LLEI 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral.

L'objecte d'aquesta llei és regular l'ordenació i la protecció del litoral en el territori de Catalunya.

1. Les disposicions d'aquesta llei s'apliquen als béns de domini públic i ecosistemes maritimoterrestres del litoral de Catalunya.

2. La zona d'influència del domini públic maritimoterrestre comprèn una franja mínima de mil metres, aplicada en projecció horitzontal terra endins, des de l'atermenament del domini públic maritimoterrestre, en tot el litoral de Catalunya, franja que pot ésser ampliada però mai reduïda pel Pla de protecció i ordenació del litoral.

Les finalitats d'aquesta llei, i també dels instruments de protecció, d'ordenació i de gestió que regula, són:

1. Facilitar, per mitjà d'una planificació racional de les activitats, el desenvolupament sostenible de les zones costaneres, garantint que es tinguin en compte el medi ambient i els paisatges de manera conciliada amb el desenvolupament econòmic, social i cultural.

2. Establir mesures de conservació de les platges naturals i de recuperació de la qualitat ambiental de les platges.

3. Preservar i recuperar les zones costaneres, llurs ecosistemes i les espècies protegides, en benefici de les generacions presents i futures.

4. Garantir la preservació i la recuperació de la integritat dels ecosistemesde la costa, i també dels paisatges i la geomorfologia costaners.

5. Prevenir i reduir els efectes dels riscos naturals, i en particular de l'emergència climàtica, que puguin ésser causats per activitats naturals o humanes.

6. Adaptar les zones costaneres als efectes del canvi climàtic.

7. Garantir la coherència entre les iniciatives públiques i privades, prioritzant sempre les iniciatives de conservació, recuperació i protecció públiques, i entre totes les decisions de les diverses administracions públiques que afecten la utilització de la zona costanera.

8. Prevenir i mitigar el canvi climàtic.

9. Conservar i vetllar per mantenir les masses d'aigua en l'àmbit costaner.

10. Limitar l'accés a les platges segons llur capacitat de càrrega i regular-ne l'accés, per a aturar la pèrdua de biodiversitat i preservar les espècies protegides.

Títol II. Instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral

Capítol I. Disposicions comunes

1. L'ordenació i la gestió del litoral s'han de dur a terme per mitjà dels instruments de planificació següents:

   1. El Pla de protecció i ordenació del litoral.

   2. Els plans d'ús del litoral i de les platges.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges s'han d'aprovar d'acord amb el procediment específic que determina aquesta llei i les disposicions reglamentàries que la despleguin.

Els instruments de protecció, ordenació i gestió del litoral s'han de formular atenent a les directrius següents:

1. Prioritzar la riquesa biològica, la dinàmica i el funcionament naturals de la zona intermareal, la necessitat de recuperació de la dinàmica sedimentària natural, així com la complementarietat i la interdependència entre la part marina i la part terrestre que constitueixen una entitat única.

2. Prendre en consideració, de manera integrada, el conjunt d'aspectes relatius als sistemes hidrològics i geomorfològics i als impactes climàtics, ecològics, socioeconòmics i culturals per a no superar la capacitat de càrrega de la zona costanera i per a prevenir els efectes externs negatius i els del desenvolupament, de l'emergència climàtica i de les catàstrofes naturals que se'n deriven.

3. Aplicar un enfocament ecosistèmic en la planificació i la gestió de les zones costaneres per tal de garantir-ne el desenvolupament sostenible.

4. Garantir una governança adequada que permeti una participació suficient, de manera apropiada i oportuna, en un procés de decisió transparent de les poblacions locals i els sectors de la societat civil interessats en les zones costaneres.

5. Garantir una coordinació institucional intersectorial organitzada dels diversos serveis administratius i autoritats competents a les zones costaneres.

6. Formular estratègies d'utilització de la zona costanera que abastin l'urbanisme i les activitats socioeconòmiques, així com altres polítiques sectorials pertinents.

7. Tenir en compte la multiplicitat i la diversitat d'activitats a les zones costaneres i donar prioritat als serveis públics que requereixin, als efectes d'utilització i emplaçament, la proximitat immediata de la mar.

8. Garantir la conservació i la recuperació del territori a tota la zona costanera i prohibir la concentració i l'expansió urbanes que s'oposin als principis i els valors de protecció, conservació i ordenació que estableix aquesta llei.

9. Fer avaluacions preliminars dels riscos relacionats amb les diverses activitats humanes i infraestructures a fi de preservar la seguretat de les persones i d'evitar i reduir els impactes negatius en les zones costaneres.

10. Impedir que es produeixin danys tant en els ecosistemes litorals com en el medi ambient costaner i, si es produeixen, sancionar-ne els responsables i obligar-los a fer-ne una restauració adequada, d'acord amb la normativa.

11. Incloure les directrius de paisatge que afectin el litoral de conformitat amb els catàlegs de paisatge i els plans territorials que els siguin aplicables.

12. Regular les activitats per a impedir que perjudiquin la biodiversitat i els valors ecològics del litoral.

Capítol II. Pla de protecció i ordenació del litoral

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral és l'instrument bàsic d'ordenació i gestió integrada de l'àmbit terrestre i marí del litoral català.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral, pel que fa a l'ordenació dels usos del sòl, té la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics i li són d'aplicació les disposicions de la legislació urbanística aplicables a aquests plans urbanístics amb les excepcions que estableix aquest capítol.

3. L'àmbit territorial del Pla és el que aquest defineixi d'acord amb l'article 2.

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic maritimoterrestre, ha de contenir:

   1. La diagnosi i la caracterització de l'estat del litoral, amb indicació de la tipologia de costa, la climatologia, els espais protegits i la determinació de la seva regressió o acreció.

   2. La indicació gràfica de la línia d'atermenament del domini públic maritimoterrestre i de les servituds de protecció i trànsit, i la delimitació de la zona d'influència.

   3. La classificació i la categorització dels trams de platges, d'acord amb els criteris fixats per l'article 19, la determinació dels llindars de llur capacitat de càrrega i la definició dels límits màxims d'ocupació.

   4. La localització de les infraestructures i les instal·lacions existents, i també la determinació, si s'escau, de noves infraestructures o instal·lacions i de llurs ampliacions.

   5. La localització de, com a mínim, els principals accessos al mar i de les zones d'aparcament corresponents.

   6. La identificació de les platges on hi ha perill de despreniments i caigudes de pedres i altres materials des dels talussos adjacents.

   7. Els criteris territorialitzats per a atendre les demandes d'autoritzacions i dels serveis de temporada de les platges en domini públic maritimoterrestre.

   8. Els criteris territorialitzats per a resoldre les demandes per a l'atorgament, la renovació, la pròrroga, la modificació i l'extinció de concessions, així com els criteris de gradació dels terminis d'atorgament i pròrroga d'aquestes.

   9. Les mesures normatives o d'actuació necessàries per a preservar la integritat i la recuperació de la geomorfologia i dels ecosistemes i paisatges costaners i l'establiment de la regulació de les façanes costaneres en l'àmbit territorial del pla, referides, entre altres aspectes, a la preservació d'unitats visuals i a punts d'interès de conformitat amb els catàlegs de paisatge i els plans territorials que els siguin aplicables.

   10. Les mesures d'adaptació de la costa als efectes del canvi climàtic d'acord amb les estratègies que s'estableixin.

   11. Els criteris per a determinar les prioritats d'inversió en l'àmbit territorial del pla.

   12. La identificació dels trams dels camins de ronda que són accessibles i dels que no ho són.

   13. La identificació i la classificació de les platges i altres zones de bany en funció del risc per a les vides humanes, i les normes, directrius i recomanacions per a fer-ne ús.

   14. Fixar la distribució de les rampes públiques al llarg del litoral, mantenint les rampes ja existents en platges urbanes sempre que siguin compatibles amb els usos que hi siguin permesos.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral pot establir les regulacions i les limitacions necessàries per a assolir la conservació adequada del litoral d'acord amb les finalitats i les directrius que aquesta llei determina, i establir el règim transitori de les autoritzacions i les concessions atorgades amb anterioritat a la seva entrada en vigor que s'oposin a les seves disposicions, i impedir-ne o limitar-ne les pròrrogues.

El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de contenir, com a mínim, els documents següents:

1. Una memòria justificativa.

2. La documentació mediambiental adequada a la legislació sectorial aplicable.

3. Les normes d'ordenació que siguin necessàries.

4. Els plànols d'informació i d'ordenació.

5. Un estudi d'impacte econòmic i social, que incorpori una avaluació específica de l'impacte de gènere.

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral es tramita i s'aprova d'acord amb el procediment específic que estableix la legislació urbanística per a l'aprovació dels plans directors urbanístics.

2. En el tràmit d'informació pública del Pla de protecció i ordenació de litoral, els ajuntaments dels municipis compresos en l'àmbit territorial del Pla poden informar, amb caràcter vinculant, amb relació als aspectes que afectin llurs competències pròpies.

3. El Pla de protecció i ordenació del litoral s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació ambiental estratègica d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

Capítol III. Plans d'ús del litoral i de les platges

1. Els plans d'ús del litoral i de les platges són un instrument de desenvolupament del Pla de protecció i ordenació del litoral que tenen per objecte, en el domini públic maritimoterrestre i en els terrenys de titularitat pública situats a la seva zona de servitud de protecció que inclogui el pla, ordenar les ocupacions per als serveis de temporada i les activitats que es planifiqui situar-hi i que només exigeixin, si s'escau, instal·lacions desmuntables o béns mobles.

2. L'àmbit dels plans d'ús del litoral i de les platges poden abastar un o diversos termes municipals confrontants.

Els plans d'ús del litoral i de les platges, d'acord amb el contingut del Pla de protecció i ordenació del litoral, han de:

1. Regular els serveis de temporada de les platges i de les activitats que el Pla preveu que puguin ésser objecte d'autorització en el domini públic maritimoterrestre i, si s'escau, en els terrenys de titularitat pública que inclogui situats a la seva zona de servitud de protecció, atenent a la classificació de les platges, els llindars de capacitat de càrrega i els límits màxims de les ocupacions fixades pel Pla de protecció i ordenació de litoral.

2. Regular la utilització de les platges, els serveis mínims de vigilància i salvament, la seguretat humana en els llocs de bany, l'accessibilitat i altres condicions generals sobre l'ús de les platges i llurs instal·lacions. A les platges on es determini perill de despreniments des dels talussos adjacents, cal delimitar les zones de seguretat on s'han d'adoptar les corresponents mesures preventives i informatives del perill.

3. Determinar les activitats susceptibles d'ésser autoritzades a la platja per l'ajuntament com a conseqüència de festes de rellevància local, esdeveniments esportius, culturals, d'interès general amb repercussió turística o altres ocupacions mitjançant instal·lacions desmuntables.

4. Concretar les activitats i les instal·lacions que es poden dur a terme al passeig marítim.

5. Establir els criteris per a una integració paisatgística apropiada de les instal·lacions admeses i l'obligació d'adequar les activitats proposades a la normativa de contaminació acústica.

6. Regular l'obligatorietat que qualsevol autorització que es pugui atorgar i qualsevol explotació de serveis de temporada que es pugui adjudicar disposin d'un règim de responsabilitat que garanteixi que es podrà fer front als danys que se'n puguin derivar fins a la retirada completa de les instal·lacions.

7. Fixar el termini de vigència de les autoritzacions que es puguin atorgar i de l'explotació dels serveis de temporada que es puguin adjudicar, que no pot excedir els quatre anys.

8. Determinar les platges que han de disposar de llocs de bany accessibles i el nombre mínim de punts que corresponen a cada una.

9. Prohibir les activitats privades molestes i incompatibles amb els valors mediambientals a les platges situades en els espais protegits del litoral.

Els plans d'ús del litoral i de les platges han de contenir, com a mínim, els documents següents:

1. Una memòria justificativa.

2. La documentació mediambiental adequada a la legislació sectorial aplicable.

3. Les normes d'ordenació que siguin necessàries.

4. Els plànols d'informació i d'ordenació.

5. Un estudi econòmic financer, amb la previsió d'ingressos i despeses fruit de l'explotació dels serveis de temporada i de l'autorització d'activitats que prevegi el Pla.

6. Un programa de gestió.

1. Els ajuntaments han d'acordar, d'acord amb el Pla de protecció i ordenació del litoral, l'elaboració del pla d'ús del litoral i de les platges dels municipis respectius o, si s'escau, d'un pla conjunt amb altres municipis confrontants pel que fa a les platges compartides.

2. El pla d'ús del litoral i de les platges s'ha de sotmetre al procediment d'avaluació ambiental estratègica d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

3. L'Administració municipal, un cop ha acordat l'aprovació inicial del pla d'ús del litoral i de les platges, l'ha de sotmetre a informació pública i ha de sol·licitar els informes als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials per un termini d'un mes llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

4. Un cop enllestit el tràmit d'informació publica i amb la valoració tècnica i jurídica prèvia de les al·legacions, l'ajuntament ha d'aprovar provisionalment el pla d'ús del litoral i de les platges i l'ha de trametre a l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat per a l'aprovació definitiva.

5. En el cas que el pla d'ús del litoral i de les platges afecti més d'un terme municipal, correspon a les administracions municipals afectades aprovar inicialment i provisionalment el pla i tramitar-lo en un règim de col·laboració o associatiu.

6. El termini per a aprovar definitivament els plans d'ús del litoral i de les platges aprovats provisionalment pels ajuntaments és de sis mesos. El venciment del termini per a aprovar definitivament el pla legitima l'ajuntament per a entendre'l denegat per silenci administratiu.

7. L'aprovació del pla d'ús del litoral i de les platges suposa l'atorgament a l'ajuntament corresponent de l'autorització per a l'explotació dels serveis de temporada de les platges per al termini previst pel Pla, que no pot excedir els quatre anys.

Capítol IV. Entrada en vigor, publicitat, vigència, modificació i revisió dels plans

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges entren en vigor l'endemà de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , conjuntament amb llurs normes d'ordenació.

2. El contingut dels plans a què fa referència l'apartat 1 s'ha de publicar en el web del departament competent en matèria d'ordenació del litoral. En el cas dels plans d'ús del litoral i de les platges, el contingut també s'ha de publicar en el web dels ajuntaments respectius.

1. La vigència del Pla de protecció i ordenació del litoral és indefinida.

2. Els plans d'ús del litoral i de les platges tenen una vigència de cinc anys prorrogables per períodes de com a màxim cinc anys, si abans que s'hagi esgotat el termini el departament competent en matèria d'ordenació del litoral autoritza la pròrroga a sol·licitud municipal degudament justificada. L'atorgament de la pròrroga suposa la renovació de l'autorització per a l'explotació per part de l'ajuntament dels serveis de temporada de les platges per a un nou termini màxim de cinc anys.

1. El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges són susceptibles de modificació i revisió.

2. Per a la modificació o revisió dels plans a què fa referència l'apartat 1 cal seguir els mateixos tràmits que per a llur elaboració, amb les excepcions que es poden establir per reglament.

3. El Pla de protecció i ordenació del litoral ha d'ésser objecte d'actualització, com a mínim, cada deu anys i si els treballs d'actualització posen de manifest la necessitat de modificar algun aspecte del Pla aprovat, cal tramitar-ne la corresponent modificació o revisió.

Títol III. Règim d'intervenció administrativa a les zones de servitud

1. Les sol·licituds d'autorització d'usos, obres i instal·lacions admesos a les zones de servitud de protecció, trànsit i accés al mar, amb l'excepció de les que són de competència municipal d'acord amb aquesta llei, s'han d'adreçar a l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de la Generalitat juntament amb la documentació següent:

   1. La descripció i la justificació de l'actuació, la seva finalitat i l'adequació a la normativa urbanística i en matèria d'ordenació del litoral i de costes.

   2. Un plànol relatiu a l'emplaçament i la situació precisos de les obres i els usos del domini públic maritimoterrestre i de la zona de servitud que correspongui.

   3. El projecte bàsic de les obres o les instal·lacions.

2. L'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. El termini per a l'emissió de l'informe és de quinze dies, llevat que una disposició n'estableixi un de més llarg.

3. El termini per a notificar la resolució expressa és de quatre mesos a comptar de la data d'entrada de la sol·licitud en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

4. L'òrgan competent per a atorgar les autoritzacions pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades per les persones interessades quan s'oposin de manera notòria a la normativa en vigor.

5. El termini de vigència de les autoritzacions que s'atorguin a l'empara d'aquest article és el que determini el títol habilitant corresponent i no pot excedir els dos anys. Una vegada transcorregut aquest termini de vigència, l'autorització resta sense efecte, llevat que la falta d'exercici sigui imputable a l'Administració.

1. Les noves actuacions que es plantegin amb relació a les obres, les activitats i les instal·lacions implantades legalment a la zona de servitud de protecció i de trànsit del domini públic maritimoterrestre que no comportin cap increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent, ni un canvi de l'ús autoritzat, estan subjectes al règim de declaració responsable davant l'ajuntament que correspongui.

2. La declaració responsable ha d'expressar, sota la responsabilitat del declarant, el compliment dels requisits exigits per la normativa en matèria de costes i es formalitza de manera conjunta amb la sol·licitud de llicència o la comunicació urbanístiques, segons sigui el règim d'intervenció en matèria urbanística.

3. El termini per a executar les actuacions a què fa referència aquest article és el que estableixi la llicència urbanística o el que indiqui la comunicació prèvia, que en cap cas podrà ésser superior a un any.

Títol IV. Utilització del domini públic maritimoterrestre

Capítol I. Règim d'ocupació i ús de les platges atenent a llur naturalesa

1. Els trams de platges es classifiquen en urbans, seminaturals, naturals i de protecció especial.

2. El Pla de protecció i ordenació del litoral ha de definir els trams de platges, d'acord amb la classificació de l'apartat 1, i les diferents categories tenint en compte la classificació i les categories de sòl que estableix la planificació territorial i urbanística per als terrenys adjacents que no formen part del domini públic maritimoterrestre; les infraestructures amb què les platges confronten, i la major o menor presència d'elements naturals. En tot cas, el Pla de protecció i ordenació del litoral ha de tenir en compte, en la definició dels trams de platges d'especial protecció, que són incompatibles amb la presència d'instal·lacions i serveis.

3. El límit màxim de les ocupacions dels trams de platges és fixat pel Pla de protecció i ordenació del litoral atenent a llur capacitat de càrrega i als criteris definits pel Pla mateix.

Capítol II. Explotació de serveis de temporada de les platges, autoritzacions i concessions

1. Correspon als ajuntaments, d'acord amb els plans d'ús del litoral i de les platges respectius:

   1. L'explotació dels serveis de temporada de les platges, per gestió directa o indirecta.

   2. L'atorgament de les autoritzacions per a la resta d'activitats previstes pel pla d'ús del litoral i de les platges.

   3. La regulació de les activitats no previstes pel pla d'ús que siguin de competència municipal.

2. Els procediments per a la licitació de l'explotació dels serveis de les platges han de respectar els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva. El termini d'explotació per tercers no pot excedir els quatre anys.

3. El termini per a notificar la resolució expressa de les sol·licituds d'autoritzacions a què fa referència l'apartat 1. b és d'un mes a comptar de la data en què la sol·licitud d'autorització hagi tingut entrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

4. El termini de venciment de les autoritzacions a què fa referència l'apartat 1. b és el que determini el títol habilitant d'acord amb el que disposa el pla d'ús del litoral i de les platges corresponent i no pot excedir els quatre anys.

1. Estan subjectes a l'autorització administrativa prèvia de l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat les activitats en el domini públic maritimoterrestre no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges següents:

   1. Aquelles en què, sense requerir obres o instal·lacions de cap tipus, hi concorrin circumstàncies d'especial intensitat, perillositat o rendibilitat.

   2. Aquelles que comportin l'ocupació del domini públic maritimoterrestre amb instal·lacions desmuntables o amb béns mobles.

2. En el cas que el projecte objecte de l'autorització s'hagi de sotmetre a un procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació aplicable, la sol·licitud d'autorització ha d'anar acompanyada del document ambiental corresponent. En el supòsit de l'apartat 1. b , la sol·licitud també s'ha d'acompanyar d'una justificació de l'adequada integració paisatgística de les instal·lacions.

3. Durant la tramitació de les autoritzacions, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

4. El termini per a notificar la resolució expressa de les autoritzacions és de quatre mesos a comptar de la data en què la sol·licitud d'autorització hagi tingut entrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

5. No es poden atorgar autoritzacions que siguin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral. El termini de venciment de les autoritzacions és el que determini el títol habilitant corresponent i no pot excedir els quatre anys.

1. Tota ocupació dels béns de domini públic maritimoterrestre amb obres o instal·lacions no desmuntables està subjecta a la concessió prèvia atorgada per l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat.

2. La documentació de la sol·licitud de concessió ha d'incloure un estudi d'integració paisatgística i el document ambiental que correspongui en el cas que el projecte s'hagi de sotmetre a un procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació aplicable.

3. Durant la tramitació de la concessió, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de sol·licitar els informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

4. No es poden atorgar concessions ni pròrrogues d'aquestes que siguin contràries al Pla de protecció i ordenació del litoral. Els terminis de vigència de les concessions i de les pròrrogues corresponents s'han de determinar d'acord amb els criteris de gradació que estableix aquest pla.

5. Per a l'atorgament de les concessions, s'ha de valorar la integració paisatgística de les obres o les instal·lacions i el compliment de condicions d'accessibilitat adequades al tipus d'activitat i entorn.

6. El termini per a notificar la resolució expressa sobre les sol·licituds de concessió és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre de l'òrgan competent per a la tramitació. El transcurs d'aquest termini sense que s'hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada a entendre-la desestimada per silenci administratiu.

1. Les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents en el domini públic maritimoterrestre que disposin d'una concessió vigent i que resultin contràries a la legislació en matèria de costes o al Pla de protecció i ordenació del litoral aplicables que no comportin increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent estan subjectes al règim de declaració responsable davant l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat.

2. La declaració responsable a què fa referència l'apartat 1 ha d'expressar, sota la responsabilitat del declarant, el compliment dels requisits exigits per la normativa en matèria de costes i se n'ha d'acreditar la presentació en el tràmit de la sol·licitud de llicència o la comunicació urbanístiques, segons sigui el règim d'intervenció en matèria urbanística.

3. El termini per a executar les actuacions a què fa referència aquest article és el que estableixi la llicència urbanística o el que indiqui la comunicació prèvia, sense que pugui excedir un any.

1. L'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral de l'Administració de la Generalitat ha de portar, actualitzat, el registre de concessions del domini públic maritimoterrestre, en què s'han d'inscriure d'ofici, en la manera que es determini per reglament, les concessions.

2. El Registre de concessions del domini públic maritimoterrestre té caràcter públic i se'n poden demanar les certificacions oportunes sobre el contingut, les quals són un mitjà de prova de l'existència i la situació del títol administratiu corresponent. Els canvis de titularitat i de característiques que es puguin produir s'han de reflectir, així mateix, en l'assentament corresponent.

Títol V. Règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre

1. Tota explotació d'activitats en el domini públic maritimoterrestre per a la realització de les quals calgui disposar d'una concessió de l'Administració de la Generalitat merita el cànon corresponent a favor seu, sens perjudici dels cànons que també siguin exigibles per altres administracions.

2. La base imposable del cànon d'explotació d'activitats és el volum dels beneficis nets anuals, abans d'impostos, d'aquestes activitats que es determinin d'acord amb els estudis econòmics i els comptes anuals que faciliti la persona sol·licitant de la concessió, així com de les informacions que pugui obtenir i les valoracions que pugui fer el departament competent en matèria d'ordenació del litoral, directament o per comparació amb altres concessions existents.

3. La quota del cànon d'explotació d'activitats es determina aplicant un tipus de gravamen del 3% sobre l'import de la base imposable.

4. L'Administració de l'Estat, l'Administració de la Generalitat, les entitats locals i les entitats de dret públic que en depenen estan exemptes del pagament del cànon d'explotació d'activitats en les concessions que se'ls atorguin per a l'exercici de llurs competències, sempre que les activitats no siguin objecte d'una explotació lucrativa, directament o per tercers.

5. Resten exemptes del pagament del cànon d'explotació d'activitats:

   1. Els títols habilitants atorgats a entitats nauticoesportives per al desenvolupament d'activitats de caràcter no lucratiu. Per a l'obtenció d'aquesta exempció és necessari que la federació esportiva corresponent certifiqui que les entitats respectives estan inscrites degudament i que exerceixen exclusivament l'activitat nauticoesportiva.

   2. Les concessions que s'atorguin en domini públic maritimoterrestre portuari, d'acord amb el que regula la legislació portuària.

6. La meritació del cànon, calculat d'acord amb els criteris que estableix aquest article, té caràcter anual i es produeix amb l'atorgament inicial de la concessió.

7. Els ingressos derivats del cànon d'explotació d'activitats que acreditin les concessions sobre domini públic maritimoterrestre a la Generalitat estan destinats a la millora, la conservació, la recuperació i la restauració del domini públic maritimoterrestre del territori de Catalunya. El departament competent en matèria d'ordenació del litoral, mitjançant la direcció general corresponent, ha d'establir en cada moment les prioritats en l'aplicació d'aquests recursos.

1. L'explotació dels serveis de temporada de les platges resta subjecta, en el cas de gestió directa, al preu públic i, en el cas de gestió indirecta, al cànon de licitació corresponent a favor de l'ajuntament.

2. Les activitats que els ajuntaments autoritzin en el marc dels plans d'ús del litoral i de les platges no compreses en l'apartat 1 són gravades amb una taxa en favor seu.

3. L'import de les taxes i preus públics municipals a què fan referència els apartats 1 i 2 s'han de determinar en les respectives ordenances fiscals.

4. El pagament de les taxes, els preus públics i els cànons a què fa referència aquest article s'entén sens perjudici dels pagaments que siguin exigibles per altres administracions.

Títol VI. Participació pública

1. Per a garantir la participació pública en la gestió del litoral, les administracions públiques han de proporcionar informació de manera adequada, oportuna i eficaç.

2. El Registre de concessions del domini públic maritimoterrestre, gestionat per l'Administració de la Generalitat, té caràcter públic i se'n poden demanar certificacions sobre el contingut.

3. Els plecs de condicions generals per a l'atorgament de concessions i autoritzacions s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el butlletí oficial corresponent.

4. En la tramitació de concessions, així com d'autoritzacions de vigència superior a un any no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges respectius, s'ha de garantir un tràmit d'informació pública.

1. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges són òrgans col·legiats, sense personalitat jurídica, que vetllen per l'aplicació dels plans a què fa referència el títol II i exerceixen les funcions de participació, consulta, tutela de la gestió i avaluació del compliment d'objectius vetllant pel respecte de la normativa reguladora.

2. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral està adscrit al departament competent en matèria d'ordenació del litoral i els consells rectors dels plans d'ús del litoral i de les platges estan adscrits als ajuntaments respectius que n'impulsen l'aprovació.

3. S'han d'establir per reglament el règim de funcionament i la composició dels consells rectors a què fa referència aquest article, que han de tenir representants de les administracions públiques competents i d'associacions i organitzacions representatives d'interessos econòmics i socials en l'àmbit territorial dels plans respectius, garantint la representació municipal per mitjà de les entitats associatives d'ens locals i també la participació efectiva d'experts de les disciplines professionals directament relacionades amb l'ordenació i la gestió del litoral i de les platges.

4. Els consells rectors dels espais litorals a què fa referència l'apartat 1 són competents per a:

1. Establir, d'acord amb les disposicions del mateix instrument de gestió i ordenació, les directrius per a exercir la gestió dels espais litorals.

2. Aprovar el programa d'actuació i la memòria anual de gestió.

3. Proposar el pressupost anual d'inversions en l'àmbit territorial corresponent d'acord amb les prioritats fixades pels instruments de gestió i ordenació.

4. Fer el seguiment de les actuacions de les administracions representades que puguin afectar l'espai litoral.

5. Ésser objecte de consulta en la tramitació de qualsevol disposició, pla o programa que afecti l'àmbit territorial de l'instrument d'ordenació i gestió.

6. Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millora de l'espai litoral d'acord amb els principis i els objectius que estableix aquesta llei.

7. Proposar, si escau, modificacions de l'instrument d'ordenació i gestió o l'aprovació de nous instruments de gestió.

8. Avaluar el compliment dels objectius del Pla.

Títol VII. Competències administratives

Correspon a l'Administració de la Generalitat, en els termes que estableix aquesta llei:

1. L'elaboració, la tramitació i l'aprovació del Pla de protecció i ordenació del litoral i l'aprovació definitiva dels plans d'us del litoral i de les platges.

2. La gestió del domini públic maritimoterrestre pel que fa a l'atorgament de concessions i de les autoritzacions per a la seva ocupació i aprofitament no previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges.

3. Les concessions d'obres fixes al mar, i també les d'instal·lacions marítimes menors, com ara embarcadors, aiguamolls, pantalans, varadors, rampes públiques, marines seques, clubs nàutics de platja i altres d'anàlogues que no formin part d'un port ni hi estiguin adscrites.

4. L'atorgament d'autoritzacions a les zones de servitud, llevat de les previstes sobre sòls de titularitat pública en els plans d'ús del litoral i de les platges.

5. L'autorització d'abocaments de terra al mar.

6. La intervenció administrativa mitjançant el règim de declaració responsable de les obres de reparació, millora, consolidació i modernització de les construccions existents en el domini públic maritimoterrestre que disposin d'una concessió vigent i que siguin contràries a la legislació en matèria de costes o al Pla de protecció i ordenació del litoral aplicables.

7. La tutela i la policia del domini públic maritimoterrestre i les seves zones de servitud pel que fa a: les actuacions dutes a terme sense la concessió o l'autorització preceptiva de l'Administració de la Generalitat o de l'ajuntament o sense haver fet la declaració responsable corresponent; la vigilància del compliment de les condicions d'acord amb les quals l'Administració de la Generalitat hagi atorgat les concessions i les autoritzacions; l'observança dels requisits exigits per la legislació en matèria de costes per a les actuacions subjectes a declaració responsable davant l'Administració de la Generalitat, i l'adopció de les mesures corresponents per a la protecció de la legalitat relatives a la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, la imposició i la recaptació de sancions i la determinació dels danys i els perjudicis causats.

8. L'establiment i la recaptació del cànon d'explotació d'activitats en el domini públic maritimoterrestre i de les taxes en matèria d'ordenació del litoral.

9. La planificació, l'elaboració i l'aprovació dels projectes, així com la gestió i l'execució de les obres i les actuacions al litoral que no siguin d'interès general.

10. La participació en la planificació i la programació de les obres d'interès general situades al litoral i l'emissió dels informes corresponents sobre la qualificació d'interès general i sobre el plec de prescripcions que serveixi de base per a la redacció dels projectes corresponents a aquestes obres.

11. L'execució i la gestió de les obres d'interès general situades al litoral català en els termes fixats per conveni amb l'Administració general de l'Estat.

12. La gestió del registre de concessions en domini públic maritimoterrestre en l'àmbit de Catalunya.

13. L'emissió de l'informe previ al rescat de les concessions demanials quan, per raons d'interès general, l'exercici d'aquesta funció sigui competència de l'Administració general de l'Estat.

14. L'emissió de l'informe corresponent durant la tramitació dels plans urbanístics quan l'àmbit dels plans formi part de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei.

15. La prestació de tot tipus de serveis tècnics relacionats amb l'exercici de les competències d'aquest article i l'assessorament a les corporacions locals i altres entitats públiques o privades i als particulars que ho sol·licitin.

16. L'execució de les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals en les matèries de la seva competència.

17. La cooperació transfronterera per a garantir la correcta aplicació de l'estratègia de gestió integrada de la costa catalana en el marc del Protocol relatiu a la gestió integrada de les zones costaneres de la Mediterrània i de la legislació internacional.

18. El control de la qualitat de les aigües de bany.

19. L'aprovació de les normes i les instruccions en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes i la supervisió de llur compliment.

20. Qualsevol altra competència atribuïda per l'ordenament jurídic vigent.

Correspon als ajuntaments, en els termes que estableix aquesta llei:

1. La participació en la tramitació del Pla de protecció i ordenació del litoral.

2. L'elaboració i la tramitació fins a l'aprovació provisional dels plans d'ús del litoral i de les platges d'acord amb el procediment que regula aquesta llei.

3. L'explotació dels serveis de temporada de les platges autoritzats mitjançant el pla d'ús del litoral i de les platges corresponent, per qualsevol de les formes de gestió directa o indirecta establertes per la legislació de règim local.

4. L'atorgament de les autoritzacions per a activitats previstes pels plans d'ús del litoral i de les platges.

5. La intervenció administrativa mitjançant el règim de declaració responsable de les noves actuacions que es plantegin sobre les obres, les instal·lacions i les activitats implantades legalment a la zona de servitud de protecció o de trànsit del domini públic maritimoterrestre, quan no comporten l'increment de la superfície ocupada o de la volumetria existent, ni el canvi de l'ús autoritzat.

6. L'emissió de l'informe sobre les sol·licituds d'autoritzacions de competència de l'Administració de la Generalitat i de concessions per a l'ocupació i l'aprofitament del domini públic maritimoterrestre.

7. La recaptació dels ingressos derivats de l'explotació de serveis de temporada de les platges i de les taxes per a l'atorgament d'autoritzacions establertes pels plans d'ús del litoral i de les platges.

8. La vigilància del compliment de les condicions d'acord amb les quals hagin adjudicat l'explotació dels serveis de temporada de les platges o hagin atorgat les autoritzacions derivades dels plans d'ús del litoral i de les platges i de l'observança dels requisits exigits per la legislació en matèria de costes per a les actuacions subjectes a declaració responsable davant l'ajuntament, així com l'adopció, en cas d'incompliment, de mesures per a la protecció de la legalitat relatives a la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, la imposició i la recaptació de sancions i la determinació dels danys i els perjudicis causats.

9. El manteniment de les platges i dels llocs públics de bany en les condicions de neteja, higiene i salubritat adequades, i també la vigilància de l'observança de les normes i les instruccions que dictin l'Administració de la Generalitat i la resta d'administracions competents en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes.

10. Qualsevol altra competència que els atribueixi l'ordenament jurídic vigent.

1. En el supòsit que la potestat sancionadora amb relació a les infraccions tipificades per la legislació en matèria de costes sigui exercida pels municipis d'acord amb les seves competències, els òrgans competents per a resoldre sobre els procediments sancionadors són els següents:

   1. L'alcalde, en el cas d'infraccions lleus.

   2. El ple de l'ajuntament, en el cas d'infraccions greus.

2. En el supòsit que la potestat sancionadora amb relació a les infraccions tipificades per la legislació en matèria de costes sigui exercida pels òrgans del departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria d'ordenació del litoral, tenen competència per a resoldre sobre el procediment sancionador:

   1. La persona titular de la direcció general competent en matèria d'ordenació del litoral en el cas que la multa proposada sigui inferior a 600.000 euros.

   2. El conseller del departament competent en matèria d'ordenació del litoral, en el cas que la multa proposada sigui igual o superior a 600.000 euros.

3. Els òrgans competents per a resoldre sobre els procediments sancionadors també ho són per a ordenar en el mateix procediment les mesures de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat. Si les mesures de restauració s'adopten en altres procediments que els procediments sancionadors, els òrgans competents per a ordenar-les són l'alcalde, quan la competència sancionadora sigui dels municipis, i la persona titular de la direcció general competent en matèria d'ordenació del litoral, si l'Administració de la Generalitat exerceix aquesta potestat.

1. Es crea la Comissió d'Ordenació del Litoral, dependent del departament competent en matèria d'ordenació del litoral, amb funcions de caràcter resolutiu, consultiu, informatiu i, a petició dels ajuntaments, amb funcions interpretatives.

2. La composició de la Comissió d'Ordenació del Litoral, que s'ha d'establir per reglament, ha de garantir que hi siguin representats els departaments i els ens locals amb competències en matèria d'ordenació del litoral i que hi tinguin participació persones amb reconegut prestigi professional i expertesa en matèria ambiental, de lluita contra el canvi climàtic, de costes i d'urbanisme.

3. Corresponen a la Comissió d'Ordenació del Litoral les competències d'aprovar definitivament el plans d'ús del litoral i de les platges, atorgar les concessions d'ocupació del domini públic maritimoterrestre, establir-ne les modificacions substancials i les pròrrogues, i les altres que li puguin ésser atribuïdes per reglament.

4. El conseller del departament competent en matèria d'ordenació del litoral pot sotmetre a consulta de la Comissió d'Ordenació del Litoral els assumptes en aquesta matèria que consideri convenient.

Títol VIII. La inspecció del litoral

1. La inspecció del litoral, que inclou les funcions de tutela i policia en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, és exercida pel departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria d'ordenació del litoral i pels òrgans de l'Administració local, en el marc de les competències respectives i d'acord amb la legislació vigent.

2. Els informes en matèria d'inspecció del litoral que facin els òrgans de l'Administració de la Generalitat que afectin les competències municipals s'han de posar en coneixement dels ajuntaments dels municipis on s'hagin produït els fets.

3. El personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l'apartat 1 al qual s'encomani expressament l'exercici de la inspecció del litoral té la condició d'autoritat. En l'exercici d'aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d'obres i d'instal·lacions, i els fets que constati tenen valor probatori, d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.

1. El personal al servei de les administracions públiques al qual s'encomani l'exercici de la inspecció del litoral està facultat per a entrar i romandre a les finques, construccions i altres llocs subjectes a la seva actuació inspectora el temps necessari per a portar a terme aquesta actuació.

2. En l'exercici de les funcions d'inspecció es pot sol·licitar la col·laboració de les forces i els cossos de seguretat i la cooperació de funcionaris i autoritats d'altres administracions públiques.

3. Corresponen al personal que tingui encomanat l'exercici de la inspecció del litoral les funcions següents:

   1. La investigació i la comprovació del compliment de la normativa, i la pràctica de les proves i els mesuraments necessaris per a aquesta finalitat.

   2. La documentació de les seves actuacions mitjançant les actes d'inspecció, els informes, les diligències i les comunicacions corresponents.

   3. La proposta d'adopció, si escau, de mesures provisionals i d'incoació d'un procediment de protecció de la legalitat.

   Disposicions addicionals

   Primera. Elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral

   El Govern ha d'elaborar el Pla de protecció i ordenació del litoral en el termini de dos anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   Segona. Règim especial del municipi de Barcelona

1. L'Ajuntament de Barcelona participa en l'elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral d'acord amb el que determinen la Llei 22/1988, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, i la Llei 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

2. El Pla de gestió integrada del litoral de Barcelona es desenvolupa d'acord amb el que estableix l'article 6.3 de la Llei 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

3. En les qüestions relatives als plans d'ús del litoral i de les platges a què fan referència les lletres e i g de l'apartat 1 de l'article 7 i l'article 13, cal atenir-se a les disposicions de la Carta Municipal de Barcelona, i en els aspectes de competència pròpia són vinculants les prescripcions establertes per l'Ajuntament de Barcelona.

   Tercera. Règim especial de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

   L'Àrea Metropolitana de Barcelona participa en l'elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral d'acord amb el que determina la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

   Quarta. Cooperació i col·laboració interadministrativa

1. El Consell Rector del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i el Consell Català de Cogestió Marítima han d'establir els mecanismes de cooperació i col·laboració necessaris per a assegurar l'aplicació dels instruments d'ordenació en l'espai marítim.

2. El departament competent en matèria de coordinació de l'ordenació de l'espai marítim ha d'emetre informe amb relació a l'àmbit marí del Pla de protecció i ordenació del litoral.

   Cinquena. Igualtat efectiva de dones i homes en els òrgans

   Els òrgans derivats de l'aplicació d'aquesta llei no es poden constituir sense complir la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, pel que fa a la paritat que exigeix.

   Sisena. Finestreta única empresarial

   Les sol·licituds d'autoritzacions o concessions i les declaracions responsables a què fa referència aquesta llei, quan siguin dutes a terme per empreses, s'han de presentar a la finestreta única empresarial per mitjà dels canals de comunicació que s'estableixin en cada moment.

   Setena. Concessions i altres instruments específics d'ordenació de l'espai marítim

1. Les autoritzacions, les concessions i els altres instruments d'ordenació de l'espai marítim regulats per la normativa en matèria de pesca i acció marítimes es regeixen per la normativa específica.

2. Els plans a què fa referència el títol II d'aquesta llei s'apliquen sens perjudici dels instruments d'ordenació de l'espai marítim regulats per la normativa en matèria de pesca i acció marítimes.

   Vuitena. Nàutica esportiva i popular

   El Pla de protecció i ordenació del litoral i els plans d'ús del litoral i de les platges han de vetllar pel foment de la nàutica esportiva i popular en l'ordenació del litoral català, procurar el manteniment de les instal·lacions nauticoesportives existents i facilitar la pràctica de la nàutica popular, entesa com la que es duu a terme amb embarcacions que no superen els vuit metres d'eslora.

   Novena. Conservatori del Litoral de Catalunya

1. El Govern, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de crear el Conservatori del Litoral de Catalunya, amb els objectius de salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl.

2. El Conservatori del Litoral de Catalunya s'ha de finançar amb les aportacions del Govern, per mitjà dels pressupostos de la Generalitat, i amb les aportacions de les altres administracions, d'entitats i d'empreses.

3. El procés de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya ha d'ésser participatiu i ha de comptar amb experts en matèria ambiental i territorial, entitats de conservació del medi natural i representants dels ens locals.

   Desena. Mesures excepcionals en situacions de força major

1. Les autoritzacions i les concessions que estableix aquesta llei poden ésser modificades per l'Administració atorgant en situacions de força major sense que la part perjudicada tingui dret a indemnització.

2. Als efectes d'aquesta disposició, són situacions de força major la regressió no prevista de la costa que no sigui originada per les obres objecte de concessió, els moviments sísmics o els sismes submarins, els temporals imprevisibles, els incendis no provocats, les emergències sanitàries i qualsevol altra causa excepcional similar.

3. En situacions de força major d'acord amb aquesta disposició, les administracions competents en matèria de protecció civil poden dictar les disposicions necessàries per a protegir les persones, els béns i el medi ambient.

   Disposicions transitòries

   Primera. Zona d'influència del domini públic maritimoterrestre i classificació de les platges

   Mentre no entri en vigor el Pla de protecció i ordenació del litoral:

   1. La zona d'influència del domini públic maritimoterrestre a què fa referència l'article 2. b s'amplia sobre els àmbits exteriors inclosos en les unitats territorials de regulació de sòl costaner especial definides pel Pla director urbanístic del sistema costaner de Catalunya que sobrepassen la franja definida en el dit article.

   2. La classificació de les platges i el règim d'ocupació corresponent són els que determini el departament competent en matèria d'ordenació del litoral.

   Segona. Usos i serveis de temporada de les platges

1. Mentre no entri en vigor el Pla de protecció i ordenació del litoral, els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges s'aproven d'acord amb la normativa anterior.

2. A partir de l'entrada en vigor del Pla de protecció i ordenació del litoral, els ajuntaments han de tramitar els plans d'ús del litoral i de les platges. Mentre no s'aprovin aquests nous instruments, els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges vigents es continuen aplicant i regint per la normativa anterior durant el seu termini de vigència.

3. Mentre siguin aplicables els plans de distribució d'usos i serveis de temporada de les platges, les autoritzacions per a l'ocupació del domini públic maritimoterrestre i l'explotació dels serveis de temporada compresos dins l'àmbit territorial dels dits plans es regeixen per la normativa anterior.

   Tercera. Procediments iniciats abans de l'entrada en vigor de la Llei

   Els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen per la normativa anterior, sens perjudici del dret de la persona interessada a desistir del procediment iniciat i acollir-se a les disposicions d'aquesta llei.

   Quarta. Aplicació del cànon per explotació de l'activitat

   El cànon per explotació de l'activitat a què fa referència l'article 25 s'aplica també a:

   1. Les concessions en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta llei, en el procediment d'atorgament de les quals l'Administració de la Generalitat encara no hagi fet l'oferta de condicions al peticionari.

   2. Les pròrrogues, les modificacions substancials i els canvis de titularitat de les concessions vigents que s'atorguin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   Cinquena. Òrgans competents

1. Mentre no es constitueixi la Comissió d'Ordenació del Litoral les funcions que li atribueix l'article 32 són exercides pels òrgans competents d'acord amb la normativa anterior.

2. Mentre no es determinin per reglament els òrgans competents de l'Administració de la Generalitat per a l'exercici de les competències atribuïdes per aquesta llei, l'òrgan competent en matèria d'ordenació del litoral és el director general competent en matèria d'ordenació del litoral.

   Disposició derogatòria

   Es deroguen:

   1. La disposició addicional sisena i la disposició final segona de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.

   2. El Decret 55/1992, del 10 de febrer, pel qual s'atribueixen competències al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.

   3. Qualsevol altra disposició que s'oposi a aquesta llei.

   Disposicions finals

   Primera. Desplegament reglamentari

   S'autoritza el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar els preceptes d'aquesta llei.

   Segona. Entrada en vigor

   Aquesta llei entra en vigor al cap d'un mes d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 30 de juliol de 2020

   Joaquim Torra i Pla

   President de la Generalitat de Catalunya

   Damià Calvet i Valera

   Conseller de Territori i Sostenibilitat