LLEI 20/2002, de 5 de juliol, de seguretat alimentària.

Àmbit

Aquesta Llei té per objecte garantir el màxim grau de protecció de la salut i dels interessos dels consumidors d'aliments i té en compte totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució d'aliments i pinsos. En queda exclosa la producció primària per a ús privat i la preparació, la manipulació o l'emmagatzematge domèstics d'aliments per al consum propi.

Definicions

Als efectes d'aquesta Llei s'entén per:

a) Aliment: tota substància destinada al consum humà, incloent-hi les begudes, l'aigua envasada i els xiclets, i també qualsevol component emprat en l'elaboració, la preparació o el tractament de les dites substàncies. No es consideren aliments els cosmètics, el tabac i les substàncies que s'usen exclusivament com a medicaments.

b) Perill: tot agent biològic, químic o físic present en un aliment o en un pinso, o tota condició biològica, química o física d'un aliment o un pinso, que pugui causar un efecte perjudicial per a la salut.

c) Risc: la probabilitat d'un efecte perjudicial per a la salut com a conseqüència de la presència d'un perill o diversos perills en els aliments.

d) Anàlisi del risc: procés format per tres fases interrelacionades: avaluació del risc, gestió del risc i comunicació sobre el risc.

e) Avaluació del risc: procés amb base científica que es desenvolupa en quatre etapes: identificació del perill, caracterització del perill, determinació de l'exposició i caracterització del risc.

f) Gestió del risc: procés que consisteix a escollir les opcions legals més adequades per a garantir la salut de la població, tenint en compte l'avaluació del risc i altres factors pertinents, i, si cal, a seleccionar i aplicar les opcions més apropiades de prevenció i control.

g) Comunicació sobre el risc: intercanvi interactiu d'informació i opinions que, al llarg del procés d'anàlisi del risc i amb relació als perills, els riscos i els factors i les percepcions del risc, s'estableix entre les persones responsables de l'avaluació i de la gestió del risc, els consumidors, les empreses alimentàries, la comunitat acadèmica i les altres parts interessades. Aquest intercanvi inclou l'explicació dels resultats de l'avaluació del risc i els altres criteris científics, tècnics i de protecció de la salut en què es fonamenten les decisions relacionades amb la gestió del risc.

h) Pinso: qualsevol substància o producte, inclosos els additius, destinat a l'alimentació animal, tant si ha estat transformat totalment o parcialment com si no ha estat transformat.

i) Empresa alimentària: tota empresa pública o privada, amb ànim de lucre o sense, que dugui a terme qualsevol activitat relacionada amb qualsevol de les etapes de la producció, la transformació i la distribució d'aliments, incloses les empreses que elaboren pinsos.

j) Etapes de producció, transformació i distribució: totes les fases que van des de la producció primària d'un aliment fins a la venda o el subministrament a la persona consumidora final, ambdues incloses, i, quan afectin la seguretat alimentària, totes les fases de la producció, la fabricació i la distribució de pinsos.

k) Producció primària: la producció, la cria o el conreu de productes primaris, incloent-hi la collita i la cria d'animals en granja en les fases prèvies a l'escorxador. Inclou també la caça i la pesca.

l) Traçabilitat: la capacitat de seguir el procés complet, al llarg de totes les etapes de producció, transformació i distribució, d'un aliment, un pinso, un animal o un ingredient destinat a la producció d'aliments.

m) Autocontrol: el conjunt de mètodes i procediments que han d'aplicar les persones titulars de les empreses alimentàries per a garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes que elaboren.

Títol II

Objectius, principis i requisits de la intervenció de les administracions públiques i dels agents econòmics en la seguretat alimentària

Capítol I

Objectius i principis de les polítiques de seguretat alimentària

Objectius de les polítiques de seguretat alimentària

La seguretat alimentària té com a objectiu principal garantir a la persona consumidora la innocuïtat dels aliments amb relació als perills biològics, físics i químics que puguin contenir, per a la qual cosa cal:

a) Garantir, en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la distribució final, la intervenció dels dispositius de control necessaris, de manera habitual, periòdica i programada.

b) Avaluar i gestionar l'exposició de la població als riscos associats al consum dels aliments mitjançant la identificació i la caracterització dels possibles perills.

c) Incrementar la formació en matèria de seguretat alimentària i la promoció d'actituds i de conductes higièniques en la manipulació d'aliments.

d) Adequar els recursos i els efectius d'inspecció i control oficial i d'investigació analítica dels contaminants biològics, físics i químics susceptibles d'afectar els aliments al llarg de la cadena alimentària.

e) Impulsar i garantir la implantació i la supervisió dels sistemes d'autocontrol a les empreses alimentàries.

f) Fomentar l'educació i la informació dels consumidors sobre la naturalesa i els riscos dels productes alimentaris.

g) Impulsar la participació institucional en el garantiment de la seguretat alimentària.

Anàlisi del risc

1. Les polítiques de seguretat alimentària s'han de basar en el procediment d'anàlisi del risc.

2. L'avaluació del risc s'ha de basar en les proves científiques disponibles i s'ha de fer d'una manera independent, objectiva i transparent, en coordinació amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

3. La gestió del risc ha de tenir en compte els resultats de l'avaluació del risc i, en particular, els dictàmens de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

4. El procés de comunicació sobre el risc s'estableix entre les persones responsables de l'avaluació i de la gestió del risc, els consumidors, les empreses alimentàries, la comunitat acadèmica i les altres parts interessades. Aquest intercanvi inclou l'explicació dels resultats de l'avaluació del risc i es basa en la transparència.

Traçabilitat

1. En totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució ha de garantir-se la traçabilitat dels aliments, els pinsos, els animals destinats a la producció d'aliments i qualsevol substància que s'incorpori o es pugui incorporar als aliments o els pinsos. Les empreses alimentàries han de poder identificar les persones, les entitats o les empreses que les hagin proveïdes i les empreses a les quals hagin subministrat productes. Amb aquesta finalitat, han de dur a terme sistemes i procediments per tal de posar aquesta informació a disposició de les autoritats competents quan aquestes els ho demanin.

2. Els aliments i els pinsos comercialitzats o que es puguin comercialitzar a Catalunya han d'estar adequadament etiquetats o identificats per a facilitar-ne la traçabilitat.

Principi de precaució

1. Quan, després d'haver avaluat la informació disponible, es prevegi la possibilitat que es produeixin efectes nocius per a la salut, derivats d'un procés o d'un producte que no permeti determinar el risc amb certesa suficient, encara que hi hagi incertitud científica, es poden adoptar mesures provisionals de gestió del risc per a assegurar la protecció de la salut, tot esperant informació científica addicional que permeti una avaluació del risc més exhaustiva.

2. Les mesures adoptades d'acord amb el principi de precaució s'han de prendre de manera transparent, han d'ésser proporcionades i han d'ésser revisades en un termini raonable, en funció de la naturalesa del risc observat i del tipus d'informació científica necessària per a aclarir la incertitud i dur a terme una avaluació del risc més exhaustiva.

3. Reglamentàriament s'han d'establir les mesures cautelars de gestió del risc que poden adoptar-se, el procediment per a adoptar-les i els terminis de vigència respectius.

Transparència

Sense perjudici de les disposicions vigents sobre l'accés als documents oficials, quan hi hagi motius raonables per a sospitar que un aliment o un pinso pot representar un perill per a la salut de les persones, les autoritats competents, depenent de la naturalesa, la gravetat i la magnitud del risc, han d'adoptar les mesures adequades per a informar els consumidors de la naturalesa del risc associat als aliments. En aquest sentit, s'ha d'informar, en la mesura que es pugui, de l'aliment o el pinso implicat, el risc que pugui presentar i les mesures que s'adopten per a prevenir, reduir o eliminar aquest risc.

Capítol II

Requisits i responsabilitats en matèria de seguretat alimentària

Requisits d'innocuïtat dels aliments

1. Només es poden comercialitzar aliments que, en condicions d'ús normals i raonablement previsibles, siguin segurs.

2. No es consideren segurs els aliments:

   a) Potencialment nocius per a la salut.

   b) Inadequats per al consum humà per raó de llur composició, llur naturalesa o dels efectes que tant a curt termini com a llarg termini puguin produir sobre les persones.

   c) Contaminats.

3. La innocuïtat dels aliments s'ha de tenir en compte en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució, tot considerant les condicions d'ús normals i raonablement previsibles en cadascuna d'aquestes.

4. Per a determinar si un aliment és potencialment nociu per a la salut, s'han de tenir en compte:

   a) Les condicions d'ús normals i raonablement previsibles de l'aliment, de manera que no presenti cap risc inacceptable o incompatible amb un grau elevat de protecció de la salut de la persona que el consumeix.

   b) A més del possible efecte immediat o a curt termini de l'aliment sobre la persona que el consumeix, els possibles efectes tòxics acumulatius sobre aquesta persona o sobre els seus descendents derivats d'un consum en quantitats normals.

   c) Les sensibilitzacions particulars d'una categoria específica de consumidors quan l'aliment els sigui destinat.

5. Per a determinar que un aliment és segur també ha de tenir-se en compte la informació oferta als consumidors, inclosa la que figura a l'etiqueta, o qualsevol altra, accessible en general, relativa a la prevenció de determinats efectes perjudicials sobre la salut que es derivin d'un aliment o una categoria d'aliments en particular.

6. Quan un aliment insegur pertanyi a un lot o una remesa de la mateixa classe o descripció, es pressuposa que tots els aliments que conté són també insegurs, excepte quan una avaluació detallada demostri que la resta del lot o de la remesa és segura.

7. L'aliment que compleixi les disposicions específiques de la legislació alimentària es considera segur pel que fa als aspectes regulats per aquestes disposicions.

8. Aquests requisits de seguretat s'han de posar en relació amb l'estat present de coneixements de la ciència o de la tècnica.

Requisits de la innocuïtat dels pinsos

1. No s'ha de comercialitzar ni donar a cap animal destinat a la producció d'aliments cap pinso que no compleixi els requisits d'innocuïtat establerts per la normativa aplicable.

2. Un pinso no compleix els requisits d'innocuïtat:

   a) Si té un defecte perjudicial per a la salut humana o animal;

   b) Si fa que sigui insegur per al consum humà l'aliment obtingut de l'animal que n'ha menjat o que és probable que en mengi;

   c) Si deteriora les propietats distintives dels productes animals, amb el perjudici consegüent per als consumidors.

3. Quan un pinso que no compleix els requisits d'innocuïtat pertanyi a un lot o una remesa de la mateixa classe o descripció es pressuposa que cap dels pinsos que conté els compleix, excepte quan una avaluació detallada demostri que la resta del lot o de la remesa sí que els compleix.

4. El pinso que compleixi les disposicions específiques d'innocuïtat dels pinsos es considera segur pel que fa als aspectes regulats per aquestes disposicions.

Responsabilitats respecte a la seguretat alimentària de les empreses alimentàries

1. Els principals responsables de la seguretat alimentària són les empreses alimentàries.

2. Les empreses alimentàries han d'establir sistemes d'autocontrol eficaços i les administracions responsables han de garantir el compliment d'aquesta obligació mitjançant sistemes de vigilància i de control adequats.

3. Les empreses alimentàries s'han d'assegurar i responsabilitzar que totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució sota llur control es portin a terme de manera que els aliments i els pinsos compleixin les disposicions pertinents de la legislació sobre seguretat alimentària.

4. Les persones titulars de les empreses alimentàries que constatin o sospitin que un dels aliments o dels pinsos que han comercialitzat és potencialment nociu per a la salut de les persones han d'informar immediatament les autoritats competents d'aquest fet i de les mesures adoptades per a prevenir els riscos per als consumidors finals.

5. Les persones titulars de les empreses alimentàries han de col·laborar amb les autoritats competents amb relació a les mesures adoptades per a evitar els riscos que presenti algun dels aliments o dels pinsos que subministren o hagin subministrat.

6. Si la persona titular d'una empresa alimentària considera o sospita que algun dels aliments o dels pinsos que ha importat, produït, processat, transformat o distribuït no compleix els requisits d'innocuïtat, l'ha de retirar immediatament del mercat. L'empresa ha d'informar de manera adequada i eficaç els usuaris de les raons de la retirada i ha de recuperar els productes que ja hagi subministrat quan les altres mesures no siguin suficients per a assolir un nivell elevat de protecció de la salut.

7. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d'establir els protocols que regulin els procediments de comunicació, de col·laboració i de coordinació als quals fa referència aquest article.

Títol III

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Capítol I

Creació, objectius i competències

Creació, naturalesa i règim jurídic

1. Es crea l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, com a organisme autònom administratiu amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, la qual ajusta la seva activitat al dret públic llevat dels casos en què pugui actuar amb subjecció al dret privat. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària es regeix pel que disposa aquesta Llei, per les disposicions que la desenvolupen i pels seus estatuts.

2. Aquest organisme ha d'exercir competències d'avaluació i comunicació del risc, en concurrència amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, i també de coordinació, planificació i supervisió de la gestió del risc, en matèria de seguretat alimentària, per a la qual cosa disposa d'autonomia administrativa i financera, d'acord amb els seus estatuts i la legislació aplicable.

3. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'adscriu al Departament de Sanitat i Seguretat Social.

4. En l'exercici de les seves funcions públiques, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d'actuar d'acord amb la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Objectius

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària es crea amb l'objectiu d'aconseguir el màxim grau de seguretat alimentària a Catalunya mitjançant la planificació i la coordinació de les actuacions de control, amb la col·laboració i la cooperació de les diferents administracions públiques i dels sectors l'activitat dels quals incideix, directament o indirectament, en la seguretat alimentària.

2. Són objectius específics de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària:

a) Actuar com a centre de referència a Catalunya en l'avaluació, la gestió i la comunicació de riscos per a la salut relacionats amb els aliments en l'àmbit de les seves competències i en col·laboració i coordinació, si escau, amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

b) Coordinar les actuacions de les administracions públiques catalanes competents en matèria de seguretat alimentària, d'acord amb la legislació aplicable.

c) Garantir la col·laboració entre les administracions públiques, els diversos sectors que incideixin directament o indirectament en la seguretat alimentària i les organitzacions de consumidors i usuaris.

Funcions

1. Les funcions de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària són les següents:

   a) Establir els principis d'ordenació i d'actuació que, en matèria de seguretat alimentària, hagin de complir els diferents departaments de la Generalitat i els ens locals en l'exercici de llurs competències, per tal de coordinar-ne les actuacions i garantir una gestió eficient i eficaç.

   b) Coordinar i supervisar el compliment dels objectius dels organismes executius d'inspecció i control especialitzats en els diferents àmbits de la cadena alimentària, dependents de diferents departaments de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals, d'acord amb la Llei d'ordenació sanitària, la Llei municipal i de règim local de Catalunya i la legislació específica vigent.

   c) Elaborar i promoure estudis científics d'avaluació de l'exposició de la població als riscos per a la salut ocasionats pels aliments, que tinguin en compte la totalitat de la cadena alimentària. Aquests estudis s'han de fer en col·laboració amb les universitats catalanes i amb altres institucions públiques i privades. En la promoció dels estudis científics s'han de tenir en compte, especialment, els riscos relacionats amb els col·lectius específics més vulnerables.

   d) Elaborar el Pla de seguretat alimentària de Catalunya i proposar-lo al Govern perquè l'aprovi i n'informi el Parlament.

   e) Elaborar una memòria anual sobre l'anàlisi de la gestió i la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, que detalli les diferents actuacions de control que s'han dut a terme. Aquesta memòria s'ha d'elevar al Govern durant el primer semestre de l'any i s'ha de presentar davant la comissió competent del Parlament.

   f) Supervisar i auditar les tasques assignades pel Pla de seguretat alimentària de Catalunya als diferents òrgans, tant de l'Administració de la Generalitat com dels ens locals, subjectant-se, en aquest darrer supòsit, a allò que disposa la legislació sobre règim local.

   g) Avaluar el grau de consecució dels objectius del Pla de seguretat alimentària de Catalunya;

   h) Elaborar un procediment general d'actuació per a la gestió de les situacions de crisis i emergències alimentàries que especifiqui les actuacions que s'han de dur a terme, i també les relatives a l'orientació dels consumidors i a l'estratègia de comunicació.

   i) Gestionar i dirigir la política de comunicació en matèria de seguretat alimentària, en particular en les situacions de crisi alimentària que es produeixin en l'àmbit territorial de Catalunya, i també col·laborar amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i comunicar-li les crisis quan excedeixin l'àmbit territorial de Catalunya.

   j) Aplicar i gestionar les directrius emanades de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i que hagin de tenir efectivitat en l'àmbit territorial de Catalunya.

   k) Proposar al Govern mesures de caràcter normatiu destinades a millorar, actualitzar, harmonitzar i fer coherent la normativa que s'aplica en les diverses fases de la cadena alimentària i instar les administracions competents en matèria de seguretat alimentària a dur a terme actuacions executives.

   l) Les funcions executives de gestió del risc que li puguin ésser atribuïdes per llei.

   m) Assessorar les administracions locals i donar-los suport tècnic per al desenvolupament de llurs competències en matèria de seguretat alimentària.

   n) Identificar les necessitats de formació continuada que tenen els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, promoure el disseny de programes marc de formació i participar-hi.

   o) Coordinar el funcionament de les xarxes d'alerta en l'àmbit de la seguretat alimentària a Catalunya i llur integració als sistemes d'alerta estatals i europeus.

2. Les administracions i les entitats públiques i privades han de col·laborar activament amb l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, facilitant-li tota la informació i el suport que els demani per a l'exercici de les seves funcions.

Pla de seguretat alimentària de Catalunya. Naturalesa i contingut

1. El Pla de seguretat alimentària de Catalunya és l'instrument indicatiu i el marc de referència per a totes les accions públiques en aquesta matèria de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. Comprèn les línies directives i de desplegament de les activitats i els programes per a assolir les seves finalitats.

2. El procediment d'elaboració del Pla de seguretat alimentària ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, com també de la societat civil. Aquest Pla ha d'ésser aprovat pel Govern, a proposta de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, i ha d'ésser traslladat al Parlament.

3. El Pla de seguretat alimentària de Catalunya té una vigència de quatre anys.

4. El Pla de seguretat alimentària de Catalunya ha d'incloure:

a) Els objectius i els nivells que hom vol assolir pel que fa al control sanitari d'aliments i als àmbits relacionats directament o indirectament amb la seguretat alimentària: la sanitat, la nutrició i el benestar dels animals; la sanitat vegetal; els productes zoosanitaris i fitosanitaris, i la contaminació ambiental.

b) El conjunt dels serveis, els programes i les actuacions que s'han de desenvolupar.

c) Els mecanismes d'avaluació de l'aplicació i el seguiment del Pla.

Comunicació

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d'establir mecanismes d'informació, de publicitat i de divulgació continuades amb la finalitat d'informar la ciutadania de les qüestions més rellevants en matèria de seguretat alimentària. A més, ha d'adoptar canals de comunicació permanent amb els sectors econòmics i socials relacionats directament o indirectament amb la seguretat alimentària.

2. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha de crear els instruments de comunicació que garanteixin l'intercanvi, entre l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i la resta de les administracions públiques competents en matèria de seguretat alimentària, de la informació necessària per al compliment dels objectius d'aquesta Llei.

3. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, mitjançant la cooperació amb els organismes estatals i comunitaris equivalents, ha de garantir que la informació adreçada a la ciutadania sigui accessible, comprensible, adequada, coherent i coordinada, per tal de contribuir a incrementar la confiança dels consumidors, especialment en situacions de crisi.

4. Amb la finalitat de complir el que estableixen els apartats 1, 2 i 3, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha de mantenir sistemes permanents de recopilació i d'anàlisi de la informació disponible, científica i tècnica, relacionada amb la seguretat alimentària.

Capítol II

Organització

Estructura

L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària està integrada pels òrgans següents:

a) El president o presidenta.

b) El director o directora.

c) El Consell de Direcció.

d) El Comitè Científic Assessor.

El president o presidenta

1. La presidència de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària correspon al conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social.

2. Al president o presidenta de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, que també ho és del Consell de Direcció, li corresponen les funcions següents:

a) Vetllar per l'assoliment dels objectius assignats a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, exercir-ne la direcció superior i la representació.

b) Informar el Govern i el Parlament dels resultats de l'avaluació del Pla de seguretat alimentària de Catalunya i dels resultats dels estudis científics dirigits pel Comitè Científic Assessor.

c) Designar, a proposta del Consell de Direcció, els comitès específics per al seguiment de les crisis i les emergències d'acord amb les normes generals establertes pel Pla de seguretat alimentària de Catalunya.

d) Exercir qualsevol altra funció que no estigui expressament atribuïda a cap altre òrgan de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària o les que li delegui expressament el Consell de Direcció.

El director o directora

1. El director o directora de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària és nomenat pel Govern, a proposta del president o presidenta de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, entre persones de reconeguda competència en matèria de seguretat alimentària.

2. El director o directora té com a funcions:

a) Establir les directrius de compliment obligatori en el marc del Pla de seguretat alimentària de Catalunya.

b) Dirigir l'assistència científica i tècnica que sol·liciti el Govern en qualsevol àmbit comprès dins les competències de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

c) Establir les mesures adequades per a garantir l'aplicació i l'efectivitat a Catalunya de les directrius emanades de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en el marc de les respectives competències de coordinació, i supervisar-ne el grau de compliment.

d) Encarregar els estudis científics que calguin per al compliment dels objectius de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

e) Donar instruccions i fer les recomanacions pertinents a les unitats operatives de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals per tal de millorar-ne l'actuació, en el marc d'una gestió global de la seguretat alimentària. Amb relació a les instruccions i les recomanacions adreçades als ens locals, l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'ha d'ajustar a allò que disposa la legislació sobre règim local.

f) Comunicar la informació relativa a la seguretat alimentària, sens perjudici de la competència del Govern de comunicar les seves decisions relatives a la gestió del risc.

g) Establir mecanismes de comunicació adequats amb les representacions de les organitzacions econòmiques, professionals i socials que per llur activitat estiguin vinculades directament o indirectament a la seguretat alimentària; els consumidors, i les altres parts interessades.

h) Garantir l'accés a la documentació sobre seguretat alimentària que tingui l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, en el marc del principi de transparència i de les condicions generals que regeixen el dret d'accés als documents de l'Administració de la Generalitat.

i) Exercir la direcció superior del personal i dels serveis de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

j) Elaborar la proposta de relació de llocs de treball.

k) Autoritzar despeses, dins els límits que s'estableixin per reglament, a càrrec dels crèdits pressupostaris de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, i ordenar els pagaments.

l) Executar els acords del Consell de Direcció.

m) Exercir les funcions que li deleguin el Consell de Direcció i el president o presidenta.

El Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció és integrat pels membres següents:

   a) El president o presidenta i el director o directora de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

   b) Tretze vocals en representació de l'Administració de la Generalitat, entre els quals ha d'haver-hi els designats a proposta dels departaments amb competències en qualsevol dels aspectes relacionats amb la seguretat alimentària.

   c) Sis vocals en representació dels ens locals a proposta de les entitats municipalistes més representatives.

   d) Tres vocals en representació de les organitzacions empresarials del sector de l'alimentació.

   e) Dos vocals en representació de les organitzacions professionals agràries més representatives de Catalunya i un vocal en representació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

   f) Tres vocals en representació de les organitzacions de consumidors i usuaris.

2. El Consell de Direcció és l'òrgan de govern de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i té les funcions següents:

   a) Aprovar la proposta de Pla de seguretat alimentària de Catalunya.

   b) Aprovar la memòria anual de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària sobre la seguretat alimentària a Catalunya.

   c) Aprovar els criteris per a la gestió de les crisis en l'àmbit de la seguretat alimentària.

   d) Aprovar l'avantprojecte del pressupost de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

   e) Recomanar actuacions en matèria de seguretat alimentària al director o directora.

   f) Avaluar les accions que s'han d'emprendre a partir dels dictàmens científics.

   g) Aprovar les directrius generals d'actuació de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària de conformitat amb els objectius de les polítiques de seguretat alimentària.

   h) Posar en pràctica les directrius aplicables a Catalunya que estableixin el Govern, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

   i) Donar la conformitat a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària per a la signatura de contractes i convenis.

   j) Proposar al Govern el nomenament dels vocals del Comitè Científic Assessor.

3. Els estatuts de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària han de determinar el sistema de designació i els requisits que han de complir les persones que integren el Consell de Direcció, i també l'organització i el funcionament d'aquest.

El Comitè Científic Assessor

1. El Comitè Científic és l'òrgan assessor sobre els aspectes tècnics i científics de la seguretat alimentària.

2. El Comitè Científic Assessor és format per un màxim de setze persones expertes i de reconeguda solvència en seguretat alimentària, de les universitats catalanes i dels centres de recerca de gestió del risc, nomenades pel Govern a proposta del Consell de Direcció per un període determinat.

3. Els estatuts de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària han de determinar el sistema de designació i els requisits que han de complir els membres del Comitè Científic Assessor, i també l'organització i el funcionament intern d'aquest.

4. El Comitè Científic Assessor té com a funcions:

   a) Elaborar els estudis científics d'avaluació dels riscos en matèria de seguretat alimentària, sens perjudici de les competències que en aquesta matèria corresponen a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

   b) Emetre dictàmens sobre els procediments de traçabilitat i d'autocontrol que han d'aplicar les empreses alimentàries.

   c) Impulsar i fer estudis científics d'avaluació de l'exposició de la població catalana als diferents riscos vehiculats pels aliments, en col·laboració amb les universitats catalanes i amb altres institucions públiques i privades.

   d) Crear, amb l'aprovació del Consell de Direcció, grups de treball, formats per persones expertes externes, per a fer estudis científics específics d'avaluació de riscos en el marc de les competències de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

   e) Analitzar les dades, els informes, els estudis i els coneixements recopilats pels òrgans de l'Administració competents en matèria de seguretat alimentària, i també les aportacions de les organitzacions civils catalanes.

   f) Assessorar l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària en les qüestions relacionades amb seguretat alimentària i emetre informes sobre qualsevol assumpte de la seva competència sobre el qual sigui consultat.

5. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, mitjançant el Comitè Científic Assessor, emet dictàmens científics sobre qüestions compreses en l'àmbit de la seguretat alimentària a Catalunya. Aquests dictàmens s'han d'emetre en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud, llevat que circumstàncies tècniques n'aconsellin l'emissió en un termini superior.

6. Els estatuts de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària han d'establir els requisits relatius al format, l'exposició de motius i la publicació d'un dictamen científic. Aquestes normes han de concretar, a més, el procediment que ha de seguir l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària per a tramitar i resoldre les sol·licituds que se li presentin.

Independència dels membres del Comitè Científic Assessor

1. Els membres del Comitè Científic Assessor i els experts externs que participin en els grups de treball s'han de comprometre a actuar amb independència i en interès públic i a guardar reserva sobre les decisions que s'adoptin mentre no es donin a conèixer mitjançant els sistemes que s'estableixin de publicació dels acords.

2. Els membres del Comitè Científic Assessor no poden ésser cessats per raó de l'opinió científica que expressin.

Capítol III

Funcionament

Relació amb els departaments de la Generalitat i amb les organitzacions que actuen en l'àmbit de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha de fomentar la cooperació amb altres organitzacions que actuïn en aquest àmbit, molt especialment amb l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, amb l'objectiu de facilitar la coordinació de les activitats, l'intercanvi d'informació i de coneixements especialitzats, i el disseny i la posada en pràctica de projectes conjunts.

2. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d'establir instruments eficaços de coordinació i cooperació entre els departaments de la Generalitat i els ens locals que tenen atribuïdes competències directament relacionades amb la seguretat alimentària.

Règim de personal

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha de tenir el personal laboral i funcionari necessari per al seu funcionament.

2. El personal de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'hi ha d'adscriure de conformitat amb allò que estableix la legislació sobre funció pública de la Generalitat.

Recursos econòmics

Integren els recursos econòmics de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària:

a) Les assignacions que anualment s'estableixin a càrrec dels pressupostos de la Generalitat.

b) Les aportacions procedents de fons estatals o comunitaris destinats al compliment de les seves finalitats.

c) Les taxes o els altres ingressos públics que meriti per la seva activitat.

d) Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu.

e) Qualsevol altre no previst en els apartats anteriors que legítimament li correspongui.

Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària:

   a) El conjunt de béns i de drets que li són adscrits pel Govern per al compliment de les seves funcions.

   b) Els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol jurídic.

2. Els béns adscrits conserven la qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini públic ni desafectació.

3. El règim patrimonial de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària és subjecte a la legislació vigent sobre el patrimoni de l'Administració de la Generalitat.

Règim de contractació

1. La contractació de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària es regeix per les normes generals de contractació de les administracions públiques.

2. L'òrgan de contractació de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària és el Consell de Direcció, que pot delegar en el director o directora.

Règim pressupostari

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d'elaborar anualment un avantprojecte de pressupost amb l'estructura que assenyali el Departament d'Economia i Finances i l'ha de trametre al Departament de Sanitat i Seguretat Social perquè l'elevi al Govern per tal que aquest, si escau, l'integri en el projecte de llei dels pressupostos de la Generalitat.

2. El règim pressupostari de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària és l'establert pel Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol.

Intervenció i comptabilitat

1. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària està sotmesa al control de la Intervenció General de la Generalitat, d'acord amb el que estableix el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària està sotmesa al règim de comptabilitat pública.

Estatuts i constitució

1. Correspon al Govern aprovar els estatuts de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, mitjançant decret, a iniciativa del conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social, i desenvolupar-ne per reglament l'estructura organitzativa i el règim de funcionament, d'acord amb els principis de participació dels departaments de la Generalitat i de les administracions que exerceixen competències en matèria de seguretat alimentària.

2. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'ha de constituir en un termini de sis mesos a comptar de la data d'aprovació d'aquesta Llei.

3. El funcionament del Consell de Direcció i del Comitè Científic Assessor s'ha d'ajustar a les normes establertes pels estatuts de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària i, supletòriament, a la legislació vigent aplicable.

   Disposició addicional

1. L'exercici de les competències sobre coordinació i planificació de l'actuació dels ens locals que aquesta Llei atribueix a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'ha d'ajustar a allò que estableix la Llei 8/1987 i la resta de legislació sectorial aplicable.

2. Les competències que aquesta Llei atribueix a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària s'han d'entendre sense perjudici de les competències que la legislació municipal i de règim local atribueix als ens locals en matèria de proveïments, fires, mercats, defensa dels consumidors i usuaris i protecció de la salut pública.

   Disposició transitòria

   El Departament de Sanitat i Seguretat Social i la resta de departaments de la Generalitat amb responsabilitats en seguretat alimentària han d'assignar a l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària els mitjans personals i materials necessaris per al seu funcionament.

   Disposició final

   S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera de Sanitat i Seguretat Social perquè dictin les disposicions que calguin per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei, i el conseller o consellera d'Economia i Finances perquè faci les adaptacions pressupostàries necessàries per a aplicar-la.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 5 de juliol de 2002

   Jordi Pujol

   President de la Generalitat de Catalunya

   Eduard Rius i Pey

   Conseller de Sanitat

   i Seguretat Social