LLEI 6/2020, del 18 de juny, de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

El president de la Generalitat de Catalunya

Els articles 65 i 67 de l'Estatut preveuen que les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat. D'acord amb l'anterior promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

I

L'olivera, arbre mil·lenari de la saviesa i de la pau, és font de riquesa i aliment des de fa mil·lennis. La història de l'olivera té les arrels en el mateix origen de l'agricultura, en les primeres civilitzacions de la Mediterrània.

Tots els pobles que han ocupat la Mediterrània han contribuït a desenvolupar un model d'agricultura que es caracteritza per la seva adaptació al territori i al seu clima, i que hom reconeix com l'agricultura mediterrània. Aquesta agricultura té un dels seus exponents en el conreu de l'olivera per a la producció d'oli, que és i ha estat un producte d'ús habitual en la dieta d'aquestes zones i una mercaderia principal en els intercanvis comercials de totes les èpoques.

A Catalunya, l'ús de l'oli ha format part de la cultura del país des de temps immemorials. No s'hi concep cap taula ni cap cuina sense un oli generós. A més, per llurs característiques ambientals i històriques, les plantacions d'oliveres han format part dels conreus i del paisatge dels pobles catalans.

Tots aquests fets han facilitat que en el medi natural, agrícola però també urbà hi hagi oliveres i oliverars monumentals. Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, agrari, cultural, social, històric i econòmic que és també patrimoni de Catalunya. Per tant, llur protecció i conservació tenen un interès públic evident.

Les oliveres monumentals que responen a aquestes característiques són deutores de l'esforç humà en llur cura i manteniment. Són monuments vius en desenvolupament i producció.

Molts d'aquests espais estan avui en perill per diverses causes. Dissortadament, en les darreres dècades els paisatges i els espais agraris catalans han patit processos de degradació i de banalització, tal com reconeix la Llei 8/2005, del 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Per tal d'aturar i evitar la degradació i desaparició d'aquest patrimoni, s'han d'establir mecanismes i instruments de planificació que assegurin la gestió adequada de les oliveres monumentals i llur permanència en el lloc que les ha vistes arrelar-se, i se n'ha de prohibir explícitament l'extracció i la comercialització.

El 2010 la Generalitat va aprovar el Catàleg del paisatge de les Terres de l'Ebre. En el capítol 13 («Paisatges d'atenció especial») hi ha un apartat dedicat al «Paisatge d'atenció especial de les oliveres», en què es parla d'algunes oliveres singulars i monumentals. En concret, la primera de les accions que es proposa (acció 1.1.1) és impulsar ajudes fiscals i subvencions de l'Administració als propietaris i pagesos que amb llur activitat agrícola asseguren la pervivència del paisatge de l'olivera.

Aquesta llei no pretén regular de manera omnicomprensiva tots els elements que influeixen en la producció i la transformació del paisatge. Les legislacions sectorials han de regular l'impacte paisatgístic de les actuacions urbanístiques i de les productives. L'objecte d'aquesta llei es la protecció en llur medi actual de les oliveres i els oliverars monumentals.

Les oliveres monumentals són propietat tant de propietaris privats com de propietaris públics i la llei els ha de reconèixer el paper que han tingut en llur preservació, però també el que han de tenir en llur gestió futura.

II

Aquesta llei s'estructura en vint-i-quatre articles, agrupats en cinc capítols, dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.

El capítol I estableix l'objecte de la Llei i les definicions. El capítol II crea la Comissió Tècnica per a la Protecció de les Oliveres i els Oliverars Monumentals. També estableix l'elaboració del Catàleg d'oliveres i oliverars monumentals i el sistema de protecció d'aquests, que depèn dels departaments de la Generalitat competents en aquesta matèria.

El capítol III regula les accions de promoció i difusió de les oliveres i els oliverars monumentals.

El capítol IV regula les prohibicions, les exempcions i el règim sancionador que comporta l'incompliment de les obligacions que estableix aquesta llei. Així mateix, regula les actuacions de millorament de la terra i el cos competent per a exercir les funcions de control i vigilància.

Finalment, el capítol V regula el finançament per a garantir la protecció de les oliveres i els oliverars monumentals.

Les disposicions addicionals fan referència a l'establiment de reduccions en l'impost de successions i donacions, i al barem d'ajuts per al finançament de la protecció i gestió de les oliveres monumentals. D'altra banda, les disposicions finals estableixen el desplegament reglamentari, l'habilitació pressupostària i l'entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1 Objecte

Aquesta llei té per objecte:

  1. Regular i protegir les oliveres i els oliverars identificats com a monumentals per llurs condicions històriques i culturals, com a elements del paisatge i per llur contribució hidrogeològica al manteniment del territori.

  2. Regular i protegir el conreu i el paisatge de l'olivera, els elements arquitectònics genuïns vinculats a la història del conreu, la cultura i el paisatge del qual forma part, que, juntament amb el patrimoni rural de pedra seca, està considerat paisatge d'atenció especial.

  3. Establir polítiques i mecanismes de conservació i protecció del paisatge i de l'activitat agrícola.

Article 2 Àmbit d'aplicació

Aquesta llei s'aplica a les oliveres i els oliverars que compleixen les condicions i els requisits que estableix aquesta mateixa llei, independentment de la naturalesa i la propietat del sòl on són plantats.

Article 3 Definició d'olivera monumental

Als efectes d'aquesta llei, s'entén per:

  1. Olivera monumental: olivera que té un perímetre de tronc igual o superior a 350 centímetres mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl, o que té una edat igual o superior a 350 anys. En el cas d'oliveres amb un tronc fragmentat, el perímetre és el total obtingut reconstruint la forma teòrica del tronc sencer.

  2. Oliverar monumental: recinte agrícola d'oliveres que té una densitat mínima de 20 oliveres monumentals per hectàrea.

Capítol II. Protecció de les oliveres i els oliverars monumentals

Article 4 Catalogació de les oliveres i els oliverars monumentals i protecció dels elements patrimonials
  1. Els propietaris poden demanar voluntàriament la catalogació de llurs oliveres com a monumentals a partir de 150 centímetres de perímetre, mesurat a una altura de 130 centímetres del sòl.

  2. En els oliverars monumentals i en les finques on hi ha oliveres monumentals protegides, s'han de protegir el conjunt d'oliveres i tots els elements patrimonials lligats a l'activitat agrària tradicional i que donen singularitat als oliverars.

Article 5 Comissió Tècnica per a la Protecció de les Oliveres i els Oliverars Monumentals
  1. Es crea la Comissió Tècnica per a la Protecció de les Oliveres i els Oliverars Monumentals, que depèn dels departaments competents, la composició i el funcionament de la qual s'ha de regular per reglament.

  2. La Comissió Tècnica per a la Protecció de les Oliveres i els Oliverars Monumentals té les funcions següents:

    1. Fer propostes i suggeriments sobre la metodologia, els paràmetres i els criteris d'identificació de les oliveres i els oliverars monumentals.

    2. ...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA