LLEI 9/1987, de 25 de maig, de Successió Intestada.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

Closa pel Parlament de Catalunya la primera etapa d'exercici de la competència exclusiva que la Constitució i l'Estatut li atribueixen en matèria de dret civil de Catalunya, mitjançant la Llei 13/1984, del 20 de març, encaminada principalment, encara que no exclusivament, a l'adaptació de la Compilació als principis constitucionals, cal iniciar-ne una altra de desenvolupament de la nostra legislació per a acomodar-la a la realitat catalana d'avui.

La tècnica emprada ha estat la de presentar un projecte de llei especial, seguint una vella tradició catalana interrompuda per la Guerra Civil. Cal remarcar que la Llei té per base un treball preparat per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i ha rebut l'informe pertinent de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.

La matèria sobre la qual incideix aquesta Llei és la successió intestada, en tant que oposada a la successió regulada testamentàriament o per pacte. La successió, intestada, en efecte, constitueix un dels grans eixos del fenomen successori; per bé que no presenta la complexitat de la successió voluntària, té la importància indiscutible de la seva gran aplicació pràctica, malgrat que, paradoxalment, en el nostre dret civil actual presentava una forta dependència del dret del Codi Civil, sense justificació històrica ni conceptual.

Catalunya va disposar d'un règim autòcton de successió intestada -prescindint de la concreció pràctica i de la valoració que se'n pot fer- fins que una interpretació jurisprudencial poc afortunada i molt discutible de la Ley de Adquisiciones del Estado, del 16 de maig de 1835, coneguda per Ley de Mostrencos, va donar lloc a l'aplicació del sistema que després passaria al Codi Civil. Aquesta situació es mantingué fins que, promulgat l'Estatut del 1932, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de Successió Intestada del 7 de juliol de 1936, vigent fins a les ominoses derogacions per les lleis del 5 d'abril de 1938 i del 8 de setembre de 1939.

La Compilació del 1960 dedicà només quatre articles a la successió intestada, ja que fou rebutjat el criteri del projecte del 1955, que contenia una regulació de la part general de la successió intestada. S'aplicaria, doncs, el que disposava el Codi Civil (art. 248), amb tres excepcions relatives a la successió intestada de l'adoptant i dels pares naturals (art. 249), als drets del cònjuge vidu (art. 250) i a la successió intestada del causant impúber (art. 251).

Finalment, pel que fa a aquest breu recorregut històric, la Llei reformadora del 1984 introduí algunes modificacions en els textos anteriors, però sense alterar-ne substancialment les bases.

Aquest text ha tingut molt present la Llei de Successió Intestada del 7 de juliol de 1936 i l'Avantprojecte de Compilació, però no s'ha cregut oportú prescindir dels grans principis que han informat tradicionalment el dret català en aquesta matèria, malgrat la posició que, en un sentit diferent, mantingué en alguns supòsits la damunt dita Llei del 1936; és a dir, la incompatibilitat entre la successió testada i la intestada, i la necessitat i la permanència de la institució de l'hereu.

Es manté fonamentalment el sistema romà, tradicional a Catalunya, de la successió ordinum et graduum, però s'hi introdueixen algunes modificacions. D'una banda, l'apartat 2.n) de l'article 3 estableix el criteri que, si la delació intestada es produeix per desaparició d'una delació voluntària preexistent, s'entén feta també al moment de l'obertura de la successió. L'article 7 significa també una innovació respecte al règim tradicional, pel que fa al cas que siguin solament un o alguns dels cridats que no arribin a ésser hereus, ja que estableix un dret d'acréixer matisat, en lloc del dret de representació absolut d'abans.

Pel que fa als diversos ordres successoris, es millora la posició del cònjuge vidu, de manera que aquest gaudirà d'un dret d'usdefruit universal (art. 11) en concurrència amb els descendents, i és cridat si falten aquests, abans que els pares i els ascendents (art. 13).

Dedica una atenció especial als problemes derivats de l'adopció de la successió intestada, fonamentalment en els articles 21 al 26 i 18.2.n), sobre la base de limitar els efectes a l'adopció plena i d'establir el principi d'integració màxima de l'adoptat en la nova família amb la desvinculació corresponent de la família originària, llevat dels supòsits que un consort adopti el fill per naturalesa de l'altre consort, o que entre adoptant i adoptat preexistissin drets eventuals a succeir-se abintestat.

Pel que fa als altres ordres successoris, es manté la crida fins al quart grau en la successió dels parents col·laterals i la successió de la Generalitat de Catalunya. La Llei es clou amb un capítol especial sobre la successió de l'impúber i amb les habituals disposicions finals i transitòries.

Per tot això, en virtut de la competència exclusiva que la Generalitat té en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català, d'acord amb l'article 9.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el Parlament de Catalunya aprova aquesta Llei de Successió Intestada.

Capítol I Disposicions generals

Article 1

La successió intestada s'obre, de conformitat amb el que estableix la Compilació del Dret Civil de Catalunya, quan mor una persona sense deixar hereu testamentari o contractual, o quan el nomenat o nomenats no arriben a ésser-ho.

Article 2

-1 En la successió intestada, la Llei crida com a hereus del difunt els parents per consanguinitat i per adopció plena i el consort supervivent en els termes i amb els límits i els ordres fixats per aquesta Llei, sens perjudici, si escau, de les llegítimes i de la reserva de l'article 269 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

-2 A manca de les persones damunt dites, succeeix la Generalitat de Catalunya.

-3 El cònjuge supervivent del causant, si no li correspon d'ésser hereu intestat, adquireix el dret d'usdefruit que estableix l'article 11.

Article 3

-1 En la successió intestada, l'herència es defereix en tot supòsit, en el moment de la mort del causant, a les persones a les quals correspon d'éssser-ne hereus segons l'ordre legal de crida que estableix aquesta Llei, sempre que, al temps de l'obertura de la successió, existeixin o hagin estat concebudes i no hagin estat declarades indignes.

-2 Es defereix també en el moment de la mort del causant encara que, pel fet d'haver-se atorgat testament o heretament, havent-hi la possibilitat de successió testamentària o contractual, es produeixi algun fet posterior que faci desaparèixer aquella possibilitat.

Article 4

-1 La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau i cada sèrie de graus, una línia. La línia pot ésser directa o col·lateral.

-2 La línia és directa si les persones descendeixen l'una de l'altra, i pot ésser descendent i ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els qui descendeixen d'ell. L'ascendent uneix una persona amb aquelles de les quals descendeix.

-3 La línia és col·lateral si les persones no descendeixen l'una de l'altra, però vénen d'un tronc comú.

Article 5

En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. En la línia col·lateral, es fa sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú.

Article 6

En la successió intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en què és procedent el dret de representació.

Article 7

-1 Si cap dels parents més pròxims cridats per la Llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa o és apartat de l'herència per indignitat successòria, l'herència es defereix al grau següent, i així successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la Generalitat.

-2 Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els hauria correspost acreixerà la dels altres parents del mateix grau, llevat del dret de representació, si aquest és aplicable.

-3 El que disposa aquest article s'entén sens perjudici del dret de transmissió de l'herència deferida i no acceptada.

Article 8

-1 Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna, són cridats a ocupar el seu lloc.

-2 El dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als fills del germà, però no s'estén als descendents dels fills d'aquest.

-3 El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arribi a ésser hereu del representat no perd el dret de representació.

Article 9

-1 En la successió intestada, l'herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l'hauran acceptada. Quan és aplicable el dret de representació entre descendents, la divisió s'efectua per branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat.

-2 Si el dret de representació es produeix en la línia col·lateral, s'està a allò que disposa l'article 19.

Capítol II De l'ordre de succeir

Secció primera De la successió en la línia directa descendent i de l'usdefruit vidual

Article 10

En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, matrimonials, no matrimonials i adoptats de manera plena, per dret propi, i als seus descendents per dret de representació, sens perjudici, si s'escau, de l'usdefruit vidual a què es refereix l'article 11.

Article 11

-1 El vidu o la vídua a qui el consort difunt no ha atorgat cap disposició per causa de mort, adquireix, lliure de fiança, per ministeri de la Llei, l'usdefruit de tota l'herència, en la successió abintestat d'aquest.

-2 L'esponsalici o escreix i la soldada no tenen, a aquest efecte, el caràcter de disposició per causa de mort.

-3 Aquest usdefruit no es pot estendre a les llegítimes ni a les donacions per causa de mort o als llegats fets en codicil a favor d'altres persones, i és incompatible amb la quarta vidual que pogués correspondre al consort, el qual, però, la pot reclamar si renuncia a aquell dret.

-4 No té dret a gaudir d'aquest usdefruit el vidu o la vídua que es trobi en algun dels supòsits fixats per l'article 14 d'aquesta Llei, i el perd si contrau nou matrimoni o si passa a viure maritalment de fet amb una altra persona.

Article 12

L'usdefruit a què es refereix l'article 11 s'ha d'atribuir expressament en les declaracions d'hereu abintestat.

Secció segona De la successió del cònjuge

Article 13

En el cas que mori el causant sense fills ni descendents, el succeeix el cònjuge supervivent.

Article 14

El cònjuge supervivent no té dret a succeir:

  1. Si, en morir el causant, es troba en estat de separació per sentència ferma.

  2. Si està separat de fet amb trencament de la unitat familiar, per consentiment mutu expressat formalment o per alguna de les causes que permeten la separació judicial o el divorci.

Article 15

Si, en morir el causant, hi ha pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que hi hagi hagut reconciliació entre els cònjuges, els hereus cridats en defecte del cònjuge poden continuar exercint les accions plantejades, i, si ho fan, s'ha d'esperar el resultat de la sentència definitiva per a mantenir o per a negar al cònjuge supervivent el dret a succeir.

Secció tercera De la successió en la línia directa ascendent

Article 16

-1 Si el causant mor sense fills ni descendents ni cònjuge, li succeeixen el pare i la mare, a parts iguals. Si solament existeix un d'ells, aquest succeeix en tota l'herència.

-2 Si falten pare i mare, succeeixen els ascendents. Si són de la mateixa línia i del mateix grau, succeeixen per caps. Si són de línia diversa i del mateix grau, succeeixen en l'una meitat els de la línia paterna i en l'altra meitat els de la línia materna, i en cada línia la divisió s'ha de fer per caps.

Article 17

En la successió dels fills no matrimonials morts sense descendència, els ascendents només succeeixen si han donat aquells el tracte familiar de descendents d'una manera continuada.

Secció quarta De la successió dels col·laterals

Article 18

-1 Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge i sense ascendents, li succeeixen els parents col·laterals.

-2 Entre els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats de manera plena per una mateixa persona i els descendents d'aquells hi ha el mateix dret a heretar abintestat que entre els germans per naturalesa de doble vincle o de vincle senzill, segons correspongui.

Article 19

-1 Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen amb preferència als altres col·laterals. Si només hi ha germans dobles, aquests succeeixen a parts iguals. Si concorren germans dobles amb germans unilaterals, aquests succeeixen en la meitat que aquells. Si solament hi ha germans unilaterals, succeeixen tots a parts iguals, sense cap distinció.

-2 Si concorren a l'herència germans i fills de germans i si hi ha una sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que correspon a l'estirp. Si són dues o més, s'acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el conjunt per caps.

-3 Si la porció corresponent a algun dels nebots esdevé vacant, acreixerà la dels seus germans. Si el nebot és únic en l'estirp, la porció vacant acreixerà la dels oncles vius, germans del causant, i la dels altres nebots, els primers com si la divisió es fes per estirps i els segons per caps.

Article 20

En defecte de germans i de fills de germans, succeeixen els altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral fins al quart grau, sense dret de representació, sense distinció de línies i sense preferència per raó de doble vincle.

Secció cinquena De la successió en el cas d'adopció plena

Article 21

El fill adoptat de manera plena i els seus descendents ocupen en la successió de l'adoptant i dels ascendents d'aquest la mateixa posició que els altres descendents per naturalesa.

Article 22

Els pares adoptants de manera plena i llurs ascendents, aquests últims solament si han donat a l'adoptat el tracte familiar que correspon als descendents, ocupen en la successió intestada dels fills adoptius i de llurs descendents la posició dels ascendents.

Article 23

L'adopció de manera plena impedeix, recíprocament, la successió entre l'adoptat i els seus parents d'origen, llevat del que disposen els articles 18.2, 24, 25 i 26.

Article 24

En el supòsit que un consort adopti de manera plena el fill per naturalesa de l'altre consort, es conserva el dret a succeir abintestat entre aquest i la seva família per consanguinitat i el damunt dit fill, sens perjudici dels drets successoris abintestat que poden correspondre a l'adoptant.

Article 25

Si una persona és adoptada plenament per una altra amb la qual l'adoptat té, en el moment de l'adopció, un dret eventual a succeir-li abintestat, conserva el dret de successió intestada entre l'adoptat i els parents per naturalesa, amb les particularitats següents:

  1. En la successió de l'adoptat i en la dels seus descendents, els pares i els ascendents per naturalesa només succeeixen si ho hi ha pares adoptius i ascendents d'aquests amb dret a succeir d'acord amb l'article 22.

  2. En la successió dels pares i en la dels ascendents per naturalesa, els fills adoptats només tenen dret a succeir si no hi ha fills per naturalesa o descendents seus que no tinguin la condició de fills adoptius.

Article 26

En qualsevol cas d'adopció plena, els germans per naturalesa conserven sempre el dret de succeir-se abintestat entre si.

Secció sisena De la successió de la Generalitat de Catalunya

Article 27

Si falten les persones assenyalades pels articles anteriors, succeeix la Generalitat de Catalunya, la qual ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment els de la darrera residència habitual del causant en territori català. En defecte d'aquests, s'han d'aplicar aquells béns o el producte de llur venda o llur valor als establiments o a les institucions de la comarca o, si hi manquen, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

Article 28

Si correspon d'heretar a la Generalitat de Catalunya, l'herència s'ha d'entendre sempre acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia.

Capítol III De la successió de l'impúber

Article 29

La successió intestada del causant impúber, en defecte de substitució pupil·lar, es regeix per les normes següents:

  1. En els béns procedents del pare o de la mare per naturalesa o per adopció plena, o dels altres parents paterns o materns fins al quart grau, sigui quin sigui el títol d'adquisició dels dits béns, són cridats respectivament a la successió, per llur ordre, els parents més pròxims de l'impúber, dins el quart grau en la línia de la qual els béns procedeixen.

  2. Si hi ha ascendents d'una altra línia, conserven llur dret a la llegítima sobre els dits béns.

  3. En els altres béns de l'impúber, la successió intestada es regeix per les regles generals, sense distinció de línies.

  4. A l'efecte d'aquest article, són considerats de procedència paterna el dot estimat i l'esponsalici o escreix, i de procedència materna el dot inestimat, el preu de l'estimat i la soldada. Els béns que, en virtut de reserva per segones núpcies, ha adquirit l'impúber, resten compresos entre els de la línia de cònjuge premort, si no els ha adquirit per elecció o distribució del reservista.

  5. No tenen consideració de troncals els fruits dels béns d'igual caràcter.

Disposició final Resten derogats per la present Llei els articles 154, 248, 249, 250 i 251 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i totes les altres disposicions que s'hi oposin.

Disposició transitòria Les successions obertes abans d'entrar en vigor aquesta Llei es regeixen per la legislació anterior, i les obertes després, per la nova legislació. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 25 de maig de 1987

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Xicoy i Bassegoda Conseller de Justícia

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR