LLEI 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de Catalunya.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament D'Indústria, Comerç i Turisme
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

LLEI 9/2005, de 7 de juliol, del Jurat d'Expropiació de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

El Jurat d'Expropiació de Catalunya fou creat per la Llei 6/1995, del 28 de juny, en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya de desenvolupament en matèria d'expropiació forçosa i règim local, i de la competència exclusiva de regulació del procediment administratiu derivat de la seva organització.

Transcorreguts gairebé deu anys, cal introduir canvis en la regulació i el funcionament del Jurat d'Expropiació. Alguns d'aquests canvis deriven de circumstàncies alienes al mateix Jurat i a l'Administració de la Generalitat, d'altres són fruit de l'experiència de funcionament acumulada i d'altres són imprescindibles per a adaptar el Jurat a les noves circumstàncies polítiques i socials de Catalunya.

Arran de diversos pronunciaments de la jurisprudència constitucional ja es va modificar la composició del Jurat substituint la presidència d'un magistrat o magistrada per un jurista o una jurista de reconegut prestigi. Aquella modificació, que es va fer efectiva mitjançant la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, s'incorpora ara en aquesta llei.

Pel que fa al funcionament del Jurat, l'experiència d'establir un tràmit previ d'avinença amb la finalitat d'aconseguir acords entre l'administració expropiant i la persona titular del bé o dret expropiat, que s'ha recollit en el reglament del Jurat, ha demostrat ésser prou positiva i per aquest motiu s'incorpora en aquesta llei.

Aquesta llei pretén també agilitar els terminis de resolució dels expedients de preu just, per la qual cosa en simplifica la tramitació i dota el Jurat del grau de professionalització i especialització idoni.

Finalment, la divisió del Jurat en seccions territorials s'amplia amb la secció corresponent a les Terres de l'Ebre, d'acord amb el Decret 79/2001, del 6 de març, de creació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, i preveu l'adaptació de l'organització del Jurat al sistema de divisió territorial de Catalunya vigent en cada moment.

Article 1

Naturalesa

El Jurat d'Expropiació de Catalunya és un òrgan col·legiat permanent de la Generalitat de Catalunya, de caràcter administratiu i sense personalitat jurídica, i amb independència jeràrquica. El Jurat és adscrit al departament de la Generalitat que el Govern determini.

Article 2

Funcions

Correspon al Jurat d'Expropiació de Catalunya la taxació, el peritatge i la fixació del preu just en els expedients expropiatoris de les administracions públiques de Catalunya.

Article 3

Estructura territorial

  1. El Jurat d'Expropiació de Catalunya s'estructura en seccions territorials la demarcació de les quals es correspon amb els àmbits territorials que s'estableixin per reglament.

  2. Les seccions territorials exerceixen llurs funcions en relació amb les expropiacions que es porten a terme en el territori dels municipis inclosos en cada demarcació.

Article 4

Composició

  1. Cada secció del Jurat d'Expropiació de Catalunya és formada pels membres següents:

    1. El president o presidenta, que ha d'ésser un jurista o una jurista de prestigi que no exerceixi professionalment l'advocacia ni l'assessorament en matèria de béns immobles o urbanisme.

    2. Els vocals següents:

    Un funcionari o funcionària amb la llicenciatura en dret o en economia, del cos superior d'administració de la Generalitat o del cos d'advocats de la Generalitat o d'un d'equivalent, que acrediti experiència en matèria de valoracions.

    Un funcionari o funcionària del cos de titulats superiors de la Generalitat, amb la titulació que correspongui segons la naturalesa del bé o dret a valorar.

    Dos titulats superiors que acreditin experiència en matèria de valoracions, proposats per acord de les entitats municipalistes.

    Una persona en representació de les cambres, els col·legis professionals, les organitzacions empresarials o les associacions representatives de la propietat. El president o presidenta de cada secció ha de decidir, segons la naturalesa del bé expropiat, l'entitat que hi ha d'ésser representada.

    Un registrador o registradora de la propietat, o un notari o notària, designat pel col·legi corresponent.

    El secretari o secretària, que ha d'ésser un funcionari o funcionària del cos superior d'administració de la Generalitat, amb la llicenciatura en dret, amb veu però sense vot.

  2. El president o presidenta i els vocals són nomenats pel conseller o consellera del departament al qual és adscrit el Jurat, a proposta, si escau, de les entitats que representen. S'ha de nomenar una persona titular i una de suplent.

Article 5

Incompatibilitats i causes d'abstenció

  1. La condició de membre del Jurat d'Expropiació de Catalunya és incompatible amb l'exercici d'activitats professionals privades relatives a la transacció o l'assessorament en matèria de béns immobles de naturalesa rústica o urbana o a la planificació i la promoció urbanístiques. Els vocals que, d'acord amb aquesta llei, han d'ésser funcionaris estan sotmesos a la legislació vigent sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

  2. Els membres del Jurat d'Expropiació de Catalunya tenen l'obligació d'abstenir-se en cas d'interès, directe o indirecte, en relació amb el bé o dret expropiat. En cap cas no poden actuar com a membres del Jurat les persones que tenen algun dret, alguna obligació o alguna càrrega en relació amb el bé o dret expropiat o amb els arrendataris. Les causes d'abstenció s'estenen als casos en què el dret, l'obligació o la càrrega la tinguin els cònjuges o les parelles de fet o els familiars dels membres del Jurat, fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat.

Article 6

Suport administratiu

El departament del Govern al qual s'adscriu el Jurat d'Expropiació de Catalunya ha de prestar el suport tècnic i administratiu necessari per al seu funcionament.

Article 7

Funcionament

  1. Perquè la constitució de la secció corresponent del Jurat d'Expropiació sigui vàlida es requereix la presència, com a mínim, del president o presidenta; del secretari o secretària; dels dos vocals funcionaris de la Generalitat; i del registrador o registradora de la propietat o el notari o notària, o bé de la persona en representació de la cambra o associació.

  2. Els acords de les seccions del Jurat s'han d'adoptar per majoria dels membres presents. Els casos d'empat són dirimits pel vot del president o presidenta.

  3. En tot allò no establert per aquesta llei i la resta de normativa aplicable, les seccions del Jurat es regeixen per la normativa aplicable vigent per als òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.

Article 8

Ple

  1. El Ple del Jurat d'Expropiació de Catalunya el constitueixen els presidents, els secretaris i els vocals de cada secció. Els vocals que, d'acord amb l'article 4, assisteixen a les reunions de les seccions segons la naturalesa del bé, han d'assistir a les sessions del Ple també segons els afectin els temes inclosos en l'ordre del dia corresponent.

  2. Els presidents de les diverses seccions presideixen el Ple per torn, en mandats d'un any. Durant el mateix període actua de secretari o secretària del Ple el de la secció a què pertany el president o presidenta.

  3. Les funcions del Ple són les següents:

    1. Coordinar, harmonitzar i acordar els criteris de valoració que han d'aplicar les seccions, d'acord amb la legislació vigent.

    2. Analitzar la jurisprudència en matèria d'expropiació forçosa, i concretament les valoracions de preu just que facin els tribunals de justícia.

    3. Resoldre els conflictes de competència entre les diferents seccions i qualsevol altra qüestió que les seccions plantegin sobre interpretació i aplicació de la normativa vigent.

    4. Aprovar la memòria anual del Jurat, la qual ha d'ésser pública.

  4. El Ple del Jurat es reuneix, com a mínim, tres cops l'any.

Article 9

Inici del procediment

  1. El procediment davant el Jurat d'Expropiació s'inicia mitjançant la remissió de l'expedient de preu just per l'administració expropiant a la secció territorial corresponent. El termini de tramesa de l'expedient és d'un mes, a comptar de la data en què l'Administració té constància de la no-acceptació del preu per la persona titular del bé o dret objecte d'expropiació.

  2. L'expedient de preu just ha de contenir tota la documentació que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la legislació sectorial aplicable. En el cas que l'administració expropiant no trameti l'expedient en el termini establert en l'apartat 1, la persona titular del bé o dret a expropiar pot presentar directament el full d'apreuament a la secció competent del Jurat.

  3. El Jurat, en el termini de deu dies a comptar de la recepció de l'expedient, ha de comunicar aquest fet als interessats, amb indicació de la data de recepció, el número de l'expedient, el termini màxim de resolució, la data prevista per al tràmit d'avinença i el sentit i els efectes del silenci administratiu.

  4. El secretari o secretària de la secció del Jurat ha de revisar l'expedient. Si l'expedient és incomplet o conté alguna errada o mancança, el secretari o secretària ha d'atorgar un termini d'entre deu dies i un mes a l'administració expropiant perquè el completi i aporti la documentació corresponent. Si el procediment davant el Jurat s'ha iniciat mitjançant la presentació del full d'apreuament per la persona titular del bé o dret objecte de l'expropiació, i sens perjudici que se li puguin reclamar les dades i els documents de què disposi que fonamentin el seu dret i que siguin necessaris per a resoldre, s'ha de reclamar a l'administració expropiant, en el mateix termini, la tramesa de l'expedient.

  5. Si l'administració expropiant o, si s'escau, la persona titular del bé o dret objecte de l'expropiació, no completa l'expedient o no n'esmena els errors en el termini establert, s'ha de continuar la tramitació de l'expedient per a la determinació del preu just, i la secció del Jurat no pot deixar de resoldre mitjançant l'adopció de l'acord corresponent per aquest motiu.

  6. La secció del Jurat, constituïda vàlidament i abans d'iniciar la sessió d'avinença, ha de resoldre les incidències que s'hagin produït en relació amb l'expedient i pot acordar-ne la inadmissió si l'expedient no es pot qualificar d'expropiatori. La resta d'incidències s'han de resoldre tenint en compte el principi de celeritat en la tramitació i l'obligació del Jurat de resoldre en la determinació del preu just.

Article 10

Sessions

Les reunions es divideixen en dues sessions: una sessió d'avinença, que té caràcter potestatiu per a les parts, i una sessió de presa de l'acord de preu just.

Article 11

Sessió d'avinença

  1. A la sessió d'avinença, de caràcter potestatiu per a les parts, hi han d'assistir la persona en representació de l'administració expropiant amb el beneficiari o beneficiària, si n'hi ha, i la persona titular o arrendatària del bé o dret a expropiar o els seus representants, que poden anar acompanyats d'una persona que els assessori.

  2. Les parts han d'exposar els fulls d'apreuament i justificar els criteris aplicats i els valors obtinguts. Durant aquesta sessió, els membres de la secció del Jurat i les parts poden sol·licitar aclariments i fer observacions amb la finalitat d'intentar un acord entre les parts.

  3. En el cas que les parts arribin a un acord, aquest acord s'ha de consignar per escrit en el mateix moment en una acta signada per les parts conjuntament amb el secretari o secretària i el president o presidenta de la secció.

  4. L'acord és de compliment obligatori per a les parts signants. Els efectes de l'acord són els establerts per aquesta llei i per la legislació d'expropiació forçosa, pel que fa a la determinació del preu just pel Jurat, i els establerts per la legislació sobre procediment administratiu, pel que fa al finiment convencional dels procediments.

Article 12

Acord de preu just

  1. En el cas que les parts no acceptin de participar en la sessió d'avinença o si, havent-hi participat, no han arribat a un acord, s'ha de convocar la sessió corresponent perquè la secció del Jurat, sense la presència de les parts, adopti l'acord de preu just.

  2. La secció del Jurat ha d'analitzar l'expedient i els fulls d'apreuament i ha d'adoptar l'acord corresponent en el termini de dos mesos, a comptar de l'endemà del registre d'entrada de l'expedient de preu just. Excepcionalment, el termini establert pot ésser prorrogat fins a un màxim de quatre mesos si la naturalesa dels afers a considerar en l'expedient expropiatori aconsella que s'inspeccionin directament sobre el terreny els béns o els drets expropiables o bé si la complexitat de l'assumpte ho requereix. El tràmit per a completar l'expedient establert per l'article 9 suspèn el termini per a l'adopció de l'acord.

  3. Els acords de les seccions del Jurat han d'ésser motivats amb justificació expressa dels criteris utilitzats per a la valoració. Els criteris de valoració són els que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la resta de normativa sobre valoracions aplicable. El preu just acordat no pot ésser superior al global sol·licitat per la persona titular del bé o dret a expropiar ni inferior a l'apreuament global plantejat per l'administració expropiant, llevat que es detectin errors materials en les valoracions de les parts, que s'han de solucionar en el tràmit previ d'incidències.

Article 13

Efectes dels acords

  1. Els acords de les seccions del Jurat exhaureixen la via administrativa i són immediatament executius, sens perjudici dels recursos que siguin procedents. Aquests acords s'han de notificar a l'administració expropiant i al beneficiari o beneficiària de l'expropiació, si n'hi ha, i també a les persones titulars dels béns i drets afectats, en el termini màxim de deu dies.

  2. El caràcter executiu dels acords del Jurat obliga l'administració expropiant a fer efectiu el pagament del preu just acordat. Si l'acord de preu just ha estat impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa per l'administració expropiant o pel beneficiari o beneficiària de l'expropiació, cal, per a fer efectiu el pagament, que la persona expropiada presti la caució o la fiança suficient per l'import que superi la quantitat no discutida.

Article 14

Obligació de resoldre

Les seccions territorials del Jurat tenen l'obligació de resoldre mitjançant l'adopció dels acords corresponents en el termini establert per aquesta llei. La manca d'acord pot comportar l'exigència de responsabilitats als membres del Jurat, sens perjudici que els interessats, un cop finalitzat el termini establert, puguin entendre que el Jurat accepta el preu establert per l'administració expropiant i quedi oberta la via de recurs.

Article 15

Expedients expropiatoris per ministeri de la llei

  1. En els expedients expropiatoris iniciats per ministeri de la llei de conformitat amb l'article 108 de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, els titulars dels béns o drets afectats han de presentar a la secció competent del Jurat la sol·licitud corresponent d'acord de preu just.

  2. En la sol·licitud d'acord de preu just, la persona titular del bé o dret a expropiar ha d'acreditar que s'han complert els requisits i tràmits que estableix la Llei d'urbanisme per a iniciar l'expedient expropiatori per ministeri de la llei, i aportar el full d'apreuament corresponent.

  3. El secretari o secretària de la secció corresponent del Jurat ha de comunicar a l'administració expropiant l'inici del procediment d'apreuament perquè formuli la seva valoració en el termini d'un mes, o manifesti, si s'escau, la improcedència de l'expropiació, la manca de competència o l'existència d'altres administracions implicades. Vist l'expedient o, si s'escau, transcorregut el termini sense resposta de l'administració expropiant, s'han de fer les comunicacions establertes per l'article 9.3 i s'han de seguir els tràmits establerts pels articles 11 i 12 per a determinar el preu just d'acord amb els criteris que estableix la legislació d'expropiació forçosa i la resta de normativa aplicable.

Article 16

Organització administrativa del Jurat

  1. El Jurat d'Expropiació de Catalunya té una secretaria en cada secció territorial, al front de la qual hi ha el secretari o secretària de cada secció del Jurat. L'estructura de cada secretaria s'ha de determinar per decret.

  2. El secretari o secretària de cada secció del Jurat, d'acord amb les directrius del president o presidenta i sens perjudici de les funcions que li corresponen com a secretari o secretària de l'òrgan col·legiat, exerceix les funcions següents:

  1. Les relatives a la gestió administrativa de la secció corresponent del Jurat, d'acord amb els òrgans corresponents del departament al qual és adscrit.

  2. La coordinació de les tasques dels membres del Jurat.

  3. La coordinació del Jurat, en cada territori, amb les administracions expropiants, sens perjudici de les funcions de representació que corresponen al president o presidenta.

Disposicions addicionals

Primera

Jurats provincials d'expropiació

Totes les referències que fa la normativa sectorial als jurats provincials d'expropiació s'entén que són fetes al Jurat d'Expropiació de Catalunya.

Segona

Expropiacions de l'Administració de l'Estat

El Jurat d'Expropiació de Catalunya pot intervenir en els expedients de preu just en les expropiacions que duu a terme l'Administració de l'Estat en el territori de Catalunya, segons el que disposa la normativa vigent o mitjançant els acords institucionals corresponents.

Tercera

Adaptació a l'organització territorial

El funcionament en seccions del Jurat d'Expropiació de Catalunya, determinat per l'article 3, s'ha d'adaptar a la legislació que s'aprovi sobre organització territorial.

Disposicions transitòries

Primera

Demarcacions de les seccions territorials

Mentre no es desplegui el que estableix l'article 3.1, el Jurat d'Expropiació de Catalunya s'estructura en les seccions territorials de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, la demarcació de les quals es correspon amb els àmbits territorials de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Segona

Referències al Departament de la Presidència

Fins que no s'aprovi el nou reglament del Jurat d'Expropiació de Catalunya, s'entén que les referències al Departament de la Presidència ho són al departament al qual s'adscriu el Jurat.

Tercera

Expedients previs a l'entrada en vigor

Els expedients de preu just en tramitació en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen pel que estableix la Llei 6/1995, del 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya, i la normativa que la desenvolupa.

Disposició derogatòria

Es deroguen la Llei 6/1995, del 28 de juny, del Jurat d'Expropiació de Catalunya, i la resta de normes de rang igual o inferior en tot allò que sigui contradictori amb el que disposa aquesta llei.

Disposicions finals

Primera

Aprovació del Reglament

El Govern de la Generalitat, en el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor, ha d'aprovar el reglament d'aquesta llei.

Segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 de juliol de 2005

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Joan Carretero i Grau

Conseller de Governació i Administracions Públiques