LLEI 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
L'abastament d'aigua domèstica i industrial a la major part de municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, l'Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i una part de l'Anoia depèn des de fa ja un cert nombre d'anys, o haurà de dependre en un futur immediat, de manera total o parcial, de l'anomenat sistema Ter-Llobregat. Aquest sistema és integrat per una trama complexa d'instal·lacions que fa arribar l'aigua potable als usuaris dels diferents municipis connectats a la xarxa, des dels punts de captació dels recursos en origen (Ter-el Pasteral, Llobregat-Abrera i Llobregat-Sant Joan Despí) i per mitjà de xarxes primàries, secundàries i de distribució municipal.
La consideració del conjunt d'instal·lacions existents com a sistema no és més que la constatació, acreditada tècnicament, de la forta interrelació que hi ha entre els sistemes de subministrament establerts originàriament com a independents a partir de les captacions i les plantes de tractament de Sant Joan Despí i del Pasteral-Cardedeu i, més recentment, també des de la planta d'Abrera. La interrelació es produeix des del moment que les diverses conduccions de distribució de les plantes de tractament han entrat en contacte i en molts indrets es barregen els recursos provinents de concessions diferents en conques hidrogràfiques diverses.
Produïda en la pràctica la interconnexió entre les instal·lacions dels diversos sistemes originaris d'abastament, i admesa la conveniència de considerar-los com un sistema únic Ter-Llobregat a fi d'optimitzar l'aprofitament dels recursos indispensable de completar les connexions existents mitjançant les obres adequades que comuniquin les conduccions principals procedents de la planta d'Abrera amb les que corresponen a la planta de Cardedeu. Això permetrà de configurar per a tota la zona una xarxa bàsica amb la qual es podrà subministrar aigua, amb la mateixa garantia de servei a qualsevol de les àrees destinatàries de l'abastament, farà possible l'explotació òptima dels recursos procedents del Ter i del Llobregat i ajustarà, en definitiva, el conjunt del sistema a les variacions de la demanda, sense perdre disponibilitat de recursos.
Descrit així, l'abastament domèstic i industrial d'aigua a Barcelona, la seva comarca i la resta de comarques de l'entorn és un servei públic que excedeix completament l'interès considerat aïlladament de cadascun dels més de vuitanta municipis que, a hores d'ara, reben la prestació. S'ha posat de manifest que la intercomunicació dels recursos ha portat en la pràctica a considerar una dotació global per a tota la zona servida, i és evident que l'adopció de decisions sobre la distribució espacial i temporal d'un recurs limitat i sobre els supòsits i les condicions de connexió a la xarxa té una transcendència que va molt més enllà de la distribució domiciliària d'aigua que estan obligats a fer tots els municipis.
Ben lluny d'això, aquestes decisions afecten directament les possibilitats de desenvolupament econòmic de les àrees a què es refereixen; així, una garantia relativa de disponibilitat de recursos o, si més no, de la seva adequació a les variacions estacionals de la demanda és determinant per a la instal·lació o la reubicació d'empreses industrials, per a la consolidació de les tendències sobre mobilitat de la població, per al desenvolupament de les expectatives en matèria de turisme i segona residència, és a dir, un seguit d'aspectes que formen part de la planificació de l'activitat econòmica, de l'ordenació del territori i del desenvolupament urbanístic a Catalunya i que, pel seu mateix contingut, són situats en l'àmbit de la competència de la Generalitat (arts. 9.9, 12.1 i 3 de l'Estatut).
En aquest mateix sentit, i des del punt de vista de la legislació sectorial de la Generalitat, la competència sobre els aprofitaments hidràulics s'ha concretat en la Llei del Parlament 17/1987, del 13 de juliol, en l'atribució a la Generalitat de la promoció i l'execució d'actuacions de política hidràulica que són necessàries per a pal·liar els dèficits i els desequilibris que hi ha a Catalunya, acomplir la política d'abastament d'aigua, sens perjudici de les competències de les administracions locals en aquesta matèria, i prestar els serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i d'obres hidràuliques que afecten àrees del seu territori (art. 3.2 de la Llei).
La competència dels municipis sobre l'abastament a les poblacions és, però, inequívoca i, per tant, cap intent d'ordenació del sistema considerat no pot ignorar-la. A més del servei d'abastament domiciliari d'aigua potable contingut amb caràcter de servei mínim i de prestació obligatòria en la legislació de règim local, resta obert en la Llei un àmbit d'actuació molt notable perquè les entitats locals puguin exercir, mitjançant la construcció i l'explotació d'infrastructures d'abastament municipals o supramunicipals i la prestació dels serveis corresponents, la competència que genèricament els és reconeguda en matèria de subministrament d'aigua. Finalment, també es disposa expressament la participació de les entitats locals en l'adopció de les decisions relatives al sistema d'abastament que afecten la competència de la Generalitat.
En l'ordenació que es fa, el sistema d'abastament consta, doncs: a) d'una xarxa bàsica vinculada estretament al poder de concessió i a l'adopció de les decisions sobre distribució dels recursos que afecten el desenvolupament del territori i la planificació econòmica. Aquesta xarxa ha d'ésser explotada per la Generalitat emprant fórmules de gestió públiques o privades, amb la participació de les corporacions locals afectades; b) de diverses xarxes secundàries d'àmbit supramunicipal, i c) de les xarxes domiciliàries municipals. En aquestes dues darreres categories són les corporacions locals, per elles mateixes o de manera associada, les competents per a la gestió del servei.
Es tracta, en definitiva, d'utilitzar la xarxa bàsica d'abastament com a font per servir les concessions actuals i futures per a l'abastament, dins de l'àmbit territorial delimitat, i alhora com a instrument per reestructurar i ampliar les concessions existents, tot reordenant en cada cas la situació resultant i establint els criteris d'explotació equitatius adequats a les variacions que es produeixin en la demanda a servir per cadascuna de les xarxes secundàries.
La gestió conjunta i coordinada del sistema sembla convenient encarregar-la a un organisme específic que exerceixi, com a funcions de competència de la Generalitat, la conservació, l'ampliació i la millora de la xarxa bàsica i la prestació del servei d'abastament en alta des d'aquesta mateixa xarxa, tot incorporant en els seus òrgans de govern la representació de les entitats locals destinatàries d'aquell abastament.
Per tant, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
És objecte d'aquesta Llei:
-
L'ordenació de l'abastament d'aigua que es fa mitjançant el sistema Ter-Llobregat, dins de l'àmbit territorial servit pels recursos hidràulics i les instal·lacions que l'integren.
-
La regulació de l'exercici de les competències que corresponen a l'Administració de la Generalitat en matèria d'aprofitament dels recursos hidràulics per a l'abastament i la coordinació de les actuacions de les diferents administracions públiques amb competència sobre el subministrament d'aigua a
-1 Dins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, el conjunt d'infrastructures d'aducció i distribució d'aigua fins a les respectives xarxes domiciliàries municipals és format per la xarxa bàsica d'abastament i les diverses xarxes secundàries.
-2 La xarxa bàsica d'abastament és constituïda per les obres de captació, les plantes de tractament d'aigua per a potabilització, les conduccions i els dipòsits i les estacions de bombatge que siguin susceptibles d'aportar aigua a més d'una xarxa secundària. Les instal·lacions que integren la xarxa bàsica d'abastament figuren enumerades, amb caràcter general, en els annexos 1 i 2, per raó de la diversa titularitat pública o privada, i s'hi han d'incorporar les que siguin constituïdes o definides amb les mateixes característiques i finalitats.
-3 Constitueixen les respectives xarxes secundàries les instal·lacions que, partint de la xarxa bàsica d'abastament, puguin efectuar el subministrament conjunt d'un àmbit territorial format per diversos municipis. Als efectes d'aquesta Llei, es defineixen sis xarxes secundàries, que són les que figuren, amb caràcter general, en l'annex 3, amb el detall de les instal·lacions públiques i privades que en formen part.
-1 L'abastament domiciliari d'aigua potable és un servei mínim de competència municipal.
-2 La competència local s'estén a les xarxes secundàries, segons els termes d'aquest article, i ha d'ésser exercida en cada cas i dins de l'àmbit territorial respectiu per les entitats locals corresponents, a les quals pertoca:
-
La planificació de les xarxes de distribució, tot respectant els punts de derivació dels cabals a partir de la xarxa bàsica d'abastament que siguin determinats per l'Administració hidràulica, i amb adequació a les decisions adoptades d'acord amb l'article 6.2 d'aquesta Llei.
-
La redacció dels projectes, la construcció, l'explotació i el manteniment de les instal·lacions.
-3 Les competències a què es refereix l'apartat 2 corresponen, en l'àmbit territorial definit per l'article 3.1 c) de la Llei 7/1987, de 4 d'abril, a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, en els termes que disposa l'article 17, apartats a) i b) de la mateixa Llei i, en la resta del territori afectat, a les comarques, dins de l'àmbit respectiu de cadascuna.
-4 Per a exercir la gestió i l'explotació de les instal·lacions compreses en una xarxa secundària es poden constituir mancomunitats que abastin municipis pertanyents a més d'una comarca. També es poden constituir mancomunitats que afectin municipis d'una sola comarca els quals es considerin integrats en una part independent de les xarxes secundàries respectives. Es poden formar consorcis de municipis amb comarques diferents si comparteixen la mateixa xarxa secundària amb la comarca consorciada. Això mateix s'ha d'aplicar a les entitats ja existents, sempre que concorrin les circumstàncies indicades.
-1 La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa bàsica és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, les operacions següents:
-
La regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat.
-
La planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions.
-2 Correspon també a la Generalitat de modificar, adaptar, reajustar i ampliar la quantitat dels recursos en origen, la duració temporal i la regulació estacional de les concessions a les poblacions dins de l'àmbit territorial de prestació del servei, tot establint, per a les ampliacions i les noves concessions, les condicions econòmiques que siguin necessàries.
Resten afectats al servei públic de competència de la Generalitat els béns i les instal·lacions de titularitat pública que formen part de la xarxa bàsica d'abastament a què es refereix l'article 2.2. Aquests béns i aquestes instal·lacions s'adscriuen a l'Ens d'Abastament d'Aigua que es crea amb aquesta Llei per al servei dels seus fins.
L'Administració hidràulica pot:
-
Determinar per a cada cas el punt de la xarxa bàsica d'abastament des del qual s'ha d'atorgar qualsevol concessió nova o qualsevol ampliació de les concessions existents per a abastament d'un o diversos municipis des d'aquella xarxa, sense que puguin atorgar-se directament concessions per a altres usos.
-
Ordenar la incorporació de nous abastaments o l'ampliació dels existents, mitjançant la connexió de les instal·lacions municipals a una xarxa secundària, amb l'increment previ de la dotació de la concessió atorgada. La resolució, que s'ha de dictar vist l'informe de l'entitat local ha d'establir la quota de connexió a satisfer pels nous abastaments, d'acord amb els criteris continguts en l'article 11 d'aquesta Llei.
-1 L'Administració hidràulica de Catalunya pot imposar, per a totes les concessions i tots els aprofitaments per a l'abastament de les poblacions situades dins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, la substitució total o parcial dels cabals per uns altres d'origen diferent, a fi de racionalitzar l'aprofitament dels recursos disponibles en la zona. En el cas de concessions per a regadius i altres usos agraris, la substitució es pot fer per cabals procedents de la reutilització d'aigües residuals depurades que tinguin les característiques adequades a la finalitat de la concessió. En aquest darrer supòsit, les conduccions que transporten les aigües residuals depurades han de ser independents de les que transporten les aigües destinades a l'abastament domiciliari.
-2 La revisió de les concessions per a abastament a diverses poblacions dins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei pot comportar-ne l'atribució de l'administració o gestió a l'entitat local que assumeixi la gestió i l'explotació de la xarxa secundària corresponent, conformement a l'article 81.1 de la Llei d'Aigües, que s'ha d'aplicar, en tot cas, a les noves concessions que s'atorguin.
-1 Es crea l'Ens d'Abastament d'Aigua, com a entitat de dret públic de la Generalitat amb personalitat jurídica pròpia, que és l'encarregat de la gestió conjunta i coordinada de les concessions per a abastament de les poblacions de l'àmbit territorial a què es refereix aquesta Llei i el responsable de la conservació, l'ampliació i la millora de la xarxa bàsica d'abastament.
-2 La naturalesa jurídica de l'Ens és la de les entitats que estableix l'article 1.b).1.r de la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.
-1 Són funcions de l'Ens d'Abastament d'Aigua:
-
La planificació, la construcció, la millora, la gestió i l'explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa bàsica d'abastament, que comprenen el tractament, l'emmagatzematge i el transport de l'aigua. L'explotació pot fer-se de manera directa o indirecta, mitjançant els contractes oportuns de prestació de serveis.
-
La coordinació de l'explotació de les instal·lacions que formen les diverses xarxes secundàries, als efectes del que determina l'article 10.
-
L'assistència i la col·laboració amb les entitats locals per a la prestació dels serveis de la seva competència en matèria d'abastament d'aigua.
-
Subsidiàriament i en els supòsits previstos en la legislació de règim local, la redacció dels projectes, la construcció i l'explotació d'instal·lacions en l'àmbit de la competència municipal o comarcal.
-2 Correspon a l'Ens d'Abastament d'Aigua, amb l'autorització de l'Administració hidràulica, adoptar decisions sobre el repartiment i l'assignació a cada xarxa secundària de les dotacions d'aigua disponibles, a fi d'atendre les variacions estacionals de la demanda i garantir l'equilibri de subministrament del conjunt de municipis servits per la xarxa bàsica d'abastament.
-3 L'Ens d'Abastament d'Aigua pot signar convenis d'explotació coordinada de les instal·lacions públiques i privades que integren la xarxa bàsica d'abastament amb les empreses o les entitats a les quals pertanyen aquelles instal·lacions. En tot cas, l'explotació s'ha de fer de manera coordinada i amb intervenció d'aquest Ens.
-1 Els recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua són constituïts per:
-
El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels béns i els valors que adquireixi en exercici de les seves funcions.
-
Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i dels seus organismes autònoms i, si escau, de les corporacions locals representades en el mateix Ens i d'altres administracions públiques.
-
Les subvencions, les aportacions voluntàries o les donacions que li concedeixin qualssevol persones públiques o privades.
-
Les remuneracions per l'estudi i la redacció de projectes, la direcció i l'execució de les obres que li siguin encomanades, i també les que procedeixen de la prestació d'altres serveis facultatius i tècnics.
-
Els ingressos obtinguts per operacions de crèdit.
-
Qualsevol altre que li pertoqui d'acord amb les lleis que siguin aplicables.
-2 És un ingrés propi de l'Ens el producte de les tarifes per la prestació del servei que aquesta Llei li encomana. Les tarifes comprenen els costos derivats de la construcció i del finançament de les obres de la xarxa bàsica d'abastament en la part del cost que hagi de suportar l'Ens, conformement a la legislació que sigui aplicable al finançament d'aquestes infrastructures, i també l'explotació i la conservació de les instal·lacions que integren aquella xarxa, i han d'ésser satisfetes per tots els usuaris d'aigua dels municipis que rebin el servei. En els supòsits a què fa referència l'apartat d) de l'article 9, correspon a l'Ens la percepció de la tarifa de construcció o explotació de la xarxa secundària o local per raó dels serveis que presti subsidiàriament.
-3 Les entitats subministradores d'aigua han de percebre de llurs abonats l'import de les tarifes de prestació del servei a què es refereix l'apartat 2 i n'han de fer l'ingrés a l'Ens d'Abastament d'Aigües en la forma fixada a aquest efecte.
-4 Per a la realització dels seus fins, l'Ens pot fer ús de l'endeutament en qualsevol modalitat, dins de l'import fixat per les lleis de pressupostos i d'acord amb les tarifes que siguin autoritzades, el producte de les quals pot garantir les operacions efectuades.
-1 L'Ens d'Abastament d'Aigua és el titular de les obres i les instal·lacions que executi amb càrrec als seus recursos propis, i pot rebre l'adscripció d'altres per raó dels serveis que li correspon de prestar.
-2 La incorporació de noves poblacions a l'abastament des de la xarxa bàsica d'abastament o l'ampliació dels cabals aprofitats per un o diversos municipis dóna lloc a l'obligació de satisfer a l'Ens, en concepte de quota de connexió, una quantitat que és fixada pel Consell d'Administració de l'Ens i aplicada proporcionalment als nous cabals derivats sobre el total servit des de la xarxa bàsica.
-1 L'Ens d'Abastament d'Aigua és regit per un Consell d'Administració que n'exerceix l'autoritat superior. Els seus membres representen l'Administració de la Generalitat i les corporacions locals destinatàries de l'abastament i són designats d'acord amb el que estableixen els apartats 2, 3 i 4.
-2 Integren la representació de la Generalitat:
-
El Director de la Junta d'Aigües.
-
El Director de la Junta de Sanejament.
-
Quatre representants proposats pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
-
Un representant de cadascun dels Departaments de Governació, Sanitat i Seguretat Social, Indústria i Energia i Comerç, Consum i Turisme, i Agricultura, Ramaderia i Pesca, proposat pel Conseller respectiu.
-3 La representació dels ens locals és formada per:
-
Cinc vocals designats per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.
-
Un representant de cadascuna de les entitats públiques que tenen o tindran al seu càrrec la gestió de les xarxes secundàries B, C, D, E i F definides en l'annex 3. Aquest representant ha d'ésser designat per l'òrgan corresponent de les esmentades entitats públiques.
-4 Els membres de lliure designació són nomenats i separats pel Consell Executiu de la Generalitat, d'acord amb el que estableix l'article 17.1 de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.
-1 El President de l'Ens és nomenat pel Consell Executiu de la Generalitat entre els membres del Consell d'Administració. El President té la representació legal de l'Ens, exerceix les funcions directives i executives superiors i li correspon de proposar el nomenament del Director o Gerent de l'entitat.
-2 El Consell d'Administració designa entre els seus membres, a proposta de les entitats locals, un Vice-president, el qual ha d'exercir les funcions que li assigni l'Estatut de l'Ens.
-3 El Director o Gerent de l'Ens és nomenat pel Consell d'Administració a proposta del President. Es pot designar, així mateix, un conseller delegat.
El Consell Executiu ha d'aprovar l'Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua, ha de determinar les facultats que corresponen a cadascun dels seus òrgans i el règim dels acords del Consell d'Administració. Supletòriament regeixen les normes de la Llei de Procediment Administratiu referents als òrgans col·legiats.
-1 L'Ens d'Abastament d'Aigua sotmet l'activitat a les normes del dret mercantil, civil o laboral, d'acord amb la naturalesa de l'acte del qual es tracti i sens perjudici del que disposa l'article 22 de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana.
-2 En particular, quan desenvolupa funcions públiques, pròpies o delegades per l'Administració competent s'ha d'ajustar a l'ordenament jurídic administratiu. Contra els actes i els acords de l'Ens subjectes al dret administratiu, es pot interposar recurs d'alçada davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i la resolució causa estat als efectes d'impugnació en la via contenciosa administrativa, d'acord amb la legislació general.
Disposicions addicionals
Primera L'Ens d'Abastament d'Aigua, comptant amb l'autorització de l'Administració Hidràulica, pot negociar amb les entitats locals afectades, convenis de col·laboració dirigits a la incorporació d'aquestes entitats a l'abastament des de la xarxa bàsica. Així mateix, l'Ens pot negociar amb les entitats locals qualsevol altre conveni relacionat amb les matèries de la seva competència.
Segona L'Ens d'Abastament d'Aigua pot encarregar-se, temporalment i mentre les entitats locals esmentades en l'article tercer d'aquesta Llei no assumeixin les funcions que tenen encomanades, de l'execució de les obres i de la prestació dels serveis que resultin necessaris per a l'abastament de poblacions determinades des de la xarxa bàsica amb dret a la percepció de les tarifes corresponents.
Tercera
-1 S'autoritza l'assignació a l'abastament que es fa per mitjà del sistema Ter-Llobregat, d'un cabal total de divuit metres cúbics per segon, integrat en una part pel cabal de vuit metres cúbics per segon, com a màxim, derivat del riu Ter i, en la resta i fins al cabal total esmentat, pels existents en el riu Llobregat, segons el seu règim de regulació en el moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei.
-2 El cabal assignat es destina, provisionalment i amb reserva de la planificació hidrològica, a l'abastament de les poblacions servides per mitjà de les xarxes secundàries detallades en l'annex 3, d'acord amb la distribució que segueix: Xarxa secundària A: 13,403 m3/s. Xarxa secundària B: 0,574 m3/s. Xarxa secundària C: 0,253 m3/s. Xarxa secundària D: 1,775 m3/s. Xarxa secundària E: 1,030 m3/s. Xarxa secundària F: 0.966 m3/s. El dret a la utilització dels cabals es pot inscriure en el Registre d'Aigües a sol·licitud de les entitats interessades. Això no obstant, es mantenen els drets que deriven de les concessions ja atorgades, sens perjudici de fer-ne la revisió, de conformitat amb l'article 7.2.
-3 Els cabals addicionals que resulten de les noves obres de regulació de la conca del riu Llobregat s'han de destinar al subministrament d'aigua per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa bàsica i han d'ésser inscrits en el Registre d'Aigües a nom de l'Ens d'Abastament d'Aigua. L'atorgament d'altres concessions dels nous cabals regulats es condiciona en tot cas a l'acompliment d'aquella afectació de destinació per a abastament.
Quarta Les competències regulades per aquesta Llei en matèria d'abastament d'aigua són exercides sense perjudici de les competències sectorials concurrents.
Disposicions finals Primera Es faculta el Consell Executiu per a dictar les disposicions i adoptar els acords necessaris per al desplegament i l'execució d'aquesta Llei. Així mateix, el Consell Executiu ha de requalificar les instal·lacions enumerades en els annexos d'aquesta Llei com a pertanyents a xarxes diferents, com a conseqüència de canvis en la seva titularitat o de variacions en llurs característiques i finalitat.
Segona Es deroga l'article quart del Decret de 14 de novembre de 1958, convalidat amb força de llei per la Llei 15/1959, d'11 de maig, pel qual es va crear la Junta Administrativa del Nuevo Abastecimiento a Barcelona, i qualsevol altra disposició que s'oposi al contingut d'aquesta Llei.
Tercera
-1 La tarifa a què es referix l'article 10.2 ha d'incorporar les obligacions pendents en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei i corresponents a obres i instal·lacions incloses en la xarxa bàsica d'abastament, i també qualssevol altres que en la mateixa data fossin imputables a l'Ens d'Abastament d'Aigua en la part no coberta per aportacions a fons perdut.
-2 La substitució dels conceptes tarifaris preexistents per la nova tarifa de l'Ens es produeix des de la data de l'aprovació d'aquesta darrera per l'òrgan competent.
Annex 1
Instal·lacions que integren la xarxa bàsica d'abastament de titularitat pública: Estació depuradora de Cardedeu (comprenent-hi les instal·lacions de derivació del Pasteral, la conducció de transport fins a l'estació depuradora de Cardedeu, les instal·lacions de tractament i regulació). Conducció diàmetre 3.000 des de l'estació depuradora de Cardedeu fins als dipòsits de la Trinitat, en el terme municipal de Barcelona, inclosos aquests dipòsits. Conducció de l'estació de Cerdanyola al dipòsit de Serra de Galliners (en projecte). Conducció del dipòsit de Serra de Galliners a la T de derivació després del dipòsit C-250 (en projecte). Conducció des de les instal·lacions de Cardedeu al dipòsit de Serra de Galliners, tancant la xarxa de Cardedeu al Vallès (en projecte). Estació depuradora d'Abrera, (comprenent-hi les instal·lacions de captació i de tractament). Conducció Abrera-Terrassa-Sabadell (diàmetre 1.250) fins a la T de derivació de després del dipòsit C-250. Conducció des de l'estació depuradora d'Abrera als dipòsits de Martorell.
Annex 2
Instal·lacions de titularitat privada integrades en la xarxa bàsica d'abastament: Planta de Tractament de Sant Joan Despí (tractament, captació superficial, i instal·lacions de recàrrega i extracció de Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat). Titular: SGAB, SA. Conducció diàmetre 800/700 Sifó Besòs
- Estació de bombament de Cerdanyola. Titular: SGAB, SA. Desdoblament diàmetre 1.200 de la conducció anterior (en construcció). Titular: SGAB, SA. Dipòsit Serra de Galliners. Titular: CASA, SA.
Annex 3
Definició de xarxes secundàries
Nota: Les especificacions relatives a diàmetres, cotes, capacitats i titularitats tenen un caràcter merament identificatiu i es refereixen a la data d'entrada en vigor de la Llei, sens perjudici de les variacions d'ordre tècnic o administratiu que puguin produir-se.
Xarxa secundària A Preses F i G de la conducció de diàmetre 3.000 mm del Ter (Titularitat pública). Artèria cota 200: la Trinitat-Altures-Finestrelles- -Cornellà de Llobregat, de diàmetres 700-400-700-500, incloent-hi els dipòsits d'Altures (4.000 m3) i Finestrelles (8.000 m3) (Titularitat: SGAB, SA). Artèria cota 130: la Trinitat-Finestrelles-Esplugues de Llobregat, de diàmetres 2.500-3.000-2.000 (900 en paral·lel) 1.400-900-800-1.250-900 (500 mm en paral·lel), incloent-hi el dipòsit de Finestrelles (16.000 m3), i el del pública
- SGAB, SA, per trams). Artèria cota 100: la Trinitat-Esplugues de Llobregat -Cornellà de Llobregat, de diàmetres 1.200-1.000-1.250-1.500-1.000-1.250 (600 en paral·lel) 1.500-800-1.250, incloent-hi els dipòsits d'Esplugues de Llobregat (45.000 m3), i la seva ampliació a 70.000 m3, en projecte, i el de la Fontsanta-Relleu (100.000 m3 a cota 54) en projecte (Titularitat pública-SGAB, SA, per trams). Artèria cota 70: la Trinitat-Montjuïc-Cornellà de Llobregat-Sant Boi de Llobregat i derivació al Prat de Llobregat, de diàmetres 1.200-1.000-1.600 (la Trinitat- Montjuïc), 900-800-700 (Montjuïc-Cornellà de Llobregat amb la canonada en paral·lel de 1.600 mm, en projecte, de la qual derivarà al Prat de Llobregat), i 1.250 (Sant Joan Despí-Sant Boi de Llobregat), en construcció. Queden inclosos els dipòsits de Montjuïc (60.000 m3), i el de Sant Boi de Llobregat (60.000 m3) en projecte (Titularitat pública-SGAB, SA, per trams). Artèria cota 75-55: Abrera-la Fontsanta, de diàmetre 2.400 en construcció, incloent-hi el dipòsit de la Fontsanta, de 100.000 m3, en projecte (Titularitat pública). Artèria cota 180: Cerdanyola del Vallès-Sant Cugat del Vallès-Castellbisbal (Artèria 75-55), de diàmetre 1.600, en projecte, incloent-hi el dipòsit de Sant Cugat del Vallès (50.000 m3), també en projecte. (Titularitat pública.) Conducció Trinitat-Badalona, de diàmetres 500-6-700 (Titularitat: SGAB, SA).
Xarxa secundària B Conducció diàmetre 700/400 de la Mancomunitat Penedès- Garraf, que s'inicia al dipòsit de Martorell (en projecte).
Xarxa secundària C Conducció d'Abrera a Esparraguera i Collbató (en projecte). Conducció d'Abrera a Masquefa i Piera (en projecte).
Xarxa secundària D Conducció de diàmetre 1.250/1.100, del dipòsit C-250 al dipòsit de Can Llong. Conducció de diàmetre 700, de la Mina Pública de Terrassa al dipòsit de Can Boada. Conducció de diàmetre 450, de la Mina Pública de Terrassa al dipòsit de Can Boada. Conducció de diàmetre 450, de la Mina Pública de Terrassa al dipòsit de Can Poal. Conducció de diàmetre 400, del dipòsit C-250 al dipòsit de Can Poal. Conducció de diàmetre 350 a Rubí, des de la conducció bàsica diàmetre 1.250 d'Abrera.
Xarxa secundària E Preses P-49 i E de la conducció de diàmetre 3.000 mm del Ter (Titularitat pública). Impulsió de Cardedeu a Dosrius, de diàmetre 450 (Titularitat pública). Aqüeducte de Dosrius, entre Dosrius i la riera d'Alella (Titularitat: SGAB, SA).
Xarxa secundària F Preses A, B, C i D de la conducció de diàmetre 3.000 d'aigua del Ter.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 9 de març de 1990
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Molins i Amat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
