LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

1. Es modifica la lletra b de l'apartat 10 de l'article 6 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactada de la manera següent:

   b) El cinquanta per cent dels fons, com a mínim, s'ha de destinar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, inclosos els tractaments que redueixen la quantitat o milloren la qualitat del rebuig dels residus destinats a la disposició del rebuig, en especial pel que fa a la reducció de la fracció orgànica continguda en la fracció resta, i al finançament de les infraestructures previstes en el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals. La resta dels recursos s'ha de destinar a la recollida selectiva en origen de la matèria orgànica, a la recollida selectiva i el reciclatge d'altres fraccions de residus, a altres formes de valorització material i a la promoció de campanyes de sensibilització, divulgació i educació ambiental.

2. Es modifica l'article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

   Article 15. Tipus de gravamen

   1. Es fixa el tipus de gravamen de 47,10 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat.

   »2. Es fixa el tipus de gravamen de 23,60 euros per tona de rebuig de residus municipals que s'incinera.»

3. S'afegeix un article, el 16 undecies , a la Llei 8/2008, amb el text següent:

   Article 16 undecies . Exempcions

   Resten exempts del cànon sobre la disposició de residus, l'Administració General de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i les corporacions locals, i també llurs organismes i els que en depenen, quan portin a terme el fet imposable del cànon amb motiu d'actuacions de remediació, recuperació i descontaminació d'espais degradats i sòls contaminats, declarades d'interès general per llei i que comportin actuacions subsidiàries per part de l'Administració, sia de manera directa o indirecta.»

4. Es deroga l'apartat 4 de l'article 17 de la Llei 8/2008.

5. Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 8/2008, que resta redactada de la manera següent:

   Segona. Increment dels tipus de gravamen

   1. Els tipus de gravamen regulats per aquesta llei poden ésser incrementats anualment per mitjà de la llei de pressupostos.

   »2. Els tipus de gravamen del cànon sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals regulats per l'article 15 s'assoleixen gradualment, en el termini de quatre anys, d'acord amb la taula següent:

   Any d'aplicació	Tipus de gravamen per deposició	Tipus de gravamen per incineració
   2017	30,00 euros/tona	14,50 euros/tona
   2018	35,60 euros/tona	17,80 euros/tona
   2019	41,30 euros/tona	20,60 euros/tona
   2020	47,10 euros/tona	23,60 euros/tona

   »A partir del 2018, a les instal·lacions d'incineració de residus que no disposin de l'acreditació d'eficiència energètica (R1) que defineix la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de novembre, sobre residus, els és aplicable el tipus de gravamen per deposició.»

6. S'afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 8/2008, amb el text següent:

   Quarta. Devolució del cànon sobre la disposició de residus

   Les persones que es trobin en el supòsit de l'article 16 undecies i que hagin satisfet el cànon sobre la disposició de residus abans de l'entrada en vigor de la present disposició addicional tenen dret a la devolució de les quantitats satisfetes, en els termes següents:

   »

   1. La devolució s'efectua a instància de part i sempre que s'acrediti fefaentment que s'ha satisfet el cànon.

   »b) La sol·licitud es pot presentar en el termini d'un mes a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició addicional.

   »c) El termini per retornar els imports pagats per aquest concepte és de dos mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud.

   »d) El dret a la devolució només produeix interès un cop transcorregut el termini establert per la lletra c .»

7. S'afegeix una disposició transitòria, la tercera, a la Llei 8/2008, amb el text següent:

   Tercera. Règim transitori per al cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

   El tipus de gravamen establert per l'article 24 es fixa en la quantitat d'un euro i mig per tona de residus de la construcció destinats a la deposició controlada fins al 31 de desembre de 2017.»

   Capítol II. Cànon de l'aigua

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 67 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

   3. En els casos de comptadors o sistemes d'aforament col·lectius, s'han de considerar tants mínims de facturació com habitatges hi estiguin connectats, llevat dels supòsits en què es tracti de comptadors col·lectius d'aigua emprada per al compliment de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 3 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   El dret a gaudir de l'ampliació de trams es perd, de manera automàtica, en cas que així ho acreditin les dades del padró d'habitants amb relació a les emprades per al reconeixement inicial d'aquesta situació.

3. Es modifica l'apartat 7 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   7. En els supòsits de fuites d'aigua degudament acreditades com un fet fortuït no atribuïble a negligència dels abonats en què l'entitat subministradora hagi optat per donar un tractament excepcional al volum d'aigua que excedeixi el consum habitual de l'habitatge i hagi decidit no aplicar la progressivitat de la tarifa, pel que fa al cànon de l'aigua s'aplica, sobre el volum que excedeixi del que amb l'estudi previ de l'historial de consums dels darrers dos anys es fixi com a consum habitual en aquell habitatge, el tipus domèstic que l'apartat 2 estableix per a consums superiors a la dotació bàsica. En qualsevol cas, el caràcter fortuït de la fuita no atribuïble a negligència dels abonats s'ha d'acreditar per mitjà dels documents justificatius per l'instal·lador homologat, llevat que l'entitat subministradora verifiqui directament la causa de la fuita i apliqui el tractament corresponent.

4. Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 8 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   S'aplica als subjectes passius del cànon de l'aigua que compleixen les condicions assenyalades en els paràgrafs següents una tarifa social de 0,24 euros per metre cúbic.

5. S'afegeixen dos paràgrafs al final de l'apartat 8 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   Addicionalment, també es consideren beneficiàries de la tarifa social del cànon de l'aigua les persones i unitats familiars que hagin acreditat davant l'entitat subministradora que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica, d'acord amb el que estableix la normativa vigent, o a les quals hagi estat reconeguda, per mitjà d'un informe dels serveis socials de l'Administració local competent, la situació de risc d'exclusió residencial amb la vigència que aquests serveis determinin.

   A l'efecte de l'aplicació de la tarifa social del cànon de l'aigua, l'entitat subministradora resta autoritzada per a cedir les dades de caràcter personal necessàries a l'Agència Catalana de l'Aigua.»

6. Es modifica l'apartat 9 de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   9. S'aplica als usuaris d'aigua provinent de fonts pròpies un coeficient de 0,5 sobre el volum d'aigua subjecte a la tarifa domèstica corresponent al quart tram, sempre que hagi estat degudament acreditat que l'ús de l'aigua es destina exclusivament a reg eficient. No obstant això, en el mateix supòsit, el coeficient és 0,2 per al volum d'aigua corresponent al quart tram que superi els 600 metres cúbics trimestrals.

7. S'afegeix un apartat, el 13, a l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   13. En els usos d'aigua per a climatització mitjançant circuits geotèrmics amb una potència instal·lada superior a 50 kW, en què l'aigua es retorna directament al medi, el tipus s'afecta d'un coeficient 0,0053.

8. Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de l'article 72 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   b) La resta d'usuaris industrials d'aigua que fan activitats econòmiques no manufactureres de les relacionades a la lletra a , amb utilització de més de 7.000 metres cúbics anuals d'aigua i que disposen de sistemes de depuració propis o el percentatge d'aigües no abocades o abocades sense càrrega contaminant representin més d'un 50% del volum total d'aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals, es poden acollir de manera voluntària a aquest règim.

9. Es modifica el paràgraf relatiu al coeficient d'abocament a sistema (Kan), de l'apartat 7 de l'article 72 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Kan: és el coeficient d'abocament a sistema de cada tipus d'abocament; pel que fa a abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals, col·lectors de salmorres i emissaris corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic, determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, resta afectat, amb caràcter general, pel coeficient 1,5.

   Aquest coeficient és 1,2 pel que fa a abocaments a mar d'aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets mitjançant col·lectors o emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l'aigua emeses des de l'1 de gener de 2008.»

10. Es modifica l'apartat 5 de l'article 74 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    5. S'aplica sobre la quota íntegra corresponent a usuaris industrials d'aigua per a la producció d'energia inclosos en el grup 2 de l'apartat 4 una bonificació del 70% en els supòsits en què, d'acord amb la planificació hidrològica o amb el títol concessional, tinguin l'obligació de respectar els valors dels cabals de manteniment fixats en el punt de captació del domini públic hidràulic. L'import de la indemnització que el contribuent rebi per la limitació en les captacions derivades de la planificació hidrològica s'ha de reduir en l'import de la bonificació a què fa referència l'apartat 4.

11. Es modifica la lletra a de l'apartat 2 de l'article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    a) Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura de l'aigua utilitzada. Aquesta declaració pot ésser mensual en els supòsits d'entitats que utilitzin un milió o més de metres cúbics anuals.

12. S'afegeix un apartat, l'11, a l'article 78 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    11. En les liquidacions de cànon de regulació corresponents a usos d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, el tipus aplicable per a un embassament és, com a màxim, el 50% del valor anual del preu final mitjà del mercat diari de l'energia elèctrica en el mercat lliure, publicat per l'operador (OMIE) o un altre organisme competent, i corresponent al mateix any que la resta de dades emprades en l'estudi econòmic.

13. Es modifica l'apartat 1 de l'article 80 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. En l'àmbit de competències de la Generalitat, l'ocupació, la utilització i l'aprofitament dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l'article 112 del text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l'aplicació del qual fa pública l'Agència Catalana de l'Aigua. Resten exemptes del pagament del cànon d'utilització de béns de domini públic hidràulic:

    1. Les persones concessionàries d'aigua, per l'ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.

    »b) Les entitats locals, per l'ocupació de béns de domini públic hidràulic quan sigui necessari per a la realització d'actuacions de recuperació de la qualitat ambiental, de les funcions ecològiques i l'adequació per a l'ús públic i social dels cursos fluvials.»

14. S'afegeix un article, el 82, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Article 82. Naturalesa economicoadministrativa dels actes d'aplicació dels tributs

    1. Els actes emesos per l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'aplicació dels tributs que integren el seu règim econòmic i financer, regulats pels articles precedents, tenen caràcter economicoadministratiu i s'han d'efectuar dins els procediments de gestió, recaptació o inspecció establerts per les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

    »2. L'impagament dels deutes derivats de l'aplicació dels tributs en comporta l'exigibilitat en via de constrenyiment i pot donar lloc a la suspensió o pèrdua del dret a la utilització o aprofitament del domini públic hidràulic reconegut mitjançant el títol concessional corresponent.

    »3. D'acord amb el que estableix l'apartat 82.2, es considera que no poden ésser titulars de concessions o autoritzacions per a la utilització privativa del domini públic hidràulic les persones que no estan al corrent del pagament de llurs obligacions tributàries derivades de l'aplicació del règim fiscal de l'aigua, per raons de caràcter estructural i no transitòries, que esdevenen en situació d'insolvència, total o parcial, declarada o no.»

15. Es modifica l'apartat 1 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. L'exacció a què fa referència l'article 73 s'aplica als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat relacionats en l'annex 7, en tant que beneficiats per la seva utilització, mitjançant l'abocament real o potencial de llurs aigües residuals a aquesta infraestructura, construïda i explotada per l'Agència Catalana de l'Aigua exclusivament per a pal·liar el perjudici mediambiental que pot comportar la contaminació generada per aquests abocaments en la conca del Llobregat. Als establiments que s'incorporin amb posterioritat a aquesta infraestructura els és aplicable el règim general del cànon de l'aigua, llevat que s'incloguin en l'annex 7.

16. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. L'exacció s'acredita per la utilització real o potencial de la infraestructura, i és efectiva per a nous establiments usuaris, en el moment que hagin estat inclosos en l'annex 7, i per als establiments usuaris en data del 31 de desembre de 2014, a partir de l'1 de gener de 2015.

17. Es modifica l'apartat 4 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. Atès que l'exacció es configura com a sistema de recuperació de costos, es fixa a partir de les quanties que corresponguin de les diverses magnituds considerades en l'article 73, tenint en compte que:

    1. Amb caràcter general, els establiments usuaris de la infraestructura assumeixen el 90% del cost de la inversió feta i en servei, mentre que la Generalitat n'assumeix el percentatge restant. No obstant això, pel que fa a les despeses corresponents a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es fa repercutir als establiments el 50% de les despeses de l'actuació realitzada.

    »b) Els costos de l'explotació de la infraestructura es determinen a partir de les dades reals de despeses produïdes i de cabals abocats a la infraestructura.»

18. Es modifica l'apartat 5 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    5. En qualsevol cas, els costos d'inversió i els costos d'explotació es fan repercutir proporcionalment als establiments beneficiaris de la infraestructura. Els costos d'inversió es fan repercutir bé en funció del cabal autoritzat, expressat en litres per segon o en metres cúbics per hora, o bé d'acord amb els cabals instantanis assignats en el projecte constructiu aprovat definitivament, segons corresponguin a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, o a actuacions futures, respectivament; els costos d'explotació es fan repercutir en funció del cabal abocat.

19. Es modifica l'apartat 6 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    6. La quota de l'amortització de la fase 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es detalla en l'annex 8.

    Les quotes corresponents a les actuacions pendents d'execució es calculen com a quotes constants a pagar pels establiments que es connectin a les actuacions pendents corresponents a cadascuna de les fases del col·lector, d'acord amb el mètode francès en funció de les dades reals d'inversió certificades amb relació a l'exercici, considerant un període d'amortització de vint-i-cinc anys i el més baix dels dos tipus d'interès euríbor a dotze mesos més cinc-cents punts bàsics, o bé el valor assignat en el darrer contracte de finançament de l'Agència Catalana de l'Aigua.

    »Addicionalment, es revisa també per a l'explotació en funció de les despeses reals certificades pel prestador del servei i dels cabals efectivament abocats.»

20. Es modifica l'apartat 10 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    10. Els establiments industrials que esdevinguin nous usuaris de la infraestructura i s'incloguin en l'annex 7 han de satisfer l'exacció de manera proporcional al cabal abocat i en funció de l'autorització o del cabal instantani assignat en el projecte constructiu aprovat definitivament a partir del moment de llur inclusió efectiva en el dit annex.

    Capítol III. Gravamen de protecció civil

1. Es modifica la lletra a de l'article 60 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   a) Els elements patrimonials afectes a activitats desenvolupades directament per l'Estat, per la Generalitat, per l'Agència Catalana de l'Aigua, per les corporacions locals o per llurs organismes autònoms de caràcter administratiu. L'exempció no s'aplica si els esmentats ens actuen per mitjà d'empresa pública, privada o mixta o, en general, d'empreses mercantils, ni tampoc als organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàlegs.

2. S'afegeix un article, el 63 bis , a la Llei 4/1997, amb el text següent:

   Article 63 bis . Obligacions formals

   1. Els subjectes passius per l'activitat duta a terme en aeroports i aeròdroms han de portar un llibre de registre de vols operats durant el període impositiu.

   »2. L'Agència Tributària de Catalunya ha d'establir per mitjà d'una resolució l'estructura, el contingut i el format del llibre de registre a què fa referència l'apartat 1.»

3. La disposició transitòria única de la Llei 4/1997 esdevé disposició transitòria primera, per tal com s'afegeix a la dita llei una disposició transitòria, la segona, amb el text següent:

   Disposició transitòria segona. Exigibilitat de l'obligació formal amb relació al gravamen de protecció civil per l'activitat duta a terme en aeroports i aeròdroms

   L'obligació formal establerta per l'article 63 bis és exigible a partir del primer dia del trimestre següent a l'entrada en vigor de la present disposició transitòria.»

   Capítol IV. Impost sobre els habitatges buits

1. Es modifica l'article 11 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, que resta redactat de la manera següent:

   Article 11. Base imposable

   1. Constitueix la base imposable de l'impost sobre els habitatges buits el nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l'impost de què és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l'impost, reduïda en 150 metres quadrats en concepte de mínim exempt.

   »2. Si s'ha optat per la tributació consolidada, la base imposable és constituïda pel nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l'impost dels quals són titulars les persones jurídiques integrades al grup fiscal o grup de societats, reduïda en el nombre de metres quadrats que resulti de multiplicar el mínim exempt establert per l'apartat 1 pel número de persones jurídiques titulars d'habitatges subjectes a l'impost integrades en el grup.»

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 15 de la Llei 14/2015, que resta redactat de la manera següent:

   1. Els subjectes passius de l'impost sobre els habitatges buits estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent dins el termini establert per reglament.

   No cal presentar l'autoliquidació si no resulta cap quantitat a ingressar com a conseqüència de l'aplicació de les exempcions subjectives establertes per l'article 10.1 o del mínim exempt establert per l'article 11.»

   Capítol V. Impost sobre grans establiments comercials

   Secció primera. Disposicions generals

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l'impost sobre els grans establiments comercials, que es defineix com un impost ambiental.

2. L'impost sobre grans establiments comercials és exigible en tot el territori de Catalunya.

Aquest impost grava la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments comercials com a conseqüència d'estar implantats en grans superfícies, ja que aquesta circumstància pot generar externalitats negatives en el medi ambient, amb un cost que aquests establiments no assumeixen.

Secció segona. Elements essencials de l'impost

1. Constitueix el fet imposable de l'impost l'impacte mediambiental derivat de la utilització de grans superfícies amb finalitats comercials.

2. Als efectes del que disposa l'apartat 1, s'entén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials la que duen a terme els establiments següents:

   1. Grans establiments comercials territorials individuals dedicats a la venda al detall que disposen d'una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats.

   2. Grans establiments comercials territorials col·lectius, integrats per un conjunt d'establiments en què es duen a terme activitats comercials, que disposen d'una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats. Són grans establiments comercials territorials col·lectius els centres comercials, les galeries comercials i els recintes comercials definits en el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.

   3. Grans establiments comercials que disposen d'una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats que estiguin situats fora de la trama urbana consolidada o, en el cas que aquesta no estigui definida, estiguin situats fora del nucli històric i dels seus eixamples.

3. L'establiment que no compleixi el requisit de superfície mínima assenyalat en cada cas resta subjecte a l'impost quan, a conseqüència d'una ampliació, iguali o superi els 2.500 o 1.300 metres quadrats de superfície de venda, respectivament.

4. Als efectes d'aquest impost, la superfície de venda és la superfície total dels llocs on s'exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o destinats a aquesta finalitat amb caràcter eventual o periòdic i a la qual pot accedir la clientela per a efectuar les compres; els espais interns destinats al trànsit de persones; la superfície de la zona de caixes; la superfície compresa entre aquesta zona i les portes de sortida i les dedicades a activitats de prestació de serveis, i la superfície ocupada pels venedors darrere del taulell, a la qual no té accés el públic.

5. Als efectes d'aquest impost, no es consideren dins de trama urbana consolidada les concentracions comercials.

Estan exempts de l'impost els mercats municipals.

1. Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones físiques o jurídiques, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars d'un o més dels establiments a què es refereix l'article 7.2.

2. Als efectes del que estableix aquesta llei, tenen la consideració de titular d'establiment comercial les persones físiques o jurídiques, i també les entitats a què fa referència l'apartat 1, que duguin a terme de manera directa l'activitat comercial o de prestació de serveis a què es refereix l'article 7.1. En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, ho és la persona titular de la llicència comercial o assimilable.

   En cas que hi hagi més d'un propietari de la totalitat dels locals integrants del gran establiment comercial territorial col·lectiu, el conjunt té, als efectes d'aquest impost, la consideració d'unitat econòmica, en els termes que estableix la normativa tributària general aplicable als tributs propis.

3. És responsable subsidiari de l'impost el titular del dret de propietat del bé immoble en què està situat l'establiment o de qualsevol altre dret real sobre el bé immoble.

1. La base imposable s'obté de l'aplicació de la fórmula següent:

   BI = (N - E) Cc

   On:

   N = nombre de vehicles que, durant el període impositiu, accedeixen a l'aparcament de què disposa l'establiment comercial, d'acord amb les lectures dels sistemes de mesurament dels accessos a l'aparcament.

   E = nombre de vehicles exclosos perquè han accedit a l'aparcament de l'establiment en virtut d'un contracte de lloguer o contractes similars, o perquè es tracta de vehicles de treballadors de l'establiment que hi accedeixen en llurs dies laborables.

   Cc = coeficient corrector segons el percentatge de places d'aparcament per sota de les establertes pel Decret 378/2006, del 10 de octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d'equipaments comercials, d'acord amb la taula següent:

   Percentatge de places d'aparcament per sota de les reglamentades	Coeficient corrector
   Menor o igual a 0%	1,000
   Entre 0% i el 25%	1,125
   Més del 25% i fins al 50%	1,375
   Més del 50% i fins al 75%	1,625
   Més del 75% i fins al 100%	1,875

   Aquest coeficient no s'aplica en el cas que l'establiment tingui autoritzada la infradotació de places d'aparcament respecte a les mínimes reglamentades d'acord amb el que estableix el Decret 378/2006, del 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d'equipaments comercials.

2. En el cas que no es pugui determinar la base imposable d'acord amb el que estableix l'apartat 1 perquè l'aparcament no disposa d'un instrument de comptatge de vehicles, o perquè l'establiment no disposa d'aparcament, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula següent:

   BI = ràtio VD x S x dies d'obertura x C TUC

   On:

   – Ràtio VD és la ràtio de vehicles/dia i m 2 de superfície (de venda o total) segons la categoria de l'establiment que s'indica en la taula següent:

   Categoria d’establiment	Ràtio vehicle/dia/m2 de superfície de venda
   Gran magatzem	0,1252
   Hipermercat	0,1663
   Supermercat	0,1740
   Establiments especialitzats	Articles i material esportiu	0,2465
   Articles infantils	0,1212
   Automoció	0,0091
   Bricolatge	0,3408
   Oci i cultura	0,2970
   Mobles i equipament de la llar	0,0711
   Equipament de la persona	0,1907
   Jardineria i complements de jardí	0,0150
   Altres	0,3409
   Establiment col·lectiu	0,0767

   – S és la superfície computable. S'aplica:

   1. En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, la superfície total.

   2. En la resta de casos, la superfície de venda.

   – Els dies d'obertura són els d'obertura de l'establiment durant el període impositiu.

   – CTUC = coeficient aplicable segons que l'establiment estigui situat, d'acord amb la normativa urbanística, dins o fora de la trama urbana consolidada (TUC) o del nucli històric i dels seus eixamples (NH) en el cas que no estigui definida la TUC del municipi:

   Situació de l'establiment	Coeficient
   Dins de TUC o NH	1,00
   Fora de TUC o NH	1,20

3. Als efectes del que estableix l'apartat 2, s'apliquen les regles següents:

   1. S'entén que un establiment disposa d'aparcament quan aquest es destina preferentment a l'ús dels clients de l'establiment, amb independència de la seva titularitat, el tipus de gestió o el sistema de pagament.

   2. S'entén que un establiment és especialitzat quan el 80% de la superfície de venda, com a mínim, és destinat al producte o gamma de productes que determina l'especialització.

   3. Als establiments col·lectius compostos per establiments especialitzats en la mateixa gamma de producte se'ls aplica la ràtio de la categoria d'establiment especialitzat corresponent, sobre la superfície de venda.

   4. En el cas de galeries comercials en què hi ha un supermercat o un hipermercat que ocupa més del 80% de la superfície total d'un establiment col·lectiu, s'ha d'aplicar la ràtio VD corresponent a la categoria de supermercat o d'hipermercat, respectivament.

La base liquidable s'obté d'aplicar a la base imposable una reducció de 27.000 vehicles en concepte de mínim exempt.

El tipus de gravamen s'estableix en 0,18 euros per vehicle.

La quota tributària de l'impost s'obté d'aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, sens perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. Quan l'obertura de l'establiment es produeixi en una data posterior a l'1 de gener, el període impositiu comprèn des de la data d'obertura fins al 31 de desembre del mateix any. En el cas de tancament de l'establiment, el període impositiu comprèn des de l'1 de gener fins a la data de tancament.

L'impost es merita el 31 de desembre de cada any, llevat dels casos de tancament de l'establiment, en què l'impost es merita en la data de tancament.

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

1. Els subjectes passius estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent entre els dies 1 i 20 del mes de febrer següent a la data de meritació de l'impost.

2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d'hisenda.

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que estableix la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de la Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans del departament competent en matèria de comerç amb funcions d'inspecció i control sobre els establiments comercials.

Secció quarta. Revisió

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o bé una reclamació economicoadministrativa davant de la Junta de Finances.

Secció cinquena. Règim sancionador

El règim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Secció sisena. Normes addicionals

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l'impost.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

Secció setena. Règim transitori

1. L'exercici del 2017 de l'impost sobre grans establiments comercials consta de dos períodes impositius:

   1. El període impositiu comprès entre l'1 de gener i el dia anterior a l'entrada en vigor de l'impost establerta per la lletra a de la disposició final setena, per a la liquidació del qual és aplicable la Llei 16/2000, del 29 de desembre, de l'impost sobre grans establiments comercials, i les normes que la despleguen.

   2. El període impositiu comprès entre el dia d'entrada en vigor de l'impost establerta per la lletra a de la disposició final setena i el 31 de desembre de 2017, en què és aplicable la regulació de l'impost continguda en aquest capítol i en les normes que el despleguin.

2. La gestió i el pagament de l'impost es regeix per a cada un dels períodes impositius per la normativa que sigui aplicable d'acord amb el que estableix l'apartat 1.

3. Per a la liquidació de l'impost, mitjançant padró, corresponent al primer període de l'exercici del 2017, l'Administració tributària ha d'efectuar el prorrateig que correspongui.

4. Per a la liquidació de l'impost corresponent al període impositiu a què fa referència la lletra a de l'apartat 1, és vigent el Decret 342/2001, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost sobre grans establiments comercials.

   Capítol VI. Impost sobre les estades en establiments turístics

   Secció primera. Disposicions generals

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l'impost sobre les estades en establiments turístics.

2. L'impost sobre les estades en establiments turístics és exigible en tot el territori de Catalunya.

L'impost sobre les estades en establiments turístics grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest en l'estada en els establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26 en els termes establerts per aquesta llei. L'impost també pretén internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d'alta concentració turística.

Els ingressos derivats de l'impost sobre les estades en establiments turístics resten afectats a la dotació del Fons per al foment del turisme, regulat per la secció setena, per atendre les finalitats que s'hi determinen.

L'impost sobre les estades en establiments turístics és compatible amb altres exaccions, específicament amb les taxes que es puguin establir per la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives que es refereixin de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn.

Secció segona. Elements essencials de l'impost

1. Constitueix el fet imposable de l'impost l'estada, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que fan els contribuents en els establiments i equipaments turístics a què fa referència l'apartat 3, situats a Catalunya.

   En el cas de les embarcacions de creuer turístic, s'entén realitzat el fet imposable quan aquestes estiguin amarrades en un port del territori de Catalunya. A aquest efecte, es considera que el vaixell resta amarrat a un port des del moment en què es llança el primer cap durant l'atracada fins al moment en què el vaixell afluixa l'última amarra.

2. Als efectes del que estableix aquest capítol, s'entén per estada el gaudiment del servei d'allotjament, per dia o fracció, amb pernoctació o sense.

3. Resten subjectes a l'impost les estades en els establiments i equipaments turístics següents:

   1. Els allotjaments turístics establerts en cada moment per la normativa vigent en matèria de turisme.

   2. Els albergs de joventut, quan prestin serveis turístics d'allotjament.

   3. Les embarcacions de creuer turístic.

   4. Qualsevol establiment o equipament en què es prestin serveis turístics d'allotjament.

4. S'entén per embarcació de creuer turístic, als efectes del que estableix aquesta llei, la que fa transport per mar o per vies navegables amb l'única finalitat de plaer o esbarjo, complementat amb altres serveis i amb estança a bord superior a dues nits, segons el que defineix la normativa de la Unió Europea.

5. Als efectes de l'aplicació d'aquest impost, el concepte de serveis turístics d'allotjament es refereix als serveis que possibiliten l'hostatge en infraestructures, instal·lacions, equipaments o mobiliaris destinats a aquest fi.

1. Resten exemptes de l'aplicació de l'impost:

   1. Les estades subvencionades per programes socials d'una administració pública de qualsevol estat membre de la Unió Europea.

   2. Les estades fetes per persones d'edat igual o inferior a setze anys.

   3. Les estades que es facin per causes de força major, determinades per reglament.

   4. Les estades que faci qualsevol persona per motius de salut, i també les de les persones que l'acompanyin.

2. Per al gaudiment i aplicació de les exempcions establertes per l'apartat 1 cal acreditar documentalment la concurrència de les circumstàncies que hi donen dret, d'acord amb el que sigui establert per reglament. Pel que fa a l'exempció a què fa referència la lletra d , s'ha de justificar documentalment que les estades responen a la necessitat de rebre prestacions d'atenció sanitària que formen part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic de Catalunya.

1. L'impost es merita a l'inici de l'estada en els establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26.

2. Pel que fa a les estades en embarcacions de creuer, l'impost es merita, per als contribuents que es troben en trànsit, en el moment en què el vaixell fa escala en algun port de Catalunya. La persona que embarca en un port de Catalunya iniciant així el seu viatge, o la que hi desembarca perquè aquest port és la destinació final del seu viatge, no merita l'impost.

És contribuent de l'impost la persona física que fa una estada en qualsevol dels establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26. També ho és la persona jurídica a nom de la qual es lliura la corresponent factura o document anàleg per l'estada de persones físiques en els dits establiments i equipaments.

Té la condició de substitut del contribuent la persona física o jurídica, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que sigui titular de l'explotació de qualsevol dels establiments o equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que la persona titular de la llicència de turisme és qui explota l'establiment o equipament.

1. Responen solidàriament de l'ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes meritades dels contribuents totes les persones físiques o jurídiques que contracten directament en nom del contribuent i fan d'intermediàries entre aquest i els establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26.

2. D'acord amb el que estableix l'apartat 1, es presumeix que la persona o entitat intermediària actua com a representant del contribuent, tot assumint les seves obligacions tributàries, i el substitut s'hi pot dirigir a fi d'exigir el pagament del tribut, en les condicions que siguin establertes per reglament.

1. Poden ser assistents en la recaptació de l'impost els intermediaris d'empreses turístiques d'allotjament considerats en la normativa turística i tots els professionals, empreses, entitats o operadors de plataformes tecnològiques que comercialitzen serveis turístics d'allotjament en els establiments i equipaments a què fa referència l'article 26.3 o faciliten la relació entre el titular de l'explotació i les persones físiques que fan les estades, i acorden amb aquestes un avançament del preu a compte de l'estada i la satisfacció anticipada de l'impost en fer la reserva.

2. Per a actuar com assistent en la recaptació cal l'habilitació expressa de l'Administració i la signatura del conveni corresponent. L'obtenció d'aquesta habilitació i el contingut del conveni s'han d'ajustar als termes i les condicions que siguin establerts per reglament.

3. En el cas de les empreses prestadores de serveis de la societat de la informació i les plataformes tecnològiques, l'habilitació a què fa referència l'apartat 2 només es pot concedir amb una auditoria prèvia dels seus sistemes informàtics que garanteixi l'adequació d'aquests per a l'aplicació correcta de l'impost. Una vegada concedida l'habilitació i signat el conveni, la plataforma ha d'ésser auditada periòdicament en els termes i les condicions que siguin establerts per reglament.

1. La base imposable de l'impost s'estableix en el nombre d'unitats d'estada en el mateix establiment o equipament turístic durant un període continuat. En qualsevol cas, es computa un màxim de set unitats d'estada per persona.

2. Als efectes de l'aplicació d'aquest impost, s'entén que són unitats d'estada els dies o les fraccions que comporta l'estada continuada del contribuent en el mateix establiment o equipament turístic. Si l'allotjament és contractat en règim de cessió o arrendament de temporada, el límit màxim d'estades computables establert per l'apartat 1 s'ha d'aplicar respecte de cada temporada o període de temps continu en el mateix establiment o equipament.

3. L'Administració tributària pot aplicar el mètode d'estimació indirecta de la base imposable si el substitut del contribuent no presenta l'autoliquidació de l'impost o presenta autoliquidacions incompletes o inexactes i no aporta les dades d'ocupació de l'establiment o equipament turístic que explota. En aquest cas, el nombre d'unitats d'estada en l'establiment o equipament turístic es determina, preferentment, i sens perjudici de la utilització dels altres mitjans establerts per la legislació vigent, pels mitjans següents:

   1. A partir de les dades estadístiques d'ocupació dels establiments o equipaments del mateix tipus situats en el mateix àmbit territorial o en la mateixa marca turística.

   2. A partir de les dades declarades per una mostra d'establiments o equipaments reglats del mateix tipus situats en la mateixa localitat o barri. A aquest efecte, s'entén per establiment reglat el que està donat d'alta en el Registre de turisme de Catalunya.

   3. A partir de les dades procedents d'estudis del sector fets per organismes públics o per organitzacions privades d'acord amb tècniques estadístiques adequades.

   4. A partir de les dades que consten en el registre policial de les persones que s'allotgen als establiments d'hostalatge situats a Catalunya.

4. Les dades obtingudes per a fer l'estimació indirecta del nombre d'estades s'han de referir, preferentment, a l'any del període de declaració que l'Administració tributària pretén de regularitzar.

1. La quota tributària s'obté de multiplicar el nombre d'estades pel tipus del gravamen corresponent segons el tipus d'establiment o equipament turístic i localització, d'acord amb la tarifa següent:

   Tipus d’establiment	Tarifa general (en euros)	Tarifa especial (en euros)
   Barcelona ciutat	Resta de Catalunya
   1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equipament de categoria equivalent	2,25	2,25	5,00
   2. Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior, i establiment o equipament de categoria equivalent	1,10	0,90	3,50
   3. Habitatge d’ús turístic	2,25	0,90	-
   4. Resta d’establiments i equipaments	0,65	0,45	2,50
   5. Embarcació de creuer
   Més de 12 hores	2,25	2,25
   12 hores o menys	0,65	-

2. La tarifa especial és aplicable a les estades en els establiments que, dins un centre recreatiu turístic, estiguin situats a les àrees en què s'admeten activitats de joc i apostes.

El substitut del contribuent ha de consignar en la factura que emeti als seus clients, de manera diferenciada de la contraprestació pels seus serveis, l'import de la quota de l'impost amb indicació del nombre d'unitats d'estada i del tipus de gravamen aplicat.

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

1. El substitut del contribuent està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent en les condicions i els terminis que siguin establerts per reglament. De la quota tributària de l'impost es dedueixen, si s'escau, les quantitats que hagin estat ingressades o que hagin de ser ingressades pels obligats tributaris assistents en la recaptació a què fa referència l'article 32, als efectes de determinar l'import total a ingressar en la corresponent autoliquidació de l'impost. No cal presentar l'autoliquidació si l'ingrés de l'impost, en la seva totalitat, és efectuat pels obligats tributaris assistents en la recaptació. En aquest cas, el substitut del contribuent ha de presentar un formulari digital amb la informació i en les condicions que siguin establertes per reglament.

2. L'agent col·laborador a què es refereix l'article 41 pot efectuar, en els termes que siguin establerts per reglament, el pagament agregat i en una sola autoliquidació de les quotes de l'impost meritades respecte d'un col·lectiu de substituts dels contribuents i els establiments o equipaments que explotin. De la mateixa manera, el substitut del contribuent que explota més d'un establiment o equipament pot efectuar el pagament agregat i en una sola autoliquidació de les quotes de l'impost meritades respecte de cadascun dels establiments i equipaments esmentats.

3. Els models d'autoliquidació individuals i agregats i, si s'escau, els documents d'ingrés s'han d'aprovar per mitjà d'una ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

L'assistent en la recaptació ha d'ingressar a l'Agència Tributària de Catalunya, en condició d'obligat tributari i en lloc del titular de l'explotació i en la forma i els terminis que siguin establerts per reglament, les quantitats que hagi rebut del contribuent que ha fet la reserva en concepte d'acompte de l'impost, sempre que l'assistent compti amb el consentiment previ del titular de l'explotació de l'establiment turístic.

1. Els establiments i equipaments a què es refereix l'apartat 3 de l'article 26 han d'ésser identificats, en les actuacions amb l'Agència Tributària de Catalunya relatives a aquest impost, per mitjà del codi d'identificació que se'ls assigni. Aquest codi s'ha d'assignar a partir de la identificació de l'establiment o l'equipament en el Registre de turisme de Catalunya.

2. L'Agència Tributària de Catalunya ha d'establir mitjançant resolució l'estructura i el format del codi d'identificació per a cada tipus d'establiment i equipament.

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost sobre les estades en establiments turístics corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció competents en matèria de turisme, els quals, en el transcurs de les seves actuacions, poden requerir al titular de l'explotació de l'establiment o equipament turístic l'acreditació d'haver presentat les autoliquidacions de l'impost el termini de presentació de les quals hagi transcorregut en el moment de l'actuació administrativa.

1. Els titulars de l'explotació dels establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26 han de tenir a disposició de l'Agència Tributària de Catalunya la informació detallada de les estades que s'hi hagin produït durant els quatre anys anteriors al de l'actuació administrativa, i, en concret, la identificació i l'edat de les persones allotjades, i també les dates d'entrada i sortida de l'establiment de cadascuna d'aquestes persones.

2. Els assistents en la recaptació han de tenir a disposició de l'Agència Tributària de Catalunya la mateixa informació a què es refereix l'apartat 1, i han de lliurar-li la informació que els requereixi, als efectes de garantir el compliment correcte de l'obligació d'ingrés, en els termes que siguin establerts per reglament.

1. Els agents del sistema tributari, de manera voluntària i per mitjà d'acords o convenis, poden col·laborar amb l'Agència Tributària de Catalunya per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries derivades de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i prevenir-ne i evitar-ne el frau, en els termes i les condicions que siguin establerts per reglament. Aquesta col·laboració també pot instrumentar-se per mitjà d'acords o convenis de l'Agència Tributària de Catalunya amb altres administracions públiques.

2. La col·laboració es pot concretar, entre altres continguts possibles, en la presentació i el pagament de les autoliquidacions de l'impost en nom dels titulars de l'explotació dels establiments i equipaments turístics, de la manera que determini l'acord corresponent. La presentació i, si escau, el pagament de l'impost requereix el consentiment previ del titular de l'explotació dels establiments i equipaments turístics.

Els assistents en la recaptació i totes les persones a les quals la normativa tributària catalana imposa el compliment d'obligacions tributàries formals o materials, que siguin no residents, estan obligats a designar un representant resident, als efectes de llurs relacions amb l'Administració tributària de la Generalitat. Aquesta designació, degudament acreditada, s'ha de comunicar a l'Agència Tributària de Catalunya.

Secció quarta. Revisió

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost sobre les estades en establiments turístics es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o una reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances.

Secció cinquena. Règim sancionador

1. Constitueix una infracció tributària lleu consignar de manera incompleta o inexacta, o deixar de consignar, en l'autoliquidació de l'impost, el codi d'identificació a què es refereix l'article 38. La sanció aplicable per la comissió d'aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària fixa de tres-cents euros.

2. Constitueixen infraccions tributàries molt greus:

   1. La manca d'ingrés de l'impost que hagi estat abonat pel contribuent al substitut, sempre que les quantitats abonades i no ingressades comportin més del deu per cent de la quantitat total que s'hauria d'haver ingressat en l'autoliquidació corresponent. La sanció aplicable per la comissió d'aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària del tres-cents per cent del total de la quantitat no ingressada en el període corresponent, amb un mínim de sis-cents euros.

   2. La manca d'ingrés de l'impost per part de l'obligat tributari assistent en la recaptació, quan l'hagi percebut prèviament dels contribuents. La sanció aplicable per la comissió d'aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària del tres-cents per cent del total de la quantitat no ingressada en el període corresponent, amb un mínim de dos mil euros.

3. Sens perjudici del que disposa aquest article, les infraccions tributàries produïdes en l'àmbit d'aquest impost es tipifiquen i se sancionen d'acord amb el que estableix la normativa general aplicable als tributs propis de la Generalitat.

4. La tramitació del procediment sancionador i la imposició, si escau, de sancions tributàries correspon als òrgans competents de l'Agència Tributària de Catalunya.

   Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

La Direcció General de la Policia ha de subministrar periòdicament a l'Agència Tributària de Catalunya, per mitjans electrònics, i en els formats i terminis que es determinin per conveni, les dades contingudes en el registre de persones allotjades als establiments d'hostalatge situats a Catalunya que siguin estrictament necessàries per a la comprovació de l'impost sobre les estades en establiments turístics. Es consideren dades estrictament necessàries les següents:

1. La identificació de l'establiment o equipament turístic situat a Catalunya.

2. La identificació del titular de l'explotació de l'establiment o equipament turístic.

3. El número i tipus de document d'identitat de la persona que s'allotja a l'establiment o equipament turístic, i la seva data de naixement.

4. La data d'entrada a l'establiment o equipament turístic de cada persona que s'hi allotja i el nombre de dies previstos de l'estada.

Les autoritats portuàries de Catalunya han de remetre a l'Agència Tributària de Catalunya durant el primer trimestre de l'any la relació d'embarcacions de creuer turístic que han amarrat, en els termes de l'apartat 1 de l'article 26, durant l'any anterior en el port del qual tenen encarregada la gestió.

Les dades obtingudes de la gestió de l'impost sobre les estades en establiments turístics poden ésser cedides per l'Agència Tributària de Catalunya a l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de turisme, amb un procés previ de dissociació i anonimització.

Secció setena. Fons per al foment del turisme

1. El Fons per al foment del turisme es configura com a mecanisme destinat a finançar polítiques turístiques per al millorament de la competitivitat de Catalunya com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat.

2. El Fons es dota amb els ingressos obtinguts de l'impost sobre les estades en establiments turístics. Aquesta dotació resta afectada a les despeses directament relacionades amb els objectius establerts per l'article 49.

3. Els departaments competents en matèria d'economia i en matèria de turisme són els encarregats de gestionar el Fons, en els termes i amb les condicions que siguin establerts per reglament, i han de garantir la informació prèvia del sector afectat.

1. Els recursos del Fons per al foment del turisme s'han de destinar a projectes o actuacions que persegueixin algun dels objectius següents:

   1. La promoció turística de Catalunya.

   2. L'impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat, i la protecció, la preservació, la recuperació i el millorament dels recursos turístics.

   3. El foment, la creació i el millorament dels productes turístics.

   4. El millorament dels serveis de control i inspecció sobre els establiments i equipaments turístics.

   5. El desenvolupament d'infraestructures i serveis relacionats amb el turisme.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, s'han de fer els repartiments següents:

   1. S'ha de destinar a les administracions locals un mínim del 50% de la recaptació del Fons derivada de la recaptació de la tarifa general, en funció de la recaptació corresponent als establiments i equipaments a què fa referència l'apartat 3 de l'article 26, amb les condicions que siguin establertes per reglament.

   2. S'ha de destinar a la ciutat de Barcelona, a més, el 50% de l'import que resulta d'aplicar l'increment de tarifa dels establiments de la ciutat amb relació a l'aplicada a la resta d'establiments del territori de Catalunya.

   3. S'ha de destinar al Consell General d'Aran el 20% de la recaptació obtinguda al seu territori amb càrrec al tram del Fons de gestió pròpia de la Generalitat.

3. S'exclouen del repartiment establert per l'apartat 2 els ingressos provinents de la tarifa especial.

4. Els recursos del Fons gestionats per les administracions locals s'han de destinar al finançament dels projectes i les actuacions a què fa referència l'apartat 1, en llur conjunt o per algun de llurs conceptes, tot atenent de manera prioritària les necessitats de promoció turística, i d'acord amb els criteris i procediments que siguin determinats per reglament.

5. L'assignació a què fa referència l'apartat 4, i també la distribució de la resta de recursos del Fons, s'ha d'efectuar en els terminis, els termes i les condicions que siguin establerts per reglament.

   Secció vuitena. Normes addicionals

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l'impost.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

Capítol VII. Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics

Secció primera. Disposicions generals

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l'impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics.

2. L'impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics és exigible en tot el territori de Catalunya.

L'objecte de l'impost és gravar el risc local mediambiental, i en última instància sobre les persones, que comporta, en el territori de Catalunya, la producció d'elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears; la manipulació i el transport d'aquests elements; llur custòdia, mentre no siguin degudament neutralitzats o dipositats en un magatzem de llarga durada, i llur dispersió, rutinària o accidental.

1. S'afecten parcialment els ingressos d'aquest impost en la quantia de 257.154 euros anuals, per a atendre el finançament dels mitjans i de les activitats i actuacions de protecció civil expressament destinats al control i, si escau, la reducció dels riscos derivats de l'activitat gravada.

2. Es crea un fons amb el 20% de la recaptació efectiva de l'impost. Aquest fons ha d'ésser destinat a finançar actuacions i accions dirigides a:

   1. La reactivació econòmica de les zones afectades per activitats gravades per l'impost, amb la finalitat de promoure'n i millorar-ne la competitivitat i la diversificació econòmica.

   2. La prevenció i moderació dels riscos derivats de les activitats sotmeses a l'impost.

   3. El manteniment i la renovació dels sistemes de control i mesurament dels nivells d'elements radiotòxics en el territori de Catalunya.

3. El règim de gestió del fons a què es refereix l'apartat 2 s'ha de regular per reglament.

   Secció segona. Elements essencials de l'impost

1. Constitueixen fets imposables de l'impost les activitats següents, per raó que la possible dispersió d'elements radiotòxics genera un risc important per al medi ambient i per a les persones:

   1. La producció d'elements radiotòxics en reaccions termonuclears.

   2. La manipulació i el transport de materials que contenen elements radiotòxics, incloses les operacions de càrrega i descàrrega i reconfiguració del nucli d'un reactor nuclear.

   3. La custòdia transitòria d'elements radiotòxics a l'espera de la neutralització o de l'emmagatzematge definitiu.

   4. L'emissió d'elements radiotòxics al medi ambient, ja siguin emissions rutinàries, accidentals o superiors als nivells establerts legalment.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1. d :

   1. Són emissions rutinàries les que es produeixen en l'operació normal d'un reactor termonuclear i que estan regulades, tant pel que fa a la quantitat com a la dispersió controlada en el temps.

   2. Són emissions accidentals les que es produeixen per un funcionament anormal o accidental d'un reactor termonuclear, o en qualsevol altra activitat que comporti la manipulació de materials que contenen elements radiotòxics.

   3. S'entén per emissions superiors als nivells establerts legalment les que, sense ser accidentals, superen els nivells fixats per la normativa del Consell de Seguretat Nuclear d'explotació de reactors termonuclears i d'altres activitats relacionades amb materials radiotòxics.

1. Són subjectes passius de l'impost, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que realitzen el fet imposable en qualsevol de les modalitats establertes per l'article 54.

2. Són responsables solidaris del deute tributari d'aquest impost els propietaris de les instal·lacions en què es duen a terme les activitats a què fa referència l'article 54.

1. Resten exempts de l'impost l'Estat, la Generalitat i les corporacions locals, i també llurs organismes i els ens que en depenen.

2. També n'estan exemptes totes les activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament científic, i també les activitats i aplicacions mèdiques que fan servir elements radioactius.

1. La base imposable de l'impost és constituïda pel nombre de desintegracions nuclears produïdes, mesurades en curies-dia (Cid), llevat de les emissions accidentals, que es mesuren en becquerels. En concret i per a cada fet imposable, la base imposable és constituïda:

   1. En l'activitat de producció termonuclear, pel nombre de desintegracions produïdes dins el reactor nuclear durant el període impositiu.

   2. En l'activitat de manipulació i transport de materials que continguin elements radiotòxics, per les desintegracions produïdes en el material radioactiu manipulat o transportat, durant el període impositiu.

   3. En l'activitat de custòdia transitòria de materials que continguin elements radiotòxics, per les desintegracions que es produeixen de manera espontània en els materials custodiats, durant el període impositiu.

   4. En les emissions d'elements radiotòxics al medi ambient, per totes les desintegracions que eventualment es produiran en els elements radioactius alliberats al medi ambient durant el període impositiu.

   5. En les emissions accidentals, per l'activitat radioactiva dels materials dispersats al medi ambient durant el període impositiu.

2. Per a calcular les bases imposables respectives, s'apliquen les regles següents:

   1. En l'activitat de producció termonuclear, per a calcular el nombre de desintegracions que tenen lloc a l'interior del reactor es considera que cada desintegració genera 200 megaelectró-volts (MeV) d'energia, i es divideix l'energia tèrmica total generada en el període impositiu per aquest valor unitari.

   2. En les operacions de manipulació i transport de combustible nuclear irradiat, per a calcular el nombre de desintegracions per unitat de temps es considera que cada tona de metall pesat genera 100 quilowatts (kW) tèrmics i cada desintegració 100 MeV.

      En la manipulació i transport d'algun altre tipus de material radiotòxic es divideix la potència tèrmica generada pel material per 100 MeV.

      En el cas de les operacions de càrrega-descàrrega i reconfiguració del nucli del reactor nuclear, el període que s'ha de considerar per al càlcul del total de desintegracions és el temps que duren les operacions de manipulació i transport per al trasllat del combustible del reactor a la piscina i de la piscina al reactor.

   3. Per a calcular el nombre de desintegracions que tenen lloc en la custòdia transitòria de materials, s'ha de tenir en compte el pes dels metalls pesats emmagatzemats, expressat en tones. Quan l'emmagatzematge sigui a les piscines annexes als reactors, s'ha de considerar que cada tona de metall pesat emmagatzemat genera 10 kW tèrmics i cada desintegració 100 MeV. Quan l'emmagatzematge és en sec, es considera que cada tona de metall pesat genera 1 kW tèrmic i cada desintegració 100 MeV. En el cas que el nombre de tones variï durant el període impositiu, s'ha de prendre com a base de càlcul la mitjana ponderada de tones durant aquest període.

      La xifra de la quantitat de tones ha de comprendre fins a dos decimals.

   4. Per a calcular les desintegracions de les emissions rutinàries al medi ambient s'han de considerar tots els efluents líquids (inclosos el triti i els elements gasosos dissolts) i gasosos (inclosos gasos nobles, triti, halògens i partícules en suspensió) alliberats al medi ambient en el període impositiu. El nombre de desintegracions a computar dins el període impositiu equival a les desintegracions que eventualment es produeixin per efecte de l'alliberament d'aquests elements, considerant un període mitjà de semidesintegracions de dotze anys. El nombre total de desintegracions resulta de l'aplicació de la fórmula següent:

      Nombre de desintegracions = Becquerels emesos x 3,15 x 10 6

3. Una vegada calculat el nombre de desintegracions en cada cas d'acord amb les regles establertes per l'apartat 2, la conversió a curies-dia resulta de l'aplicació de la fórmula següent:

   Nombre de desintegracions

   3,7 x 1010 x 86.400

   Considerant que:

   1 becquerel (Bq) = 1 desintegració per segon

   1 curie (Ci) = 3,7 x 10 10 Bq

   1 Cid = 86.400 Ci

4. Les dades i les magnituds a què fan referència les lletres de l'apartat 2 han d'ésser les que han quedat consignades en els informes mensuals que el subjecte passiu ha de remetre al Consell de Seguretat Nuclear de conformitat amb la Guía de Seguridad 1.7 (Rev.2) o versions posteriors. Aquests informes poden ésser requerits pels òrgans de gestió o inspecció tributària competents, dins el procediment de comprovació corresponent.

Els tipus de gravamen aplicables són, per a cada activitat constitutiva del fet imposable, els següents:

1. En l'activitat de producció termonuclear: 6.000 euros per GCid (6.000 €/10 9 Cid).

2. En l'activitat de manipulació i transport: 112.500 euros per MCid (112.500 €/10 6 Cid).

3. En l'activitat de custòdia transitòria: 1.000 euros per MCid (1.000 €/10 6 Cid).

4. En les emissions rutinàries i permeses: 2 euros per Cid.

5. En les emissions accidentals o superiors als nivells establerts legalment: 200.000 euros per milió de becquerels dispersats.

La quota tributària s'obté de sumar les diferents quotes que resulten d'aplicar els tipus de gravamen sobre les bases imposables respectives corresponents a cada activitat gravada.

S'estableix una bonificació de la quota tributària de cinc milions d'euros si el total d'emissions rutinàries d'elements radiotòxics al medi ambient durant el període impositiu és inferior en més d'un 1% a la mitjana d'emissions dels tres períodes impositius anteriors.

1. Amb relació als fets imposables consistents en les activitats de producció termonuclear, de custòdia transitòria de materials que continguin elements radiotòxics i en les emissions rutinàries d'elements radiotòxics al medi ambient, es fixa un període impositiu que coincideix amb l'any natural, sens perjudici del que estableix el paràgraf següent.

   El període impositiu és inferior a l'any natural si el subjecte cessa en la seva activitat en una data anterior al 31 de desembre, i comprèn de l'1 de gener a la data de cessament. A aquest efecte, no es consideren els casos de successió en l'execució de l'activitat o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no impliquen un cessament de l'activitat en la instal·lació, sens perjudici del que disposa la normativa general tributària.

2. El període impositiu dels fets imposables consistents en les activitats de manipulació i transport de materials que contenen elements radiotòxics a què fa referència la lletra b de l'article 54.1 coincideix amb el temps que duri l'activitat gravada. Concretament, en el cas de les operacions de càrrega-descàrrega i reconfiguració del nucli del reactor nuclear, el període impositiu s'inicia amb l'aturada del reactor i fineix en la data de reiniciació del reactor.

3. En el cas d'emissions accidentals o superiors a les establertes legalment a què es refereix la lletra d de l'article 54.1, i sens perjudici del que estableix l'article 62, no hi ha període impositiu.

1. L'impost es merita, per a cada fet imposable, l'últim dia del període impositiu respectiu. En el supòsit de cessament de l'activitat a què es refereix el segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 61, l'impost es merita en la data de cessament.

2. En els supòsits a què fa referència l'apartat 3 de l'article 61, l'impost es merita en la data en què el Consell de Seguretat Nuclear emet l'informe corresponent.

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

1. El subjecte passiu està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent durant els primers dos mesos de l'any següent a les dates que s'assenyalen a continuació per a cada cas:

   1. A la data de finiment del període impositiu en el cas de les activitats a què fa referència l'apartat 1 de l'article 61.

   2. A la data de l'informe que emet el Consell de Seguretat Nuclear en el cas de les emissions accidentals o superiors als nivells legalment establerts.

   3. A la data d'acabament de l'activitat en el cas de les operacions de manipulació i transport a què fa referència la lletra b de l'article 54.1.

2. L'autoliquidació és única i ha d'incloure tots els fets imposables meritats i exigibles d'acord amb el que estableixen l'article 62 i l'apartat 1 del present article, respectivament.

3. L'ingrés del deute tributari s'ha d'efectuar juntament amb l'autoliquidació.

4. Tant l'ingrés dels pagaments fraccionats a què fa referència l'article 64 com del deute tributari derivat de l'autoliquidació s'han d'efectuar per via telemàtica.

5. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

1. Amb relació a les activitats de producció termonuclear i d'emissió rutinària d'elements radiotòxics, i durant el període impositiu, els subjectes passius han d'efectuar pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte, referits a trimestres naturals, en els primers vint dies naturals dels mesos d'abril, juliol i octubre de cada any natural.

2. L'import dels pagaments fraccionats equival a la suma de les quotes resultants de l'aplicació del valor de les magnituds determinants de les bases imposables respectives i tipus de gravamen corresponents per cadascuna de les activitats durant el trimestre natural respectiu.

3. Els pagaments fraccionats efectuats durant el període impositiu s'han de deduir de la quota tributària resultant de l'autoliquidació a què fa referència l'article 63.

Secció quarta. Revisió

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l'àmbit de l'impost es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o bé una reclamació economicoadministrativa davant de la Junta de Finances.

Secció cinquena. Règim sancionador

El règim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Secció sisena. Normes addicionals

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l'impost.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

Secció setena. Règim transitori

1. Per a l'aplicació de la bonificació de l'article 60 durant els tres primers exercicis d'aplicació de l'impost, la referència als tres períodes impositius anteriors s'ha d'entendre que és feta als tres anys naturals anteriors al període impositiu corresponent.

2. El període impositiu corresponent a l'exercici del 2017 s'inicia el dia d'entrada en vigor d'aquest capítol que estableix la lletra a de la disposició final setena.

Capítol VIII. Impost sobre begudes ensucrades envasades

Secció primera. Disposicions generals

1. Aquest capítol té per objecte la creació, com a tribut propi de la Generalitat, de l'impost sobre begudes ensucrades envasades definides per l'article 72.

2. L'impost sobre begudes ensucrades envasades és exigible a tot el territori de Catalunya.

L'objecte d'aquest impost és gravar el consum de begudes ensucrades envasades per raó dels efectes que tenen en la salut de la població.

L'impost sobre begudes ensucrades envasades és compatible amb altres tributs.

Secció segona. Elements essencials de l'impost

1. Constitueix el fet imposable de l'impost l'adquisició de begudes ensucrades envasades, a títol gratuït o onerós, pel contribuent definit per l'article 73, per raó dels efectes que el consum d'aquestes begudes produeix en la població.

2. Són begudes ensucrades les que contenen edulcorants calòrics afegits com ara, entre altres, sucre, mel, fructosa, sacarosa, xarop de blat de moro, xarop d'erable, nèctar o xarop d'agave i xarop d'arròs.

3. Resten subjectes a l'impost les següents tipologies de begudes ensucrades:

   1. Els refrescos o sodes: begudes sense alcohol de diferents sabors, amb gas o sense gas, preparades comercialment i que es venen en ampolles o llaunes, i també les que se subministren al consumidor per mitjà d'un sortidor.

   2. Les begudes de nèctar de fruites i sucs de fruites.

   3. Les begudes esportives: begudes dissenyades per a ajudar els atletes a rehidratar-se, i també a reposar els electròlits, el sucre i altres nutrients.

   4. Les begudes de te i cafè.

   5. Les begudes energètiques: begudes carbonatades que contenen grans quantitats de cafeïna, sucre i altres ingredients, com vitamines, aminoàcids i estimulants a base d'herbes.

   6. Llets endolcides, begudes alternatives de la llet, batuts i begudes de llet amb suc de fruita.

   7. Begudes vegetals.

   8. Aigües amb sabors.

4. No estan subjectes a l'impost les begudes elaborades a partir de sucs de fruita o de verdura naturals, concentrats o reconstituïts, o llur combinació, ni tampoc llets o alternatives de les llets, que no continguin edulcorants calòrics afegits. També en resten exclosos els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques.

1. És subjecte passiu, en qualitat de contribuent, la persona física o jurídica que subministra la beguda ensucrada envasada al consumidor final del producte.

2. El contribuent està obligat a repercutir l'impost al consumidor final de la beguda.

3. Com a subjecte passiu, i llevat del cas que estableix l'article 74, correspon al contribuent complir l'obligació tributària principal i les obligacions formals inherents a aquesta, en els termes que siguin establerts per reglament.

1. És subjecte passiu, en qualitat de substitut del contribuent, el distribuïdor resident en territori espanyol que subministra les begudes ensucrades envasades a l'establiment que les posa a disposició del consumidor.

   Si qui subministra les begudes i l'establiment que les posa a disposició del consumidor són la mateixa persona, s'entén que la seva relació amb l'Administració tributària és a títol de contribuent i no de substitut del contribuent, i li és aplicable el que estableix l'apartat 3 de l'article 73.

2. S'han d'establir per reglament les obligacions formals que ha de complir el substitut del contribuent.

Constitueix la base imposable de l'impost la quantitat en litres de beguda ensucrada envasada lliurada pel distribuïdor i adquirida pel contribuent.

El tipus de gravamen de l'impost és el següent:

1. 0,08 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre d'entre 5 i 8 grams per 100 mil·lilitres.

2. 0,12 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre superior a 8 grams per 100 mil·lilitres.

En el cas de preparats solubles i xarops concentrats preparats per a diluir, el tipus s'aplica a la beguda en base a la seva composició un cop es troba reconstituïda i preparada per ésser consumida.

1. L'impost es merita en el moment de l'adquisició de la beguda ensucrada envasada, en el territori d'aplicació del tribut, per part del contribuent al distribuïdor.

2. En el cas a què fa referència el segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 74, l'impost es merita en el moment en què el contribuent posa la beguda a disposició del consum.

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

1. El substitut del contribuent, o, si escau, el contribuent, estan obligats a presentar l'autoliquidació de l'impost i a efectuar-ne l'ingrés corresponent dins el termini que sigui establert per reglament.

2. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que disposa la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents.

Secció quarta. Règim sancionador

El règim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost sobre les begudes ensucrades envasades és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Secció cinquena. Revisió

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost sobre les begudes ensucrades envasades poden ésser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que hagi dictat l'acte impugnat.

Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

De conformitat amb l'article 11 de la Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de les dades de caràcter personal, les dades obtingudes en l'aplicació de l'impost sobre les begudes ensucrades envasades poden ésser cedides per l'Agència Tributària de Catalunya a l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de salut pública.

Secció setena. Normes addicionals

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l'impost.

2. En l'aplicació de l'impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

Capítol IX. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Secció primera. Disposicions generals

1. L'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l'increment de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

2. Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural.

Secció segona. Elements essencials de l'impost

1. Constitueixen el fet imposable de l'impost les emissions de diòxid de carboni dels vehicles aptes per a circular per les vies públiques inclosos dins les categories següents:

   1. Turismes de la categoria M1: vehicles de motor de com a mínim quatre rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones, de fins a un màxim de vuit seients.

   2. Comercials lleugers de la categoria N1: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible no superior o igual a 3,5 tones.

   3. Motocicletes: vehicles de motor de com a mínim dues rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones.

2. A l'efecte d'aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles següents:

   1. Els vehicles a què fa referència l'apartat 1 matriculats en els registres públics corresponents, mentre no n'hagin estat donats de baixa.

   2. Els vehicles proveïts de permisos temporals i els vehicles de matrícula turística.

3. No estan subjectes a l'impost els vehicles que, havent estat donats de baixa en els registres per l'antiguitat del model, puguin ésser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d'exhibicions, certàmens o curses limitades a vehicles d'aquesta naturalesa.

Són subjectes passius de l'impost:

1. Les persones físiques titulars del vehicle residents a Catalunya.

2. Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle que tinguin la residència a Catalunya, o hi tinguin un establiment, una sucursal o una oficina, en els termes que siguin establerts per reglament.

1. Resten exempts de l'impost:

1. Els vehicles oficials de l'Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals adscrits a la defensa de l'Estat o a la seguretat ciutadana.

2. Els vehicles de representacions diplomàtiques, oficines consulars, agents diplomàtics i funcionaris consulars de carrera acreditats que siguin ciutadans dels països respectius, sempre que duguin la pertinent identificació externa i a condició que hi hagi reciprocitat en l'extensió i el grau.

3. Els vehicles dels organismes internacionals amb seu o oficina a Catalunya, i de llurs funcionaris o membres amb estatut diplomàtic.

4. Els vehicles que correspongui per l'aplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals.

5. Les ambulàncies i els altres vehicles destinats directament a l'assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts.

6. Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda a què es refereix la lletra A de l'annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre, amb el benentès que els subjectes beneficiaris d'aquesta exempció no en poden gaudir per a més d'un vehicle simultàniament.

1. La quota tributària s'obté d'aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d'acord amb les taules següents:

   a) Turismes de la categoria M1
   Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/Km)
   Fins a 95 g/km	0
   Més de 95 g/km i fins a 120 g/km	0,70
   Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,85
   Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	1,00
   Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	1,20
   Més de 200 g/km	1,40
   b) Comercials lleugers de la categoria N1
   Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
   Fins a 140 g/km	0
   Més de 140 g/km	0,70
   c) Motocicletes
   Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
   Fins a 75 g/km	0
   Més de 75 g/km i fins a 100 g/km	0,70
   Més de 100 g/km i fins a 120 g/km	0,85
   Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	1,00
   Més de 140 g/km	1,20

2. Les emissions oficials de diòxid de carboni s'acrediten per mitjà d'un certificat expedit a aquest efecte pel fabricant o l'importador del vehicle, llevat que aquestes emissions constin en la targeta d'inspecció tècnica o en qualsevol altre document de caràcter oficial.

Els vehicles que tenen la consideració de vehicles històrics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota. Per a gaudir d'aquesta bonificació, cal acreditar per mitjà de la targeta d'inspecció tècnica del vehicle que ha estat matriculat amb la qualificació d'històric.

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, sens perjudici del que estableix l'apartat 2.

2. El període impositiu és inferior a l'any natural en els supòsits següents:

   1. Primera adquisició del vehicle en una data posterior a 1'1 de gener.

   2. Supòsits de baixa definitiva del vehicle o baixa temporal per robatori.

3. L'impost es merita el primer dia del període impositiu, llevat del supòsit de la lletra b de l'apartat 2, que es merita el dia en què es produeix la baixa.

4. L'import de la quota es prorratejarà per dies en els casos de primera adquisició del vehicle o de baixa definitiva o temporal.

5. En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l'impost referit a tot el període impositiu qui en sigui titular en data de l'1 de gener, sens perjudici dels pactes privats que hi hagi entre les parts.

   Secció tercera. Gestió i aplicació de l'impost

1. Sens perjudici del que disposa l'apartat 4, l'impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per 1'Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa, amb l'anunci previ en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya . El padró s'ha d'exposar a la seu electrònica de l'Agència Tributària de Catalunya.

2. S'ha d'establir per reglament el procediment per a la modificació de les dades contingudes en el padró a què fa referència l'apartat 1.

3. El pagament de l'impost s'efectua mitjançant rebut, en els termes i amb les condicions que s'estableixin per reglament.

4. En els casos de primera adquisició i d'alta posterior a la baixa temporal del vehicle, l'impost s'exigeix en règim d'autoliquidació. El contribuent està obligat a presentar l'autoliquidació de l'impost i efectuar-ne l'ingrés corresponent en el termini que s'estableixi per reglament. El model d'autoliquidació s'ha d'aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d'hisenda.

La gestió, la recaptació i la inspecció de l'impost corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, d'acord amb el que disposa la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d'inspecció sectorialment competents.

Secció quarta. Règim sancionador

El regim d'infraccions i sancions en matèria de l'impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

Secció cinquena. Revisió

Els actes de gestió, d'inspecció i de recaptació dictats en l'àmbit de l'impost poden ésser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l'òrgan que ha dictat l'acte impugnat.

Secció sisena. Règim transitori

Per als exercicis del 2018 i el 2019, la quota tributària de l'impost s'obté d'aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d'acord amb les taules següents:

Títol II. Modificacions en l'àmbit de les taxes

Capítol I. Modificació del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny

Secció primera. Modificació del títol III bis de la Llei de taxes i preus públics

Es modifica l'article 3 bis .1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 3 bis .1-3. Exempcions

1. Exempcions objectives.

»Està exempta de la taxa la presentació de sol·licitud de declaració de concurs.

»2. Exempcions subjectives.

»Resten exempts de la taxa:

»

1. Les persones físiques.

»b) Les persones jurídiques que tinguin reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta.

»c) Les entitats totalment o parcialment exemptes de l'impost sobre societats.

»d) Els subjectes passius que estiguin exempts de l'impost sobre activitats econòmiques, d'acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals.

»e) El Ministeri Fiscal.»

Secció segona. Modificació del títol IV de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica el punt 1.3.1 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.3.1. Inscripció de vehicles agrícoles (tractors, maquinària automotora, remolcs agrícoles) i transferència del sector d'obres i serveis al sector agrícola: 31,40 euros.

2. Es modifica el punt 1.3.5 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.3.5. Duplicat de certificats d'inscripció i de baixa: 6,91 euros.

3. S'afegeix un punt, l'1.3.6, a l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   »1.3.6. Inscripció dels equips d'aplicació de fitosanitaris instal·lats en aeronaus, hivernacles, en altres locals tancats o a l'aire lliure: 7,35 euros.»

4. S'afegeix un punt, l'1.4, a l'apartat 1 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   1.4. Per la inscripció en el Registre oficial de productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya:

   1.4.1. Per la inscripció en la secció I, sector subministrador de mitjans de defensa fitosanitària d'ús professional: 85,65 euros.

   »1.4.2. Per la modificació o renovació de la inscripció en la secció I, sector subministrador de mitjans de defensa fitosanitària d'ús professional: 40,22 euros.

   »1.4.3. Per la inscripció en la secció II, sector dels tractaments fitosanitaris: 85,65 euros.

   »1.4.4. Per la modificació o renovació de la inscripció en la secció II, sector dels tractaments fitosanitaris: 40,22 euros.»

5. S'afegeix un punt, l'1.5, a l'apartat 1 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   1.5. Per la inscripció en el Registre oficial d'empreses proveïdores de material vegetal:

   1.5.1. Per la inscripció de les empreses que necessiten autorització per tal d'ésser inscrites en el Registre: 85,65 euros.

   »1.5.2. Per la inscripció de les empreses que han de comunicar l'inici de les activitats prèviament a la inscripció en el Registre: 40,22 euros.»

6. Es modifica l'apartat 2 de l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. Per l'autorització de plantacions de vinya:

   Sol·licitud d'autorització de replantacions, conversions, noves plantacions de vinya, notificació de plantació d'autoconsum i experimentació de vinya: 18,92 euros per hectàrea, amb un màxim de 181,84 euros. Quan la plantació és de menys d'una hectàrea, la taxa és de 6,45 euros.»

7. S'afegeixen dos apartats, el 6 i el 7, a l'article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   6. Per l'expedició, renovació i emissió d'un duplicat del carnet d'aplicador i manipulador de productes fitosanitaris:

   6.1. Per l'expedició del carnet d'aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

   »6.2. Per la renovació del carnet d'aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

   »6.3. Per l'emissió d'un duplicat del carnet d'aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

   »7. Pel reconeixement de la condició d'assessor en gestió integrada de plagues: 10,45 euros.»

1. S'afegeix un punt, el 2.1.1 bis , al punt 2.1 de l'article 4.3.5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   2.1.1 bis . Per l'expedició de la targeta de moviment equina (TME).

   2.1.1 bis .1. Per la sol·licitud i emissió de la TME: 15 euros.

   »2.1.1 bis .2. Per la sol·licitud i emissió del duplicat de la TME: 15 euros.

   »2.1.1 bis .3. Per la sol·licitud i emissió del duplicat de la TME que comporti un canvi de titularitat previ: 30 euros.»

2. Es modifica el punt 5.2 de l'apartat 5 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   5.2. Per l'expedició d'un duplicat del document d'identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 15 euros. En cas que el duplicat del DIE comporti un canvi de titular previ: 30 euros.

3. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 5.3. de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   Si la modificació de dades implica l'expedició d'un nou document d'identificació equina (DIE o passaport): 15 euros.

4. S'afegeix un punt, el 5.4, a l'apartat 5 de l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   5.4. Pel subministrament del material necessari per a la identificació dels èquids de criança i renda als veterinaris habilitats que fan aquesta tasca a Catalunya (transponedor electrònic): 3 euros.

5. S'afegeix un apartat, l'11, a l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   11. Per l'emissió de declaracions veterinàries responsables (DVR) en el marc del sistema d'autocontrols específics per a l'exportació de productes d'origen animal:

   11.1. Per la sol·licitud i emissió de la DVR individual (1 explotació): 3 euros.

   »11.2. Per la sol·licitud i emissió de la DVR conjunta (més d'1 explotació): 20 euros.»

6. S'afegeix un apartat, el 12, a l'article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   12. Per als serveis corresponents al control i la supervisió de l'expedició del passaport per a desplaçaments, sense ànim comercial, de gossos, gats i fures, que preveu el Reglament UE 576/2013, del Parlament i del Consell, del 12 de juny de 2013, relatiu als desplaçaments sense ànim comercial d'animals de companyia: 6 euros.

1. Es modifica l'epígraf del capítol XI del títol IV de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Capítol XI. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d'acord amb la unitat mínima de conreu o forestal.

2. Es modifica l'article 4.11-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.11-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel departament competent en matèria agrària dels serveis i les actuacions inherents a l'informe de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d'acord amb la regulació vigent de la unitat mínima de conreu i de la unitat mínima forestal.»

3. Es modifica l'article 4.11-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.11-2. Subjecte passiu

   Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l'informe amb relació a la segregació de finques.»

1. Es modifica l'article 4.15-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.15-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial, de modificacions i de renovacions, subjectes a autorització, en els registres següents:

   »– Registre d'explotacions ramaderes.

   »– Registre del sector de l'alimentació animal i de l'àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà.

   »– Registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius. En el cas de mitjans de transport, el fet imposable de la taxa es genera exclusivament respecte dels vaixells i mitjans de transport per carretera que facin trajectes de durada igual o superior a vuit hores.»

2. Es modifica l'article 4.15-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.15-3. Acreditament

   La taxa s'acredita en el moment de la presentació de les sol·licituds, subjectes a autorització, al registre oficial corresponent.»

3. Es modifica l'article 4.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 4.15-4. Quota

   1. La quota de la taxa en el registre d'explotacions ramaderes és de 50 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial i de 25 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de la modificació de les dades registrals.

   »2. La quota de la taxa en el registre del sector de l'alimentació animal i de l'àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà és de 100 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial i de 50 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de la modificació de les dades registrals.

   »3. La quota de la taxa en el registre de transportistes i mitjans de transport d'animals vius és:

   »

   1. Transportistes:

   »– 20 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial i per la tramitació de la sol·licitud de la inscripció per a la modificació de les dades registrals del transportista.

   »– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació.

   »b) Mitjans de transport per carretera:

   »– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial o de la modificació de les dades registrals dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

   »– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

   »c) Vaixells de transport d'animals:

   »– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció inicial del vaixell.

   »– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d'inscripció de renovació.»

S'afegeix un capítol, el XVI, al títol IV de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol XVI. Taxa per la tramitació dels plans de gestió de dejeccions ramaderes

Article 4.16-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la presentació i la tramitació del pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la modificació del pla mitjançant el programa per a la gestió telemàtica del plans de dejeccions ramaderes.

»Article 4.16-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica titular d'una explotació ramadera que presenta un pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»En cas de plans conjunts, és subjecte passiu de la taxa la persona que presenta, com a titular, un pla conjunt de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»Article 4.16-3 Acreditament

»La taxa s'acredita en el moment en què s'inicia la tramitació del pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»Article 4.16-4. Quota

»La quota de la taxa és:

»1.1. Per les explotacions ramaderes incloses en l'annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 200 euros.

»1.2. Per les explotacions ramaderes incloses en l'annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 100 euros.

»1.3. Per les explotacions ramaderes incloses en l'annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que generin mes de 7.000 kg de nitrogen, o que facin ampliacions que incrementin en més de 7.000 kg el nitrogen generat anualment amb les dejeccions: 50 euros.

»1.4. Per la resta d'explotacions: 15 euros.

»En el cas d'un pla conjunt de gestió de les dejeccions ramaderes, la quota és la que resulta d'aplicar els criteris anteriors en funció del nombre d'explotacions de cada tipus a què fa referència el pla conjunt o la seva modificació.»

Secció tercera. Modificació del títol V de la Llei de taxes i preus públics

S'afegeix un capítol, el II, al títol V de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol II. Taxa per l'accés a les infraestructures de sanejament en alta

Article 5.2-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa l'accés a les infraestructures de sanejament en alta existents, o a les previstes en el programa de sanejament d'aigües residuals urbanes o en l'instrument de planificació hidrològica vigent, amb relació a les actuacions urbanístiques següents:

»

1. De nova urbanització.

   »b) De reforma o renovació de la urbanització, quan comportin un increment de generació d'aigües residuals, sia com a conseqüència d'una major edificabilitat o densitat de l'ús urbanístic o com a conseqüència d'un canvi de l'ús urbanístic.

   »Article 5.2-2. Subjecte passiu

   »Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones promotores del projecte d'urbanització.

   »Article 5.2-3. Acreditament

   »La taxa s'acredita en el moment d'emissió de l'informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la solució de sanejament col·lectiva proposada en el projecte d'urbanització de l'actuació urbanística corresponent. A aquest efecte, l'Agència ha d'emetre la corresponent liquidació juntament amb l'emissió de l'informe per tal que la persona obligada efectuï el pagament per qualsevol dels mitjans establerts per l'article 1.2-11.

   »En qualsevol cas, en el moment de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha de restar acreditat que el subjecte passiu ha satisfet la taxa a l'Agència Catalana de l'Aigua.

   »Article 5.2-4. Quota

   »1. La quota es calcula a partir de la fórmula següent:

   D + C (més IVA)

   »On:

   D: són les despeses d'increment de la capacitat de depuració derivades del nou desenvolupament a partir dels habitants equivalents (HE).

   C: és la despesa derivada de l'ús dels col·lectors en alta existents.

   Els imports per cada concepte es fixen d'acord amb les fórmules següents (tots els costos són sense IVA):

   a) Depuració (D):	Menys de 370 HE:	D = 750 * HE
   Entre 370 i 17.500 HE:	D = 6192 * (HE) 0.643
   Més de 17.500 HE:	D = 190 * HE

2. Ús de col·lectors en alta existents (C): C = 28 * HE * L

   Essent (L) la longitud de xarxa en alta existent utilitzada, expressada en quilòmetres, des de la connexió al sistema fins l'EDAR, i (HE) els habitants equivalents dels nous desenvolupaments, segons les expressions següents, calculats a partir del nombre de parcel·les o d'habitacions que es construiran, en cas de desenvolupaments residencials, el nombre d'hectàrees netes (en el cas de planejament industrial, terciari o mixt, i el punt de connexió a sistema de sanejament en alta:

   Residencial	3	Habitants equivalents per parcel·la o nombre d'habitacions
   Industrial	150	Habitants equivalents per hectàrea neta
   Terciari	50	Habitants equivalents per hectàrea neta
   Mixtos	100	Habitants equivalents per hectàrea neta

   »2. En les fórmules de càlcul dels paràmetres considerats en la quota cal tenir present que:

   »

1. Els habitatges de protecció oficial i l'habitatge dotacional no es consideren en el càlcul dels habitants equivalents.

   »b) Tampoc no computen en el càlcul les superfícies destinades a equipaments públics.

   »c) En els desenvolupaments industrials, terciaris o mixtos, l'aportació es calcula segons la dotació en habitants equivalents prevista en l'apartat 5.2-4.1, llevat que es justifiqui tècnicament quin és exactament el seu consum, en què és aquest cabal el que es converteix en habitants equivalents.

   »3. L'import que resulta de la quota no inclou el cost de connexió a la xarxa de sanejament en alta, que correspon d'executar al subjecte passiu.

   »Article 5.2-5. Afectació

   »Els ingressos derivats de l'aplicació de la taxa resten afectats al finançament de les despeses d'inversió de sanejament en alta previstes en la planificació en què incorri l'Agència Catalana de l'Aigua.

   »Article 5.2-6. Devolucions

   »El subjecte passiu té dret a la devolució de la taxa que ha satisfet si la resolució que posa fi al procediment no aprova definitivament el projecte d'urbanització.»

   Secció quarta. Modificació del títol VIII de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'epígraf del capítol VI del títol VIII de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Capítol VI. Taxa per les reproduccions de documents d'arxius

2. Es modifica l'article 8.6-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 8.6-1. Fet imposable

   Constitueixen el fet imposable de la taxa la reproducció de documents dels arxius següents i l'ús comercial que se'n faci:

   »

   1. Arxiu Nacional de Catalunya.

   »b) Arxius històrics provincials.

   »c) Arxius comarcals.

   »d) Arxius dels museus adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats que en depenen.

   »e) Arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

   »f) Centre de documentació de la direcció general competent en matèria de patrimoni etnològic i cultura popular.

   »g) Biblioteca de Catalunya.»

3. Es modifica l'epígraf de l'apartat 1 de l'article 8.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1. Reproduccions de microfilm.

4. Es modifica l'epígraf de l'apartat 4 de l'article 8.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   4. Reproduccions de documents audiovisuals trameses per Internet o gravació (inclou el suport).

   Secció cinquena. Modificació del títol IX de la Llei de taxes i preus públics

Es modifica l'article 9.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 9.2-3. Exempcions i bonificacions

1. Són aplicables als alumnes que fan servir aquest servei les bonificacions i exempcions establertes pels apartats 2 i 3, amb la justificació documental prèvia de la situació que hi dona dret.

»2. Bonificacions

»Tenen una bonificació del 50% de la taxa els membres de famílies nombroses classificades en la categoria general i els membres de famílies monoparentals.

»3. Exempcions

»Gaudeixen d'exempció en el pagament de la taxa dels serveis docents de les escoles oficials d'idiomes:

»

1. Els membres de famílies nombroses classificades en la categoria especial.

»b) Les persones que tenen una discapacitat acreditada igual o superior al 33%.

»c) Les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

»d) Les víctimes d'actes terroristes, llurs cònjuges i llurs fills.

»e) Els membres d'unitats familiars que perceben la renda mínima d'inserció o la renda activa d'inserció.

»f) Les víctimes de violència de gènere.

»g) Els alumnes que en el curs acadèmic immediatament anterior han obtingut una beca o ajut a l'estudi del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

»h) Els alumnes que en el mateix curs acadèmic obtinguin una beca o ajut a l'estudi del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

»i) Els alumnes que en el curs acadèmic immediatament anterior han obtingut matrícula d'honor en el batxillerat o el premi extraordinari de batxillerat. En aquest cas, resten exempts de la taxa corresponent a la primera matrícula.

»j) Les persones menors tutelades o persones extutelades menors de 21 anys d'edat. La condició de persona tutelada o extutelada s'acredita per mitjà del certificat emès per la Direcció General d'Atenció a la Infància i la Adolescència o l'òrgan equivalent d'altres comunitats autònomes.

»En els casos de les lletres g i h , els alumnes que sol·liciten la beca han d'ingressar l'import de la taxa que els correspon quan es matriculin i, un cop han obtingut la beca o l'ajut, ho han d'acreditar davant de la direcció del centre, que els retornarà el 100% de l'import de la taxa ingressada.»

Modificació de la taxa per la inscripció a la prova d'accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d'accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d'arts plàstiques i de disseny, per la inscripció a la prova d'accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d'esport i tècnic o tècnica superior d'esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3 i per la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors.

Es modifica l'article 9.4-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 9.4-3. Exempcions i bonificacions

1. Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d'aquestes famílies.

»2. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els membres d'unitats familiars que percebin la renda mínima d'inserció.

»3. Són exemptes de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

»4. Són exemptes de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones menors tutelades o persones extutelades menors de 21 anys d'edat. La condició de persona tutelada o extutelada s'acredita per mitjà del certificat emès per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència o l'òrgan equivalent d'altres comunitats autònomes.»

Es deroga el capítol VI del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la inscripció a les proves per a l'acreditació d'unitats de competència.

S'afegeix un apartat segon a l'article 9.10-1 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

2. Amb la justificació documental prèvia de llur situació, gaudeixen d'exempció en el pagament de les taxes contingudes en el títol IX d'aquesta llei els infants o adolescents en acolliment familiar.

Secció sisena. Modificació del títol X de la Llei de taxes i preus públics

Es deroga l'article 10.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que regula el règim de bonificacions de la taxa pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.

Secció setena. Modificació del títol XII de la Llei de taxes i preus públics

Es modifiquen els punts 1.1 i 1.2 de l'apartat 1 de l'article 12.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

1.1. En el cas de caçador o caçadora local, que és la persona que té el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals als quals pertany la zona de caça controlada corresponent, el propietari o propietària d'un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins la dita zona de caça controlada, i el que sigui soci de la societat de caçadors amb un mínim de cinc anys de soci:

Ocells aquàtics: 25 euros per temporada.

»Porc senglar i caça menor: 5 euros per temporada.

»Cabra salvatge

»Femella de cabra salvatge: 31,50 euros.

»Cabra salvatge menor d'un any: 15,75 euros.

»Mascle d'1 a 5 anys de cabra salvatge: 63,00 euros.

»Mascle de més de 5 anys, i fins a 8, de cabra salvatge: 210 euros.

»Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

»Quota fixa: 210 euros.

»Quota variable, d'acord amb la taula següent:

»Mascle de daina: 36,75 euros.

»Femella de daina: 5,25 euros.

»Mascle de mufló: 36,75 euros.

»Femella de mufló: 5,25 euros.

»Mascle d'isard: 52,50 euros.

»Femella d'isard: 42 euros.

»Mascle de cabirol: 21 euros.

»Femella de cabirol: 5,25 euros.

»Mascle de cérvol: 52,50 euros.

»Femella de cérvol: 15,75 euros.

»1.2. En el cas de caçador no local:

»Ocells aquàtics: 50 euros per temporada.

»Porc senglar i caça menor: 10 euros per temporada.

»Cabra salvatge

»Femella de cabra salvatge: 63 euros.

»Cabra salvatge menor d'un any: 31,50 euros.

»Mascle d'1 a 5 anys de cabra salvatge: 126 euros.

»Mascle de més de 5 anys, i fins a 8, de cabra salvatge: 420 euros.

»Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

»Quota fixa: 420 euros.

»Quota variable, d'acord amb la taula següent:

»Mascle de daina: 73,50 euros.

»Femella de daina: 10,50 euros.

»Mascle de mufló: 73,50 euros.

»Femella de mufló: 10,50 euros.

»Mascle d'isard: 105 euros.

»Femella d'isard: 84 euros.

»Mascle de cabirol: 42 euros.

»Femella de cabirol: 10,5 euros.

»Mascle de cérvol: 105 euros.

»Femella de cérvol: 31,50 euros.»

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

   1. La quota fixa o d'entrada s'exigeix d'acord amb les tarifes següents:

   1.1. Porc senglar i caça menor:

   »Porc senglar per a caçadors locals: 5 euros per temporada.

   »Porc senglar per a caçadors no locals que són socis d'associacions de caçadors locals amb 5 anys o més d'antiguitat: 15 euros per temporada.

   »Porc senglar i caça menor per a caçadors locals: 15 euros per temporada.

   »Permisos de caça en la modalitat de batuda de porc senglar per a caçadors no locals ni socis d'associacions locals amb menys de 5 anys d'antiguitat:

   »Anual: 52 euros per temporada.

   »1 dia: 5 euros.

   »Tenen la condició de caçador o caçadora local, als efectes de l'aplicació d'aquesta taxa, les persones que tenen el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals al qual pertany la reserva corresponent, les persones propietàries d'un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins de la dita reserva i les persones que determini la junta consultiva de la reserva.

   »1.2. Ocells aquàtics:

   »Ocells aquàtics: 218,95 euros.

   »1.3. Cabirol:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 26,76 euros.

   »De mascles: 87,72 euros.

   »Caça de trofeu:

   »De mascles: 163,80 euros.

   »1.4. Isard:

   »Caça selectiva: 115 euros.

   »Caça de trofeu: 336 euros.

   »1.5. Cabra salvatge:

   »Caça selectiva:

   »De femelles i cries: 54,60 euros.

   »De mascles: 491,95 euros.

   »Caça de trofeu: 656,29 euros.

   »1.6. Cérvol:

   »Caça selectiva:

   »De femelles i mascles de primer any: 53,24 euros.

   »De mascles: 109,53 euros.

   »Caça de trofeu: 421 euros.

   »1.7. Daina:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 47,17 euros.

   »De mascles: 94,35 euros.

   »Caça de trofeu: 266,45 euros.

   »1.8. Mufló:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 44,05 euros.

   »De mascles: 94,35 euros.

   »Caça de trofeu: 266,45 euros.

   »2. La quota variable o complementària s'exigeix d'acord amb les tarifes següents:

   »2.1. Cabirol:

   »Caça selectiva de femelles:

   »Per peça ferida o cobrada: 44,72 euros.

   »Caça selectiva de mascles:

   »Per peça ferida o cobrada: 92,14 euros.

   »Si la peça supera els 95 punts s'ha de valorar com a trofeu.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 229,89 euros.

   »Per peça cobrada:

   Punts	Euros
   Fins a 95	133,95
   de 95 fins a 100	229,89
   101	257,40
   102	285,01
   103	312,52
   104	340,13
   105	367,64
   106	395,20
   107	422,76
   108	461,03
   109	497,64
   110	534,51
   111	571,32
   112	617,19
   113	663,16
   114	709,12
   115	755,04
   116	800,96
   117	856,08
   118	911,09
   119	966,21
   120	1.021,44
   121	1.076,45
   122	1.131,62
   123	1.186,64
   124	1.241,92
   125	1.297,09
   126	1.351,90
   127	1.463,80
   128	1.574,09
   129	1.684,28
   130	1.794,47
   131	1.904,71
   132	2.015,05
   133	2.125,08
   134	2.235,32
   135	2.347,12
   Més de 135	2.347,12	més 138,01 per punt addicional

   »2.2. Isard:

   »Caça selectiva:

   »Per peça ferida o cobrada: 138,01 euros.

   »Si la peça supera els 75 punts, s'ha de valorar com a trofeu.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 183,98 euros.

   »Per peça cobrada:

   Punts	Euros
   fins a 75	183,98
   76	202,33
   77	220,74
   78	239,15
   79	257,40
   80	275,81
   81	294,27
   82	312,52
   83	331,03
   84	349,18
   85	367,64
   86	422,76
   87	479,44
   88	534,51
   89	589,63
   90	644,75
   91	699,82
   92	755,04
   93	810,11
   94	865,12
   95	920,35
   96	993,88
   97	1.067,25
   98	1.140,72
   99	1.214,15
   100	1.287,73
   101	1.381,28
   102	1.473,06
   103	1.564,78
   104	1.656,62
   105	1.748,50
   Més de 105	1.748,50	més 110,50 per punt addicional

   »2.3. Cabra salvatge:

   »Caça selectiva de femelles i cries:

   »Per peça cobrada: 46,12 euros.

   »Per peça ferida i no cobrada: 46,12 euros.

   »Caça selectiva de mascles (més de 5 anys i fins a 204 punts):

   »Per peça ferida i no cobrada: 413,40 euros.

   »Per peça cobrada: variable

   Punts	Euros
   Fins a 165	461,03
   166	470,34
   167	479,44
   168	488,70
   169	497,64
   170	507,00
   171	516,31
   172	525,20
   173	534,51
   174	543,71
   175	552,97
   176	571,32
   177	589,63
   178	608,09
   179	626,39
   180	644,75
   181	663,16
   182	681,56
   183	699,82
   184	718,22
   185	736,68
   186	755,04
   187	773,34
   188	791,70
   189	810,11
   190	828,52
   191	846,82
   192	865,12
   193	883,69
   194	901,89
   195	920,35
   196	966,21
   197	1.012,13
   198	1.058,04
   199	1.103,96
   200	1.149,99
   201	1.195,95
   202	1.241,92
   203	1.287,73
   204	1.333,75

   »Si la peça supera els 204 punts, s'ha de valorar com a trofeu.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 551,30 euros.

   »Per peça cobrada:

   Punts	Euros
   Bronze 205	1.473,06
   206	1.541,80
   207	1.610,75
   208	1.679,61
   209	1.748,50
   210	1.817,56
   211	1.886,46
   212	1.954,32
   213	2.024,15
   214	2.093,00
   Plata 215	2.207,87
   216	2.347,12
   217	2.484,82
   218	2.622,67
   219	2.760,42
   220	2.898,12
   221	3.036,02
   222	3.173,82
   223	3.313,13
   224	3.450,88
   Or 225	3.680,61
   226	3.864,33
   227	4.047,94
   228	4.233,16
   229	4.416,93
   230	4.600,54
   231	4.784,42
   232	4.968,03
   233	5.153,36
   234	5.337,07
   235	5.520,68
   236	5.750,37
   237	5.983,12
   238	6.211,14
   239	6.440,82
   240	6.670,51
   241	6.901,60
   242	7.131,23
   243	7.360,91
   244	7.590,39
   245	7.821,63
   246	8.051,26
   247	8.281,00
   248	8.510,63
   249	8.741,72
   250	8.971,35
   251	9.200,98
   252	9.430,67
   253	9.661,86
   254	9.891,49
   255	10.121,12
   256	10.350,81
   257	10.581,95
   258	10.811,63
   259	11.041,21
   260	11.270,90
   Més de 260	11.270,90	més 461,03 per punt addicional

   »2.4. Cérvol:

   »Caça selectiva de femelles:

   »Per peça cobrada: 55,38 euros.

   »Per peça ferida i no cobrada: 18,72 euros.

   »Caça selectiva de mascles:

   »Per peça cobrada: 229,89 euros.

   »Per peça ferida i no cobrada: 92,14 euros.

   »Si la peça supera els 140 punts, s'ha de valorar com a trofeu.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 183,98 euros.

   »Per peça cobrada:

   Punts	Euros
   Fins a 140	461,03
   141	479,44
   142	497,64
   143	516,31
   144	534,51
   145	552,97
   146	571,32
   147	589,63
   148	608,09
   149	626,39
   150	644,75
   151	663,16
   152	681,56
   153	699,82
   154	718,22
   155	736,68
   156	755,04
   157	773,34
   158	791,70
   159	810,11
   160	828,52
   161	865,12
   162	901,89
   163	1.030,38
   164	1.067,25
   165	1.103,96
   166	1.140,72
   167	1.177,54
   168	1.214,15
   169	1.250,96
   170	1.287,73
   171	1.324,39
   172	1.454,60
   173	1.491,31
   174	1.528,12
   175	1.564,78
   176	1.601,60
   177	1.638,31
   178	1.675,13
   179	1.711,79
   180	1.748,50
   181	1.913,91
   182	1.987,44
   183	2.060,92
   184	2.134,39
   185	2.207,87
   186	2.301,16
   187	2.392,94
   188	2.484,82
   189	2.576,86
   190	2.668,64
   191	2.815,64
   192	2.962,44
   193	3.109,50
   194	3.258,01
   195	3.405,01
   196	3.588,68
   197	3.772,39
   198	3.956,16
   199	4.141,33
   200	4.325,05
   201	4.600,54
   202	4.876,20
   203	5.153,36
   204	5.428,85
   205	5.704,50
   206	6.073,29
   207	6.440,82
   208	6.808,26
   209	7.177,09
   210	7.544,42
   Més de 210	7.544,42	més 461,03 per punt addicional

   »2.5. Daina:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 66,09 euros.

   »De mascles: 132,08 euros.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 79,25 euros.

   »Per peça cobrada: 171,70 euros.

   »2.6. Mufló:

   »Caça selectiva:

   »De femelles: 66,09 euros.

   »De mascles: 132,08 euros.

   »Caça de trofeu:

   »Per peça ferida i no cobrada: 79,25 euros.

   »Per peça cobrada: 171,70 euros.

   »2.7. L'establiment i la modificació de les fórmules per al càlcul de la puntuació corresponent a cada peça cobrada, per tal de determinar la quantia de la quota variable o complementària de la taxa, es fan mitjançant ordre o ordres del conseller o consellera del departament competent en matèria de caça, amb l'informe favorable de la Intervenció Delegada i del departament competent en matèria d'economia i hisenda. En l'expedient d'elaboració de l'ordre o les ordres ha de constar una memòria econòmica en la qual s'ha de justificar que la fórmula compleix el principi d'equivalència de l'article 1.2-8. Les fórmules que s'estableixin s'han d'equiparar, de la manera que sigui possible, a les fórmules internacionals fixades pel Consell Internacional de la Caça, però la puntuació que en resulti és independent de les puntuacions oficials d'homologació i en limita els efectes a la liquidació de la quota de la taxa, sens perjudici que altres normes, actes o contractes es puguin remetre també a les fórmules de l'ordre o ordres esmentades.»

2. Es modifica l'epígraf de l'article 12.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 12.3-5. Exempcions i bonificacions

3. S'afegeixen tres apartats, el 5, el 6 i el 7, a l'article 12.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

   5. Els propietaris de terrenys inclosos en reserves nacionals de caça tenen una bonificació del 50% de la quota fixa o d'entrada, excepte en la quota de caça menor i porc senglar, dels permisos que els corresponguin i subhastin.

   6. Els caçadors que participin en les caceres autoritzades excepcionalment per a capturar cérvols, daines i muflons dins de les reserves nacionals de caça per tal de controlar els danys que aquestes espècies hagin causat o puguin causar resten exempts de pagar les quotes d'entrada i complementàries dels exemplars abatuts d'aquestes espècies.

   »7. Els caçadors que participin en les caceres autoritzades amb batudes per a capturar cabirols, cérvols, daines i muflons dins de les reserves nacionals de caça per tal de controlar els danys que aquestes espècies hagin causat o puguin causar resten exempts de pagar les quotes d'entrada i complementàries dels exemplars abatuts d'aquestes espècies.»

Es deroga el capítol VIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per l'homologació de trofeus de caça.

1. Es modifica la lletra e de l'article 12.13-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   e) Els relatius als procediments de revisió de l'autorització ambiental d'activitats de l'annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d'activitats, sia revisió anticipada d'ofici per l'òrgan ambiental, sia a instància de part, i els relatius als procediments de revisió periòdica de l'autorització ambiental d'activitats de l'annex I.2. de la dita Llei 20/2009.

2. Es modifica la lletra a de l'article 12.13-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

   a) En els supòsits a què fan referència les lletres a , b , b bis , c , d i e de l'article 12.13-1, en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent o s'aporta la informació necessària per a la revisió d'ofici, la qual no es pot tramitar si no s'ha efectuat l'ingrés de la taxa.

Es modifica el capítol XIV del títol XII de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol XIV. Taxa pels serveis d'habilitació d'entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

Article 12.14-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius següents:

»

1. Els relatius al procediment d'habilitació i a la realització d'auditories de seguiment de l'habilitació de les entitats col·laboradores.

   »b) Els relatius al procediment de modificació de l'habilitació de les entitats col·laboradores.

   »c) Els relatius a l'avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

   »d) Els relatius a la supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes.

   »e) Els relatius al procediment d'aixecament d'una suspensió de l'habilitació.

   »Article 12.14-2. Subjecte passiu

   »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que demanen o són objecte de la prestació dels serveis especificats en l'article 12.14-1.

   »Article 12.14-3. Pagament de la taxa

   »1. La quota en concepte d'estudi documental pel fet imposable a , b i e de l'article 12.14-1 s'ha de liquidar en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.

   »2. La resta de quotes es liquiden un cop fetes les auditories o estudis documentals corresponents.

   »Article 12.14-4. Quota

   »Per la prestació dels serveis corresponents als fets imposables de l'article 12.14-1, es fixen les quotes següents:

   »1. Fet imposable de l'article 12.14-1. a , relatiu al procediment d'habilitació i realització d'auditories de seguiment de l'habilitació de les entitats col·laboradores de l'Administració.

   »1.1. Quota en concepte d'estudi documental:

   »

1. Per les entitats que s'habiliten d'acord amb l'article 5.1. b del Decret 60/2015: 589,70 euros. En el cas de laboratoris d'anàlisis, aquest import es liquida per a cada grup de fins a 10 paràmetres a habilitar.

   »b) Per les entitats que s'habiliten d'acord amb l'article 5.2. b del Decret 60/2015, inclosa l'avaluació dels criteris d'independència i imparcialitat, si escau: 294,85 euros.

   »1.2. Quota en concepte d'auditoria:

   »

1. Per jornada presencial d'auditoria i auditor a les instal·lacions de l'entitat: 1.320,25 euros.

   »b) Per jornada presencial d'auditoria de camp i auditor: 1.005,95 euros.

   »2. Fet imposable de l'article 12.14-1. b , relatiu al procediment de modificació de l'habilitació de les entitats col·laboradores.

   »2.1. Quota en concepte d'estudi documental, si escau: 294,85 euros. En el cas de laboratoris d'anàlisis, aquest import es liquidarà per a cada grup de fins a 10 paràmetres a habilitar.

   »2.2. Quota en concepte d'auditoria: la mateixa quota en concepte d'auditoria que pel fet imposable de l'article 12.14-1. a .

   »3. Fet imposable de l'article 12.14-1. c , relatiu a l'avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

   »3.1. Quota en concepte d'investigació documental de la reclamació: 655,20 euros.

   »3.2. Addicionalment, si cal fer auditories de supervisió, quota en concepte de les auditories de supervisió derivades de cada reclamació:

   »– 1.005,95 euros si l'auditoria de supervisió és amb resultat amb desviacions.

   »– 1.320,25 euros si l'auditoria de supervisió és amb resultat desfavorable.

   »4. Fet imposable de l'article 12.14.1. d , relatiu a les auditories de supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes entitats.

   »4.1. Quota en concepte d'auditoria de supervisió a les instal·lacions de l'entitat, per jornada presencial d'auditoria i auditor: 1.320,25 euros.

   »4.2. Quota en concepte d'auditoria de supervisió de l'actuació, independentment de si es fa documentalment o a l'establiment objecte d'actuació de l'entitat col·laboradora:

   »– 655,20 euros si l'auditoria de supervisió és amb resultat favorable.

   »– 1.005,95 euros si l'auditoria de supervisió és amb resultat amb desviacions.

   »– 1.320,25 euros si l'auditoria de supervisió és amb resultat desfavorable.

   »5. Fet imposable de l'article 12.14.1. e , relatiu al procediment d'aixecament de la suspensió d'una habilitació.

   »5.1. Quota en concepte d'estudi documental: la mateixa quota que pel fet imposable de l'article 12.14-1. a .

   »5.2. Quota en concepte d'auditoria: la mateixa quota en concepte d'auditoria que pel fet imposable de l'article 12.14-1. a .

   »6. En el cas que les auditories d'habilitació i les auditories de supervisió comportin despeses de desplaçament fora de Catalunya o pernoctació, aquestes despeses van a càrrec de l'entitat peticionària.»

S'afegeix un capítol, el XXV, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol XXV. Taxa pel servei de tramitació de l'autorització d'emissions regulada per l'article 13.2 de la Llei de l'Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera

Article 12.25-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació de les sol·licituds d'autorització d'emissions, de revisions d'autorització d'emissions i les sol·licituds de canvis en l'autorització d'emissions.

»Article 12.25-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l'autorització d'emissions, la revisió de l'autorització d'emissions o el canvi de l'autorització d'emissions.

»Article 12.25-3. Acreditament

»La taxa s'acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment que es formula la sol·licitud, que no es pot tramitar si no s'ha fet efectiu l'ingrés de la taxa.

»Article 12.25-4. Quota

»La quota per cada autorització, revisió i canvi d'autorització d'emissions és de 629,13 euros.

»Article 12.25-5. Exempció

»La Generalitat i la resta d'administracions públiques de Catalunya resten exemptes de la taxa pel servei de tramitació de l'autorització d'emissions.»

S'afegeix un capítol, el XXVI, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Capítol XXVI. Taxa pel servei de tramitació de la notificació d'emissions regulada per l'article 13.3 de la Llei de l'Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera

Article 12.26-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació de la notificació d'emissions i dels canvis de la notificació d'emissions.

»Article 12.26-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que fan la notificació d'emissions.

»Article 12.26-3. Acreditament

»La taxa s'acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment que es fa la notificació, que no es pot presentar si no s'ha fet efectiu l'ingrés de la taxa.

»Article 12.26-4. Quota

»La quota per cada tramitació de la notificació d'emissions i els seus canvis és de 135,96 euros.

»Article 12.26-5. Exempció

»La Generalitat i la resta d'administracions públiques de Catalunya, sobretot pel que fa a instal·lacions de servei públic, resten exemptes de la taxa pel servei de tramitació de la notificació d'emissions.»

Secció vuitena. Modificació del títol XIV de la Llei de taxes i preus públics

Es modifica l'article 14.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 14.1-5 Exempcions

1. Està exempta del pagament de la taxa l'expedició de duplicats de la targeta ITV, en cas de robatori, sempre que aquest es justifiqui mitjançant la denúncia corresponent.

»2. Estan exemptes del pagament de la taxa corresponent les sol·licituds de verificacions per motius de reclamació dels comptadors d'aigua de capacitat igual o inferior a 20 m 3 /h, dels comptadors de gas de capacitat igual o inferior a 20 m 3 /h i dels comptadors elèctrics monofàsics, establertes pels apartats 1.8.1, 1.8.3 i 1.8.5 de l'article 14.1-4, respectivament, per a les persones que acreditin que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica o equivalent, d'acord amb el que estableix la normativa vigent i que han estat reconegudes pels serveis socials de l'administració local competent, amb la vigència que aquests determinin.»

S'afegeix un article, el 14.12-4 bis , a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Article 14.12-4 bis . Exempcions i bonificacions

1. Resten exempts de la taxa les certificacions d'edificis o habitatges existents o certificacions per rehabilitacions d'aquests edificis que obtinguin una qualificació energètica A.

»2. S'estableix una bonificació del 50% sobre les quotes establertes per l'apartat 2 de l'article 14.12-4 en el cas que la certificació d'un edifici o habitatge existent obtingui una qualificació energètica B i també en el cas que es rehabiliti un habitatge o edifici existent i aquest obtingui la qualificació energètica B.»

Secció novena. Modificació del títol XV de la Llei de taxes i preus públics

S'afegeixen cinc apartats, el 7, el 8, el 9, el 10 i l'11, a l'article 15.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

7. Tramitació de l'ampliació excepcional de l'horari de tancament: 75 euros.

8. Tramitació de l'ampliació de l'horari específic per als establiments de restaurant, bar i restaurant bar: 75 euros.

»9. Tramitació per a l'exempció o reducció de vigilants de seguretat privada: 110 euros.

»10. Tramitació habilitació d'acadèmies per a la formació de personal de control d'accés: 225 euros.

»11. Tramitació de la validació de les condicions per a exercir el dret d'admissió: 50 euros.»

Secció desena. Modificació del títol XVI de la Llei de taxes i preus públics

Es modifica l'article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 16.1-5. Exempcions i bonificacions

1. Queda exempta la primera mitja hora d'ús de l'aparcament per a qualsevol tipus de vehicles, excepte autocars.

»2. Queden exempts de pagament els vehicles estacionats en els aparcaments privats dins del recinte del monestir de Montserrat.

»3. S'estableixen les següents bonificacions en la quota determinada per l'article 16.1-4:

»

1. Gaudeixen d'una bonificació de 2,5 euros per vehicle les persones que participen en activitats o esdeveniments autoritzats pel Patronat, promoguts per persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que transcorren dins la zona urbana de la muntanya de Montserrat i que tenen un abast o un contingut cultural, esportiu, religiós o social.

»b) Les persones que s'allotgen al recinte urbà, als refugis de la muntanya, i també les que fan ús dels serveis de funicular, de restauració i d'hoteleria al recinte urbà de la muntanya de Montserrat, gaudeixen d'una bonificació única de 2,5 euros per vehicle. Aquesta bonificació no és acumulable a la que estableix la lletra a .

»c) Els autocars que fan ús dels serveis de visites culturals, restauració i hoteleria dins del recinte del monestir de Montserrat gaudeixen d'una bonificació màxima de 22,5 euros per vehicle i servei. Aquesta bonificació no és acumulable a altres.

»d) Gaudeixen d'una bonificació de 60 minuts per vehicle (cotxe o moto) les persones que s'acreditin com a «Amics de Montserrat». Aquesta bonificació no és acumulable a altres.»

Secció onzena. Modificació del títol XVII de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'article 17.3-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 17.3-3. Exempcions

   Estan exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d'expedició de la llicència per a exercir la pesca recreativa els subjectes passius que acreditin documentalment alguna de les situacions següents:

   »

   1. Tenir una discapacitat igual o superior al 33% reconeguda per resolució o certificat expedit per l'Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso) o l'òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya, l'òrgan competent és la Secretaria d'Inclusió Social i Promoció de l'Autonomia Personal.

   »b) Tenir la condició de pensionista per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa reconeguda per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

   »c) Ésser beneficiari d'una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat, reconeguda per resolució del Ministeri d'Economia i Hisenda o del Ministeri de Defensa.

   »d) Les persones menors de 18 anys.

   »e) Les persones majors de 65 anys.»

2. Es modifica l'apartat 1.1 de l'article 17.3-5 del capítol III del títol XVII, que resta redactat de la manera següent:

   1.1 Pesca recreativa

   1. Pesca recreativa general (amb mort o sense mort indistintament):

   »Durada 1 dia: 3 euros.

   »Durada 2 dies: 5 euros.

   »Durada 15 dies: 11 euros.

   »Durada 1 any: 26 euros.

   »Durada 2 anys: 42 euros.

   »Durada 3 anys: 60 euros.

   »Durada 4 anys: 71 euros.

   »b) Pesca recreativa exclusivament sense mort:

   »Durada 1 any: 19 euros.

   »Durada 2 anys: 35 euros.

   »Durada 3 anys: 51 euros

   »Durada 4 anys: 66 euros.»

   Secció dotzena. Modificació del títol XX de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 20.1-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. La tramitació d'expedients d'inscripció i l'anotació de modificacions en el Registre general de persones productores de residus de Catalunya.

2. Es deroga l'apartat 4 de l'article 20.1-1 de la Llei de taxes i preus públics.

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 20.1-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. En el supòsit 2 de l'article 20.1-1, la persona física o jurídica productora de residus perillosos i la persona física o jurídica productora de residus no perillosos que superin les 1.000 t/any.

4. Es deroga l'apartat 4 de l'article 20.1-2 de la Llei de taxes i preus públics.

5. Es modifica l'apartat 2. b de l'article 20.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   b) En els supòsits de realització del fet imposable dels apartats 2 i 3 de l'article 20.1-1, es pot exigir a la bestreta en el moment de la presentació de la sol·licitud.

6. Es modifica l'article 20.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   La quota per cada fet imposable establert per l'article 20.1-1 és:

   1. Fet imposable 1: 220,20 euros.

   »2. Fet imposable 2: 37,70 euros.

   »3. Fet imposable 3:

   »3.1. Per fitxa d'acceptació de residus: 55,85 euros.

   »3.2. Per full de seguiment: 3,55 euros.

   »3.3. Per full de seguiment itinerant: 3,55 euros.

   »3.4. Per full d'importació d'expedició de transports transfronterers de residus: 100,85 euros.

   »3.5. Per justificant de recepció de residus: 1,20 euros per full unitari.

   »4. Quan els fets imposables a què fa referència l'apartat 3 de l'article 20.1-1 es tramiten per mitjans electrònics, s'aplica una bonificació del 60% de la quota que correspongui segons els apartats anteriors.»

   Secció tretzena. Modificació del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics

Es modifica el capítol I del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol I. Taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades

Article 21.1-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que duu a terme el Departament de Salut o l'ens competent dels serveis següents:

»

1. Control sanitari oficial en matèria de protecció de la salut.

   »b) Estudis, informes i elaboració de propostes de resolució d'autorització.

   »c) Estudis i informes tècnics per a la inscripció en registres oficials.

   »d) Estudis i informes tècnics.

   »e) Comprovació de dades i emissió de certificats.

   »f) Tramitació administrativa.

   »2. Els serveis consignats en l'apartat 1 es presten per a acomplir els actes o activitats següents:

   »

1. L'autorització sanitària per al funcionament d'indústries, establiments, laboratoris, serveis o instal·lacions, i les seves modificacions posteriors per reforma, ampliació, trasllat o canvi de titular, entre altres.

   »b) Les anotacions o qualsevol acte d'inscripció en els registres oficials que disposin els organismes competents relatius a la salut ambiental, la seguretat alimentària, inclosos els serveis exigits en el comerç internacional d'aliments, i, en general, a l'àmbit de la protecció de la salut.

   »c) L'expedició dels certificats sanitaris derivats de les activitats de control sanitari i dels registres, les anotacions i les autoritzacions esmentats anteriorment, inclosos els certificats de salut pública exigits en el comerç internacional d'aliments.

   »d) Les actuacions periòdiques de control sanitari sobre les indústries, els establiments, els serveis, les instal·lacions i els productes.

   »e) Els controls extraordinaris sobre establiments, serveis, instal·lacions i productes motivats per la investigació d'alertes sanitàries, brots i denúncies, i també per la verificació oficial del compliment de requeriments, mesures cautelars, mesures correctores, i resposta a resultats no conformes en plans de mostreig, inclosa la verificació de reexpedicions o retorns de mercaderies del mercat internacional.

   »Article 21.1-2. Subjecte passiu

   »1. Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

   »2. En el cas de les actuacions de control descrites en la lletra e de l'apartat 2 de l'article 21.1-1, es considera subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que amb la seva actuació ha causat els fets que motiven els controls extraordinaris.

   »Article 21.1-3. Exempcions

   »1. Estan exempts del pagament de la taxa, en qualsevol dels supòsits determinats per l'article 21.1-1, els centres que fan activitats de caràcter social, sostinguts totalment amb fons públics.

   »2. Per a gaudir d'aquesta exempció, els establiments que s'hi acullin han d'acreditar de manera fefaent, davant del Departament de Salut o de l'ens competent, que són centres que fan activitats de caràcter social i que estan totalment sostinguts amb fons públics, per mitjà d'un document emès per l'administració pública competent o una declaració jurada acreditativa del caràcter social de les activitats dutes a terme i que aquestes són sostingudes totalment amb fons públics.

   »Article 21.1-4. Acreditament

   »La taxa s'acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

   »Article 21.1-5 Quota

   »1. L'import de la quota pels serveis de tramitació d'actuacions administratives obligades per la normativa vigent és el següent:

   »

1. Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses seguides d'inscripció inicial en un registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin una activitat de control sanitari, in situ , en el domicili de la indústria, establiment o servei: 141,20 euros.

   »b) Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses que comportin una activitat de control sanitari, in situ , en el domicili de la indústria, establiment o servei: 131,40 euros.

   »c) Per la tramitació d'autoritzacions sanitàries d'establiments o empreses que comportin un estudi de caràcter tècnic, sense activitat de control sanitari in situ , o simultàniament amb d'altres tramitacions que el comportin: 61,70 euros.

   »d) Per la tramitació de la inscripció inicial d'establiments o empreses en un registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin un estudi de caràcter tècnic: 61,70 euros.

   »e) Per la tramitació d'anotacions en registres oficials sense l'existència d'un acte d'autorització o estudi tècnic: 9,85 euros.

   »f) Per la realització d'estudis i informes tècnics, entre els quals els relatius als productes alimentaris: 51,35 euros per informe.

   »g) Per la validació de les comunicacions de posada en el mercat de productes alimentaris: 61,70 euros per producte.

   »h) Per l'emissió de certificats sanitaris oficials que provenen d'arxius i registres del Departament de Salut, o de l'ens competent, que no requereixi verificació oficial in situ , per cada certificat emès de producte o empresa: 14,50 euros.

   »i) Per l'emissió de certificats sanitaris oficials que requereixen verificació oficial in situ : 66,05 euros. En cas que en un mateix acte de verificació oficial in situ s'emetin diversos certificats, el primer liquida una quota de 66,05 euros, i els successius, emesos en el mateix acte oficial, una quota de 14,50 euros.

   »Pel que fa als certificats emesos pels serveis veterinaris oficials adscrits, amb presència permanent en un establiment determinat, la quota és en tots els casos de 14,50 euros.

   »j) Per l'emissió de duplicats de documents oficials: 14,50 euros per document.

   »2. L'import de la quota pels serveis de control oficial obligats per la normativa vigent és el següent:

   »

1. Per actuació de control sanitari o inspecció periòdica planificada derivada dels programes de control oficial: 59,50 euros per cada actuació.

   »b) Per actuació de control sanitari o inspecció periòdica planificada derivada dels programes de control oficial exigibles per a l'exportació a països tercers, addicionals als requisits comunitaris: 99,80 euros per cada actuació.

   »c) Per actuació de control sanitari motivada per inclusió en llistes per a l'exportació a països tercers: 157,80 euros per cada actuació.

   »d) Per actuació de control sanitari extraordinària sobre establiments, serveis, instal·lacions i productes, amb desplaçament in situ a l'indret objecte de l'actuació: 157,80 euros.

   »3. Quan es facin simultàniament dues actuacions administratives o més (autoritzacions i anotacions), soles o combinades entre si, en interès del mateix sol·licitant, i el contingut de l'acte s'entengui com a unitari, es cobra la quota d'un sol acte, atenent a un mateix cost del servei, excepte en el cas de les lletres f, g, h, i i j de l'apartat 1, que es cobra per cada informe o certificat emès.

   »4. Als efectes del que estableix aquest capítol, l'actuació de control sanitari no solament és l'acte d'inspecció realitzat in situ de les instal·lacions o dels processos de fabricació o manipulació, sinó que també comprèn, d'acord amb la normativa europea que regula el control oficial, la presa de mostres, la revisió documental i qualsevol altra actuació de comprovació d'aspectes relacionats amb la protecció de la salut de la població. La quota corresponent als serveis analítics taxats per raó d'activitat de laboratori, establerta pel capítol XV, no es considera inclosa en l'actuació de control sanitari, a la qual s'afegeix quan s'escaigui.

   »Article 21.1-6. Afectació de la taxa

   »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l'article 1.1-3, els ingressos que en deriven s'afecten a actuacions per a millorar el control sanitari i la protecció de la salut.»

Es modifica el capítol VII del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol VII. Taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d'especejament i establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial

Article 21.7-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la realització dels controls sanitaris oficials concretats en la normativa vigent sobre prevenció, eliminació o reducció de riscos per a les persones provinents de les carns destinades a consum humà obtingudes en escorxadors, sales d'especejament i establiments de manipulació de caça.

»2. Als efectes del que estableix aquest capítol, es considera assimilable a l'activitat d'escorxador, l'activitat dels establiments de sacrifici de palmípedes destinats a la producció de fetges grassos.

»3. El control oficial a què es refereix l'apartat 1 es concreta en les actuacions següents:

»

1. El control oficial ante mortem i post mortem dels animals sacrificats a l'escorxador i de les carns obtingudes amb destinació al consum humà; el control oficial post mortem dels animals presentats a inspecció en establiments de manipulació de caça i de les carns obtingudes amb destinació al consum humà, i el control oficial de les carns manipulades en sales d'especejament.

   »b) El control de determinades substàncies i residus en els animals i llurs productes, en la forma establerta per la normativa vigent.

   »4. No es consideren inclosos en el fet imposable d'aquesta taxa els supòsits establerts en el capítol I, que meritaran igualment la taxa corresponent, quan es produeixin les circumstàncies allà establertes.

   »Article 21.7-2. Subjecte passiu

   »1. Són subjectes passius de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques operadores o explotadores responsables de les activitats que es fan en escorxadors, sales d'especejament, establiments de manipulació de caça, que són objecte de control, d'acord amb el fet imposable regulat per l'article 21.7-1.

   »2. En tot cas, tenen la condició de subjectes passius les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició.

   »3. Són responsables subsidiàries del deute tributari les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, propietàries dels immobles o instal·lacions utilitzats com a escorxadors que no exerceixen per a si mateixes l'activitat comercial.

   »4. En les activitats objecte d'aquesta taxa, els obligats a pagar-la no la poden fer repercutir sobre aquell per a qui s'efectua l'activitat objecte de control, llevat que es tracti de l'actuació regulada per la lletra b de l'apartat 3 de l'article 21.7-1 i llevat de la quantia corresponent a la investigació de residus que s'especifica en cada cas en la quota de sacrifici. La repercussió s'ha de fer per mitjà d'una factura o document substitutiu que s'expedeix a la persona interessada.

   »Article 21.7-3. Lloc de realització del fet imposable i acreditació

   »1. S'entén realitzat el fet imposable al territori de Catalunya si hi és situat el lloc en què es porten a terme les activitats descrites per l'article 21.7-1 com a fet imposable de la taxa.

   »2. La taxa s'acredita en el moment en què es porten a terme les activitats descrites per l'article 21.7-1.

   »Article 21.7-4. Quota

   »1. Les quotes totals de sacrifici, pels controls als escorxadors, amb relació a cada animal sacrificat són les següents:

   »Boví

   »Boví pesat: 6,732995 euros per animal (0,481872 euros per investigació de residus).

   »Boví jove: 2,693199 euros per animal (0,332689 euros per investigació de residus).

   »Solípede equí: 4,039797 euros per animal (0,279882 euros per investigació de residus).

   »Porcí

   »Porcí de 25 kg o més en canal: 1,346598 euro per animal (0,139940 euros per investigació de residus).

   »Porcí de menys de 25 kg en canal: 0,673300 euros per animal (0,038286 euros per investigació de residus).

   »Oví, cabrum i altres remugants

   »Oví, cabrum i altres remugants de 12 kg o més en canal: 0,336649 euros per animal (0,036965 euros per investigació de residus).

   »Oví, cabrum i altres remugants de menys de 12 kg: 0,201990 euros per animal (0,011882 euros per investigació de residus).

   »Aviram i conills

   »Ocells del gènere Gallus i pintades: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

   »Ànecs i oques: 0,013466 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

   »Gall dindi: 0,033665 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

   »Conill de granja: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

   »La quota per les operacions de control de determinades substàncies i la investigació de residus en animals vius destinats al sacrifici i de les carns incloses en l'objecte d'aquesta taxa, practicades segons els mètodes d'anàlisi establerts per les reglamentacions tecnicosanitàries relatives a la matèria, dictades per l'Estat o catalogades de compliment obligat en virtut de normes de la Unió Europea, està inclosa en la totalitat de la quota de sacrifici establerta anteriorment, en la qual figura de manera indicativa i desglossada la quantia que pertany a aquest concepte.

   »Les operacions de control i investigació de residus es poden portar a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres. Malgrat això, si l'execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per aquestes disposicions s'entén que s'ha produït.

   »2. Per als controls sanitaris fets en les sales d'especejament, s'apliquen les quotes establertes per l'article 21.1-5.

   »3. Per als controls fets en les instal·lacions i els establiments de manipulació de caça:

   »Caça menor de ploma: 0,006733 euros per animal.

   »Caça menor de pèl: 0,013466 euros per animal.

   »Ratites (estruços, emús i nyandús): 0,673300 euros per animal.

   »Mamífers terrestres:

   »Verros: 2,019898 euros per animal.

   »Remugants: 0,673300 euros per animal.

   »Article 21.7-5. Deduccions

   »1. Els subjectes passius, si escau, es poden aplicar, amb relació a les quotes establertes per l'article 21.7-4, les deduccions següents:

   »

1. Deduccions en les quotes de sacrifici:

   »El subjecte passiu es pot aplicar, en cada liquidació del període impositiu, les deduccions que corresponguin de manera additiva només per la part de la producció que reuneixi les condicions objecte de la deducció i amb un límit màxim del 56% de la quota.

   »a.1) Deduccions per horari regular diürn:

   »La deducció es pot aplicar quan en el període impositiu el subjecte passiu ha portat a terme l'activitat entre les 6.00 h i les 22.00 h de dilluns a divendres laborables.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

   »a.2) Deduccions per personal de suport al control oficial:

   »La deducció per personal de suport al control oficial es pot aplicar quan el subjecte passiu, d'acord amb la seva activitat i la normativa vigent, disposa de personal que fa tasques de suport a la inspecció. Aquest personal va a càrrec del subjecte passiu, de conformitat amb el punt B del capítol III, de la secció III de l'annex I del Reglament 854/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d'abril. S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 11% sobre la quota esmentada.

   »a.3) Deduccions per suport instrumental al control oficial:

   »La deducció per suport instrumental al control oficial es pot aplicar quan l'establiment posa a disposició dels serveis d'inspecció el material i els equipaments apropiats per dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions. Aquesta dotació instrumental es concreta en equips de protecció adequats, espai de treball degudament equipat i en condicions, eines, servei informàtic i material d'oficina i comunicacions.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.

   »a.4) Deduccions per implantació de sistemes d'autocontrol:

   La deducció per implantació de sistemes d'autocontrol es pot aplicar quan l'establiment disposa d'un sistema d'autocontrol eficaç basat en l'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC).

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 6% sobre la quota esmentada.

   »a.5) Deduccions per activitat planificada i estable:

   »La deducció per activitat planificada i estable es pot aplicar quan els subjectes passius que porten a terme l'activitat de sacrifici disposen en llur producció d'un sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, la qual cosa permet als serveis d'inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar-ne l'organització.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

   »b) Deduccions en les quotes de manipulació de caça:

   »El subjecte passiu es pot aplicar, quan correspongui, la deducció per sistemes d'autocontrol avaluats. Aquesta deducció es pot aplicar quan l'establiment disposa d'un sistema d'autocontrol basat en l'anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), és avaluat oficialment per l'autoritat competent i aquesta dona un resultat favorable.

   »S'estableix com a import de la deducció l'aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.

   »Article 21.7-6. Acumulació de quotes

   »1. Si en un mateix establiment es fan de manera integrada i simultània les activitats de sacrifici o de manipulació de caça i les d'especejament, les quotes meritades s'acumulen i només es percep taxa per l'activitat que té un import superior.

   »2. A l'efecte del que disposa aquest article, s'entén per «un mateix establiment» l'establiment integrat per diferents instal·lacions adjacents o annexes que estan dedicades a les activitats a què fa referència l'apartat 1.

   »Article 21.7-7. Liquidació de la taxa i ingrés

   »La liquidació i l'ingrés de la taxa en les quotes establertes pels apartats 1, 2 i 3 de l'article 21.7-4 han d'ésser efectuats pel subjecte passiu mitjançant autoliquidació. El termini impositiu és el trimestre natural i la presentació de l'autoliquidació i ingrés al Departament de Salut o ens competent s'ha d'efectuar durant els quinze dies següents a la data de finalització del trimestre corresponent.

   »Article 21.7-8. Obligació de registre

   »Els escorxadors i els establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial han de portar un registre diari que doni compliment a la legislació vigent i que reculli totes les operacions que afecten la taxa. Hi han de constar els animals sacrificats amb el nombre, la data i l'horari de les operacions i el pes dels animals, d'acord amb la tipologia establerta per aquesta llei. Així mateix, hi ha de constar el registre de les repercussions, amb indicació expressa de la persona repercutida.

   »Article 21.7-9. Inspecció de la taxa

   »A l'efecte del que estableix aquesta llei en matèria d'inspecció, s'estableix la col·laboració del Departament de Salut o ens competent en la funció inspectora de la taxa regulada per aquest capítol.

   »Article 21.7-10. Prohibició de restitució

   »L'import de la taxa regulada per aquest capítol no pot ésser objecte de restitució a terceres persones a causa de l'exportació de les carns, ja sigui de manera directa o indirecta.

   »Article 21.7-11. Afectació de la taxa

   »La taxa regulada per aquest capítol té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb aquesta llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del control sanitari prestat pel Departament de Salut o ens competent.»

Es modifica el capítol XV del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol XV. Taxa per la realització d'anàlisis de laboratori en matèria de protecció de la salut ambiental i alimentària

Article 21.15-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la realització d'anàlisis de laboratori derivades de les activitats de control sanitari en matèria de protecció de la salut.

»2. El fet imposable es produeix només en el cas que els serveis es prestin per disposició normativa expressa o quan la mateixa Administració els efectua d'ofici.

»Article 21.15-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, receptores del servei de laboratori.

»Article 21.15-3. Acreditament

»La taxa s'acredita mitjançant la realització de les anàlisis, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta si és la persona interessada qui fa la sol·licitud de la prestació del servei.

»Article 21.15-4. Quota

»La quota de la taxa és la següent:

»1. Anàlisis per mètodes basats en creixements en medi de cultiu.

»1.1. Identificació per investigació de microorganismes: 26,10 euros.

»1.2. Recompte de microorganismes: 36,55 euros.

»1.3. Identificació/recompte de Legionella pneumophila per investigació/recompte de Legionella spp : 83,30 euros.

»1.4. Investigació de substàncies inhibidores: 20 euros.

»1.5. Determinació de resistències microbianes: 68 euros.

»2. Anàlisis per mètodes basats en tècniques moleculars.

»2.1. Detecció i/o investigació de bacteris patògens per PCR: 60 euros.

»2.2. Quantificació de virus i altres microorganismes per PCR: 125,00 euros.

»2.3. Tipificació molecular de soques: 83,80 euros.

»3. Anàlisis per mètodes basats en bioassaigs.

»3.1. Investigació de biotoxina marina: 110,25 euros.

»3.2. Identificació i quantificació d'altres substàncies no identificades per bioassaig: 208,7 euros.

»4. Anàlisis per mètodes basats en tècniques de parasitologia.

»4.1. Detecció de larves de triquina: 31,25 euros.

»4.2. Detecció de larves d' Anisakis : 22,75 euros.

»5. Anàlisis per mètodes basats en tècniques fisicoquímiques.

»5.1. Gravimetries: 20 euros.

»5.2. Volumetries: 20 euros.

»5.3. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques no instrumentals no especificades: 20 euros.

»6. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals.

»6.1. Potenciometria: 15,60 euros.

»6.2. Turbidimetria: 15,70 euros.

»6.3. Conductimetria: 15,60 euros.

»6.4. Espectrometria ultraviolada visible:30,00 euros.

»6.5. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques instrumentals no especificades: 150 euros.

»7. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals separatives (d'1 a 10 anàlits).

»7.1. Cromatografia de gasos (CG-FID/NPD/FPD/ECD): 104,20 euros.

»7.2. Cromatografia de gasos (CG-MS): 219,25 euros.

»7.3. Cromatografia líquida CL-DAD/IR/FLD/COND: 219,25 euros.

»7.4. Cromatografia líquida CL-MS-MS: 395,00 euros.

»8. Anàlisis de metalls (individual).

»8.1. Metall per emissió de plasma induït ICP: 42 euros.

»8.2. Metall per emissió de plasma induït ICP-MS: 88,80 euros.

»9. Anàlisis per mètodes basats en tècniques immunològiques.

»9.1. Identificació serològica de microorganismes: 45 euros.

»9.2. Tècniques enzimàtiques d'identificació de substàncies amb equips específics: 60 euros.

»9.3. Tècniques immunològiques d'identificació de substàncies. ELISA: 60 euros.

»9.4. Tècniques immunològiques de quantificació de substàncies. ELISA: 100 euros.

»10. Preparació de mostres, a comptabilitzar afegit a l'anàlisi.

»10.1. Preparació de mostres per a anàlisi amb operacions bàsiques (extraccions, destil·lacions, mineralitzacions, etc.): 26,15 euros.

»10.2. Preparació de mostres mitjançant sistemes instrumentals: 41,50 euros.

»11. Paràmetres procedents de càlcul.

»11.1. Es comptabilitza la suma del preu dels paràmetres necessaris per al càlcul tant si figuren a la sol·licitud com si no hi figuren.»

Es deroga el capítol XX del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la formació higiènica dels manipuladors d'aliments d'alt risc.

Es modifica el capítol XXIII del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Capítol XXIII. Taxa pel servei d'acreditació i reacreditació de la formació sanitària

Article 21.23-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Salut, o l'ens competent, del servei d'acreditació i reacreditació de formació sanitària.

»Article 21.23-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

»Article 21.23-3. Acreditament

»La taxa s'acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

»Article 21.23-4. Quota

»L'import de la quota per a la realització dels serveis és de:

»Acreditació de la formació presencial: 157,40 euros.

»Acreditació de la formació a distància: 184,86 euros.

»Reacreditació de la formació presencial: 133,11 euros.

»Reacreditació de la formació a distància: 160,57 euros.»

Es modifica l'article 21.25-4 del capítol XXV del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

Article 21.25-4. Quota

L'import de la taxa és de 10 euros.»

Secció catorzena. Modificació del títol XXII de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'article 22.3-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 22.3-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de les activitats administratives següents:

   »

   1. Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bombers d'empresa.

   »b) Acreditació de personal tècnic competent per a l'elaboració de plans d'autoprotecció en l'àmbit de la protecció civil.

   »c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l'elaboració de plans d'autoprotecció en l'àmbit de la protecció civil.

   »d) Homologació de centres per a formar bombers d'empresa.

   »e) Inscripció a l'examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l'habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l'àmbit de la prevenció i seguretat en cas d'incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l'Administració.»

2. Es modifica l'article 22.3-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 22.3-2. Subjectes passius

   1. Són subjectes passius de la taxa, pel que fa a les lletres a, c, d i e de l'article 22.3-1, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la prestació de les activitats administratives de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya que constitueixen el fet imposable.

   »2. Són subjectes passius de la taxa, pel que fa a la lletra b de l'article 22.3-1, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la prestació de les activitats administratives de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d'Interior que constitueixen el fet imposable.»

3. Es modifica l'article 22.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 22.3-4. Quota

   L'import de la quota és el següent:

   »

   1. Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bomber d'empresa: 50,85 euros.

   »b) Acreditació de personal tècnic competent per a l'elaboració de plans d'autoprotecció en l'àmbit de la protecció civil: 50,85 euros.

   »c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l'elaboració de plans d'autoprotecció en l'àmbit de la protecció civil: 389,65 euros

   »d) Homologació de centres per a formar bombers d'empresa: 389,65 euros.

   »e) Inscripció a l'examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l'habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l'àmbit de la prevenció i seguretat en cas d'incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l'Administració: 48,15 euros.»

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 22.4-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. En el supòsit a què fa referencia la lletra e de l'apartat 1 de l'article 22.4-1, la quota de la taxa és la següent:

   – Motocicletes, ciclomotors, bicicletes: 75 euros.

   »– Turismes, autotaxis, furgonetes i vehicles tot terreny, caravanes, autocaravanes i remolcs lleugers, tricicles i quadricicles amb motor: 95 euros.

   »– Autocars, camions, camions tractors i la resta de remolcs i similars: 110 euros.»

2. Es modifica l'article 22.4-6 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 22.4-6. Gestió, liquidació i recaptació

   1. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres a, b i c de l'apartat 1 de l'article 22.4-1 corresponen al Servei Català de Trànsit. El pagament de la taxa s'ha d'efectuar al Servei Català de Trànsit, el qual ha d'ingressar l'import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

   »2. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres d i e de l'apartat 1 i per l'apartat 2 de l'article 22.4-1 corresponen al departament competent en matèria de seguretat pública. El pagament de la taxa s'ha d'efectuar a aquest departament, el qual ha d'ingressar l'import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.»

   Secció quinzena. Modificació del títol XXIII de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 23.3-1de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   2. S'inclouen, concretament, les modalitats d'informe següents:

   INF01: adequació de l'habitatge per al reagrupament familiar.

   »INF04: adequació de l'habitatge per a la renovació de residència per reagrupament familiar.»

2. Es modifica l'article 23.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 23.3-4. Quota

   La quota de la taxa es fixa en 38,22 euros per a qualsevol de les modalitats d'informe d'estrangeria a què fa referència l'apartat 2 de l'article 23.3-1.»

   Secció setzena. Modificació del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics

Es deroga el capítol V del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la verificació de projectes tècnics d'infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d'una entitat habilitada.

Secció dissetena. Modificació del títol XXV de la Llei de taxes i preus públics

1. Es modifica l'article 25.24-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.24-1. Fet imposable

   Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l'aprofitament del domini públic viari, els terrenys del qual siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya, destinats a la realització de les activitats següents:

   »1. Encreuament subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

   »2. Paral·lelisme subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

   »3. Accés de 1ª categoria a carretera convencional.»

2. Es modifica l'article 25.24-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.24-2. Exempcions i bonificacions

   1. Està exempta de la taxa la utilització del domini públic per causa de:

   »– Accés a finques rústiques destinades a usos agropecuaris i forestals.

   »– Les connexions de servei, enteses com la part d'una instal·lació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l'empresa subministradora amb la instal·lació particular d'un abonat al servei.

   »2. Estan exemptes de pagar la taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari l'Administració general de l'Estat; l'Administració de la Generalitat de Catalunya; les entitats que integren l'Administració local, i llurs respectius sectors públics institucionals vinculats o dependents.»

3. Es modifica l'article 25.24-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.24-3. Subjecte passiu

   Són subjectes passius de la taxa:

   »

   1. Les persones físiques o jurídiques titulars de les autoritzacions o, si s'escau, les que s'hi subroguin, llevat que s'acrediti fefaentment que la persona física o jurídica beneficiada per les activitats autoritzades és una altra. En aquest cas, el subjecte passiu de la taxa és la beneficiària.

   »b) Les persones físiques o jurídiques titulars d'activitats o serveis que, arran de l'execució de les obres previstes en un projecte de carreteres, passen a realitzar el fet imposable de la taxa.»

4. Es modifica l'article 25.24-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   Article 25.24-4. Acreditament

   1. La taxa s'acredita mitjançant l'atorgament de l'autorització corresponent respecte a l'anualitat en curs. La taxa per l'execució de les obres previstes en un projecte de carreteres s'acredita amb la recepció d'aquestes obres.

   »2. En les successives anualitats de vigència de l'autorització o de manteniment de l'activitat o servei, l'acreditament s'ha d'efectuar l'1 de gener de cada any i és exigible en la quantitat que sigui procedent i, si s'escau, en els terminis i les condicions que s'assenyalin.

   »3. Pel que fa a les autoritzacions atorgades abans de l'1 de gener de 2014, la taxa s'acredita per les successives anualitats de vigència de l'autorització, l'1 de gener de cada any, i és exigible en la quantitat corresponent i, si s'escau, en els terminis i les condicions que s'assenyalin en l'autorització i les seves modificacions.

   »4. La taxa per l'execució de les obres previstes en un projecte de carreteres realitzada abans de l'1 de gener de 2014 s'acredita per les successives anualitats de manteniment de l'activitat o servei, l'1 de gener de cada any.»

5. Es modifica l'apartat 1.1 de l'article 25.24-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

   1.1. Per la utilització privativa dels béns de domini públic que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya: el valor del terreny ocupat i, si s'escau, de les instal·lacions ocupades, prenent com a referència els valors següents:

   – Sòl urbà (aplicable també en ponts i túnels): 39,31 euros/m 2 .

   »– Sòl urbanitzable: 21,84 euros/m 2 .

   »– Sòl no urbanitzable: 1,66 euros/m 2 .»

   Secció divuitena. Modificació de la part final de la Llei de taxes i preus públics

S'afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Disposició addicional setena

1. Quan es deleguin a una corporació de dret públic funcions relatives a serveis gravats amb la taxa pel control i la supervisió de l'expedició del passaport per a desplaçaments, sense ànim comercial, de gossos, gats i fures regulada en l'apartat 12 de l'article 4.3-5 d'aquesta llei, aquesta taxa s'ha de considerar ingrés propi de la mateixa corporació de dret públic.

»2. Juntament amb el rendiment, la cessió de la taxa comprèn la gestió corresponent, les actuacions per a cobrar-ne l'import, tant per via voluntària com per via executiva, la revisió dels actes de naturalesa tributària i la instrucció i la resolució del recurs de reposició previ a la reclamació economicoadministrativa.»

S'afegeix una disposició addicional, la vuitena, al text refós de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

Disposició addicional vuitena. Supòsits d'inexigibilitat de la taxa per l'accés a les infraestructures de sanejament en alta

No és exigible la taxa per l'accés a les infraestructures de sanejament en alta, regulada pel capítol II del títol V, en el cas que un conveni urbanístic vigent a l'entrada en vigor de la present disposició addicional estableixi clàusules específiques d'exigibilitat i pagament de les despeses d'urbanització relatives a les infraestructures de sanejament a càrrec de les actuacions urbanístiques corresponents.»

Capítol II. Modificació del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2010, del 3 d'agost

Es deroga l'article 6 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat.

Es modifica l'article 20 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

Article 20. Quota tributària primària

1. Càlcul de la quota:

»1.1. La quota íntegra primària de la taxa es determina multiplicant el valor del metre quadrat o lineal de la modalitat de domini públic portuari pel nombre de metres quadrats o lineals realment ocupats i pel tipus de gravamen. Quan la base imposable i el tipus de gravamen aplicables als béns ocupats siguin diferents, s'ha de calcular la quota íntegra corresponent a cada un d'ells de manera independent i se n'ha de sumar el resultat.

»1.2. Sobre la quota íntegra primària s'han d'aplicar de manera successiva i multiplicadora les reduccions i bonificacions que li siguin aplicables. A aquest efecte, la quota íntegra primària s'ha de multiplicar, successivament, pels coeficients reductors corresponents. S'entén per coeficient reductor la unitat menys el valor de la reducció o bonificació en tant per u.

»2. Reduccions de la quota íntegra primària:

»2.1. La quota íntegra de la taxa es redueix en un 50% quan només s'ocupi el vol o subsòl dels terrenys, espais submergits o zones de platja. Aquesta reducció no és aplicable quan s'impedeixi la utilització de la superfície.

»2.2. La quota íntegra primària de la taxa, reduïda, si s'escau, d'acord amb el que estableix el punt 2.1, és reductible en un 20% en ocupacions de superfície superiors als 5.000 m 2 destinades a l'activitat nàutica esportiva i a la reparació i conservació d'embarcacions.

»3. Bonificacions:

»3.1. Bonificació per inversió: els obligats tributaris que facin una inversió econòmica en el domini públic portuari que consisteixi en obres vinculades a l'activitat nàutica esportiva que afectin la infraestructura portuària i la superestructura per a potenciar la millora i qualitat del servei poden sol·licitar l'aplicació d'una bonificació de l'1% de la quota íntegra primària i, si s'escau, reduïda de la taxa per cada 200.000 euros objecte d'inversió. Aquesta bonificació es pot aplicar durant tot el termini concessional.

»3.2. Bonificacions per a potenciar pràctiques mediambientals i incentivar la qualitat en la prestació de serveis: els obligats tributaris que acreditin la implantació d'un sistema de gestió i auditoria mediambiental segons el reglament europeu EMAS o disposin d'un sistema de gestió mediambiental segons la norma internacional ISO 14001 poden sol·licitar l'aplicació d'una bonificació de la quota íntegra primària i, si s'escau, reduïda i bonificada de la taxa del 15% o del 10%, respectivament, de manera no acumulativa. Si es disposa de l'ISO 9001 de qualitat, la bonificació és del 5%, acumulable a les anteriors. Aquesta bonificació s'ha d'aplicar durant tot el termini concessional sempre que les certificacions estiguin en vigor.

»3.3. Bonificació per foment de la vela: els contribuents que destinin espais per al foment de la vela poden sol·licitar l'aplicació d'una bonificació del 50% del còmput dels metres quadrats destinats a aquesta activitat. S'aplica sobre la part de la quota íntegra primària i, si s'escau, reduïda i bonificada que correspongui.

»4. Limitació de l'aplicació de reduccions, de bonificacions o de reduccions i bonificacions de manera conjunta: les reduccions i bonificacions es poden aplicar en cascada simultàniament amb el límit màxim, juntament amb les reduccions aplicades, del 50% de la quota íntegra primària.»

Es modifica la primera taula de l'apartat 3 de l'article 60 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

«En el cas de captació d'un nou tràfic:

Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de l'article 71 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

b) De l'1% en els casos de productes de l'aqüicultura i productes procedents d'operacions de transferència o de centres d'engreix.

1. Es modifica el paràgraf segon de l'apartat 1 de l'article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

   Si el port, dàrsena, marina interior o instal·lació portuària disposa de presa d'aigua les quanties fixes contingudes en la tarifa anterior s'han d'incrementar en 0,023 euros; si disposa de presa d'energia elèctrica s'han d'incrementar en 0,036 euros; si disposa de presa d'aigua i energia elèctrica s'han d'incrementar en 0,059 euros; si disposa de mort per a l'atracada s'han d'incrementar en 0,036 euros, i si disposa de servei addicional de temporada s'han d'incrementar en 0,047 euros.

2. Es modifica el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

   La quota íntegra de la taxa s'ha de determinar amb caràcter general pel mètode d'estimació directa. No obstant això, amb la sol·licitud prèvia de l'obligat tributari, la quota íntegra de la taxa s'ha de determinar pel mètode d'estimació objectiva. Els vaixells que ocupen una superfície superior a 100 m 2 estan subjectes a l'estimació directa.

3. Es modifica el paràgraf setè de l'apartat 2 de l'article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

   La superfície ocupada per una embarcació tipus no ha de ser inferior a 10 metres quadrats ni superior a 100 metres quadrats. Correspon a Ports de la Generalitat determinar anualment la superfície ocupada per una embarcació tipus a cada port, dàrsena, marina interior o instal·lació portuària en règim de concessió o autorització.

   Títol III. Modificacions en l'àmbit dels tributs cedits

   Capítol I. Impost sobre la renda de les persones físiques

Es modifiquen, amb efectes de l'1 de gener de 2017, els apartats 1 i 2 de l'article 14 de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, que resten redactats de la manera següent:

1. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l'impost sobre la renda de les persones físiques, es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l'import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l'Estat reguladora de l'impost, una deducció per donatius a favor de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, d'entitats privades sense finalitat de lucre, d'organitzacions sindicals i empresarials o de col·legis professionals o altres corporacions de dret públic que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana o de l'occitana i que figurin en el cens d'aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística. L'import de la deducció es fixa en el 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.

2. També són objecte de la deducció els donatius que es facin a favor dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats o adscrits a universitats catalanes, i dels centres de recerca promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. L'import de la deducció es deixa, en aquest cas, en el 25% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.»

Es deroga, amb efectes de l'1 de gener de 2017, l'article 21 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, de manera que resta suprimida des d'aquesta data la deducció per inversió en accions d'entitats que cotitzen en el segment d'empreses en expansió del mercat alternatiu borsari.

Es modifica, amb efectes de l'1 de gener del 2017, la disposició transitòria sisena de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactada de la manera següent:

Sisena. Deducció per inversió en l'habitatge habitual adquirit abans del 30 de juliol de 2011

1. Els contribuents que han adquirit l'habitatge habitual abans de l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, o han satisfet abans d'aquesta data quantitats per a la construcció de l'habitatge habitual i tinguin dret a la deducció per inversió en l'habitatge, s'apliquen el percentatge del 9% quan es trobin en alguna de les situacions següents:

»

1. Tenir trenta-dos anys o menys en la data de meritació de l'impost

»b) Haver estat a l'atur durant cent vuitanta-tres dies o més durant l'exercici.

»c) Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

»d) Formar part d'una unitat familiar que inclogui almenys un fill en la data de meritació de l'impost.

»2. Per a poder gaudir del percentatge del 9% de deducció, cal que la base imposable total, menys el mínim personal i familiar, en la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques del contribuent corresponent a l'exercici en què s'aplica la deducció no excedeixi de 30.000 euros. En el cas de tributació conjunta, aquest límit es computa de manera individual per a cadascun dels contribuents que tingui dret a la deducció per haver realitzat inversions en l'habitatge habitual durant l'exercici.»

Capítol II. Impost sobre successions i donacions

1. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 7 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, amb el text següent:

   3. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, s'entén que l'arrendament d'immobles es fa com a activitat empresarial quan per a l'ordenació de l'activitat es té empleada com a mínim una persona amb contracte laboral i a jornada completa.

2. Es modifica l'article 11 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 11. Requisits

   1. Per a poder gaudir de la reducció que estableix aquesta secció, cal que es compleixin els requisits següents:

   »

   1. Que l'entitat no tingui com a activitat principal, en els termes que estableix l'article 12, la gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari.

   »b) Que la participació del causant en el capital de l'entitat en constitueixi almenys el 5%, computat individualment, o el 20 %, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.

   »c) Que el causant hagi exercit efectivament funcions de direcció en l'entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d'activitats econòmiques i del treball personal, en els termes que estableix l'apartat 2.

   »Si la participació en l'entitat era conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra b , almenys una de les persones d'aquest grup de parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcció i a les remuneracions que en deriven.

   »2. A l'efecte del que estableix la lletra c de l'apartat 1, no s'han de computar entre els rendiments d'activitats econòmiques i del treball personal els rendiments de l'activitat econòmica a què es refereix l'article 7. Si el causant era titular de participacions en diverses entitats i hi desenvolupava tasques directives retribuïdes, i sempre que es compleixin els requisits que estableixen les lletres a i b de l'apartat 1, en el càlcul del percentatge que representa la remuneració per les funcions de direcció exercides en cada entitat respecte a la totalitat dels rendiments del treball i d'activitats econòmiques no s'han de computar els rendiments derivats de l'exercici de les funcions de direcció en les altres entitats.

   »3. S'han de desplegar per reglament els requisits que determina l'apartat 1.»

3. Es modifica l'article 42 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 42. Requisits

   1. Per a poder gaudir de la reducció que estableix aquesta secció, cal que es compleixin els requisits següents:

   »

   1. Que el donant hagi complert seixanta-cinc anys, o es trobi en situació d'incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa.

      »b) Que l'entitat no tingui com a activitat principal, en els termes que estableix l'article 12, la gestió d'un patrimoni mobiliari o immobiliari.

      »c) Que la participació del donant en el capital de l'entitat sigui almenys del 5%, computat individualment, o del 20%, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins al tercer grau del donant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.

      »d) Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcció en l'entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d'activitats econòmiques i del treball personal, en els termes que estableix l'apartat 2.

      »Si la participació en l'entitat és conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra c d'aquest apartat, almenys una de les persones d'aquest grup de parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcció i a les remuneracions que en deriven.

      »e) Que el donant, en la data de la donació, si exerceix funcions de direcció en l'entitat, deixi d'exercir-les i deixi de percebre les remuneracions corresponents.

      »2. A l'efecte del que estableix la lletra d de l'apartat 1:

      »

   1. No s'han de computar com a rendiments del treball personal els rendiments derivats de l'exercici de funcions de direcció en altres entitats, sempre que es compleixin els requisits que estableixen les lletres b i c de l'apartat 1.

      »b) No s'han de computar com a rendiments d'activitats econòmiques els rendiments derivats de l'exercici d'altres activitats empresarials o professionals del donant, sempre que la suma de la totalitat dels rendiments d'activitats econòmiques constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i d'activitats econòmiques, amb la mateixa excepció que estableix la lletra a pel que fa als rendiments derivats de l'exercici de funcions de direcció.

      »3. S'han de desplegar per reglament els requisits que determina l'apartat 1.»

4. Es modifica l'epígraf de la secció quarta del capítol únic del títol II de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Secció quarta. Reducció per la donació de diners per a constituir o adquirir una empresa o un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats.

5. Es modifica l'apartat 1 de l'article 47 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   1. En les donacions de diners a favor de descendents per a constituir o adquirir un negoci professional o una empresa o per adquirir participacions, sempre que l'empresa, el negoci o l'entitat tinguin el domicili social i fiscal a Catalunya, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% de l'import donat, amb una reducció màxima de 125.000 euros, límit que es fixa en 250.000 euros per als donataris que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

6. Es modifica la lletra a de l'article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

   a) La donació s'ha de formalitzar en escriptura pública, atorgada en el termini d'un mes a comptar de la data de lliurament dels diners. S'ha de fer constar de manera expressa en l'escriptura que el donatari destina els diners donats exclusivament a la constitució o l'adquisició de la seva primera empresa o del seu primer negoci professional o a l'adquisició de les seves primeres participacions en entitats que compleixen els requisits que determina aquest article.

7. Es modifica la lletra c de l'article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

   c) La constitució o l'adquisició de l'empresa o el negoci professional o l'adquisició de les participacions s'ha de produir en el termini de sis mesos a comptar de la data de formalització de la donació.

8. Es modifica la lletra g de l'article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

   g) En el cas d'adquisició d'una empresa o un negoci, l'import del volum de negoci net del darrer exercici tancat abans de la data d'adquisició no pot superar els límits següents:

   – Tres milions d'euros, en el cas d'adquisició d'una empresa.

   »– Un milió d'euros, en el cas d'adquisició d'un negoci professional.»

9. Es modifica l'article 51 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 51. Regla de manteniment

   El gaudi definitiu de la reducció que estableix aquesta secció resta condicionat al manteniment dels béns objecte de la donació en el patrimoni del donatari durant els cinc anys següents a la donació, o al negoci jurídic equiparable, llevat que dins aquest termini mori el donatari o els béns siguin adquirits a títol gratuït per la Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.»

10. Es modifica l'apartat 2 de l'article 57 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    2. Per a poder aplicar la tarifa que estableix l'apartat 1, la donació entre vius, o el negoci jurídic equiparable, s'ha d'haver formalitzat en escriptura pública. Si l'escriptura no és requisit de validesa, cal que l'atorgant o atorgants l'elevin a públic:

    1. En el cas de la donació, en el termini d'un mes a comptar de la data de lliurament del bé.

    »b) En el cas del negoci jurídic equiparable, en el termini d'un mes a comptar de la celebració del negoci.»

11. Es modifica l'apartat 1 de l'article 73 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    1. Els òrgans de l'Agència Tributària de Catalunya competents en matèria de gestió de l'impost sobre successions i donacions poden acordar, a sol·licitud del contribuent, un ajornament de fins a un any del pagament de les liquidacions practicades per causa de mort, sempre que l'inventari de l'herència no comprengui suficients diners efectius o béns fàcilment realitzables per a pagar les quotes liquidades i sempre que l'ajornament se sol·liciti abans del finiment del termini reglamentari de pagament. La concessió de l'ajornament implica l'obligació de satisfer l'interès de demora corresponent.

    En els mateixos supòsits i condicions, es pot acordar el fraccionament del pagament, en un màxim de cinc anualitats, sempre que es constitueixi garantia que cobreixi el pagament de l'obligació tributària principal i dels interessos de demora, més un 25% de la suma d'ambdós conceptes.

    »En els supòsits a què fa referència aquest apartat, a sol·licitud de la persona interessada, i sempre que ho autoritzi la direcció general competent en matèria de patrimoni, amb l'informe previ favorable del departament o l'entitat competent en funció de l'ús del bé immoble que s'ofereix, els òrgans de gestió esmentats poden acordar que el pagament es faci mitjançant béns immobles constitutius de l'herència.»

    Capítol III. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de l'article 12 de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, que resta redactada de la manera següent:

b) Els vehicles el valor dels quals, sense aplicació dels coeficients de depreciació per antiguitat, sigui igual o superior a 40.000 euros. Per als vehicles inclosos en l'ordre per la qual s'aproven els preus mitjans de venda aplicables a la gestió de l'impost, aquest valor equival al preu mitjà de venda corresponent al primer any.

Es modifica l'article 32 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, que resta redactat de la manera següent:

Article 32. Tipus de gravamen en negocis sobre béns immobles

En els termes de l'article 49.1 .a de la Llei de l'Estat 22/2009, del 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d'autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s'aproven els tipus de gravamen següents de l'impost sobre transmissions patrimonials oneroses:

»

1. La transmissió d'immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus mitjà que resulta d'aplicar la tarifa següent establerta en funció del valor real de l'immoble:

»b) La transmissió d'habitatges amb protecció oficial, així com la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 7%.

»c) La transmissió de béns mobles, així com la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 5%.»

Es modifica la lletra b de l'article 7 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactada de la manera següent:

b) El 2,5%, en el cas de documents en què s'hagi renunciat a l'exempció en l'IVA d'acord amb el que disposa l'article 20.2 de la Llei de l'Estat 37/1992, del 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit.

1. Gaudeixen d'una bonificació del 99% de la quota de l'impost sobre transmissions patrimonials oneroses els contractes d'arrendament d'habitatges del parc públic destinat a lloguer social.

2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, són habitatges del parc públic destinats a lloguer social els que estan adscrits al Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials que coordina l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

1. L'escriptura pública per la qual una entitat financera se subroga en la posició creditora d'un préstec o crèdit hipotecari atorgat per la secció de crèdit d'una cooperativa, gaudeix d'una bonificació del 99% de la quota gradual de la modalitat d'actes jurídics documentats. En aquesta escriptura només es pot pactar la modificació de les condicions del tipus d'interès, tant l'ordinari com el de demora, pactat inicialment o vigent, i també la modificació del termini del préstec o crèdit, o ambdues.

2. Als efectes de l'aplicació de la bonificació, són entitats financeres les entitats a què es refereix l'article 2 de la Llei de l'Estat 2/1981, del 25 de març, de mercat hipotecari.

3. També s'aplica la bonificació si és la cooperativa de segon grau administradora del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit la que se subroga en la posició creditora.

Capítol IV. Obligacions formals pel que fa al subministrament d'informació tributària

Es modifica l'article 21 de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactat de la manera següent:

Article 21. Obligació de presentació de documents als efectes de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions

S'entén complerta l'obligació de presentar els documents comprensius dels fets imposables de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l'impost sobre successions i donacions quan la presentació i, si escau, el pagament de l'autoliquidació corresponent hagi estat efectuada per via telemàtica.»

Es modifica l'article 29 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

Article 29. Obligacions formals de les persones físiques o jurídiques que fan subhastes de béns pel que fa a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Les persones físiques o jurídiques que fan subhastes de béns han de trametre a l'Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l'ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'hisenda, informació sobre les transmissions de béns en què han intervingut en qualitat d'intermediàries per compte d'altri, quan el transmitent no actuï en l'exercici d'una activitat econòmica. S'ha d'informar tant de les operacions en què els béns s'han adjudicat per mitjà d'una subhasta com per qualsevol altre tipus d'operació, inclosos els casos d'adjudicació directa.»

Les persones físiques o jurídiques dedicades professionalment a la revenda de béns mobles han de trametre a l'Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l'ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'hisenda, informació sobre les adquisicions de béns prèvies que siguin susceptibles de tributar per l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics en què han intervingut, tant per compte propi com en qualitat d'intermediaris per compte d'altri.

Les entitats o empreses autoritzades per a la gestió dels sistemes de bingo electrònic han de comunicar a l'Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l'ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'hisenda, la informació relativa a les partides efectuades.

Les entitats asseguradores han de trametre a l'Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l'ordre de la persona titular del departament competent en matèria d'hisenda, informació sobre les indemnitzacions pagades com a conseqüència de les pòlisses de les assegurances de vida contractades per persones residents a Catalunya.

Capítol V. Tributació sobre el joc

Es modifica, amb efectes del primer dia del trimestre següent a l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'article 8 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

Article 8. Quotes fixes de les màquines recreatives i d'atzar

1. La quota aplicable, en els casos d'explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, s'ha de determinar en funció de la classificació de les màquines que estableix el Reglament de màquines recreatives i d'atzar, aprovat pel Decret 23/2005, del 22 de febrer. D'acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

»

1. Les màquines de tipus B o recreatives amb premi: 1.005 euros trimestrals. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus B en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

»Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per 2 la quota general que fixa aquesta lletra.

»Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.010 euros, més el resultat de multiplicar per 570 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

»Si es tracta de màquines de tipus B d'un sol jugador, que tenen limitada l'aposta a 10 cèntims d'euro: 412 euros trimestrals. L'empresa operadora de màquines recreatives de tipus B pot explotar màquines amb aquestes característiques en substitució de les màquines de tipus B que estan en situació de suspensió temporal. Aquestes màquines computen en el percentatge del 20% establert per l'article 22.7 del Decret 23/2005, del 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de màquines recreatives i d'atzar, i no poden superar en cap cas el límit del 50% d'aquell percentatge.

»b) Les màquines de tipus C o d'atzar: s'estableix una quota trimestral de 1.448 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus C en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

»Màquines o aparells de dos jugadors: l'import que resulti de multiplicar per dos la quota general que fixa aquesta lletra.

»Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.896 euros, més el resultat de multiplicar per 395 el nombre màxim de jugadors autoritzats.

»2. La quota tributària de 1.005 euros a què fa referència l'apartat 1. a , en el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d'euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus B o recreatives amb premi, s'ha d'incrementar 17 euros per cada 5 cèntims d'euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 20 cèntims d'euro.»

Part segona. Mesures financeres

Títol I. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

1. Es modifiquen els articles 68 i 69 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que resten redactats de la manera següent:

   Article 68

   1. La Intervenció General pot utilitzar, per a exercir les seves funcions, les modalitats de control següents:

   »

   1. La funció interventora o fiscalització prèvia plena, que pot ésser substituïda, en els supòsits que es determinin, per una fiscalització per mostreig o control posterior.

      »b) El control financer, que es pot fer de manera periòdica o permanent.

      »2. La funció interventora té per objecte controlar tots els actes, documents i expedients de la Generalitat que determinin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i pagaments que en derivin i la recaptació i aplicació dels cabals.

      »3. L'exercici de la funció interventora comprèn:

      »

   1. La intervenció prèvia o crítica de tots els actes, documents i expedients susceptibles de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors.

      »b) La intervenció formal de l'ordenació de pagaments.

      »c) La intervenció material dels pagaments.

      »d) La intervenció de l'aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, i que inclou també el seu examen documental.

      »e) La interposició de recursos i de reclamacions en els supòsits previstos per les lleis.

      »f) La comanda a l'òrgan o als òrgans competents, quan la naturalesa de l'acte, document o expedient a intervenir ho requereixi, dels assessoraments adients amb el cas, així com dels antecedents necessaris per al millor exercici de la funció interventora.

      »4. El control financer té per objecte comprovar que el funcionament econòmic i financer de l'entitat o òrgan o procediment controlat s'ajusta a l'ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera.

      »5. Les competències atribuïdes a la intervenció, a la funció interventora i al control financer són exercides, en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, pel personal del Cos d'Interventors de la Generalitat.

      »Article 69

      »1. El Govern, a proposta de la Intervenció General, pot acordar les modalitats de control que ha d'exercir la Intervenció en els òrgans, les entitats del sector públic de la Generalitat, els procediments o les actuacions, amb els requisits que es determinin, per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència en les seves finalitats.

      »2. Les modalitats de control s'han d'acordar tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.

      »3. El que estableix l'apartat 1 és aplicable a les entitats a què fa referència l'article 71.»

2. Es modifica l'article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 71

   1. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, i les entitats adscrites a l'Administració de la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General, d'acord amb el pla anual que per a cada exercici econòmic aprova el conseller o consellera del departament competent en matèria d'economia i finances a proposta de la Intervenció General.

   »2. Les subvencions corrents i de capital, préstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat i entitats que en depenguin que rebin les persones i entitats privades i públiques alienes a la Generalitat o participades minoritàriament per la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d'auditoria sota la direcció de la Intervenció General.

   »3. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, han d'establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, segons el que sigui establert per reglament, que han de dependre directament del màxim òrgan de govern de l'entitat. El departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General, ha d'establir per reglament les funcions, les competències, l'abast i els criteris del control intern d'aquests òrgans, tenint en compte el volum de recursos anuals que gestiona l'entitat, el nombre de personal i altres factors que es considerin rellevants i que puguin afectar els aspectes econòmics i financers de l'entitat.

   »4. Les actuacions de control financer a què fa referència aquest article han de comprendre una auditoria financera i de regularitat, a fi de comprovar que l'actuació de l'entitat s'ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del departament competent en matèria de finances que li siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s'han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden incloure la proposta de les mesures d'ajust i de compensació que siguin pertinents.

   »5. Els informes resultants dels controls financers a què fa referència l'apartat 1 han d'incloure els errors, els incompliments, les deficiències i les debilitats relatives als comptes anuals, al compliment de la legalitat o dels procediments de gestió, i també les recomanacions amb les mesures que ha d'adoptar l'entitat controlada.

   »L'entitat controlada ha de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d'adscripció, les mesures correctores que s'han d'adoptar i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que cal fer per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

   »En el cas que per les actuacions dutes a terme es consideri que hi ha evidències de possibles responsabilitats, la Intervenció General ha de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l'inici de l'expedient corresponent.»

3. S'afegeix un article, el 76 bis , al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   Article 76 bi s

   1. La Intervenció General és l'òrgan competent en el retiment de comptes de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, en els termes de la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

   »2. Les universitats públiques, les empreses i les entitats que, d'acord amb les normes reguladores del sistema europeu de comptes, són considerades part del sector de les administracions públiques, i també la resta d'entitats el pressupost de les quals figura en els pressupostos de la Generalitat que aprova el Parlament, han de trametre a la Intervenció General mensualment, dins el mes següent, o amb la periodicitat que es determini, la informació d'acord amb el contingut que a aquest efecte ha d'establir la Intervenció General.

   »3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 2, les entitats no majoritàries de la Generalitat que, d'acord amb les normes del sistema europeu de comptes, han estat classificades en el sector d'Administració pública de la Generalitat se sotmeten a les normes que en matèria de finances estableixin expressament la llei de pressupostos anual i la normativa que la desplegui. Així mateix, han de presentar llurs comptes anuals en els mateixos terminis establerts per a la resta d'entitats del sector públic de la Generalitat.

   »4. Les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes que prevegin formalitzar contractes de creació i explotació d'infraestructures per mitjà d'associacions publicoprivades, d'acord amb la regulació establerta pel sistema europeu de comptes, han de remetre la proposta de licitació a la Intervenció General, en els terminis i amb la informació que aquest centre directiu estableixi per reglament, per a analitzar l'impacte potencial en la capacitat o necessitat de finançament segons el tractament que estableix la comptabilitat nacional i per a avaluar-ne la sostenibilitat financera, prèviament a l'inici de la licitació.

   »El Govern de la Generalitat, a proposta de la Intervenció General, ha d'aprovar la modalitat de control a què s'han de sotmetre aquestes operacions. En operacions d'aquesta naturalesa superiors als deu milions d'euros, la Intervenció General ha de donar compte a la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, amb una periodicitat semestral, del resultat del control exercit.»

4. Es modifiquen els articles 80, 81 i 82 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

   Article 80

   1. El Compte general de la Generalitat ha de subministrar informació sobre l'execució i la liquidació dels pressupostos i sobre la situació econòmica, financera i patrimonial del sector públic de la Generalitat.

   »2. Formen part del Compte general:

   »

   1. El compte de l'Administració de la Generalitat.

   »b) Els comptes de les entitats del sector públic participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat i les entitats independents creades amb règim singular i que es relacionen amb l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos de les quals s'aprovin per mitjà de la llei de pressupostos de la Generalitat.

   »c) Els comptes de les entitats públiques adscrites a l'Administració de la Generalitat.

   »Article 81

   »1. Mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de finances i a proposta de la Intervenció General s'han de determinar l'estructura i el contingut del Compte general i les normes de consolidació dels comptes.

   »2. Les entitats del sector públic subjectes a fiscalització prèvia han de presentar a la Intervenció General els comptes anuals aprovats abans del 31 de març de l'any posterior al de tancament.

   »La resta d'entitats del sector públic de la Generalitat han de formular els seus comptes anuals d'acord amb els principis comptables que els són aplicables i s'han de comunicar a la Intervenció General i posar a disposició dels responsables de l'auditoria abans del 31 de març de l'any posterior.

   »3. Les entitats del sector públic de la Generalitat, les entitats adscrites a la Generalitat, les universitats públiques finançades per la Generalitat, les fundacions i els consorcis en què participa majoritàriament o minoritàriament han de trametre els comptes anuals degudament aprovats per l'òrgan corresponent amb l'informe d'auditoria a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes abans del 30 de juny de l'any posterior. També han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses i altres entitats en què participen.

   »4. Correspon de confeccionar el Compte general a la Intervenció General, que l'ha de presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 31 de juliol.

   »Article 82

   »El Compte general de la Generalitat es forma amb els comptes que els diferents comptedants remetin a la Intervenció General. La manca de remissió de comptes no obsta perquè la Intervenció General no pugui formar el Compte general amb els comptes rebuts.»

5. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 87 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   5. Les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques destinades al finançament global de llur activitat es consideren transferències.

6. Es modifica l'apartat 1 de l'article 88 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. El que disposa aquest capítol és aplicable a les subvencions que tramiti:

   1. L'Administració de la Generalitat.

   »b) Les entitats creades o participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat.»

7. S'afegeix una lletra, la e , a l'apartat 3 de l'article 90 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   e) Si les subvencions corresponen a aportacions destinades al finançament global d'entitats de dret públic o privat amb participació minoritària de la Generalitat, derivades de llurs normes de creació, estatuts i altres disposicions.

8. Es modifiquen els apartats 5 i 6 de l'article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queden redactats de la manera següent:

   5. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix aquest capítol.

   6. Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades d'acord amb la normativa aplicable en matèria de transparència.»

9. S'afegeix un article, el 96 bis , al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

   Article 96 bis . Registre de subvencions i ajuts de Catalunya

   1. Es crea el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya amb la finalitat de promoure la transparència, millorar la planificació i la gestió de les polítiques de les administracions públiques catalanes i col·laborar en la lluita contra el frau amb relació a subvencions i ajuts.

   »2. L'àmbit subjectiu del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya comprèn:

   »

   1. L'Administració de la Generalitat i les entitats públiques en què participa de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis adscrits a aquesta administració.

   »b) Les entitats que integren l'Administració local i les entitats públiques en què participen de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis locals.

   »c) L'Administració pròpia d'Aran.

   »d) Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l'Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives.

   »3. La Intervenció General de la Generalitat és l'òrgan responsable de l'administració i custòdia del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya. L'abast, el contingut i el funcionament del Registre s'han de determinar per reglament.

   »4. L'obligació establerta per l'article 15. c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es fa efectiva amb la tramesa de la informació exigida al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.»

10. Es modifica l'apartat 2 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. Si la resolució estableix que s'ha produït una causa de revocació, s'ha d'acordar, d'acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l'exigència dels interessos de demora des de la data de pagament de la subvenció o, en el cas que s'hagin pagat bestretes, des de la data límit que es va fixar a la persona beneficiària per a justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l'incompliment de l'obligació de reintegrament pot originar l'execució de les garanties prestades.

11. Es modifica l'apartat 4 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. El termini de prescripció del dret de la Generalitat a la revocació i, si escau, al rescabalament dels fons rebuts per beneficiaris de subvencions és de cinc anys i es computa, segons el cas:

    1. Des del moment en què va vèncer el termini per a presentar la justificació per part del beneficiari.

    »b) Des del moment de la concessió de la subvenció, en els casos que s'hagi concedit en consideració a la concurrència d'una determinada situació en el perceptor que no requereix altra justificació que l'acreditació per qualsevol mitjà admissible en dret de la situació esmentada prèviament a la concessió.

    »c) Des del moment en què venç el termini en què s'hagin de complir o mantenir, per part del beneficiari, determinades condicions o obligacions establertes.»

12. S'afegeix una disposició transitòria, la tercera, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria tercera

    El que estableixen els articles 80, 81 i 82 és aplicable a partir del Compte general del 2017.»

13. S'afegeix una disposició transitòria, la quarta, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria quarta

    La tramesa d'informació a què fa referència l'article 96 bis s'ha fer efectiva un cop el Portal de la Transparència faci possible la consulta directa i dinàmica del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.»

Es modifica l'apartat 4.8 de la disposició addicional dinovena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

4.8. L'òrgan ha d'utilitzar el programa informàtic de comptabilitat que el departament competent en matèria d'economia i hisenda facilita als centres d'autonomia econòmica. Els estats comptables i la liquidació anual del pressupost de l'òrgan han de presentar-se a la Intervenció General, un cop aprovats, a través del departament d'adscripció abans del 31 de març de l'any posterior al de tancament.

Títol II. Modificacions legislatives en matèria de patrimoni

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 12 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   3. La successió legal de la Generalitat es regeix per la normativa civil catalana, i la seva acceptació, que sempre és a benefici d'inventari, s'entén feta directament per imposició de la llei, amb la resolució administrativa que la declari.

2. Es modifica l'article 15 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   «Article 15 bis

   1. Els immobles destinats a ús administratiu ocupats, en virtut de qualsevol títol, per la Generalitat, o pels organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l'article 15, han de complir els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais que siguin establerts.

   2. El que disposa aquest article no s'aplica a les adquisicions de béns per a les empreses públiques que, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes, tenen la finalitat de retornar els béns o drets reals al tràfic jurídic privat.

   »3. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni, a proposta del titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, aprovar els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais d'immobles destinats a ús administratiu.

   »4. Per a tramitar les propostes d'adquisició per mitjà de qualsevol títol d'immobles o drets reals a títol onerós o de disposició com a arrendataris, ocupants o usuaris amb relació a immobles destinats a ús administratiu, la unitat proposant ha d'acreditar que es compleixen els criteris d'ocupació i les tipologies d'espais que siguin establerts.

   »El que estableix aquest apartat afecta la Generalitat i els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l'article 15.»

3. Es modifica l'article 16 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   Article 16

   L'adquisició a títol onerós de quotes, parts alíquotes o títols representatius del capital d'empreses constituïdes d'acord amb el dret civil o el mercantil s'ha de fer per compra o per subscripció. Correspon al Govern acordar l'adquisició per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic, d'acord amb el que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana. En el cas de societats mercantils, la participació en conjunt de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic en el capital de l'empresa com a resultat de l'adquisició no pot ésser inferior al 5% del capital.»

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 37 del text refós de la Llei del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   2. L'inventari general del patrimoni de la Generalitat es divideix en les seccions següents:

   1. Els béns immobles i els drets reals sobre aquests béns.

   »b) Els drets d'arrendament i qualsevol altre de caràcter personal en virtut del qual s'atribueixi a la Generalitat l'ús o gaudiment d'immobles aliens.

   »c) Els béns mobles i els drets sobre aquests béns, ja siguin reals o personals.

   »d) Els drets immaterials de la propietat industrial i intel·lectual.

   »e) Els títols valor.

   »f) Les concessions administratives a favor de la Generalitat.»

5. S'afegeixen tres apartats, el 4, el 5 i el 6, a l'article 37 del text refós de la Llei del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

   4. L'inventari general del patrimoni de la Generalitat porta associat un mòdul de gestió en què ha de constar la informació necessària per a l'anàlisi tècnica i econòmica dels immobles, amb l'objectiu de dur a terme tant actuacions de racionalització i optimització com l'exercici de les facultats dominicals que se'n derivin.

   5. El mòdul de gestió a què fa referència l'apartat 4 ha d'estar integrat amb l'aplicació informàtica corporativa de comptabilitat de la Generalitat, a fi que les dades econòmiques dels immobles siguin les derivades de les anotacions comptables corresponents.

   »6. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni regular per mitjà d'una ordre el funcionament, la formació i l'accés a l'inventari general, i també establir les directrius per tal que els departaments, els organismes autònoms i els ens del sector públic de la Generalitat facilitin les dades que han de constar en aquest inventari.»

1. Es modifica l'article 35 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   «Article 35

   1. L'Administració de la Generalitat pot constituir societats civils i mercantils, o tenir-hi participació, per tal d'assolir les seves finalitats. Les entitats del sector públic de la Generalitat, si així ho estableixen llurs estatuts, també disposen d'aquesta facultat, que està subjecta a l'autorització del Govern.

   2. Correspon al Govern d'acordar la constitució de societats per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L'acord del Govern ha de determinar necessàriament la denominació de la societat, la forma jurídica que ha d'adoptar, l'objecte social, el capital fundacional i el percentatge de participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i el departament d'adscripció o vinculació, i ha d'incloure l'aprovació dels estatuts.

   »3. Correspon al Govern d'acordar la participació en societats ja constituïdes mitjançant la compra o subscripció de títols representatius de capital per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L'acord del Govern ha de determinar necessàriament el preu d'adquisició o l'import de subscripció, inclosa la prima d'emissió o qualsevol altra prestació econòmica, el percentatge de participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i el departament d'adscripció o vinculació. Si la participació de la Generalitat implica la modificació dels estatuts, l'acord n'ha d'incloure l'aprovació.

   »4. Correspon al Govern d'acordar la subscripció de compromisos d'adquisició o alienació futura de títols representatius de capital, la constitució de gravàmens sobre aquests i la subscripció de pactes extraestatutaris que limitin o condicionin els drets polítics o econòmics inherents a la participació en societats per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic.

   »5. Han d'ésser autoritzades per mitjà d'un acord del Govern les operacions en societats participades per l'Administració de la Generalitat i per les entitats del seu sector públic que es relacionen a continuació:

   »

   1. La modificació dels estatuts.

      »b) L'augment i la reducció del capital social.

      »c) Els negocis sobre les participacions o accions pròpies.

      »d) L'adquisició, l'alienació o l'aportació a una altra entitat d'actius essencials d'acord amb la definició de la legislació reguladora de les societats de capital.

      »e) La transformació, la fusió, l'escissió o la cessió global d'actius i passius i llur acceptació.

      »f) La dissolució.

      »6. Correspon al Govern d'acordar l'alienació de títols representatius de capital de societats participades per part de l'Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L'acord del Govern ha d'establir el preu mínim d'alienació, que s'ha de fixar d'acord amb els mètodes de valoració comunament acceptats, i les característiques essencials del procediment per a la seva alienació, que ha d'adjudicar l'òrgan administratiu responsable del patrimoni de la Generalitat, en el cas dels títols propietat de l'Administració de la Generalitat, o l'òrgan competent de l'entitat que correspongui quan es tracti d'alienar títols de la seva propietat. Amb caràcter general, l'alienació dels títols s'ha de fer mitjançant subhasta o concurs en el marc d'un procediment sotmès als principis de publicitat i concurrència. No obstant això, el Govern pot acordar o autoritzar l'alienació directa, de manera motivada, quan es doni algun dels casos següents:

      »

   1. Quan hi hagi limitacions estatutàries o legals a la lliure transmissibilitat de les accions o participacions o existeixin drets d'adquisició preferent.

      »b) Quan l'alienació es faci a la mateixa societat o a algun dels seus socis.

      »c) En el cas de participacions iguals o inferiors al cinquanta per cent del capital de la societat, quan l'alienació es faci en el marc d'una oferta global en ferm per al conjunt del capital de la societat i hi hagi el compromís ferm acreditat de cadascun de la resta de socis per alienar.

      »d) Quan la subhasta o el concurs promogut per a l'alienació dels títols es declarin deserts o resultin fallits i, sempre que no hagi transcorregut més d'un any des de la celebració de la subhasta o el concurs. En aquest cas, les condicions de l'alienació no poden ésser inferiors a les anunciades prèviament o a aquelles en què s'hauria produït l'adjudicació.

      »e) Quan l'adquirent sigui una administració pública o qualsevol persona jurídica de dret públic o privat dependent o adscrita a aquesta.

      »7. El Govern, en el marc de les polítiques de racionalització i simplificació de les entitats del sector públic de la Generalitat, pot acordar i autoritzar transmissions de participacions en societats amb caràcter gratuït entre l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic i d'aquestes entre si, i també operacions societàries sense contraprestació, i dictar instruccions a les entitats en aquest sentit.»

2. S'afegeix un article, el 36, al text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, amb el text següent:

   Article 36

   1. Els expedients relatius a les propostes d'acord del Govern a què fa referència l'article 35 han d'ésser instruïts i tramitats pel departament o departaments competents per raó de la matèria o per adscripció o vinculació de la societat, que les ha d'elevar al Govern perquè les aprovi, a proposta conjunta amb el departament competent en matèria de patrimoni de la Generalitat. Aquests acords del Govern s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   »2. Les entitats del sector públic de la Generalitat han d'obtenir les autoritzacions a què fa referència l'article 35 prèviament a l'adopció de l'acord definitiu de llur òrgan competent.

   »3. Els representants de l'Administració de la Generalitat o d'entitats del seu sector públic en els òrgans de decisió de societats que pretenguin aprovar les operacions a què fa referència l'apartat 5 de l'article 35 han d'obtenir l'autorització del Govern prèviament a l'exercici de llur vot.

   »4. Els representants de l'Administració de la Generalitat o d'entitats del seu sector públic en entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades minoritàriament per la Generalitat no requereixen l'autorització del Govern per a les operacions que afectin llurs societats civils i mercantils participades, llevat que l'entitat participada minoritàriament per la Generalitat hagi estat classificada com a sector d'Administració pública de la Generalitat d'acord amb les normes del sistema europeu de comptes nacionals i regionals.

   »5. El règim d'autoritzacions relatiu a les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat que tenen la condició de centre Cerca es regeix per la seva normativa específica. Les alienacions s'han de fer d'acord amb les condicions i el procediment d'adjudicació que estableix l'apartat 6 de l'article 35.

   »6. Les autoritzacions a què fa referència l'article 35 també són aplicables a les participacions en entitats que, tot i que no tenen forma jurídica societària, s'hi assimilen, tenen personalitat jurídica pròpia i l'obligació d'estar inscrites en el Registre Mercantil.»

3. Es modifica l'article 38 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, que resta redactat de la manera següent:

   Article 38

   1. El titular de l'òrgan administratiu responsable del patrimoni de la Generalitat exerceix la representació de l'Administració de la Generalitat com a soci únic en les societats en el capital social de les quals la Generalitat participa directament i totalment, i la representació en les juntes generals de la resta de societats en les quals la Generalitat participa directament, i pot delegar l'exercici d'aquesta representació. La representació com a soci únic o en les juntes generals de les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat s'exerceix d'acord amb llur normativa reguladora.

   »2. Els administradors en societats participades per l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic en la seva representació són nomenades atenent criteris de competència empresarial, professional o tècnica i d'idoneïtat per a exercir el càrrec.

   »3. Correspon al Govern d'acordar el nomenament i el cessament de les persones que han d'exercir d'administradores de les societats mercantils en el capital social de les quals l'Administració de la Generalitat participa totalment, la qual cosa ha d'ésser consignada en l'acta de decisions del soci únic i, per mitjà del representant en les juntes generals, proposar aquests mateixos acords respecte de les persones que exerceixen d'administradores en representació de l'Administració de la Generalitat en la resta de societats participades directament. El nomenament i cessament de les persones que han d'exercir d'administradores en les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat es fa d'acord amb la seva normativa reguladora.

   »4. A les societats amb participació majoritària i a les societats vinculades se'ls apliquen les limitacions establertes pels articles 18 i 19.»

   Títol III. Mesures en matèria de contractació pública

1. Mesures de promoció de la lliure concurrència i la publicitat contractual

   1.1. L'ús de procediments que limitin la lliure concurrència, com el procediment d'urgència, les pròrrogues i les modificacions contractuals, requereix un informe justificatiu de l'adequació de la mesura proposada amb relació a la finalitat del contracte. Aquest informe s'ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al Portal de la Transparència de la Generalitat.

   1.2. En els contractes en què existeixi l'obligació de subrogació de personal, l'òrgan de contractació ha d'establir en els plecs de clàusules penalitats per a l'empresa que no faciliti o faciliti de manera incorrecta les dades del personal que s'ha de subrogar.

   1.3. La formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte i destinatari durant tres anys consecutius requereix l'emissió d'un informe justificatiu per part de l'òrgan de contractació, en el cas de serveis i subministraments superiors a 5.000 €, IVA exclòs, i en el cas de contractes d'obra d'un import superior a 12.000 €, IVA exclòs. Aquest informe s'ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al Portal de la Transparència de la Generalitat.

   1.4. Els òrgans de contractació, en cas que detectin l'existència d'un conflicte d'interessos durant la tramitació o execució d'un contracte, ho han de comunicar a la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta comissió, amb l'informe previ de l'òrgan competent de la Generalitat en matèria de contractació pública, ha de determinar si existeix o no la situació de conflicte d'interessos. S'entén que hi ha conflicte d'interessos quan es dona alguna de les situacions a què fa referència l'article 24 de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública. S'ha de prestar una atenció especial als serveis públics de l'àmbit social i sanitari adreçats a les persones.

   1.5. Els òrgans de contractació han de publicar íntegrament els informes de valoració de les proposicions a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública de la Generalitat llevat de la informació declarada confidencial.

   1.6. Els contractes que tenen per objecte tasques d'assessorament, treballs tècnics, ponències, peritatges o similars fets per persones físiques com a membres d'un òrgan col·legiat s'han de tramitar com a contractes menors i l'existència del contracte s'ha d'acreditar per mitjà de la designació o nomenament. El reconeixement de l'obligació s'efectua amb la conformitat prèvia del secretari de l'òrgan col·legiat amb el servei prestat i la factura o el document equivalent, d'acord amb les tarifes establertes en les disposicions de creació de l'òrgan.

2. Mesures de foment de l'ètica i la responsabilitat social

   2.1. Els òrgans de contractació, per tal d'afavorir les empreses i entitats que tenen un nivell adequat de compromís social, poden exigir en els plecs de clàusules administratives, ja sigui com a criteris de solvència o com a condicions d'execució dels contractes, i amb la finalitat d'assegurar la qualitat de la prestació, que el contractista compleixi uns requisits mínims salarials d'estabilitat i salut laboral, de responsabilitat ambiental i de mesures de foment de la igualtat de gènere i de la conciliació personal amb relació a l'objecte del contracte. Els criteris que s'estableixin han d'estar vinculats a l'objecte del contracte, respectar els principis d'igualtat i no-discriminació i permetre d'obtenir l'oferta econòmicament més favorable.

   2.2. El Govern, per mitjà de l'òrgan competent en matèria de contractació pública, ha de promoure, entre altres mesures, la introducció en els plecs de clàusules de l'exigència d'una declaració responsable o bé la inclusió d'una clàusula ètica per tal que els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o llurs empreses filials o vinculades, es comprometin a complir rigorosament la legislació tributària, laboral i de seguretat social, i, específicament, a no fer operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea.

   2.3. En els contractes de serveis, el pressupost de licitació ha d'incorporar tots els costos directes i indirectes associats a la prestació del servei. Entre aquests hi han de figurar els salarials, els de seguretat social, els de formació permanent obligatòria, els corresponents a assegurances, els de prevenció de riscos laborals, els de vigilància de la salut i els d'uniformes del personal, quan el contracte estableixi l'obligació d'adscriure un nombre determinat de personal a l'execució del contracte. Els costos salarials han de respectar els salaris derivats de l'aplicació del conveni sectorial que correspongui.

S'afegeix un apartat, el 6, a l'article 45 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, amb el text següent:

6. No obstant el que estableix l'apartat 1, el Govern pot actuar com a òrgan de contractació amb relació a grans projectes estratègics de caràcter horitzontal i d'especial transcendència, amb la deliberació prèvia del Consell Tècnic, en què s'hi apreciï la concurrència de circumstàncies excepcionals.

En aquests supòsits, el Govern inicia la tramitació de l'expedient de contractació per mitjà d'un acord i adopta l'acord d'adjudicació del contracte. La tramitació de l'expedient, el control de l'execució i l'exercici de la resta de potestats que corresponen a l'òrgan de contractació corresponen al departament que el Govern determini, i també la partida pressupostària a què s'ha d'aplicar la despesa.»

Es modifica l'apartat 5 de l'article 37 de la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l'obra pública, que resta redactat de la manera següent:

5. Els contractes que tenen per objecte redactar estudis informatius i projectes o dirigir obres no poden ésser objecte de subhastes electròniques. En els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent dels contractes que tinguin aquest objecte, el poder adjudicador pot disposar que el factor cost pugui adoptar la forma d'un preu o cost fix sobre la base del qual els operadors econòmics competeixin únicament en funció de criteris de qualitat.

Part tercera. Mesures en l'àmbit del sector públic

Títol I. Mesures administratives en matèria de funció pública

1. Es modifica la lletra a de l'apartat 3 de l'article 7 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, que resta redactada de la manera següent:

   a) Emetre informe amb relació a les normes i disposicions de caràcter general en matèria de personal, amb exclusió dels projectes de disposició d'estructura orgànica o organitzativa que no continguin mesures específiques de personal més enllà de les afectacions que en derivin per al personal.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 104 bis de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:

   2. Excepcionalment, en el cas que el funcionari en pràctiques tingui una vinculació prèvia com a funcionari de carrera o interí, personal laboral fix o temporal amb la mateixa administració a què pertany el cos o escala a què aspira a ingressar, pot optar per percebre les retribucions que li corresponen com a funcionari en pràctiques o bé per percebre les retribucions del lloc que ocupava amb càrrec als crèdits del departament, organisme o ens d'adscripció. En ambdós casos, si escau, ha de continuar percebent l'antiguitat que té reconeguda.

1. Es modifiquen els apartats 1.2 i 1.3 de la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resten redactats de la manera següent:

   1.2. Als efectes del que estableix aquesta disposició, són personal directiu del sector públic les persones que, en règim de dedicació única o principal, ocupen llocs o càrrecs qualificats expressament com a directius en les normes de creació o regulació de les entitats, que impliquen l'exercici de funcions d'especial responsabilitat gerencial o executiva, enteses com a funcions que comporten participació directa en la definició i execució de polítiques públiques relatives als objectius generals o estratègics i que comprometin externament l'organització. Així mateix, actuen sota la dependència exclusiva del màxim òrgan de govern o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat limitades per les instruccions o els criteris emesos per aquests màxims òrgans de govern.

   1.3. Per a l'exercici de les funcions directives a què fa referència aquesta disposició, el personal directiu del sector públic es vincula a l'ens o l'entitat per mitjà d'un contracte d'alta direcció. Excepcionalment, en les societats mercantils, el conseller delegat es pot vincular amb l'entitat per mitjà d'un contracte mercantil si ho estableixen d'aquesta manera llurs estatuts.»

2. Es modifica l'apartat 3.1 de la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

   3.1. En cap cas no es poden pactar clàusules d'indemnització d'extinció contractual per desistiment de l'empresari o incompliment del preavís del personal laboral amb contracte d'alta direcció al servei de les entitats i ens a què fa referència aquesta disposició. Les extincions contractuals d'alta direcció, amb independència de la data de formalització dels contractes, únicament donen dret a percebre, si escau, les indemnitzacions que determina la legislació vigent en aquesta matèria. Així mateix, no hi ha dret a percebre indemnitzacions d'extinció contractual per desistiment de l'empresari si la persona afectada té la condició de funcionari de carrera, o bé la condició de personal laboral de qualsevol administració pública i del seu sector públic amb reserva del lloc de treball. En qualsevol cas, no es té dret a la percepció de les indemnitzacions esmentades quan la persona afectada es vinculi amb un nou contracte d'alta direcció al sector públic de l'Administració de la Generalitat.

   Són nul·les de ple dret les clàusules sobre indemnitzacions per extinció contractual que es pactin vulnerant el que disposa aquest apartat.»

3. S'afegeix un apartat, el 7 bis , a la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, amb el text següent:

   7 bis . Personal de les entitats independents

   El personal del Consell Audiovisual de Catalunya, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, de l'Institut Català Internacional per la Pau i de l'Autoritat Catalana de la Competència es regeix per les seves normes de creació, si bé els criteris establerts per aquesta disposició han d'inspirar les regulacions de desplegament corresponents.»

1. Es modifica la lletra d de l'apartat 1 de l'article 20 de la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, que resta redactada de la manera següent:

   d) Escala bàsica: titulació del grup C, subgrup C1.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

   2. Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales i categories del Cos de Mossos d'Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d'establir els requisits i les condicions per a l'ingrés a les diferents escales i categories. No es pot establir en cap cas una limitació en l'edat màxima d'ingrés diferent de l'establerta amb caràcter general per a ingressar a la funció pública.

3. Es modifica l'article 44 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

   Article 44

   1. El departament competent en matèria de policia ha de vetllar perquè els seus membres mantinguin les aptituds psicofísiques necessàries per a exercir llurs funcions. A aquest efecte, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han de sotmetre als exàmens que es determinin per tal de garantir llur aptitud psicofísica. Amb aquesta finalitat, es poden subscriure contractes o convenis de col·laboració amb professionals mèdics o entitats sanitàries.

   »2. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen dret a la vigilància de la salut d'acord amb el pla de prevenció de riscos laborals que s'estableixi.»

4. Es modifica l'article 45 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

   Article 45

   1. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra estan subjectes al règim d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, amb les especialitats que, d'acord amb la naturalesa de la funció policial que exerceixen, estableixen aquesta llei i la normativa que la desplega.

   »2. No es pot autoritzar en cap cas la compatibilitat per a exercir una segona feina o activitat pública o privada que pugui impedir o disminuir l'estricte compliment dels deures professionals o comprometre la imparcialitat o independència del funcionari. La compatibilitat es pot denegar si és incompatible per raó del lloc de treball que s'ocupa o atempta contra la imatge i el prestigi del Cos de Mossos d'Esquadra o els seus principis bàsics d'actuació.

   »3. Les sol·licituds de compatibilitat són resoltes pel secretari general del departament competent en matèria de seguretat pública, a proposta del director general de la Policia. La petició s'entén desestimada si en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud d'autorització de compatibilitat l'òrgan competent no ha dictat una resolució expressa.

   »4. El règim establert per aquest article també és aplicable al personal de l'escala de suport i al que ocupa llocs de segona activitat.»

5. Es modifica l'article 48 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

   Article 48

   1. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra disposen dels permisos, les llicències i les vacances que siguin determinats per reglament.

   »2. Les disposicions relatives a permisos, llicències, vacances i règim d'absències que estableix la normativa general de funció pública només s'apliquen directament als membres del Cos de Mossos d'Esquadra si ho disposa expressament la seva normativa específica.

   »3. Ateses les característiques del Cos de Mossos d'Esquadra, la concessió de llicències i permisos i la distribució dels períodes de vacances resten condicionades a les necessitats del servei. No obstant això, en acabar l'any, tots els membres del Cos han d'haver fet les vacances anuals.»

6. S'afegeix un article, el 48 ter , a la Llei 10/1994, amb el text següent:

   Article 48 ter

   Els danys materials o lesions que pateixin els membres del Cos de Mossos d'Esquadra, en ocasió o com a conseqüència del servei prestat i sempre que no concorrin dol, negligència o imperícia greus, poden ésser reconeguts en els supòsits i d'acord amb el procediment que sigui determinat per reglament.»

7. Es modifica la lletra o de l'apartat 1 de l'article 68 de la Llei 10/1994, que resta redactada de la manera següent:

   o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats, si dona lloc a una situació d'incompatibilitat.

8. S'afegeix una lletra, la t , a l'article 69 de la Llei 10/1994, amb el text següent:

   t) L'exercici d'activitats compatibles amb l'exercici de les seves funcions sense haver obtingut l'autorització pertinent, i també l'incompliment de les limitacions imposades en l'autorització administrativa d'una compatibilitat, sempre que aquest incompliment no doni lloc a una situació d'incompatibilitat.

9. Es deroga l'apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 10/1994.

10. S'afegeix una disposició final, la tercera, a la Llei 10/1994, amb el text següent:

    Disposició final tercera

    Correspon al Govern de fer el desplegament reglamentari del règim d'incompatibilitats, que ha de regular el procediment administratiu i els supòsits més evidents d'activitats incompatibles amb la funció policial, de la jornada i l'horari de treball, dels permisos, les llicències i les vacances i del règim de les absències dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra.»

1. Es deroga la lletra d de l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 17/2003, del 4 de juliol, del Cos d'Agents Rurals.

2. Es modifica la lletra c de l'apartat 1 de l'article 10 de la Llei 17/2003, que resta redactada de la manera següent:

   c) Pel que fa a l'escala bàsica, corresponen als oficials la coordinació, el control i la inspecció dels agents que tenen a càrrec, en els àmbits territorials o funcionals assignats. Correspon als agents majors, a més de les tasques executives bàsiques, dirigir les actuacions que els puguin ésser assignades en funció de llur preparació i especialització, i acomplir les tasques la complexitat de les quals requereixi més experiència i capacitació tècnica. Corresponen als agents les tasques d'execució definides pel capítol II.

3. Es deroga la lletra d de l'apartat 1 de l'article 10 de la Llei 17/2003.

4. Es deroga la lletra d de l'apartat 1 de l'article 12 de la Llei 17/2003.

5. Es modifica l'apartat 4 de l'article 12 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

   4. En les convocatòries d'accés a les escales superior, i executiva i bàsica, en torn de promoció interna, els membres del Cos d'Agents Rurals es poden acollir a la dispensa de titulació, d'acord amb el que disposen en aquest sentit els articles 15 i 16.

6. Es modifica l'apartat 2 de l'article 14 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

   2. L'accés a la categoria d'agent es fa pel sistema de concurs oposició i requereix la superació d'un curs selectiu i d'un període de pràctiques de sis mesos de durada. Els períodes de pràctiques es fan en els serveis i les demarcacions territorials que, en funció de llur activitat, siguin més adequats per a la formació integral de les persones aspirants i el particular coneixement de l'estructura i el funcionament de les tasques assignades al Cos d'Agents Rurals, a més de garantir el coneixement del territori i de les tasques pròpies de l'àmbit rural.

7. Es modifica l'apartat 3 de l'article 14 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

   3. Resten exemptes de fer el període de pràctiques les persones que hagin prestat servei en llocs de treball de la categoria d'agent durant un mínim de sis mesos, sempre que n'hagin obtingut una avaluació positiva.

8. Es modifica l'article 16 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

   Article 16. Accés a la categoria d'agent major i oficial o oficiala

   L'accés a la categoria d'agent major i oficial o oficiala es fa per promoció interna, mitjançant el sistema de concurs oposició entre els membres del Cos d'Agents Rurals que tinguin una antiguitat de dos anys de servei actiu en la categoria immediatament inferior i que superin el corresponent curs selectiu de formació, organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.»

9. S'afegeix una disposició transitòria, la cinquena, a la Llei 17/2003, amb el text següent:

   Disposició transitòria cinquena. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica

   1. Els membres del Cos d'Agents Rurals de la categoria d'agent auxiliar que es trobin en servei actiu en aquesta categoria disposen de dues convocatòries per a accedir a la categoria d'agent de l'escala bàsica. Aquestes convocatòries s'han de dur a terme mitjançant un torn de promoció interna especial i s'han de fer conjuntament amb les dues primeres convocatòries d'accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica.

   »2. En les convocatòries d'accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica resten exemptes de fer el període de pràctiques les persones que hagin prestat servei en llocs de treball de la categoria d'agent auxiliar durant un mínim de sis mesos, sempre que n'hagin obtingut una avaluació positiva.»

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 20 de la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

   3. Els càrrecs directius de l'Institut Català de la Salut són sotmesos periòdicament a procediments de verificació de les responsabilitats de la gestió encomanada. El Consell d'Administració ha de regular aquests procediments, que han de permetre avaluar, en tots els casos, l'eficiència i l'eficàcia en l'activitat duta a terme, l'equitat en les decisions, l'austeritat i el control de la despesa, l'acció per a assolir la qualitat total i l'ètica en l'actuació.

   El resultat del procés de verificació i d'avaluació de la gestió o, si s'escau, la manca de verificació de les responsabilitats de la gestió encomanada s'ha de traslladar als òrgans competents en matèria de nomenaments, que hi resten vinculats.

   »La superació dels processos de verificació de les responsabilitats permet la continuïtat en la gestió encomanada. Transcorreguts quatre anys des que s'hagi encomanat la gestió, la manca de verificació de les responsabilitats o la no superació dels processos de verificació comporta el cessament automàtic en les funcions assignades.»

2. Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 8/2007, que resta redactada de la manera següent:

   Disposició addicional setena. Certificació d'avaluació positiva de les funcions de gestió clínica de l'Institut Català de la Salut

   1. Per a la continuïtat en l'exercici de les funcions de gestió clínica, un cop transcorreguts el primer i següents quadriennis des de l'inici de l'exercici de les funcions, la persona titular ha d'estar en possessió del certificat d'avaluació positiva de les funcions assignades.

   »2. El procediment per a l'obtenció del certificat d'avaluació positiva s'inicia a instància de la persona que tingui encarregades les funcions de gestió clínica per mitjà d'una sol·licitud adreçada a la direcció de centre hospitalari o a la direcció d'atenció primària a què és adscrita, i s'ha d'acompanyar la sol·licitud amb la memòria de l'activitat duta a terme i el projecte a desenvolupar en els quatre anys següents.

   »3. El termini de presentació de les sol·licituds d'inici del procediment per a l'obtenció del certificat d'avaluació positiva és d'un mes a comptar de la data en què manquin quatre mesos per a la finalització de l'exercici de les funcions assignades.

   »4. El director o directora de l'hospital o del centre d'atenció primària ha de verificar i valorar:

   »

   1. La memòria de l'activitat duta a terme en els darrers quatre anys.

   »b) El projecte a desenvolupar en els quatre anys següents.

   »c) Les competències en gestió i lideratge de la persona interessada per mitjà d'instruments en què participin els professionals de l'entorn de la persona avaluada.

   »d) Qualsevol altra documentació que pugui recaptar l'òrgan competent per a la resolució del procediment.

   »5. Contra la resolució que posa fi al procediment el professional pot interposar recurs d'alçada davant el director o directora gerent de l'Institut Català de la Salut. Transcorreguts tres mesos des de la data d'inici del procediment sense que s'hagi notificat cap resolució expressa, la sol·licitud presentada s'entén desestimada.

   »6. Els certificats d'avaluació positiva tenen una validesa de quatre anys. Un cop transcorreguts els quatre anys des de l'assignació de les funcions de gestió clínica, la manca del certificat d'avaluació positiva comporta el cessament automàtic en les funcions assignades.

   La manca de presentació de la sol·licitud per a l'inici del procediment per a l'obtenció del certificat d'avaluació positiva dins del termini establert per aquesta disposició comporta, també, el cessament automàtic en les funcions assignades per la manca de voluntat de la persona interessada per a continuar exercint-les.

   »7. Tenen la consideració de funcions de gestió clínica les descrites a l'article 10 de la Llei de l'Estat 44/2003, del 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, i en particular les funcions assignades a les direccions i subdireccions mèdiques, a les direccions i subdireccions d'infermeria, a les direccions clíniques, als de cap de servei i de secció del serveis jerarquitzats d'atenció hospitalària i d'atenció primària, als adjunts i als supervisors d'infermeria, i als directors i als adjunts d'equip d'atenció primària i d'atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT).»

3. S'afegeix una disposició transitòria, la tercera, a la Llei 8/2007, amb el text següent:

   Disposició transitòria tercera. Període transitori per a obtenir la certificació d'avaluació positiva de les funcions de gestió clínica de l'Institut Català de la Salut

   1. Els professionals que tinguin encomanades funcions de gestió clínica que en la data d'entrada en vigor de la present disposició transitòria no hagin estat avaluats, o faci més de tres anys i vuit mesos que hagin estat avaluats, disposen de quatre mesos, comptadors des de l'esmentada entrada en vigor, per a iniciar el procediment per a obtenir el certificat d'avaluació positiva.

   »2. El termini de resolució i notificació dels procediments per a obtenir el certificat d'avaluació positiva a què fa referència aquesta disposició transitòria és de divuit mesos, a comptar de la data de presentació de les sol·licituds d'inici del procediment.

   »3. Resten excloses del que estableixen els apartats 1 i 2 les persones que tenen assignades funcions de cap de servei i de cap de secció, que resten subjectes al que determina l'apartat 2 de la disposició addicional quarta de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.»

S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 47 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, amb el text següent:

5. L'ingrés en la categoria contractual de catedràtic es fa per mitjà de convocatòria lliure, a la qual poden accedir els candidats que compleixin els requisits establerts per aquest article per a aquesta categoria, i per mitjà de convocatòria de promoció interna.

Les universitats poden convocar per a l'accés a catedràtic des de la figura de professorat agregat permanent llocs de treball de promoció interna que estiguin dotats a l'estat de despeses de llur pressupost. Els procediments i els criteris de promoció interna s'estableixen per mitjà de la negociació col·lectiva.»

Es modifica l'apartat 5 de l'article 8 de la Llei 3/1995, del 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

5. Ateses les característiques especials de la Universitat Oberta de Catalunya, el nomenament i el cessament del rector, màxima autoritat acadèmica de la universitat, han d'ésser ratificats, a instàncies del Patronat de la Fundació i un cop escoltat el Consell, pel Govern de la Generalitat. El personal funcionari és declarat en situació de serveis especials quan és nomenat per a l'exercici del càrrec de rector de la Universitat Oberta de Catalunya, als efectes del que estableix l'article 88 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre.

1. El règim jurídic aplicable al personal al servei dels consorcis és el de l'Administració de la Generalitat, sens perjudici de l'aplicació de les condicions de treball que s'acordin per mitjà de la negociació col·lectiva en l'àmbit respectiu.

2. El personal al servei dels consorcis que es regeixi per convenis col·lectius vigents en la data d'entrada en vigor d'aquesta llei ha de continuar regint-s'hi durant llur vigència i període d'ultraactivitat.

3. L'aplicació d'aquest règim jurídic no implica en cap cas l'adquisició de la condició de personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 7 de la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, que resta redactat de la manera següent:

   3. L'interventor adjunt per a la Seguretat Social depèn orgànicament i funcionalment de l'interventor general de l'Administració de la Generalitat.

2. Es modifica l'apartat 5 de l'article 7 de la Llei 16/1984, que resta redactat de la manera següent:

   5. S'han de determinar per reglament l'estructura, les competències i les funcions de la Intervenció Adjunta per a la Seguretat Social. Així mateix, se'n pot modificar per reglament la denominació i la denominació de la persona titular.

3. Es deroga la disposició addicional primera de la Llei 16/1984.

   Títol II. Modificacions legislatives en matèria d'òrgans reguladors o consultius

Es modifica l'article 22 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

Article 22. Presentació

El director o directora de l'Oficina Antifrau de Catalunya ha de retre compte anualment de la gestió de l'Oficina davant el Parlament de Catalunya amb una memòria que és pública. El director o directora de l'Oficina ha de presentar la memòria de cada any dins el primer trimestre de l'any següent.»

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 35 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, que resta redactat de la manera següent:

   1. La Sindicatura de Comptes, en l'exercici de la funció fiscalitzadora que té assignada, actua per mandat legal, a instància del Parlament o d'ofici, ja sia per iniciativa de l'òrgan competent o per escrit presentat per una persona física o jurídica.

2. S'afegeix un capítol, el IV, abans de l'article 43 de la Llei 18/2010, i l'antic capítol IV passa a ésser el capítol V. El nou capítol IV s'encapçala amb l'epígraf següent:

   Capítol IV. Informes de fiscalització puntuals i publicitat de tots els informes

3. Es modifica l'article 43 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

   Article 43. Informes de fiscalització puntuals

   1. Els informes de fiscalització puntuals tenen l'objectiu de verificar una presumpta irregularitat relacionada amb algun dels aspectes i ens sotmesos a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes. Tanmateix, cal que el departament de la Sindicatura de Comptes corresponent consideri adequat d'elaborar aquest informe atenent la rellevància del cas; d'altra banda, cal que el Ple acordi d'incloure'l en el programa anual d'activitats, sobre la base dels objectius de la Sindicatura i els mitjans a la seva disposició.

   »2. La presumpta irregularitat, que ha d'afectar ens sotmesos a fiscalització de la Sindicatura, pot ésser comunicada per mitjà d'un escrit presentat per qualsevol persona física o jurídica. En aquest escrit hi han de constar la identitat i el domicili, per a poder trametre-hi notificacions, i ha d'anar acompanyat de la documentació que acrediti la presumpta irregularitat, en qualsevol suport legalment admès.

   »La Sindicatura ha de registrar els escrits que se li presentin, i ha de comunicar a les persones que els subscriguin la decisió presa, d'acord amb la normativa interna reguladora de la tramitació d'aquests escrits.»

   Títol III. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

   Capítol I. Règim de funcionament de les entitats del sector públic

1. Les entitats participades majoritàriament per l'Administració de la Generalitat estan sotmeses a un sistema de supervisió contínua amb la finalitat de verificar la subsistència dels motius que en van justificar la creació i el grau de compliment dels objectius propis de les funcions i activitats encomanades d'acord amb els instruments de gestió corresponents, i també l'adequació dels serveis i activitats a les pràctiques de bona administració, mesurada en termes d'eficàcia organitzativa, qualitat del servei i bon govern.

2. El sistema de supervisió contínua a què fa referència l'apartat 1, sens perjudici de les funcions que corresponen a la Intervenció General en l'àmbit economicofinancer establert per la normativa vigent, és exercit pel departament competent en matèria d'administració pública d'acord amb el marc d'actuació, la metodologia i l'abast que determini per reglament el Govern.

Capítol II. Règim de les fundacions del sector públic de la Generalitat

1. Són fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat les fundacions que compleixen alguna de les condicions següents:

   1. Que el patrimoni de la fundació sigui integrat en més d'un 50% per béns o drets aportats o cedits per l'Administració de la Generalitat, o qualsevol de les entitats del seu sector públic.

   2. Que la majoria absoluta dels drets de vot en el patronat correspongui a l'Administració de la Generalitat, o a les entitats del seu sector públic, o a càrrecs que els representin.

2. Són activitats pròpies de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat les fetes sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d'interès general, independentment de si el servei es presta gratuïtament o per mitjà d'una contraprestació econòmica.

3. Les activitats de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat han d'ésser complementàries o coadjuvants de les activitats que corresponen competencialment als departaments de l'Administració o a les entitats del sector públic, sense que això comporti l'assumpció d'aquestes competències, llevat que es determini expressament. En qualsevol cas, les fundacions esmentades no poden exercir potestats administratives.

1. El règim d'adscripció de les fundacions del sector públic és l'establert per la normativa de règim jurídic de caràcter bàsic.

2. És aplicable a les fundacions adscrites al sector públic de la Generalitat el règim de transparència establert per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

3. Les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat i les que hi són adscrites es regeixen per aquesta llei, pel llibre tercer del Codi civil de Catalunya i per l'ordenament jurídic privat, sens perjudici de les matèries en què els sigui aplicable l'ordenament jurídic públic d'acord amb el que disposen els apartats següents.

4. Les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat i les que hi resten adscrites se subjecten al règim pressupostari, de comptabilitat, economicofinancer i de control de la Generalitat.

5. El règim de contractació és l'establert per la normativa de contractes del sector públic, i es regeixen per la normativa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya en allò que els és aplicable.

6. El personal al servei de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat i de les que hi són adscrites es regeix pel dret laboral i per les normes de dret públic aplicables al personal laboral del sector públic de la Generalitat, incloses les que siguin establertes per la normativa pressupostària.

Sens perjudici del que estableix el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, en els processos de dissolució de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat, l'acord de dissolució obre el període de liquidació de manera automàtica, i aquesta es duu a terme per mitjà de la cessió global d'actius i passius en favor de l'Administració de la Generalitat, o de les entitats del seu sector públic. Excepcionalment, i per causes degudament justificades, la liquidació es pot dur a terme per mitjà de la realització del patrimoni.

Els règims aplicables als centres Cerca del sector públic de l'Administració de la Generalitat que tinguin naturalesa jurídica de fundació i a la fundació ICREA són els que estan d'acord amb la singular autonomia de gestió d'aquests centres i fundació, legalment establerta.

1. Sens perjudici de les funcions del protectorat legalment establertes pel llibre tercer del Codi civil de Catalunya i per la Llei 21/2014, del 29 de desembre, correspon a la Intervenció General de la Generalitat exercir el control economicofinancer de les fundacions del sector públic de l'Administració de la Generalitat i de les que hi són adscrites, i també vetllar pel compliment de les obligacions derivades de la normativa pública.

2. Les funcions de protectorat es duen a terme sens perjudici de la supervisió contínua i el control d'eficàcia que exerceixin els òrgans establerts per reglament.

S'afegeix un apartat, el 7, a l'article 67 de la Llei 7/2011, amb el text següent:

7. Els centres Cerca constituïts sota la figura jurídica de fundació, que consoliden llur pressupost amb l'Administració de la Generalitat i que estan inscrits al Registre del sector públic de la Generalitat de Catalunya, als efectes de l'acreditació de llur capacitat financera, quan els sigui requerida en la participació en les accions de foment europees del Programa marc de recerca i innovació, són considerats integrats dintre del sector públic de la Generalitat.

Capítol III. Altres mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 3 de la Llei 20/2000, del 29 de desembre, de creació de l'Institut Català de les Indústries Culturals, amb el text següent:

4. L'Institut Català de les Empreses Culturals pot impulsar línies d'ajuts que tinguin la doble modalitat d'aportacions reintegrables i subvencions, per al desenvolupament de les empreses culturals, amb les característiques següents:

1. Les aportacions reintegrables s'han de reintegrar en llur totalitat.

»b) Sens perjudici de les causes de reintegrament establertes per la normativa de subvencions, les subvencions s'han de reintegrar totalment o parcialment en funció dels rendiments d'explotació o d'altres indicadors d'èxit del projecte, en els termes que determinin les bases reguladores.»

1. Es modifica la lletra c de l'article 5 de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que resta redactada de la manera següent:

   c) La vicepresidència.

2. Es modifica l'epígraf de l'article 7 de la Llei 6/2008, que resta redactat de la manera següent:

   Article 7. Presidència i vicepresidència.

3. Es modifica el darrer apartat de l'article 7 de la Llei 6/2008, que es renumera com a apartat 3 i resta redactat de la manera següent:

   3. La presidència, per al compliment de les seves funcions, compta amb la col·laboració de la vicepresidència, escollida pel Plenari d'entre els seus membres. La vicepresidència substitueix la presidència en els casos d'absència, de vacant o de malaltia.

4. Es modifica l'article 9 de la Llei 6/2008, que resta redactat de la manera següent:

   Article 9. Estatut personal dels membres del Plenari

   1. La persona que ocupa la presidència té dedicació a temps parcial, amb dret a percebre retribucions o bé indemnitzacions, d'acord amb el que es determini per mitjà d'un acord de govern. La resta de membres assisteixen a les reunions del Plenari i de les comissions de treball a què fa referència l'article 8. e , i poden percebre indemnitzacions d'acord amb la normativa aplicable.

   »2. Els membres del Plenari actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l'exercici de llurs funcions.

   »3. La condició de membre del Plenari és incompatible amb:

   »

   1. La condició de membre del Parlament o del Govern.

   »b) L'exercici de qualsevol càrrec d'elecció o designació polítiques.

   »c) L'exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.

   »4. En el cas que la presidència ocupi un lloc de treball amb dret a percebre retribucions, està subjecta al règim d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.»

S'afegeix una lletra, la k bis , a l'apartat 2 de l'article 4 de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia, amb el text següent:

k bis . Proveir serveis meteorològics de suport a la navegació aèria, un cop obtinguda la certificació de l'autoritat competent i després que hagi estat designat per a exercir aquesta tasca en alguna part de l'espai aeri.

S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 15 de la Llei 9/2004, del 24 de desembre, de creació de l'Agència Catalana del Consum, amb el text següent:

3. Els imports derivats de les sancions imposades per l'Agència Catalana del Consum que hagin de satisfer les empreses subministradores d'electricitat, gas canalitzat i aigua com a conseqüència d'infraccions comeses contra els drets de les persones consumidores relacionades amb la pobresa energètica han d'ésser destinats de manera íntegra i amb caràcter finalista a les actuacions que duu a terme l'Agència Catalana del Consum derivades dels plans de lluita contra les situacions de vulnerabilitat econòmica relacionada amb la pobresa energètica.

S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-cinquena, a la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l'Agència Tributària de Catalunya, amb el text següent:

Disposició addicional vint-i-cinquena. Cessió de dades a la direcció general competent en matèria de tributs

1. Les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l'Agència Tributària de Catalunya poden ésser cedits a la direcció general competent en matèria de tributs per a l'anàlisi i disseny de la política tributària, l'elaboració de la normativa tributària general, de les figures tributàries pròpies i dels tributs cedits, en el marc de les competències normatives de la Generalitat. La comunicació de la informació s'ha de fer de manera anonimitzada o, si la finalitat perseguida ho requereix, aplicant tècniques de pseudonimització que no permetin la identificació de les persones afectades per terceres persones diferents a l'entitat cedent.

»2. La cessió de dades de caràcter personal que s'hagi d'efectuar a la direcció general competent en matèria de tributs d'acord amb el que estableix l'apartat 1 no requereix el consentiment de la persona afectada.»

1. Es modifica el títol V de la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que resta redactat de la manera següent:

   Títol V. Del Consell Català de Cogestió Marítima

   Article 98. Naturalesa

   »1. El Consell Català de Cogestió Marítima és un òrgan de participació adscrit al departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

   »2. El Consell Català de Cogestió Marítima és integrat per representants de:

   »

   1. El departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

      »b) Altres departaments de la Generalitat.

      »c) Els agents i les entitats vinculats als sectors que duen a terme llur activitat en el medi marítim.

      »d) Les entitats ambientals i de recerca.

      »Article 99. Funcions

      »El Consell Català de Cogestió Marítima exerceix les funcions següents:

      »

   1. Elaborar propostes i recomanacions per a una gestió racional, sostenible i integrada de les activitats sectorials fetes en l'àmbit marítim.

      »b) Contribuir a la definició i el desenvolupament de les polítiques marítimes de Catalunya en un règim de corresponsabilitat.

      »c) Assessorar l'Administració marítima catalana sobre les prioritats de recerca i formació.

      »d) Contribuir activament a l'aplicació de l'estratègia marítima de Catalunya.

      »e) Qualsevol altra funció que se li atribueixi per norma legal o reglamentària.

      »Article 100. Estructura i funcionament

      »1. S'han d'establir per reglament la composició del Consell, la designació dels seus membres i el règim de funcionament intern. La composició del Consell ha de tendir a la representació paritària entre dones i homes.

      »2. El Consell Català de Cogestió Marítima funciona en ple o en comissions, de la manera que sigui determinada per reglament.»

2. Es deroga la lletra c de l'article 131 de la Llei 2/2010.

3. S'afegeix una lletra, la j bis , a l'apartat 3 de l'article 132 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

   j bis ) Incomplir les disposicions reglamentàries relatives a la identificació o la senyalització dels arts i ormeigs de pesca o marisqueig.

4. Es deroga l'article 148 de la Llei 2/2010.

1. Es modifica l'apartat 3 de l'article 50 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

   3. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és adscrita al departament competent en matèria d'acció exterior mitjançant la unitat directiva d'aquest departament que executa les competències en matèria de cooperació al desenvolupament.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 51 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

   1. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament té per objecte executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat seguint les directrius establertes pel departament competent en matèria d'acció exterior de l'Administració de la Generalitat, que és qui exerceix el control d'eficàcia i eficiència sobre l'activitat de l'Agència.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 52 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

   1. Els òrgans de govern de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són:

   1. El president o presidenta, que és la persona titular del departament competent en matèria d'acció exterior.

   »b) El vicepresident o vicepresidenta, que és la persona titular de la unitat directiva del departament que té atribuïdes les funcions de cooperació al desenvolupament i mitjançant la qual s'adscriu l'Agència al departament.

   »c) El Consell d'Administració, del qual s'ha de determinar per reglament la composició i el sistema de provisió.

   »d) El director o directora, que és nomenat per acord del Govern a proposta del conseller o consellera del departament al qual és adscrita l'Agència i que es vincula amb l'Administració de la Generalitat per mitjà d'un contracte laboral de règim especial d'alta direcció.»

4. Es modifica l'article 55 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

   Article 55. Recursos econòmics

   1. Constitueixen els recursos econòmics de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

   »

   1. Les transferències que rebi anualment dels pressupostos generals de la Generalitat.

   »b) Les aportacions procedents d'altres administracions públiques, de la Unió Europea i d'altres organismes internacionals.

   »c) Les subvencions, donacions i qualsevol altra aportació.

   »d) Els rendiments procedents de les activitats que dugui a terme.

   »e) Els rendiments procedents de crèdits, els préstecs i les altres operacions financeres que es puguin concertar i estiguin reflectides en la llei de pressupostos de la Generalitat.

   »f) Qualsevol altre ingrés que li pugui correspondre.

   »2. Els recursos de les lletres b a f de l'apartat 1 tenen caràcter finalista i s'han de destinar a actuacions de cooperació al desenvolupament i a cobrir les despeses pròpies de l'Agència.»

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 57 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els actes administratius i les resolucions dictats pel president o presidenta o pel director o directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament exhaureixen la via administrativa i són impugnables en via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ. Els actes administratius i les resolucions dictats per òrgans dins de l'estructura de l'Agència de rang inferior als anteriors poden ésser objecte de recurs d'alçada davant el director o directora de l'Agència en els termes establerts per la legislació sobre el procediment administratiu comú.

1. S'afegeix una lletra, la k , a l'article 3 de la Llei 14/2007, del 5 de desembre, de l'Institut Català Internacional per la Pau, amb el text següent:

k) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.

1. S'afegeix una lletra, la d , a l'article 4 de la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, amb el text següent:

   d) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.

2. Es modifica l'article 6 de la Llei 13/2007, que resta redactat de la manera següent:

   Article 6. La Junta de Govern

   1. La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern i administració del Memorial Democràtic.

   »2. La Junta de Govern és integrada pel conseller o consellera del departament al qual és adscrit el Memorial Democràtic, que n'ocupa la presidència, i pels membres següents:

   »

   1. Tres membres designats pel Govern, a proposta del departament competent en matèria de memòria democràtica.

   »b) Tants membres com grups parlamentaris hi hagi constituïts, designats pel Parlament a proposta de cada grup d'entre professionals de prestigi reconegut en la matèria pròpia d'aquesta llei, que poden ésser membres d'entitats, associacions o plataformes en defensa de la memòria antifeixista.

   »c) El director o directora del Museu d'Història de Catalunya.

   »d) El director o directora de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

   »e) El director o directora del Memorial Democràtic.

   »f) El president o presidenta de l'Institut Català de les Dones.

   »Assisteixen a les reunions de la Junta de Govern, amb veu però sense vot, un representant o una representant del Consell Assessor i un representant o una representant del Consell de Participació.

   »En la composició de la Junta de Govern s'ha de procurar garantir la presència equilibrada de dones i homes.»

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 21 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

   2. El secretari o secretària és nomenat lliurement per la Junta i no té la consideració de membre ni dret de vot.

2. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 21 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, amb el text següent:

   3. En cas de vacant, absència o malaltia del secretari o secretària designat per la Junta de Govern, l'ha de substituir la persona que designi en cada cas el president o presidenta de la Junta de Govern o de la comissió corresponent.

3. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 32 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, amb el text següent:

   3. L'Institut Català de Finances ha de fer arribar a la comissió del Parlament competent en matèria d'economia i finances, per mitjà del conseller competent en aquesta matèria, durant el primer semestre de cada any, informació agregada i sumària de l'exercici anterior relativa a les característiques i el volum de les operacions de préstec i aval que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

4. S'afegeixen dues disposicions addicionals, la tercera i la quarta, al text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, amb el text següent:

   Disposició addicional tercera. Execució dels instruments financers del programa Feder

   Es confereixen a l'Institut Català de Finances les tasques d'execució dels instruments financers del Programa operatiu de Catalunya Feder 2014-20 (Decisió CE 2015-894) en els termes de l'article 38.4. c del Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, i se l'habilita perquè adopti les mesures oportunes per a assegurar la bona gestió dels instruments financers del dit programa.

   »Disposició addicional quarta. Política remunerativa

   »1. Sens perjudici del que estableix l'apartat 4 de l'article 1 del Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, que sotmet l'entitat a la normativa aplicable a les entitats de crèdit, són aplicables a l'Institut Català de Finances les regles següents:

   »

   1. El Govern de la Generalitat, a proposta de la Junta de Govern de l'Institut Català de Finances, ha d'aprovar la política de remuneracions dels òrgans de govern de l'Institut. Els membres de la Junta de Govern de l'Institut que tinguin la consideració de personal al servei de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic resten en tot cas sotmesos a les disposicions dictades per a aquest personal amb caràcter general.

   »b) La llei de pressupostos de cada exercici determina, respecte a les disposicions que contingui en matèria de personal, aquelles a què resta sotmès l'Institut Català de Finances. No li són aplicables les limitacions a la contractació, llevat de les que derivin del compliment de la normativa bàsica.

   »2. Les societats i les filials de l'Institut Català de Finances resten sotmeses al mateix règim jurídic establert per a aquest en l'apartat 1, sens perjudici dels requeriments específics de la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en el cas que formin part del sector d'administracions públiques de la Generalitat, en els termes del sistema europeu de comptes.»

   Part quarta. Mesures administratives

   Títol I. Mesures administratives en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació ambiental, d'ordenació d'aigües i d'ordenació territorial

   Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d'habitatge i urbanisme

1. S'afegeix una lletra, la e , a l'apartat 2 de l'article 125 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:

   e) No retirar les plaques col·locades en habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges amb protecció oficial.

2. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-cinquena, a la Llei 18/2007, amb el text següent:

   Disposició addicional vint-i-cinquena. Retirada de les plaques dels habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits

   1. Els propietaris i les comunitats de propietaris han de retirar en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor de la present disposició addicional les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits.

   »2. La manca de retirada de les plaques en el termini establert per l'apartat 1 constitueix una infracció lleu, d'acord amb l'article 125.»

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 9 del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que resta redactat de la manera següent:

   2. En els terrenys situats en zones de risc d'inundació o d'altres riscos quan, d'acord amb la legislació sectorial, puguin produir danys a les persones o béns, regeixen les limitacions d'ús del sòl que estableix la dita legislació. En el cas que la legislació sectorial no reguli les limitacions d'ús, no es pot admetre en les zones de risc greu dur a terme actuacions de nova urbanització, ni incrementar l'edificabilitat o la intensitat de l'ús previstes pel planejament en sòl urbà ni edificar en els terrenys situats en sòl no urbanitzable, llevat que es tracti d'una actuació urbanística que inclogui entre les obres d'urbanització les infraestructures o altres mesures que l'administració sectorial consideri necessàries.

2. S'afegeix un apartat, el 2 bis , a l'article 9 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

   2 bis. El planejament urbanístic no pot establir determinacions que contravinguin o dificultin l'execució dels plans sectorials que gestionin els riscos, i, en particular, ha d'adaptar-ne les determinacions al que estableixin aquests plans amb relació a les edificacions i els usos preexistents.

3. Es modifica la lletra e de l'apartat 1 de l'article 48 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

   e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, o masses d'aigua en mal estat o en risc d'estar-ho.

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 49 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   2. Els projectes de noves construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l'urbanístic, llevat del supòsit de l'incís final de l'apartat 3, s'han de sotmetre a l'informe de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'emetre en el termini de dos mesos a partir que disposi de l'expedient. Aquest informe s'ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l'estudi d'impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar. La llicència només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2.

5. Es modifica l'apartat 1 de l'article 50 del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   1. En el procediment d'atorgament de llicències urbanístiques de projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de les construccions que estableix l'article 47.3, els projectes, si són susceptibles de pertorbar el funcionament normal de les explotacions agràries de l'entorn immediat, han d'incorporar en llur memòria una anàlisi d'afeccions agràries que avaluï la incidència del projecte amb relació al funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions. L'ajuntament ha de sol·licitar un informe al departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia sobre les afeccions agràries. L'anàlisi sobre les afeccions agràries i l'informe del departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia no són preceptius en el cas que aquests projectes només comportin obres de conservació, d'adequació o de millorament i es mantingui l'ús existent admès per l'ordenament urbanístic.

6. S'afegeix un apartat, el 7, a l'article 89 del text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

   7. L'Agència Catalana de l'Aigua ha d'emetre un informe sobre la solució de sanejament proposada en els projectes d'urbanització. En el cas d'adopció de la solució de sanejament col·lectiu mitjançant les infraestructures previstes en la planificació hidrològica, s'ha de justificar el pagament de la corresponent taxa per l'accés a les infraestructures de sanejament en alta abans de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització.

7. S'afegeix un article, el 118 bis , al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

   Article 118 bis . Infraestructures comunes a diversos polígons d'actuació urbanística

   1. En el cas que l'execució de diverses actuacions urbanístiques de gestió integrada requereixi l'execució prèvia o simultània i íntegra d'una infraestructura comuna a totes aquestes actuacions, el planejament urbanístic general pot afectar els polígons d'actuació respectius per tal de garantir-ne l'execució i repartir el cost d'execució entre els polígons, inclòs el cost d'obtenció del sòl corresponent, si s'escau. Amb aquesta finalitat, el planejament urbanístic general ha de determinar la quota de participació en el cost d'execució que pertoca a cada polígon afectat en proporció a l'aprofitament urbanístic assignat a cada actuació urbanística. Es poden afectar diversos polígons d'actuació urbanística a l'execució d'una infraestructura comuna en els supòsits següents:

   »

   1. Quan els terrenys que hi són destinats estiguin parcialment inclosos en els polígons respectius.

      »b) Fora dels polígons afectats, quan la infraestructura sigui necessària per a connectar-los amb els sistemes urbanístics generals o quan, per a atendre la demanda de serveis generada per les actuacions esmentades, calgui ampliar i reforçar una infraestructura existent.

      »2. Correspon de formular el projecte d'obres per a l'execució d'una infraestructura comuna:

      »

   1. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1. a , a l'Administració actuant o a les entitats urbanístiques col·laboradores que s'hagin constituït per a dur a terme la gestió integrada de les actuacions urbanístiques corresponents. En aquest supòsit, els terrenys destinats a l'execució de la infraestructura s'obtenen per l'aportació dels propietaris a la reparcel·lació o, si no s'ha iniciat la gestió integrada de l'actuació urbanística corresponent, per l'ocupació directa o l'expropiació.

      »b) En el supòsit a què fa referència l'apartat 1. b , a l'Administració pública o entitat privada que esdevingui titular de la infraestructura. En aquest supòsit, els terrenys destinats a l'execució de la infraestructura s'obtenen per l'expropiació.

      »3. Correspon a l'Administració o entitat que formuli el projecte d'obres per a l'execució d'una infraestructura comuna d'executar-les a càrrec dels propietaris.

      »4. L'Administració actuant pot exigir el pagament de bestretes, exigibles per la via de constrenyiment en cas d'impagament, als propietaris dels terrenys inclosos en els polígons afectats per l'execució d'una infraestructura comuna.

      »5. El cost d'execució d'una infraestructura comuna s'ha de fer repercutir en els projectes de reparcel·lació de cada polígon afectat com a despesa d'urbanització a càrrec dels propietaris en proporció a la quota de participació respectiva. En cas que no s'hagin abonat bestretes, s'ha d'actualitzar la quota a la data d'aprovació inicial dels projectes de reparcel·lació corresponents a les actuacions urbanístiques que iniciïn la gestió integrada amb posterioritat a l'execució de la infraestructura. Per acord entre l'entitat urbanística col·laboradora corresponent i l'Administració o entitat que hagi executat la infraestructura es pot fer el pagament de la quota que pertoqui mitjançant l'adjudicació de solars resultants de la reparcel·lació dins del polígon afectat.»

8. S'afegeix una disposició addicional, la dinovena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

   Disposició addicional dinovena. Pla de gestió del risc dels càmpings

   Per a poder mantenir l'activitat dels càmpings legalment implantats a l'entrada en vigor de la present disposició addicional que, d'acord amb la legislació sectorial, es trobin en zones de risc d'inundació que poden produir danys greus a les persones o els béns, els titulars han d'elaborar un pla de gestió del risc i costejar i, si s'escau, executar les mesures correctores que siguin necessàries per a prevenir els danys, de conformitat amb el pla especial urbanístic tramitat amb aquesta finalitat.»

9. Es modifica l'apartat 2 de la disposició transitòria quinzena del text refós de la Llei d'urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

   2. Les edificacions i les activitats existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades d'acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix la llei present, es poden ampliar sempre que el planejament urbanístic vigent, aprovat definitivament abans de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002, ho prevegi expressament. L'ampliació s'autoritza d'acord amb el procediment establert per l'article 49.2.

10. S'afegeix una disposició transitòria, la dinovena, al text refós de la Llei d'urbanisme, amb el text següent:

    Disposició transitòria dinovena. Procediments d'atorgament de llicències urbanístiques per a la reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable

    La tramitació dels procediments d'atorgament de llicències urbanístiques per a la reconstrucció o rehabilitació de les construccions en sòl no urbanitzable iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta disposició transitòria, de conformitat amb l'article 50, s'ha de completar d'acord amb la normativa vigent a partir de la data d'entrada en vigor esmentada si en aquesta data encara no s'ha sol·licitat l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent.»

Es modifica l'apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que resta redactat de la manera següent:

3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d'obres a les quals fan referència els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2018.

Es modifica la lletra d de l'apartat D de l'article 14 de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que resta redactada de la manera següent:

d) El servei de deixalleria pel que fa al transport dels materials dipositats, sens perjudici de la gestió de les instal·lacions pels municipis.

Capítol II. Modificacions legislatives en matèria d'ordenació ambiental

Es modifica l'article 18 de la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental, que resta redactat de la manera següent:

Article 18. Òrgan ambiental

1. Als efectes del que estableix l'article 11.2 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya l'òrgan ambiental pels projectes i instal·lacions previstos en els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, és la ponència ambiental establerta per l'article 14 d'aquesta llei, excepte per als supòsits establerts pel Decret 147/2009, del 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, en què l'òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per aquest decret.

»2. Als efectes del que estableix l'article 11.2 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya l'òrgan ambiental per als projectes i instal·lacions no previstos en els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, és la direcció general del departament competent en matèria de medi ambient que exerceixi les funcions relatives a l'avaluació d'impacte ambiental en projectes d'infraestructures.

»3. Als efectes del que estableix l'article 52.1 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya correspon a l'òrgan ambiental competent en l'avaluació d'impacte ambiental el seguiment del compliment de la declaració d'impacte ambiental o de l'informe d'impacte ambiental.

»4. Als efectes del que estableix l'article 53 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya correspon a l'òrgan ambiental competent en l'avaluació d'impacte ambiental la potestat sancionadora.

»5. En el cas de projectes i instal·lacions que estan dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei 21/2013 que, de conformitat amb la normativa vigent, no requereixen una autorització expressa ni la presentació d'una declaració responsable o una comunicació prèvia, les funcions atribuïdes per la Llei a l'òrgan substantiu corresponen a l'òrgan ambiental competent en l'avaluació d'impacte ambiental.»

1. S'afegeixen dues lletres, la h i la i , a l'apartat 1 de l'article 3 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, amb el text següent:

   h) Espai degradat: el sòl afectat per abocaments incontrolats de residus, les característiques del qual no es veuen alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós en concentració superior als nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent.

   i) Sòl alterat: el sòl les característiques del qual han estat alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós procedents de l'activitat humana, en concentració tal que superen els nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent o els 50 mg/kg d'hidrocarburs totals de petroli i que no tenen la consideració de sòl contaminat, atès que l'anàlisi de risc feta ha resultat acceptable per a la salut humana o el medi ambient.»

2. S'afegeixen dues lletres, la e i la f , a l'apartat 2 de l'article 3 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   e) Bossa de caixa: qualsevol bossa utilitzada per a transportar la compra i que es pot portar en una sola mà gràcies a la confecció de les nanses, com ara bosses samarreta, bosses de nansa encunyada, bosses de nanses de plàstic flexible, bosses de nanses rígides, bosses de nanses de corda, i qualsevol altre tipus de bossa amb nanses.

   f) Bossa de lliurament a domicili: qualsevol bossa, amb nanses o sense, utilitzada pels serveis propis o subcontractats pels punts de venda de mercaderies o productes per a transportar i lliurar a domicili la compra de llurs clients.»

3. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 10 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   5. Es prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, inclòs el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent, en els punts de venda de mercaderies o productes.

4. Es modifica l'article 19 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   Article 19. Espais degradats, sòls alterats i sòls contaminats

   Per a la regeneració dels espais degradats, per al control dels sòls alterats i per a la recuperació dels sòls contaminats, s'ha de tenir en compte:

   »

   1. Que estan obligades a assumir el cost de les operacions de regeneració dels espais degradats, de control i millora dels sòls alterats i de recuperació dels sòls contaminats i, si escau, a elaborar a càrrec els estudis d'investigació i anàlisi de risc necessaris per a determinar aquestes operacions, les persones següents:

   »1r. Les persones causants de la possible contaminació, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d'una.

   »2n. Subsidiàriament a les anteriors, i per aquest ordre, les persones propietàries dels terrenys i les persones posseïdores, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d'una persona.

   »b) Que les mesures de regeneració, control, millora i recuperació d'un sòl s'han de dur a terme de la manera i en els terminis que estableix l'autoritat competent.

   »c) Que les actuacions de regeneració d'espais degradats han d'ésser ordenades per l'ajuntament, o, si escau, pel consell comarcal, on hi ha emplaçat l'espai degradat.

   »d) Que l'acció de govern de la Generalitat encaminada a la regeneració dels espais degradats de Catalunya s'ha de dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi, i, si això no és suficient, aplicant la subrogació o l'execució subsidiària que estableix l'article 151 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril.

   »e) Que les competències que amb relació als sòls alterats i contaminats corresponen a la Generalitat són exercides per l'Agència de Residus de Catalunya. Correspon al director o directora de l'Agència iniciar i resoldre els procediments de declaració de sòls contaminats, aprovar els projectes de recuperació i desclassificar el sòl que ha deixat d'estar contaminat. Correspon també al director o directora de l'Agència de Residus de Catalunya aprovar els programes de control i seguiment i els plans de millora ambiental dels sòls alterats.

   »f) Que les persones causants de la contaminació d'un emplaçament resten obligades a recuperar-lo en funció de l'ús urbanístic vigent existent quan es va produir la contaminació, de manera que no es poden requerir mesures de sanejament complementàries derivades d'un nou ús del sòl, llevat que hagi estat promogut per elles mateixes. En tot cas, és el promotor del nou ús qui ha d'adoptar les mesures addicionals de recuperació.»

5. S'afegeix un article, el 19 bis , al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   Article 19 bis . Sòl alterat

   1. Les persones causants d'una alteració del sòl i, a falta d'aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del mateix, quan presenten a l'Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc a què es refereix l'article 4.3 del Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l'evolució de les substàncies contaminants en el temps i l'espai. Aquest programa ha d'ésser aprovat per l'Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

   »2. Els resultats dels controls periòdics fets en compliment dels programes a què es refereix l'apartat 1 s'han de presentar a l'Agència de Residus de Catalunya amb la periodicitat que s'hagi establert en la resolució d'aprovació. Quan l'evolució de l'alteració s'estimi tècnicament no favorable, l'Administració pot requerir l'aportació d'un pla de millora ambiental, que ha d'ésser aprovat per l'Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

   »3. L'Agència de Residus de Catalunya ha de portar un registre administratiu dels sòls alterats en què es faci constar la informació ambiental relativa a l'emplaçament. Aquest registre és d'accés públic, en els termes que estableix la normativa vigent en matèria d'accés a la informació en matèria de medi ambient.»

6. S'afegeix un article 19 ter al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   Article 19 ter . Contaminació històrica i contaminació nova

   1. Es considera històrica la contaminació o l'alteració d'un sòl produïda abans del 28 d'agost de 1994, data d'entrada en vigor de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. En el cas en que no es pugui determinar el moment temporal en què es va produir la contaminació o l'alteració, es presumeix històrica la que té l'origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps.

   »2. En els sòls en què es detecta una contaminació considerada històrica, les mesures de descontaminació han de tenir com a finalitat retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l'ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d'acord amb aquell ús del sòl. En els casos històrics, per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental, es permeten mesures de descontaminació recuperació tendents a reduir l'exposició, sempre que incloguin mesures permanents de contenció o confinament dels sòls afectats. No es considera mesura permanent de contenció la mera pavimentació en superfície.

   »3. Si l'acció contaminant s'ha produït amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 6/1993, es considera nova i les mesures de recuperació del sòl han de tenir com a finalitat el restabliment d'aquest a l'estat anterior a la contaminació o, si aquest no és conegut, fins a arribar a un nivell de risc acceptable d'acord amb l'ús vigent present, sens perjudici del que estableix la lletra f de l'article 19. En aquest cas de nova contaminació s'han d'aplicar obligatòriament tècniques de recuperació tendents a l'eliminació del focus o de reducció de la concentració dels contaminants en el sòl. Excepcionalment es poden admetre la contenció o el confinament si es demostra la impossibilitat tècnica, econòmica o ambiental d'altres solucions de recuperació.»

7. Es modifica l'article 20 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

   Article 20. Llicències i limitacions en l'aprofitament del sòl

   1. En el tràmit d'obtenció d'autoritzacions o llicències que comporten un canvi d'ús d'un sòl que prèviament ha suportat una activitat potencialment contaminant del sòl, l'ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d'un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d'una anàlisi de risc feta d'acord amb el que estableix el Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

   »Aquesta informació s'ha de trametre a l'Agència de Residus de Catalunya, que ha d'emetre un informe preceptiu prèviament a l'atorgament de les autoritzacions o llicències que habiliten l'actuació, l'activitat o l'obra.

   »2. La descontaminació d'un sòl pot comportar la suspensió de l'executivitat dels drets d'edificació i altres aprofitaments del sòl que siguin incompatibles amb les mesures de neteja i recuperació del terreny que s'hi estableixin, fins que aquestes es duguin a terme o es declari el sòl com a no contaminat.»

8. S'afegeix un article, el 20 bis , al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   Article 20 bis . Fiança

   Quan es consideri necessari l'administració que declara el sòl contaminat pot exigir la constitució d'avals, fiances o d'altres garanties suficients per tal d'assegurar el compliment de les obligacions de recuperació establertes en cada cas.»

9. S'afegeix un article, el 20 ter , al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

   Article 20 ter . Eliminació de productes lliures no aquosos

   Els productes lliures no aquosos que es detectin en el medi s'han d'extreure en tots els casos i han d'ésser gestionats d'acord amb la normativa vigent en matèria de residus, ja que constitueixen un focus actiu de contaminació.»

10. S'afegeix un article, el 20 quater , al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 20 quater . Informes d'entitats de control en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl

    1. L'informe base o de situació de partida i l'avaluació de l'estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en el cas de tancament definitiu d'una activitat, a què fa referència la Llei de l'Estat 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, han d'ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

    »2. També han d'ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl:

    »

    1. L'informe preliminar de situació, l'informe complementari i l'informe de situació a què es refereix l'article 3 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, quan portin associades tasques de recollida de mostres de sòl o d'aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics.

    »b) L'anàlisi quantitativa de risc a què es refereix l'article 4 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

    »c) Els projectes de descontaminació que hagi d'aprovar l'autoritat competent, inclosos els projectes de reparació de danys al sòl presentats en aplicació de la Llei 26/2007, del 23 d'octubre, de responsabilitat mediambiental.

    »d) Els programes de control i seguiment o de millora ambiental del sòl alterat.

    »3. L'acreditació de la recuperació d'un sòl declarat contaminat i l'acreditació de la recuperació per la via voluntària es fan aportant un informe a l'Agència de Residus de Catalunya. Aquest informe ha d'ésser elaborat per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d'acord amb el Decret 60/2015, del 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l'àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.»

11. S'afegeix un article, el 20 quinquies , al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 20 quinquies . Nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides

    1. Els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides a Catalunya són els establerts a l'annex II.

    »2. Per a aplicar els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides, l'objecte de protecció és sempre la salut humana, a excepció dels emplaçaments inclosos en el Sistema d'espais naturals protegits de Catalunya (ENPE, PEIN, Xarxa Natura 2000 i inventari de zones humides), en què l'objecte de protecció és l'ecosistema. En aquest cas, per a la determinació de l'organisme objecte de protecció s'ha de sol·licitar un informe preceptiu a l'òrgan ambiental competent.»

12. Es modifica el punt 2 de l'article 24 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les persones gestores han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme conformement al que estableix llur autorització o llicència o d'acord amb la informació incorporada en la comunicació, i sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l'aire, l'aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable, i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits.

13. Es modifica l'apartat 2 de l'article 32 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    2. Són beneficiaris del fons econòmic els ens locals en el territori dels quals se situen instal·lacions que duen a terme operacions de gestió de residus especials declarades servei públic de titularitat de la Generalitat.

14. Es modifica la lletra a de l'article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

    a) L'exercici d'una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l'autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l'incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions i llicències o de la informació incorporada en la comunicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s'hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.

15. S'afegeixen tres lletres, la t , la u i la v , a l'article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el següent redactat:

    t) L'incompliment de l'obligació de presentació del programa de control i seguiment o millora ambiental a què es refereix l'article 19 bis en el cas dels sòls alterats.

    u) L'incompliment de l'obligació de dur a terme les operacions de control i seguiment o millores ambientals dels sòls alterats, un cop requerides per l'Administració en funció del programa aprovat.

    »v) L'incompliment de l'obligació de retirada del producte lliure no aquós existent en el medi un cop ha estat requerida per l'Administració.»

16. Es deroga l'article 79 del text refós de la Llei reguladora dels residus.

17. S'afegeix un apartat, l'1 bis , a l'article 105 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    1 bis . En l'Agència de Residus de Catalunya, són òrgans competents per a acordar la incoació del procediment sancionador els directors d'àrea.

18. S'afegeix una disposició addicional, la tercera, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Disposició addicional tercera. Activitats potencialment contaminants del sòl i informes de situació per a activitats no incloses en la Llei de l'Estat 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació

    1. L'informe preliminar de situació regulat pel Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, en el cas d'establiment d'una nova activitat potencialment contaminant del sòl s'ha de presentar a l'Agència de Residus de Catalunya en un termini de dos anys a comptar de l'obtenció de l'autorització o llicència regulada per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

    »2. Els informes de situació periòdics regulats pel Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, s'han de presentar a l'Agència de Residus de Catalunya, amb el mateix contingut que l'informe preliminar de situació i amb una periodicitat de deu anys, si l'autorització o llicència ambiental de l'activitat no estableix un termini inferior.

    »3. L'informe de situació, independentment de la periodicitat establerta, s'ha de presentar en tot cas en els supòsits de canvi substancial i de clausura de l'activitat en el moment de la sol·licitud del canvi a l'òrgan competent o en el moment d'inici dels tràmits de cessament.»

19. Es modifica la disposició transitòria segona del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició transitòria segona

    Els ens locals que en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 9/2008, del 10 de juliol, eren beneficiaris del fons econòmic en els termes establerts per l'apartat 2 de l'article 32 continuen tenint aquesta condició.»

20. S'afegeix una disposició final, la setena, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Disposició final setena

    S'habilita el conseller competent en matèria de medi ambient per a modificar per mitjà d'una ordre els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides a Catalunya, en funció del progrés cientificotècnic.»

21. S'afegeix un annex, el II, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Annex II. Nivells genèrics de referència per a metalls i metal·loides a Catalunya

    1. Per a la protecció de la salut humana:

    Element	Ús industrial mg/kg m s	Ús urbà mg/kg m s	Altres usos1 mg/kg m s
    Antimoni	30 *	6 **	6 **
    Arsènic	30 **	30 **	30 **
    Bari	1.000 ***	880	500
    Beril·li	90	40	10
    Cadmi	55 *	5,5	2,5
    Cobalt	90	45	25 **
    Coure	1.000 ***	310	90
    Crom (III)	1.000 ***	1.000 ***	400
    Crom (VI)	25	10	1
    Estany	1.000 ***	1.000 ***	50
    Mercuri	30 *	3	2 **
    Molibdè	70 *	7 *	3,5 **
    Níquel	1.000 ***	470 *	45 **
    Plom	550 *	60 **	60 **
    Seleni	70 *	7 *	0,7
    Tal·li	45 *	4,5 *	1,5 **
    Vanadi	1.000 ***	190	135 **
    Zinc	1.000 ***	650 *	170 **

    »1. En els sòls en què siguin aplicables els NGR per altres usos en la protecció de la salut humana, la mostra representativa superficial del sòl és la que resulta d'una mostra homogènia dels primers 50 cm, un cop retirada la cobertura natural del terreny (els primers 5-10 cm).

    »* En aplicació del criteri de contigüitat.

    »** En aplicació dels valors de referència.

    »*** En aplicació del criteri de reducció.

    »b) Per a la protecció dels ecosistemes:

    Valors de NGR en mg/kg sòl sec: Protecció ecosistemes
    Element	Resta1	Zona agropecuària i forestal2
    Antimoni	6,0	6,0
    Arsènic	30	30
    Bari	270	500
    Beril·li	4,5	10
    Cadmi	0,6	2,5
    Cobalt	25	25
    Coure	55	90
    Crom (III)	85	400
    Crom (VI)	1,0	1,0
    Estany	7	50
    Mercuri	2,0	2,0
    Molibdè	3,5	3,5
    Níquel	45	45
    Plom	60	60
    Seleni	0,5	0,7
    Tal·li	1,5	1,5
    Vanadi	135	135
    Zinc	110	170

    »1. Nivells de referència: cota superior de l'interval de confiança del percentil 95 calculat a partir de les mostres de sòl natural.

    »2. La columna de NGR definida com a zona agropecuària i forestal és aplicable a tots els sòls sotmesos a pràctiques agrícoles de fertilització. En aquest cas, la mostra representativa superficial del sòl és la que resulta d'una mostra homogènia dels primers 50 cm, un cop retirada la cobertura natural del terreny (5-10 cm).»

1. S'afegeix un epígraf, l'1.14, a l'apartat 1 (Energia) de l'annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

   1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència superior a 10 MW.

2. S'afegeix un epígraf, l'1.14, a l'apartat 1 (Energia) de l'annex III de la Llei 20/2009, amb el text següent:

   1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència igual o inferior a 10 MW.

   Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües

1. Es modifica la lletra l de l'apartat 2 de l'article 8 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

   l) L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament. L'ordenació de l'abastament en alta inclou l'aprovació de les tarifes corresponents en els termes de l'article 31.4.

2. S'afegeixen dues lletres, la j i la k , a l'apartat 7 de l'article 11 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   j) Acordar la introducció de canvis de solució tècnica en les obres i actuacions previstes en un pla o programa, incloses la modificació de la tipologia de l'actuació o en l'agrupament o desagrupament de determinades actuacions amb la mateixa finalitat, sempre que siguin compatibles amb l'assoliment dels objectius ambientals i que es disposi de la consignació pressupostària corresponent. Aquests acords s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   k) Elaborar i proposar al titular del departament competent en matèria d'aigües la declaració de zones sensibles i de zones menys sensibles, de conformitat amb la regulació vigent del tractament d'aigües residuals urbanes.»

3. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 12 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   4. No obstant el que estableix l'apartat 12.3, l'Agència Catalana de l'Aigua pot traspassar de manera motivada la titularitat dels béns vinculats a la prestació de serveis de competència local a ens locals o a agrupacions d'ens locals, per mitjà del mecanisme específic de subscripció dels convenis corresponents.

4. Es modifica l'apartat 3 de l'article 31 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   3. L'Agència Catalana de l'Aigua, en l'exercici de les seves competències en matèria d'ordenació dels serveis d'abastament en alta, proposa al Govern de regular les condicions de prestació d'aquests serveis i les tarifes corresponents.

5. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 31 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

   4. El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua aprova les tarifes per la prestació del servei d'abastament en alta quan hi concorrin els requisits següents:

   1. Que tinguin caràcter supramunicipal.

   »b) Que siguin gestionats per un ens local supramunicipal o per una agrupació d'ens locals, o bé en els casos en què la gestió sigui acordada entre ens locals.»

6. Es modifica l'apartat 1 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

   1. L'Agència Catalana de l'Aigua ha de garantir el finançament dels sistemes públics de sanejament, de conformitat amb el que estableix la planificació hidrològica, mitjançant les corresponents atribucions de recursos. L'atribució s'efectua amb afectació de destinació i comprèn les despeses directes de prestació d'aquests serveis i les de reposició i millorament de les infraestructures. L'import d'aquestes atribucions de recursos per als exercicis pressupostaris del 2013 i següents es calcula d'acord amb aquests criteris:

   1. Criteris de càlcul del cost directe d'explotació:

   »a.1) En el cas que el cost directe d'explotació dels sistemes públics de sanejament resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, l'Agència Catalana de l'Aigua ha de reconèixer la quantitat resultant d'aquest procés.

   »a.2) En el cas que el cost directe d'explotació no resulti, de manera directa i específica, d'un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, el valor màxim en concepte de cost directe d'explotació en l'atribució de recursos corresponent a aquests sistemes de sanejament és l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua com a despesa directa d'explotació per a l'exercici immediatament anterior, entenent l'atribució de recursos com a global per al conjunt d'aquests sistemes.

   »a.3) En qualsevol cas cal descomptar de les quantitats certificades per aquest concepte l'import de les contraprestacions econòmiques (cànons, aportacions directes o indirectes, etc.) que hagin percebut els ens gestors i que no siguin d'aplicació directa en benefici dels sistemes de sanejament de llur responsabilitat.

   »a.4 La incorporació de nous sistemes, o les ampliacions dels ja existents, al servei públic de sanejament en alta comporta la revisió de l'atribució de recursos corresponent. Tenen aquest mateix efecte les actuacions aprovades i finançades per l'Agència Catalana de l'Aigua que tinguin com a finalitat el millorament de l'explotació.

   »a.5 Els valors màxims en concepte de cost directe d'explotació s'han de revisar, a l'alça o a la baixa, quan es generin variacions en la destinació dels fangs motivades per modificacions imposades per l'Agència Catalana de l'Aigua, en la gestió de les instal·lacions de posttractament de fangs del Pla de sanejament de Catalunya.

   »b) Criteris de càlcul dels costos de reposicions i millores.

   »b.1) Les atribucions de recursos en concepte de reposicions i millores s'han d'ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

   »b.2 En el cas de sistemes de sanejament en què, per llurs característiques, no es duu a terme una extracció continua dels fangs, com poden ésser els llacunatges i els sistemes de condicionament de fangs de tipus rizocompost, el cost de la gestió té la consideració de cost de reposició.

   »b.3 En el cas dels ens gestors que fan una gestió directa del servei i respecte dels quals l'atribució de recursos en concepte de cost directe d'explotació no supera els cinquanta mil euros anuals, l'Agència Catalana de l'Aigua pot considerar com a costos de reposició i millora les despeses de manteniment que posin en crisi l'equilibri econòmic de l'explotació.»

7. Es modifica la lletra a de l'apartat 2 de l'article 55 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   a) Amb caràcter general, l'import de l'atribució de recursos en concepte de costos indirectes d'explotació es determina aplicant a l'import certificat i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua, en concepte de cost directe d'explotació per l'exercici pressupostari immediatament anterior, el coeficient que correspongui de la relació següent:

   1. DDE	0,055
   2. 1M€	0,035
   3. 5M€	0,025
   4. DDE > 15M€	0,015

   DDE: Despesa directa d'explotació.

   M€: milions €.

   Els imports que resultin inferiors al màxim del grup immediatament anterior es regularitzen fins aquest màxim.

   »Atès el caràcter finalista de les atribucions de recursos, l'import declarat com a despesa indirecta es considera justificat de manera automàtica i fins a la quantitat màxima objecte d'atribució mitjançant l'emissió d'un certificat de la seva intervenció relatiu a la seva aplicació efectiva a la gestió dels sistemes públics de sanejament.»

8. Es modifiquen les lletres a i b de l'apartat 2 de l'article 57 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

   a) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització d'abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.

   b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 3.000 euros.»

9. Es modifica la lletra g de l'apartat 2 de l'article 57 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

   g) L'abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que no causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.

10. Es modifiquen les lletres c i d de l'apartat 3 de l'article 57 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

    c) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

    d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.»

11. Es modifica la lletra i de l'apartat 3 de l'article 57 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    i) L'abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

12. Es modifica la lletra a de l'apartat 4 de l'article 57 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.000 euros.

13. Es modifica l'apartat 1 de l'article 59 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les infraccions tipificades per aquesta llei poden ésser sancionades amb les multes següents:

    1. Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 10.000 euros.

    »b) Les infraccions greus, amb una multa d'entre 10.000,01 i 50.000 euros.

    »c) Les infraccions molt greus, amb multa d'entre 50.000,01 i 150.000 euros.»

14. S'afegeix una disposició addicional, la vintena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Vintena. Terminis en els procediments relatius a la seguretat de preses i embassaments

    1. El termini per a aprovar les normes d'explotació i dels plans d'emergència de les preses, embassaments i basses, de conformitat amb el que estableix l'article 362.2. d del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril, és d'un any a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.

    »2. El termini per a emetre els informes relatius als projectes o als canvis de fase o d'etapa en la vida de la presa o embassament, a què fa referència l'article 362.2. b del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l'11 d'abril, és de quatre mesos a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.»

15. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-unena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Vint-i-unena. Transport de purgues de sistemes públics de sanejament

    El transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions corresponents a un sistema públic de sanejament per a llur tractament i gestió a les instal·lacions corresponents a un altre sistema públic de sanejament es considera, a tots els efectes, una continuació dels processos de tractament de les aigües residuals de les instal·lacions de procedència. Correspon a l'ens gestor del sistema públic de procedència comprovar que el transport es fa en les condicions adequades i a l'ens gestor del sistema de destinació validar que la incorporació de les purgues es duu a terme d'acord amb les condicions adequades de funcionament del sistema de sanejament de recepció.»

16. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-dosena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Vint-i-dosena. Sistemes de control dels cabals en derivacions de més de 10 hm 3 /any

    1. Els usuaris de captacions situades dins del districte de conca fluvial de Catalunya que derivin més de 10 hm 3 /any han d'instal·lar un sistema de mesura amb telecontrol que permeti l'accés continu de l'Agència Catalana de l'Aigua a les dades de cabal circulant i volum acumulat i que registri les dades com a mínim d'hora en hora. En el cas de captacions superficials en làmina lliure s'ha d'incloure també la dada de nivell, obtinguda en una secció de control proveïda d'una escala limnimètrica.

    »2. L'Agència Catalana de l'Aigua també pot requerir:

    »

    1. La instal·lació d'un velocímetre, o de més d'un, o d'altres elements de mesura que permetin determinar el cabal circulant pel canal, en les instal·lacions de captació en làmina lliure en què no es pugui establir una relació biunívoca entre el cabal i el nivell.

    »b) La instal·lació d'una passarel·la amb baranes, quan sigui necessària per a poder fer comprovacions del cabal circulant per mitjà de mesuraments directes tot garantint la seguretat de les persones.

    »3. No obstant el que estableixen els apartats 1 i 2, quan no existeixin a les instal·lacions altres elements de sobreeiximent que els situats als encontorns de la captació, l'Agència Catalana de l'Aigua pot autoritzar el control de volums per mètodes indirectes fiables, en particular mesurant l'energia elèctrica produïda. En aquests casos s'ha de fer un contrast de l'equivalència entre els paràmetres físics corresponents (volum circulant i energia obtinguda) amb periodicitat bianual.»

17. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-tresena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-tresena. Supòsits d'inexigibilitat de deutes en concepte de cànon de l'aigua

    No són exigibles als ens locals els deutes tributaris pel concepte de cànon de l'aigua i sancions tributàries associades que en la data d'entrada en vigor de la present disposició addicional restin pendents de pagament per part de les entitats prestadores de servei de subministrament domiciliari d'aigua, quan, per raons d'interès públic, procedeixin, com a molt tard l'any 2017, al rescat o la intervenció d'aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d'abastament d'aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute, amb independència de llur obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l'entitat deutora principal.»

18. S'afegeix una disposició addicional, la vint-i-quatrena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-quatrena. Atribució de recursos extraordinària per sobrecostos significatius en la gestió de fangs

    L'Agència Catalana de l'Aigua ha de portar a terme una atribució de fons complementària de caràcter puntual i extraordinari per tal de rescabalar els ens gestors de sistemes públics de sanejament dels sobrecostos generats en la gestió dels fangs per increments significatius de la càrrega depurada que hagin suportat durant les anualitats 2016 i següents i que no hagin estat tinguts en compte en l'atribució de recursos corresponent. A aquest efecte, s'entén que s'han generat sobrecostos en la gestió dels fangs en un sistema públic de sanejament quan l'increment en la producció de fangs en una determinada anualitat, mesurat en matèria seca, ha estat superior al 50% respecte a l'anualitat del 2012.»

19. Es modifica la disposició transitòria onzena del text refós de la legislació en matèria d'aigües, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició transitòria onzena. Aplicació del que estableixen els apartats 4 i 5 de l'article 74

    El que estableixen els apartats 4 i 5 de l'article 74 és aplicable a les liquidacions que s'emetin a partir de l'1 de gener de 2018.

    »Per a les liquidacions corresponents a l'exercici del 2016, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica efectuats per centrals hidroelèctriques són els següents:

    Règim de producció d'energia	Potència	Import	Unitat
    Grup 1	>= 50 MW	0,00608	euros/KWh
    Grup 2 *		0,00040	euros/KWh

    *Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera que la potència és superior a 50 MW.

20. S'afegeix una disposició transitòria, la dotzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües, amb el text següent:

    Disposició transitòria dotzena. No exigibilitat del cànon de l'aigua a usos industrials efectuats per les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

    Durant les anualitats del 2017 i el 2018 no és exigible a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals el cànon de l'aigua corresponent als usos d'abastament fet a través de les xarxes bàsiques, i, en general, a l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable.»

21. S'afegeix una disposició transitòria, la tretzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües, amb el text següent:

    Disposició transitòria tretzena. Atribucions de fons a les entitats locals de la part catalana de les conques intercomunitàries

    L'Agència Catalana de l'Aigua fa atribucions de fons a les entitats locals de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries, havent-ho sol·licitat prèviament aquestes entitats, mentre no s'executin les instal·lacions de sanejament de les aigües residuals previstes en la planificació hidrològica, amb l'objecte de finançar l'import corresponent a l'increment que per aquesta causa s'apliqui al cànon de control d'abocaments dels exercicis del 2016 i següents.»

22. S'afegeix una disposició transitòria, la catorzena, al text refós de la legislació en matèria d'aigües, amb el text següent:

    Les ocupacions de béns de domini públic hidràulic per part de les entitats locals que corresponen a actuacions de protecció i millora d'aquest domini, executades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present disposició transitòria, romanen exemptes del pagament del cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.