LLEI 8/1990, de 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Aquesta Llei manté l'amplíssima tradició de la llegítima curta com a correctiu mínim a la llibertat de testar, tret fonamental en l'estructura del dret civil de Catalunya. De les diferents opcions possibles, s'ha elegit la que conserva la institució de la llegítima, si bé s'estableixen algunes modificacions en la regulació d'aquesta.
En primer lloc, es configura com un dret personal del legitimari contra l'herència i, per tant, es prescindeix del concepte d'afecció real que recollia l'article 140 modificat de la Compilació. Lògicament també, la llegítima no dóna lloc a cap assentament específic en el Registre de la Propietat, concretament, l'anomenada menció legitimària de l'article 15 de la Llei Hipotecària. Aquesta configuració no dificulta el tràfic immobiliari. També, en conseqüència, es modifica el termini de prescripció del dret a percebre la llegítima configurat, com és en aquesta Llei, com un dret personal. En aquest sentit desapareix el termini de trenta anys aplicat des de l'Usatge Omnes causa i s'estableix l'extinció del dret a percebre la llegítima per prescripció de quinze anys. Malgrat la reducció del termini de prescripció, els legitimaris i l'hereu o hereus continuen disposant d'un lapse de temps suficient per a resoldre els possibles problemes de valoració i, eventualment, d'assignació de béns.
Es redueix als pares l'abast personal de la llegítima en la línia ascendent, amb la qual cosa s'evita en molts casos la fragmentació dels patrimonis i s'abandona el criteri d'una troncalitat extensa que no s'adiu amb la realitat social dels nostres dies.
S'amplia la disponibilitat del causant sobre la llegítima o el seu pagament, de manera que aquell pot dispensar la meritació d'interessos o establir-ne un tipus determinat, diferent del legal i, a més, s'admet com a regla general la renúncia pactada en les donacions entre ascendents i descendents.
En matèria de preterició errònia, que, com a regla general, continua donant dret al legitimari a demanar la nul·litat del testament, a més dels casos del descendent declarat després de la mort del causant o que és legitimari per dret de representació, es modifica el text del fins ara article 141, paràgraf tercer, in fine, que feia excepció del cas d'institució del cònjuge o descendents del testador. Es concreta que els casos considerats han de ser veritables casos d'institució d'hereu en tot el patrimoni relicte; es manté la referència al cònjuge, amb les puntualitzacions corresponents, però se substitueix la referència genèrica que feia aquell precepte als descendents per una de més concreta a un fill o només un descendent ulterior del testador, si, en atorgar-se el testament, aquest tenia més d'un fill o almenys un fill i una estirp de fill premort. Es tracta, en definitiva, de mantenir l'eficàcia de l'elecció de l'hereu únic, quan aquesta ha tingut lloc en una situació en la qual el testador podia escollir entre més d'un fill o estirp de fill o fills premorts. És, d'altra banda, una presa de posició respectuosa amb l'opció adoptada, favorable al manteniment de la unitat del patrimoni, rural o no, de què es tracti.
Al marge d'aquestes modificacions d'abast substantiu, el nou text modifica el tractament del procediment establert per l'anterior article 137, paràgraf segon, per al cas de disconformitat del legitimari amb els béns oferts per l'hereu per al pagament de la llegítima, si era el cas.
El procediment anterior era vist pel legislador com un veritable procediment de jurisdicció voluntària i, de fet, per aquesta causa, havia tingut molt poca efectivitat, raó per la qual la nova regulació, que manté la intervenció judicial, estableix que el jutge decidirà d'acord amb equitat, per bé que les normes processals seran les del procediment de jurisdicció voluntària, amb possibilitat de contradicció, sense que aquesta, però, hagi d'impedir que el procediment arribi a cap. A més, el procediment se sotmet a la garantia que el jutge pugui ordenar una prova pericial per tal de facilitar-li el coneixement de la qualitat i l'estimació dels béns que componen l'herència i del lot que hom pretengui adjudicar al legitimari.
Finalment, la resta del nou text, ultra mantenir la quantia del quart, és molt respectuós amb l'anterior, la redacció del qual ha procurat respectar en bona mesura.
En virtut de tot això, d'acord amb la competència exclusiva que, segons l'article 9.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat té en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil català i d'acord amb la competència també exclusiva que, segons l'article 9.3 del mateix Estatut, la Generalitat té en matèria de normes processals derivades de les particularitats del dret substantiu de Catalunya, el Parlament de Catalunya aprova aquesta Llei de Modificació de la Regulació de la Llegítima.
Es modifica el Capítol IV de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent: "Capítol IV. De la llegítima. "Secció Primera. Disposicions Generals. "Article 122 "La llegítima confereix per ministeri de la llei a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, donació o de qualsevol altra manera. "Article 123 "Hom presumeix acceptada la llegítima mentre no sigui renunciada purament o simplement. "La llegítima no deferida no pot ésser objecte d'embargament o d'execució per deutes dels presumptes legitimaris. "Secció Segona. Dels legitimaris i de la determinació de la llegítima. "Article 124 "Són legitimaris els fills matrimonials, no matrimonials i adoptius, per parts iguals. "Els fills premorts són representats per llurs respectius descendents, per estirps. "Article 125 "Si no hi ha descendents amb dret a llegítima, són legitimaris el pare i la mare per meitat. En cas que un d'ells hagués premort, o en defecte d'un d'ells si es tracta de la successió de fills no matrimonials o adoptius, és legitimari el supervivent, en el primer supòsit, o el pare o la mare que hagi reconegut el fill o l'hagi adoptat, en els altres. "No obstant això, en la successió de fills no matrimonials o adoptius, en defecte de pare o mare, és legitimari el qui hagi reconegut el fill o l'hagi adoptat. "Article 126 "Nogensmenys, els fills adoptius i els seus descendents no tenen dret a llegítima en la successió dels seus pares per naturalesa i aquests resten exclosos en la llegítima d'aquells. "Se n'exceptua el cas que un consort adopti el fill per naturalesa de l'altre consort, en el qual cas el fill adoptiu i els seus descendents són legitimaris en la successió del seu pare o de la seva mare per naturalesa i en la dels ascendents d'aquests. "Article 127 "L'import de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d'aplicar les regles següents: "
-1 Hom parteix del valor que els béns de l'herència tenien al temps de la mort del causant, amb deducció dels seus deutes i de les despeses de la seva darrera malaltia, de l'enterrament i del funeral. "
-2 A aquest valor líquid s'ha d'afegir el dels béns donats pel causant, sense altra excepció que les despeses d'aliments, educació, cura de malalties, malgrat que siguin extraordinàries, o aprenentatge, equip ordinari, regals de costum, i també les donacions i les liberalitats efectuades de conformitat amb l'ús, l'esponsalici o escreix i la soldada. "El valor dels béns objecte de les donacions computables és el que tenien al temps de morir el causant, feta deducció prèvia de les millores útils costejades pel donatari en els béns donats i de l'import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació que ell hagi sufragat, no causades per culpa seva. "En canvi, hom afegeix al valor d'aquests béns l'estimació dels deterioraments ocasionats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor. "
-3 Si el donatari ha alienat els béns donats, hom afegeix el valor que tenien en el moment de llur alienació i, si els béns han deperit per culpa del donatari, el valor d'aquests al temps en què es produí llur destrucció. "Article 128 "Tots els legitimaris detreuen la llegítima d'una única quarta. "Article 129 "Per a determinar la llegítima individual entre diversos legitimaris fa nombre el qui sigui hereu, el legitimari que l'hagi renunciada, el que hagi estat desheretat justament i el declarat indigne de succeir el causant. "No obstant això, els fills o els descendents del desheretat o el declarat indigne, que sigui fill del causant, són legitimaris per dret de representació. "Secció Tercera. De l'atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima. "Article 130 "La institució d'hereu i el llegat a favor de qui resulti ésser legitimari impliquen atribució de llegítima, baldament no s'expressi així, i s'imputen a ella mentre el causant no disposi altra cosa, encara que el legitimari repudiï l'herència o renunci el llegat. "El llegat disposat en concepte de llegítima o imputable a ella que no sigui llegat simple de llegítima pot consistir en una suma en metàl·lic, encara que no n'hi hagi en l'herència, o en béns d'exclusiva, plena i lliure propietat del causant, llevat el cas de no haver-n'hi en aquella, sense comptar a aquest sol objecte els béns mobles d'ús domèstic. Si els béns no tenen aquesta condició, el legitimari pot optar entre acceptar simplement el llegat o renunciar-lo i exigir allò que per llegítima li correspongui. "La llegítima també pot llegar-se en forma simple, emprant la fórmula "allò que per llegítima correspongui" o altres d'anàlogues o similars. "Article 131 "Són imputables a la llegítima dels fills o descendents: "
-
El dot o l'aixovar constituït pel causant o les altres donacions matrimonials fetes per ell. "
-
Les quantitats assenyalades o assignades pel causant en capítols matrimonials en concepte de dot, aixovar, donació o simplement en concepte de llegítima, quan es facin efectives. "
-
En l'herència dels avis, tot allò que han rebut els pares premorts i que hagi estat imputable a llegítima, si aquests haguessin estat legitimaris. "Són imputables a la llegítima de qualsevol legitimari les donacions per causa de mort atorgades al seu favor pel causant, llevat de pacte en contrari o si el causant ho exceptua en testament o codicil, i també les donacions entre vius atorgades pel donant com a imputables a ella o que serveixin de pagament o de bestreta a compte de la llegítima. "En la imputació de totes aquestes donacions és aplicable el que disposa l'article 127, regles 2 i 3 . "Article 132 "El causant no pot imposar sobre la llegítima condicions, termini, mode, usdefruits, fideïcomissos ni altres limitacions o càrregues, i si els imposava, han d'ésser tinguts com a no posats. "No obstant això, la disposició per causa de mort atorgada en concepte de llegítima i per un valor superior a aquesta amb la prevenció expressa que, si el legitimari no accepta les dites limitacions o càrregues, el seu dret es redueix estrictament a la llegítima, faculta aquest per a optar entre acceptar l'esmentada disposició amb les limitacions o càrregues referides o fer seva solament la llegítima, lliure d'aquestes. "Article 133 "La institució d'hereu, el llegat, la donació imputable i l'assenyalament o assignació en concepte de llegítima no priven els afavorits de llur qualitat de legitimaris. "En conseqüència, fan seu l'excés com a mera liberalitat, però, si allò que haguessin rebut per tals conceptes és inferior a la llegítima corresponent, poden exigir el suplement, excepte si, després de deferida aquella, hom s'hagués donat per totalment pagat de la llegítima o hagués renunciat expressament el seu dret al suplement. "Article 134 "L'hereu o les persones facultades per a efectuar la partició, per a distribuir l'herència o per a assenyalar i pagar llegítimes poden optar pel pagament en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència, o en béns d'aquesta, sempre que per disposició del causant no correspongui als legitimaris de percebre la llegítima per via d'institució, de llegat, d'assenyalament o d'assignació de cosa específica o de donació. "Començat el pagament en diners o en béns, el legitimari pot exigir la resta de la mateixa manera inicial. "Article 135 "Si les persones esmentades en l'article 134 optaven pel pagament en béns i el legitimari no es conformava amb els que aquells hagin assenyalat, decidirà el jutge competent d'acord amb l'equitat i pel procediment establert per als actes de jurisdicció voluntària. "En qualsevol cas el jutge pot ordenar que es practiqui una prova pericial a fi de conèixer la qualitat i l'estimació dels béns que componen l'herència i del lot que hom pretengui adjudicar al legitimari. "Article 136 "Els béns de l'herència que serveixin com a pagament de la llegítima s'estimaran per llur valor al temps d'efectuar-se fefaentment la designació o l'adjudicació. "Les despeses que ocasioni el pagament o el lliurament de la llegítima són de càrrec de l'herència. "Article 137 "El causant pot disposar vàlidament que la llegítima no meritarà interès o establir l'import d'aquest. "Altrament, la llegítima meritarà l'interès legal des de la mort del causant, baldament el pagament s'efectuï en béns hereditaris, llevat que el legitimari visqui a la casa i en companyia de l'hereu o de l'usufructuari universal de l'herència i a les seves expenses. També l'en meritarà el suplement, des que és reclamat judicialment. "En el llegat, l'assenyalament o l'assignació d'una cosa específica hereditària en concepte de llegítima o imputable a ella, el legitimari afavorit fa seus, en lloc d'interessos, els fruits o les rendes que la cosa produeixi a partir de la mort del causant. "Article 138 "L'hereu respon personalment del pagament de la llegítima i del suplement d'aquesta. "El dret a la llegítima no autoritza per a promoure el judici de testamentaria, però el legitimari pot demanar que sigui anotada preventivament en el Registre de la Propietat la demanda de reclamació de la llegítima o del suplement d'aquesta. "En canvi, la llegítima no dóna lloc per ella mateixa a cap altre assentament en l'esmentat Registre, llevat de l'anotació preventiva del llegat, si esqueia. "Secció Quarta. De la preterició i la inoficiositat. "Article 139 "És preterit el legitimari no esmentat en el testament del seu causant, sense que abans o després aquest li hagi atorgat donació en concepte de llegítima o imputable a ella. També ho és quan, malgrat ésser mencionat, el causant no li fa atribució en concepte de llegítima o imputable a ella en el mateix testament, o no el deshereta, encara que sigui injustament. "La preterició del legitimari no dóna lloc a la nul·litat del testament, però el preterit té dret a exigir allò que per llegítima li correspon. "Nogensmenys, la preterició del legitimari que sigui fill o descendent del testador que hagi nascut o hagi arribat a ésser legitimari després d'atorgar-se el testament, o l'existència del qual el causant ignorava en testar, constitueix preterició errònia i confereix al legitimari preterit acció per a obtenir la nul·litat del testament, excepte en els casos següents: "
-
Si l'instituït ho és en tota l'herència i es tracta del cònjuge o només d'un fill o només d'un descendent ulterior del testador, si, en atorgar-se el testament, aquest tenia més d'un fill o almenys un fill i una estirp de fill premort. "
-
Si el preterit és una persona que és declarada descendent del causant després de la seva mort. "
-
Si el preterit és un descendent del causant que resulta ésser legitimari per dret de representació, llevat del cas en què l'acció per preterició errònia no hagi pogut ésser exercida pel seu representant, si aquest hagués sobreviscut al causant. "Article 140 "El desheretament injust produeix els efectes previstos en el paràgraf segon de l'article 139. "Article 141 "Si amb el valor de l'actiu hereditari líquid no resten a l'hereu béns relictes suficients per al pagament de les llegítimes, dels llegats en concepte de tals o imputables a aquelles, dels suplements, i per a retenir la pròpia llegítima sense detriment, poden ésser reduïts per inoficiosos els llegats a favor d'estranys o dels mateixos legitimaris, en la part que excedeixi llur llegítima, o simplement suprimits per a deixar-la franca. "A aquest efecte tenen el mateix tractament que els llegats les donacions per causa de mort i les assignacions o els assenyalaments no fets efectius en vida de l'heretant. "Si, efectuada la reducció o la supressió, el passiu superava l'actiu hereditari o si aquest era encara insuficient, poden també ésser reduïdes o suprimides les donacions computables per al càlcul de la llegítima atorgades pel causant a favor d'estranys i àdhuc de legitimaris, en la part no imputable a aquella. "El legatari o donatari afectat per la inoficiositat pot evitar la pèrdua de la totalitat o d'una part de la cosa llegada o donada, i abonar als legitimaris en diners l'import que hagin de percebre. "Article 142 "La reducció de llegats i d'altres atribucions per causa de mort es fa en proporció a llur valor, respectant les preferències de pagament disposades pel causant. "La reducció o la supressió de donacions comença per la més recent i així successivament, per ordre invers de data, i són reduïdes a prorrata, si aquesta és indeterminada. "El causant no pot alterar l'ordre de prelació en la reducció de donacions ni disposar que siguin reduïdes abans que els llegats. "Article 143 "L'acció per inoficiositat de llegats i d'altres disposicions per causa de mort correspon solament als legitimaris i a llurs hereus i a l'hereu del causant, quan no hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari. L'acció per inoficiositat de donacions únicament pot ésser exercida pels legitimaris i llurs hereus. "Ambdues accions seran irrenunciables en vida del causant. "Els creditors del causant no es poden beneficiar de la reducció o la supressió de donacions per inoficiositat, sens perjudici de procedir contra l'hereu que no hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari i que resultava afavorit per la reducció o la supressió. "Secció Cinquena. De l'extinció de la llegítima. "Article 144 "La renúncia pura i simple de la llegítima, el desheretament just, la declaració d'indignitat per a succeir i la prescripció extingeixen la respectiva llegítima individual. Els mateixos actes en relació amb l'únic o amb tots els legitimaris l'extingeixen totalment. "En tots aquests casos la llegítima s'integra en l'herència sense que mai acreixi la dels altres legitimaris, sens perjudici del que disposa l'article 129, segon paràgraf. "Article 145 "Són nuls tota renúncia de llegítima no deferida i tot pacte o contracte de transacció o d'una altra índole sobre ella. No obstant això, són lícits: "
-1 El pacte de superviviència efectuat entre consorts en capítols matrimonials pel qual el qui resulti sobrevivent renuncia la llegítima que li podria correspondre. "
-2 El pacte entre ascendents i descendents en escriptura pública de capítols matrimonials, de constitució dotal o de donació pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de llegítima futura, renuncia el possible pagament. No obstant això, aquesta renúncia és rescindible per lesió en més de la meitat del seu just valor, a partir del seu atorgament, atès l'import a què ascendiria la llegítima del renunciant en la data expressada. "Article 146 "L'acció per a exigir la llegítima i el seu suplement prescriu en tot cas al cap de quinze anys a partir de la mort del causant. "L'acció per a demanar la nul·litat del testament per causa de preterició errònia o la reducció o la supressió de dots i de donacions inoficioses prescriu al cap de cinc anys a comptar de la mort del causant."
En el text actual de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, s'afegeix una disposició transitòria, la vuitena, que resta de la manera següent: "Vuitena "Les llegítimes causades en successions obertes abans d'entrar en vigor aquesta Llei es regeixen per la legislació anterior, fins i tot en allò que fa referència a la pràctica i als efectes de l'afecció legitimària de l'article 15 de la Llei Hipotecària."
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 9 d'abril de 1990
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Agustí M. Bassols i Parés Conseller de Justícia
