LLEI 14/1984, de 20 de març, del Síndic de Greuges. (Correcció d'errada en el DOGC n. 441, p. 1554, de 8.6.1984).

1. El Síndic de Greuges és la institució que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat. 2. El Síndic de Greuges compleix les seves funcions amb independència i amb objectivitat, investigant i resolent els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a petició de part.

1. El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament d'acord amb el procediment i amb la majoria que estableix l'article 5. 2. El Síndic de Greuges es relaciona amb el Parlament mitjançant una Comissió constituïda amb aquesta finalitat. Aquesta Comissió coneix també de les queixes i de les peticions relatives a la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals dels ciutadans que hom li adreci. 3. El Síndic de Greuges es pot adreçar en qualsevol moment a la Comissió parlamentària esmentada en l'apartat anterior i aquesta li pot demanar que hi comparegui per informar d'afers de la seva competència. 4. Anualment informa el Parlament de la seva actuació.

L'Administració i en general tots els poders públics dependents de la Generalitat de Catalunya són obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, el Síndic de Greuges en les seves investigacions.

1. Per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei, el Síndic de Greuges ha de cooperar amb el Defensor del Poble i coordinar-hi les pròpies funcions. 2. D'acord amb l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot establir convenis amb el Defensor del Poble. Aquests convenis han de fixar la durada que tindran, els àmbits de les Administracions que compredran, els supòsits d'actuació del Síndic de Greuges, les facultats que aquest podrà exercir i les comunicacions que tindrà amb el Defensor del Poble. 3. El Síndic de Greuges ha de trametre al Defensor del Poble les queixes relatives a l'activitat de qualsevol òrgan de l'Administració pública de l'Estat a Catalunya que hom li presenti, i ho ha de comunicar a l'autor de la queixa.

TÍTOL I De la forma d'elecció, del cessament i de les condicions del Síndic de Greuges

1. Quan s'haurà d'elegir el Síndic de Greuges, d'acord amb aquesta Llei, la Comissió parlamentària a què fa referència l'article 2 presentarà al Ple del Parlament, en el termini màxim d'un mes, el candidat o els candidats al càrrec. 2. Havent estat feta la proposta, el Ple del Parlament, en una sessió convocada amb aquesta única finalitat, elegirà el Síndic de Greuges per majoria de les tres cinquenes parts. El mandat del Síndic de Greuges és de cinc anys. 3. En el cas que no s'aconsegueixi aquesta majoria de les tres cinquenes parts, s'haurà de tornar a iniciar el mateix procediment. Si havent transcorregut tres mesos cap dels candidats proposats no obté la majoria establerta per l'apartat anterior, en la votació subsegüent n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.

1. El President del Parlament ha d'acreditar amb la seva signatura el nomenament del Síndic de Greuges, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Boletín Oficial del Estado. 2. El Síndic de Greuges ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament.

Per a poder ésser elegit Síndic de Greuges hom ha de complir les condicions següents:

1. Gaudir de la condició de català.

2. Esser major d'edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics.

1. La condició de Síndic de Greuges és incompatible amb:

1. Qualsevol mandat representatiu.

2. El compliment de funcions directives i l'afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en associacions empresarials.

3. La de membre del Consell Consultiu de la Generalitat i del Tribunal Constitucional.

4. Qualsevol càrrec polític o funció administrativa de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.

5. L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar.

6. Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral. 2. Quan concorrerà una causa d'incompatibilitat en qui haurà estat elegit Síndic de Greuges, aquest, abans de prendre possessió, haurà de cessar en el càrrec o en l'activitat incompatibles o bé sol·licitar l'excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l'elecció, s'entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s'ha d'aplicar en el cas de sobrevenir una incompatibilitat.

El Síndic de Greuges no és subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.

El Síndic de Greuges gaudeix de les prerrogatives que són necessàries per a exercir adequadament les seves funcions, d'acord amb la legislació vigent.

1. El Síndic de Greuges cessa per alguna de les causes següents:

1. Per renúncia.

2. Per transcurs del temps pel qual fou elegit.

3. Per mort.

4. Per pèrdua de la condició política de català.

5. Per incapacitat o per inhabilitació per a l'exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.

6. Per condemna a causa de delicte dolós per sentència ferma.

7. Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec. 2. En aquest darrer cas el cessament és decidit per majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Parlament en un debat específic, en el qual el Síndic de Greuges té dret a assistir i a fer ús de la paraula abans de la votació. En els altres casos és declarat pel President del Parlament, que tot seguit n'ha de donar compte al Ple. 3. Un cop produït el cessament, s'iniciarà el procediment per a l'elecció del nou Síndic de Greuges, que s'ha de fer d'acord amb l'article 5. En el supòsit segon de l'apartat primer d'aquest article el Síndic de Greuges ha de continuar en l'exercici de les seves funcions fins que el seu successor no haurà estat nomenat.

TÍTOL II Del procediment i de l'actuació del Síndic de Greuges

1. Als efectes del que disposa l'article 1, es poden adreçar al Síndic de Greuges sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen:

1. Les persones físiques o jurídiques que invoquen un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, no essent-ne cap impediment la nacionalitat, la residència, la minoria d'edat, la incapacitat legal del subjecte, l'internament en un centre penitenciari o de reclusió ni en general qualsevol relació de subjecció o dependència especials d'una Administració o d'un poder públic.

2. Els Diputats al Parlament de Catalunya, i també els Diputats i els Senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya.

3. Les Comissions del Parlament, especialment les d'investigació i la prevista en l'apartat 2 de l'article 2. 2. També s'hi poden adreçar sol·licitant-li que actuï, dins l'àmbit territorial de les seves competències, els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.

1. Les queixes li han d'ésser presentades per l'interessat mitjançant un escrit raonat, acompanyat dels documents que poden servir per a esclarir el cas. 2. Totes les actuacions del Síndic de Greuges són gratuïtes per a la persona interessada, i no hi es necessària l'assistència d'advocat ni de procurador.

La correspondència i les altres comunicacions que les persones físiques privades de llibertat pel fet de trobar-se en centres de detenció, d'internament o de custòdia vulguin tenir amb el Síndic de Greuges gaudeixen de les garanties que estableix la legislació vigent.

Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la formulació escrita d'aquesta al Síndic de Greuges no pot transcórrer més d'un any. L'inici de les actuacions, quan es produeixen d'ofici, no és sotmès a cap termini preclusiu.

1. El Síndic de Greuges ha de registrar i acusar la recepció de totes les queixes que hom li formula, que pot tramitar o bé rebutjar; en aquest darrer cas ho ha de comunicar a l'interessat mitjançant un escrit motivat. 2. El Síndic de Greuges no pot investigar les queixes l'objecte de les quals es troba pendent d'una resolució judicial, i pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals; l'haurà de suspendre, però, quan el procediment només es trobarà pendent de sentència. 3. El Síndic de Greuges ha de vetllar perquè l'Administració resolgui en temps i en forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats o presentats. 4. El Síndic de Greuges ha de rebutjar les queixes anònimes, les queixes en què advertirà mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió i aquelles en la tramitació de les quals s'irrogués perjudici al legítim dret de tercera persona.

Les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges no són objecte de recurs de cap mena, i les queixes que se li formulen no afecten per res els terminis previstos per a l'exercici de les accions que siguin procedents en via administrativa o jurisdiccional.

Pel que fa a l'actuació del Síndic de Greuges i al dret d'adreçar-s'hi quan hagin estat declarats els estats d'excepció o de setge, hom s'atindrà al que disposa la legislació vigent.

Havent estat admesa la queixa a tràmit o iniciat l'expedient d'ofici, el Síndic de Greuges prendrà les mesures d'investigació que considerarà oportunes per a esclarir-los. Podrà donar-ne compte al Departament, l'organisme, l'entitat o la dependència administrativa afectats perquè dins de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que hi concorrin, llur cap li'n trameti un informe escrit.

1. Si la queixa a investigar o l'expedient iniciat d'ofici afecten la conducta de persones al servei de l'Administració, el Síndic de Greuges ho comunicarà al superior jeràrquic de l'afectat i, si s'escau, al cap de personal de qui depèn. 2. Al mateix temps requerirà a l'afectat que, en el termini que li fixarà, el qual en cap cas no pot ésser superior a quinze dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies objecte de la queixa o de l'expedient i hi adjunti els documents i les testimoniances complementàries que consideri adequats. 3. Sens perjudici de la documentació aportada a què fa referència l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot requerir a la persona afectada que comparegui a informar.

El superior jeràrquic o l'autoritat que prohibeixin al personal al seu servei de respondre a les requisitòries del Síndic de Greuges hauran de manifestar-ho al mateix afectat i al Síndic de Greuges mitjançant un escrit motivat.

Les autoritats, els funcionaris i en general tot el personal dependent de l'Administració o afecte a un servei públic han de facilitar al Síndic de Greuges o a la persona en qui ho delegui les informacions, l'assistència i l'entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que sol·licitin, i també les dades, els expedients i altres documents necessaris que permetin de dur a terme adequadament les actuacions investigadores.

Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'han de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sens perjudici d'incloure'n el contingut en els informes al Parlament, si el Síndic de Greuges ho creu convenient.

El Síndic de Greuges pot fer públic el nom de les persones i els Departaments, els organismes o les entitats que obstaculitzin l'exercici de les seves funcions, i també destacar aquesta actuació en l'informe anual al Parlament o comunicar-la a la Comissió a què fa referència l'article 2.2.

L'Autoritat i el personal al servei de l'Administració que impedeixin l'actuació del Síndic de Greuges negant-se a trametre els informes, els documents i els expedients que els sol·licita poden incórrer en la conseqüent responsabilitat penal, d'acord amb la legislació vigent. En aquest cas el Síndic de Greuges donarà trasllat dels antecedents al Ministeri Fiscal perquè exerciti les accions oportunes.

Si durant les investigacions s'observen indicis d'haver-se comès infraccions disciplinàries o produït conductes o fets presumiblement delictius, el Síndic de Greuges ho comunicarà a l'òrgan competent o ho farà avinent tot seguit al Ministeri Fiscal.

En l'exercici de les funcions d'investigació i resolució d'una queixa o d'un expedient el Síndic de Greuges pot formular a les autoritats i al personal al servei de l'Administració pública o que en depèn les advertències, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius a llurs deures legals. En cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratius.

1. El Síndic de Greuges pot proposar al Departament, a l'organisme o a l'entitat afectats, en el marc de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d'acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes. 2. Si en la investigació d'una queixa o d'un expedient creu que l'aplicació de les disposicions normatives condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir a la institució, al Departament o a l'entitat competents les mesures o els criteris que considera adequats per a remeiar-ho les modificacions que li sembla oportú d'introduir en els textos normatius.

El Síndic de Greuges ha d'informar del resultat de les investigacions, fins i tot en el cas d'arxivament de les seves actuacions, l'autor de la queixa, la persona al servei de l'Administració pública afectada o que en depèn i l'autoritat del Departament, de l'organisme o de l'entitat en relació amb la qual s'ha formulat la queixa o iniciat l'expedient d'ofici.

TÍTOL III De les relacions amb el Parlament

1. Anualment, abans d'haver transcorregut trenta dies des de l'inici del segon període ordinari de sessions, el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament:

1. El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d'ofici.

2. Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades amb el resultat obtingut, i també les causes que hi van donar lloc. 2. No han de constar en l'informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d'investigació. No obstant això, quan ho considerarà necessari hi podrà incloure el nom d'aquelles persones a qui fa referència l'article 23. 3. En el mateix termini ha de presentar la liquidació de pressupost de la institució que correspon a l'exercici anterior. 4. Pot presentar també informes extraordinaris quan ho requeriran la urgència o la importancia dels fets que motiven la seva intervenció.

El Síndic de Greuges ha d'exposar oralment un resum del dit informe en una sessió específica del Ple del Parlament, al final de la qual els Grups parlamentaris podran intervenir per a fixar llur posició.

Quan el Parlament es trobarà dissolt, el Síndic de Greuges s'hi relacionarà per mitjà de la Diputació Permanent.

1. Per a complir les seves funcions, el Síndic de Greuges ha de disposar d'una oficina, l'organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix; amb aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents. 2. Aquesta oficina ha de tenir els mitjans personals i materials necessaris, d'acord amb les partides pressupostàries que s'inclouran en el pressupost del Parlament de Catalunya. 3. Correspon al Síndic de Greuges l'elaboració del projecte de pressupost a què es refereix l'apartat anterior.

1. El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8. 2. Correspon a l'Adjunt d'auxiliar el Síndic de Greuges i d'assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient li encomani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions. 3. En els casos previstos en les lletres c), e), f) i g) de l'article 11 l'Adjunt exercirà interinament les funcions del Síndic de Greuges fins que el Parlament no haurà cobert la vacant. 4. L'Adjunt cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.

Disposició addicional En el cas que el finiment del mandat del Síndic de Greuges coincideixi amb el Parlament dissolt, aquell continuarà en l'exercici de les seves funcions fins que el nou Parlament n'haurà nomenat el successor.

Disposició transitòria Dins els quatre mesos d'haver entrat en vigor aquesta Llei el Parlament iniciarà el procediment per a nomenar el Síndic de Greuges.

Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat.

Per tant, ordeno que tots els ciudadans als que sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals correspongui la facin complir.

Barcelona, 20 de març de 1984

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya