LLEI 5/2001, de 2 de maig, de fundacions.

Objecte

1. Aquesta Llei regula les fundacions privades que exerceixen les funcions principalment a Catalunya.

2. Les fundacions privades són entitats sense afany de lucre, constituïdes per la manifestació de voluntat de les persones físiques o jurídiques que en són les fundadores, mitjançant l’afecció d’uns béns o d’uns drets de realització a finalitats d’interès general.

Capacitat per a constituir

1. Poden constituir fundacions privades les persones físiques i les persones jurídiques, públiques o privades.

2. Respecte a les persones físiques, la constitució d’una fundació entre vius requereix plena capacitat d’obrar, i la constitució d’una fundació per causa de mort requereix capacitat de testar. En ambdós casos, es requereix la capacitat per a disposar gratuïtament dels béns i els drets que integren la dotació.

3. Respecte a les persones jurídiques, es requereix que les normes per les quals es regeixen no ho prohibeixin i que l’acord sigui adoptat per l’òrgan de govern amb facultat suficient o el que sigui competent segons la normativa aplicable. En l’acord ha de constar la finalitat d’interès general perseguida.

Forma de la constitució

1. Les fundacions que es constitueixen per actes entre vius han de fer-ho en escriptura pública.

2. La voluntat fundacional manifestada en disposicions d’última voluntat ha d’ésser executada per les persones designades pels fundadors, les quals han de completar-la, si escau, amb els requisits que s’exigeixen per a la carta fundacional, atorgar-la i demanar-ne la inscripció en el Registre de Fundacions. Si no ho fessin, per qualsevol causa, l’omissió ha d’ésser suplerta pel Protectorat.

3. Les fundacions privades poden ésser constituïdes per una durada indefinida o temporal. En aquest darrer cas, la durada de la fundació ha d’ésser suficient per a dur a terme la finalitat fundacional.

Finalitats

Les finalitats fundacionals han d’ésser lícites, d’interès general i les seves activitats han de beneficiar col·lectius genèrics de persones.

Dotació

La dotació inicial de la fundació ha de consistir en una aportació de diners o bé de béns o drets valorables econòmicament, suficients per a dur a terme les activitats fundacionals, lliures de càrregues que impedeixin o limitin d’una manera significativa la seva utilitat per a la fundació.

Personalitat jurídica

1. Les fundacions privades constituïdes d’acord amb aquesta Llei són persones jurídiques amb plena capacitat jurídica per a complir les seves finalitats, amb les limitacions que els imposin la mateixa Llei o els seus estatuts.

2. Les fundacions assoleixen la personalitat jurídica amb la inscripció de la carta fundacional en el Registre de Fundacions.

3. Cap altra entitat que no s’ajusti al que estableix aquesta Llei no pot utilitzar el nom de fundació privada.

Capítol II

Constitució

Carta fundacional

1. En el document de constitució d’una fundació o carta fundacional s’hi ha de fer constar:

   a) Les circumstàncies de les persones fundadores i, si es tracta de fundacions ordenades per causa de mort, a més, les de les persones que executen la voluntat del causant.

   b) L’expressió de la voluntat de constituir una fundació privada.

   c) Els estatuts de l’entitat ajustats al que estableix l’article 11 d’aquesta Llei.

   d) La descripció de la dotació inicial d’acord amb la naturalesa dels béns, la seva pertinença i la seva valoració, si no és en diners.

   e) La designació de les persones que han de constituir el primer patronat i, si escau, la reserva del dret i la manera de designar i renovar els membres del patronat i els càrrecs d’aquest òrgan.

2. L’atorgament de la carta fundacional és un acte irrevocable.

Aportació de la dotació

1. La dotació inicial es pot aportar íntegrament en ocasió de l’atorgament de la carta fundacional o d’una manera successiva. En qualsevol cas, la dotació inicial ha d’ésser suficient per a dur a terme les activitats fundacionals.

2. La dotació pot ésser incrementada posteriorment tant per aportacions fetes pel fundador o pels fundadors com per altres persones físiques o jurídiques públiques o privades.

3. La mateixa fundació pot qualificar determinats béns com a dotacionals. Aquest increment de la dotació s’ha de notificar al Protectorat en el moment de la presentació de comptes.

Formalització de l’aportació

1. Si l’aportació és en diners, en la carta fundacional, el notari ha de donar fe del resguard d’ingrés o de la certificació del dipòsit de l’aportació fet en una entitat de crèdit a nom de la fundació i protocol·litzar-lo. Si el dipòsit encara no s’ha efectuat, cal fer-ho abans de la inscripció al Registre de Fundacions.

2. Si l’aportació és en béns o drets, s’ha de formalitzar simultàniament a l’atorgament de la carta fundacional.

Finançament de les activitats

1. El finançament de les activitats fundacionals s’ha de projectar amb mitjans que siguin suficients, tant si es tracta dels rendiments de béns o drets, com d’una activitat lícita, o de donacions o subvencions.

2. Amb la finalitat esmentada per l’apartat 1, com a requisit previ per a la inscripció en el Registre de Fundacions, s’ha de presentar al Protectorat, amb la carta fundacional, la previsió d’ingressos i despeses del primer any d’activitat de la fundació i una previsió de les activitats que es duran a terme en el mateix període.

Estatuts

1. Els estatuts de la fundació han d’incloure, almenys, les circumstàncies següents:

   a) La denominació, que ha de contenir els mots "fundació privada".

   b) La durada de la fundació, en el cas que no tingui una durada indefinida, i la data d’inici de l’activitat de la fundació si no fos la data d’atorgament de la carta fundacional.

   c) Les finalitats de la fundació.

   d) El domicili de la fundació a Catalunya.

   e) Les regles bàsiques per a l’aplicació dels recursos a les finalitats fundacionals i per a la determinació dels beneficiaris.

   f) La regulació del patronat, amb la indicació del nombre de membres i de la manera de designar-los i renovar-los; el termini del mandat, si escau; els càrrecs del patronat; el règim de convocatòria de les reunions del patronat, i la manera de deliberar i de prendre acords, i també la forma com s’han d’aprovar les actes dels òrgans de govern.

   g) La regulació, si escau, dels altres òrgans de la fundació i les funcions o les facultats que han d’assumir.

   h) La previsió de la destinació dels béns i els drets sobrants, en cas d’extinció de la fundació, d’acord amb el que disposa l’article 46.

2. Si els estatuts inclouen estipulacions que contradiuen aquesta Llei, se’n declara la nul·litat en la resolució d’inscripció si no afecten la validesa de la constitució de la fundació i, si l’afecten, són causa de denegació de la inscripció.

Procés d’inscripció

1. Un cop atorgada la carta fundacional, mentre la fundació no és inscrita en el Registre de Fundacions, els patrons, si ja han acceptat el càrrec o, altrament, la persona o persones fundadores o, si es tracta d’una fundació ordenada en acte per causa de mort, la persona o persones que hagin d’executar la voluntat de la causant, han de dur a terme totes les actuacions que calgui perquè es produeixi la inscripció, per a la conservació dels béns i els drets que integren la dotació inicial i per evitar qualsevol perjudici a l’activitat futura de la fundació.

2. Els actes referits per l’apartat 1 resten assumits per la fundació, tan bon punt és inscrita, pel sol fet de la inscripció.

Obligacions contretes abans de la inscripció

1. Mentre no es produeixi la inscripció, els crèdits nascuts de les obligacions contretes per raó dels actes referits per l’article 12.1 s’han de fer efectius primerament sobre els béns destinats a integrar el patrimoni fundacional. Si aquests béns són insuficients, els fundadors o les persones que han actuat en nom de la fundació n’han de respondre solidàriament.

2. Les fundacions creades per disposicions d’última voluntat, mentre no adquireixin personalitat jurídica, han d’ésser objecte d’una administració especial per la persona nomenada a aquest efecte, i, quan no n’hi hagi cap de nomenada, per l’hereu o el marmessor.

Modificació d’estatuts

1. Els estatuts de la fundació es poden modificar per acord del patronat, sempre que convingui a l’interès de la fundació i es tingui en compte la voluntat de la persona fundadora. La modificació dels estatuts s’ha de formalitzar per mitjà d’una escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

2. La modificació dels estatuts requereix l’aprovació del Protectorat, que l’ha de negar si ha estat prohibida pel fundador o fundadors. També la pot denegar si s’aparta de la voluntat fundacional en el que afecta el nom, els fins, l’aplicació dels recursos, la destinació dels béns sobrants o la composició del patronat, o per raons de legalitat, mitjançant una resolució motivada.

3. Si les circumstàncies que van motivar la constitució de la fundació haguessin canviat fins al punt que aquesta no pugui dur a terme les activitats fundacionals establertes pels estatuts, el patronat ha de modificar-los i, en cas de no fer-ho, el Protectorat, a instància de qui hi tingui interès legítim o d’ofici, en pot ordenar la modificació procedent, sens perjudici d’adoptar les altres mesures que siguin pertinents.

Capítol III

Govern de la fundació

Secció primera

El patronat

Funcions i règim

1. El patronat és l’òrgan de govern i representació de la fundació. Pot dur a terme tota classe d’actes i negocis jurídics, i pot actuar en l’àmbit jurisdiccional, només amb les limitacions que resultin de la Llei i dels estatuts.

2. Al patronat li correspon vetllar perquè s’acompleixi la finalitat fundacional, la realitat de la dotació i la destinació a favor dels beneficiaris dels fruits, les rendes i els béns de què disposi la fundació.

Composició

1. El patronat és un òrgan col·legiat que ha d’ésser integrat, com a mínim, per tres persones físiques o jurídiques.

2. Les persones físiques poden ésser designades directament o per raó d’un càrrec o d’una altra circumstància. Quan la qualitat de patró és atribuïda a la persona titular d’un càrrec, pot actuar en nom seu la persona que reglamentàriament el substitueix o aquella que el titular ha designat per escrit. Fora d’aquest cas, els patrons persones físiques no poden delegar la representació.

3. Les persones jurídiques han d’ésser representades en el patronat, d’una manera estable, per la persona que en tingui la representació, d’acord amb les normes que la regulin, o per una persona física designada amb aquesta finalitat per l’òrgan competent. Si la persona física designada ho és per raó d’un càrrec, és aplicable el que estableix l’apartat 2, pel que fa a la possibilitat de substitució.

4. Malgrat el que estableix l’article 11.f), quant a la designació i la renovació dels membres del patronat, el fundador o els fundadors es poden reservar en la carta fundacional el dret i la manera de procedir a la designació, el cessament i la renovació dels membres i els càrrecs del patronat, per un temps o mentre visqui la persona física, o mentre no es produeixi l’extinció de la persona jurídica.

5. Si manquen tots els membres del patronat perquè han cessat, han renunciat, han mort, estan impossibilitats o per qualsevol altra causa, el Protectorat, quan en tingui coneixement, ha de designar nous patrons o bé instar la dissolució de la fundació. Si els membres subsistents són menys de tres, el o els subsistents, en trenta dies, han de restablir el nombre mínim de patrons o, en els deu dies següents a l’acabament del termini, comunicar-ho al Protectorat, el qual pot donar un nou termini al patronat amb aquesta finalitat o completar el patronat o bé instar la dissolució de la fundació.

6. El nomenament de patrons s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions. En el cas de persones jurídiques també s’ha d’inscriure el nom de la persona que en té la representació.

Càrrecs

1. El patronat ha de tenir, com a mínim, un president o presidenta i un secretari o secretària, designats en la carta fundacional o de la manera establerta pels estatuts. Si hi manca aquesta previsió han d’ésser elegits pel mateix patronat.

2. La condició de membre del patronat és preceptiva per al president o presidenta, que en té la representació, però no per al secretari o secretària. Si el secretari o secretària no té aquesta condició, pot intervenir amb veu però sense vot en les reunions del patronat.

Secció segona

Els patrons

Requisits

Les persones físiques que siguin membres del patronat, en nom propi o per raó d’un càrrec, com també les que hi participen com a substitutes o com a representants d’una persona jurídica, han de gaudir de plena capacitat d’obrar.

Acceptació i durada del nomenament

1. Els patrons entren en funcions un cop han acceptat d’una manera expressa el nomenament. Aquesta acceptació es pot fer constar:

   a) En la carta fundacional o en una altra escriptura pública.

   b) En un document privat, amb la signatura de la persona física que accepta el càrrec legitimada per notari.

   c) En una certificació del secretari o secretària, amb signatura legitimada, en què es faci constar l’acceptació expressa de la persona nomenada i el termini del mandat, si escau, si el càrrec ha estat acceptat en la reunió del patronat en què ha estat nomenada.

   d) Per compareixença del secretari o secretària o de la persona física que accepta el càrrec davant el Protectorat.

2. La durada del mandat de patró pot ésser temporal, indefinida o vitalícia, com també la dels càrrecs a què fa referència l’article 17, tret que el fundador o fundadors ho hagin prohibit.

3. Les persones jurídiques han d’acceptar formar part del patronat per acord de l’òrgan de govern amb facultat suficient.

Obligacions

Els patrons estan obligats a:

a) Fer que es compleixin els fins de la fundació, d’acord amb el que disposin els estatuts.

b) Conservar els béns i els drets que integren el patrimoni de la fundació i mantenir-ne plenament la productivitat, segons els criteris financers i d’acord amb les circumstàncies econòmiques.

c) Servir el càrrec amb la diligència d’un administrador lleial.

Responsabilitat

1. Els patrons són responsables, davant la fundació, dels danys i perjudicis que causin per actes contraris a la llei o els estatuts, per actes amb culpa o negligència i per actes que comportin un incompliment de llurs obligacions.

2. Són exempts de responsabilitat els patrons que s’han oposat expressament a un acord i els que no han assistit a la reunió en la qual s’ha pres l’acord i que, en el termini de deu dies de la recepció de l’acta, manifestin el seu desacord al president o presidenta.

3. L’acció de responsabilitat pot ésser exercida davant els tribunals ordinaris per la fundació, per qualsevol membre del patronat, pel Protectorat o per les persones que hi estan legitimades d’acord amb les lleis.

Delegació de facultats

1. El patronat, si els estatuts no ho prohibeixen, pot delegar en un patró o més d’un les facultats que té atribuïdes o bé una part d’aquestes, sense que la delegació l’eximeixi de la responsabilitat. Si delega en més d’un patró, ha d’establir si l’actuació ha d’ésser col·legiada o no.

2. El patronat també pot nomenar apoderats generals i especials amb funcions i responsabilitats mancomunades o solidàries, sense que aquestes persones en siguin membres.

3. Malgrat el que disposen els punts 1 i 2, mai no es pot delegar ni apoderar la facultat d’acordar els actes següents:

   a) La modificació dels estatuts.

   b) La fusió, l’escissió o la dissolució de la fundació.

   c) La formulació del pressupost.

   d) L’aprovació dels documents que han de contenir els comptes anuals.

   e) Les decisions sobre els actes d’adjudicació, d’alienació, de gravamen i, en general, de disposició sobre béns immobles, establiments o béns mobles que, en conjunt o individualment, comportin més d’una desena part de l’actiu de la fundació, llevat que es tracti de venda de títols de valors amb cotització oficial i el preu sigui almenys el de la cotització. Tanmateix es poden fer apoderaments per a l’atorgament de l’acte corresponent en les condicions aprovades pel patronat.

   f) Els actes de constitució d’una altra persona jurídica, l’augment o la disminució de la dotació, i també els de fusió, d’escissió, de cessió global de tots o de part dels actius i els passius, o els de dissolució de societats o altres persones jurídiques.

   g) Els actes per als quals cal l’autorització del Protectorat o els que se li hagin de notificar preceptivament.

4. Les delegacions, els apoderaments generals i les renovacions s’han d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Retribució

1. Els membres del patronat no són retribuïts pel mer exercici del seu càrrec, sens perjudici del seu dret a ésser rescabalats de les despeses que els representi l’acompliment de la seva funció.

2. En qualsevol cas, els membres del patronat que acompleixen tasques de direcció, de gerència o d’administració poden ésser retribuïts per l’exercici d’aquestes activitats en el marc d’una relació contractual, incloses les de caràcter laboral.

Cessament

1. El cessament dels membres del patronat es produeix per:

   a) Mort o declaració de defunció, si es tracta de persones físiques, o per extinció, si es tracta de persones jurídiques.

   b) Incapacitat i inhabilitació.

   c) Cessament de la persona física en el càrrec per raó del qual formava part del patronat.

   d) Sentència judicial ferma que declari que no s’ha exercit el càrrec amb la diligència deguda o que s’ha incorregut en causa de responsabilitat.

   e) Transcurs del termini del mandat, si s’escau, llevat que hi hagi renovació.

   f) Renúncia notificada al patronat.

   g) Qualsevol altra causa establerta per la Llei o pels estatuts.

2. La renúncia del càrrec de membre del patronat ha de constar en qualsevol de les formes establertes per a l’acceptació del càrrec, però només produeix efectes davant tercers quan s’inscriu en el Registre de Fundacions.

3. El cessament i els nomenaments de substitució s’han d’inscriure en el Registre de Fundacions.

   Secció tercera

   Accions i procediment

Impugnació d’acords

Qualsevol membre del patronat pot impugnar judicialment els acords i els actes dels òrgans de la fundació que siguin contraris a la llei, la carta fundacional o els estatuts, o puguin ocasionar un perjudici greu a la fundació. L’acció d’impugnació caduca al cap d’un any, comptador a partir de la data en què s’hagi adoptat l’acord o dut a terme l’acte.

Intervenció

1. El Protectorat, d’ofici o a partir d’una denúncia d’un patró o més d’un, o de les persones destinatàries de l’activitat feta en compliment dels fins fundacionals, pot sol·licitar al jutge que ordeni la intervenció temporal de la fundació, quan hi adverteixi:

   a) Una gestió greument irregular.

   b) Una gestió que posi en perill la continuïtat de la fundació.

   c) Una divergència greu entre les activitats que duu a terme i els fins fundacionals.

2. El Protectorat, abans de sol·licitar la intervenció temporal a què fa referència l’apartat 1, ha de requerir que el patronat adopti les mesures que el mateix Protectorat considera convenients, i ha d’establir el termini per a dur-les a terme, a fi d’aconseguir la correcció de la situació.

3. Si el jutge autoritza la intervenció temporal d’una fundació, el Protectorat assumeix les funcions legals i estatutàries del patronat.

   Capítol IV

   Règim econòmic

   Secció primera

   Règim comptable i presentació de comptes

Comptabilitat i llibres

1. Les fundacions han de portar la comptabilitat d’acord amb la naturalesa de les activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions i l’elaboració dels comptes anuals, i s’ha d’ajustar als principis i a les normes de la comptabilitat que hi siguin aplicables.

2. Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el llibre d’inventari i de comptes anuals i el llibre d’actes.

3. El llibre d’inventari i de comptes anuals de la fundació s’ha d’obrir amb l’inventari inicial extret de la carta fundacional, i s’hi ha de transcriure anualment l’inventari de tancament de l’exercici i els comptes anuals.

4. El llibre d’actes ha d’aplegar les actes de les reunions del patronat i dels altres òrgans de govern, autenticades en la forma que estableixin els estatuts o, si no ho fan, amb la signatura del secretari o secretària o el vistiplau del president o presidenta.

Legalització de llibres

1. Els llibres que obligatòriament porten les fundacions han d’ésser legalitzats pel Protectorat o pels organismes públics que ho tinguin atribuït normativament.

2. Els llibres es poden legalitzar abans d’ésser utilitzats o bé després d’haver-hi fet els assentaments i les anotacions per procediments informàtics o altres procediments pertinents. En aquest cas, s’han de legalitzar dins el termini de presentació dels comptes de l’any corresponent.

Els comptes anuals

1. Anualment, i en relació amb el tancament de l’exercici, d’acord amb el que estableixen els estatuts i si no hi ha cap previsió, tancat en data 31 de desembre de l’any anterior, el patronat, d’una manera simultània i que reflecteixi la imatge fidel del patrimoni de la fundació, ha de formular l’inventari i els comptes anuals.

2. Els comptes han d’ésser integrats per:

a) El balanç de situació, en la data de tancament de l’exercici, que ha d’especificar amb claredat els béns o els elements que s’integren en la dotació o són finançats amb aquesta dotació.

b) El compte de resultats.

c) La memòria, que ha d’incloure almenys:

Primer. El detall dels recursos procedents d’altres exercicis pendents de destinar, si escau.

Segon. Els indicadors del compliment de les finalitats fundacionals.

Tercer. El detall de les societats participades majoritàriament, amb indicació del percentatge de participació.

Aprovació dels comptes

Els documents esmentats per l’article 29.2 han d’ésser aprovats pel patronat dins els sis mesos següents a la data del tancament de l’exercici i signats pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta.

Presentació i manifestació de comptes

1. La presentació dels comptes al Protectorat s’ha de fer en el termini de trenta dies a comptar de l’aprovació, mitjançant els impresos que, amb aquesta finalitat, el conseller o consellera del departament que exerceix les funcions del Protectorat aprovi per ordre.

2. El Protectorat ha de demanar a l’autoritat judicial que ordeni la intervenció temporal de la fundació que no presenti els comptes durant dos anys consecutius. Mentre l’autoritat judicial no dicti cap resolució respecte a aquest fet, el Protectorat no ha d’inscriure cap document relatiu a la fundació que se li presenti, llevat del cessament de patrons, la revocació de delegacions de facultats, la revocació o la renúncia de poders, l’extinció de la fundació, els nomenaments de liquidadors i els assentaments ordenats per l’autoritat judicial. El primer any sense complir l’obligació de presentar els comptes comporta que el Protectorat en requereixi el compliment. En qualsevol cas, per a obtenir subvencions o ajuts de l’Administració de la Generalitat s’ha d’haver fet la presentació de comptes.

3. La documentació a què es refereix l’article 29 només pot ésser comunicada o manifestada pel Protectorat a qui acrediti un interès directe i personal per accedir-hi; no cal aquesta acreditació per a la documentació que, en tractament global i sense dades identificatives, es demani a efectes estadístics.

Auditoria de comptes

1. Els comptes anuals s’han de sotmetre a una auditoria externa si, en la data del tancament de l’exercici, durant dos anys consecutius, hi concorren almenys dues de les circumstàncies següents:

   a) Que el total de l’actiu de la fundació superi els tres milions i mig d’euros.

   b) Que l’import del volum anual d’ingressos ordinaris superi els dos milions d’euros.

   c) Que el nombre mitjà de treballadors durant l’exercici sigui superior a cinquanta.

2. En l’informe d’auditoria s’han de fer constar les infraccions de les normes legals o estatutàries que s’observin en l’anàlisi de la comptabilitat i la verificació de la concordança de l’informe de compliment de les normes legals i estatutàries amb els comptes anuals.

3. L’informe de l’auditoria de comptes s’ha de presentar al Protectorat en el termini de seixanta dies a comptar de l’emissió i, en tot cas, abans dels set mesos posteriors al darrer dia de l’exercici econòmic a què fa referència l’informe.

   Secció segona

   Aplicació dels ingressos

Aplicació obligatòria

1. Les fundacions han de destinar almenys el setanta per cent de les rendes i els altres ingressos nets anuals que obtenen al compliment dels fins fundacionals, i la resta s’ha de destinar o bé al compliment diferit de les finalitats o bé a incrementar-ne la dotació. El patronat ha d’aprovar l’aplicació dels ingressos.

2. Els donatius o altres recursos que s’obtenen per a incrementar la dotació i els resultats extraordinaris obtinguts per alienacions de béns o drets de la dotació que mantenen aquest caràcter de dotació no entren en el càlcul del percentatge establert per l’apartat 1.

3. L’aplicació d’almenys el setanta per cent dels ingressos s’ha de fer efectiva en el termini de tres exercicis, a comptar de l’inici del següent al de l’acreditació comptable, a excepció dels supòsits per què el Protectorat hagi autoritzat un termini diferent.

Despeses d’administració

1. Tenen la consideració de despeses d’administració de la fundació les derivades directament del funcionament del patronat i dels altres òrgans de la fundació, especialment la retribució i les despeses per les quals els patrons o els integrants d’aquests òrgans tenen dret a ésser rescabalats.

2. Amb caràcter general, les despeses d’administració no poden ésser superiors al deu per cent dels ingressos meritats durant l’exercici. No obstant això, si l’aplicació d’aquesta regla impedeix la gestió adequada de la fundació, el patronat pot, si ho justifica en cada exercici, incrementar-ne el límit fins al vint per cent. En tots els casos, aquestes despeses han de tenir una proporció raonable amb les activitats que duu a terme la fundació.

Secció tercera

Activitats econòmiques

Participació en societats

1. Les fundacions només poden constituir societats o participar en el capital de societats que limitin la responsabilitat dels socis. La participació de les fundacions en la gestió de societats ha d’ésser compatible amb les finalitats fundacionals.

2. S’exceptua de la regla general establerta per l’apartat 1 el cas en què les participacions s’adquireixin per herència, llegat o donació i que, d’acord amb els estatuts socials, sobre la base d’aquestes participacions, es pugui prendre l’acord de transformar la societat en una altra que limiti aquella responsabilitat, i així s’acordi immediatament en el moment de l’adquisició o bé s’alienin immediatament les participacions o s’aportin a una societat que limiti la responsabilitat dels socis.

Gestió directa

Les fundacions poden dur a terme directament explotacions econòmiques, d’acord amb el que disposa la legalitat vigent, en els casos següents:

a) Si l’exercici de l’activitat constitueix per ell mateix el compliment del fi fundacional o d’una part d’aquest fi.

b) Si es tracta d’una activitat accessòria, complementària o subordinada respecte al fi fundacional o a una part d’aquest fi.

Remuneració d’activitats

Les fundacions poden percebre, per raó del servei que presten, una remuneració per llurs activitats que no desvirtuï l’interès general de la finalitat de la fundació ni el caràcter no lucratiu de l’entitat.

Actes de liberalitat

1. Les herències acceptades per una fundació ho són sempre a benefici d’inventari.

2. Els llegats, les herències i les donacions no oneroses a favor d’una fundació no es poden renunciar sense l’autorització prèvia del Protectorat.

Limitacions de les facultats del patronat

1. Els béns de les fundacions només poden ésser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors o els constituents del fons, si en l’escriptura de constitució han condicionat les alienacions. En aquest cas, s’han de respectar les mateixes condicions per a poder constituir gravàmens o càrregues sobre els béns de la fundació.

2. El producte de l’operació a què fa referència l’apartat 1 s’ha de reinvertir en l’adquisició d’altres béns o drets, que resten subrogats en el lloc dels alienats o en millores de béns de la fundació.

3. El Protectorat pot eximir de l’obligació de reinvertir el preu de l’alienació després de l’operació a què fa referència l’apartat 1 i abans de la presentació dels comptes.

4. El Protectorat ha d’autoritzar, prèviament, l’adquisició onerosa per una fundació d’accions o participacions que li confereixin una posició majoritària en societats no personalistes.

Capítol V

Fons especials

Constitució

1. Les fundacions poden convenir amb altres persones, físiques o jurídiques, l’aportació que aquestes facin de béns i drets al seu patrimoni, i constituir-hi un fons especial destinat a l’acompliment de determinades finalitats, sempre que aquestes coincideixin amb els fins fundacionals.

2. La constitució dels fons a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en escriptura pública.

3. Els fons també es poden constituir per acte de disposició per causa de mort i, en aquest cas, requereixen l’acceptació de la fundació.

Contingut de l’acta de constitució

1. Sens perjudici dels altres pactes lícits que convinguin els aportants i la fundació, en l’escriptura de constitució del fons especial s’ha de fer constar:

   a) La denominació del fons, si escau.

   b) Els fins per als quals es constitueix el fons.

   c) Els béns i els drets destinats a finançar el fons i la forma com es fa o es farà l’aportació.

   d) La durada del fons o si aquesta és indefinida.

   e) Les causes especials d’extinció i la destinació del romanent sigui quin sigui el cas en què es produeix l’extinció.

2. Als fons regulats per aquest capítol, hi són aplicables les disposicions d’aquesta Llei per a les dotacions de les fundacions.

Extinció voluntària

A part de les causes convingudes d’extinció, el fons especial s’extingeix a voluntat de la fundació o del constituent, llevat que s’hagi convingut un termini especial de durada. Respecte a la destinació del patrimoni del fons, se li ha d’aplicar el que estableix l’article 46.

Capítol VI

Fusió, escissió, extinció i liquidació

Fusió

1. La fusió de dues fundacions o més només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador i es pot dur a terme tant per mitjà de l’absorció per una d’elles de l’altra o les altres, com per la integració en una fundació de nova creació, i ha de respondre a la conveniència de complir millor els fins fundacionals.

2. La fusió s’ha d’adoptar per acord motivat del patronat de totes les fundacions interessades i requereix l’aprovació del Protectorat.

3. El Protectorat pot instar l’autoritat judicial del domicili de qualsevol de les fundacions afectades que resolgui la fusió de les que no poden complir llurs finalitats o que es troben en greus dificultats per a fer-ho per elles mateixes, quan:

   a) No ho hagi prohibit el fundador.

   b) Llurs finalitats fundacionals siguin anàlogues.

   c) S’hi oposi el patronat de totes o d’alguna de les fundacions.

4. La fusió s’ha de formalitzar en escriptura pública, excepte en el cas de resolució judicial, i, en qualsevol cas, s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Escissió

1. L’escissió d’una fundació per mitjà de la segregació d’una part o de diverses parts del seu patrimoni, que passa a sengles fundacions de nova creació, només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador i ha de respondre a la conveniència de complir millor les seves finalitats fundacionals.

2. L’escissió s’ha d’adoptar per acord motivat del patronat i requereix l’aprovació del Protectorat.

3. L’escissió s’ha de formalitzar en escriptura pública i s’ha d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Causes d’extinció

1. La fundació s’extingeix per:

   a) L’expiració del termini pel qual va ésser constituïda.

   b) L’acompliment íntegre de les finalitats fundacionals.

   c) La impossibilitat d’acomplir les finalitats fundacionals, quan no sigui possible la modificació dels estatuts.

   d) L’absorció o la integració que resulti d’un procés de fusió amb una fundació o més d’una.

   e) Les causes establertes en la carta fundacional o els estatuts.

   f) L’extinció dictada en resolució judicial ferma.

2. En els supòsits de l’apartat 1.b), c), d) i e), l’extinció requereix l’acord motivat del patronat, ratificat pel Protectorat.

3. Els acords i les resolucions judicials determinants de l’extinció s’han d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Destinació del patrimoni

1. L’extinció de la fundació determina la cessió global de tots els actius i els passius, la qual s’ha de dur a terme pel patronat i per les persones liquidadores que aquest nomeni o, si escau, pel Protectorat. Aquesta cessió global, un cop determinats l’actiu i el passiu, i amb l’autorització prèvia del Protectorat, es destina a:

   a) Una fundació, una entitat pública o una altra entitat sense finalitat de lucre amb uns fins similars als de la fundació, designada pels estatuts o per la carta fundacional i, si no s’ha fet, amb preferència per les del seu mateix domicili o, si no n’hi ha, per les de la comarca amb finalitats anàlogues.

   b) Altres entitats que autoritzi el Protectorat, si hi manquen les entitats a què fa referència la lletra a.

2. Si no es pot fer una cessió global, cal procedir a la liquidació dels actius i els passius, i, a l’haver que en resulta, s’hi dóna l’aplicació establerta per l’apartat 1.

   Capítol VII

   El Protectorat

Funció bàsica

1. El Protectorat de la Generalitat, que té cura de l’exercici correcte del dret de fundació, és exercit pel departament que té adscrita aquesta competència.

2. El Protectorat ha de vetllar perquè se satisfacin l’interès general propi de les fundacions i el compliment de les finalitats fundacionals i, per tant, perquè es respectin la voluntat de les persones fundadores i les disposicions legals i estatutàries.

Funcions específiques

Són funcions específiques del Protectorat les següents:

a) Resoldre les sol·licituds d’inscripció de les fundacions.

b) Portar el Registre de Fundacions.

c) Assessorar les fundacions per al compliment de les finalitats fundacionals i els òrgans de govern de les fundacions sobre el que han de fer per acomplir les seves obligacions.

d) Vetllar pel compliment dels fins fundacionals, tenint en compte la consecució del fi d’interès general.

e) Verificar, mitjançant la presentació dels comptes, el compliment dels estatuts i de les obligacions d’aquesta Llei.

f) Tramitar els expedients per a la modificació dels estatuts i per a la fusió, l’escissió, la liquidació o l’extinció de fundacions. Tramitar i resoldre els altres expedients d’autorització o d’aprovació establerts per aquesta Llei.

g) Les altres funcions que resulten de la Llei.

El Registre de Fundacions

En el Registre de Fundacions s’ha de deixar constància dels actes i els documents següents:

a) La carta fundacional.

b) Els estatuts i els acords de modificació.

c) El nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors.

d) Les delegacions de facultats i els apoderaments generals.

e) La constitució, la modificació i l’extinció de fons especials.

f) La fusió i l’escissió de fundacions.

g) La pròrroga de fundacions constituïdes per un termini determinat.

h) L’extinció i la liquidació.

i) La delegació de les fundacions sotmeses a una altra legislació que actuen a Catalunya.

Publicitat

El Registre de Fundacions és públic. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat també es pot fer efectiva mitjançant una nota informativa o una còpia dels assentaments.

Autoritzacions

El Protectorat ha de resoldre les sol·licituds d’autorització establertes per la Llei en el termini de tres mesos. Un cop transcorregut aquest termini, i si no hi ha resolució expressa, s’entén que l’autorització és concedida.

Resolucions del Protectorat

La resolució de les sol·licituds d’inscripció, de fusió, d’escissió i d’extinció i la suspensió de patrons són competència del conseller o consellera del departament que la té adscrita, i aquests actes exhaureixen la via administrativa. La resolució de la resta de sol·licituds és competència de l’òrgan que la té atribuïda per reglament.

Altres fundacions

Les fundacions sotmeses a lleis de fundacions altres que aquesta, incloses les que d’acord amb la legislació estatal tenen la consideració d’estrangeres, que amb caràcter regular exerceixen activitats a Catalunya, han d’establir-hi una delegació i l’han d’inscriure en el Registre de Fundacions.

Disposició addicional primera

Sens perjudici dels incentius fiscals establerts per la normativa estatal a la participació privada en activitats d’interès general, la Generalitat, en l’exercici de les seves competències en matèria tributària, ha d’establir incentius fiscals per a les fundacions mitjançant una norma amb rang de llei.

Disposició addicional segona

S’ha d’establir per reglament el sistema perquè les fundacions puguin presentar els actes inscriptibles en el Registre de Fundacions i els comptes anuals mitjançant procediments telemàtics i, de la mateixa manera, puguin legalitzar els llibres.

Disposició transitòria primera

A les sol·licituds d’inscripció iniciades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els és aplicable la normativa anterior.

Disposició transitòria segona

La presentació dels comptes corresponent a l’exercici amb data de tancament posterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha de formular, aprovar i presentar d’acord amb el que s’hi disposa.

Disposició transitòria tercera

1. Les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’adaptar-hi els estatuts, si escau, en el termini de cinc anys.

2. El Protectorat ha de vetllar pel manteniment de les limitacions sobre la disposició del patrimoni de la fundació establertes per la legislació anterior i que es tenen per implícites en la voluntat de la persona fundadora.

Disposició derogatòria

Resten derogades la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades, i les disposicions de caràcter normatiu del mateix rang o de rang inferior en tot el que contradiguin el que disposa aquesta Llei o s’hi oposin.

Disposició final primera

Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller o consellera del departament competent per raó de la matèria perquè, en l’àmbit de les competències respectives, dictin les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei, especialment pel que fa a l’organització i el funcionament del Registre de Fundacions i l’elaboració d’un pla de comptabilitat de les fundacions privades.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor dos mesos després d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 2 de maig de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Josep-D. Guàrdia i Canela

Conseller de Justícia

(01.117.048)