LLEI 3/1992, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1993.

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Exposició de motius

Els pressupostos de la Generalitat per al 1993 concreten la política econòmica del Govern en el context del programa de convergència fiscal per a la Unió Econòmica i Monetària Europea, en què participen totes les administracions públiques.

En consonància amb l'esmentat programa, el 1993 es presenta la necessitat de finançament de la Generalitat i dels seus organismes autònoms administratius, per la qual cosa l'endeutament net que s'inclou en els pressupostos per al 1993 és inferior al del 1992, i, per tant, l'estalvi per operacions corrents té una major participació en el finançament de les operacions de capital.

L'objectiu que es planteja en els pressupostos per al 1993 és d'augmentar la competitivitat de l'economia catalana. Per això la política de despeses presta una especial atenció a l'ensenyament, manté l'esforç inversor en infrastructures i equipaments, fomenta les actuacions adreçades als sectors productius de l'economia i a la millora del medi ambient.

En coherència amb el plantejament exposat, aquesta Llei inclou les normes pressupostàries a aplicar en la gestió dels ingressos i les despeses públics durant el 1993, entre les quals destaquen les relatives a la gestió i el control de les subvencions. Aquestes normes, conjuntament amb les disposicions incloses en lleis pressupostàries anteriors amb vigència indefinida, i amb les normes generals sobre la matèria, constitueixen el marc de referència legal a què s'ha d'ajustar l'execució del pressupost.

La Llei s'articula en cinc capítols. El capítol I inclou les normes aplicables als crèdits i a llurs modificacions, referides tant a l'aprovació dels estats d'ingressos i de despeses com a les modificacions que aquests últims poden experimentar al llarg de l'exercici. El capítol II recull les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, que determinen els procediments d'execució de matèries específiques, i també determinats aspectes de la gestió contractual o la concessió de subvencions. En el capítol III, "Despeses de personal", es regulen les retribucions del personal al servei de l'Administració. En el capítol IV, "Operacions financeres", es concreten les operacions d'endeutament i de concessió de garanties previstes per al 1993. Finalment, el capítol V, "Actuacions tributàries", inclou normes relatives a la gestió tributària i a l'actualització de les tarifes de les taxes. Les disposicions addicionals d'aquesta Llei afecten la gestió pressupostària dels òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat, del Parlament, del Consell Consultiu i de la Sindicatura de Comptes. D'altra banda, s'inclouen disposicions que adeqüen el marc normatiu del sector públic a la política econòmica.

Capítol I Els crèdits i llurs modificacions

Article 1

Els crèdits inicials i llur finançament

-1 S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1993, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

  1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

  2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

  3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

  4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

  5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya.

    -2 En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.448.684.609.306 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 1.448.684.609.306 pessetes.

    -3 Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 9.387.000.000 de pessetes.

    -4 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 28.933.940.093 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 28.933.940.093 pessetes.

    -5 En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 65.289.183.053 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 65.289.183.053 pessetes.

    -6 En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 531.988.581.000 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 531.988.581.000 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la seguretat social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 490.135.884.000 pessetes.

    -7 En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 18.478.755.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 18.478.755.000 pessetes.

    -8 Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

  6. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 26.718.180.000 pessetes, i de recursos de 26.718.180.000 pessetes.

  7. Emissores de la Generalitat

    - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 3.280.059.000 pessetes, i de recursos de 3.280.059.000 pessetes.

    -9 Les dotacions i els recursos estimats corresponents a les empreses de la Generalitat són els que s'especifiquen a continuació:

    EMPRESES DE LA GENERALITAT

    Dotacions Recursos ----------------------------------------------------------- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 18.128.418.000 18.128.418.000 ------------------------------------- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 1.793.500.520 1.793.500.520 ------------------------------------- Laboratori General d'Assaigs i Investigacions 2.902.000.000 2.902.000.000 ------------------------------------- Centre d'Iniciatives per a la Reinserció 575.000.000 575.000.000 ------------------------------------- Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil 2.581.574.000 2.581.574.000 ------------------------------------- Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials 1.756.580.894 1.756.580.894 ------------------------------------- Centre d'Alt Rendiment Esportiu 945.661.634 945.661.634 ------------------------------------- Institut Català d'Energia 1.450.725.000 1.450.725.000 ------------------------------------- Ens d'Abastament d'Aigua 9.027.000.000 9.027.000.000 ------------------------------------- Junta de Sanejament 53.893.000.000 53.893.000.000 ------------------------------------- Centre de Ressonància Magnètica de la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron 575.000.000 575.000.000 ------------------------------------- Gestió de Serveis Sanitaris 2.481.908.000 2.481.908.000 ------------------------------------- Institut d'Assistència Sanitària 3.061.825.000 3.061.825.000 ------------------------------------- Gestió i Prestació de Serveis de Salut 1.233.874.000 1.233.874.000 ------------------------------------- Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, SA 3.229.805.000 3.229.805.000 ------------------------------------- Túnels i Accessos de Barcelona, SAC 8.599.000.000 8.599.000.000 ------------------------------------- Administració, Promoció i Gestió, SA 7.862.001.000 7.862.001.000 ------------------------------------- Centre Divulgador de la Informàtica, SA 325.100.000 325.100.000 ------------------------------------- Promotora d'Exportacions Catalanes, SA 1.130.654.000 1.130.654.000 ------------------------------------- Agrícola Experimental, SA 10.150.000 10.150.000 ------------------------------------- Forestal Catalana, SA 1.473.590.000 1.473.590.000 ------------------------------------- Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA 682.125.000 682.125.000 ------------------------------------- Gestió d'Infrastructures, SA 24.548.000.000 24.548.000.000 ------------------------------------- Regs de Catalunya, SA 4.566.000.000 4.566.000.000 ------------------------------------- Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, SA 150.000.000 150.000.000 -------------------------------------

Article 2

Vinculació de crèdits del pressupost de les entitats sanitàries i assistencials -1.

  1. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i el concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és a nivell de concepte.

  2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és a nivell de concepte.

  3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant a nivell d'article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", el concepte 262, del capítol 2, "Concerts sòcio-sanitaris", i el concepte 487, del capítol 4, "Prestacions socials", en què la vinculació és a nivell de concepte.

-2 Independentment del nivell de vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació de les entitats esmentades en l'apartat 1 per conceptes i, si escau, subconceptes s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost.

Article 3

Modificacions pressupostàries

-1 Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya, en aquells punts que no són modificats per aquesta Llei.

-2 Correspon al conseller d'Economia i Finances el desenvolupament de la regulació de les modificacions pressupostàries en l'àmbit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social de la Generalitat a proposta, segons que correspongui, del conseller de Sanitat i Seguretat Social o del conseller de Benestar Social.

Article 4

Transferències de crèdit

-1 Les transferències de crèdit no poden afectar mitjançant minoracions els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-2 Correspon al Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

  1. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

  2. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

    -3 El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, amb la sol·licitud prèvia del conseller de Benestar Social, pot autoritzar transferències entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials. Aquestes transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes, ni poden ampliar els destinats a retribucions del personal.

    -4 El conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i també les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que incideixen en un departament o un organisme autònom o en diversos.

    -5 Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis". Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària.

    -6 Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

  3. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

  4. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

  5. Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable.

    -7 Si l'autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Article 5

Generació de crèdits

-1 S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1993. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

-2 Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona.

-3 Els reintegraments motivats per la incapacitat laboral transitòria del personal que presta els seus serveis al Servei Català de la Salut, secció 51, a l'Institut Català de la Salut, secció 32, i a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, secció 42, poden generar crèdit en el concepte 131, "Personal laboral temporal", i en el subconcepte 160.01, "Seguretat Social", de manera que mantinguin la distribució adequada per a atendre les cotitzacions reglamentàries vigents.

Article 6

Crèdits ampliables Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació:

-1 Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

  1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

  2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

  3. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista -entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1992, incrementada d'un 5%- i l'efectivament ingressada.

  4. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració central de l'Estat.

    -2 Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

  5. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

  6. Els crèdits que són necessaris, en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat.

    -3 Amb aplicació a les seccions que s'indiquen:

  7. En la secció 05 (Departament d'Economia i Finances): 1r El crèdit 05.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat. 2n El crèdit 05.01.226.09, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari, en funció de la recaptació efectiva. 3n El crèdit 05.01.226.11, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del perit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària. 4t El crèdit 05.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l'Estat. 5è El crèdit 05.02.480.01, destinat a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15.b) de la Llei 1/1985, del 14 de gener, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives. 6è El crèdit 05.03.226.10, corresponent al premi de cobrament de tributs.

  8. En la secció 06 (Departament d'Ensenyament), els crèdits 06.04.460.01 i 06.04.480.01, en funció dels increments de les retribucions dels funcionaris públics i dels mòduls econòmics dels concerts educatius aprovats per la Llei de pressupostos de l'Estat per al 1993, segons correspongui.

  9. En la secció 08 (Departament de Sanitat i Seguretat Social), el crèdit consignat a l'aplicació 08.01.481.01, fins a l'import necessari per a atendre el pagament de les obligacions contretes d'acord amb el que estableix la disposició addicional vint-i-cinquena de la Llei 1/1987, del 5 de gener, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1987.

  10. En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i en la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades de les patologies dels habitatges en funció del conveni amb l'Administració central de l'Estat.

  11. En la secció 10 (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca): 1r El crèdit 10.02.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació del Reglament estatal sobre epizoòties i, concretament, per a atendre els costos del sacrifici de bestiar i completar, en la mateixa quantia tramesa per aquest concepte, els recursos que transfereix el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. 2n El crèdit 10.03.771.01, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació del Reglament de la Comunitat Econòmica Europea número 2328/91, del 15 de juliol, relatiu a la millora de l'eficàcia de les estructures de l'agricultura, quant als ajuts reemborsables pel FEOGA Orientació.

  12. En la secció 11 (Departament de Treball), el crèdit 11.04.470.01, pel cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu, i les aplicacions pressupostàries corresponents a la renda mínima d'inserció.

  13. En la secció 12 (Departament de Justícia): 1r El crèdit 12.03.228.02, proporcionalment a l'augment dels reclusos que es produeixi des de l'1 de gener de 1993. 2n El crèdit 12.05.228.01, en funció de la despesa efectivament realitzada en comunicacions i en subministrament elèctric per les oficines judicials. 3r Els crèdits 12.05.440.08 i 12.05.440.09, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per l'Administració central i pel nombre d'assumptes atesos.

  14. En la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia), els crèdits destinats a subvencions de les empreses acollides a la zona d'urgent reindustrialització (ZUR) del cinturó industrial de Barcelona, en funció de les necessitats provinents de l'aplicació de la Llei de l'Estat 27/1984, del 26 de juliol, sobre reconversió i reindustrialització, i, concretament, de les disposicions de l'article 5.1 del Reial decret 914/1985, del 8 de maig, i del Decret de la Generalitat 145/1987, del 9 d'abril, i dins els límits que en aquest s'estableixen, ampliables fins a un màxim de 900.000.000 de pessetes.

  15. En la secció 16 (Classes passives), els crèdits relatius a obligacions de classes passives.

  16. En la secció 17 (Deute públic), els crèdits que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1993.

  17. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), servei 06 (Direcció General d'Atenció a la Infància), els crèdits destinats a atendre les despeses de béns corrents i de serveis dels centres propis i col·laboradors de la Direcció General, en funció de l'increment del nombre d'infants tutelats per imperatius legals i judicials.

  18. En la secció 21 (Despeses diversos departaments): 1r El crèdit 21.02.123.01, per a atendre les diferències resultants de l'aplicació de la clàusula de revisió salarial per la desviació de l'índex de preus al consum (IPC) d'anys anteriors que s'hagi pactat mitjançant acord o conveni, i les obligacions que es puguin contraure d'acord amb la normativa retributiva aplicable al personal al servei de l'Administració de la Generalitat durant l'any 1993. 2n El crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat.

  19. En la secció 41 (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), s'han de generar crèdits a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes en la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits generats per aquest concepte s'han de destinar al finançament d'inversions i programes d'atenció a la vellesa, especialment pel que fa a la creació de centres de dia.

  20. En la secció 51 (Servei Català de la Salut) i en les seccions 32, 41 i 42 (entitats gestores de la Seguretat Social), tenen la condició d'ampliables: 1r El crèdit 51.01.489.01, destinat al pagament de productes famacèutics procedents de receptes mèdiques. 2n El crèdit 51.03.310.01, destinat al pagament d'interessos d'operacions de tresoreria concertades a l'empara del que disposa l'article 34.5. 3r Els crèdits de l'estat de despeses de la secció 51 (Servei Català de la Salut), en funció d'augments de les transferències internes del Departament de Sanitat i Seguretat Social a aquesta secció, i els crèdits de la secció 32 (Institut Català de la Salut), en funció dels augments de les transferències internes assignades en la secció 51 (Servei Català de la Salut). 4t Els crèdits de l'estat de despeses de les seccions 41 i 42 (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), en funció dels augments de transferències internes, consignats a favor de l'esmentat Institut en el pressupost del Departament de Benestar Social.

  21. En els organismes autònoms Institut Català de Finances i Institut Català del Crèdit Agrari, els crèdits corresponents al pagament d'interessos i d'amortització de les operacions de crèdit que l'article 34.6 i 7 autoritza que siguin formalitzades per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, i a les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per aquests instituts.

  22. En l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de la dita entitat, s'han de fixar mitjançant decret del Govern.

Article 7

Retencions de saldos pressupostaris A l'últim trimestre de l'exercici pressupostari, el Departament d'Economia i Finances ha de procedir a practicar retencions dels saldos pressupostaris corresponents a aplicacions pressupostàries no nominatives ni vinculades a ingressos afectats dels departaments a què fan referència les lletres a), b), c), d), g), h) i k) de l'article 6.3. L'import d'aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit realitzades d'acord amb l'esmentada disposició.

Article 8

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes

-1 L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada.

-2 A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents.

-3 Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 1994.

-4 Les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertany íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, i de lliurament a compte de futures operacions de capital, per la resta. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

Capítol II Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 9

Contractació directa d'inversions

-1 El Govern pot autoritzar, a proposta dels departaments interessats, la contractació directa de tots els projectes d'obres que s'iniciïn durant l'exercici del 1993, amb càrrec als pressupostos dels departaments respectius i de llurs entitats autònomes, sempre que llur pressupost d'execució sigui inferior a 75.000.000 de pessetes.

-2 Les condicions tècniques, financeres i administratives de les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser anunciades prèviament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), sens perjudici del compliment de les normes de contractació que s'hi hagin d'aplicar.

Article 10

Expedients simplificats

-1 Els contractes d'obres, de subministraments, d'assistència tècnica i de treballs específics i concrets no habituals d'import superior a 1.000.000 de pessetes es poden tramitar mitjançant un expedient simplificat sumari fins a les quanties següents:

  1. Obres i subministraments, fins a 6.000.000 de pessetes.

  2. Assistència tècnica i treballs específics i concrets no habituals, fins a 3.000.000 de pessetes.

    -2 En l'expedient simplificat sumari a què es refereix l'apartat 1 s'han d'incloure els documents següents i hi han de constar les actuacions següents, com a mínim:

  3. Una memòria valorada en què figurin les condicions de l'execució.

  4. L'informe de l'oficina de supervisió de projectes, si es tracta d'obres.

  5. El certificat d'existència de crèdit.

  6. L'informe de l'Assessoria Jurídica sobre les condicions d'execució del contracte.

  7. Els resultats de la fiscalització prèvia de la Intervenció Delegada.

  8. La consulta a un mínim de tres empreses.

  9. La resolució d'adjudicació.

  10. La factura conformada.

    -3 Dins els límits expressats en l'apartat 1, es pot fer en el pagament una retenció de part del preu, si és convenient de determinar o és preceptiu d'establir un període de garantia.

    -4 En cap cas no es pot fraccionar cap contractació amb l'objecte de disminuir la quantia del contracte amb vista a eludir-ne la tramitació per mitjà d'expedient ordinari.

Article 11

Obres de reparacions menors Els contractes d'obres de reparacions menors de quantia superior a 6.000.000 de pessetes i inferior a 10.000.000 de pessetes s'han de tramitar mitjançant expedient ordinari, però la documentació exigida en els projectes d'obres es pot limitar a la presentació de la memòria i el pressupost corresponents.

Article 12

Règim de concessió de les subvencions

-1 A l'efecte del que disposa aquest article, és subvenció tota disposició sense contraprestació de fons públics acordada per la Generalitat o els seus organismes autònoms a favor de persones o entitats públiques o privades per a fomentar la realització d'activitats futures d'utilitat o interès social o per a promoure la consecució d'una finalitat pública.

-2 Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat.

-3 Respecte a les subvencions a què es refereix l'apartat 2, els departaments n'han d'establir, si no existeixen, i prèviament a l'adopció dels acords de concessió, les bases reguladores, que s'han de publicar en el DOGC i han de fixar, com a mínim:

  1. La definició de l'objecte de la subvenció.

  2. Els requisits que han de complir els beneficiaris per a obtenir la subvenció o l'ajut i la forma d'acreditar els dits requisits.

  3. El termini i la forma de justificació pels beneficiaris del compliment de la finalitat per a la qual s'ha concedit la subvenció i de l'aplicació dels fons percebuts.

  4. En el supòsit que es consideri la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, han d'aportar els beneficiaris.

  5. La forma de concedir la subvenció.

  6. L'obligació dels beneficiaris de facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control de l'Administració.

-4 Excepcionalment, poden ésser concedides directament, per resolució del conseller corresponent, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa, la persona o l'activitat destinatària de la subvenció. La resolució ha de contenir el que estableixen les lletres a), c), d) i f) de l'apartat 3. Si l'import de la subvenció és superior a 50.000.000 de pessetes, és necessari l'acord del Govern d'autoritzar la concessió de la subvenció.

-5 Els departaments han de publicar trimestralment en el DOGC les subvencions concedides en cada període a l'empara de l'apartat 4. En el cas de subvencions nominatives, en el pressupost inicial no és necessària la publicitat, si bé el beneficiari ha de justificar l'aplicació dels fons rebuts i el compliment de la finalitat.

-6 Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, en qualsevol dels casos, cal, perquè sigui concedida, la declaració expressa del destinatari de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat.

Article 13

Seguiment i control de les subvencions

-1 Un cop s'ha procedit a la concessió dels ajuts i de les subvencions i s'han fet les reserves de crèdit corresponents, l'òrgan competent de cada departament pot formalitzar els documents comptables de reconeixement d'obligacions. No obstant això, excepte en el supòsit que la concessió reculli la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, no se'n pot ordenar el pagament fins que els perceptors no han justificat el compliment de les condicions que han donat lloc a la concessió dels ajuts o de les subvencions; si els perceptors no ho justifiquen en els termes de la concessió, el departament ha de procedir a anul·lar el reconeixement de les obligacions.

-2 Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades per llur import total el 1993 a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada.

-3 Són obligacions dels beneficiaris de les subvencions:

  1. Realitzar l'activitat o la inversió que fonamenta la concessió de la subvenció.

  2. Acreditar davant l'òrgan concedent que s'han realitzat l'activitat o la inversió, que s'han complert els requisits que determina la resolució de concessió i que l'import de la subvenció s'ha invertit en l'activitat que n'és objecte. A aquest efecte, l'esmentat òrgan pot demanar tots els documents justificatius que cregui necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció.

-4 Si els beneficiaris no compleixen llurs obligacions dins els terminis acordats, per causes que els siguin directament imputables, la subvenció s'ha de reduir en proporció a l'incompliment esmentat, sens perjudici que l'òrgan concedent en disposi la revocació total, en cas de no poder assolir els objectius de la subvenció i, en qualsevol cas, amb notificació i audiència prèvies del beneficiari, el qual podrà justificar les causes de l'incompliment.

-5 El control del compliment de la destinació dels ajuts i de les subvencions pels beneficiaris ha d'ésser dut a terme de conformitat amb el que disposa l'article 75 de la Llei de finances públiques de Catalunya.

-6 Si a conseqüència del control a què es refereix l'apartat 5 es comprova que les quantitats percebudes són improcedents per alguna raó, s'ha de procedir a reintegrar-les, amb abonament de l'interès de demora fixat per aquesta Llei des de la data de pagament. En el cas que s'hagin concedit bestretes de pagament sobre la subvenció i que per incompliment del beneficiari sigui procedent l'execució de la garantia prestada, l'interès de demora s'ha de computar des de la data fixada al beneficiari per justificar el compliment de la finalitat i els objectius que han motivat la concessió de la subvenció.

-7 De conformitat amb l'article 18.1 de la Llei de l'Estat 11/1977, del 4 de gener, general pressupostària, amb els reglaments de la Comunitat Econòmica Europea números 4042/89 i 4253/88 i amb les altres disposicions aplicables, correspon en l'àmbit de Catalunya a la Intervenció General de la Generalitat l'elaboració i l'execució dels plans de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb els fons comunitaris a què es refereixen les esmentades normes.

Article 14

Construcció i adquisició d'immobles

-1 El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calgui.

-2 S'autoritza el Govern perquè, amb la finalitat d'instal·lar-hi o agrupar-hi dependències de la Generalitat, i amb càrrec als crèdits dels departaments afectats, pugui adquirir edificis construïts i vincular-los al pagament d'una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i pugui assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l'adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i, així mateix, se l'autoritza perquè representi documentalment les prestacions corresponents de qualsevol de les maneres admeses en dret.

-3 S'ha de donar compte al Parlament de les adquisicions a què es refereixen els apartats 1 i 2.

Article 15

Execució anticipada de projectes d'inversió

-1 El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Ensenyament, del Departament de Cultura o de la Secretaria General de l'Esport, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques o de centres polisportius inclosos en els plans pels departaments esmentats.

-2 Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local.

Article 16

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

-1 Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l'últim trimestre de 1992, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

-2 El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb informe previ de l'interventor delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària.

Article 17

Identificació de projectes d'inversió

-1 Els projectes d'inversió inclosos en l'Annex d'inversions reals s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que hi tenen assignat, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari.

-2 Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Article 18

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents: 1a La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici. 2a Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat. 3a El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Article 19

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

Article 20

Limitació de l'augment de la despesa

-1 Durant l'exercici del 1993 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent.

-2 Durant l'exercici del 1993 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 21

Liquidació dels pressupostos i control financer

-1 Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat, abans del dia 30 d'abril, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l'exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen.

-2 El control de caràcter financer a què fa referència l'article 75 de la Llei de finances públiques de Catalunya s'ha d'ajustar al pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General.

Article 22

Participació en ingressos

-1 El Fons de Cooperació Local de Catalunya és integrat per les participacions que corresponen als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat per a l'exercici del 1993 i per la partida 04.03.461.03, d'un import de 2.882.768.124 pessetes, del Departament de Governació, en concepte de participació en els ingressos de la Generalitat.

-2 Les participacions en ingressos de l'Estat han de distribuir-se d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que sigui aplicable.

-3 D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en el Fons de Cooperació Local de Catalunya a favor del Consell General d'Aran, d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s'ha de distribuir entre els consells comarcals d'acord amb el que sigui establert per reglament, tenint en compte el nombre d'habitants de la comarca, les competències i els serveis assumits i el principi de solidaritat interterritorial.

-4 Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor.

Article 23

Finançament del Programa d'inversions de les universitats

-1 El finançament del Programa d'inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat.

-2 Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o mitjançant subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l'execució del Programa.

-3 Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d'ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.

Capítol III Despeses de personal

Article 24

Retribucions del personal no laboral

-1 Per a l'exercici del 1993, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, no tenen variació respecte a les fixades per a l'exercici del 1992, sens perjudici de l'aplicació de la clàusula de revisió salarial per al 1992 que s'hagi pactat en acord o conveni.

-2 El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances.

-3 Les retribucions que tenen el caràcter d'absorbibles i la indemnització per residència no experimenten cap increment respecte a les fixades per a l'exercici del 1992.

-4 Les indemnitzacions per raó de servei es regeixen per llur normativa específica.

-5 El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats en l'article 1.1.

Article 25

Retribucions del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat

-1 Les retribucions a percebre el 1993 pels funcionaris de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el sistema retributiu establert per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, són les següents:

  1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

    Grup Sou Triennis ------------------------------------ A 1.671.420 64.164 B 1.418.580 51.336 C 1.057.452 38.520 D 864.648 25.704 E 789.348 19.284

  2. Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducció proporcional corresponent.

  3. L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

    Nivell Pessetes Nivell Pessetes ------------------------------------------------ 30 1.467.672 15 496.008 29 1.316.484 14 462.000 28 1.261.104 13 427.968 27 1.205.724 12 393.936 26 1.057.788 11 359.952 25 938.496 10 325.932 24 883.116 9 308.928 23 827.760 8 291.888 22 772.368 7 274.908 21 717.108 6 257.868 20 666.120 5 240.864 19 632.076 4 215.376 18 598.068 3 189.900 17 564.036 2 164.388 16 530.040 1 138.924

  4. L'import del complement específic, que no té variació respecte als aprovats per al 1992, sens perjudici del que preveu l'article 24.2 d'aquesta Llei.

  5. El complement de productivitat establert per l'article 67.3.c) de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents: 1a L'apreciació de la productivitat s'ha de fer en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el lloc de treball i amb la consecució dels resultats objectius assignats a aquell lloc de treball. Els complements de productivitat s'han de fer públics en els centres de treball. 2a Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius. 3a Cada departament ha de donar compte als departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements i especificar els criteris de distribució aplicats.

  6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dintre dels crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

  7. Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, que són absorbits per qualsevol millora retributiva produïda durant l'any 1993, d'acord amb les normes següents: 1a De l'increment que es pugui produir per l'aplicació de la clàusula de revisió salarial, només se'n computa el 50% que correspongui a les retribucions complementàries, a l'efecte de l'absorció. 2a De l'increment per qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades del canvi de lloc de treball, se'n computa el 100%, a l'efecte de l'absorció. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva; no es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni la productivitat regulada en la lletra e) d'aquest apartat.

    -2 Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

    -3 El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat per l'esmentada Llei, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera.

Article 26

Retribucions del personal laboral

-1 Per a l'exercici del 1993, la massa salarial del personal laboral al servei de l'Administració de la Generalitat i dels ens enumerats en l'article 1.1 no es pot incrementar respecte a la corresponent al 1992, sens perjudici del que pugui derivar de l'aplicació de la clàusula de revisió salarial pactada el 1992 en el conveni.

-2 Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral cal l'informe favorable del Departament d'Economia i Finances. Es consideren determinació o modificació de les condicions retributives els projectes de convenis col·lectius, les revisions, adhesions o extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant contracte individual, si no són regulades mitjançant conveni col·lectiu.

-3 A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora --conveni, projecte de conveni, proposta individual, etcètera-- prèviament a fer-ne la signatura, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

-4 El mencionat informe ha d'ésser elaborat pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció del projecte.

-5 Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

-6 No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 1993 si no es compleixen els requisits establerts en aquest article.

Article 27

Catàlegs de llocs de treball Correspon al Govern, a proposta conjunta dels departaments de Governació i d'Economia i Finances:

  1. L'assignació inicial del complement de destinació i del complement específic compresos en els catàlegs inicials dels organismes no catalogats.

  2. L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball no compresos en els catàlegs inicials ja aprovats.

  3. Les modificacions en els catàlegs de llocs de treball produïdes per la variació del nombre de llocs que consten en els catàlegs inicials, i les modificacions del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en els catàlegs inicials.

  4. Qualsevol altra modificació que afecti les relacions o els catàlegs de llocs de treball.

Article 28

Oferta pública d'ocupació Per a l'exercici del 1993, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del Departament de Governació i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

Article 29

Integració en el treball

-1 Per complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de funció pública de l'Administració de la Generalitat, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació.

-2 Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 1993 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

Article 30

Limitació de l'augment de despeses de personal

-1 Durant l'exercici del 1993 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques, si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents pel mateix import. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o de l'entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables.

-2 Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al Departament de Governació les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El Departament de Governació ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Article 31

Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes imposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que siguin atribuïdes per norma; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Article 32

Pensions

-1 Amb efectes des del primer de gener de 1993, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen del 6,4% en relació amb les de l'exercici del 1992.

-2 Les pensions atorgades a l'empara del Decret de 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per llur normativa específica.

-3 Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1993 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos; tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol IV Operacions financeres

Article 33

Avals

-1 La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1993 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

  1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

  2. Consorci Concessionari d'Aigües per a Ajuntaments i Indústries de Tarragona: fins a 450.000.000 de pessetes.

  3. Túnel del Cadí, CESA: fins a 2.715.000.000 de pessetes.

  4. Gestió d'Infrastructures, SA: fins a 11.500.000.000 de pessetes.

  5. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 5.433.000.000 de pessetes. Addicionalment, l'aval autoritzat el 1992 i no formalitzat el 31 de desembre d'enguany es pot instrumentar el 1993.

  6. Consorci del Circuit de Catalunya: fins a 2.000.000.000 de pessetes.

  7. Consorci de l'Auditori i Orquestra, per a inversions: fins a 708.000.000 de pessetes.

  8. Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, per a inversions: fins a 3.000.000.000 de pessetes.

    -2 Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller d'Economia i Finances i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui es delegui expressament.

    -3 El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats.

    -4 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 1993 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

  9. En els termes que estableix la Llei 2/1985, del 14 de gener, de creació de l'Institut, fins a un import acumulat que com a màxim pot excedir de 2.000.000.000 de pessetes del que autoritzen la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992, i la Llei 1/1992, del 7 de juliol, de concessió d'un suplement de crèdit i d'autorització d'operacions financeres per al 1992; això és, fins a un import total de 10.500.000.000 de pessetes. Per a l'exercici del 1993, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la dita Llei 2/1985 és el 3% de la quantitat global autoritzada.

  10. Per a les operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions que concertin les entitats acollides al Pla de reordenació hospitalària de Catalunya, i de les entitats que dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut tenen com a objectiu la millora de la gestió de les infrastructures de serveis sanitaris, mantenint la capacitat autoritzada en les quanties aprovades pels pressupostos de la Generalitat per als exercicis del 1992 i anteriors, fins a un import acumulat total de 7.500.000.000 de pessetes.

  11. Per a finançar inversions en matèria d'assistència social, i per al finançament d'altres línies de foment de la construcció d'equipaments socials, fins a un import total de 2.000.000.000 de pessetes.

    -5 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes.

    -6 Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

    -7 El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents.

    -8 S'autoritza el Govern per concedir l'aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat, a l'empara de l'autorització continguda en l'article 34.

    -9 El conseller d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum d'operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió realitzada pels esmentats instituts.

Article 34

Operacions d'endeutament

-1 S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 93.000.000.000 de pessetes. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic.

-2 S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanciï i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat.

-3 En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat, s'autoritza el Govern perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

-4 El límit d'endeutament viu per operacions de crèdit destinades a atendre les necessitats transitòries de tresoreria, en qualsevol de les formes en les quals es documenti, és com a màxim el 7% de l'estat de despeses del pressupost per al 1993.

-5 Addicionalment al límit assenyalat en l'apartat 4, es poden concertar operacions de crèdit per a atendre necessitats transitòries de tresoreria produïdes pels retards en els lliuraments de fons a la Generalitat, meritats en concepte de participació en el pressupost de l'Insalud-Gestió Directa per al finançament dels serveis sanitaris transferits de la Seguretat Social.

-6 S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import net de 3.500.000.000 de pessetes, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut. El límit màxim d'endeutament viu el 1993 és de 16.000.000.000 de pessetes.

-7 S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu de 7.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut.

-8 S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament pels següents imports i amb les següents finalitats:

  1. Fins a un import màxim de 2.850.000.000 de pessetes per a finançar obres de construcció que promogui.

  2. Fins a un import màxim de 3.000.000.000 de pessetes per a operacions de capital.

  3. Fins a un import màxim de 4.000.000.000 de pessetes per a la promoció de sòl residencial, amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat.

-9 S'autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 3.786.863.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-10 S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 15.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. Addicionalment, l'endeutament autoritzat el 1992 i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1993.

-11 S'autoritza l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 1.050.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. S'amplia a l'exercici del 1993 l'autorització d'endeutament continguda en els apartats 12 i 16 de l'article 39 de la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992, a favor de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 1992.

-12 S'autoritza el Laboratori General d'Assaigs i Investigacions perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 1.100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-13 S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 70.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-14 S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 7.379.000.000 de pessetes. La càrrega financera total produïda per aquestes operacions s'ha d'integrar en el contracte-programa que, amb efectes des del 1993, ha d'incloure les relacions econòmiques entre la Generalitat i la Corporació.

-15 S'autoritza l'Ens d'Abastament d'Aigua perquè concerti durant el 1993 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 1.750.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital.

-16 Durant el primer mes de l'exercici pressupostari, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també pel programa d'execució d'aquells.

-17 Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades en els apartats anteriors han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 4 i 5, que poden ésser determinades pel dit conseller.

-18 Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes.

-19 S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió respectiva.

Capítol V Actuacions tributàries

Article 35

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa

-1 Els tipus de quantia fixa de les taxes dels títols primer al desè de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, excepte les regulades per l'article 71, augmenten d'un 5% sobre la quantia exigida l'any 1992.

-2 Es consideren com a tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base. La xifra de les unitats dels tipus resultants de l'aplicació de l'increment a què es refereix l'apartat 1 s'arrodoneixen al 5, les compreses entre l'1 i el 5, i al 0, les compreses entre el 6 i el 9, amb augment en aquest últim supòsit d'una unitat en la xifra de les desenes.

-3 Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1 les taxes que són objecte d'actualització i de modificació específica en aquesta Llei.

-4 D'acord amb l'article 9.2 de la Llei 33/1991, s'hi introdueixen les modificacions que es detallen en els articles 38 a 42 de la Llei present.

Article 36

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament Durant l'any 1993 els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, a l'efecte de la determinació dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els següents:

Zona A Usos domèstics: 30,15 ptes./m3 Usos industrials: 37,86 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 34,67 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 69,35 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 693,55 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 554,84 ptes./Sm3/cm

Zona B Usos domèstics: 27,34 ptes./m3 Usos industrials: 34,34 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 34,67 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 69,35 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 693,55 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 554,84 ptes./Sm3/cm Increment de temperatura (IT): 0,0074 ptes./m3/ºC

Zona 14 Usos domèstics: 28,61 ptes./m3 Usos industrials: 35,93 ptes./m3 Matèries en suspensió (MES): 34,67 ptes./kg Matèries oxidables (MO): 69,35 ptes./kg Matèries inhibidores (MI): 693,55 ptes./kequitox Sals solubles (SOL): 554,84 ptes./Sm3/cm

Article 37

Cànon d'infrastructura hidràulica

-1 En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, de conformitat amb l'article 11.4 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'infrastructures hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infrastructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència i del tipus d'ús.

Volum d'aigua Coeficient ----------------------------------------------------

Volum d'aigua procedent d'entitats subministradores Fins a 500.000 m3/any ....................... 0,75 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ............... 0,15 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ............ 0,015 Més de 10.000.000 m3/any .................... 0,0015

Volum d'aigua procedent de captacions pròpies Fins a 50.000 m3/any ......................... 0,75 De 50.001 a 500.000 m3/any ................... 0,4 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ................ 0,1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ............. 0,01 Més de 10.000.000 m3/any ..................... 0,001

Ús de l'aigua Ús per generació d'energia hidroelèctrica .... 0

-2 En els supòsits d'utilització o consum d'aigua que procedeixi alhora de captacions pròpies i del proveïment efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat dins l'exercici superior a 500.000 m3, la quota del cànon no pot excedir l'import resultant d'aplicar el tipus de gravamen al volum acumulat que constitueix la base imposable afectat dels coeficients establerts per a l'aigua procedent d'entitats subministradores.

-3 El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua per a tot el territori de Catalunya s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica:

Municipis Coeficient

-------------------------------------

De fins a 400 habitants ........... 0 De més de 400 habitants ........... 1

-4 Durant l'exercici del 1993, el tipus de gravamen bàsic establert per l'article 12.1 de la Llei 5/1990 queda afectat del coeficient multiplicador següent: 0,85.

-5 Dins el període de vigència d'aquesta Llei, els contribuents per a usos domèstics de l'aigua que la rebin per mitjà d'una entitat subministradora tenen dret a la devolució parcial dels imports satisfets pel concepte de cànon d'infrastructura hidràulica en els supòsits i fins a les quanties següents:

  1. En els habitatges que constitueixin residència permanent del titular del contracte de subministrament, la quantitat obtinguda de deduir de l'import facturat per l'entitat subministradora pel concepte del cànon la quota que resultaria de prendre com a base del cànon el volum d'aigua efectivament consumit o utilizat en el període de facturació, sempre que aquest volum sigui inferior a 6 m3/mes.

  2. En els habitatges que constitueixin residència permanent d'una família de sis o més membres, si un d'ells és titular del contracte de subministrament, la quantitat obtinguda de deduir de l'import facturat per l'entitat subministradora pel concepte del cànon la quota que resultaria de l'aplicació dels criteris que s'expressen a continuació: 1r Base imposable del tribut: volum d'aigua consumida o utilitzada en el període de facturació. 2n Tipus de gravamen: el general afectat del coeficient del 0,70 fixat en l'article 12.1.a) de la Llei 5/1990 sobre la part de la base imposable que no superi els límits de la taula següent, i afectat del coeficient 1,33 en aplicar-se sobre la part de la base que excedeixi aquests límits.

Nombre de components m3/trimestre

------------------------------------------

6 membres ............................ 54 7 membres ............................ 63 8 membres ............................ 72 9 membres ............................ 81 10 o més membres ..................... 90

Per cada membre addicional, s'afegeixen 9 m3 per trimestre.

-6 L'expedient de devolució de les quantitats a què es refereix l'apartat 5 és iniciat i resolt per l'òrgan gestor del cànon d'infrastructura hidràulica, a instància del titular del contracte de subministrament, abans del 30 de juny de l'any següent al de la facturació i d'acord amb el procediment que sigui fixat per reglament. El dret a la devolució caduca quan el titular no l'ha exercit dins el termini expressat.

Article 38

Taxes del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

-1 Es modifica la tarifa 4, "Pel seguiment d'assaigs oficials", de l'article 151 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que queda redactada com segueix: "Pel seguiment d'assaigs oficials de camp de productes o especialitats fitosanitaris en fase de pre-registre 25.000 ptes.".

-2 Se suprimeix la tarifa 1, "Aprovació de projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió", de l'article 165 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Article 39

Taxes del Departament de Cultura

-1 Es modifica l'article 54, "Tarifes", de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat com segueix: "1. Proves de coneixements orals bàsics de llengua catalana (certificat A) o de coneixements elementals de llengua catalana (certificat B): 2.000 ptes. "2. Proves de coneixements mitjans de llengua catalana (certificat C) o de coneixements superiors de llengua catalana (orals i escrits) (certificat D): 3.000 ptes. "3. Proves de coneixements suficients de llenguatge administratiu o de coneixements suficients de llenguatge comercial: 2.000 ptes. "4. Proves de capacitació per a l'ensenyament de català a adults o de capacitació per a la correcció de textos (orals i escrits): 3.000 ptes". 2. Queda derogat l'article 55, "Exempcions", de la Llei 33/1991.

Article 40

Taxes del Departament d'Indústria i Energia Es modifica la tarifa 2.1, "Nova instal·lació o ampliació (base: valor de la instal·lació o de l'ampliació en pessetes)", de l'article 194, "Tarifes", de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que queda redactada de la manera següent: "Ptes

----------------------------------------------------- "2.1.1 Fins a 5 milions ..................... 6.250 "2.1.2 Més de 5 milions fins a 10 milions ... 12.500 "2.1.3 Més de 10 milions fins a 20 milions .. 25.000 "2.1.4 Més de 20 milions fins a 200 milions . 50.000 "2.1.5 Més de 200 milions fins a 5.000 milions ............................ 10.000 + 200 N "2.1.6 Més de 5.000 milions ......... 510.000 + 100 N "(N = nombre de milions o fracció)"

Article 41

Taxes del Departament d'Indústria i Energia S'afegeix un paràgraf a l'apartat 4 de l'article 195, "Normes d'aplicació de les tarifes", de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que queda redactat de la manera següent: "4. En el cas que els serveis d'inspecció necessaris per a l'atorgament d'autorització o inscripció d'instal·lacions o aparells subjectes a reglaments de seguretat industrial i normalització siguin prestats per entitats d'inspecció i control concessionàries de la Generalitat de Catalunya, no s'apliquen les tarifes 2 i 3 als administrats i s'aplica la tarifa 3.1.1. Així mateix, s'aplica la tarifa 3.1.1 a la legalització dels butlletins d'aigua, per cada instal·lació o subministrament."

Disposicions addicionals Primera La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 1992 als mateixos capítols del pressupost per al 1993.

Segona Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

Tercera La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Quarta Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Cinquena Les dotacions de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Sisena Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 1992.

Setena

-1 Fins al 31 de desembre de 1993, l'interès de demora resta establert en el 10%.

-2 Fins al 31 de desembre de 1993, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 12%.

-3 En el supòsit que els tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 1993 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

Vuitena El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 1992. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives.

Novena Resten exceptuades de les limitacions quantitatives establertes per l'apartat 3 de l'article 38 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya, les adquisicions d'immobles derivades del compliment de la Llei 14/1983, del 14 de juliol, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades.

Desena S'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè efectuï les transferències que calguin entre els crèdits consignats a l'aplicació 21.02.123.01 de la secció 21 i els corresponents a retribucions de personal dels diferents departaments i organismes, en funció de les obligacions que derivin de l'article 6.3.l.1r.

Onzena

-1 Se cedeix a l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer el domini de la finca denominada "Casa Parroquial", on es troba ubicat un centre docent de nivell EGB, que consta inscrita en el Registre de la Propietat de Vic, en el tom 1.674, llibre 16, foli 55, finca registral núm. 604, amb la condició que es destini a l'ús docent previst o a finalitats d'ús o servei públic que les necessitats aconsellin, amb la justificació prèvia corresponent, la qual haurà d'ésser validada per la Direcció General del Patrimoni. En el cas que deixés de destinar-se als usos o finalitats esmentats, també s'ha de justificar prèviament davant la Direcció General del Patrimoni.

-2 S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris perquè la cessió a què es refereix l'apartat 1 esdevingui efectiva.

Dotzena Els contractes d'assegurances privades que formalitzin els organismes autònoms de la Generalitat, les entitats gestores de la Seguretat Social, els ens públics i les societats mercantils amb participació majoritària han d'ésser objecte d'un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni. Aquesta Direcció General ha d'emetre l'informe corresponent en el termini d'un mes.

Tretzena S'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquests comporten.

Catorzena Es modifica l'article 22 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya, que queda redactat de la manera següent: "El producte de l'endeutament de tota mena s'ingressarà en la Tresoreria de la Generalitat i s'aplicarà sense cap excepció a l'estat d'ingressos del pressupost de la Generalitat o de l'empresa pública, entitat autònoma o ens públic corresponents. Nogensmenys, les operacions que vencin abans d'un any i que tinguin per finalitat cobrir necessitats transitòries de Tresoreria es comptabilitzaran en la comptabilitat de la Tresoreria. En tot cas, els interessos i les despeses de formalització que generin s'aplicaran al pressupost."

Quinzena

-1 Es faculta el Govern per a establir que els espais naturals de protecció especial que siguin gestionats pel Departament de Medi Ambient ho siguin en règim d'autonomia econòmica.

-2 El règim d'autonomia econòmica a què es refereix l'apartat 1 té per objecte tots els ingressos obtinguts com a resultat de la gestió de l'espai natural i també les transferències de la Generalitat, de les altres administracions públiques o d'altres entitats.

-3 L'òrgan responsable de la gestió en règim d'autonomia econòmica d'un espai natural de protecció especial ha de presentar anualment al Departament de Medi Ambient la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden a disposició de la Intervenció General, de la Sindicatura de Comptes i, si escau, del Tribunal de Comptes.

-4 Per decret del Govern s'han de determinar els espais naturals de protecció especial del Departament de Medi Ambient que s'acullen al que estableix aquesta disposició i la normativa que n'ha de regir la gestió.

Setzena L'empresa pública Gestió d'Infrastructures, SA, té com a nou objecte social el següent: "Projectar, construir, conservar i explotar, per ella mateixa o per terceres persones, i en nom propi o per compte de la Generalitat de Catalunya, segons els termes de l'encàrrec, les obres públiques de tot tipus i els serveis que s'hi puguin instal·lar o desenvolupar, en relació amb les insfrastructures que promogui la Generalitat".

Dissetena El crèdit 06.05.611.01 ("Centres d'ensenyament primari, secundari i altres") de la secció 06 (Departament d'Ensenyament) ha d'ésser aplicat parcialment a l'adaptació a la reforma dels centres públics i, en particular, els d'ensenyament primari, a fi que puguin acollir en les condicions apropiades els alumnes de tres anys.

Divuitena Atès que s'han assolit els objectius per als quals va ésser constituïda, i en compliment del que disposa l'article 36 de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'aprova la dissolució de la societat Agrícola Experimental, SA, que s'ha de dur a terme durant l'exercici del 1993.

Dinovena

-1 Se cedeix a l'Ajuntament de Vic el domini d'una part de la planta baixa de la finca situada a la ciutat de Vic anomenada Convent del Carme, inscrita en el Registre de la Propietat de Vic, en el tom 1.792, llibre 399, foli 32, finca núm. 16.591, amb la condició que sigui destinada a la instal·lació de la biblioteca comarcal. La superfície de la finca objecte de cessió és de 1060 m2 útils, que equivalen a 1250 m2 construïts, aproximadament. Es prohibeix l'alienació d'aquest bé a tercers.

-2 Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè obtingui les autoritzacions que escaiguin i realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris, inclosa la segregació, perquè la cessió a què es refereix l'apartat 1 esdevingui efectiva.

Vintena Es modifica l'article 11 de la Llei 4/1982, de 5 d'abril, de creació de la Comissió de Ports de Catalunya, que queda redactat de la manera següent: "Article 11 "1. Les finances de la Comissió de Ports de Catalunya són integrades pels recursos següents: "

  1. Els productes de les tarifes per serveis portuaris i els cànons que derivin de les concessions i autoritzacions en els ports, que tindran el caràcter de preu públic i es regularan per la normativa aplicable a aquest tipus d'ingressos. "

  2. Les compensacions obtingudes per l'alienació d'actius fixos que s'autoritzin. "

  3. Les dotacions o subvencions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. "

  4. Les subvencions de les corporacions locals i d'altres entitats públiques. "

  5. Els procedents dels crèdits, els préstecs i les altres operacions financeres que pugui concertar. "

  6. Les subvencions i els auxilis de qualsevol ordre que pugui rebre. "

  7. Els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni i els seus productes i rendes. "

  8. Els altres ingressos de dret públic i privat que s'autoritzin. "2. Els fons recaptats es destinaran en cada exercici econòmic, i d'acord amb el pla financer que aprovi el Govern, a cobrir les despeses següents, per aquest ordre: "

  9. Explotació, conservació, depreciació, amortització i despeses generals. "

  10. Càrregues econòmiques, administratives i financeres, inclosos els reemborsaments de préstecs i els pagaments d'interessos i d'impostos. "

  11. Inversions i despeses de primer establiment destinades a la creació, l'ampliació i la millora dels ports i de llurs instal·lacions i equipaments. "3. El pressupost de la Comissió serà anual i se subjectarà a les disposicions legals sobre els pressupostos dels organismes autònoms. "4. La Comissió gaudirà de les exempcions i dels beneficis fiscals de què gaudeix l'Administració de la Generalitat."

Vint-i-unena Es deroga la lletra d) de l'article 2 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Vint-i-dosena Entre els treballs a efectuar pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, durant l'any 1993, dins de les previsions pressupostàries s'inclourà la redacció d'un projecte d'arranjament i modificació del traçat de la B-500 per millorar la comunicació entre Badalona i el Vallès per la Conreria.

Vint-i-tresena El Departament de Sanitat i Seguretat Social continuarà establint mesures de lluita contra la SIDA, entre les actuacions a realitzar per aquest Departament durant l'any 1993, dins de les previsions pressupostàries.

Vint-i-quatrena El Govern de la Generalitat ha de donar prioritat, en la gestió de l'aplicació 14.03.771.01, a les determinacions derivades de la realització d'un estudi sobre les previsions dels moviments demogràfics en el territori de Catalunya que defineixi un programa d'actuacions específiques en el sector comercial en zones de recessió demogràfica.

Vint-i-cinquena El Consell Executiu ha d'adaptar els catàlegs de llocs de treball del pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 1993 al compliment del Pla d'igualtat elaborat per l'Institut Català de la Dona, en el sentit d'evitar la discriminació per raó de sexe en el llenguatge utilitzat per a designar cada lloc de treball.

Vint-i-sisena Les inversions que duguin a terme les diferents administracions públiques en equipaments bibliotecaris s'han d'ajustar a les previsions i els criteris que s'estableixin en el Mapa de lectura pública.

Disposicions finals Primera Es prorroga per a l'exercici del 1993 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939.

Segona Es manté per a l'exercici del 1993 la vigència dels articles 9, 12, 13, 14 i 15, relatius a contractació administrativa, de la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992.

Tercera El Govern pot fer ús dins els sis primers mesos del 1993 de l'autorització establerta en la disposició final primera de la Llei 23/1991, del 29 de desembre, de comerç interior, per a refondre la Llei esmentada i la Llei 1/1983, del 18 de febrer, de regulació administrativa de determinades estructures comercials i vendes especials.

Quarta S'autoritza el Govern perquè, amb el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora, refongui en un text únic, abans del 30 de setembre de 1993, la Llei 10/1982, del 12 d'abril, de finances públiques de Catalunya, i les disposicions legals vigents de caràcter permanent en matèria de gestió pressupostària contingudes en les lleis de pressupostos posteriors a l'entrada en vigor de l'esmentada Llei de finances públiques. La refosa ha d'incloure també la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'aquestes disposicions.

Cinquena S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

Sisena Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 1993. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1992

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances

(Vegeu annexos a les pàgs. 7662-7934)

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR