LLEI 3/1987, de 9 de març, d'equipaments comercials.

Aquesta Llei té per objecte establir les directrius per a adequar l'equipament comercial de les poblacions de Catalunya a les necessitats de consum i de compra.

2.1 Són inclosos dins l'àmbit d'aquesta Llei els establiments comercials de venda a l'engròs i al detall. Es consideren com a establiments comercials totes les instal·lacions on s'exerceix regularment l'activitat comercial, cobertes o sense cobrir, a l'exterior o a l'interior d'una edificació. 2.2 Els establiments comercials poden tenir caràcter individual o col·lectiu. Els de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt de punts de venda situats dins un mateix recinte, en els quals s'exerceixen les activitats respectives d'una manera empresarialment independent. Els mercats municipals, i també les llotges, els centres de contractació amb presència física de mercaderies i els mercats a l'engròs i al detall, es consideren com a establiments comercials de caràcter col·lectiu als efectes d'aquesta Llei.

El planejament urbanístic ha de tenir en compte:

1. La interrelació entre l'hàbitat i l'equipament comercial, i també els diferents nivells de necessitat de compra dels consumidors.

2. Que la localització dels establiments comercials destinats a satisfer les necessitats primàries dels consumidors, resultant de les condicions d'edificació i d'ús regulades pel Pla, ha de respondre a criteris de proximitat, accessibilitat i comoditat per facilitar les compres quotidianes o freqüents.

3. Que les condicions d'ús de les edificacions han de permetre que la localització dels establiments comercials destinats a satisfer les necessitats secundàries dels consumidors respongui a un criteri de concentració per facilitar una oferta àmplia.

El planejament general ha de preveure les reserves de sòl necessàries per a l'equipament comercial públic, i pot preveure'n també per als casos de grans centres comercials d'interès social, en funció de les necessitats de la població actual i potencial. Aquestes reserves han de fer part de les determinacions de caràcter general del planejament, com a elements enquadrats en l'estructura general i orgànica del territori.

Les reserves a què fa referència l'article 4 ho són sens perjudici de les reserves que per a sostre d'ús comercial han d'ésser previstes pels Plans Parcials per a desenvolupar sectors de sòl urbanitzable, quan el planejament general ho determina.

En la tramitació del planejament general i de les revisions d'aquest, els Ajuntaments han de donar audiència a la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials corresponent, d'acord amb l'article 2 de la Llei 3/1984, del 9 de gener, de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya, a fi que emeti un informe sobre les reserves de sòl per a equipaments comercials públics i grans centres comercials i sobre les determinacions del planejament general pel que fa a la reserva de sostre per a usos comercials en els sectors a desenvolupar mitjançant Plans Parcials.

L'Administració actuant i els particulars poden elaborar Plans Especials per a realitzar els equipaments comercials públics i els grans centres comercials previstos en les reserves de sòl del planejament general. En la tramitació dels esmentats Plans Especials, és preceptiu l'informe de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials corresponent.

Els Ajuntaments, en exercici de les competències que els corresponen en matèria d'intervenció en l'ús del sòl i de l'edificació, han d'actuar d'acord amb la legislació urbanística, amb aquesta Llei i amb la resta de la normativa vigent.

9.1 Per a obrir un establiment comercial és indispensable d'obtenir una llicència prèvia de l'Ajuntament corresponent. L'atorgament d'aquesta llicència ha de tenir en compte, d'una banda, els requisits fixats per a determinats tipus genèrics d'establiments comercials i, d'altra banda, les normes vigents de caràcter urbanístic, sanitari i de seguretat i la resta de condicions exigides reglamentàriament per a aquests establiments. 9.2 Els requisits dels diferents tipus genèrics d'establiments comercials a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser reglamentats per l'Administració de la Generalitat; en aquesta reglamentació s'han d'especificar llurs característiques tècniques i, si s'escau, les condicions de professionalitat dels responsables, en funció del grau d'especialització dels establiments.

10.1 És indispensable, sens perjudici del que estableix l'article 12, que l'interessat presenti l'informe favorable de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials corresponent, juntament amb la documentació determinada per reglament, en sol·licitar la llicència d'obertura:

1. Si es tracta d'establiments d'una superfície edificada total superior als 2.000 m2 o d'una superfície neta de venda superior als 1.500 m2, en poblacions de menys de 25.000 habitants.

2. Si es tracta d'establiments d'una superfície edificada total superior als 3.000 m2 o d'una superfície neta de venda superior als 2.500 m2, en poblacions de més de 25.000 habitants.

3. Si es tracta de llotges, de centres de contractació amb presència física de mercaderies i de mercats a l'engròs.

4. Si es projecta un canvi d'activitat o si es projecta una ampliació d'establiments la superfície dels quals superi, abans o després de l'ampliació, els nivells fixats per les lletres a) i b). 10.2 No es pot concedir el permís d'obres, en els casos a què fa referència l'apartat 1, sense atorgar, si escau, la llicència d'obertura corresponent.

11.1 Les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials han d'emetre l'informe preceptiu a què fa referència l'article 10 en forma motivada, tenint en compte:

1. La localització de l'establiment projectat, en relació amb les característiques de l'equipament comercial.

2. La previsió d'ocupació de sòl en un Pla Especial de l'Ajuntament.

3. L'accessibilitat de l'establiment projectat en relació amb els diferents mitjans de transport, especialment els col·lectius.

4. Les càrregues específiques per a la col·lectivitat, determinades per reglament.

5. Els efectes sobre el nivell d'ocupació en la zona d'influència comercial.

6. L'aportació a la millora de les estructures comercials de la zona.

7. Els criteris del Programa d'Orientació per a l'Equipament Comercial, si n'hi ha. 11.2 Els Ajuntaments han de trametre al Departament de Comerç, Consum i Turisme les certificacions dels acords d'atorgament de les autoritzacions o les denegacions a què es refereix l'article 10.

Les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials han d'emetre i notificar l'informe a què fan referència els articles 10 i 11 dins el termini màxim de dos mesos. Si passa aquest termini i la Comissió no ha notificat a l'interessat i comunicat a l'Ajuntament respectiu el dit informe, s'entén que aquest és favorable a la sol·licitud, per silenci administratiu positiu; en aquest cas, es podrà iniciar el procediment municipal de concessió de la llicència d'obertura.

El sol·licitant, un cop obtingut l'informe, pot impugnar-lo en alçada davant el Conseller de Comerç, Consum i Turisme, la resolució del qual posa fi a la via administrativa.

14.1 En el marc d'aquesta Llei, correspon als Ajuntaments d'adaptar progressivament els equipaments comercials de les poblacions respectives a les necessitats de consum i de compra dels consumidors. Amb aquesta finalitat, i en funció de les necessitats esmentades, els Ajuntaments poden formular un Programa d'Orientació per a l'equipament comercial de la població d'acord amb els criteris que estableixen aquesta Llei i les normes que la despleguen. Així mateix, cada Ajuntament ha d'adoptar les mesures de foment oportunes perquè l'equipament comercial ja existent a la població s'adapti al model que es desprengui del Programa respectiu, en cas que l'hagi formulat. 14.2 A fi de facilitar l'adaptació progressiva de l'equipament comercial ja existent al Programa d'Orientació per a l'equipament comercial corresponent, es poden arbitrar estímuls d'ordre fiscal i creditici i d'altres que derivin de la legislació vigent.

Correspon als Ajuntaments de formular els Programes d'Orientació per a l'equipament comercial, els quals han d'ésser sotmesos a l'aprovació del Departament de Comerç, Consum i Turisme per mitjà de les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials.

16.1 Els Programes d'Orientació per a l'equipament comercial a què es refereix l'article 14 s'han de basar en:

1. La informació sobre el comerç existent, tant des d'un punt de vista general com sectorial, la qual s'ha de referir, entre d'altres circumstàncies, a la localització dels establiments, les característiques comercials i urbanístiques de la implantació i els centres d'atracció comercial.

2. Els hàbits de consum i les necessitats de compra actuals de la població i llur evolució previsible.

3. L'anàlisi comparativa entre l'oferta global i la demanda i llur evolució previsible.

4. Els condicionaments urbanístics i territorials. 16.2 Pel que fa al contingut, els Programes d'Orientació per a l'equipament comercial han de comprendre:

1. Les condicions per a superar els desequilibris existents i previsibles dels equipaments.

2. Els criteris que cal aplicar en les noves implantacions, tenint en compte el possible impacte supramunicipal.

3. La potenciació de les estructures i pràctiques comercials competitives i transparents.

Als efectes d'allò que disposa l'article 9.2, s'entén que els diferents tipus genèrics d'establiments comercials de venda al públic es caracteritzen per:

1. L'assortiment.

2. La tècnica de venda.

3. La superfície.

4. El nivell de servei.

5. La localització.

6. La promoció pública o privada.

Es poden determinar per reglament les condicions per a l'emplaçament de determinats tipus d'establiment a l'engròs, dels espais dedicats al moviment de mercaderies i dels serveis i les instal·lacions complementàries.

Els diversos tipus genèrics d'establiments comercials a què fa referència aquesta Llei s'han de definir per reglament d'acord amb les característiques establertes, tal com disposa l'article 9.2. També se n'han de determinar per reglament els requisits tècnics, inclosa la utilització de la denominació específica que ha de fer cada tipus genèric d'establiment, a fi de no produir confusions al consumidor i assegurar, en general, l'adaptació dels equipaments comercials a les necessitats de distribució del sector productiu i als hàbits de consum i de compra de la població.

En els àmbits territorials corresponents a les demarcacions de Barcelona, de Girona, de Lleida i de Tarragona es creen les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials, dependents del Departament de Comerç, Consum i Turisme, integrades per representants de l'Administració, de les entitats del comerç, de les organitzacions de comerciants més representatives i de les associacions de consumidors.

21.1 Les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials es componen dels membres següents:

1. El President, que és el Director General de Comerç Interior i Consum.

2. Un Vice-president, que és el Coordinador Territorial corresponent del Departament de Comerç, Consum i Turisme.

3. Un vocal en representació del Departament de Governació.

4. Un vocal en representació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

5. Un vocal en representació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

6. Cinc vocals en representació dels Ajuntaments de la demarcació corresponent, tenint en compte els diversos nivells de població, proposats per les organitzacions que els representen.

7. Cinc vocals en representació del sector comercial de la demarcació corresponent, proposats per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i per les organitzacions de comerciants més representatives.

8. Dos vocals en representació dels consumidors de la demarcació corresponent, proposats per les organitzacions de consumidors.

9. Dos vocals designats lliurement pel Conseller de Comerç, Consum i Turisme d'entre les persones de reconegut prestigi per llurs coneixements en la matèria. 21.2 Cada Comissió compta amb un Secretari, amb veu i sense vot, que és designat pel President. 21.3 S'han de convocar a les reunions de la Comissió els representants dels Ajuntaments afectats per punts inclosos en l'ordre del dia de la reunió i els representants dels Ajuntaments limítrofs amb aquest, els quals només hi poden ésser presents durant la discussió del punt que els afecta, amb veu però sense vot.

22.1 Els membres de les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials, a excepció dels representants nats i dels de lliure designació, són nomenats pel Conseller de Comerç, Consum i Turisme a proposta dels òrgans, les entitats i les agrupacions a què es refereix l'article 21. 22.2 Els membres de les Comissions no poden delegar en cap cas llur representació, llevat del president, que pot delegar en el vice-president. 22.3 El procediment i el règim de funcionament de les Comissions s'han de determinar per reglament.

El quòrum necessari per a tenir les sessions, en qualsevol reunió de les Comissions, és en primera convocatòria de majoria absoluta i, en segona convocatòria, d'una tercerca part dels membres components de la Comissió. Els acords es prenen per majoria, entre els membres presents. El vot del president és diriment en els casos d'empat.

Les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials, a més de les funcions que els assigna l'article 10, han d'informar preceptivament:

1. En la tramitació del planejament general i de les revisions d'aquest, en relació amb les reserves de sòl per a equipaments comercials públics i per a grans centres comercials, i en la tramitació de la modificació del planejament general per a facilitar reserves de sòl per a aquestes finalitats.

2. En la tramitació de Plans Especials per a realitzar els equipaments i centres que esmenta la lletra a).

Disposicions addicionals

-1 Un representant del Departament de Comerç, Consum i Turisme, designat pel Conseller, s'ha d'integrar en la Comissió Coordinadora de Política Territorial per a fer-hi presents els criteris del Departament en totes les qüestions relacionades amb aplicació d'aquesta Llei que no siguin competència específica de les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials.

-2 Un cop aprovades les lleis reguladores de l'organització territorial i el govern local de Catalunya el Consell Executiu podrà adaptar-hi els àmbit territorials i la composició de les Comissions Territorial d'Equipaments Comercials.

Disposicions transitòries -1.1 Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen a les figures del planejament general aprovades inicialment després d'haver entrat la Llei en vigor. -1.2 Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen també a les revisions del planejament general vigent aprovades després d'haver entrat la Llei en vigor.

-2.1 Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen a les llicències d'obertura sol·licitades després d'haver entrat la Llei en vigor. -2.2 Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen també a les sol·licituds en tramitació en el moment d'entrar la Llei en vigor. Pel que fa a aquestes, els Ajuntaments han de sol·licitar l'informe preceptiu a la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials corresponent en els casos establerts per l'article 10.1. La Comissió, en el termini màxim d'un mes, ha d'emetre l'informe motivat esmentat, de conformitat amb allò que estableix l'article 11; si passa aquest termini i la Comissió no ha emès i notificat l'informe, s'entén que aquest és favorable. L'informe, si és negatiu, és vinculant per a l'Ajuntament.

Disposicions finals

-1 S'autoritza el Consell Executiu per dictar les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

-2 En un temps màxim de tres mesos el Consell Executiu ha de desplegar els preceptes relatius a les Comissions Territorials d'Equipaments Comercials.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 9 de març de 1987

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Molins i Amat Conseller de Comerç, Consum i Turisme