompliment de les obligacions i els compromisos que estableix la normativa en matèria de potencial vitícola que no estigui tipificat com a greu.

    9. La reposició de falles que incompleixi les condicions que estableix aquesta llei.

    10. El reg de la vinya sense autorització de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen.

    11. La manca de presentació de llibres de registre, sense causa justificada, quan siguin requerits per a llur control en actes d'inspecció, sempre que aquesta absència sigui esmenable.

    12. La manca d'actualització dels llibres de registre obligatoris si no ha transcorregut més d'un mes d'ençà de la data en què s'hauria d'haver practicat el primer assentament no reflectit.

    13. L'expedició de documents d'acompanyament invalidats per esmenes i l'ús de models de llibres de registre, documents o declaracions que no s'ajustin als models preceptius.

    14. La manca d'alguna de les indicacions obligatòries en l'etiquetatge o la presentació dels productes, llevat del que estableix l'article 54.1. q , o el fet d'expressar-la de manera diferent de la reglamentària.

    15. La manca d'algun requisit relatiu als dipòsits o envasos emprats en l'emmagatzematge o comercialització dels productes, inclosos els relatius a llur forma o a llur capacitat nominal, als precintes o dispositius de tancament, o a mencions determinades que hagin de figurar-hi o identificar-los.

    16. L'ús, en l'etiquetatge o la presentació, de mencions reservades per a determinats productes, d'indicacions facultatives o d'altres indicacions que només siguin permeses d'acord amb les condicions que hi concorrin o de les quals no es pugui establir la veracitat perquè es tracti de fets no verificables o perquè en manqui una prova adequada i suficient.

    17. L'aplicació, de manera diferent de la legalment establerta, de tractaments, pràctiques o processos autoritzats en l'elaboració o transformació dels productes que regula aquesta llei, sempre que no hi hagi risc per a la salut.

    18. La manca de presentació, en el moment de la inspecció, de certificats, de registres de comptabilitat o de la documentació comercial que empari la tinença dels productes, si es tracta de documents que s'han de custodiar al mateix establiment.

    19. El subministrament incomplet de la informació o la documentació necessària per a les funcions d'inspecció i control administratius.

    20. L'incompliment d'obligacions merament formals que imposin les disposicions generals vigents en la matèria regulada per aquesta llei.

  2. Per als operadors acollits a una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, a més de les que tipifica l'apartat 1, són infraccions lleus:

    1. Les inexactituds o omissions en les dades i els justificants previstos en els registres de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida si la diferència entre la quantitat inscrita i la real no supera el 5% de la darrera.

    2. La manca de comunicació de qualsevol variació que afecti les dades subministrades en el moment de la inscripció als registres de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, si no ha transcorregut més d'un mes des de la finalització del termini establert.

    3. Qualsevol altra infracció de les obligacions que estableix el plec de condicions o la normativa interna aprovada per l'òrgan de gestió.

Article 54 Infraccions greus
  1. Són infraccions greus:

    1. La manca dels llibres de registre preceptius, dels documents d'acompanyament o de les declaracions relatives a raïm, most i vi, o a llur gestió, en condicions no ajustades a la normativa vigent, que impedeixi o dificulti el coneixement de la procedència, la naturalesa, les característiques, el volum o la destinació dels productes vitivinícoles manipulats en una instal·lació, i també els errors, inexactituds o omissions que afectin les característiques dels productes o mercaderies consignats.

    2. Les inexactituds o els errors de les anotacions en els llibres de registre i de les dades consignades en els documents d'acompanyament, les declaracions o les comunicacions a l'Administració relatives a raïm, most i vi, si la diferència entre la quantitat consignada i la real supera el 15% d'aquesta darrera.

    3. L'incompliment del lliurament de productes i subproductes per a destil·lacions obligatòries d'una campanya en el període dels cinc anys anteriors a la inspecció.

    4. Les inexactituds o els errors de les anotacions en els registres comptables i de les dades consignades en els documents d'acompanyament, les declaracions o les comunicacions al Registre vitivinícola relatives a raïm, most i vi.

    5. L'aportació de dades falses en les sol·licituds relatives a la viticultura.

    6. La manca de presentació de declaracions relatives a raïm, most i vi, o la presentació passat un mes del finiment del termini reglamentari.

    7. La plantació de vinyes sense autorització en una superfície igual a l'arrencada que, d'acord amb la normativa vigent, pugui generar una autorització de replantació.

    8. La plantació d'una vinya en una localització diferent de l'especificada en l'autorització, si aquesta nova localització no s'hauria autoritzat en cas que el viticultor hagués sol·licitat la modificació de localització tal com estableix la normativa del potencial vitícola.

    9. La plantació o el manteniment d'una plantació amb varietats de raïm de vinificació o de portaempelts no classificats per l'autoritat competent, o la destinació a vinificació del raïm que produeixen aquestes vinyes, amb l'excepció de les plantacions experimentals.

    10. La destinació dels productes a usos no conformes a la normativa del potencial vitícola.

    11. L'incompliment dels compromisos adquirits amb relació als criteris de prioritat establerts en la concessió d'autoritzacions de nova plantació de vinya.

    12. La comercialització de raïm amb destinació a la producció de vins d'una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida si aquesta va presentar limitacions a noves plantacions o restriccions a replantacions de vinya durant la campanya en què es va autoritzar la plantació d'on prové el raïm, sempre que aquesta plantació estigués subjecta a les dites limitacions o restriccions.

    13. L'anotació en el Registre vitivinícola de Catalunya d'una pesada de raïm procedent d'una parcel·la vitícola si la procedència real del raïm és una altra parcel·la en la qual el lliurador de collita no consta com a tal en el Registre vitivinícola de Catalunya.

    14. L'anotació en el Registre vitivinícola de Catalunya d'una pesada de raïm amb un pes superior a la pesada que el lliurador de collita ha lliurat.

    15. La manca d'actualització dels llibres de registre, si ha transcorregut més d'un mes d'ençà de la data en què s'hauria hagut de fer el primer assentament.

    16. La utilització —en l'etiquetatge, els envasos, els embalatges, els catàlegs, les pàgines web, la presentació o la publicitat dels productes— de denominacions, indicacions, qualificacions, expressions, símbols, imatges o signes enganyosos o la naturalesa dels quals pugui induir a confusió o error les persones a qui s'adrecen pel que fa a la procedència, l'origen, la naturalesa, les característiques o les propietats dels productes, o pel que fa a la identitat i qualitat de les persones que han participat en la producció, l'elaboració, l'embotellament o la distribució, i també la utilització d'envasos que, pel fet d'estar reservats a vins determinats, pugui crear una opinió errònia respecte a l'origen del producte o no permeti de verificar-lo.

    17. La comercialització de productes en què es faci ús del nom o dels signes distintius d'un producte vínic protegit si no han superat el procés d'empara que estableix la normativa o en suplanten d'altres que ho han fet, o si han perdut la protecció i se'ls prohibeix la utilització de qualsevol menció reservada.

    18. L'omissió en l'etiqueta de la raó social responsable, la manca d'etiqueta o de retolació indeleble preceptiva, o la utilització d'envasos o embalatges que no compleixin els requisits que estableix la normativa aplicable.

    19. La manca d'alguna de les indicacions obligatòries, incloent-hi la del lot, a l'etiqueta o a la presentació dels productes, o l'expressió diferent de la que correspon d'acord amb la normativa corresponent.

    20. Les defraudacions en la naturalesa, la composició, la qualitat, el pes o el volum, o qualsevol discrepància entre les característiques reals dels productes de què es tracti i les ofertes pel productor, l'elaborador o l'envasador, i també qualsevol acte de naturalesa similar el resultat del qual sigui l'incompliment de les característiques dels productes que estableix la legislació.

    21. L'elaboració, la transformació o la comercialització de productes als quals, sense posar en risc la salut, s'hagin incorporat o sostret elements o substàncies no autoritzats expressament per la normativa corresponent o en els quals s'hagin emprat tractaments o pràctiques enològics no admesos o expressament prohibits.

    22. L'expedició, la comercialització o la circulació de vins emparats per les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides sense estar proveïts de les contraetiquetes, els precintes de control o qualsevol altre mitjà de control establert per la normativa o per un acord de l'òrgan de gestió de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, si s'escau.

    23. L'incompliment de les prohibicions expresses establertes per la normativa europea quant a la utilització, la fermentació alcohòlica, l'obtenció, la mescla, l'addició al vi o la transformació de determinats productes, i també la posada en circulació, l'oferta o el lliurament per al consum humà de productes que no tinguin permesos, llevat que l'operació corresponent sigui coberta per una excepció expressa.

    24. La tinença de maquinària, instal·lacions o productes no autoritzats per a l'elaboració o l'emmagatzematge de vi o most en locals de les indústries elaboradores o envasadores, si no comporten riscos per a la salut.

    25. La utilització indeguda, pel fet de no tenir reconegut el dret, d'indicacions, noms comercials, marques, símbols o emblemes que facin referència als noms protegits per algun dels sistemes de protecció de l'origen i la qualitat dels vins que estableix la normativa, o que tinguin similitud fonètica o puguin induir a confusió sobre la naturalesa, la qualitat o l'origen dels productes, encara que vagin acompanyats dels termes tipus , estil , gènere , imitació o succedani , o d'altres d'anàlegs.

    26. La utilització, si no s'hi té dret, de les mencions de característiques dels vins reservades a vins protegits per una denominació d'origen o una indicació geogràfica.

    a') L'oposició a la presa de mostres, la manca d'atenció dels requeriments de la inspecció, la desobediència reiterada a l'Administració, la dilació injustificada o la negativa a subministrar informació o documentació necessària per a les funcions d'inspecció i control administratiu, i també l'aportació de documentació o informació falsa.

    b') La manipulació o disposició de qualsevol forma de mercaderies intervingudes cautelarment o l'incompliment de les mesures cautelars adoptades per l'Administració, sense comptar amb l'autorització de l'òrgan competent, si no s'acredita que comporten un risc per a la salut, sempre que aquest fet no representi una violació dels precintes i que les mercaderies intervingudes no surtin del recinte.

    c') La comissió d'infraccions lleus si, en els tres anys anteriors, l'infractor ha estat sancionat, per mitjà d'una resolució administrativa ferma, per la comissió de dues infraccions lleus corresponents a una mateixa infracció de les tipificades per l'article 53.

  2. Per als operadors acollits a una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, a més de les que tipifica l'apartat 1, són infraccions greus:

    1. Les inexactituds o omissions en les dades i els comprovants que en cada cas calguin en els registres de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, si la diferència entre la quantitat consignada i la correcta supera el percentatge que estableix la normativa estatal o autonòmica, segons que correspongui, que en cap cas no pot ésser superior al 5% de la dita diferència.

    2. L'incompliment del plec de condicions sobre pràctiques de producció, elaboració, transformació, conservació, envelliment, transport, condicionament, etiquetatge, envasament i presentació.

    3. L'expedició, comercialització o circulació de vins emparats sense estar proveïts de les contraetiquetes, els precintes numerats o qualsevol altre mitjà de control que estableixi el plec de condicions.

    4. L'elaboració, l'envasament o l'etiquetatge de vins emparats en instal·lacions no inscrites en la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida.

    5. Qualsevol altra infracció del plec de condicions de la denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, o dels acords del seu òrgan de gestió en matèria de producció, elaboració o característiques dels vins emparats.

    6. L'ús, sense tenir-ne dret, dels noms protegits a què fa referència l'article 20.

    7. L'ús en l'elaboració de productes emparats per una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida de raïm procedent de parcel·les en què els rendiments han estat superiors als autoritzats.

    8. L'existència de raïm, most o vi en un celler inscrit sense la documentació preceptiva que n'empari l'origen com a producte per a la denominació d'origen protegida, o l'existència en un celler de documentació que acrediti unes existències de raïm, most o vi emparats sense l'existència d'aquests productes. Les existències de vi en celler han de coincidir amb les existències declarades documentalment, tot i que s'admet una tolerància del 2% en més o en menys, amb caràcter general, i de l'1% per a les denominacions d'origen protegides qualificades.

    9. L'actuació d'un operador que elabori, envasi, emmagatzemi, envelleixi o comercialitzi productes vitícoles fent ús del nom d'una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida sense estar inscrit en el registre o registres que li corresponguin.

Article 55 Infraccions molt greus
  1. Són infraccions molt greus:

    1. L'incompliment del lliurament de productes per a les destil·lacions obligatòries de dues o més campanyes en el període dels cinc anys anteriors a la inspecció.

    2. L'elaboració, transformació o comercialització dels productes regulats per aquesta llei per mitjà de tractaments, pràctiques o processos aplicats que comportin un risc per a la salut.

    3. La manca d'indicació en l'etiquetatge i presentació dels vins d'elements suficients per a diferenciar clarament llur qualificació i procedència, a fi d'evitar la confusió dels consumidors, derivada de la utilització d'una mateixa marca, nom comercial o raó social en la comercialització de vins corresponents a diferents nivells de protecció o procedents de diferents àmbits geogràfics.

    4. La falsificació de productes o la venda de productes falsificats.

    5. La tinença de maquinària, instal·lacions o productes no autoritzats per a l'elaboració o l'emmagatzematge de vi o most en locals de les indústries elaboradores o envasadores, si comporten riscos per a la salut.

    6. La negativa absoluta i tota altra obstrucció de l'actuació dels serveis d'inspecció o dels òrgans de control i qualificació, i l'aportació de documentació amb informació falsa.

    7. La manipulació, el trasllat o la disposició, sense autorització, de mercaderies intervingudes cautelarment, si es violen els precintes o si les mercaderies surten de les instal·lacions en què es van intervenir.

    8. Les coaccions, amenaces, injúries, represàlies, agressions i altres formes de pressió al personal al servei de les administracions públiques que tingui atribuïdes funcions d'inspecció o de control administratiu.

    9. La comissió d'infraccions greus si, en els dos anys anteriors, l'infractor ha estat sancionat per mitjà d'una resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció greu tipificada per l'article 54.1.

  2. Per als operadors acollits a una denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida, a més de les que tipifica l'apartat 1, són infraccions molt greus:

    1. L'ús, si no s'hi té dret, d'indicacions, noms comercials, marques, símbols o emblemes que facin referència als noms emparats per una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, o que, per llur similitud fonètica o gràfica amb els noms protegits o amb els signes o emblemes que els siguin característics, puguin induir a confusió sobre la naturalesa, la qualitat o l'origen dels productes, encara que vagin precedits pels termes tipus , estil , gènere , imitació o succedani , o per altres d'anàlegs.

    2. L'ús dels noms protegits a què fa referència l'article 20 en productes als quals s'hagi negat expressament.

    3. La tinença, negociació o utilització indegudes dels documents, etiquetes, contraetiquetes, precintes i altres elements d'identificació propis dels vins emparats per una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, i també la falsificació d'aquests, sempre que això no sigui constitutiu de delicte o falta.

Article 56 Infraccions i sancions de les entitats de control i certificació
  1. Les entitats de control i certificació incorren en una infracció lleu en els casos següents:

    1. Si no comuniquen en els terminis que estableix l'article 45.2 tota la informació relativa a llurs actuacions, l'organització i els operadors subjectes a llur control que resulti necessària per a supervisar-les.

    2. Si es produeix un retard injustificat, inferior a un mes, en la realització de les comprovacions sol·licitades per l'autoritat competent.

    3. Si s'emeten informes amb relació a llurs actuacions o assajos el contingut dels quals no estigui basat en observacions directes i circumstanciades, recollides per escrit i subscrites per una persona identificada.

    4. Si s'aparten injustificadament del que estableixen llurs procediments d'actuació.

  2. Les entitats de control i certificació incorren en una infracció greu en els casos següents:

    1. Si han estat sancionades amb anterioritat per una infracció lleu, per mitjà d'una resolució administrativa ferma, per tercera vegada en un mateix període de divuit mesos.

    2. Si es produeix un retard injustificat, igual o superior a un mes, en la realització de les comprovacions sol·licitades per l'autoritat competent.

    3. Si s'emeten informes o resultats d'assajos, inspeccions o proves el contingut dels quals no es correspon amb la realitat o que són incomplets, per una constatació insuficient dels fets o per una aplicació deficient de les normes tècniques.

  3. Les entitats de control i certificació incorren en una infracció molt greu en els casos següents:

    1. Si incompleixen les condicions essencials tingudes en compte en concedir-los l'autorització corresponent. S'entén per condicions essencials de l'autorització les relacionades amb la competència tècnica de l'entitat, la independència, la imparcialitat, l'objectivitat i la confidencialitat.

    2. Si són sancionades, per mitjà d'una resolució administrativa ferma, amb la suspensió per segona vegada en un mateix període de tres anys.

    3. Si s'emeten informes o resultats d'assajos, inspeccions o proves el contingut dels quals no es correspon amb la realitat o que són incomplets, per una insuficient constatació dels fets o per una aplicació deficient de les normes tècniques, si en resulta un dany molt greu o en deriva un perill molt greu o imminent per a les persones, la flora, la fauna o el medi ambient.

  4. Les infraccions lleus que tipifica aquest article se sancionen amb una amonestació.

  5. Les infraccions greus que tipifica aquest article se sancionen amb una suspensió de l'autorització per un període no superior a sis mesos.

  6. Les infraccions molt greus que tipifica aquest article se sancionen amb la revocació de l'autorització.

  7. La incoació i la instrucció dels procediments sancionadors relatius a les entitats de certificació i control corresponen a l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

Article 57 Concurrència d'infraccions

Si concorren dues infraccions o més imputables a una mateixa persona i alguna d'aquestes infraccions és el mitjà necessari per a cometre l'altra o una de les altres, s'ha d'imposar a aquesta persona, com a sanció conjunta, la que correspongui a la infracció més greu.

Article 58 Responsabilitat de les infraccions
  1. Són responsables de les infraccions comeses pel que fa als productes envasats i amb el dispositiu de tancament íntegre:

    1. La firma o la raó social que figura a l'etiqueta o en els documents d'acompanyament. Si hi figura més d'una firma, nominativament o per qualsevol indicació que en permeti la identificació certa, aquestes firmes han de respondre solidàriament de les infraccions. Així mateix, són responsables solidaris de les infraccions els fabricants, els elaboradors o els envasadors que no figurin a l'etiqueta si se'n prova la connivència o si han participat en la comissió de la infracció. En el supòsit que s'hagin falsificat l'etiqueta o els documents d'acompanyament, la responsabilitat correspon a qui hagi fet la falsificació o comercialitzi els productes amb coneixement de la falsificació.

    2. Les persones que comercialitzin productes no conformes a la normativa, si de l'etiquetatge o els documents d'acompanyament se'n dedueix directament la infracció.

    3. Els comercialitzadors del producte, si el producte envasat no duu les dades necessàries per a identificar els responsables, llevat que se'n pugui identificar els envasadors, sens perjudici de la responsabilitat que correspongui als tenidors.

  2. Són responsables de les infraccions en productes a doll, productes envasats sense etiqueta o productes amb etiqueta en què no figuri cap firma o raó social els envasadors o els comerciants que tinguin el producte o que el comercialitzin, llevat que es pugui identificar de manera certa la responsabilitat d'un tenidor anterior, sens perjudici de la responsabilitat que correspongui a l'actual.

  3. Els titulars de les explotacions i, subsidiàriament, el propietari d'aquestes són responsables de les infraccions relatives a plantacions, a replantacions, a reposicions de falles o a reg. Els lliuradors de collita i els titulars dels cellers són els responsables de les inexactituds o els errors de les anotacions, declaracions o comunicacions al Registre vitivinícola de Catalunya relatives a raïm.

  4. Són responsables subsidiàriament de les infraccions comeses per les persones jurídiques, inclosos els òrgans de gestió dels vins protegits amb una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida i els organismes o òrgans d'inspecció o control, els administradors o titulars d'aquests òrgans i organismes que no facin els actes de llur incumbència necessaris per al compliment de les obligacions infringides, que consentin l'incompliment per part de qui d'ells depengui o que adoptin acords que facin possibles les dites infraccions.

  5. Els tècnics responsables de l'elaboració, l'envasament o el control intern són responsables subsidiàriament de les infraccions directament relacionades amb llur activitat professional.

  6. Els transportistes que portin mercaderies sense la documentació adequada són considerats responsables si se'n prova la connivència amb els responsables.

  7. Si en la comissió d'una mateixa infracció hi ha participat més d'una persona, física o jurídica, la responsabilitat és solidària.

  8. La responsabilitat administrativa per les infraccions que tipifica aquesta llei és compatible amb l'exigència a l'infractor de la reposició de la situació alterada al seu estat originari i amb la indemnització per danys i perjudicis, i és independent de la responsabilitat civil, penal o d'un altre ordre que, si escau, es pugui exigir d'acord amb l'ordenament jurídic.

    Capítol II. Sancions i competència sancionadora

Article 59 Sancions
  1. Les infraccions lleus se sancionen amb l'aplicació d'un advertiment o una sanció pecuniària d'entre 100 i 2.000 euros. Aquest import es pot excedir fins a cobrir el valor de les mercaderies, els productes o les superfícies objecte de la infracció. En matèria de viticultura, el valor dels productes es calcula de la manera que determina l'apartat 2.

  2. Les infraccions greus se sancionen amb l'aplicació d'una sanció pecuniària d'entre 2.001 i 30.000 euros. Aquest import es pot excedir fins a arribar al 5% del volum de vendes del producte objecte d'infracció, corresponent a l'exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador. En el cas d'infraccions greus en matèria específica de viticultura, l'import de la sanció va del valor de la producció afectada al quíntuple d'aquest valor. La producció afectada es calcula multiplicant la producció anual mitjana per hectàrea en el quinquenni precedent a la zona o província on sigui la superfície afectada pel preu mitjà ponderat en el mateix període i a la mateixa zona i província.

  3. Les infraccions molt greus se sancionen amb l'aplicació d'una sanció pecuniària d'entre 30.001 i 300.000 euros. Aquest import es pot excedir fins a arribar al 10% del volum de vendes del producte objecte d'infracció, corresponent a l'exercici econòmic immediatament anterior al de la iniciació del procediment sancionador.

  4. Les sancions establertes per aquesta llei són compatibles amb la pèrdua o la retirada de drets econòmics que regula la normativa de la Unió Europea, de l'Estat o de la Generalitat.

  5. En els supòsits d'infraccions molt greus es pot imposar com a sanció accessòria el tancament temporal de l'empresa sancionada per un període màxim de cinc anys.

  6. La infracció tipificada per l'article 54.1. i se sanciona amb la multa que estableix l'apartat 2 del present article i amb la sanció accessòria consistent en l'arrencada de la vinya. Les despeses que en derivin han d'anar a càrrec de la persona o persones sancionades.

  7. Si les infraccions greus són comeses per operadors acollits a un nivell de protecció i afecten aquest nivell de protecció, es pot imposar com a sanció accessòria la pèrdua temporal de l'ús del nom protegit per un període màxim de tres anys. Si es tracta d'infraccions molt greus, es pot imposar com a sanció accessòria la pèrdua temporal per un període de cinc anys o la pèrdua definitiva d'aquest ús.

Article 60 Gradació de les sancions
  1. Per a determinar la sanció que correspon d'aplicar, dins el tram assenyalat per a cada infracció, s'han de tenir en compte els criteris següents:

    1. L'existència d'intencionalitat o negligència.

    2. La reiteració, entesa com la concurrència de més d'una irregularitat o infracció que se sancionin en un mateix procediment.

    3. La naturalesa dels perjudicis causats.

    4. La reincidència. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per reincidència la comissió, en un període de tres anys, de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, si s'han declarat per resolució ferma.

    5. El volum de vendes o de producció i la posició de l'empresa infractora en el sector vitivinícola.

    6. El reconeixement i l'esmena de les infraccions abans que es resolgui el procediment sancionador corresponent.

    7. La quantitat i el valor del vi i el most que han estat objecte de la infracció.

    8. Les hectàrees de vinya i el valor del raïm que han estat objecte de la infracció.

    9. El temps transcorregut d'ençà que s'ha comès la infracció.

  2. L'import de la sanció es pot minorar motivadament si els fets constitutius de la infracció sancionada ocasionen, al mateix temps, la pèrdua o retirada de beneficis europeus en proporció a la pèrdua o retirada efectiva d'aquests beneficis. Així mateix, es pot minorar motivadament la sanció, atenent les circumstàncies específiques del cas, si resulta excessivament onerosa.

  3. Si en la instrucció del corresponent procediment sancionador es determina l'import del benefici il·lícit obtingut per la comissió de les infraccions sancionades, la sanció imposada no pot ésser en cap cas inferior a l'import del benefici.

Article 61 Competència i procediment sancionador
  1. Són competents per a acordar la incoació de procediments sancionadors i, si escau, mesures cautelars el director dels serveis territorials del departament competent en matèria d'agricultura si es tracta d'infraccions en matèria vitícola i el director general competent en matèria de qualitat agroalimentària si es tracta d'infraccions en matèria vinícola.

  2. Són òrgans competents per a resoldre el procediment sancionador:

  1. Per infraccions lleus, en matèria vinícola, el director general competent en matèria de qualitat agroalimentària, i en matèria vitícola, el director dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura.

  2. Per infraccions greus, en matèria vinícola, el director general competent en matèria de qualitat agroalimentària, i en matèria vitícola, el director dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d'agricultura.

  3. Per les infraccions lleus i greus comeses per les entitats de certificació i control, el director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi.

  4. Per infraccions molt greus, en matèria vinícola, el conseller competent en matèria d'agricultura, i en matèria vitícola, el director general competent en matèria d'agricultura.

Article 62 Prescripció i caducitat
  1. Les infraccions i sancions molt greus que estableix aquesta llei prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys, i les lleus, al cap d'un any.

  2. El termini per a resoldre un procediment sancionador i notificar-ne la resolució és de deu mesos a comptar de la incoació de l'expedient.

Article 63 Advertiments

Si, com a conseqüència d'una inspecció, es comprova l'existència d'irregularitats, l'òrgan competent per a incoar el procediment sancionador pot advertir l'empresa operadora o l'entitat de certificació i control per tal que corregeixi els defectes detectats, sempre que no hagi estat advertida en el darrer any per un fet igual o similar i que la infracció sigui tipificada com a lleu.

Títol VII. De l'Institut Català de la Vinya i el Vi

Capítol I. Naturalesa i funcions

Article 64 Naturalesa de l'Institut Català de la Vinya i el Vi
  1. L'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) es configura com un organisme autònom, de caràcter administratiu, amb autonomia econòmica i financera, personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar per al compliment de les funcions que estableixen aquesta llei i les altres que li siguin aplicables.

  2. L'Institut Català de la Vinya i el Vi se sotmet, pel que fa al règim jurídic, a les disposicions d'aquesta llei i dels reglaments que la despleguen, al seu estatut jurídic i a les altres disposicions que li siguin aplicables.

  3. L'Institut Català de la Vinya i el Vi s'adscriu al departament competent en matèria d'agricultura.

Article 65 Funcions de l'Institut Català de la Vinya i el Vi

Són funcions de l'Institut Català de la Vinya i el Vi:

  1. Dur a terme les actuacions que, en matèria vitivinícola, determini el departament competent en matèria d'agricultura i qualitat agroalimentària.

  2. Exercir les competències en matèria de viticultura i enologia que expressament li siguin atribuïdes.

  3. Exercir la competència del control i la supervisió de les entitats certificadores.

  4. Col·laborar amb els sectors econòmics i socials i amb els consumidors en les matèries relacionades amb la vinya i el vi.

  5. Fer, com a organisme especialitzat del departament competent en matèria de viticultura, en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, i en matèria de recerca, experimentació, difusió i anàlisi per a l'orientació i la millora productiva, actuacions de sostenibilitat mediambiental de la producció vínica, de coneixement dels mercats vinícoles i de millorament dels procediments d'aplicació de la normativa que afecta els sectors vitivinícola i de la qualitat en matèria de viticultura i d'enologia.

  6. Exercir la tutela dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

  7. Col·laborar amb els agents del sector vitivinícola en el coneixement de l'estructura econòmica, els mercats vitivinícoles i la cadena de valor d'aquest sector.

  8. Fer actuacions com a organisme especialitzat del departament competent en matèria d'agricultura, quant al control de qualitat fisicoquímic i sensorial, per mitjà dels laboratoris i el Panel de Tast Oficial de Vins de Catalunya, i fer les analítiques oficials per a les quals estigui autoritzat.

  9. Exercir les competències respecte a la vigilància, el control i les certificacions de les denominacions d'origen protegides vitivinícoles, en els termes que estableix aquesta llei.

  10. Vetllar per la traçabilitat dels productes vitivinícoles.

  11. Informar sobre el reconeixement, la suspensió o la revocació dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

  12. Emetre un informe preceptiu i tramitar l'expedient corresponent pel que fa als plecs de condicions de les denominacions d'origen protegides i pel que fa als reglaments de les denominacions d'origen protegides i a llurs modificacions.

  13. Impulsar la promoció dels vins de qualitat emparats per una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, tant en el mercat interior com en els mercats internacionals.

  14. Impartir cursos als consumidors sobre el coneixement i el bon ús dels productes vínics, i també fomentar i organitzar cursos d'especialització i de reciclatge de tècnics i professionals en matèria de viticultura i d'enologia, i col·laborar amb universitats, associacions, col·legis professionals i centres de recerca.

  15. Actuar com a òrgan de coordinació i assessorament de les denominacions d'origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides vitivinícoles.

  16. Promoure el paper de les dones i la igualtat de gènere establint estratègies de foment de les iniciatives de les dones, la formació i l'assessorament específics en matèria vitivinícola, en connexió amb la gestió econòmica de les explotacions agràries.

  17. Establir acords amb les universitats i altres centres de formació per a impulsar programes específics de formació per als diferents agents de la cadena alimentària del sector vitivinícola, i també establir acords i mesures de suport a la modernització de productors i empreses del sector per a millorar-ne la viabilitat.

  18. Establir mecanismes permanents i protocols de treball i coordinació amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, les universitats i els centres de recerca per a millorar la innovació amb nous productes i varietats de màxima qualitat, i també per a trobar varietats i conreus més sostenibles que contribueixin a mitigar el canvi climàtic.

  19. Crear mecanismes per a millorar la transparència en el preu de venda del raïm per part dels productors, amb l'objectiu d'evitar la venda per sota del preu de cost; potenciar mecanismes de coordinació i mediació entre tots els agents de la cadena alimentària per a evitar-hi situacions d'abús, i establir una coordinació constant amb altres departaments i administracions públiques que tinguin competències en l'àmbit agrari, de consum, de salut o de competència amb l'objectiu d'evitar la fallida dels productors de raïm.

  20. Elaborar un pressupost anual per a la promoció i el foment de la cultura del vi.

  21. Impulsar, de manera coordinada amb el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, la producció de vi ecològic, de qualitat i proximitat, acompanyant i assessorant els productors sobre les varietats, el procediment d'elaboració i la comercialització del vi més idonis, i sobre les altres qüestions pertinents.

  22. Les altres que li encomani el departament competent en matèria d'agricultura i qualitat agroalimentària.

Capítol II. Estructura orgànica bàsica

Article 66 Òrgans de govern de l'Institut Català de la Vinya i el Vi

Són òrgans de govern de l'Institut Català de la Vinya i el Vi:

  1. El president.

  2. El Consell Rector.

  3. El director.

Article 67 El president
  1. El president de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és el conseller competent en matèria d'agricultura.

  2. Corresponen al president de l'Institut Català de la Vinya i el Vi les funcions següents:

  1. Definir la política general de l'Institut.

  2. Exercir la representació i la direcció superiors de l'Institut.

  3. Impulsar i supervisar les activitats de l'Institut.

  4. Presidir el Consell Rector i el Consell Assessor, convocar-ne les reunions, dirigir-ne les sessions i vetllar pel compliment dels acords que adoptin aquests òrgans.

  5. Aprovar l'avantprojecte del pressupost de l'Institut.

  6. Les que li atribueixen les disposicions legals i les que no estan assignades als altres òrgans.

Article 68 Consell Rector
  1. El Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és format pels membres següents:

    1. El president, que és el conseller competent en matèria d'agricultura.

    2. El secretari general del departament competent en matèria d'agricultura.

    3. El director general competent en matèria de qualitat agroalimentària.

    4. El director general competent en matèria d'agricultura.

    5. El director de l'Institut.

    6. Un secretari, amb veu i sense vot, que és nomenat pel president i que ha d'ésser un funcionari adscrit a l'Institut. Li corresponen les funcions que estableix la normativa vigent en matèria d'òrgans col·legiats.

  2. El Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi es reuneix en sessió ordinària almenys dues vegades l'any, i en sessió extraordinària, sempre que ho decideixi la presidència o ho sol·licitin almenys dos dels seus membres.

  3. El Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, a proposta del director, pot acordar la creació de les comissions assessores que consideri adequades per al compliment de les funcions que aquesta llei atribueix a l'Institut.

Article 69 Funcions del Consell Rector
  1. Correspon al Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi establir-ne els criteris generals d'actuació i avaluar periòdicament els resultats obtinguts.

  2. En el marc de la funció general que estableix l'apartat 1, corresponen al Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi les funcions específiques següents:

    1. Aprovar la proposta d'avantprojecte de pressupost.

    2. Aprovar la memòria anual.

    3. Aprovar els reglaments interns d'organització i funcionament del Consell Rector i del Consell Assessor.

    4. Emetre un informe sobre els projectes de normes legals o reglamentàries que afectin el sector vitivinícola.

    5. Aprovar la proposta de taxes i preus públics i, si escau, de les exempcions i els ajuts.

    6. Les altres que el president o el director li atribueixin.

  3. El Consell Rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi es regeix per les disposicions sobre el funcionament dels òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

Article 70 El director
  1. El director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és nomenat pel Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'agricultura.

  2. Són funcions del director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi:

  1. Elaborar l'avantprojecte de pressupost de l'Institut i executar-lo.

  2. Dirigir els serveis i la direcció de recursos humans de l'Institut i executar els acords del Consell Rector.

  3. Aprovar els expedients de contractació de l'Institut.

  4. Representar ordinàriament l'Institut.

  5. Ordenar les despeses, de conformitat amb la normativa pressupostària.

  6. Dirigir les activitats ordinàries de l'Institut.

  7. Emetre un informe sobre el reconeixement, la modificació, la suspensió o la revocació dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

  8. Qualsevol altra funció que li atribueixi el president o que no estigui reservada al president.

Article 71 Consell Assessor
  1. El Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és l'òrgan col·legiat que té com a finalitat promoure la participació del sector vitivinícola i dels departaments de la Generalitat que puguin contribuir als objectius de l'Institut.

  2. La composició del Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi i el nomenament dels membres s'han d'establir per reglament. En tot cas, s'ha de garantir que en siguin membres els presidents dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides. El conseller competent en matèria d'agricultura n'ha d'exercir la presidència. En la composició del Consell Assessor s'ha de procurar que la representació d'homes i dones sigui equilibrada.

  3. Les funcions del Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi són:

    1. Emetre un informe sobre els projectes formulats per al desplegament legislatiu i reglamentari de la normativa vitivinícola.

    2. Conèixer els plans d'actuació de l'Institut i, si escau, formular-hi observacions i suggeriments.

    3. Conèixer l'evolució i les perspectives del sector vitivinícola, els plans de modernització i l'orientació productiva, ésser-ne informat i, si escau, emetre informes sobre aquestes qüestions.

    4. Assessorar l'Institut amb relació a les seves activitats i funcions, i amb relació a les matèries i els estudis que li siguin encomanats.

  4. El Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi s'ha de reunir en sessió ordinària una vegada l'any, com a mínim, i en sessió extraordinària tantes vegades com calgui. Les reunions són convocades pel president, que en fixa l'ordre del dia.

  5. Les sessions ordinàries del Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi s'han de convocar amb una antelació mínima de vint dies naturals, i les sessions extraordinàries, de set dies naturals.

  6. El quòrum per a la constitució del Consell Assessor de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és de la meitat més un dels membres. El president té vot diriment en cas d'empat. Els acords s'adopten per majoria dels membres assistents.

Article 72 Règim econòmic i de contractació
  1. L'Institut Català de la Vinya i el Vi, per al compliment de les seves finalitats, té els béns i els recursos econòmics següents:

    1. Els imports consignats anualment en els pressupostos de la Generalitat.

    2. Les subvencions i les altres aportacions públiques o privades.

    3. El producte de les taxes, els preus públics i els altres ingressos que meriti per la seva activitat.

    4. Els béns i els drets que constitueixin el seu patrimoni, i llurs productes i rendes.

    5. Les contraprestacions derivades dels convenis.

    6. Els ingressos procedents de les operacions de crèdit necessàries per al compliment de les seves finalitats.

    7. El producte de l'execució dels documents de garantia que imposi en l'exercici de les seves competències.

    8. Qualsevol altre recurs econòmic que li sigui atribuït legalment.

  2. El règim jurídic de contractació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és el que estableix la legislació sobre contractes del sector públic.

  3. L'òrgan de contractació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és la direcció.

  4. El règim patrimonial de l'Institut Català de la Vinya i el Vi és el que estableix la normativa sobre el patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Article 73 Recursos administratius
  1. Correspon al president de l'Institut Català de la Vinya i el Vi la competència per a resoldre els recursos d'alçada contra els actes del director.

  2. Els actes dictats pel president de l'Institut Català de la Vinya i el Vi exhaureixen la via administrativa.

  3. Correspon al director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi la resolució dels recursos d'alçada contra els actes administratius dictats pels presidents de les comissions rectores dels òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides.

Títol VIII. Del foment

Article 74 Foment de la cultura del vi

L'Institut Català de la Vinya i el Vi, conjuntament amb els departaments i organismes de la Generalitat, en col·laboració amb els ens locals i els agents socials i econòmics, ha d'impulsar campanyes de promoció, difusió i informació sobre el valor del sector de la vinya i el vi i la protecció de les vinyes. Aquestes campanyes han de garantir els aspectes següents:

  1. La informació als consumidors sobre els productes vínics i el consum responsable.

  2. L'educació i la formació dels consumidors.

  3. El foment de la vinya, afavorint el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.

  4. El patrimoni cultural que ha significat al llarg de la història el conreu de la vinya i l'elaboració del vi, i el foment de l'enoturisme.

  5. L'impuls de vins elaborats a Catalunya, tant al mercat interior com a la resta de la Unió Europea i a altres països, especialment dels vins amb denominació d'origen protegida o indicació geogràfica protegida embotellats a la zona d'origen.

  6. La potenciació de l'enoturisme com a factor de creació d'ocupació i de posada en valor de la cultura del vi. Per a això, s'ha de crear una taula de treball amb els diferents agents de la cadena alimentària del vi i les entitats turístiques que es consideri pertinent.

Article 75 Formació i foment de la transferència tecnològica
  1. L'Institut Català de la Vinya i el Vi, en col·laboració amb altres entitats i institucions, els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides o indicacions geogràfiques protegides i de les organitzacions professionals i sectorials, pot fer actuacions de millorament de la formació dels vinicultors i viticultors pel que fa a:

    1. La implantació i les aplicacions de les noves tecnologies.

    2. La fertilització i la protecció fitosanitària que garanteixin l'obtenció d'una producció de qualitat.

    3. El coneixement de l'elecció del moment òptim de verema, de la cura del raïm durant el transport al celler i dels altres factors que repercuteixen positivament en la qualitat dels vins.

    4. L'adopció de mesures i comportaments que contribueixin a mitigar els efectes del canvi climàtic.

  2. L'Institut Català de la Vinya i el Vi, en col·laboració amb el departament competent en matèria de formació professional per a l'ocupació o d'universitats, pot impulsar accions de formació adreçades a la qualificació professional dels vinicultors i viticultors.

    Disposicions addicionals

    Primera. Col·laboració interadministrativa

    Els organismes i departaments de la Generalitat que tinguin competències en matèria d'agricultura i qualitat agroalimentària, de consum i salut, de cooperativisme, de medi ambient, de cultura i de turisme han d'establir protocols de coordinació amb els objectius de garantir el desplegament correcte d'aquesta llei, d'incrementar l'efectivitat dels controls exigits per la legislació i d'avançar cap a la simplificació administrativa.

    Segona. Vi ecològic

    El vi ecològic se sotmet a les normes generals aplicables a tot tipus de vins i a les que l'afectin pel fet d'emparar-se en una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, si s'escau, sens perjudici de les especificitats que estableix la normativa de la producció agrària ecològica.

    Tercera. Vins de producció integrada i biodinàmica

    Els vins de producció integrada i biodinàmica se sotmeten a les normes generals aplicables a tot tipus de vins i a les que els afectin pel fet d'emparar-se en una denominació d'origen protegida o una indicació geogràfica protegida, si s'escau, sens perjudici de les especificitats que estableix la normativa que els és pròpia.

    Quarta. Òrgans de gestió supraautonòmica

    L'Administració de la Generalitat ha de participar, de la manera que determini la norma específica corresponent, en els òrgans de gestió de les denominacions d'origen protegides víniques l'àmbit geogràfic de les quals superi els límits de Catalunya. Aquesta participació ha de garantir suficientment la competència de la Generalitat en matèria de denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat que estableix l'article 128 de l'Estatut d'autonomia.

    Cinquena. Millorament de l'etiquetatge i l'envàs

    L'Institut Català de la Vinya i el Vi ha de promoure mesures concretes per a facilitar el coneixement de la informació inclosa en l'etiquetatge i l'envàs, amb l'objectiu de donar més i millor informació al consumidor i evitar pràctiques fraudulentes. Aquestes mesures han d'ajudar a millorar la comercialització i la imatge del producte.

    Sisena. Relacions amb altres productors

    Els departaments competents han d'establir protocols i mecanismes de coordinació i comunicació amb altres zones productores de vi de l'Estat per tal de no impulsar mesures i normes contradictòries que perjudiquin el sector del vi de diferents territoris.

    Setena. Millorament de les exportacions

    Els departaments competents han d'establir protocols i procediments de col·laboració i coordinació entre els agents del sector del vi i els departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i d'Empresa i Coneixement i llurs entitats pròpies de promoció internacional, per a ajudar a incrementar les exportacions als països potencialment consumidors.

    Vuitena. Programes de conreu de la vinya i d'elaboració del vi a les zones de muntanya

    Els departaments competents han de desplegar programes específics de conreu de la vinya i d'elaboració del vi a les zones de muntanya. Aquests programes han de garantir un pressupost, l'acompanyament dels productors i una proposta de varietats idònies per al territori i el seu clima, i també l'impuls de finques experimentals de conreus de la vinya en aquestes zones de muntanya.

    Novena. Viabilitat i sostenibilitat del sector

    Els diversos organismes i departaments de la Generalitat competents han d'adoptar mesures de suport per a garantir la viabilitat i sostenibilitat del sector, sobretot pel que fa al millorament de les infraestructures de reg, als camins i a les tecnologies de la informació i la comunicació.

    Desena. Protecció de les zones periurbanes

    Els diversos organismes i departaments de la Generalitat competents han de crear un programa de protecció especial de les zones productores de vi periurbanes per tal d'evitar la pressió urbanística i protegir-ne la continuïtat.

    Onzena. Potenciació del tap de suro

    L'Institut Català de la Vinya i el Vi, d'acord amb les denominacions d'origen, ha de potenciar el tap de suro per a l'envasament del vi com a element de qualitat i innovació en el sector vitivinícola.

    Disposició transitòria. Procediments anteriors

    Els procediments incoats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei se segueixen tramitant d'acord amb el que estableix la normativa anterior.

    Disposició derogatòria

  3. Es deroga la Llei 15/2002, del 27 de juny, d'ordenació vitivinícola.

  4. Es deroga el Decret 474/2004, del 28 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 15/2002, del 27 de juny, d'ordenació vitivinícola, llevat dels articles 3 a 14, 23 a 27, 34 a 56 i 67 a 73.

    Disposicions finals

    Primera. Desplegament reglamentari

    S'autoritza el Govern per a dictar les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del conseller del departament competent en matèria vitivinícola.

    Segona. Actualitzacions, imports, sancions i penalitzacions

    Es faculta el Govern per a actualitzar, per mitjà d'un decret, l'import de les sancions i penalitzacions que estableix aquesta llei.

    Tercera. Estructura orgànica de l'Institut Català de la Vinya i el Vi

    El Govern ha de regular l'estructura orgànica de l'Institut Català de la Vinya i el Vi per mitjà d'un decret.

    Quarta. Supletorietat

    En tot allò que no estigui regulat per aquesta llei, s'aplica supletòriament la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

    Cinquena. Entrada en vigor

    Aquesta llei entra en vigor al cap de dos mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Palau de la Generalitat, 5 de març de 2020

    Joaquim Torra i Pla

    President de la Generalitat de Catalunya

    Teresa Jordà i Roura

    Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR