LLEI 6/2019, de 23 d'octubre, de modificació del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, per a garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de les persones amb discapacitat sensorial.
| Fecha de Entrada en Vigor | 29 de Octubre de 2019 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
La finalitat d'aquesta llei és situar les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, en igualtat de condicions respecte a les altres persones pel que fa a l'exercici efectiu de llurs drets a l'hora d'atorgar un testament davant de notari i de poder intervenir en qualitat de testimoni en l'acte d'atorgament del testament per una altra persona.
Les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, són aquelles que pateixen o bé una disfunció o una discapacitat o bé un hàndicap visual, auditiu o verbal que els limita les facultats de comunicació expressiva i receptiva. Per a subvenir a llurs necessitats específiques és convenient adoptar mesures per a aconseguir la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'exercici de llurs drets i deures com a ciutadans.
Aquesta llei té per objecte eliminar les restriccions que el Codi civil de Catalunya estableix a les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, a l'hora de dur a terme actes de naturalesa successòria, i situar-les en pla d'igualtat amb les persones que no tenen aquesta discapacitat quan atorguen testament i ordenen les últimes voluntats, o bé quan intervenen com a testimonis en l'atorgament d'un testament aliè.
Es tracta, doncs, que en l'àmbit del dret civil una persona amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, sigui tractada igual que qualsevol altra persona que no tingui la capacitat modificada judicialment, car el fet de patir una discapacitat sensorial determinada no ha d'ésser, per si mateix, una limitació a l'hora de fer determinats actes amb eficàcia jurídica, com és, en l'àmbit d'aquesta llei, el fet d'atorgar testament davant de notari o el d'intervenir en qualitat de testimoni en el testament que atorga una altra persona.
El fet de patir una discapacitat sensorial no és, per si mateix, un criteri per a determinar si una persona és capaç o no per a atorgar un testament o per a intervenir en qualitat de testimoni en l'acte de l'atorgament de testament d'una altra persona. Aquesta llei elimina, amb caràcter general, el criteri restrictiu que comportava la pertinença al col·lectiu de persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, i, tot mantenint la norma vigent que així ho estableix, deixa que sigui el notari qui, en cada cas i en funció de les circumstàncies personals de l'atorgant, valori la seva capacitat de comprensió i les seves habilitats comunicatives, tingui discapacitat sensorial o no en tingui, i sigui aquesta discapacitat temporal o permanent, de conformitat amb el que estableixen les disposicions del Codi civil de Catalunya i, supletòriament, la legislació notarial.
Es tracta, en definitiva, de modificar les disposicions del Codi civil de Catalunya en matèria testamentària que establien restriccions vers les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, que es podien qualificar de discriminatòries. Aquestes persones ja poden fer actes jurídics amb plena eficàcia, atès que la discapacitat sensorial que afecta llurs sentits no restringeix llur autogovern, perquè són persones que poden manifestar llur voluntat conscient i lliure i tenen facultats de comprendre i de discernir per a prendre les decisions més adequades amb relació a l'àmbit personal o patrimonial. Actualment, amb els avenços tecnològics existents, no té cap justificació mantenir en el Codi civil de Catalunya limitacions específiques per als col·lectius de persones amb discapacitat sensorial, amb l'efecte, a més, que la designació col·lectiva de les persones amb una disfunció dels sentits resulta discriminatòria. Avui dia, aquestes mancances sensorials es poden suplir amb alternatives de comunicació no verbal o amb l'ús de mitjans tecnològics que atorguen una fiabilitat i una seguretat jurídica equivalents a les que hi ha quan qui es manifesta és una persona sense aquest tipus de discapacitat.
Aquesta llei aplica la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006, que forma part, a tots els efectes, de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol des del 3 de maig de 2008, i també la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea. La lletra e del preàmbul de la Convenció recull expressament que «la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que impedeixen llur participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres» i, dins de l'àmbit de la Unió Europea, l'article 21 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea estableix el principi de no-discriminació per raó de discapacitat i l'article 26 inclou el principi d'integració de les persones amb discapacitat. La Comissió Europea va aprovar també el document que estableix l'Estratègia europea sobre discapacitat 2010-2020, que té com a objectiu fer possible que les persones amb discapacitat puguin fruir de tots llurs drets, i també beneficiar-se de llur participació en la societat. En la línia d'aquests precedents, aquesta llei pretén que les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, no pateixin cap discriminació per raó de llur discapacitat sensorial en l'exercici dels drets i llibertats que els corresponen com a ciutadans en l'àmbit del dret civil de Catalunya.
II
Amb aquesta iniciativa, es compleix la Resolució 683/XI, del 25 de maig de 2017, del Parlament de Catalunya, sobre la igualtat de drets i la no discriminació de les persones amb discapacitat sensorial, mitjançant la qual el Parlament va instar el Govern a estudiar i presentar la modificació del Codi civil de Catalunya per a fer efectiu el dret de no-discriminació de les persones amb discapacitat sensorial en matèria testamentària.
Del mateix contingut d'aquesta llei es desprèn la seva adequació als principis de bona regulació de l'article 129.1 de la Llei de l'Estat 39/2015, de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que es concreten en els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. En aquest sentit, es tracta d'una norma necessària per a complir el manament de la Resolució 683/XI, del 25 de maig de 2017, del Parlament de Catalunya, i per a dotar de seguretat jurídica les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, respecte a llurs drets successoris. Atès el criteri de proporcionalitat, s'han modificat estrictament els preceptes del llibre quart del Codi civil de Catalunya necessaris per a equiparar els drets de les persones discapacitades amb els de les altres persones, i aquesta modificació s'ha dut a terme per mitjà d'una llei, atès el rang de la norma que es modifica, amb la finalitat que la regulació assoleixi l'eficàcia i eficiència preteses.
Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha modificat la redacció de diversos articles del llibre quart del Codi civil de Catalunya, amb la finalitat d'eliminar qualsevol tracte discriminatori de les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, en matèria testamentària. Concretament s'han modificat els quatre articles següents: en primer lloc, l'article 421-8, relatiu al testador que és una persona amb discapacitat sensorial, en el moment de l'atorgament; en segon lloc, l'apartat 2 de l'article 421-10, que estableix que no cal la intervenció de testimonis quan el testador és una persona amb discapacitat sensorial; en tercer lloc, l'article 421-11, del qual se suprimeix la lletra b de l'apartat 2, fet que té com a conseqüència que les persones amb discapacitat sensorial puguin intervenir en qualitat de testimonis en l'atorgament de testament per altri, i, en darrer lloc, l'apartat 5 de l'article 421-14, amb relació al testament tancat, en què s'elimina l'expressió «cecs» i es permet que les persones amb discapacitat visual puguin atorgar un testament tancat tal com ho pot fer qualsevol altra persona.
Amb la modificació dels dits articles del llibre quart del Codi civil de Catalunya s'aconsegueix promoure la igualtat de drets i eliminar regulacions discriminatòries que afecten les persones amb discapacitat sensorial, sigui temporal o permanent, a l'hora d'atorgar un testament i de poder intervenir en qualitat de testimoni en l'acte d'atorgament del testament per una altra persona.
Es modifica l'article 421-8 del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
Article 421-8. Testament atorgat per una persona amb discapacitat sensorial
1. Si el testador té una discapacitat sensorial en el moment d'atorgar testament, el notari ha d'aplicar el que estableix aquest codi. En qualsevol cas, el notari ha d'oferir al testador el suport i els mitjans necessaris per a testar, sense que això li pugui comportar cap càrrega econòmica addicional. El col·legi professional ha de proporcionar al notari els mitjans esmentats.
»2. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també en el cas que una persona amb discapacitat sensorial actuï com a testimoni en l'atorgament d'un testament notarial.»
Es modifica l'apartat 2 de l'article 421-10 del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
2. Concorren circumstàncies especials en el testador si per qualsevol causa no sap o no pot signar. No es considera que hi concorrin circumstàncies especials pel fet que tingui una discapacitat sensorial .
Es modifica l'article 421-11 del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
Article 421-11. Idoneïtat dels testimonis
1. Els testimonis, si n´han d'intervenir, són dos, han d'entendre el testador i el notari i han de poder signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.
»2. No poden ésser testimonis:
»a) Els menors d'edat i els incapaços per a testar.
»b) Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals testimoni.
»c) Els afavorits pel testament.
»d) El cònjuge, el convivent en parella estable i els parents dins del quart grau de consanguinitat i el segon d'afinitat dels hereus instituïts o els legataris designats i del notari autoritzant.
»3. Les causes d'inidoneïtat s'apliquen, a més de les persones a què fa referència l'apartat 2, als facultatius, els intèrprets i els experts que intervenen en el testament.»
Es modifica l'article 421-14 del Codi civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:
Article 421-14. Redacció del testament tancat
1. El testament tancat és escrit pel testador, sigui en forma autògrafa, en braille o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l'expressió del lloc i la data. Si l'escriu una altra persona a prec del testador, s'ha de fer constar aquesta circumstància i s'ha d'identificar la dita persona, que ha de signar amb el testador al final del testament.
»2. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d'haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s'ha redactat en suport electrònic, s'ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda.
»3. Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d'haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador.
»4. El document que conté el testament s'ha d'introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense malmetre-la.
»5. No poden atorgar testament tancat els qui no saben o no poden llegir.»
Disposició addicional. Ús de mitjans per a suplir la discapacitat sensorial
-
De conformitat amb el que estableixen els articles 421-8, 421-10 i 421-14 del Codi civil de Catalunya, i a sol·licitud de l'atorgant, en l'atorgament de testaments i altres documents notarials de naturalesa successòria, s'ha d'utilitzar el braille, la llengua de signes, la lectura labial o altres mitjans lingüístics o tècnics que permetin de suplir la discapacitat sensorial que afecti la comprensió oral, la lectura o l'escriptura.
-
El Col·legi de Notaris de Catalunya, en el termini de sis mesos a comptar de la publicació d'aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , ha de subscriure amb la Generalitat, amb altres administracions i organismes públics o amb entitats sense ànim de lucre els convenis necessaris per a estar en disposició de complir el que estableixen l'apartat 1 d'aquesta disposició i l'article 421-8 del Codi civil de Catalunya.
Disposició derogatòria
Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
Disposició final. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , llevat del que disposa l'apartat 1 de l'article 421-8 del Codi civil de Catalunya, en la redacció donada per l'article 1 d'aquesta llei, que entra en vigor al cap de sis mesos de la publicació d'aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 2019
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Ester Capella i Farré
Consellera de Justícia
