LLEI 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

L'evolució de la situació del sector comercial des de l'entrada en vigor de la Llei 3/1987, del 9 de març, d'equipaments comercials, l'experiència desenvolupada en l'aplicació de la dita Llei i les disposicions de la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista, que introdueix l'obligació de sol·licitar una llicència comercial prèvia a la implantació dels establiments comercials de gran superfície, aconsellen la promulgació d'aquesta Llei.

Aquesta nova Llei s'insereix en la línia que va assenyalar la Llei 3/1987 i que va contribuir, sens dubte, a la millora de l'ordenació espacial del comerç i a la participació dels diversos estaments socials implicats en la planificació de les implantacions de grans superfícies.

La Llei 3/1987, en l'exposició de motius, afirma que les necessitats espacials del desenvolupament de l'activitat comercial són determinades per una multiplicitat de variables, i, una vegada més, es tracta d'aconseguir l'equilibri necessari entre els diversos interessos que hi concorren.

En efecte, aquesta nova Llei vol fomentar un sistema de distribució eficient que asseguri l'aprovisionament dels consumidors i consumidores amb el millor nivell de serveis possible i el mínim cost de distribució, i que permeti la millora continuada en els preus, en la qualitat i en les condicions d'oferta i de servei; un sistema de distribució eficient a partir de la lliure i lleial competència dels agents i en el qual les petites, les mitjanes i les grans empreses comercials puguin concórrer de manera equilibrada.

En aquest sentit, aquesta nova Llei pretén una ordenació espacial del comerç, amb una especial atenció al comerç urbà, com a eix de l'equilibri territorial de Catalunya en l'àmbit comercial, i estableix les mesures de foment per a modernitzar-lo que poden adoptar els ajuntaments i el Govern de la Generalitat.

D'altra banda, aquesta Llei determina el règim per a la instal·lació dels grans establiments comercials, i en modifica el concepte segons les noves formes d'establiments comercials i les bases de població.

Aquesta Llei estableix l'obligació de sol·licitar una llicència comercial d'instal·lació dels grans establiments comercials, i en condiciona l'atorgament a l'ordenació espacial del comerç i a una anàlisi ponderada respecte a l'existència d'un equipament comercial en l'àrea d'influència en què es pretengui implantar el nou establiment, l'oportunitat d'aquest d'acord amb la millora que l'obertura signifiqui per a la lliure competència i també els possibles efectes negatius que pugui representar per al petit comerç existent.

D'acord amb el que estableix la Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, aquesta Llei introdueix un mecanisme de planificació com a element vertebrador per a aquests tipus d'instal·lacions que tan directament incideixen en els interessos econòmics i socials, i estableix la possibilitat de suspensió de les llicències en el cas d'elaboració d'un pla territorial sectorial d'equipaments comercials, per a evitar les possibles especulacions que puguin distorsionar les finalitats que es volen assolir. Aquesta Llei determina l'abast i el contingut d'aquest pla, que ha de constituir la peça fonamental per a l'ordenació del comerç minorista català.

Aquesta Llei assegura la participació dels municipis, dels comerciants i comerciantes i dels consumidors i consumidores, tant en el procés d'elaboració del pla territorial d'equipaments comercials com en la concreció en el planejament urbanístic i en el procediment d'anàlisi de les sol·licituds de les llicències comercials, per mitjà de la Comissió d'Equipaments Comercials.

Aquesta Llei crea una taxa per la tramitació de la llicència comercial, la qual es justifica per la complexitat dels mateixos expedients i l'increment dels costos per a estudiar-los.

Aquesta Llei tipifica també, amb la finalitat de reprimir-les, les possibles infraccions que es puguin cometre com a conseqüència de l'incompliment dels seus preceptes i estableix les sancions a què donen lloc aquests incompliments, i també la mesura cautelar de tancament o suspensió del funcionament dels establiments.

Les disposicions transitòries regulen les situacions en les quals es poden trobar les persones interessades en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, segons si han sol·licitat o obtingut, si escau, l'informe favorable previ a la petició de la llicència municipal d'activitat dels establiments a què es refereix l'article 10 de la Llei 3/1987, del 9 de març, i estableixen també que les actuals comissions territorials d'equipaments comercials assumeixin les funcions consultives corresponents fins a la constitució de la nova comissió.

Article 1

Objecte de la Llei Aquesta Llei té per objecte establir les directrius per a adequar els equipaments comercials de les poblacions de Catalunya a les necessitats de consum i de compra, per a reformar i modernitzar les estructures comercials i per a determinar el règim jurídic per a la instal·lació dels grans establiments comercials.

Article 2

Els equipaments comercials 1. Als efectes del que estableix aquesta Llei, són equipaments comercials totes les instal·lacions, cobertes o sense cobrir, que són a l'exterior o a l'interior d'una edificació on s'exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l'engròs. 2. Els equipaments poden ésser de caràcter individual o col·lectiu. 3. Els equipaments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d'establiments situats dins un mateix edifici, recinte comercial o dins un parc comercial, en els quals s'exerceixen les activitats respectives d'una manera empresarialment independent.

  1. L'equipament té la consideració de recinte comercial si els establiments estan agrupats en diversos edificis dins un mateix recinte i comparteixen la imatge comercial, l'aparcament i altres serveis.

  2. L'equipament té la consideració de parc comercial si els establiments estan localitzats en parcel·les independents i responen al desenvolupament d'un nou àmbit de planejament urbanístic, amb serveis i imatge comercial comuns.

Article 3

Els grans establiments comercials 1. Són grans establiments comercials els següents:

  1. Els establiments d'una superfície edificada total superior als 3.500 metres quadrats o d'una superfície neta de venda superior als 2.500 metres quadrats, en municipis de més de 25.000 habitants.

  2. Els establiments d'una superfície edificada total superior als 1. 800 metres quadrats o d'una superfície neta de venda superior als 1.300 metres quadrats, en municipis amb una població d'entre 10.000 i 25.000 habitants.

  3. Els establiments d'una superfície edificada total superior als 1.400 metres quadrats o d'una superfície neta de venda superior als 1.000 metres quadrats, en municipis de menys de 10.000 habitants. 2. Els establiments individuals que arriben als límits especificats per l'apartat 1 també són grans establiments comercials, amb independència que estiguin emplaçats dins un equipament col·lectiu. 3. Els recintes comercials i els parcs comercials tenen la consideració de grans establiments si llurs superfícies netes de venda són superiors a les assenyalades per l'apartat 1. 4. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, per als establiments individuals dedicats, essencialment, a la venda d'automòbils i d'altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció, de mobiliari i d'articles de sanejament, de portes i de finestres i per als centres de jardineria es computa només la superfície neta de venda superior a 2.500 metres quadrats, sempre que no estiguin integrats en un equipament col·lectiu. 5. S'ha d'establir per reglament la determinació de la superfície edificada total i la superfície neta de venda.

Article 4

Les llicències 1. Per a obrir un establiment comercial és indispensable d'obtenir la llicència prèvia de l'ajuntament corresponent. Per a atorgar aquesta llicència cal tenir en compte, d'una banda, els requisits fixats per a determinats tipus genèrics d'establiments comercials i, d'altra banda, les normes vigents de caràcter urbanístic, sanitari i de seguretat i la resta de condicions exigides per reglament per a aquests establiments. 2. L'obertura de grans establiments comercials està subjecta, prèviament a la concessió de les llicències municipals, a una llicència comercial, que atorga el departament de la Generalitat competent en matèria de comerç. En el tràmit de concessió de la llicència comercial s'ha de consultar preceptivament l'ajuntament del municipi en el terme del qual es pretengui instal·lar el gran establiment. 3. S'han d'establir per reglament els requisits que han de complir les sol·licituds de la llicència comercial a què es refereix l'apartat 2, les condicions i el procediment de transmissió, i també el termini de vigència d'aquesta llicència. 4. La concessió de la llicència comercial ha d'especificar, d'acord amb la sol·licitud i les característiques del projecte, el període de vigència d'aquesta llicència, a comptar de la data de la concessió fins a l'obertura de l'establiment. Transcorregut el termini fixat, la llicència perd la vigència. 5. Les ampliacions de superfície i els canvis d'activitat que comportin la consideració de gran establiment comercial estan subjectes també a la llicència comercial de la Generalitat. 6. Els mercats municipals només han de sol·licitar la llicència comercial si algun de llurs establiments individuals supera la superfície neta de venda assenyalada per l'article 3.1.

Article 5

Elements per a l'atorgament de la llicència comercial L'atorgament o la denegació de la llicència comercial de la Generalitat per a la instal·lació de grans establiments s'han d'acordar tenint en compte si s'adequa al Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, establert per l'article 8, si n'hi ha. En tot cas, s'han de ponderar els elements següents:

  1. El fet que ja hi hagi un equipament comercial adequat en l'àrea d'influència afectada pel nou emplaçament. S'entén que un àmbit territorial està dotat d'un equipament comercial adequat quan aquest garanteix a la població de la zona i, si escau, a la prevista a mitjà termini una oferta d'articles en condicions de qualitat, varietat, servei, preus i horaris conformes amb la situació actual i amb les tendències de desenvolupament i modernització del comerç al detall.

  2. Els efectes sobre l'estructura comercial de la zona, els quals s'han de valorar atenent la millora que l'obertura d'un nou gran establiment comporti per a la lliure competència i els efectes negatius per al petit comerç de la zona.

  3. La localització de l'establiment i, en especial, la relació d'aquest amb la trama urbana i la incidència que hi té.

  4. Les característiques qualitatives i les condicions de seguretat del projecte d'implantació, i també la integració de l'establiment a l'entorn urbà i la incidència en el medi ambient.

  5. L'impacte de la nova implantació sobre el territori, tenint en compte la incidència en la xarxa viària, l'accessibilitat a l'establiment comercial i la dotació d'aparcament i d'altres serveis.

  6. La contribució del projecte a la revitalització de les àrees comercials ja consolidades en l'àrea d'influència.

  7. La reversió de les plusvàlues que es generin en favor de la millora i la modernització de les estructures comercials de l'àrea d'influència i, en especial, les destinades a la revitalització del comerç dels centres urbans.

  8. Els efectes sobre el nivell i la qualitat de l'ocupació en l'àrea d'influència.

  9. La contribució del projecte al reequilibrament territorial.

  10. L'adequació del projecte a les disposicions del Programa d'orientació per als equipaments comercials del municipi, si n'hi ha.

Article 6

La Comissió d'Equipaments Comercials 1. Es crea la Comissió d'Equipaments Comercials, les funcions, la composició i funcionament de la qual s'han d'establir per reglament. Aquesta Comissió, en tot cas, ha d'emetre informe pel que fa a:

  1. L'atorgament de la llicència comercial de la Generalitat per a la instal·lació de grans establiments.

  2. L'elaboració, el grau de compliment i les propostes per a la revisió del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, establert per l'article 8.1.

  3. La tramitació del planejament urbanístic, establert per l'article 8.3. 2. La composició de la Comissió, en tot cas, ha d'assegurar la representació municipal i la de les associacions representatives de comerciants i comerciantes i de consumidors i consumidores.

Article 7

Taxa per la tramitació de la llicència comercial 1. Es crea una taxa per la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat per a la instal·lació de grans establiments comercials. 2. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació del servei de tramitació dels expedients de sol·licitud de la llicència comercial per a la instal·lació de grans establiments comercials. 3. Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques que sol·liciten la llicència comercial. 4. Constitueix la base imposable la superfície de venda dels establiments a què es refereix l'article 3. 5. El tipus de gravamen o tarifa s'estableix en 500 pessetes per metre quadrat de superfície de venda. L'import de la tarifa es pot actualitzar anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat. 6. La taxa s'acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la llicència comercial. Atesa la possibilitat que qui sol·licita aquesta llicència en desisteixi abans, durant o després de l'estudi de l'expedient per a l'atorgament de la llicència, la taxa es fracciona en dos pagaments:

  1. El 35%, en el moment de presentar la sol·licitud, juntament amb la resta de la documentació que s'estableixi per reglament, pel procediment d'autoliquidació.

  2. El 65%, una vegada finalitzat l'estudi de l'expedient i abans de la proposta de resolució per a l'atorgament o no de la llicència comercial, pel procediment de notificació de la liquidació. 7. La no-liquidació de la taxa per la tramitació de la llicència en la fase assenyalada per l'apartat 6.b en el termini que es fixi per reglament dóna lloc a la caducitat del procediment per a l'atorgament de la llicència comercial.

Article 8

El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials 1. L'instrument per a ordenar la localització dels equipaments comercials en l'àmbit territorial de Catalunya és el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC), a les directrius del qual s'ha d'adequar el planejament urbanístic. 2. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials té caràcter vinculant per a les administracions públiques en general i, en especial, per a la Generalitat, les administracions locals, les persones promotores i les empreses comercials. 3. En la tramitació del planejament general, de les normes subsidiàries, dels plans parcials, dels plans especials i dels programes d'actuació urbanística, i en la de llurs modificacions, els ajuntaments o la comissió d'urbanisme corresponent, si és l'òrgan competent per a tramitar-ho, han de demanar informe al departament competent en matèria de comerç respecte a les reserves de sòl per a usos comercials, quan aquestes possibilitin la implantació de grans establiments comercials. Aquest informe, si és desfavorable, té caràcter vinculant.

Article 9

Objectiu del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials 1. L'objectiu general del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és l'ordenació adequada de les implantacions comercials detallistes en grans superfícies, a fi d'assolir un nivell d'equipament comercial equilibrat entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra als consumidors i consumidores. 2. D'acord amb el criteri general especificat per l'apartat 1, per a elaborar i executar el Pla han de constituir-ne objectius específics:

  1. Avaluar l'oferta comercial disponible a Catalunya, tant pel que fa al nombre d'establiments com a la superfície total de venda, desglossada per comarques o àmbits territorials d'actuació i per sectors d'activitat.

  2. Avaluar la despesa comercialitzable del conjunt de la població catalana, igualment desglossada per comarques o àmbits territorials d'actuació i per epígrafs de despesa.

  3. Establir els dèficits i els superàvits d'equipament comercial en cada àmbit territorial, a partir de paràmetres contrastats de facturació, la qual cosa ha de permetre confrontar l'oferta i la demanda. 3. D'acord amb les prescripcions que el Pla territorial general (PTG) estableix per als plans sectorials, són també objectius del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials:

  4. La potenciació de determinats centres o subcentres comarcals.

  5. La potenciació dels centres o les polaritats comercials escollits en el Pla territorial general per a corregir desequilibris territorials.

  6. La correcció dels dèficits d'equipaments comercials, que permeti evitar desplaçaments de la població, especialment pel que fa a la compra quotidiana.

  7. L'establiment de criteris i la quantificació de les reserves de sòl per a l'equipament comercial a l'efecte del planejament urbanístic, tant en la fase d'elaboració com en la de revisió. 4. Sens perjudici que el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials consideri la comarca com una unitat bàsica d'actuació, el fet que hi hagi polaritats comercials d'àmbit superior ha de comportar la consideració d'àmbits que excedeixen la dimensió comarcal. En tot cas, cal tenir en compte el que disposa el Pla territorial general quant a àmbits d'actuació.

Article 10

Aprovació del Pla territorial d'equipaments comercials 1. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és impulsat pel Govern de la Generalitat a proposta del conseller o consellera competent en matèria de comerç. L'aprovació definitiva correspon al mateix Govern, a proposta del departament competent, amb l'informe previ preceptiu de la Comissió d'Equipaments Comercials. 2. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials s'ha de sotmetre a informació pública i, abans d'aprovar-lo de manera definitiva, ha de comptar amb l'informe preceptiu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Article 11

Vigència del Pla territorial d'equipaments comercials 1. La vigència del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és indefinida. 2. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials s'ha de revisar cada quatre anys. No obstant això, se'n pot fer una avaluació, total o parcial, cada dos anys. 3. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials ha de tenir en compte:

  1. L'evolució dels hàbits de compra i de consum de la població.

  2. L'evolució, en la composició de l'oferta comercial, de les diferents tipologies d'establiments.

  3. L'impacte produït per la implantació de grans superfícies sobre el comerç intraurbà, especialment sobre els centres històrics tradicionals, per a evitar, específicament, el fenomen de la desertització comercial.

Article 12

Suspensió de llicències El Govern pot suspendre l'atorgament de les llicències comercials de la Generalitat, pel període d'un any, en la forma que s'estableixi per reglament, si s'elabora o es revisa un pla territorial sectorial d'equipaments comercials.

Article 13

Execució del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials s'ha d'executar mitjançant:

  1. L'aprovació i revisió de les figures de planejament urbanístic: plans generals, normes subsidiàries, programes d'actuació urbanística, plans parcials i plans especials.

  2. L'atorgament de la llicència comercial per a la implantació d'establiments comercials de grans superfícies, D'acord amb el que estableix la legislació vigent.

Article 14

Programes d'orientació per als equipaments comercials 1. En el marc d'aquesta Llei, correspon als ajuntaments l'adaptació de l'equipament comercial de les poblacions respectives a les necessitats dels consumidors i consumidores. Amb aquesta finalitat, i en funció de les necessitats esmentades, els ajuntaments poden elaborar programes d'orientació per als equipaments comercials i adoptar les mesures de foment oportunes perquè l'equipament comercial ja existent a la població s'adapti al model que es desprengui del programa respectiu. 2. L'aprovació dels programes d'orientació per als equipaments comercials correspon al departament competent en matèria de comerç, amb l'informe previ de la Comissió d'Equipaments Comercials. 3. S'han de fixar per reglament els supòsits del nou planejament urbanístic en els quals ha d'ésser obligatòria la redacció, pels ajuntaments, dels programes d'orientació per als equipaments comercials.

Article 15

Modernització dels equipaments comercials Per a fomentar la modernització dels equipaments comercials de Catalunya i per a desenvolupar plans d'actuació en àrees afectades pels nous emplaçaments de grans equipaments comercials, el Govern pot promoure la creació de tributs propis i de convenis amb l'Administració de l'Estat.

Article 16

Infraccions i règim sancionador 1. Són infraccions al que estableix aquesta Llei el fet de no disposar prèviament de la llicència comercial de la Generalitat en els supòsits següents:

  1. L'obertura dels grans establiments comercials a què es refereix l'article 3.

  2. Les ampliacions de superfície dels establiments comercials que superin, abans o després de l'ampliació, els límits que estableix l'article 3.

  3. Els canvis d'activitat dels grans establiments comercials. 2. Sens perjudici del que estableix l'article 17, les infraccions assenyalades per l'apartat 1 es sancionen amb una multa d'entre 1.000.000 i 100.000.000 de pessetes. Per a graduar L'import de la sanció s'ha de tenir en compte la superfície de venda de L'establiment, la situació de predomini de l'infractor o infractora en el mercat i la quantia del benefici il·lícit obtingut com a conseqüència de l'actuació infractora.

Article 17

Mesures cautelars i multes coercitives 1. L'òrgan competent en aquesta matèria pot adoptar, sense que tingui el caràcter de sanció i amb la incoació prèvia de l'expedient administratiu corresponent, la mesura de tancar els grans establiments comercials que no disposin de la llicència comercial de la Generalitat en els casos en què sigui preceptiva, o de suspendre'n el funcionament fins que acreditin l'obtenció de la dita llicència. 2. L'òrgan competent pot imposar també multes coercitives, fins a la quantitat de 500.000 pessetes, per cada requeriment, si no es disposa de la corresponent llicència comercial.

Disposicions addicionals

Primera Modificació del Decret legislatiu 1/1990 1. Es modifica l'article 58 del Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, que queda redactat de la manera següent: Article 58

  1. En la tramitació del planejament general, de les normes subsidiàries, dels plans parcials, dels plans especials i dels programes d'actuació urbanística, i en la de llurs modificacions, els ajuntaments o la comissió d'urbanisme corresponent, si n'és l'òrgan competent per a la tramitació, han de demanar informe al departament competent en matèria de comerç respecte a les reserves de sòl per a usos comercials, quan aquestes possibilitin la implantació de grans establiments comercials. Aquest informe té caràcter vinculant, si és desfavorable. 2. D'acord amb la Llei 6/1988, del 30 de maig, s'ha de demanar informe preceptiu de l'administració forestal pel que fa a la delimitació, la qualificació i la regulació normativa dels terrenys forestals.

Segona Modificacions del planejament general Si hi ha àmbits qualificats per a grans superfícies en el planejament urbanístic que, com a conseqüència de l'entrada en vigor del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, no es poden portar a terme, pot donar lloc a la tramitació de modificacions del planejament general, d'acord amb el que estableix l'article 75 del Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, per a destinar aquests àmbits a altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

Disposicions transitòries

Primera Suspensió temporal de llicències Se suspèn l'atorgament de les llicències comercials de la Generalitat fins a l'aprovació del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, el qual s'ha d'adaptar a les prescripcions d'aquesta Llei. La suspensió no pot excedir, en tot cas, el termini de sis mesos, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Segona Sol·licitud de la llicència comercial Les persones, físiques o jurídiques, que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, han presentat, davant les comissions territorials d'equipaments comercials, una sol·licitud d'informe favorable previ a la petició de la llicència municipal d'activitat dels establiments a què es refereix l'article 10 de la Llei 3/1987 disposen del termini d'un mes per a formular la sol·licitud de la llicència comercial, en els termes que estableix aquesta norma, transcorregut el qual, si no han fet la dita sol·licitud, s'entén que desisteixen de la petició.

Tercera Exempció de la sol·licitud de la llicència comercial Les persones, físiques o jurídiques, que, en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ja han obtingut l'informe favorable de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials corresponent, a l'empara del que estableix la Llei 3/1987, no han de sol·licitar la llicència comercial de la Generalitat.

Quarta Exercici de les funcions consultives Fins a la constitució de la Comissió a què es refereix l'article 6 d'aquesta Llei, les funcions consultives que li corresponen són exercides per les comissions territorials d'equipaments comercials creades per l'article 20 de la Llei 3/1987.

Cinquena Tramitació provisional de la llicència comercial Mentre no es desplegui per reglament aquesta Llei, la tramitació de la llicència comercial de la Generalitat s'ha d'ajustar al procediment següent:

  1. La persona física o jurídica que ha d'exercir l'activitat comercial o, si escau, la promotora del projecte han de presentar la sol·licitud, mitjançant l'imprès adequat, per triplicat, a la Direcció General de Comerç o a la seu dels serveis territorials respectius. Cal presentar, també per triplicat, les dades i la documentació següents: Primer. Si qui ho sol·licita és una persona física, el nom i els cognoms complets; si és una persona jurídica, les dades de la persona que la representa i de l'entitat, acreditades mitjançant les escriptures corresponents. En ambdós casos, el número d'identificació fiscal de l'empresa i el domicili, a l'efecte de les notificacions. Segon. La descripció detallada del tipus d'establiment i de l'emplaçament. Cal adjuntar-hi els plànols generals a escala i acotats de plantes, alçats i seccions, i també de situació, d'accessos i d'aparcament previstos. Tercer. Els productes que s'han de comercialitzar en la nova implantació o que es volen comercialitzar després d'un canvi d'activitat o d'una ampliació. Quart. El certificat d'aprofitament urbanístic del sòl, on ha de constar la possibilitat de l'ús comercial del terreny. Cinquè. L'estudi de mercat en el qual es basen la viabilitat i la necessitat del projecte i les seves característiques. Sisè. L'estudi de trànsit, que ha d'incloure l'impacte de la nova implantació sobre la xarxa viària, si l'establiment comercial supera els 5.000 metres quadrats de superfície de venda. Setè. L'estudi sobre la inversió que comporta el projecte i el seu pla de finançament, i els comptes d'explotació previstos per als cinc primers anys de funcionament. Si es tracta d'un projecte d'ampliació, a més, els comptes d'explotació dels tres darrers anys. Vuitè. El nombre i la classificació dels llocs de treball. Novè. Qualsevol altra documentació que es consideri d'interès als efectes del que estableix l'article 5. Desè. Cal justificar també el pagament de la taxa a què es refereix l'article 7.

  2. La Direcció General de Comerç ha de demanar els informes preceptius corresponents.

  3. El director o directora general de Comerç ha de dictar resolució per a atorgar o denegar la llicència comercial de la Generalitat, en el termini de sis mesos, a comptar de la data de recepció de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini, si no s'ha dictat la resolució, la llicència comercial s'entén que és concedida per silenci administratiu positiu.

  4. La persona sol·licitant, física o jurídica, pot interposar recurs ordinari contra la resolució denegatòria de la llicència comercial, davant el conseller o consellera competent en matèria de comerç, en el termini d'un mes a comptar de la data de notificació.

Disposició derogatòria

Sens perjudici del que disposen les disposicions transitòries d'aquesta Llei, es deroguen la Llei 3/1987, del 9 de març, d'equipaments comercials, i el Decret 97/1993, del 23 de febrer, pel qual es regula la composició de les comissions territorials d'equipaments comercials i se n'estableix el funcionament.

Disposicions finals

Primera Desplegament S'autoritza el Govern i el conseller o consellera competent en matèria de comerç per a dictar les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

Segona Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 24 de març de 1997

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Subirà i Claus Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme

(97.080.062)

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR