LLEI 1/1993, de 25 de febrer, de l'himne nacional de Catalunya.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
PREÀMBUL
L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, en el seu article 4, que "la bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc", però no especifica quin és l'himne de Catalunya. Si sempre s'ha considerat, arreu del món, que la bandera i l'himne són els símbols més representatius d'un poble, sembla lògic i convenient d'atorgar a tots dos símbols un reconeixement legal específic.
No hi ha cap mena de dubte, per raons històriques, polítiques i populars, que l'himne de Catalunya és Els segadors. Justament l'any 1992 se celebrà el centenari de l'aparició impresa, per primera vegada, de la versió musical d'Els segadors, en l'edició de l'antològic i importantíssim volum Cansons Populars Catalanas / recollidas y armonisadas per Francisco Alió (1892). A aquesta versió va ser aplicat, l'any 1899, el text d'Emili Guanyavents -que conservava la tornada d'Ernest Moliné-, guanyador del concurs organitzat a tal fi per la revista La Nació Catalana.
D'aleshores ençà, i en el transcurs d'un centenar d'anys, Els segadors ha viscut una intricada història, fins a imposar-se d'una manera multitudinària i invencible com a himne de Catalunya. I en l'etapa més recent de la nostra història, des del moment mateix del restabliment de la Generalitat, s'ha generalitzat en la societat catalana l'ús d'Els segadors com a himne oficial. Tant les institucions públiques i privades com el poble en general li han conferit aquest caràcter d'una manera indiscutida. Finalment, circumstàncies excepcionals de gran projecció exterior, com és el cas recent dels Jocs Olímpics de Barcelona, han consagrat l'ús d'aquesta cançó com a himne oficial de Catalunya, de manera que també de fora estant és percebut per tothom amb aquest caràcter.
És hora, doncs, de formalitzar per mitjà d'una llei del Parlament la condició d'Els segadors com a himne oficial de Catalunya.
Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, aquesta Llei.
L'himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors -elaborada a partir d'una melodia tradicional i d'un romanç anònim del segle XVII-, segons la transcripció musical de Francesc Alió, del 1892, i el text d'Emili Guanyavents, del 1899, en la versió que figura en l'annex.
Disposició final Aquesta Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Pert tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 25 de febrer de 1993
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Annex
Els segadors (Himne nacional de Catalunya)
Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba
Bon cop de falç Bon cop de falç, defensors de la terra Bon cop de falç
Ara és hora, segadors Ara és hora d'estar alerta Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines (tornada)
Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes (tornada)
(Vegeu partitura a la pàg. 1584)
