LLEI 39/1978, de 17 de juliol, d'eleccions locals.

- Les eleccions dels membres de les

Corporacions Locals es regiran per allò que disposa la llei present i s'hi aplicarà amb caràcter supletori allò que estableix el Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set, de divuit de març, sobre Normes Electorals.

- U. L'organització electoral correspondrà a

les Juntes Electorals Centrals, Provincials i de Zona; la integració, competència i funcionament d'aquestes s'ajustarà a allò que s'estableix en la present Llei i en els articles cinquè al divuit del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set. Als efectes dels articles setè, apartat tres, i vuitè, apartat tres, del Reial Decret-llei abans esmentat, per tenir dret a participar a la proposta per a la designació de vocals de la Junta Electoral Central els Partits, Federacions i Coalicions hauran de presentar candidatures almenys en un vint per cent de districtes de vint-i-cinc províncies del territori nacional. Per a la Junta Electoral Provincial s'hauran de presentar candidatures en el vint per cent dels Municipis de la província. Dos. Les Juntes Electorals es constituiran en el termini de vuit dies, comptats a partir de la publicació de la convocatòria de les eleccions a què es refereix l'article següent, sense perjudici d'allò que preveu l'apartat anterior sobre vocals proposats pels Partits, Federacions i Coalicions, i tindran caràcter permanent per a l'exercici de les funcions que s'hi assenyalen.

- El Reial Decret de convocatòria

d'eleccions s'acordarà en el Consell de Ministres, a proposta del Ministre de l'Interior. Entre la data de la publicació de la convocatòria i la de la votació per escollir els Regidors i Consellers Insulars haurà de transcórrer un termini de seixanta-cinc dies.

- U. Caldrà procedir a la convocatòria de

les corresponents eleccions parcials quan, com a resultat dels procediments legals d'impugnació a què hagi donat lloc la celebració de les eleccions, es declari, mitjançant sentència ferma, la nul·litat de les verificades en un districte o quan, d'acord amb les regles establertes a l'article onze d'aquesta Llei, no s'haguessin pogut atribuir les vacants convocades. Dos. L'anul·lació d'eleccions de Regidors només produirà la de les subsegüents de Diputats provincials, Consellers o Presidents si a judici de la Junta Electoral Provincial els llocs afectats per l'anul·lació són en prou nombre per alterar-ne el resultat final.

TÍTOL SEGON De les Eleccions municipals

- U. El nombre de Regidors que s'haurà

d'elegir per a cada Ajuntament es determinarà conforme a l'escala següent, segons el nombre de residents a cada Municipi:

Fins a 250 .................... 5 De 251 a 1.000 ................ 7 De 1.001 a 2.000 .............. 9 De 2.001 a 5.000 .............. 11 De 5.001 a 10.000 ............. 13 De 10.001 a 20.000 ............ 17 De 20.001 a 50.000 ............ 21 De 50.001 a 100.000 ........... 25

De 100.001 endavant, un Regidor més per cada 100.000 residents o fracció; se n'hi afegirà un de més quan el resultat sigui un nombre parell. Dos. Allò que disposa l'apartat anterior no s'aplicarà als Municipis de menys de vint-i-cinc residents, els quals, a més d'aquelles que ho mantinguin per tradició, funcionaran en règim de Consell obert i els electors elegiran directament el Batlle.

- U. Seran electors tots els ciutadans

espanyols majors de divuit anys d'edat i inclosos en el Cens del Municipi corresponent que es trobin en ús dels seus drets civils i polítics. Dos. Seran elegibles aquells qui a més de ser majors d'edat i de reunir la condició d'electors, no es trobin afectats per alguna de les causes d'inelegibilitat a què es refereix l'article següent. Tres. Tot i el que es disposa en els apartats anteriors, els qui aspirin a ser proclamats candidats i no figurin inclosos a les llistes del Cens electoral podran ser-ho sempre que amb la sol·licitud acreditin de manera fefaent que reuneixen totes i cadascuna de les altres condicions o requisits exigits per a això per aquestes normes.

- U. No seran elegibles i per tant no podran

ésser proclamats candidats:

1. Els Presidents de les Corts, del Tribunal Suprem, del Consell d'Estat, del Tribunal de Comptes del Regne i del Consell d'Economia Nacional.

2. Els Oficials Generals, Caps, Oficials, Sub-oficials i Classes de Tropa dels Tres Exèrcits, Policia Armada i Cos de la Guàrdia Civil, d'acord amb allò que preveu el Reial Decret-llei deu/mil nou-cents setanta-set, de vuit de febrer.

3. Els membres de la carrera Judicial i Fiscal que es trobin en la situació d'actius, inclosos els de la Justícia Municipal.

4. Els Presidents, Vocals i Secretaris de les Juntes Electorals.

5. Els Governadors Civils Generals, Governadors Civils, Sub-governadors Civils i Secretaris Generals dels Governs Civils.

6. Els Delegats i Sub-delegats del Govern a les illes i a les ciutats de Ceuta i Melilla.

7. Els Delegats i Caps regionals, provincials o d'àmbit territorial inferior dels Ministeris Civils i dels seus Organismes Autònoms, a qualsevol Ajuntament de la seva demarcació.

8. Els Caps Superiors i Comissaris Provincials i Locals de Policia.

9. Aquells qui per raó de delicte dolós i mitjançant sentència ferma haguessin estat condemnats a la pena de privació de llibertat, interdicció civil, inhabilitació o suspensió per a càrrecs públics, exercici del dret de sufragi o exercici de professió o ofici, mentre no hagin estat rehabilitats.

10. Els qui estiguin subjectes a tutela i aquells qui, per la causa establerta en el paràgraf primer de l'article cent seixanta-nou del Codi Civil, hagin perdut la pàtria potestat.

11. Els deutors directes i subsidiaris a fons públics del Municipi, del Capítol o Consell Insular, de la província o de l'Estat contra els quals s'hagués expedit manament de constricció per resolució ferma. Dos. El supòsit d'inelegibilitat previst en el paràgraf k) de l'apartat anterior serà només aplicable quan es doni relacionat amb aquelles Corporacions Locals a les quals els candidats es presentin.

- Procedirà la qualificació d'inelegibilitat

d'aquells qui siguin titulars dels càrrecs esmentats a l'article anterior o que es trobin en les situacions que s'hi preveuen, a menys que hagin presentat la dimissió o sol·licitat el cessament o la corresponent excedència dintre els vuit dies següents a la data de publicació del Decret de convocatòria de les eleccions.

- U. Les causes d'inelegibilitat compreses a

l'apartat u de l'article setè, quan es produïssin després de l'elecció, constituiran causa d'incompatibilitat per exercir el càrrec de Regidor. Seran igualment incompatibles per exercir-lo;

1. Els Advocats i Procuradors que dirigeixin o representin parts en procediments judicials o administratius contra la Corporació.

2. Els delegats de Serveis, funcionaris o treballadors actius del respectiu Ajuntament i de les entitats i establiments que en depenguin.

3. Aquells qui tinguin atribucions de representació legal o de govern a les Caixes d'Estalvis Provincials i Locals en els seus respectius àmbits d'actuació.

4. Els contractistes o sub-contractistes de contractes, dels quals el finançament total o parcial corri a càrrec de la Corporació Municipal o d'establiments que en depenguin. Dos. Quan es produeixi una situació d'incompatibilitat, els afectats hauran d'optar entre la renúncia al lloc de Regidor o l'abandonament de la situació que, d'acord amb allò que estableix l'apartat anterior, doni origen a l'esmentada incompatibilitat. Tres. Quan la causa d'incompatibilitat sigui la que conté el punt b) de l'apartat u, el funcionari o treballador que optés pel càrrec de Regidor passarà a la situació d'excedència especial.

   Article deu.

   - Per a l'elecció de Regidors cada terme

   Municipal constitueix un districte electoral, en el qual s'elegirà un nombre de Regidors que resulti d'allò que estableix l'article cinquè d'aquesta Llei.

   Article onze.

   - U. Les llistes que a cada districte

   concorrin a l'elecció hauran de contenir com a mínim tants noms de candidats com Regidors a elegir. Dos. Cada elector donarà el seu vot a una sola llista, sense introduir-hi cap modificació ni alterar-hi l'ordre de col·locació dels candidats. Tres. L'atribució de llocs a les diverses llistes s'ajustarà a les regles següents:

1. S'efectuarà el recompte dels vots obtinguts al districte per cada llista i s'ordenaran en una columna les quantitats respectives de major a menor.

2. No seran tingudes en compte aquelles llistes que no haguessin obtingut, almenys, el cinc per cent dels vots vàlids emesos pel districte.

3. Es dividirà el total dels vots obtinguts per cada llista per u, dos, tres, etc., fins a un nombre igual al de llocs de Regidors corresponents a aquest Municipi i es formarà el quadre que apareix a l'exemple pràctic que s'inclou com a annex. Les vacants s'atribuiran a les llistes a les quals corresponguin en el quadre els quocients més grans; aquesta atribució es farà per ordre decreixent d'aquests. Quatre. Quan en la relació de quocients en coincideixin dos de corresponents a llistes diferents, la vacant s'atribuirà a la llista que hagi obtingut un nombre més gran de vots en total. Si hi hagués dues llistes amb igual nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de manera alternativa. Cinc. Determinat el nombre de vacants que correspongui a cada llista, seran adjudicades als candidats que hi figurin inclosos seguint l'ordre de col·locació en què hi apareguin. Sis. En cas de defunció, incapacitat o renúncia d'un candidat proclamat electe, la vacant serà atribuïda al candidat de la mateixa llista a qui correspongui, d'acord amb allò que s'estableix a l'apartat anterior. El mateix criteri serà aplicable, d'acord amb la disposició final quarta d'aquesta Llei, per cobrir les vacants dels Regidors que es produeixin a l'Ajuntament dins dels tres anys següents a la data de celebració de les eleccions. Set. Tractant-se de llistes que representin Partits Polítics, Federacions o Coalicions de Partits, si algun dels candidats electes, deixés de pertanyer al Partit que el va presentar cessarà en el seu càrrec i la vacant serà atribuïda de la manera establerta al número anterior. El qui hi accedís així ocuparà el lloc pel temps que restés de mandat.

   Article dotze.

   - U. Els electors de cada Municipi es

   distribuiran per Seccions; es podran establir dins de cada Secció diferents Meses, a les quals els electors es distribuiran per ordre alfabètic. Cada Secció comprendrà un màxim de dos mil i un mínim de cinc-cents electors o el nombre total d'electors censats sempre que aquest sigui inferior a cinc-cents. Dos. La fixació del nombre i límit de les Seccions que calgui establir a cada terme municipal, així com, quan s'escaigui, el nombre de Meses, es realitzarà per les Juntes Electorals de Zona, a proposta de les Delegacions Provincials de l'Institut Nacional d'Estadística, dins els deu dies següents a la constitució de les esmentades Juntes. Tres. Les Juntes Electorals de Zona determinaran també els locals on s'hauran d'establir les diferents Seccions, d'acord amb allò que s'estableix a l'article vint-i-tres del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set.

   Article tretze.

   - U. La formació de les Meses electorals

   per a l'elecció de Regidors es farà d'acord amb les següents regles: Primera.

   - A cada Secció electoral hi haurà una Mesa encarregada de presidir la votació, conservar l'ordre, realitzar l'escrutini i vetllar per la puresa del sufragi. La Mesa electoral estarà formada per un President i dos Adjunts. Per cada candidatura podrà haver-hi fins a dos interventors de la Mesa, que es substituiran lliurement entre si. Segona.

   - Per procedir a la designació dels qui hagin de formar les Meses electorals de cada Secció, les Juntes Electorals de Zona faran dos grups entre els electors de la Secció respectiva:

1. Electors de la Secció que per la seva titulació, professió o formació estiguin qualificats per ésser nomenats Presidents de Mesa electoral o suplents.

2. Electors de la Secció que sàpiguen de llegir i d'escriure. Per a la formació del primer grup, en el termini de deu dies, a partir de la convocatòria de les eleccions, els Ajuntaments faran llistes, preses del padró municipal, de les persones que reuneixin les condicions exposades i les trametran inmediatament a la Junta Electoral de Zona. Tercera.

   - Les persones de més de seixanta-cinc anys no podran formar part de les Meses electorals. Quarta.

   - La Junta Electoral de Zona exclourà de les llistes dels mencionats grups d'electors que hagin estat proclamats candidats. Cinquena.

   - La Junta Electoral de Zona es reunirà en sessió pública dins els cinc dies següents a la proclamació de candidats, en una reunió que serà anunciada prèviament al "Boletín Oficial" de la província i a tots els diaris de la província. Sisena.

   - Per cada Secció, la Junta designarà, per insaculació entre els electors que formin la llista del primer grup, el President de cada Mesa electoral i els seus dos suplents. Els dos adjunts i els seus suplents respectius seran designats per un procediment semblant entre els electors de totes dues llistes, exclosos els de la primera ja designats. Setena.

   - Quan a la llista del primer grup el nombre d'electors no sigui superior al doble de les Meses, es formarà a la Secció una llista general amb els electors que sàpiguen de llegir i d'escriure, de la qual es designaran per insaculació els càrrecs de la Mesa o Meses. Si aquell nombre fos superior al doble o inferior al sèxtuple s'insacularà de la llista del primer grup únicament el President o Presidents, i els altres seran designats pel mateix procediment entre els electors de les dues llistes, exclosos els ja designats. Dos. La condició de membre d'una Mesa electoral té caràcter obligatori. Un cop fetes les designacios, es comunicaran tot seguit als interessats perquè, en el termini de cinc dies, puguin al·legar excusa, justificada documentalment, que impedeixi l'acceptació del càrrec. La Junta de Zona resoldrà sense cap altre recurs dins el termini de cinc dies més. Tres. Si qualsevol dels designats estigués en impossibilitat de participar-hi per exercir el seu càrrec, caldrà que n'assabenti a la Junta de Zona amb setanta-dues hores d'anticipació, pel cap baix, a l'acte en què hauria hagut de participar, aportant les justificacions procedents. Si la causa que l'en impossibilita sobrevingués després, l'avís s'haurà de realitzar de manera immediata i, en tot cas, abans de l'hora de constitució de la Mesa. Quatre. Si no compareguessin els components de la Mesa necessaris per constituir-la, els qui hi fossin presents i, en darrer terme, l'Autoritat governativa, ho posaran en coneixement immediat de la corresponent Junta de Zona, la qual podrà, lliurement, designar les persones més idònies per garantir a la corresponent Secció el bon ordre de l'elecció i de l'escrutini, i fins i tot podrà ordenar de formar part de la Mesa a alguns dels electors presents al local. Cinc. Les Juntes de Zona comunicaran als corresponents Jutges Municipals, de districte i de pau, les dades d'identificació de les persones que, en qualitat de titulars i suplents, formin les Meses electorals. Sis. L'endemà del dia de les eleccions locals, els membres de les Meses electorals i els Interventors corresponents tindran dret a una reducció de cinc hores de duració de la jornada laboral, amb caràcter retribuït i no recuperable.

   Article catorze.

   - U. Les candidatures o les llistes de

   candidats per a l'elecció de Regidors es presentaran mitjançant sol·licitud de proclamació, davant la Junta Electoral de Zona, en el termini comprès entre els dies onzè i vintè, respectivament, següents a la publicació de la convocatòria. Dos. Podran proposar candidatures:

1. Els partits i Federacions inscrits en el Registre creat per la Llei reguladora del Dret d'associació política.

2. Les coalicions amb fins lectorals dels Partits i Federacios de què fa esment l'apartat anterior.

3. Els electors de cada Municipi inclosos en el Cens, en nombre no inferior al dos per cent del total de residents en Municipis de fins a cinc mil habitants, sempre que el nombre de proposats sigui el doble, almenys, que el de Regidors a elegir; a cent electors, en els de cinc mil un a deu mil; a dos-cents, en els de deu mil un a cinquanta mil; a cinc-cents, en els de cinquanta mil un a cent-cinquanta mil; a mil, en els de cinquanta mil un a tres-cents mil; a dos mil, en els de tres-cents mil un a un milió, i a cinc mil en els altres casos. Cada elector només podrà proposar una candidatura electoral en forma de llista de candidats. En la presentació o propaganda d'aquestes candidatures no es podran utilitzar símbols o identificacions pròpies de partits polítics de qualssevol altres Associacions o Entitats. Tres. Cap Partit, Federació, Coalició o Agrupació electoral no podrà presentar més d'una llista de candidats en el mateix Municipi. Cap grup federat o coalitzat no podrà presentar llista pròpia de candidats en el mateix Municipi on ho faci la Federació o Coalició a què pertanyi.

   Article quinze.

   - U. La constitució de les coalicions

   electorals es farà constar davant la Junta Electoral Provincial, mitjançant escrit signat pel seis promotors, en el termini dels deu dies següents a la publicació de la convocatòria. A l'esmentat escrit figuraran la identificació de la coalició a què es refereix l'apartat tres d'aquest article; les normes per les quals es regeixi, si s'escau, i la indicació de la persona o persones que n'hagin d'ostentar la representació. Dos. Dos dies abans de l'expiració del termini establert a l'article catorze, les Juntes Electorals de Zona i les Provincials exposaran públicament en els seus locals la relació de Partits o Federacions constituïdes a l'empar de les normes reguladores del dret d'associació política, deduïda de la certificació expedida per l'oficina del Registre corresponent. En la mateixa relació s'especificaran les coalicions constituïdes, d'acord amb el que estableix l'apartat anterior. Tres. Les relacions a què es refereix l'apartat anterior inclouran la identificació dels Partits, Federacions i Coalicions, mitjançant la denominació i, si s'escau, la sigla o símbols amb què apareguin inclosos. Aquestes dades no podran ésser objecte de modificació durant tot el procés electoral i han de figurar necessàriament en totes les seves candidatures. Els partits federats o coalitzats en un Municipi no podran presentar candidats propis en cap altre Municipi de la mateixa província ni participar en més d'una Federació o Coalició de caràcter provincial o nacional. Quatre. Les candidatures podran incloure noms de candidats independents, amb la possibilitat de fer-hi constar aquesta condició.

   Article setze.

   - U. Les llistes que presentin els Partits,

   Federacions o Coalicions han d'anar subscrites pels que n'ostentin la representació, d'acord amb els seus Estatuts o, si s'escau, amb allò establert als articles anteriors. Les altres candidatures seran presentades pels seus promotors, acompanyant-hi les adhesions a què es refereix l'article catorze, dos, c). La identitat dels firmants, en el cas de presentació pels electors, s'acreditarà davant la Junta Electoral de Zona, que compararà si els proposats figuren al Cens Municipal. La identitat, tant en aquest cas com en els altres en què calgui dintre del procediment electoral, s'acreditarà amb el document nacional d'identitat, bé mitjançant la presentació de l'original, d'una fotocòpia autenticada o d'un testimoni notarial. Així mateix, servirà per acreditar la identitat d'una certificació expedida pel Jutge competent o per l'autoritat municipal i, en general, qualsevol altre mitjà admès en dret. Dos. Les llistes es presentaran expressant clarament les dades següents: Primer.

   - La denominació i símbol, si s'escau, del Partit, Federació, Coalició o Agrupació que les promouen. Segon.

   - El nom i cognoms dels candidats que s'hi inclouen han de figurar a les llistes de les coalicions i la identificació específica del Partit o Federació a què pertany cada un i el seu símbol, o la condició d'independents dels candidats que ho siguin, extrems que igualment caldrà que figurin a les llistes de les coalicions. Tercer.

   - L'ordre de col·locació dels candidats dintre de cada llista. La Secretaria de les Juntes Electorals estendrà una diligència fent constar la data i hora de presentació i n'estendrà un rebut en cas que es sol·liciti. A cada llista se li asignarà un nombre consecutiu per l'ordre de presentació. Tres. Les llistes s'han de presentar acompanyades de l'acceptació escrita dels candidats a figurar a les candidatures, així com del document acreditatiu de la inscripció en el Cens i de la declaració de cada un d'ells de no estar afectades per les condicions d'inelegibilitat ressenyades a l'article setè. L'acreditació de l'acceptació de la candidatura així com de la declaració indicada en relació amb les condicions d'inelegibilitat, es podrà realitzar bé personalment, bé per qualsevol altre dels procediments a què es refereix l'últin paràgraf de l'apartat u d'aquest article. Quatre. Serà requisit indispensable per a l'admissió per les Juntes Electorals de Zona de les candidatures el nomenament per a cada llista del representant a què es refereix l'article següent. Cinc. Finalitzat el termini de presentació de candidatures, les corresponents a tots els Municipis de cada província seran immediatament publicades en els "Boletines Oficiales" de les províncies respectives. Les de cada Municipi seran exposades, a més, als locals de la respectiva Junta Electoral de Zona i de cada Ajuntament. Sis. Les Juntes Electorals de Zona es reuniran per examinar la documentació presentada i per comunicar al representant de la llista, en el termini de tres dies, les irregularitats advertides en la candidatura que representi, d'acord amb el que estableix la present disposició. Les dites irregularitats, a més de la seva apreciació d'ofici per part de les Juntes, podran ésser denunciades davant aquestes pels representants de les llistes que participin en cada Municipi, dintre de les quaranta-vuit hores següents a la publicació de les candidatures en el "Boletín Oficial" de la província. El representant de la llista afectada disposarà d'un termini de subsanació de quaranta-vuit hores. Set. Les candidatures, una vegada presentades, no podran ésser objecte de modificació, llevat en el termini habilitat per a la subsanació prevista a l'apartat anterior d'aquest article, i solament per mort o renúncia del titular o com a conseqüència del tràmit mateix de subsanació. Vuit. Si la candidatura contingués un nombre de candidats superior al de vacants i el seu representant no hagués indicat una altra cosa, la subsanació i modificació que pogués ser procedent, conforme als dos apartats anteriors, caldrà entendre que s'han produït automàticament per eliminació de nom del qui ho hagi de ser, sempre que la llista mantingui un nombre de candidats no inferior al de vacants. Nou. Les baixes que es puguin produir en les candidatures per mort o renúncia entre les dates en què finalitzi el termini de subsanació i en què es celebri la votació quedaran sense cobrir, llevat que ho puguin ser automàticament, d'acord amb el criteri de l'apartat precedent.

   Article disset.

   - Cada candidatura nomenarà un representant

   davant la Junta Electoral de Zona i un altre davant la Junta Provincial, els quals seran els encarregats de totes les gestions de la respectiva candidatura prop de la Junta corresponent, així com els indicats a rebre les oportunes notificacions. L'adreça del representant, que podrà ésser candidat o no, es farà constar davant la Secretaria de les Juntes corresponents. Una mateixa persona podrà presentar candidatures del mateix Partit, Federació o Coalició que es presentin en diferents Municipis de la mateixa província.

   Article divuit.

   - Les Juntes Electorals de Zona efectuaran

   la proclamació de candidatures, d'acord amb el que estableix l'article trenta-tres del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set, i es procedirà a la proclamació de les llistes definitivament admeses, que seran publicades al "Boletín Oficial" de la província i exposades al públic o a la Junta de Zona corresponent i als Ajuntaments respectius.

   Article dinou.

   - El representant de cada candidatura podrà

   nomenar, d'entre els considerats electors per aquesta Llei, els Interventors previstos a l'article trenta-cinc del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set, en la forma i el temps que s'hi estableixen i igualment, atorgar poder als efectes de l'article següent del mateix Reial Decret-llei.

   Article vint.

   - La campanya de propaganda electoral, com a

   conjunt d'activitats lícites organitzades o desplegades pels Partits, Federacions, Coalicions, Agrupacions d'electors i candidats amb vistes a la captació de sufragis, es regiran pel que disposa el capítol I del títol V de les Normes Electorals, amb les peculiaritats derivades del caràcter local d'aquestes eleccions que reglamentàriament es determinaran. Es garantirà, en tot cas, la presència en el Comitè per Ràdio o Televisió dels representants dels Partits, Federacions o Coalicions que haguessin obtingut en les anteriors eleccions generals un nombre no inferior a cinc Diputats. En els territoris amb règims autonòmics o preautonòmics, en què es constitueixin seccions regionals del Comitè, es garantirà la presència en aquestes seccions de representants de l'òrgan de Govern d'aquells territoris.

   Article vint-i-u.

   - U. Les Juntes Electorals gaudiran de

   franquícia postal i d'una taxa telegràfica especial. Dos. Per ordre ministerial, es fixaran les tarifes postals per a la tramesa d'impresos de propaganda electoral.

   Article vint-i-dos.

   - U. La regulació del procediment

   electoral establert en els articles del quaranta-nou al seixanta-sis del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set, de divuit de març, s'aplicarà en les eleccions de Regidors, i, pel que fa al nombre d'urnes, s'aplicarà el que resulti de l'aplicació d'aquesta Llei. Dos. Podran assistir a l'acte d'escrutini de cada Mesa les persones relacionades a l'article cinquanta-vuit del Reial Decret-llei abans esmentat. Tres. Les funcions atribuïdes a les Juntes Provincials en els articles esmentats a l'apartat u, seran exercides en les eleccions a Regidors per les Juntes Electorals de Zona.

   Article vint-i-tres.

   - U. Els Presidents de Secció, o, si

   s'escau, els de Mesa, expediran certificacions idèntiques a les que, d'acord amb l'article seixanta-cinc, u, de les Normes electorals, s'hagin de fer públiques a la part exterior o a l'entrada de cada local als candidats, Interventors o Apoderats que la sol·licitin. Dos. Finalitzat l'escrutini, s'expedirà la mateixa certificació a la persona designada per l'Administració que en aquest moment hi comparegui, únicament amb l'objecte d'informar el Govern dels resultats i que aquest en faci públic un avanç. Tres. Una vegada realitzat l'escrutini de cada Mesa, i sense perjudici del compliment dels tràmits previstos a l'article seixanta-cinc, u, i a l'article seixanta-sis de les Normes electorals, es donarà publicitat en cada Ajuntament als resultats de les diferents Seccions del Municipi. Quatre. Els Secretaris dels Ajuntaments comunicaran al Governador Civil de la província els resultats obtinguts al Municipi.

   Article vint-i-quatre.

   - U. L'acte d'escrutini general es

   verificarà per les Juntes Electorals de Zona, el cinquè dia hàbil següent al de la votació, i es portarà a terme per ordre alfabètic de Municipis. Dos. L'acte serà públic. Tres. Les Juntes Electorals es reuniran a les deu del matí i, si no hi concorria la meitat més un dels vocals, a dos quarts d'onze, i si una altra causa imprevista impedia la celebració de la sessió, el President la tornaria a convocar per al següent dia hàbil, tot assabentant-ne els presents i el públic per anunci escrit. En aquest cas, la Junta es reunirà el dia i hora assenyalats, qualsevol que sigui el nmombre dels concurrents.

   Article vint-i-cinc.

   - U. Les Juntes Electorals de Zona,

   amb els representants de les candidatures que s'hi presentin fins a dos quarts d'onze, es reuniran per verificar l'escrutini general. Aquest s'efectuarà Secció per Secció de cada un dels Municipis, seguint l'ordre previst a l'article anterior. Dos. El Secretari donarà lectura a les disposicions legals referents a l'acte i començaran les operacions d'escrutini amb l'obertura successiva dels sobres pertanyents a les Meses de les diferents Seccions. Es començarà per examinar-ne la integritat abans s'obrir-los i sense continuar l'operació respecte als altres fins que no se n'haurà acabat l'escrutini de cada un. Si manqués l'acta d'alguna Secció, es podrà suplir amb el Certificat que en presenti, en forma, un representant de la candidatura o un seu Apoderat. Si es presentessin certificats contradictoris, no se'n computaria cap, i caldria consignar en l'acta la diferent votació de cada u. Tres. El President de la Junta disposarà que el Secretari doni lectura als resums de la votació de les Seccions de cada Municipi. Un dels Vocals de la Junta prendrà les anotacions necessàries per al còmput total, i per a l'adjudicació consegüent a cada llista, dels vots que aquestes vagin obtenint. A mesura que es vagin examinant les actes de votació, es podran fer, i s'inclouran en l'acta de l'escrutini a què es refereix l'article vint-i-set, les reclamacions i protestes que s'escaiguessin sobre la legalitat de les dites votacions. Solament els candidats representants de les candidatures o els seus apoderats presents a l'acte podran fer aquestes reclamacions i protestes. La Junta no podrà anul·lar cap acta ni vot. Les seves atribucions es limitaran a verificar, sense cap discussió, el recompte dels vots emesos a les Seccions del Municipi, tot atenint-se estrictament als qui resultin admesos i computats per les resolucions de les Meses electorals, segons les actes de les respectives votacions o, en darrer terme, dels certificats corresponents. Quatre. En el cas que en alguna Secció hi hagués actes dobles i diferents, signades o rubricades per tots els individus de la Mesa, la Junta no en farà cap mena de còmput. Es procedirà igualment quan els vots que hi figurin sobrepassin del nombre dels electors assignats en el Cens de la Secció respectiva. El que estableix el present apartat s'entén sense perjudici d'allò que assenyala la regulació contenciosa electoral establerta en aquesta Llei. Cinc. L'acte de l'escrutini general no es podrà interrompre. No obstant, transcorregudes dotze hores de sessió les Juntes podran suspendre l'escrutini fins l'endemà, sense deixar de concloure el còmput de tots els vots de les Seccions d'un mateix Municipi, llevat d'aquells casos que superin cinquanta mil residents.

   Article vint-i-sis. Finalitzat el recompte dels vots

   emesos a les Seccions de cada Municipi, i conegut el nombre de vots obtinguts per cada llista, es procedirà a adjudicar a les llistes tants llocs de Regidors com resultaran de l'aplicació d'allò que estableix l'article onze, o, si s'escau, la disposició transitòria vuitena. Establert el nombre de Regidors que correspongui a cada llista, el Secretari de la Junta llegirà en veu alta el resum general de resultats i tot seguit el President proclamarà Regidors electes els candidats corresponents.

   Article vint-i-set.

   - U. Les Juntes Electorals de Zona,

   un cop acabades les operacions anteriors, estendran un acta per duplicat per cada Municipi, la qual subscriuran el President i el Secretari, així com els representants de les candidatures presents i els seus apoderats que ho desitgin i que s'haguessin presentat. A l'acta d'escrutini es ressenyaran, junt amb els resultats obtinguts d'acord amb l'article anterior, les protestes i reclamacions de qualsevol mena que s'haguessin formulat. Dos. De l'acta de l'escrutini general se n'expediran còpies certificades als representants de les candidatures que ho sol·licitin. Així mateix, s'expediran als candidats que resultin electes credencials expressives de la proclamació, que serviran als elegits per efectuar la seva presentació a la corporació respectiva i davant la mateixa Junta, a efectes del que preveu el Títol III d'aquesta Llei. La Junta podrà acordar que les dites certificacions i credencials siguin trameses als interessats a través del representant de la candidatura dins els dies següents a l'acte d'escrutini general. Tres. Les Juntes Electorals de Zona remetran a cada Ajuntament certificació dels Regidors que hagin estat elegits en aquest Municipi, i a la Junta Provincial la de tots els Municipis de la Zona.

   Article vint-i-vuit.

   - U. El desè dia a partir de la

   proclamació dels Regidors electes per la Junta Electoral de la Zona, es constituirà l'Ajuntament. Amb aquest fi s'establirà una Mesa d'Edat formada pels elegits de major i de menor edat, de la qual serà Secretari el qui ho sigui de la Corporació. La Mesa, prèvia comprovació de les credencials presentades o acreditació de la personalitat dels electes d'acord amb les certificacions que la Junta de Zona hagués enviat a l'Ajuntament, declararà constituïda la Corporació. Dos. Per a la constitució de la Corporació caldrà l'assistència de la majoria absoluta dels Regidors electes. Si no hi concorregués aquesta majoria se celebrarà sessió dos dies després i aquella quedarà constituïda, qualsevol que fos el nombre dels qui hi participessin. Tres. Constituïda la Corporació, i en la mateixa sessió, es procedirà a l'elecció de Batlle d'acord amb els següents procediments:

1. Podran ésser candidats tots els Regidors que encapçalin les llistes corresponents.

2. Si algun d'ells obté la majoria absoluta dels vots dels Regidors resultarà electe. Si no n'hi hagués cap que obtingués l'esmentada majoria, serà proclamat Batlle el Regidor primer de la llista que hagués obtingut més vots en el Municipi corresponent. En cas d'empat entre llistes, es proclamarà Alcalde el de més edat. Quatre. En els Ajuntaments de més de dos mil habitants, es constituirà en la mateixa sessió la Comissió Permanent, que es compondrà del Batlle més un nombre de Regidors equivalent al terç, en xifra estricta, del nombre legal de Regidors. Se n'hi afegirà un altre, si el nombre total resultant fos parell. L'atribució de llocs a les distintes llistes s'efectuarà de la manera següent:

1. El Batlle ostentarà la presidència de la Comissió Permanent.

2. Els llocs restants s'atribuiran a cada llista proporcionalment al nombre de Regidors que hagi obtingut, tot corregint per excés les fraccions iguals o superiors al zero coma cinc o per defecte les restants.

3. Si, com a conseqüència de la correcció de fraccions, el total resultant no concordés amb el nombre de membres de la Comissió Permanent, els llocs que manquen s'atribuiran, correlativament, a les llistes que hagin obtingut més vots o bé es disminuiran els llocs en excés, correlativament, de les llistes que n'hagin obtingut menys. Cinc. Les sessions seran públiques. Sis. En el cas de vacants en l'Alcaldia, es tornarà a procedir en la forma determinada a l'apartat tres d'aquest article, i a aquest efecte es considerarà que la llista en la qual figurava el Batlle és encapçalada pel següent. Set. El càrrec de Batlle serà incompatible amb els de President de la Diputació, del Capítol o del Conseller Insular.

   Article vint-i-nou.

   - U. Els Batlles Pedanis seran elegits

   directament pels veïns de la corresponent Entitat Local per sistema majoritari mitjançant la presentació de candidats pels distints Partits, Coalicions o Agrupacions d'electors. Dos. Les Juntes veïnals de les Entitas Locals Menors estaran formades pel Batlle Pedani, que les presidirà, i dos Vocals en els nuclis de població inferior a dos-cents cinquanta residents, i per quatre Vocals en els de població superior a l'esmentada xifra. Aquests Vocals seran elegits per les corresponents Corporacions Municipals. Tres. Si les Juntes veïnals no s'haguessin de constituir d'acord amb allò que preveu l'article cinquè, dos, d'aquesta Llei, l'Entitat Local es regirà pel sistema de Consell Obert, presidit pel Batlle Pedani corresponent. Quatre. Les Juntes veïnals de la Província d'Àlaba s'organitzaran segons els seus costums tradicionals.

   Article trenta.

   - Les Juntes Electorals Provincials

   adaptaran les resolucions necessàries per tal de donar compliment al que disposa l'article cinquè, dos, d'aquesta Llei, a fi que sigui elegit el Batlle dels Municipis que funcionin en règim de Consell Obert, d'acord amb els criteris establerts al títol precedent per a l'elecció de Regidors.

   TÍTOL TERCER De les eleccions per a les Diputacions Provincials

   Article trenta-u.

   - U. Cada Diputació estarà integrada pel

   nombre de Diputats resultant del nombre de residents de la corresponent província d'acord amb la següent escala:

   Diputats

   --------

   Fins a 500.000 residents ......... 24 De 500.001 a 1.000.000 ........... 27 De 1.000.001 endavant ............ 30 Madrid i Barcelona ............... 51

   Dos. Els Diputats es repartiran entre els Partits Judicials de la corresponent província mitjançant el sistema d'assignar un Diputat a cada Partit Judicial i de distribuir els restants proporcionalment a la corresponent població de residents, tot corregint per excés les fraccions iguals o superiors al zero coma cinc i per defecte les restants. Si, com a conseqüència de la correcció de fraccions, el total resultant no coincideix amb el nombre de Diputats corresponents a la província, es corregirà en més el Partit Judicial de major població o en menys el de menor, segons correspongui. Tres. Quan de resultes de l'aplicació de la regla anterior correspongui a un o més Partits Judicials més d'un terç del nombre total de Diputats de la Província, s'assignarà a aquests un terç exacte de Diputats i els que resten es repartiran entre els altres Partits Judicials amb la mateixa regla precedent. Aquesta regla tindrà caràcter reiteratiu en el cas que, de resultes d'aplicar-la, algun altre Partit Judicial superi el terç del nombre total de Diputats.

   Article trenta-dos.

   - U. Realitzada la proclamació de

   Regidors electes per la Junta de Zona, s'agruparan els Regidors de tots els Ajuntaments del Partit Judicial en funció dels Partits, Coalicions, Federacions o Agrupacions d'electors en les llistes dels quals haguessin estat elegits i es formarà una llista de Partits, Coalicions, Federacions i Agrupacions que hagin participat a les eleccions municipals en la qual, als efectes previstos als apartats següents, cada una comptarà amb el nombre que resulti dels Regidors electes de les seves llistes respectives a tots els Ajuntaments del Partit Judicial corresponent. Dos. Cada Junta de Zona procedirà a assignar a cada un dels Partits, Coalicions o Agrupacions el nombre de Diputats que correspongui, d'acord amb les següents regles:

1. S'ordenaran en columna els Partits, Coalicions, Federacions i Agrupacions participants a les eleccions municipals, de major a menor nombre de Regidors obtinguts al Partit Judicial.

2. Es dividirà el total de Regidors obtinguts per cada Partit, Federació o Agrupació per un, dos, tres, etc., fins a un nombre igual al de llocs de Diputats corresponents al Partit Judicial, i es formarà un quadre anàleg al que apareix a l'exemple pràctic que figura com a annex a l'article onze c) d'aquesta Llei. Els llocs s'atribuiran a les llistes a les quals, en el quadre, corresponguin als majors quocients, i es procedirà a aquesta atribució per ordre decreixent d'aquests.

3. Quan en la relació de quocients en coincideixin dos de corresponents a llistes destintes, la vacant s'atribuirà a la llista que tingui major nombre de Regidors. Si hi hagués dues llistes amb igual nombre de Regidors, el primer empat es resoldrà adjudicant el lloc a la llista que hagi tingut més vots en el Partit Judicial, i els successius en forma alternativa.

   Article trenta-tres.

   - Realitzada l'assignació de llocs de

   Diputats a cada una de les llistes, els Regidors d'aquelles que haguessin obtingut llocs de Diputats es reuniran per separat davant la Junta de Zona i per convocatòria d'aquesta; aquesta sessió es realitzarà dintre els cinc dies següents, perquè elegeixi d'ells mateixos els qui hagin de ser proclamats Diputats per cada llista. Efectuada l'elecció, la Junta de Zona proclamarà els Diputats electes i n'expedirà la credencial corresponent.

   Article trenta-quatre.

   - U. La Diputació Provincial en la

   seva sessió constitutiva, presidida per una Mesa d'Edat integrada pels Diputats de major i de menor edat, de la qual serà Secretari el qui ho sigui de la Corporació, elegirà el President d'entre els seus membres. Dos. Per a l'elecció de President de la Diputació caldrà reunir almenys el vot de la majoria absoluta del nombre legal de Diputats en primera votació i el de majoria simple en la següent. Tres. El President podrà ésser destituït del seu càrrec per acord de la Corporació adoptat per les dues terceres parts del nombre de Diputats. Quatre. La mateixa Corporació elegirà una Comissió de Govern, composta per un nombre de Diputats no superior a la cinquena part del seu total, d'acord amb el procediment establert per a l'elecció de la Comissió Permanent Municipal.

   Article trenta-cinc.

   - Si el qui hagués resultat elegit

   Diputat privincial deixés d'ésser membre de la Corporació Municipal corresponent, perdrà aquella condició i passarà a ocupar-ne el lloc el següent de la mateixa llista. Es celebraran eleccions parcials a Diputats provincials en els supòsits previstos a la disposició final quarta d'aquesta Llei.

   Article trenta-sis.

   - U. L'aplicació de la present Llei a

   les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia es farà sense perjudici del respecte en la seva integritat, a les normes peculiars de cada una d'elles en matèria d'organització i funcionament de les seves institucios provincials. A Navarra es realitzarà conforme al que disposa la Llei Paccionada de setze d'agost de mil vuit-cents quaranta-u, amb les modificacios que s'hi puguin introduir d'acord amb la Diputació Foral. Dos. El que disposa aquesta Llei s'aplicarà a Catalunya, sense perjudici de la preferent aplicació de les normes reguladores de la Generalitat i de les seves relacions amb les Diputacions que s'hi integren. Igualment, en l'aplicació d'aquesta Llei es tindrà en compte el que disposin les normes d'altres règims preautonòmics establerts abans de la convocatòria de les eleccions regulades per la present Llei. Tres. A les Illes Canàries i a l'Arxipèlag Balear hom s'atindrà al que disposa el títol següent d'aquesta Llei.

   TÍTOL QUART Del règim de Capítols i Consells Insulars

   Article trenta-set.

   - U. A cada Capítol Insular Canari

   s'elegiran per sufragi universal, directe i secret i en una urna distinta a la destinada a la votació per a Regidors, tants Regidors com es determina a continuació:

   Regidors

   --------- Fins a 10.000 residents a l'illa ... 11 de 10.001 a 20.000 ................. 13 de 20.001 a 50.000 ................. 17 de 50.001 a 100.000 ................ 21 de 100.001 endavant, un Regidor més per cada 100.000 residents o fracció; se n'hi afegirà un més quan el resultat sigui un nombre parell.

   Dos. L'elecció dels Consells insulars s'atindrà al que disposa per als Regidors a l'article onze, i cada illa constituirà un districte electoral. Tres. En el cas que hi hagués més d'un Partit Judicial en una illa, la meitat del nombre de Regidors menys un es distribuirà per parts iguals entre cada un d'ells. A aquests efectes, les Llistes electorals diferenciaran els candidats corresponents a cada circumscripció electoral i l'atribució de llocs es farà aplicant la regla establerta al número tres de l'article onze separadament del conjunt de l'illa i a cada Partit Judicial. La resta, si s'escau, s'assignarà segons el que disposa el número dos de l'article trenta-u. Quatre. Serà President del Capítol el candidat primer de la llista que hagués obtingut més vots en l'elecció de Regidors dins la corresponent circumscripció insular. Cinc. La presentació de llistes, forma de vot i atribució de llocs s'efectuarà de la forma prevista a l'article onze.

   Article trenta-vuit.

   - L'elecció dels representants dels

   Capítols a les Mancomunitats Interinsulars es portarà a terme d'acord amb el procediment vigent.

   Article trenta-nou.

   - El règim local de l'Arxipèlag Balear

   s'organitzarà de conformitat amb les següents regles: Primera.

   - Hi haurà tres Consells Insulars, un a Mallorca, un altre a Menorca i un altre a Eivissa-Formentera. El Consell Insular de Mallorca estarà integrat per vint-i-quatre Consellers; el de Menorca, per dotze, i el d'Eivissa-Formentera, per dotze. Els Consellers s'elegiran en urna distinta a la destinada a la votació per a Regidors. Per a l'elecció de Consellers Insulars cada illa constitueix un districte electoral. En el cas que hi hagi més d'un Partit Judicial en una illa, la meitat del nombre de Consellers es distribuirà per parts iguals entre cada un d'ells. A aquests efectes, les llistes electorals diferenciaran els candidats corresponents a cada circumscripció electoral i la distribució de llocs es farà aplicant la regla establerta a l'apartat tres de l'article onze, separadament del conjunt de l'illa i a cada Partit Judicial. La resta, si s'escau, s'assignarà segons el que disposa l'apartat dos de l'article trenta-u. Serà President del corresponent Consell el candidat primer de la llista que hagués obtingut més vots en l'elecció de Regidors en la corresponent circumscripció insular. Resultaran subsidiàriament aplicables els articles d'aquesta Llei que fan referència a l'elecció de Regidors, però quan es fa referència a les Juntes de Zona s'ha d'entendre que hi és competent la de les capitals de cada illa. Segona.

   - Els tres Consells Insulars s'agruparan en un Consell General Insular, compost per dotze Consellers elegits pel Consell Insular de Mallorca i sis per cada un dels de Menorca i Eivissa-Formentera. D'entre els seus membres, i de conformitat amb la regla de majoria establerta per a l'elecció de Presidents de Diputació, el Consell General Interinsular elegirà el seu President.

   Article quaranta.

   - Les competències que actualment

   corresponen a la Diputació Provincial de Balears s'entendran atribuïdes als Consells insulars, salvant les d'aquells serveis que, en atenció a la seva eficàcia o per consideracions de caràcter social o econòmic, s'hagin d'atribuir al Consell General Interinsular, el qual igualment assumirà la representació de totes les illes als efectes de distribució de càrregues, subvencions o ajudes que l'Estat pugui establir en relació amb les Diputacions Provincials.

   TÍTOL CINQUÈ Sobre altres aspectes de les eleccions locals

   Article quaranta-u.

   - La fiscalització de les despeses

   electorals es regirà pel que s'estableix per a les eleccions de Diputats i Senadors als articles quaranta-cinc i següents de les Normes electorals establertes pel Reial Decret vint/mil nou-cents setanta-set, de divuit de març, i s'atribuiran a les Juntes Provincials respectives les funcions que els esmentats preceptes encomanen a la Junta Electoral Central. Serà igualment d'aplicació a les eleccions regulades a la present Llei el títol vuitè de les mateixes Normes electorals.

   Article quaranta-dos.

   - U. Podran ésser objecte de recurs

   contenciós electoral:

1. Els acords de les Juntes electorals sobre proclamació de candidatures de candidats electes.

2. Els actes de procediment d'elecció i l'acte de proclamació d'electes de Presidents de Corporacions Locals. Dos. El recurs es substanciarà davant la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial dintre la jurisdicció de la qual s'hagi produït l'acte que s'impugna. Quan hi hagi més d'una Sala Contenciosa Administrativa a la Seu de l'Audiència, s'encomanaran els recursos electorals a la que designi la Sala de Govern de la mateixa Audiència. Tres. Estaran legitimats per interposar el recurs contenciós electoral o, si s'escau, per oposar-se als qui l'interposin:

1. Els candidats, tant si haguessin estat proclamats com no.

2. Els representants de les candidatures la proclamació de les quals hagués estat denegada.

3. Els representants de les candidatures proclamades o participants en el districte.

4. Els Partits i Federacions que per ells mateixos o bé coalitzats haguessin presentat candidatures en el districte de què es tracta.

   Article quaranta-tres.

   - U. El recurs contenciós electoral

   s'interposarà davant la Junta Electoral de Zona, si es refereix a actuacions relatives a eleccions de Regidors o Batlles Pedanis, i davant la Junta Provincial en tots altres casos, dins els dos dies següents a aquell en el qual hagués tingut lloc l'acte de proclamació, si aquest fos l'objecte del recurs, i dins els cinc dies següents, si es tractés d'impugnar la proclamació d'electes a les actuacions a què es refereix l'apartat u, b), de l'article anterior. Dos. El dia mateix de la presentació, o l'endemà, el President de la Junta remetrà a la Sala competent l'escrit d'interposició, l'expedient electoral i l'informe de la Junta en la qual es consigni tot el que consideri procedent com a fonament de l'acord impugnat. La resolució que ordeni la remissió es notificarà, al moment de ser complerta, als representants de candidatures als quals es refereixen els apartats b) i c) del número dos de l'article anterior, i amb convocatòria perquè puguin comparèixer davant la Sala dins els dos dies següents. Tres. La Sala, per tot l'endemà d'haver rebut l'expedient electoral, ho posarà de manifest amb l'escrit d'interposició i l'informe de la Junta als qui s'haguessin presentat en el recurs i al mateix impugnant, i concedirà un termini successiu i improrrogable de tres dies perquè formulin les al·legacions que considerin convenients. Amb els escrits d'al·legacions es podran acompanyar els documents que a judici de les parts puguin servir per abonar o desvirtuar, segons els casos, els fonaments de la impugnació, amb la possibilitat de proposar en aquests escrits la pràctica de les proves corresponents. En la impugnació de l'elecció de Presidents de Corporació serà convocada, a més, la Mesa d'Edat, a fi que dedueixi les al·legacions que consideri pertinents. Quatre. Salvant els recursos que tinguin per objecte impugnar la proclamació de candidats, la Sala, per tot l'endemà de l'acabament del termini per a al·legació, podrà acordar, d'ofici o a instància de part, la pràctica de les proves que declari pertinents, la qual se celebrarà d'acord amb les normes establertes per al procés contenciós administratiu, si bé el termini per realitzar-les no podrà excedir de cinc dies. Cinc. Acabat el període d'al·legacions i, si s'escau, el de prova, la Sala, sense més tràmits, dictarà sentència en el termini de tres dies si el recurs versa sobre impugnació de la proclamació de candidats, i de cinc dies en els altres casos. La sentència es notificarà el mateix dia o l'endemà. Sis. La sentència pronunciarà algun dels veredictes i tindrà l'eficàcia a què es refereixen els números cinc i sis de l'article setanta-quatre del Reial Decret-llei vint/mil nou-cents setanta-set, de divuit de març, sobre Normes electorals. En els casos en què no hagi estat impugnada la proclamació de candidats o d'electes, el contingut de la sentència s'ajustarà al que disposa la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

   Article quaranta-quatre.

   - U. El recurs contenciós

   electoral serà gratuït per a tots els que hi intervinguin, sense perjudici de la condemna a costa del participant si el recurs fos íntegrament rebutjat. Dos. Els recursos contenciosos electorals tindran el caràcter d'urgents i gaudiran de preferència absoluta en la substanciació i veredicte sobre qualssevol altres de pendents davant les Sales Contencioses Administratives competents. Amb aquest mateix fi, es consideraran hàbils tots els dies, i els terminis seran absolutament improrrogables. Tres. Les sentències que dictin les Sales Contencioses Administratives no seran susceptibles de cap recurs.

   Article quaranta-cinc.

   - U. L'Estat subvencionarà les

   despeses que originin les activitats electorals, d'acord amb les següents regles:

1. Deu mil pessetes per cada Regidor electe.

2. Deu pessetes per cada un dels vots obtinguts per cada candidatura, de les quals un dels membres, pel cap baix hagués estat proclamat Regidor. Dos. L'Estat lliurarà la subvenció a què es refereix l'apartat anterior als representants dels Partits, Federacions o Coalicions que haguessin presentat la candidatura o al representant d'aquesta quan hagués estat promoguda per agrupació d'electors. Això no obstant, els Partits, Federacions i Coalicions i els representants de candidatures proposades per Agrupacions d'electors, podran notificar a la Junta Electoral Central que les subvencions a què eventualment tinguin dret, conforme al que disposa aquest article, siguin abonades en tot o en part a les Entitats de Crèdit que designin, les quals compensaran amb càrrec a les esmentades subvencions les bestretes o crèdits que puguin haver atorgat. L'Estat, en aquest cas, verificarà el pagament conforme als termes de la dita notificació, per al qual aquesta tindrà plena eficàcia liberatòria. La notificació practicada no es podrà revocar sense consentiment de l'Entitat de crèdit beneficiària.

   Article quaranta-sis.

   - Els Presidents de les Meses

   electorals hauran d'interrompre la votació en el moment en què s'advertís per qualsevol motiu l'absència o l'ocultació en el Col·legi Electoral de paperetes d'alguna candidatura, i es reprendrà una vegada esmenades les causes que haguessin motivat l'esmentada interrupció.

   Disposicions transitòries Primera.

   - Fins que no es regulin les funcions dels distints òrgans de les Diputacions Provincials, correspondrà al Ple de la Corporació, en l'exercici de les seves competències, aprovar les directrius, plans i programes d'actuació provincial; l'adopció dels acords de la major transcendència, com ara els referents a la constitució de la mateixa Corporació o a l'organització provincial, règim econòmic, fiscal o financer, ordenances i reglaments, actes de disposició, tot atenent la naturalesa del bé o dret, plans territorials i urbans, d'acord amb la seva legislació específica i tot allò relatiu a la provincialització permanent de la gestió de l'Entitat. Es constitueix a cada Diputació una Comissió de Govern, sota la Presidència del qui ostenti la de la Diputació, la qual Comissió serà òrgan de preparació dels assumptes del Ple i d'assistència del seu President i exercirà, encara, aquelles funcions que legalment li puguin ésser atribuïdes, així com les que per delegació d'altres òrgans de l'Entitat li siguin conferides. Correspon al President convocar, presidir, suspendre i donar obertura a les sessions i dirigir les deliberacions, amb la facultat de decidir els empats amb vot de qualitat. La Corporació Provincial pot delegar-li atribucions determinades. Als efectes d'aquesta disposició, i sense perjudici del que disposa l'article quaranta, als arxipèlags Canari i Balear les mencions a les Diputacions Provincials s'entendran referides als Capítols o Consells Insulars, respectivament. Segona.

   - U. A les primeres eleccions s'elegirà la totalitat dels membres integrants de totes les Corporacions Locals. Dos. El mandat de tots els membres dels Ajuntaments, Diputacions Provincials, Capítols, Consells Insulars, Mancomunitats i Consell General Interinsular serà de quatre anys, al terme del qual es renovaran les Corporacions en la seva totalitat. Tercera.

   - U. La percepció de gratificacions pels funcionaris als quals s'encomanin tasques relacionades amb la preparació o execució del procés electoral serà, en tot cas, compatible amb la dels seus havers, sense prèvia declaració de tal. Dos. Pel Ministeri d'Hisenda s'habilitaran els crèdits necessaris per al funcionament de l'Administració electoral. Tres. Pels Ministeris de Justícia, Hisenda i Interior es fixaran els mòduls de les dotacions econòmiques que calgui assignar a cada una de les Juntes Electorals Provincials i de Zona per a l'exercici de les funcions que els atribueix la present Llei. Quarta.

   - La revisió dels Cens prosseguirà d'acord amb les normes que ara la regeixen, i totes les referències que es facin al Cens electoral en aquesta Llei cal entendre-les en el sentit que s'operarà sobre el Cens en els termes reals en què es trobi en el moment en què, segons les presents Normes, s'hagi de realitxar cada actuació. Cinquena.

   - Els Presidents de les Diputacions, Diputats Provincials, Presidents dels Capítols, Consellers Insulars, Batlles, Regidors, Gerents i Delegats de Serveis de les actuals Corporacions Locals cessaran automàticament dels seus càrrecs, sense necessitat de declaració prèvia, l'endemà de la presentació de la candidatura en què estiguin inclosos. Sisena.

   - Als efectes de l'apartat dos de l'article sisè, es podrà efectuar la inscripció en el Cens Electoral de qualsevol terme municipal durant els deu primers dies des del termini de convocatòria. Setena.

   - U. Les primeres eleccions regulades per la present Llei seran convocades pel Govern, dins el terme de trenta dies d'ençà de la promulgació de la Constitució. Dos. Als efectes previstos en les primeres eleccions que se celebrin d'acord amb el que estableix aquesta Llei, tots els termes que s'hi determinin a l'articulat tenen el caràcter de màxims. Vuitena.

   - En les primeres eleccions que se celebrin segons el que disposa aquesta Llei, els Regidors dels Municipis que tinguin una població compresa entre vint-i-cinc i dos-cents cinquanta habitants seran elegits d'acord amb el que es disposa tot seguit:

1. Cada Partit, Coalició, Federació o Agrupació podrà presentar una llista, amb un màxim de cinc noms.

2. Cada elector podrà donar el seu vot a un màxim de quatre candidats entre els proclamats al seu districte.

3. S'efectuarà el recompte de vots obtinguts per cada candidat en el districte i, en una columna, s'ordenaran les quantitats respectives, de la més gran a la més petita.

4. Seran proclamats electes aquells candidats que obtinguin major nombre de vots, fins a completar el nombre de cinc Regidors.

5. Els casos d'empat es resoldran a favor del candidat de més edat.

6. En cas de mort, incapacitat o renúncia d'un candidat proclamat electe, la vacant serà del candidat següent al que més vots hagi obtingut. El mateix criteri serà aplicable, d'acord amb la disposició final quarta d'aquesta Llei, per cobrir les vacants de Regidors que es produeixin en els tres anys següents a la data de celebració de les eleccions.

   Disposicions finals Primera.

   - S'autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per al compliment de les presents Normes.

   Segona.

   - Per al còmput dels terminis i dels termes a què es refereix aquesta disposició, els dies s'entendran sempre com a dies naturals, llevat que expressament es disposés una altra cosa.

   Tercera.

   - El Govern regularà l'exercici del dret a vot dels emigrants, d'acord amb les següents bases:

1. Es procedirà a la correcció del Cens electoral, de forma que en un termini suficient els emigrats que no es trobin censats puguin ser inclosos en el corresponent Municipi on haguessin tingut la seva última residència.

2. El vot s'efectuarà per correu, amb un procediment àgil que permeti que cada emigrat pugui emetre el seu vot en temps hàbil, amb coneixement de les candidatures existents en el Municipi on li correspongui de votar.

3. La documentació referent al vot per correu es remetrà d'ofici, per la Junta Electoral de Zona que correspongui, al domicili ressenyat per l'emigrant en el cas especial de residents absents a l'estranger; això sense perjudici de l'obligació dels diferents Consulats de facilitar la informació que se'ls sol·liciti i de reclamar a la Junta Electoral corresponent la documentació per a l'exercici del dret de vot en temps hàbil.

4. Cas que la legislació del país en què resideixi l'emigrant prohibeixi el vot per correspondència, aquest podrà votar per poder concedit a una persona resident en el corresponent terme municipal que en sigui parent consanguini fins a quart grau o bé marit o muller del mandant.

5. No s'acreditarà taxa o aranzel de cap mena per l'autorització d'aquests poders especials.

   Quarta.

   - U. Les vacants de Regidors que es puguin produir durant els tres primers anys de mandat es supliran pel qui hagués estat candidat a la mateixa llista i segueixi l'últim dels electes en l'ordre en què hi figuraven, d'acord amb el que estableix l'article onze, sis, d'aquesta Llei. Dos. En el cas que, d'acord amb el procediment anterior, no quedessin més possibles candidats a nomenar o que les vacants es produïssin l'últim any, només si la Corporació manqués llavors del quòrum dels dos terços exigits per a determinats acords, es constituirà una Comissió Gestora integrada per tots els membres de la Corporació que hi continuïn i per les persones d'aquesta idoneïtat i arrelament que designi la Diputació Provincial per tal de completar el nombre legal de membres de la Corporació.

   Cinquena.

   - La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al "Boletín Oficial del Estado".

   Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions de qualsevol mena que s'oposin al que disposa aquesta.

   Donat a Madrid, el disset de juliol de mil nou-cents setanta-vuit.

   Joan Carles

   El President de les Corts Antonio Hernández Gil