LLEI 7/2017, del 2 de juny, del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

La regulació de les seccions de crèdit de les cooperatives s'insereix dins el bloc de legislació que té per objecte el bon funcionament del sector cooperatiu i la protecció del cooperativista individual.

Les seccions de crèdit gestionen la tresoreria dels socis comuns i els socis col·laboradors de la cooperativa, que prové dels estalvis de les unitats familiars de les zones rurals on estan arrelades, conjuntament amb la tresoreria de la mateixa cooperativa, i també efectuen els pagaments i cobraments recurrents.

La crisi econòmica i financera general d'aquests darrers exercicis ha comportat una reducció dels marges financers que ha implicat, entre altres efectes, que els rendiments dels actius financers en què les seccions de crèdit inverteixen les disponibilitats siguin sovint molt ajustats per a cobrir la remuneració dels saldos creditors de la secció de crèdit als seus socis titulars més les seves despeses de gestió, la qual cosa afebleix, en alguns casos, l'estructura financera i econòmica de la cooperativa.

No poder compassar l'exigibilitat dels saldos creditors de la secció de crèdit al ritme de liquidació ordenada dels seus actius i necessitar més temps per a poder-los liquidar pot generar un risc d'eventuals insuficiències de liquiditat per a afrontar amb èxit el retorn d'aquests saldos creditors a llurs socis titulars, a banda del risc de solvència per l'activitat de la cooperativa, incloent-hi la mateixa secció de crèdit. En casos recents, el risc de liquiditat no s'ha pogut cobrir, com en el passat, recorrent a les entitats bancàries. Aquestes no han mostrat interès a donar el finançament suficient a la cooperativa ni a adquirir la cartera creditícia atorgada per la secció de crèdit, tot i la possibilitat de disposar d'aval públic.

Paral·lelament, s'han produït actuacions coordinades de bona part del conjunt de cooperatives amb secció de crèdit per tal de pal·liar la manca de liquiditat en els casos en què hi ha hagut risc de contagi. L'objectiu d'aquestes actuacions ha estat que no es traslladés a tot el sector quan s'ha produït una situació crítica en una cooperativa amb secció de crèdit, tot i que la resta de cooperatives tinguin una estructura financera i econòmica adequada.

En tot cas, amb la premissa que les cooperatives són empreses privades i, com a tals, actuen amb independència, i que els usuaris de les seccions de crèdit de les cooperatives són llurs socis i prenen les decisions amb relació a la gestió de la cooperativa en les assemblees generals, cal considerar que els perjudicis ocasionats per aquestes situacions de risc en alguna cooperativa amb secció de crèdit han d'ésser assumits en primer lloc per la mateixa cooperativa (socis i creditors) i, en segon lloc, pel sector, procurant la salvaguarda en tot moment del valor de les aportacions que facin les cooperatives amb secció de crèdit, però s'ha d'evitar que repercuteixin en el contribuent o que vagin a càrrec dels recursos públics.

Per tant, és imprescindible estructurar un nou instrument en mans de les mateixes cooperatives amb secció de crèdit que contribueixi al retorn dels saldos creditors de les seccions de crèdit als socis titulars, tot dotant de temps a la cooperativa en reestructuració per a poder liquidar de manera ordenada els actius de la secció de crèdit. L'instrument és el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, que es crea amb la finalitat de donar estabilitat al sector i fer sostenible l'activitat productiva futura de la cooperativa que empri aquests fons, una vegada s'hagin retornat ordenadament els saldos creditors de la secció de crèdit.

Aquest fons s'ha de vehicular per mitjà d'una cooperativa de segon grau integrada per les cooperatives amb secció de crèdit que aglutini pràcticament la totalitat dels saldos creditors de les seccions de crèdit, que tingui un paper cabdal en la cerca de la millora de la gestió de les seccions de crèdit i en el fet de vetllar pels interessos del sector. D'aquesta manera, es dota el sector de la capacitat per a anticipar-se i adaptar-se a les dificultats i els imprevistos que es presentin puntualment i per a respondre-hi positivament sense perdre la cohesió interna i les característiques pròpies del model de seccions de crèdit.

En conseqüència, l'existència d'eventuals insuficiències de liquiditat en els processos de baixa d'algunes seccions de crèdit amb manca d'ofertes de finançament bancari, i el corresponent risc de contagi a la resta de cooperatives, tot i tenir una estructura financera i econòmica adequada, justifiquen que s'hagi de disposar d'aquest fons de suport financer a mans del mateix sector cooperatiu, que permeti millorar la protecció dels interessos dels socis titulars dels saldos creditors i evitar que el model de secció de crèdit, una figura creada per a reforçar l'economia en el món rural, esdevingui un factor de risc afegit i amb conseqüències que puguin recaure sobre àrees vulnerables.

S'ha de modificar, doncs, la normativa catalana en matèria de seccions de crèdit en aquest sentit, amb la creació d'aquest fons de suport financer, per a aprofundir en la preservació dels saldos creditors de les seccions de crèdit i, per tant, dels interessos de llurs usuaris, sense oblidar que les seccions de crèdit de les cooperatives agràries no són entitats financeres i que, per tant, aquests saldos creditors no estan coberts pel Fons de garantia de dipòsits d'entitats de crèdit ni pel Fons de garantia d'inversions.

Així mateix, s'introdueixen en la normativa catalana en matèria de seccions de crèdit mesures per a millorar la transparència de l'activitat de la secció de crèdit davant llurs usuaris, tant socis comuns com socis col·laboradors, per a reforçar la professionalitat dels òrgans d'administració i direcció, i per a augmentar la coordinació entre l'Administració supervisora i els auditors d'aquestes cooperatives. També s'adapta la norma legal que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives al marc establert per la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, d'acord amb el que estableix la disposició final cinquena de la dita llei.

Tots aquests canvis requerien una adaptació normativa. La Llei 6/1998, del 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, va establir un marc normatiu que definia el règim i les funcions de les seccions de crèdit, i va substituir la Llei 1/1985, del 14 de gener, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, que fou la primera llei del recuperat Parlament de Catalunya sobre la matèria, que complementava la Llei 4/1983, del 9 de març, de cooperatives de Catalunya.

La normativa de les cooperatives ha estat objecte de diferents regulacions de llavors ençà, entre les quals es pot destacar la Llei 13/1991, de l'1 de juliol, de reforma de la Llei 4/1983, de cooperatives de Catalunya; el Decret legislatiu 1/1992, del 10 de febrer, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de cooperatives de Catalunya; la Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives, que substitueix el dit decret legislatiu, i la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives.

Per la seva banda, la Llei 6/1998 va ésser objecte de diverses reformes, entre les quals cal destacar les produïdes per la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, i el Decret llei 2/2016, del 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

Les modificacions de la normativa sobre el règim de funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives que es van fer el 2014 tenien com a objectiu bàsic vetllar pels interessos dels socis de la cooperativa, comuns o col·laboradors, i de les persones vinculades amb aquests, pel que fa a llurs saldos creditors en les seccions de crèdit, la qual cosa s'havia d'adaptar a la continuïtat de l'activitat agrària i a la preservació del model cooperatiu en el món agrari amb el reforçament del finançament directe d'aquests socis a la mateixa cooperativa, mitjançant aportacions a capital o fons reintegrables, d'acord amb la normativa general sobre cooperatives.

Tot aquest conjunt d'iniciatives cercava, en darrer terme, reestructurar el sector de cooperatives agràries amb secció de crèdit per tal de millorar-ne el funcionament i, a més, reforçar-lo com a instrument per a contribuir a potenciar l'activitat del món agrari i, per extensió, de l'entorn rural. Així mateix, per a facilitar aquesta reestructuració es va habilitar una línia d'avals per a afavorir l'obtenció de finançament per a afrontar la devolució dels saldos creditors de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries als socis titulars. Des del 2014, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya han recollit aquesta línia d'avals.

La disposició final cinquena de la Llei 12/2015 contenia un mandat al Govern per tal que fes totes les actuacions necessàries per a adaptar la normativa legal que regula el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives a la nova regulació legal de les cooperatives.

Aquesta llei deroga la Llei 6/1998, del 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, i el Decret llei 2/2016, del 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

Aquesta llei conté trenta-set articles, una disposició addicional, dues disposicions transitòries, una disposició modificativa, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1 Concepte i objecte
  1. Són seccions de crèdit les unitats econòmiques i comptables internes de les cooperatives de classe agrària de primer grau que compleixen els requisits establerts per aquesta llei i per la Llei de cooperatives.

  2. Poden tenir secció de crèdit les cooperatives rurals de primer grau que tinguin com a objecte, entre altres, la producció agrària.

  3. Les seccions de crèdit han de limitar la gestió d'operacions actives i passives dins la mateixa cooperativa als socis comuns i als socis col·laboradors.

  4. L'objecte de les seccions de crèdit és complir alguna de les finalitats següents:

    1. Contribuir al finançament de les operacions de la cooperativa.

    2. Contribuir al finançament d'activitats dels socis comuns vinculades a l'activitat de la cooperativa o a les necessitats domèstiques dels socis comuns i dels socis col·laboradors.

    3. Gestionar de manera conjunta les disponibilitats líquides dels socis comuns i dels socis col·laboradors.

  5. Es prohibeix l'existència d'unitats diferenciades dins la cooperativa amb finalitats assimilables a les establertes per aquesta llei per a les seccions de crèdit.

  6. Les seccions de crèdit no tenen personalitat jurídica.

Article 2 Socis
  1. Als socis de les cooperatives amb secció de crèdit els és aplicable la Llei de cooperatives, amb les especificitats d'aquesta llei.

  2. Els socis comuns de les cooperatives rurals que, als efectes d'aquesta llei i de la normativa que la desplega, no compleixen els requisits per a ésser socis comuns en una cooperativa de classe agrària són assimilats com a socis col·laboradors.

  3. Són assimilats com a socis comuns, als efectes d'aquesta llei i de la normativa que la desplega, sempre que no tinguin la condició de soci comú o soci col·laborador, les persones següents:

  1. Els membres de la comunitat familiar que tinguin una relació d'afinitat o de consanguinitat de primer grau amb els socis que compleixen els requisits legals per a tenir la condició de soci comú en una cooperativa agrària i que duguin a terme una activitat econòmica que en depengui o sigui afecta a l'activitat econòmica d'aquests socis.

  2. Els treballadors de la cooperativa.

  3. Les persones jubilades que, en els tres darrers anys de vida professional activa, havien tingut la condició de soci comú en una cooperativa agrària.

Article 3 Denominació

La denominació secció de crèdit només pot ésser utilitzada per les cooperatives amb secció de crèdit que subjectin llur funcionament a les prescripcions d'aquesta llei i els estatuts de les quals prevegin l'existència d'una unitat interna amb les finalitats establertes per aquesta llei.

Article 4 Registre
  1. Les cooperatives que creïn o mantinguin una secció de crèdit, d'acord amb la regulació d'aquesta llei, s'han d'inscriure en una secció especial del Registre general de cooperatives.

  2. Si una cooperativa incompleix el requisit a què fa referència l'apartat 1 resta exclosa de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei i no es pot denominar com a secció de crèdit.

  3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el departament competent en matèria de cooperatives ha d'inscriure, amb un informe preceptiu, vinculant i favorable del departament competent en matèria d'economia i finances, en una secció especial del Registre general de cooperatives, les cooperatives amb secció de crèdit que compleixen els requisits establerts per aquesta llei i comunicar-ne al departament competent en matèria d'economia i finances les altes i les baixes i altres modificacions que s'hi produeixin.

  4. Les cooperatives que sol·licitin l'alta d'una secció de crèdit han d'acompanyar la sol·licitud amb l'informe dels comptes anuals auditats de la cooperativa del darrer exercici comptable tancat i, addicionalment, amb un balanç auditat en la data de l'assemblea general que va acordar la creació de la secció de crèdit, sempre que hagin transcorregut més de sis mesos entre la data de tancament del darrer exercici i la dita data de l'assemblea general.

Article 5 Professionalitat de la gestió
  1. El consell rector de la cooperativa ha de nomenar un director general o un gerent amb facultats específiques sobre la secció de crèdit, entre les persones que compleixin les condicions de capacitat, preparació tècnica suficient i experiència per a desenvolupar les funcions pròpies del càrrec.

  2. Es considera que té preparació tècnica i experiència adequades per a exercir les funcions pròpies del càrrec qui hagi desenvolupat, durant un termini no inferior a tres anys, funcions d'administració, direcció, control o assessorament de cooperatives, o funcions de responsabilitat similar, en entitats públiques o privades de, com a mínim, dimensió anàloga, i acrediti coneixements financers.

  3. El nomenament a què fa referència aquest article, amb les dades que identifiquen la persona designada i una declaració del consell rector sobre la suficiència de la preparació tècnica i de l'experiència d'aquesta persona, ha d'ésser comunicat al departament competent en matèria de cooperatives perquè s'inscrigui en el Registre general de cooperatives, que ha de donar trasllat de la inscripció feta al departament competent en matèria d'economia i finances.

  4. La persona que exerceixi el càrrec de director general o gerent amb facultats específiques sobre la secció de crèdit no pot exercir simultàniament el càrrec de membre del consell rector de la cooperativa.

Capítol II. Regulació econòmica i financera

Article 6 Estructura financera i activitat
  1. Els recursos propis de la cooperativa han de cobrir un percentatge de l'immobilitzat material i immaterial net que ha d'ésser determinat per reglament però que en cap cas no pot ésser inferior al 50%. També s'ha de fixar per reglament una relació màxima entre el total de passiu exigible i els recursos propis de la cooperativa.

  2. L'activitat de les seccions de crèdit no pot tenir una dimensió tal que constitueixi de fet l'activitat principal de la cooperativa. S'han d'establir per reglament els indicadors amb els quals es determina aquest supòsit i el seu règim d'aplicació. Un d'aquests indicadors ha d'ésser que la relació percentual entre els actius totals de la secció de crèdit i els actius totals de la cooperativa, amb els immobles valorats a preu de mercat amb una taxació independent o, si no n'hi ha, al valor comptable net, no pot superar el 85%.

Article 7 Operacions amb la cooperativa
  1. Les cooperatives amb secció de crèdit poden invertir en activitats de la cooperativa fins a un límit màxim del 50% dels recursos de la secció de crèdit. Cada operació creditícia que la cooperativa fa amb càrrec als recursos de la secció de crèdit necessita l'acord del consell rector, amb l'informe previ del director general o el gerent. L'acord, que també ha d'establir els interessos que s'han d'imputar a favor de la secció de crèdit, ha de constar en acta.

  2. De l'import global utilitzat per la cooperativa segons el que estableix l'apartat 1, es pot destinar a inversions d'immobilitzat una xifra no superior al 25% dels recursos de la secció. Aquest percentatge pot ésser incrementat fins a un màxim del 50% mitjançant acord exprés adoptat per l'assemblea general amb el vot favorable de les dues terceres parts dels assistents.

  3. Els recursos de la secció no es poden aplicar a la creació o finançament de societats o d'empreses la forma jurídica de les quals no sigui la de cooperativa. Resten exemptes d'aquest impediment les societats agràries de transformació i qualsevol altra empresa d'economia social.

  4. Si la cooperativa té pèrdues en el curs de l'activitat econòmica, la secció de crèdit no pot incrementar l'import de les inversions en activitats de la cooperativa amb relació a l'import del tancament de l'exercici anterior.

Article 8 Operacions amb socis
  1. Les cooperatives amb secció de crèdit poden fer préstecs i crèdits als socis comuns i als socis col·laboradors per a les finalitats que estableix aquesta llei.

  2. La concessió de cada préstec o crèdit necessita l'acord del consell rector o de l'òrgan que aquest hagi facultat expressament, amb l'informe previ del director general o el gerent, i ha de constar en acta.

  3. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, les cooperatives amb secció de crèdit tenen limitat el volum d'operacions de risc a un sol soci comú o soci col·laborador, o a un grup de socis que per llur especial vinculació mútua constitueixin una unitat de risc. S'ha de determinar per reglament el límit esmentat en funció dels recursos totals de l'entitat i de la naturalesa i el període de risc, i també els criteris per a la delimitació del concepte d'unitat de risc.

  4. Les cooperatives amb secció de crèdit no poden instrumentar per mitjà de la secció de crèdit riscos de firma amb socis comuns ni amb socis col·laboradors.

  5. Si el beneficiari de l'operació és membre del consell rector o de la direcció, o és interventor, o, essent soci comú o soci col·laborador de la cooperativa, n'és auditor, o bé té parentiu amb una persona que té alguna de les dites condicions, dins els límits assenyalats pels conflictes d'interessos que determina la Llei de cooperatives, la seva concessió ha d'ésser acordada pel consell rector mitjançant votació secreta i amb la inclusió prèvia en l'ordre del dia.

  6. Les persones beneficiàries de l'operació es consideren en situació de conflicte d'interessos i no poden prendre part en la votació corresponent.

Article 9 Instrumentació de les operacions amb socis
  1. Les cooperatives han d'instrumentar els finançaments a què fa referència l'article 8 per mitjà d'escriptura o de pòlissa intervinguda per fedatari públic, i han d'incorporar la clàusula de cessió del crèdit a tercers.

  2. Si els finançaments són amb garantia hipotecària, aquesta ha d'estar inscrita al registre de la propietat competent, i els béns hipotecats han d'estar taxats d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

  3. Les cooperatives amb secció de crèdit resten exemptes de la instrumentació a què fa referència l'apartat 1, si així ho decideix explícitament el consell rector per a cadascun dels finançaments atorgats als socis comuns, sempre que l'operació compleixi els requisits següents:

  1. La finalitat ha d'ésser la bestreta amb relació al producte que el soci comú hagi d'aportar a la cooperativa en la campanya en què s'atorgui la bestreta.

  2. L'import no pot superar el 80% de les aportacions de producte fetes en la campanya anterior.

  3. El termini ha d'ésser inferior a dotze mesos.

  4. La garantia ha d'ésser el producte objecte de la bestreta que el soci comú hagi d'aportar a la cooperativa.

  5. El contracte del finançament atorgat ha d'incloure una clàusula que estableixi que el soci comú apodera la cooperativa perquè aquesta el pugui elevar a document públic en qualsevol moment.

Article 10 Facultats dels òrgans socials amb relació a l'activitat financera
  1. L'assemblea general de la cooperativa ha d'establir anualment la capacitat financera de la secció de crèdit i els seus criteris d'inversió, i també els límits a què s'ha de subjectar en cada exercici l'activitat financera de la secció de crèdit, amb respecte a les limitacions establertes per aquesta llei i les disponibilitats líquides mínimes que ha de mantenir amb relació als seus recursos.

  2. El consell rector de la cooperativa ha de rendir comptes, davant l'assemblea general, de l'execució efectuada dels acords adoptats en l'exercici anterior.

  3. En la memòria dels comptes anuals de la cooperativa han de constar agregadament les operacions creditícies vinculades als membres del consell rector, als interventors de comptes i a la direcció general o gerència de la cooperativa i de la secció de crèdit.

Article 11 Obligacions d'informació
  1. Les cooperatives amb secció de crèdit han de fer constar clarament, en la documentació contractual que expedeixin a favor dels socis comuns i dels socis col·laboradors creditors, la subjecció a les prescripcions d'aquesta llei.

  2. Les cooperatives amb secció de crèdit han de fer constar en la informació contractual dels saldos creditors constituïts en la secció de crèdit que aquests saldos no són garantits pel Fons de garantia de dipòsits d'entitats de crèdit, d'acord amb la seva normativa.

  3. Les cooperatives han d'incloure l'expressió secció de crèdit en qualsevol referència documental que facin de la dita secció. L'existència d'una secció de crèdit en una cooperativa no l'autoritza a utilitzar en la seva denominació, ni en les seves marques ni en la seva documentació, les expressions genèriques reservades legalment a les cooperatives de crèdit, o a les caixes rurals o altres d'anàlogues, que puguin comportar una confusió amb aquestes o altres entitats financeres.

  4. Les seccions de crèdit de les cooperatives han de mantenir llurs usuaris correntment informats de les condicions econòmiques que apliquen a les operacions passives i actives, sens perjudici de la informació que s'ha de donar obligatòriament a l'assemblea general.

Article 12 Exigibilitat dels saldos creditors
  1. Els saldos creditors dels socis comuns i dels socis col·laboradors a la secció de crèdit són passiu exigible per a aquests en els termes acordats entre la cooperativa i els socis comuns i els socis col·laboradors individualment.

  2. Les seccions de crèdit de les cooperatives han de tenir una gestió autònoma i els seus estats comptables s'han d'elaborar de manera independent.

Capítol III. Comptabilitat, auditoria, inspecció i règim sancionador

Article 13 Comptabilitat
  1. Les cooperatives amb secció de crèdit resten subjectes a les normes de comptabilitat contingudes en el Pla general de comptabilitat i en la normativa de desplegament que aprovi l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. En allò que no sigui previst pel Pla general de comptabilitat i per la normativa esmentada, són aplicables les normes que aprovi el departament competent en matèria d'economia i finances.

  2. Les seccions de crèdit estan obligades a utilitzar un sistema informàtic i de gestió homogeni, que faciliti al Govern fer-ne una supervisió prudencial de manera permanent i eficaç.

  3. Als efectes del que estableix l'apartat 1, es faculta el departament competent en matèria d'economia i finances per a establir i modificar les normes de comptabilitat aplicables als supòsits no previstos pel Pla general de comptabilitat i per la normativa que la desplegui. El dit departament ha de determinar els models a què s'ha d'ajustar la informació comptable i financera que li han de presentar les cooperatives amb secció de crèdit i la periodicitat i el termini amb què aquestes dades li han d'ésser facilitades.

Article 14 Auditoria
  1. Les cooperatives amb secció de crèdit han de sotmetre els comptes anuals a auditoria externa, amb els requisits que estableix la normativa d'auditoria de comptes, que ha d'incloure un informe complementari, especialment referit a l'activitat financera de la secció de crèdit, que s'ha d'elaborar d'acord amb les normes tècniques dictades per l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i els continguts mínims fixats pel departament competent en matèria d'economia i finances.

  2. Les cooperatives, dins el termini de dos mesos a comptar de la data en què l'assemblea general aprova els comptes anuals, han de presentar al departament competent en matèria de cooperatives tres exemplars de l'auditoria i de l'informe complementari per a llur dipòsit al Registre general de cooperatives. El departament competent en matèria de cooperatives ha de trametre una de les còpies presentades al departament competent en matèria d'economia i finances.

  3. El departament competent en matèria d'economia i finances pot sol·licitar als auditors dels comptes anuals de les cooperatives amb secció de crèdit la informació que sigui necessària per a l'exercici de les seves funcions de supervisió.

Article 15 Obligacions de comunicació dels auditors
  1. Els auditors dels comptes anuals de les cooperatives amb secció de crèdit estan obligats a comunicar al departament competent en matèria d'economia i finances, amb còpia a la cooperativa auditada, qualsevol fet o acord sobre l'entitat auditada que pugui constituir una violació greu de la normativa sobre seccions de crèdit, o bé que comporti un perjudici per a la continuïtat de l'explotació o que afecti greument l'estabilitat o solvència de la cooperativa, o bé que impliqui una opinió desfavorable o denegada o la no emissió de l'informe d'auditoria. Aquesta comunicació s'ha de fer en el termini de deu dies a comptar del moment en què hagin tingut coneixement dels fets en l'exercici de llurs funcions.

  2. Si en el termini de tres mesos, a comptar de la data de lliurament de l'informe d'auditoria a la cooperativa, l'auditor no té constància fefaent que s'ha presentat al Registre general de cooperatives, ha d'enviar directament al departament competent en matèria d'economia i finances aquest informe i l'informe complementari establerts per aquesta llei.

  3. La comunicació de bona fe a les autoritats supervisores competents dels fets o les decisions a què fa referència l'apartat 1 no constitueix incompliment del deure de secret establert per la normativa d'auditoria de comptes, o del que pugui ésser exigible contractualment als auditors de comptes, ni implica cap tipus de responsabilitat per a aquests.

Article 16 Inspecció i òrgans competents en matèria sancionadora
  1. El departament competent en matèria d'economia i finances pot inspeccionar directament l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives i també llur situació financera i patrimonial i, si escau, els epígrafs específics dels comptes de la cooperativa, a fi de comprovar el compliment d'aquesta llei.

  2. Les actuacions del procediment d'inspecció han de concloure en el termini d'un any a comptar de la data de la resolució d'inici del procediment. Aquest termini es pot ampliar excepcionalment per un període de sis mesos, per mitjà d'una resolució motivada, atenent el volum d'operacions de l'entitat o la complexitat especial de l'activitat inspectora.

  3. La imposició de les sancions per la comissió d'infraccions tipificades per aquesta llei correspon als òrgans que estableix l'article 21, mentre que les sancions derivades de l'incompliment dels preceptes de la Llei de cooperatives correspon a l'òrgan competent del departament competent en matèria de cooperatives. A aquest efecte, el departament competent en matèria d'economia i finances li ha de donar trasllat de les infraccions observades en el transcurs de la inspecció practicada.

  4. Si l'omissió o la manca de dipòsit d'auditoria és sancionable tant pel departament competent en matèria de cooperatives com pel departament competent en matèria d'economia i finances, la imposició de la sanció correspon al departament competent en matèria de cooperatives.

Article 17 Responsabilitat

La vulneració de les disposicions de compliment obligat establertes per aquesta llei, per les normes dictades per a desplegar-la i per la resta de la normativa comptable aplicable comporta la responsabilitat de la cooperativa, i també, si és imputable a la seva conducta dolosa o negligent, la responsabilitat del director general o el gerent, dels membres del consell rector i dels interventors de comptes.

Article 18 Infraccions
  1. Les infraccions de les disposicions establertes per aquesta llei, per la normativa que la desplega i per la resta de la normativa comptable aplicable es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

  2. Són infraccions molt greus:

    1. Tenir un dèficit del 30% o més dels recursos propis a què fa referència l'article 6.1 i romandre en aquesta situació, almenys, durant un període de dotze mesos.

    2. Fer, per mitjà de la secció de crèdit, operacions actives o passives amb persones o entitats diferents de les esmentades per l'article 1, si es fa amb caràcter habitual o supera el 60% dels recursos propis de la cooperativa.

    3. Incomplir l'obligació de sotmetre els comptes anuals a auditoria externa.

    4. Negar-se a ésser objecte de l'actuació inspectora o obstruir-la.

    5. Utilitzar la denominació secció de crèdit sense complir els requisits establerts per aquesta llei.

    6. No complir els requeriments del departament competent en matèria d'economia i finances.

    7. Incomplir els límits i les prohibicions establerts pels articles 6.2, 7.1, 7.2 i 7.4.

    8. No portar la comptabilitat exigida per la normativa vigent, o portar-la amb irregularitats que impedeixin de conèixer la situació patrimonial, financera o de risc de la cooperativa o de la secció de crèdit.

    9. No haver executat la baixa de la secció de crèdit en el termini establert per aquesta llei arran de no participar en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, o de participar-hi en una quantia inferior al mínim requerit.

    10. Incomplir les obligacions establertes pels articles 11.1, 11.2 i 11.3.

  3. Són infraccions greus:

    a) Tenir un dèficit en els recursos propis a què fa referència l'article 6.1 i romandre en aquesta situació, almenys, durant un període de dotze mesos, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

    b) Fer, per mitjà de la secció de crèdit, operacions actives o passives amb persones o entitats diferents de les esmentades per l'article 1, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

    1. Incomplir el que disposen els articles 7.3, 8 i 9.

    2. No remetre al departament competent en matèria d'economia i finances, amb les característiques i la periodicitat establertes, les dades i els documents exigits per la normativa vigent.

    3. Incomplir les dotacions a provisions exigides per la normativa vigent.

    4. Fer actes o operacions sense l'acord del consell rector de la cooperativa o de l'òrgan que aquest hagi facultat expressament, sempre que l'acord sigui preceptiu.

    5. No dipositar l'auditoria externa de comptes anuals.

  4. Són infraccions lleus els incompliments d'aquesta llei, de les disposicions que la despleguen i de la resta de la normativa aplicable en matèria comptable que no estan tipificats com a greus o molt greus.

Article 19 Sancions aplicables a les cooperatives
  1. Les infraccions tipificades per aquesta llei, als efectes de l'aplicació de les sancions corresponents, poden ésser de grau mínim, mitjà i màxim, en funció de l'existència d'intencionalitat o de reiteració, de la naturalesa dels perjudicis causats, de les conseqüències econòmiques i socials que produeixin, del nombre de socis de la cooperativa, de la dimensió econòmica dels fets, del volum d'operacions de la cooperativa i de la secció de crèdit i de la reincidència en la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, si ha estat declarat així per resolució ferma.

  2. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 6.000 euros, les de grau mínim; de 6.001 a 12.000 euros, les de grau mitjà, i de 12.001 a 40.000 euros, les de grau màxim, o es poden sancionar amb la baixa de la secció de crèdit del Registre general de cooperatives. La infracció establerta per l'article 18.2. i se sanciona amb la baixa de la secció de crèdit del Registre general de cooperatives.

  3. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 601 a 900 euros, les de grau mínim; de 901 a 1.800 euros, les de grau mitjà; i de 1.801 a 3.000 euros, les de grau màxim.

  4. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 60 a 120 euros, les de grau mínim; de 121 a 300 euros, les de grau mitjà; i de 301 a 600 euros, les de grau màxim.

  5. La presentació d'un pla per a retornar a llurs titulars els saldos creditors de la secció de crèdit amb la seva baixa registral pot comportar la suspensió de les mesures sancionadores de responsabilitat de les infraccions detectades, de resultes del compliment del pla. El compliment efectiu del pla presentat, sense perjudici econòmic per a la cooperativa ni per als titulars esmentats, determina, si escau, la remissió de les sancions administratives que hagin correspost als responsables.

  6. En el cas que la sanció imposada sigui la baixa de la secció de crèdit, les facultats dels òrgans de govern i direcció de la cooperativa resten suspeses amb relació a la gestió i la disposició de la secció de crèdit. Les mesures de suspensió s'han de comunicar al departament competent en matèria de cooperatives.

  7. El procés de liquidació de la secció de crèdit ha d'ésser gestionat per una persona de prestigi reconegut en l'àmbit financer, nomenada pel conseller del departament competent en matèria d'economia i finances, la qual ha d'actuar sota la dependència directa del director general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives i ha de posseir totes les facultats quant a la disposició dels actius i passius de la secció de crèdit. El nomenament i el cessament d'aquesta persona s'han de comunicar al departament competent en matèria de cooperatives.

  8. L'actuació de la persona a què fa referència l'apartat 7 s'ha de regir pels principis següents:

    1. La salvaguarda en la quantia màxima dels saldos creditors dipositats en la secció de crèdit.

    2. La continuïtat de l'activitat agrària de la cooperativa.

    3. La depuració de les possibles responsabilitats en què hagin pogut incórrer el director general o el gerent i cadascun dels interventors de comptes i dels membres del consell rector per una conducta dolosa o negligent.

  9. Les despeses ocasionades en la liquidació de la secció de crèdit són a càrrec de la cooperativa, inclosa la remuneració de la persona a què fa referència l'apartat 7.

Article 20 Sancions aplicables a altres subjectes
  1. Sens perjudici de la sanció que correspongui imposar a la cooperativa, si el responsable de la infracció, per la comissió d'una conducta dolosa o negligent, és el director general o gerent, l'interventor de comptes o un membre del consell rector de la cooperativa, cada subjecte responsable ha d'ésser sancionat individualment amb una multa.

  2. L'import de la multa imposable als subjectes a què fa referència l'apartat 1 és el següent:

  1. Al director general o gerent, el 30% dels imports establerts per l'article 19.

  2. A cadascun dels membres del consell rector i dels interventors de comptes, el 20% dels imports establerts per l'article 19.

Article 21 Competències sancionadores
  1. La imposició de les sancions de fins a 12.000 euros correspon al director general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives, del departament competent en matèria d'economia i finances.

  2. La imposició de les sancions superiors a 12.000 euros i la baixa de la secció de crèdit correspon al conseller del departament competent en matèria d'economia i finances.

Article 22 Normes de procediment

En la tramitació dels expedients sancionadors és aplicable la normativa del procediment administratiu comú i la normativa sobre el procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 23 Normativa supletòria

En tot allò que no estableixi aquest capítol, és aplicable a les cooperatives amb secció de crèdit el règim sancionador establert per la legislació de cooperatives de Catalunya.

Capítol IV. Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit

Article 24 Finalitat, objecte i naturalesa
  1. La finalitat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és donar estabilitat i sostenibilitat al conjunt de les cooperatives amb secció de crèdit.

  2. El Fons es nodreix amb les aportacions que hi fan les cooperatives amb secció de crèdit, que estan obligades a participar-hi, d'acord amb el que estableix l'article 25.

  3. El Fons s'ha de gestionar procurant la salvaguarda del valor de les aportacions que hi fan les cooperatives amb secció de crèdit per a nodrir-lo.

  4. El Fons té per objecte contribuir a retornar a llurs titulars els fons constituïts com a saldos creditors a les seccions de crèdit, sempre que els socis hagin acordat la baixa de la secció de crèdit corresponent abans de rebre una actuació de suport financer.

  5. El Fons no té personalitat jurídica.

Article 25 Participació
  1. Totes les cooperatives amb secció de crèdit subjectes a les prescripcions d'aquesta llei estan obligades a constituir i participar en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

  2. Si una cooperativa amb secció de crèdit no participa en el Fons, o si la seva participació és inferior al mínim establert, la cooperativa administradora ho ha de comunicar al departament competent en matèria d'economia i finances, el qual ha de requerir a la cooperativa corresponent, en un termini no superior a tres mesos, que esmeni l'incompliment.

  3. La cooperativa requerida pot presentar, alternativament, i en un termini no superior a dos mesos des de la data del requeriment, un pla per a retornar a llurs titulars els saldos creditors de la secció de crèdit amb la seva baixa registral, amb un termini d'execució no superior a sis mesos des de la data del requeriment.

Article 26 Recuperació del valor de les participacions

Les cooperatives participants en el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit que acordin la baixa registral de llur secció de crèdit amb el retorn dels saldos creditors a llurs titulars tenen dret a recuperar el valor liquidatiu de llur participació en un termini no superior a un any, sempre que la part del Fons no aplicada a les actuacions de suport financer, un cop deduït el valor liquidatiu de les participacions pendents de retornar, representi una quantia superior al 20% del seu patrimoni. En el cas contrari, el retorn es posposa fins al moment que s'assoleixi aquest percentatge, fins a un màxim de cinc anys.

Article 27 Administració
  1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és administrat per una cooperativa de segon grau.

  2. La cooperativa de segon grau administradora del Fons es designa per acord del Govern, a proposta del conseller del departament competent en matèria d'economia i finances. La designació s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

  3. Els estatuts socials de la cooperativa de segon grau administradora del Fons han d'incloure les clàusules següents:

    1. La cooperativa administradora ha de facilitar a les cooperatives sòcies una organització comuna en matèria de seccions de crèdit, i així ha de constar en l'objecte dels estatuts socials.

    2. La cooperativa administradora ha d'actuar en nom i per compte de les cooperatives sòcies en les negociacions jurídiques i econòmiques amb altres entitats.

  4. Les cooperatives sòcies de la cooperativa de segon grau administradora del Fons han de representar la majoria dels saldos creditors constituïts a les seccions de crèdit de les cooperatives amb relació a altres cooperatives de segon grau similars.

Article 28 Òrgan rector
  1. L'òrgan rector del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit és el consell rector de la cooperativa administradora.

  2. Els acords relatius a actuacions de suport financer del Fons requereixen un informe previ, preceptiu i no vinculant, del departament competent en matèria d'economia i finances.

  3. Els acords sobre el Fons s'han d'adoptar per majoria dels membres del consell rector, presents o representats.

  4. El vot del president del consell rector és diriment en cas d'empat.

Article 29 Comissió delegada
  1. La cooperativa administradora ha de crear una comissió delegada, que és l'encarregada de proposar les operacions de finançament i les altres actuacions de suport i les de gestió de la liquiditat objecte del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, d'acord amb els criteris establerts i aprovats pel consell rector.

  2. La comissió delegada ha d'actuar amb diligència, lleialtat i imparcialitat, i ha de defensar els interessos de totes les cooperatives amb secció de crèdit i els de llurs socis.

Article 30 Composició de la comissió delegada
  1. La comissió delegada és constituïda pels membres següents:

    1. Un president, que és el president del consell rector de la cooperativa administradora.

    2. Dos tècnics de la cooperativa administradora, designats pel consell rector de la cooperativa administradora.

    3. Dos tècnics no pertanyents a la cooperativa administradora, designats per l'assemblea general de la cooperativa administradora.

    4. Cinc representants de les cooperatives amb seccions de crèdit, designats per l'assemblea general de la cooperativa administradora. En l'elecció d'aquests membres s'ha de garantir que quedin representades la pluralitat territorial i sectorial i la diversitat de dimensions i de saldos creditors.

  2. Un expert independent designat pel departament competent en matèria d'economia i finances assisteix, amb veu però sense vot, a les reunions de la comissió delegada.

Article 31 Règim econòmic
  1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit es constitueix com un patrimoni separat amb autonomia de gestió dins el patrimoni de la cooperativa administradora.

  2. El Fons es dota amb els recursos següents:

  1. Aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit.

  2. Qualsevol mitjà de finançament, si escau, per manca de suficiència de les aportacions a què fa referència la lletra a en la consecució del seu objectiu.

  3. Qualsevol altre ingrés derivat de la gestió patrimonial.

Article 32 Aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit
  1. Les aportacions no integrables a capital de cada cooperativa amb secció de crèdit, a què fa referència l'article 31.2. a , han d'ésser per un import en euros del 3% sobre els saldos creditors mitjans mensuals de cada secció de crèdit.

  2. El percentatge sobre saldos creditors s'ha d'incrementar en un 0,5% quan la part del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit no aplicada a les actuacions de suport financer representi una quantia inferior al 20% del seu patrimoni.

  3. El càlcul de les aportacions s'efectua el 31 de desembre de cada any a partir dels imports a tancament de cada mes de l'any natural, arrodonit per excés al miler més pròxim.

  4. Les cooperatives amb secció de crèdit han de mantenir aquestes aportacions en el Fons i s'han de regularitzar, com a mínim, en el primer trimestre de l'any següent.

  5. El Fons ha de disposar, com a mínim, d'aquest patrimoni, un cop eixugades les pèrdues que es generin. Aquestes pèrdues s'han d'imputar a cada cooperativa, en funció de la seva participació en el Fons, en l'exercici en què es van generar.

  6. Excepcionalment, l'òrgan rector del Fons, amb un informe previ favorable del departament competent en matèria d'economia i finances, pot autoritzar de prorrogar el termini a què fa referència l'apartat 4 a les cooperatives que ho sol·licitin motivadament.

Article 33 Actuacions de suport financer
  1. El Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit pot instrumentar, entre altres, les actuacions de suport financer següents:

    1. L'atorgament de garanties.

    2. La concessió d'operacions de finançament.

    3. L'adquisició d'actius o passius, dels quals pot mantenir la gestió o encomanar-la a tercers.

  2. La cooperativa administradora ha d'instrumentar les actuacions de suport financer mitjançant document intervingut per fedatari públic, i en els contractes de caràcter financer ha d'incorporar la clàusula de cessió del crèdit a tercers.

  3. La cooperativa administradora ha de vetllar pel traspàs al tràfic ordinari de les actuacions de suport financer que efectuï.

  4. Les despeses que es derivin de les actuacions de suport financer que efectuï la cooperativa administradora són a càrrec de la cooperativa amb secció de crèdit que les rebi.

Article 34 Criteris amb relació a les actuacions de suport financer
  1. En l'atorgament de garanties i la concessió d'operacions de finançament, s'han de seguir els criteris següents:

    1. Les cooperatives amb secció de crèdit receptores han de disposar d'un pla de viabilitat econòmica i financera futura que determini les aportacions de llurs socis i prevegi la generació de recursos suficients per al retorn dels deutes. Aquest pla de viabilitat ha d'ésser avaluat per un expert independent, que ha d'informar sobre el caràcter raonable i realitzable del pla, especialment sobre la suficiència quant a la capacitat de retorn de la cooperativa per a afrontar les obligacions derivades de les actuacions de suport financer a rebre i de la resta que existeixin o es produeixin. El nomenament de l'expert independent correspon al registrador mercantil del domicili de la cooperativa.

    2. El compliment del pla de viabilitat ha d'ésser objecte del seguiment d'una comissió, que ha de constituir la cooperativa receptora, integrada per la cooperativa administradora i pels creditors més representatius.

    3. Les garanties que s'instrumentin en aquestes actuacions han de mantenir la proporcionalitat respecte al risc assumit conforme a condicions normals de mercat en el moment de la instrumentació de l'actuació de suport financer, i també a la resta de requisits que, si escau, estableixi la normativa aplicable.

    4. Si les actuacions de suport financer tenen garantia hipotecària, aquesta sempre ha d'estar inscrita al registre de la propietat competent i els béns hipotecats han d'estar taxats d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

  2. En l'adquisició d'actius o passius s'han de seguir els criteris següents:

    1. El preu d'adquisició d'immobles no pot ésser superior al valor de taxació fixat d'acord amb la normativa del mercat hipotecari.

    2. En la subrogació d'actius crediticis s'ha d'analitzar la capacitat de retorn dels deutors i les garanties de cada operació amb criteris conforme a condicions normals de mercat en el moment de la instrumentació de l'actuació de suport financer.

    3. No es poden adquirir actius crediticis que estiguin en situació de morositat o de cobrament dubtós.

    4. No es poden assumir passius que comprometin la viabilitat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

Article 35 Destinació de la part del Fons no aplicada a actuacions de suport financer
  1. La part del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit no aplicada a les actuacions de suport financer, a què fa referència l'article 33, ha d'ésser dipositada en una entitat financera de solvència reconeguda i aplicada a inversions amb el màxim de garanties financeres amb perfil de risc molt baix i de liquiditat elevada.

  2. La cooperativa administradora ha d'aplicar al mateix Fons una comissió de gestió anual, que ha d'ésser acordada en el consell rector.

  3. La comissió de gestió anual no pot ésser superior al 0,5% de la totalitat del Fons.

Article 36 Comptes anuals i distribució del resultat
  1. Els comptes anuals de la cooperativa administradora s'han de sotmetre al règim d'auditoria.

  2. La cooperativa administradora ha de remetre anualment al departament competent en matèria d'economia i finances, dins els quinze dies després que l'assemblea general els hagi aprovats, una còpia dels comptes anuals auditats, sens perjudici del compliment de la normativa reguladora d'auditoria de comptes i de cooperatives.

  3. La distribució del resultat del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit s'ha de fer de manera diferenciada de la resta de la cooperativa administradora.

Article 37 Col·laboració i deure de secret
  1. La cooperativa administradora, en les tasques de gestió i administració del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, ha de col·laborar amb el departament competent en matèria d'economia i finances i li ha de facilitar la informació relativa al fons que sigui necessària.

  2. Les dades, els documents i la informació que s'obtingui amb relació al Fons tenen caràcter reservat i, amb les excepcions establertes per la normativa vigent, no poden ésser divulgats a cap persona o autoritat, ni utilitzats amb finalitats diferents d'aquelles per a les quals van ésser obtinguts. Aquest caràcter reservat cessa des del moment en què els interessats fan públic els fets a què es refereixen les dades, els documents i la informació.

    Disposició addicional. Comissió de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit

  3. Es crea la Comissió de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit com a òrgan col·legiat de consulta, col·laboració i assessorament, amb caràcter no vinculant, de l'Administració de la Generalitat.

  4. La Comissió és adscrita al departament competent en matèria d'economia i finances i participada pels departaments de la Generalitat competents en matèries relacionades amb el cooperativisme, l'agricultura i les seccions de crèdit i pel sector cooperatiu agrari.

  5. La Comissió té com a funcions generals la consulta, l'assessorament i el seguiment del sector cooperatiu agrari amb secció de crèdit.

  6. La Comissió ha d'acordar el seu règim de funcionament i la seva composició.

    Disposicions transitòries

    Disposició transitòria primera. Acreditació de coneixements del director general o gerent de les cooperatives

  7. Les prescripcions de l'article 5 relatives a la qualificació de la preparació tècnica i de l'experiència requerides per a ocupar el càrrec de director general o gerent de les cooperatives subjectes a aquesta llei tenen efecte en els nomenaments que es facin a partir de l'entrada en vigor de la dita norma.

  8. Les persones que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei ja hagin estat nomenades han d'acreditar els coneixements per al càrrec, d'acord amb el que estableix l'article 5.3, en el període de tres anys des de l'entrada en vigor de la dita norma.

    Disposició transitòria segona . Requeriments emesos en virtut del Decret llei 2/2016

    En el cas dels requeriments emesos en virtut del Decret llei 2/2016, del 17 de maig, el termini a què fa referència l'article 25.3 és de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

    Disposició modificativa. Modificació de la Llei 12/2015, de cooperatives

    Es modifica la lletra f de l'apartat 3 de l'article 150 de la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, que resta redactada de la manera següent:

    f) Incomplir el que estableixen els apartats 5, 6 i 8 de l'article 132

    .

    Disposició derogatòria

  9. Es deroga la Llei 6/1998, del 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

  10. Es deroga el Decret llei 2/2016, del 17 de maig, de modificació de la Llei 6/1998, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

    Disposicions finals

    Disposició final primera. Facultats per a desplegar aquesta llei

    El Govern, a proposta del departament competent en matèria d'economia i finances i del departament competent en matèria de cooperatives, ha de dictar les normes per a desplegar aquesta llei, sens perjudici de les facultats específiques que aquesta atorga al departament competent en matèria d'economia i finances.

    Disposició final segona. Entrada en vigor

    Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Palau de la Generalitat, 2 de juny de 2017

    Carles Puigdemont i Casamajó

    President de la Generalitat de Catalunya

    Oriol Junqueras i Vies

    Vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR