LLEI 18/2008, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric.

Objecte

L'objecte d'aquesta llei és regular la garantia i la qualitat del subministrament d'energia elèctrica a Catalunya per a protegir els drets i els interessos legítims dels consumidors i els usuaris, d'acord amb els articles 123 i 133 de l'Estatut d'autonomia.

Àmbit d'aplicació

1. En el marc del que disposen l'article 133 de l'Estatut d'autonomia i la legislació bàsica de l'Estat en matèria d'energia, aquesta llei és aplicable a les activitats de transport, distribució i comercialització d'energia elèctrica que s'exerceixin a Catalunya, i també a totes les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica existents a Catalunya.

2. Aquesta llei és aplicable a les empreses titulars de les instal·lacions o que exerceixen les activitats a què fa referència l'apartat 1.

3. Resten subjectes a aquesta llei, en els termes que s'hi expressen, les empreses que fan auditories i inspeccions externes de les activitats de transport i distribució d'energia elèctrica, contractades per les empreses titulars de les instal·lacions, i també les terceres persones que porten a terme obres o altres activitats alienes al servei elèctric que poden afectar les instal·lacions.

Competències del Govern i de l'Administració de la Generalitat

1. Amb relació a l'objecte d'aquesta llei, i en el marc del que disposen l'Estatut d'autonomia i la legislació bàsica de l'Estat en matèria d'energia, correspon al Govern i a l'Administració de la Generalitat l'exercici de les competències següents:

   1. L'autorització administrativa de les instal·lacions de la xarxa de transport secundari constituïda per les línies elèctriques, els parcs, els transformadors i altres elements elèctrics amb tensió nominal igual o superior a 220 quilovolts (kV) i inferior a 380 kV que transcorrin íntegrament per Catalunya.

   2. L'autorització administrativa de les instal·lacions de distribució elèctrica.

   3. La supervisió i la coordinació de l'acompliment de les funcions dels gestors de les xarxes de distribució que exerceixen l'activitat a Catalunya i l'establiment de les funcions dels gestors de les xarxes de distribució si es tracta d'empreses de distribució de menys de cent mil clients.

   4. La potestat de donar instruccions a l'empresa transportista i a les empreses distribuïdores relatives a l'ampliació, la millora i l'adaptació de les xarxes i les instal·lacions elèctriques de transport secundari o de distribució situades a Catalunya, i la supervisió del compliment d'aquestes instruccions.

   5. La supervisió i, si escau, l'aprovació i la modificació dels plans d'inversió anuals i pluriennals que han de presentar les empreses elèctriques.

   6. La inspecció i el control del conjunt d'instal·lacions de la xarxa de transport i distribució elèctrica situades a Catalunya.

   7. La potestat sancionadora d'acord amb aquesta llei i amb les disposicions de la Llei de l'Estat 54/1997, del 27 de novembre, del sector elèctric, modificada per la Llei de l'Estat 17/2007, del 4 de juliol.

2. Les competències a què fa referència l'apartat 1 són sens perjudici de les competències reconegudes als ens locals en matèria d'urbanisme, de medi ambient i de protecció i defensa dels consumidors i els usuaris.

   Capítol II

   Garantia i qualitat del subministrament d'energia elèctrica

Drets i obligacions dels consumidors i els usuaris

1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries del servei de subministrament d'energia elèctrica, i les empreses tenen, davant les empreses distribuïdores o comercialitzadores i, si escau, de l'empresa transportista, els drets següents:

   1. Accedir en condicions d'igualtat al servei de subministrament d'energia elèctrica i a la xarxa elèctrica.

   2. Obtenir per escrit de les empreses una informació veraç i entenedora sobre el contingut de les clàusules dels contractes de subministrament, les característiques i els preus del servei, sens perjudici de poder sol·licitar el pronunciament del departament competent en matèria d'energia, amb relació al cost econòmic de la dotació de nous subministraments o de l'ampliació dels existents. El departament competent en matèria d'energia pot adoptar les mesures provisionals que consideri necessàries amb la finalitat de garantir que la dotació del subministrament elèctric s'efectuï en el temps més breu possible.

   3. Obtenir informació de les empreses amb relació a la facturació, el cobrament, les mesures de consum i altres característiques del servei contractat.

   4. Obtenir garantia i qualitat en el subministrament, d'acord amb el contracte i els valors establerts per la normativa vigent.

   5. Rebre informació de les incidències que afecten el subministrament d'energia elèctrica.

   6. Obtenir la determinació de la qualitat del servei elèctric. A aquest efecte, el departament competent en matèria d'energia pot autoritzar la col·locació d'equips homologats enregistradors de la tensió durant el període de temps que es consideri necessari. Pel que fa a la qualitat del servei elèctric, s'ha de tenir en compte la qualitat de l'ona de tensió, en aplicació de la reglamentació vigent.

   7. Obtenir la reducció de la facturació que han d'abonar d'acord amb el sistema de descomptes en la factura elèctrica regulat per la normativa vigent.

   8. Demanar al departament competent en matèria d'energia l'atorgament d'un termini adequat, d'acord amb les circumstàncies, per tal que l'empresa esmeni les deficiències i efectuï el subministrament amb la continuïtat deguda.

   9. Col·locar aparells homologats enregistradors de mesura d'incidències de qualitat del servei, propis o de terceres persones, precintats degudament i verificats oficialment, en l'àmbit de les instal·lacions de què són propietàries.

2. Els consumidors i els usuaris, per a no deteriorar la qualitat del subministrament general, tant de la pròpia instal·lació com de la d'altres, han d'adoptar en llurs instal·lacions les mesures correctores següents:

   1. Disposar de les proteccions generals o específiques que s'adaptin a la tipologia de la xarxa i al sistema d'explotació.

   2. Procurar l'ús racional de l'electricitat, aplicant mesures d'estalvi i eficiència adequades a llurs necessitats.

3. Els consumidors i els usuaris tenen el dret de rebre assessorament de la companyia per a aplicar les mesures correctores necessàries, en els casos en què una instal·lació afecti la qualitat del subministrament elèctric.

4. Els consumidors i els usuaris tenen el dret de disposar en llengua catalana de tota la informació a què fa referència aquesta llei.

Drets i obligacions de les empreses

1. L'empresa transportista i les empreses distribuïdores d'energia elèctrica són les responsables de garantir la continuïtat i la qualitat del subministrament en els termes establerts pel contracte, per aquesta llei i per la normativa bàsica de l'Estat.

2. L'empresa transportista titular d'instal·lacions de transport secundari d'energia elèctrica situades a Catalunya té les obligacions següents:

   1. Presentar al departament competent en matèria d'energia el pla general d'inversió i el pla anual d'inversió, d'acord amb el contingut regulat per aquesta llei.

   2. Acomplir el règim d'inspeccions que estableixen aquesta llei i la resta de normativa aplicable pel que fa a les instal·lacions de les quals és titular.

   3. Disposar dels mitjans materials i personals necessaris per a garantir la prestació del subministrament elèctric en condicions de qualitat adequades. Pel que fa als mitjans personals, cal que tant el personal propi com el personal subcontractat tinguin el nivell de formació adequat per a les tasques assignades.

3. Les empreses distribuïdores titulars d'instal·lacions de distribució d'energia elèctrica situades a Catalunya tenen els drets i les obligacions següents:

   1. Complir les instruccions del departament competent en matèria d'energia, relatives a l'ampliació, la millora i l'adaptació de les xarxes i les instal·lacions de distribució. Aquestes instruccions s'han de donar mitjançant una resolució adoptada per l'òrgan administratiu competent en matèria d'energia, el qual ha de supervisar-ne el compliment.

   2. Sotmetre's a la supervisió del departament competent en matèria d'energia en l'exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a gestores de les xarxes de distribució. En el supòsit d'empreses distribuïdores de menys de cent mil clients, les funcions són determinades pel departament competent en matèria d'energia.

   3. Presentar al departament competent en matèria d'energia els plans generals d'inversió i els plans anuals d'inversió, d'acord amb aquesta llei, perquè, si escau, els aprovi.

   4. Disposar dels mitjans materials i personals necessaris per a garantir la prestació del subministrament elèctric en condicions de qualitat adequades. Pel que fa als mitjans personals, cal que tant el personal propi com el personal subcontractat tinguin el nivell de formació adequat per a les tasques assignades.

   5. Incorporar tecnologies avançades en el mesurament, tant pel que fa als equips de mesurament, com pel que fa als equips del sistema de comunicacions i als sistemes informàtics, que permetin l'obtenció i el tractament de la informació dels mesuraments elèctrics i el control de la qualitat del subministrament i els mitjans electrònics en l'exercici de llur activitat.

   6. Disposar dels equips necessaris perquè les dades relatives al nombre d'interrupcions del subministrament elèctric i la durada d'aquestes interrupcions quedin degudament enregistrades i puguin ésser comprovades per l'òrgan competent en matèria d'energia, d'acord amb el procediment de mesura i control de la continuïtat del subministrament elèctric establert reglamentàriament i amb el que disposa la resta de la normativa aplicable. Les dades relatives al nombre d'interrupcions del subministrament elèctric han de poder ésser consultades per les persones interessades.

   7. Disposar en llengua catalana de tota la informació destinada als consumidors i els usuaris i a l'Administració de la Generalitat a què fa referència aquesta llei.

   8. Les empreses distribuïdores d'energia elèctrica tenen el dret que l'Administració els reconegui una retribució per l'exercici de llur activitat dins el sistema elèctric, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 54/1997, i a percebre la retribució corresponent per l'exercici de l'activitat de distribució.

   9. Fer les modificacions necessàries a la xarxa per a facilitar la connexió de noves instal·lacions de generació d'energia elèctrica.

4. Les empreses comercialitzadores d'energia elèctrica tenen les obligacions següents:

   1. Exigir a l'empresa transportista i a les empreses distribuïdores el compliment de llurs obligacions amb relació a la continuïtat del servei i a la qualitat del producte davant els consumidors i els usuaris.

   2. Donar suport als consumidors i els usuaris i aconsellar-los en tot moment sobre les característiques i la potència de llur contracte de subministrament per a adequar-lo a l'ús requerit, i també donar-los suport en el cas que es produeixi qualsevol incidència de qualitat que es derivi de l'empresa transportista o de l'empresa distribuïdora.

   3. Proporcionar una adequada qualitat d'atenció als clients.

Condicions per a la garantia i el restabliment del subministrament elèctric

1. El disseny de les instal·lacions i les condicions d'explotació s'ha de fer de manera que resti garantida la capacitat per a atendre la demanda de subministrament fins i tot en períodes de demanda punta estacional.

2. Amb exclusió de les avaries originades per causes de força major o per terceres persones, i amb independència dels plans de desllastament de càrregues i interrupcions que pugui aplicar l'operador del sistema elèctric, el temps màxim per a atendre les incidències pròpies de la xarxa de distribució d'alta i de mitjana tensió i fer les actuacions necessàries per a restablir el noranta per cent dels subministraments interromputs en cada incidència ha d'ésser de dues hores en els municipis de més de vint mil subministraments, de quatre hores en els municipis d'entre dos mil i vint mil subministraments i de sis hores en els municipis de fins a dos mil subministraments, incloent-hi sempre els subministraments a establiments sanitaris i la resta de subministraments essencials. Igualment, cal fer el restabliment del subministrament elèctric en menys de dues hores a tots els hospitals de la xarxa hospitalària d'utilització pública de Catalunya (XHUP).

3. Tret dels casos en què concorrin circumstàncies excepcionals, que s'han de justificar degudament davant el departament competent en matèria d'energia, el restabliment total del subministrament s'ha de fer en el temps mínim addicional necessari, que no ha de superar les dues hores.

4. Les empreses distribuïdores que donin servei a més d'un milió de clients han de disposar, com a mínim, d'una subestació mòbil d'auxili, d'una potència nominal d'almenys 30 megavoltamperes (MVA), preparada per a ésser connectada a la xarxa elèctrica en situacions de contingència.

5. Totes les empreses distribuïdores han de disposar d'equips auxiliars d'emergència i de grups electrògens per a atendre incidències excepcionals, d'acord amb el que estableixi el pla d'actuació davant incidències.

Pla d'actuació davant incidències

1. L'empresa transportista i les empreses distribuïdores que donin servei a més de cinc mil subministraments han d'elaborar un pla d'actuació davant incidències destinat a descriure el procediment aplicable davant incidències de gran abast que puguin afectar les instal·lacions. El pla ha d'ésser actualitzat cada any.

2. El pla d'actuació davant incidències ha de detallar, com a contingut mínim, els aspectes següents:

   1. Les incidències previsibles.

   2. El procés de restabliment del servei: actuacions del centre de control.

   3. Els criteris de prioritat d'actuacions de restabliment del servei.

   4. Els mitjans humans de què es pot disposar en cada subestació.

   5. Els mitjans alternatius de subministrament de què es pot disposar en cada comarca.

   6. La informació al departament competent en matèria d'energia.

   7. La informació als ajuntaments i a la resta d'organismes afectats.

   8. La informació a difondre per mitjans de comunicació.

   9. La informació als clients.

   10. Els grups electrògens disponibles.

   11. Les subestacions mòbils i altres transformadors susceptibles d'ésser connectats amb caràcter auxiliar.

   12. Les incidències que han d'ésser comunicades als òrgans competents en matèria d'emergències i protecció civil.

3. Un cop elaborats, el pla i les actualitzacions s'han de presentar al departament competent en matèria d'energia, el qual disposa d'un termini de tres mesos per a estudiar-lo i, si escau, comunicar-ne les esmenes o les deficiències. Transcorregut aquest termini sense que l'Administració hi hagi manifestat oposició, l'empresa pot executar el pla comunicat.

Comunicació d'incidències en el subministrament

1. Les empreses distribuïdores tenen l'obligació de comunicar expressament a l'òrgan que es determini del departament competent en matèria d'energia les incidències que provoquin una interrupció del subministrament elèctric superior a trenta minuts i que afectin més de mil clients. De la resta d'incidències, se n'ha de portar el registre corresponent, que ha d'estar a disposició de l'Administració.

2. Les empreses distribuïdores tenen l'obligació de comunicar expressament als ajuntaments dels municipis afectats les incidències que comportin una interrupció del subministrament elèctric superior a trenta minuts, d'acord amb el que estableixi el pla d'actuació davant incidències regulat per l'article 7.

3. En el supòsit establert per l'apartat 1, l'empresa distribuïdora n'ha d'informar immediatament l'òrgan competent en matèria d'energia, per fax o per correu electrònic. Aquest òrgan pot requerir la presentació de l'informe detallat pertinent, sobre les causes de l'incident i les actuacions fetes per a restablir el servei, informe que ha d'ésser lliurat en el termini màxim de cinc dies hàbils.

Incidències en el subministrament causades per terceres persones

1. Les terceres persones que, amb motiu d'obres o d'altres activitats alienes al servei elèctric, fan actuacions que afecten les instal·lacions elèctriques tenen l'obligació d'adoptar les mesures de seguretat necessàries per a evitar afectar la prestació del servei. En el supòsit de xarxes soterrades, cal complir el procediment de control aplicable a les obres que afecten la xarxa de distribució elèctrica soterrada i els requisits de senyalització de les xarxes soterrades de distribució elèctrica de mitjana i alta tensió, establerts per reglament.

2. Si l'empresa transportista o l'empresa distribuïdora acredita que la incidència en la continuïtat del subministrament és deguda a les actuacions de terceres persones, l'Administració pot incoar el procediment sancionador contra les terceres persones causants de l'incident.

3. A l'efecte d'aquest article, no són terceres persones les empreses vinculades a l'empresa elèctrica quan treballen per a aquesta empresa elèctrica. És empresa vinculada tota empresa en la qual l'empresa distribuïdora pot exercir, directament o indirectament, una influència dominant per raó de la propietat, la participació financera o les normes reguladores.

Capítol III

Plans d'inversió

Plans generals d'inversió

1. Les empreses titulars d'instal·lacions de transport secundari i les empreses distribuïdores que donin servei a més de cinc mil subministraments han d'elaborar quinquennalment un pla general d'inversió. En el cas d'empreses distribuïdores amb més de cent mil subministraments, aquesta elaboració s'ha d'efectuar amb la participació del departament competent en matèria d'energia, mitjançant una comissió mixta que ha d'iniciar els seus treballs amb un any d'antelació a la data de presentació del pla. En el supòsit que les actuacions establertes pel pla general d'inversió afectin el municipi de Barcelona, l'Ajuntament d'aquest municipi té participació en la comissió mixta amb la finalitat de garantir l'exercici adequat de les competències regulades per l'article 11 de la Llei 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.

2. Els plans generals d'inversió han de contenir la previsió de les despeses a executar per a la realització de noves instal·lacions i per a l'adequació de les instal·lacions ja existents, amb un calendari, com a mínim, anual i desagregades per conceptes i tipus d'instal·lacions, com a mínim, en l'àmbit comarcal.

3. Els plans generals d'inversió han de contenir la previsió de finançament de les inversions, amb la separació explícita de la retribució prevista de l'activitat de distribució corresponent i de les aportacions efectuades pels clients titulars del subministrament.

4. Els plans generals d'inversió han de contenir les justificacions de les necessitats de les inversions per a complir els criteris normatius de garantia i qualitat de subministrament, els criteris de desenvolupament de la xarxa, els plans de renovació d'instal·lacions i els programes de manteniment preventiu, predictiu i correctiu de les instal·lacions.

5. Els plans generals d'inversió han d'incloure les següents actuacions d'execució obligatòria i prioritària a càrrec de les empreses:

   1. La implantació de noves subestacions, amb l'emplaçament territorial necessari i el desenvolupament de les xarxes de mitjana tensió i de proteccions associades necessàries per tal que el tram bàsic de les línies principals de mitjana tensió no superi la longitud total de vint quilòmetres.

   2. El disseny i l'execució de noves infraestructures, amb l'adequació als plans urbanístics i la minimització de l'impacte ambiental, que prevegin el soterrament de noves instal·lacions de distribució en les zones dels municipis qualificades com a urbanes.

   3. La renovació progressiva de les línies elèctriques que transcorrin per àrees forestals, amb la conversió a trenades de les línies elèctriques de baixa tensió que transcorrin per aquestes zones i amb les inversions necessàries per a complir la normativa específica de protecció contra incendis forestals. Tota futura expansió de les xarxes de baixa tensió i tota substitució d'instal·lacions existents s'han de fer en cable trenat.

   4. Les actuacions fetes amb la finalitat que els municipis de més de dos mil habitants no tinguin alimentació en antena, sinó que siguin part d'una xarxa mallada o tinguin doble alimentació. En el cas que la distribució total o majoritària d'aquests municipis correspongui a una empresa distribuïdora diferent de la titular de la línia d'alimentació en antena del municipi o de la seva subestació de sortida, l'empresa transportista o les empreses distribuïdores que no siguin la majoritària tenen l'obligació de facilitar les connexions necessàries perquè aquest tipus d'actuació s'acompleixi.

   5. L'automatització i l'adequació tecnològica de les xarxes i les instal·lacions.

   6. La unificació de la tensió de la xarxa de distribució cap a l'estàndard de cada empresa distribuïdora aprovat per l'Administració. Les futures expansions de la xarxa i la substitució d'instal·lacions obsoletes s'han de fer a la tensió estàndard aprovada per a tensions de fins a 36 kV. Les actuacions sobre les xarxes de tensions inferiors a l'estàndard han d'ésser limitades a casos excepcionals, als reforços imprescindibles per a complir els requeriments de qualitat de servei establerts per la normativa estatal o els d'aquesta llei i als casos en què, per raons tècniques, no sigui possible la tensió estàndard. Totes les noves subestacions s'han de dissenyar amb la utilització de la tensió estàndard aprovada per a tensions de fins a 36 kV, malgrat que també poden disposar d'altres tensions si això resulta imprescindible per a complir els requeriments imposats de qualitat de servei.

   7. Les actuacions necessàries establertes per la legislació bàsica de l'Estat per a complir les prescripcions tècniques en línies elèctriques d'alta tensió per a protegir l'avifauna contra l'electrocució i les col·lisions.

6. Els plans generals d'inversió, un cop elaborats, s'han de presentar al departament competent en matèria d'energia abans del 15 d'octubre de l'any corresponent. Aquest departament disposa d'un termini de tres mesos per a estudiar-los, comunicar-ne les modificacions o les deficiències, si escau, i, també si escau, aprovar-los.

Plans anuals d'inversió

1. Les empreses titulars d'instal·lacions de transport secundari i les empreses distribuïdores que donin servei a més de cinc mil subministraments han d'elaborar, en desenvolupament dels plans generals d'inversió, els plans anuals d'inversió, els quals han de detallar almenys els aspectes següents:

   1. Les justificacions de les necessitats de les inversions per a complir els criteris normatius de garantia i qualitat de subministrament, els criteris de desenvolupament de la xarxa, els plans de renovació d'instal·lacions i els programes de manteniment preventiu, predictiu i correctiu de les instal·lacions. S'hi han d'especificar els tipus d'instal·lacions, com a mínim, de l'àmbit comarcal.

   2. Les dades dels projectes i les principals característiques tècniques.

   3. El pressupost dels projectes.

   4. La previsió de finançament de les inversions, amb separació explícita de la retribució prevista de l'activitat de distribució corresponent i de les aportacions efectuades pels clients als quals s'ha subministrat.

   5. El calendari d'execució dels projectes.

   6. L'especificació dels requeriments tècnics i professionals de les empreses per a poder ésser contractades per l'empresa distribuïdora, en el cas de preveure la subcontractació de tasques per a la realització dels plans.

2. Un cop elaborats, els plans anuals d'inversió s'han de presentar al departament competent en matèria d'energia abans del 15 d'octubre de cada any. Aquest departament disposa d'un termini de dos mesos per a fer-ne l'estudi, comunicar-ne les modificacions o les deficiències, si escau, i, també si escau, aprovar-los.

Seguiment dels plans d'inversió i comunicació de dades relatives a les inversions

1. Per a verificar el compliment dels plans a què fan referència els articles 10 i 11, l'empresa transportista i les empreses distribuïdores d'energia elèctrica tenen l'obligació de presentar amb periodicitat anual, abans de final del mes de febrer de l'any següent, a l'òrgan que determini el departament competent en matèria d'energia, com a mínim en format digital, almenys la informació següent:

   1. Informació auditada externament de les inversions dutes a terme, classificada per municipis i per tensió. La informació també ha de diferenciar les inversions en instal·lacions de baixa tensió, de mitjana tensió fins a 36 kV i d'alta tensió fins a 220 kV.

   2. Informació auditada externament dels ingressos rebuts per l'activitat de distribució, que diferenciï entre els ingressos derivats de l'activitat pròpia de distribució i els ingressos derivats de nous subministraments.

   3. Informació auditada externament de la qualitat del servei elèctric, tenint en compte la qualitat de l'ona de tensió.

2. Per a fer el seguiment de l'evolució de l'execució dels plans d'inversió es poden crear les comissions mixtes de seguiment que es considerin necessàries.

   Capítol IV

   Criteris de disseny de les instal·lacions elèctriques

Disseny de la xarxa i capacitat de les instal·lacions

1. Les subestacions i les línies elèctriques situades a Catalunya han de complir les condicions següents:

   1. Les subestacions elèctriques han de disposar de línies elèctriques d'alimentació d'alta tensió suficients per a cobrir la potència nominal de la instal·lació. Així mateix, i d'acord amb la naturalesa topològica de la xarxa, s'han de proveir les instal·lacions de connexió necessàries perquè es pugui atendre el mercat secundari assignat mitjançant les maniobres pertinents en el supòsit que es produeixi un incident, d'acord amb el que disposa la lletra f.

   2. Les subestacions de la xarxa elèctrica de Catalunya han de disposar de la protecció que sigui necessària contra les sobretensions d'origen atmosfèric.

   3. Les línies elèctriques i les de comunicació no poden sobrevolar els parcs ni els edificis de les subestacions.

   4. Les noves subestacions han de disposar d'una reserva a perpetuïtat de l'espai suficient per a instal·lar-hi, si calgués, una subestació mòbil d'auxili i per a deixar-hi preparades les instal·lacions de connexió necessàries. L'entrada d'alimentacions i la sortida dels conductors de les noves subestacions s'han de disposar de manera que, en cas d'incident, es pugui fer la connexió dels equips auxiliars d'emergència necessaris.

   5. En el mateix recinte de les subestacions existents s'ha d'habilitar una zona destinada a instal·lar-hi, si calgués, una subestació mòbil d'auxili o s'ha de disposar d'un espai suficient i adequat al voltant per a instal·lar-la-hi, amb les autoritzacions que calgui i, en tot cas, deixar implantades les instal·lacions de connexió necessàries.

   6. Les subestacions han d'atendre ordinàriament llur mercat principal i, si calgués, llurs mercats secundaris, d'acord amb les definicions següents:

      Primer. El mercat principal atès per una subestació és el conjunt de subministraments que en règim d'explotació ordinari d'una subestació se n'alimenten elèctricament.

      Segon. Els mercats secundaris atesos per una subestació són els subministraments que no pertanyen al mercat principal de la subestació i que, en cas necessari i mitjançant les maniobres de xarxa pertinents, es poden alimentar elèctricament de la subestació, fent ús de la potència de reserva, de manera que la subestació passi a treballar en un règim d'explotació excepcional.

   7. Almenys un noranta per cent dels subministraments situats en municipis de més de vint mil subministraments de cada subestació ha de pertànyer al mercat principal d'una subestació i, com a mínim, a un mercat secundari alternatiu. Amb relació als restants subministraments urbans de cada subestació, les empreses distribuïdores han de justificar davant el departament competent en matèria d'energia les raons tecnològiques derivades de la naturalesa de la xarxa per les quals no és possible complir aquesta exigència i preveure les mesures substitutòries que s'han d'adoptar per a aconseguir un grau equivalent de cobertura de la demanda. Aquestes mesures substitutòries han d'ésser aprovades pel departament competent en matèria d'energia. Així mateix, el Pla d'actuació davant incidències regulat per l'article 7 ha de detallar les actuacions previstes en el cas de les incidències que puguin afectar els restants subministraments urbans.

   8. D'acord amb les competències atribuïdes i una vegada acomplert el procediment regulat per l'article 35 de la Llei de l'Estat 54/1997, segons la redacció donada per la Llei de l'Estat 17/2007, es pot determinar que els cables elèctrics soterrats de 220 kV que transcorrin per municipis amb més de vint mil subministraments i les instal·lacions de les subestacions subsidiàries corresponents siguin de titularitat de l'empresa distribuïdora que escaigui.

2. La potència nominal dels transformadors d'una subestació s'ha de dimensionar per a atendre suficientment el seu mercat principal en els períodes de demanda punta previstos en el termini de cinc anys i garantir l'existència d'un marge de reserva suficient per a atendre, a més, el màxim mercat secundari alternatiu que tingui assignat la subestació.

3. Les empreses distribuïdores han de dissenyar la xarxa de la qual són titulars, de manera que la potència demanada en mitjana tensió dels transformadors d'una nova subestació no superi el llindar de 200 megawatts (MW).

4. Les noves subestacions han de disposar de transformadors de reserva que representin almenys un vint-i-cinc per cent de la potència nominal de la instal·lació.

5. Cada subestació que subministri zones urbanes ha d'estar connectada elèctricament amb tantes altres subestacions com sigui necessari per a garantir que la suma de les potències de reserva d'aquestes subestacions sigui igual o superior a la màxima potència demanada en mitjana tensió en la primera subestació.

6. Les subestacions amb una potència demanada en mitjana tensió de més de 200 MW han de disposar permanentment, in situ, de personal tècnic de control.

7. Si una empresa distribuïdora aprecia que, per raons topològiques derivades de la naturalesa de la xarxa, no és possible complir les exigències a què fa referència aquest article, ha d'establir les mesures complementàries suficients per a aconseguir un grau equivalent de cobertura de la demanda i presentar-les a l'òrgan que es determini del departament competent en matèria d'energia perquè, si escau, les aprovi.

8. L'emplaçament de les subestacions s'ha de decidir de manera que les línies elèctriques que hi hagin de convergir presentin la mínima afectació sobre els espais naturals de protecció especial, els espais d'interès natural o els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.

Mesures de seguretat en cas d'incendi

1. Les mesures de seguretat en cas d'incendi són aplicables a tots els elements de l'interior de les subestacions elèctriques, d'acord amb el que estableixi la normativa tècnica aplicable. A aquest efecte, les empreses distribuïdores tenen l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per a garantir que les subestacions de llur xarxa disposen de les instal·lacions reglamentàries de seguretat en cas d'incendi per a la protecció de tots els elements de l'interior. També tenen l'obligació d'adoptar les mesures que resultin congruents i complementàries amb els plans de protecció civil per a la planificació i l'organització davant emergències.

2. L'empresa transportista i les empreses distribuïdores també han de facilitar als serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvament competents la informació detallada de totes les subestacions de llur xarxa. Aquesta informació ha d'incloure, com a mínim, els plànols de les instal·lacions, els mitjans per a accedir-hi i les mesures de protecció disponibles, i també tota altra documentació complementària que requereixin els serveis esmentats en l'exercici de llurs competències. El personal propi i el subcontractat que treballin a l'interior de les subestacions han d'ésser coneixedors dels plans d'emergència, han de disposar dels mitjans de prevenció adequats i han de tenir la formació necessària.

3. En els projectes de noves subestacions s'ha de justificar que es compleixen les condicions establertes per aquest article.

4. Les empreses titulars han de mantenir les línies elèctriques d'acord amb el que disposa la normativa específica de prevenció d'incendis forestals i facilitar al departament competent en matèria de prevenció d'incendis l'accés als registres d'incidències en el cas que sigui necessari per a la investigació de les causes d'incendis forestals.

Capítol V

Control de les instal·lacions

Manteniment preventiu de les instal·lacions

1. Les empreses titulars d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica aèries i soterrades estan obligades a elaborar i aplicar un pla de manteniment, d'acord amb el procediment establert per reglament per a mantenir-les en perfecte estat de conservació i idoneïtat tècnica, de manera que restin garantides la regularitat i la continuïtat del subministrament, i també a adoptar les mesures necessàries per a evitar que es produeixin incendis de vegetació. En els procediments s'ha d'incloure la prevenció de riscos laborals, entesa com a part important de la qualitat del treball. El pla ha d'incloure els nivells de qualificació professional per a fer els treballs de manteniment.

2. S'han de regular per reglament el mecanisme de comunicació del pla de manteniment al departament competent en matèria d'energia i el sistema per a verificar-ne el compliment.

Inspeccions periòdiques

1. Les inspeccions de les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica són responsabilitat de les empreses propietàries de les instal·lacions i han d'ésser fetes per organismes de control autoritzats de conformitat amb el que determina la normativa aplicable.

2. S'ha d'establir per reglament el programa d'inspeccions periòdiques que han de complir les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica, el qual ha d'incloure, entre altres aspectes, la freqüència de les inspeccions i el protocol d'inspecció, i ha de detallar la qualificació dels defectes i els punts d'inspecció.

Potestat inspectora

1. Els òrgans competents de l'Administració poden fer inspeccions mitjançant el mostreig estadístic del resultat de les inspeccions efectuades per les empreses propietàries de les instal·lacions i pels organismes de control autoritzats.

2. El personal al servei de l'Administració que exerceixi funcions d'inspecció, degudament acreditat, pot fer o ordenar de fer les proves, les investigacions o els exàmens que cregui convenients per a comprovar el compliment de les disposicions vigents. Les empreses elèctriques tenen l'obligació de permetre-li l'accés a les instal·lacions i de proporcionar-li els mitjans materials i humans necessaris per a facilitar-li l'actuació inspectora.

Capítol VI

Autorització d'instal·lacions

Posada en funcionament i modificació d'instal·lacions de tensió igual o inferior a 66 kV

Per a posar en funcionament i modificar instal·lacions de distribució d'energia elèctrica de tensió igual o inferior a 66 kV, cal que l'empresa titular ho comuniqui a l'òrgan competent de l'Administració i que presenti la documentació que s'estableixi per reglament. L'Administració ha de comprovar la suficiència i la veracitat de la informació subministrada i el compliment de la normativa aplicable. Aquest règim de comunicació s'ha d'establir per reglament, el qual n'ha de preveure la tramitació electrònica.

Autorització d'instal·lacions de distribució elèctrica de tensió superior a 66 kV i d'instal·lacions de transport

1. L'autorització administrativa d'instal·lacions de distribució elèctrica de tensió superior a 66 kV i d'instal·lacions de transport requereix el tràmit d'informació pública i d'audiència al conjunt d'administracions i organismes afectats, d'acord amb el procediment per a l'autorització d'instal·lacions de producció, transport i distribució d'energia elèctrica establert reglamentàriament i per la resta de la normativa aplicable.

2. Els projectes d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica s'han de sotmetre a l'avaluació d'impacte ambiental si així ho exigeix la legislació aplicable en aquesta matèria.

3. Els projectes de noves subestacions elèctriques s'han d'avaluar conjuntament amb el traçat de les línies elèctriques i dels accessos necessaris.

4. Les línies elèctriques de tensió igual o superior a 220 kV i d'una longitud superior a quinze quilòmetres resten subjectes al tràmit de declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa la normativa vigent.

5. Es pot prescindir del tràmit d'audiència amb relació a les administracions i els organismes dels quals l'empresa peticionària acrediti que disposa dels permisos corresponents.

6. En el supòsit que el titular de la instal·lació en sol·liciti la declaració d'utilitat pública, amb caràcter paral·lel al tràmit d'informació pública, aquesta sol·licitud ha d'ésser notificada individualment als titulars dels drets i els béns afectats.

7. L'autorització administrativa de les línies elèctriques es concedeix sens perjudici que aquestes hagin d'obtenir els permisos i les llicències de les administracions que pertoqui.

Variants de traçat d'instal·lacions de transport o de distribució

1. La variant de traçat d'instal·lacions de transport o de distribució elèctrica només requereix l'aprovació del projecte executiu, la qual s'ha de tramitar d'acord amb el procediment que correspongui segons la tensió de la instal·lació i d'acord amb el que estableixen els articles 18 i 19.

2. En els casos a què es refereix l'apartat 1, el titular de la instal·lació ha de presentar, amb la documentació pertinent, la resolució d'autorització administrativa que empara la instal·lació que es vol modificar, sens perjudici del que disposa l'article 35 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Mesures de protecció de l'avifauna

Els projectes d'instal·lacions a què fan referència els articles 18 i 19 han d'assegurar que es compleixi la legislació bàsica de l'Estat sobre les prescripcions tècniques en línies elèctriques d'alta tensió per a protegir l'avifauna contra l'electrocució i les col·lisions, i que s'adoptin les millors tecnologies disponibles per a la protecció de l'avifauna.

Autorització d'instal·lacions d'interès general

1. Els projectes d'instal·lacions de transport secundari .tensió nominal igual o superior a 220 kV i inferior a 380 kV., de subestacions o de distribució d'energia elèctrica que siguin necessàries per a garantir la prestació del subministrament elèctric amb caràcter d'urgència poden ésser declarats d'interès general pel conseller o consellera del departament competent en matèria d'energia.

2. Una vegada els projectes a què es refereix l'apartat 1 hagin estat declarats d'interès general, el procediment administratiu aplicable és el que estableix aquest article.

3. El projecte de la instal·lació elèctrica ha d'ésser tramès a l'ajuntament o els ajuntaments corresponents, per tal que puguin informar si el projecte s'adapta al planejament urbanístic aplicable. El termini perquè l'ajuntament emeti l'informe corresponent és d'un mes, passat el qual s'entén que el tràmit ha estat evacuat en sentit favorable.

4. L'informe favorable emès per l'ajuntament té els efectes de llicència urbanística.

5. Si els ajuntaments interessats comuniquen la disconformitat del projecte amb l'ordenació urbanística, s'ha de crear una comissió formada paritàriament per representants de l'Administració de la Generalitat i els dits ajuntaments, per a elaborar una nova proposta en el termini d'un mes. En el cas que hi hagi desacord, el conseller o consellera del departament competent en matèria d'urbanisme ha d'elevar el projecte al Govern, el qual, un cop considerats els motius d'urgència o d'interès general, decideix sobre l'aprovació del projecte. Si el projecte és aprovat pel Govern, s'ha modificar o revisar el planejament urbanístic per tal d'adaptar-lo al projecte aprovat.

Autoritzacions provisionals

1. D'una manera excepcional, l'òrgan que es determini del departament competent en matèria d'energia pot autoritzar provisionalment instal·lacions elèctriques per a fer obres d'interès general o per a reforçar el subministrament elèctric en determinades zones, durant el temps estrictament necessari, que en tot cas no pot ésser superior a un any. Les autoritzacions provisionals han d'ésser comunicades als municipis amb relació als quals s'estengui llur eficàcia.

2. La instal·lació de grups electrògens de potència superior a 500 kW requereix la comunicació a l'ajuntament corresponent per tal que pugui controlar el procés de col·locació i els efectes d'aquest.

Capítol VII

Règim sancionador

Disposicions generals

1. En matèria de responsabilitats, infraccions i sancions relacionades amb les obligacions regulades per aquesta llei, és aplicable el règim d'infraccions i sancions regulat per aquest capítol, i també el regulat pel títol X de la Llei de l'Estat 54/1997, modificada per la Llei de l'Estat 17/2007, amb independència del règim d'infraccions i sancions vigent en matèria de seguretat industrial.

2. D'acord amb l'article 130.2 de la Llei de l'Estat 30/1992, en el procediment sancionador que es tramiti es pot exigir a l'infractor, si escau, la indemnització pels danys i perjudicis causats als consumidors i els usuaris, danys i perjudicis que poden ésser determinats per l'òrgan competent per a imposar la sanció.

Tipificació d'infraccions

1. A més de les infraccions establertes per la Llei de l'Estat 54/1997, modificada per la Llei de l'Estat 17/2007, són infraccions les tipificades per aquest article.

2. Són infraccions molt greus:

   1. Desatendre injustificadament i reiteradament les instruccions emanades del departament competent en matèria d'energia relatives a l'ampliació, la millora i l'adaptació de les xarxes i les instal·lacions de distribució.

   2. Desatendre injustificadament i reiteradament els requeriments efectuats pel departament competent en matèria d'energia en l'exercici de la competència de supervisió de les funcions atribuïdes als gestors de les xarxes de distribució.

   3. No presentar al departament competent en matèria d'energia els plans d'inversió anuals i pluriennals dins el termini establert.

   4. Incomplir el contingut dels plans d'inversió presentats per l'empresa, si les causes són imputables a la mateixa empresa.

   5. Incomplir els criteris de disseny de les instal·lacions regulats per aquesta llei.

   6. No implantar les mesures de detecció i extinció d'incendis a les subestacions elèctriques.

   7. Incomplir els terminis de restabliment del servei regulats per l'article 6.

   8. Incomplir el règim d'inspeccions aplicable a les instal·lacions elèctriques.

   9. Tota actuació feta per tercers que alteri la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric.

3. Són infraccions greus:

   1. No incorporar els equips de mesurament de les interrupcions del subministrament elèctric requerits per l'article 5.

   2. No presentar el pla d'actuació davant incidències regulat per l'article 7.

   3. Incomplir l'obligació de comunicació de les incidències en el subministrament regulada per l'article 8.

   4. Posar en funcionament instal·lacions elèctriques sense haver complert el procediment administratiu regulat pel capítol VI i la resta de normativa aplicable.

   5. Incomplir els criteris de disseny de les instal·lacions establerts per aquesta llei.

   6. Desatendre injustificadament els requeriments efectuats pel departament competent en matèria d'energia en l'exercici de la competència de supervisió de les funcions atribuïdes als gestors de les xarxes de distribució.

4. És infracció lleu tot altre incompliment d'aquesta llei o de la normativa de desplegament que no tingui la consideració d'infracció greu o molt greu.

Sancions

1. Les infraccions tipificades per aquesta llei són objecte de les sancions següents:

   1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de fins a 600.000 euros.

   2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de fins a 6.000.000 d'euros.

   3. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de fins a 30.000.000 d'euros.

2. En el supòsit d'una infracció molt greu, l'òrgan competent pot acordar també la revocació o la suspensió de les autoritzacions administratives l'atorgament de les quals és competència de la Generalitat.

3. Les sancions i altres mesures que correspon d'imposar, un cop sigui ferma la resolució que les determina, poden ésser objecte de publicitat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i també en un diari de màxima difusió, a càrrec de la persona infractora.

Graduació de les sancions

Per a determinar les sancions corresponents s'han de tenir en compte les circumstàncies següents:

1. La importància del dany o del deteriorament causat.

2. Els perjudicis produïts en la continuïtat i la regularitat del subministrament.

3. El grau de participació en l'acció o l'omissió tipificada com a infracció i el benefici que se n'ha obtingut.

4. La intencionalitat i la reiteració en la comissió de la infracció.

5. La reincidència en la comissió d'infraccions. Als efectes d'aquesta disposició, hi ha reincidència quan s'ha declarat per resolució ferma una infracció i la persona infractora en comet alguna altra de la mateixa naturalesa en el període d'un any.

6. L'acreditació, per la persona expedientada, de la compensació pels danys soferts a les persones perjudicades per la manca de continuïtat del subministrament.

Òrgans competents

Els òrgans de la Generalitat competents per a sancionar les infraccions que estableix la Llei de l'Estat 54/1997, modificada per la Llei de l'Estat 17/2007, i les que estableix aquesta llei són determinats per la normativa legal o reglamentària aplicable.

Prescripció

1. Les infraccions tipificades de molt greus i les sancions establertes per aquesta llei prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de tres anys, i les lleus, al cap d'un any.

2. La prescripció de les infraccions es computa d'ençà del dia en el qual s'ha comès la infracció i s'interromp en el moment en el qual el procediment es dirigeix contra la persona presumptament infractora.

3. La prescripció de les sancions es computa d'ençà de l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució administrativa que les imposa.

Termini de tramitació del procediment

El termini màxim per a resoldre i notificar els expedients sancionadors tramitats conforme al procediment establert és d'un any.

Disposicions addicionals

Primera

Valors dels temps màxims de restabliment del subministrament elèctric

Els valors fixats per l'article 6.2 poden ésser modificats pel Govern en funció dels resultats assolits en llur aplicació.

Segona

Règim especial del municipi de Barcelona

D'acord amb el que disposen la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, i la Llei 1/2006, del 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona, es crea una comissió mixta específica per al municipi de Barcelona, formada paritàriament per representants de l'Administració de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, amb la finalitat de garantir la participació d'aquest ajuntament en el seguiment de l'execució de les inversions previstes en els plans d'inversió quinquennals i anuals, i també amb relació al grau d'implantació de les condicions establertes per l'article 13 en les instal·lacions de transport i de distribució situades a la ciutat de Barcelona.

Disposicions transitòries

Primera

Compliment de les prescripcions establertes

1. L'empresa transportista i les empreses distribuïdores disposen d'un termini de dos anys a comptar de la posada en servei de les instal·lacions de transport que siguin necessàries incloses en la planificació de desenvolupament de la xarxa de transport 2008-2016, per a complir el conjunt de condicions regulades per l'article 13. Les comissions de seguiment a què fa referència l'article 12.2 han de controlar l'evolució de la implantació d'aquestes condicions.

2. El termini per a complir l'article 10.5.f és de vint-i-cinc anys a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

3. Les empreses titulars disposen d'un termini de dos anys per a implantar les mesures de detecció i extinció d'incendis regulades per l'article 14. Aquesta implantació s'ha de notificar explícitament al departament competent i a l'ajuntament del municipi on hi hagi instal·lada la subestació.

4. Durant un període de dos anys, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el temps màxim establert per l'article 6.2 per a atendre les incidències pròpies de la xarxa de distribució d'alta i mitjana tensió i per a fer les actuacions necessàries per a restablir el subministrament en els municipis de més de vint mil subministraments serà de tres hores i s'ha d'aplicar, com a mínim, al vuitanta per cent dels subministraments interromputs en cada incidència.

Segona

Inspeccions periòdiques

Mentre no s'hagi aprovat per reglament el programa d'inspeccions periòdiques aplicable a les instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica, es continua aplicant el Decret 328/2001, del 4 de desembre, pel qual s'estableix el procediment aplicable per a efectuar els reconeixements periòdics de les instal·lacions de producció, transformació, transport i distribució d'energia elèctrica.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta llei.

Disposicions finals

Primera

Habilitació al Govern

S'autoritza el Govern a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per a aplicar i desplegar aquesta llei.

Segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 23 de desembre de 2008

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances