LLEI 6/2011, del 26 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011.

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d'aplicació

1. S'aproven els pressupostos de la Generalitat per a l'exercici del 2011, que estan formats per:

1. El pressupost de l'Administració de la Generalitat –format per l'estat d'ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s'integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi–, per un import total, en els estats d'ingressos i despeses, de 32.630.049.561,16 euros, d'acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals se cedeix a la Generalitat s'estimen en 2.591,9 milions d'euros.

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2011 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:

   1. Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l'article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.

   2. Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, "Despeses diverses", i 251, "Prestació de serveis amb mitjans aliens", que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 220.0002, "Premsa, revistes, llibres i altres publicacions"; 226.0001, "Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció"; 226.0002, "Atencions protocol·làries i representatives"; 226.0003, "Publicitat, difusió i campanyes institucionals"; 226.0005, "Organització de reunions, conferències i cursos"; 227.0005, "Estudis i dictàmens", i 240.0001, "Despeses de publicacions", que vinculen per servei, programa i aplicació.

   3. Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

   4. Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de l'aplicació 489.0001, "Farmàcia (receptes mèdiques)", que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, "Concerts educatius", que vincula per servei, programa i concepte.

   5. Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

   6. Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions, que vinculen per servei, programa i aplicació.

   7. Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

   8. Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

   9. Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l'article 8, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d'acord amb el que indica l'apartat 1.a.

3. Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l'exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.

4. Els crèdits incorporats vinculen entre si amb els criteris establerts per l'apartat 1. Els crèdits generats vinculen entre si amb els criteris establerts per l'apartat 1 i han de mantenir la finalitat que va motivar l'ingrés.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s'han d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades a l'apartat 1.

   Capítol II

   Règim de les modificacions pressupostàries

Modificació d'ingressos

Sempre que es tramiti una modificació de despeses que comporti una variació de l'import total del pressupost, al mateix temps s'ha de tramitar la corresponent modificació dels crèdits d'ingressos pel mateix import.

Modificació de despeses. Principis generals

1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2011 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut, de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s'han d'ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 6, 7, 8 i 9 d'aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l'informe de l'òrgan competent de la Intervenció General.

2. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l'apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d'altres departaments o entitats del mateix àmbit, s'han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.

Transferències de crèdit

1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l'article 5, amb les limitacions següents:

   1. No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos.

   2. No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d'aquest contracte o pla.

   3. No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

   4. No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

   5. No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s'apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.

2. En el supòsit que en l'execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l'apartat 1.

3. Les transferències de crèdit han d'indicar la secció, el servei o l'entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s'ha d'indicar l'impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Generació de crèdits

1. Poden generar crèdit, dins l'estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l'article 5, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin al llarg de l'exercici pressupostari que siguin derivats de les operacions següents:

   1. Les operacions a què fa referència l'article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

   2. Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d'altres administracions que s'acordin el 2011, fins a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

   3. Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d'acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost.

   4. Els reintegraments de pagaments pressupostaris que tinguin lloc dins el mateix exercici en què s'hagi efectuat el pagament i sempre que aquests s'apliquin als mateixos crèdits pressupostaris i al mateix exercici.

   5. Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d'exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l'Administració de l'Estat i a les quals sigui aplicable la regla cinquena de l'article 86.2 de la Llei de l'Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.

   6. En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d'adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l'adquisició d'equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l'Administració de la Generalitat i a l'impuls de projectes tecnològics o al desenvolupament de sistemes d'informació d'abast o interès corporatiu.

   7. En la secció "Despeses de diversos departaments", els ingressos derivats de l'alienació i d'altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l'import que excedeixi les previsions contingudes en l'estat d'ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.

   8. Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.

2. Amb caràcter excepcional, també poden generar crèdit en el pressupost de l'exercici els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l'apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l'exercici anterior.

3. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l'administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.

4. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l'habilitació s'ha de tramitar juntament amb l'expedient de generació de crèdits corresponent.

Crèdits ampliables

1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:

   1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.

   2. Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l'Administració.

   3. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l'article 5 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l'article 40.1.d, el Departament d'Economia i Coneixement ha d'efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.

   4. En la secció "Departament d'Interior", dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades "d'emergència 2".

   5. En la secció "Departament de Governació i Relacions Institucionals", el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

   6. Amb caràcter excepcional, durant l'exercici del 2011, es pot ampliar crèdit en la partida pressupostària FO 01 D/500.0001/811, "Fons de contingència", i en les seccions i els capítols amb els quals s'hagin d'afrontar les despeses comptabilitzades el 31 de desembre de 2010 en els comptes financers 409, "Creditors per operacions pendents d'aplicar al pressupost". Aquests crèdits es poden ampliar fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2010 als dits comptes financers 409, i condicionat a la no-afectació de l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Si l'ampliació correspon a una entitat del sector públic administratiu, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de la Generalitat de transferència a l'entitat afectada i es pot generar crèdit a l'entitat de destinació per un import equivalent.

2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s'ha de donar compte trimestralment al Parlament:

   1. En la secció "Departament de Justícia", els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d'assumptes atesos.

   2. En la secció "Departament de Governació i Relacions Institucionals":

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0002/711, segons el finançament de polítiques pròpies del Consell General d'Aran.

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0003/711, per a finançar les competències transferides al Consell General d'Aran.

      Tercer. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses electorals.

      Quart. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/482.0010/132, per a subvencions als partits polítics en els processos electorals.

   3. En la secció "Departament d'Empresa i Ocupació", el crèdit de la partida pressupostària IU 08 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d'inserció (RMI).

   4. En la secció "Departament de Benestar Social i Família", fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, "A famílies".

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/311, "Prestacions per a l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat".

      Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/311, "Prestacions per a joves extutelats".

   5. En la secció "Pensions":

      Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/311, "Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d'amnistia".

   6. En la secció "Despeses de diversos departaments", a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/121, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d'obligacions legals derivades d'adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

   7. En el pressupost de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

      Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0013/311, "Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents".

      Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0015/311, "Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius".

      Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0016/311, "Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació".

      Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0017/311, "Prestacions per atendre necessitats bàsiques".

      Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/311, "Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)".

      Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/311, "Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)".

      Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/311, "Prestació econòmica d'assistència personal (LAPAD)".

   8. En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, "Farmàcia (receptes mèdiques)".

   9. En el pressupost de l'Institut Català de l'Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/311, "Prestacions per l'acolliment de menors tutelats per la Generalitat", fins al límit de les necessitats que es derivin d'aquesta prestació de dret subjectiu.

3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d'ampliables.

4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l'apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s'han de tramitar com a transferències de crèdit i s'han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d'altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d'altres seccions o del Fons de contingència, amb l'autorització prèvia del Govern.

Incorporació de romanents de crèdit

1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l'article 1.1.a, b i c els romanents de crèdits que enumera l'article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. S'autoritza el Departament d'Economia i Coneixement a incorporar els romanents de crèdit que no s'hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d'acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2011, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.

3. Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2010 finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguessin vinculats al compliment d'obligacions ja reconegudes, es poden incorporar al pressupost del 2011 per a ésser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d'execució establert per a les actuacions que s'han de finançar sigui superior a dos exercicis pressupostaris.

4. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s'han de compensar amb retencions de crèdit o bé s'han de finançar amb càrrec a una minoració d'altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l'autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l'exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l'exercici.

5. La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l'apartat 4 no és aplicable en els casos d'incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats. En aquests casos n'hi ha prou amb l'acreditació de l'ingrés.

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'article 6.1, les modificacions de crèdit següents:

   1. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import igual o superior a 30.000 euros.

   2. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import igual o superior a 30.000 euros.

   3. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.

   4. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.

   5. Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

   6. Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d'aquestes mateixes entitats.

   7. Generacions de crèdit que compleixin simultàniament les condicions regulades pels articles 7.3 i 19.2.

   8. Ampliacions de crèdit a què fa referència l'article 8.1.f.

2. Correspon al conseller o consellera d'Economia i Coneixement autoritzar l'habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions, les ampliacions i, amb les úniques limitacions que estableix l'article 6.1, les transferències de crèdit següents:

   1. Transferències de crèdit entre diversos programes dins una mateixa secció o entitat.

   2. Transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció "Despeses de diversos departaments", servei 03, per a finançar l'adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d'assegurances.

   3. Transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions.

   4. Transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.

   5. Transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d'exercicis anteriors i transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l'article 6.1.c i e.

   6. Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d'un import inferior a 30.000 euros.

   7. Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d'un import inferior a 30.000 euros.

3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials autoritzar l'habilitació de partides pressupostàries sense dotació de crèdit específica i les transferències entre diversos crèdits d'un mateix programa, amb les úniques limitacions que estableix l'article 6.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d'Economia i Coneixement. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l'article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l'article 3.1.d esmenta com a excepcions, ni poden afectar els crèdits destinats a despeses de personal.

4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l'Institut Català de la Salut, en l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d'informar, abans que s'autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:

   1. El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

   2. La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.

   3. Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, i segons l'execució de l'estat d'ingressos o de despeses, ha d'acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l'article 5, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats del sector públic

1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències i aportacions a favor de les entitats que, d'acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95), es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat s'ha d'ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació dels pressupostos no financers d'aquestes entitats sigui equilibrada d'acord amb els criteris d'ajust del SEC 95.

2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, o a favor de les entitats que, sense complir aquestes condicions, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat d'acord amb el SEC 95, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern.

3. Les transferències corrents a favor de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d'explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d'existències i baixes de l'immobilitzat.

4. En el cas que el 31 de desembre de 2010 les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tinguin un romanent de tresoreria derivat d'un excés d'ingressos cedits, transferències o aportacions de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic no obtingudes en concurrència, els departaments a què estan adscrites han d'efectuar una retenció de les aportacions i transferències que tenen previst atorgar-los el 2011 per l'import del romanent de tresoreria, d'acord amb els criteris que aprovi el Govern, llevat que per llei, contracte programa o per altres acords del Govern s'hagi establert que han de tenir una altra destinació. Si les entitats reben transferències i aportacions de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d'altres entitats que en depenen, la retenció s'ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l'import de les transferències i aportacions efectuades el 2010.

Comptabilització de les transferències internes

1. Les transferències i altres aportacions de fons entre l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats –sempre que estiguin integrades en el sistema corporatiu de centralització de tresoreria (cash-pooling) i que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables–, es comptabilitzen d'acord amb l'execució real de les despeses finançades que es deriva de l'activitat de cada entitat. En aquest sentit, amb caràcter general s'han de comptabilitzar per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d'execució real de les despeses finançades de l'entitat requereixi una periodificació diferent a l'esmentada, es poden comptabilitzar d'acord amb aquest calendari, amb l'informe favorable previ de la Intervenció Delegada.

2. En el cas de les transferències i altres aportacions de fons entre l'Administració de la Generalitat i les entitats a què fa referència l'article 1.1.b i c, i també entre aquestes entitats, s'ha de comptabilitzar de manera simultània l'obligació en el pressupost amb càrrec al qual es fa la despesa i el reconeixement del dret en el pressupost que rep l'ingrés.

Fons de contingència

1. El Fons de contingència s'ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s'hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l'exercici.

2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement. L'aplicació s'ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.

3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.

TÍTOL II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Execució anticipada d'inversions

1. Amb l'objectiu de permetre l'execució anticipada d'inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d'inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Coneixement i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l'execució anticipada de les inversions esmentades.

2. Les inversions a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades. L'import d'aquestes inversions, a més, ha d'ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s'aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l'entitat competent en la matèria.

3. L'autorització dels convenis a què fa referència l'apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d'una autorització de despeses pluriennals, en la qual s'han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Pressupostos de les universitats públiques

1. Les universitats públiques han d'elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d'equilibri pressupostari, tant en conjunt com respecte dels ingressos i les despeses no financers. Aquest precepte també és aplicable a les entitats dependents de les universitats públiques que han estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat d'acord amb els criteris del SEC 95.

2. En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d'elaborar un pla d'estabilització pressupostària que determini les polítiques d'ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d'incompliment d'equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d'universitats. Aquest pla d'estabilització pressupostària ha d'ésser aprovat pel Consell Social i s'ha de presentar al departament competent en matèria d'universitats en el termini de dos mesos a comptar de l'aprovació de la liquidació del pressupost en què s'hagi produït el romanent genèric negatiu.

Limitació de l'augment de la despesa

1. Durant l'exercici del 2011, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s'adoptin en incompliment d'aquest precepte són nuls de ple dret.

2. El pla anual de control a què fa referència l'article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d'Economia i Coneixement a proposta de la Intervenció General, ha d'incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l'apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

3. La Intervenció General ha d'informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d'això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l'adopció d'iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de fer saber al Departament d'Economia i Coneixement, el qual ha d'exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l'incompliment.

4. Durant l'exercici del 2011, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors

1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2010 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l'Institut Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials que no s'hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2010 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d'Economia i Coneixement, a proposta del departament o de l'entitat afectats i amb l'informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s'ha d'imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d'acord amb l'estructura pressupostària vigent.

Despeses afectades a ingressos finalistes

1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d'ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d'acord amb el que estableix l'article 7.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés en la tresoreria corresponent.

2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s'acrediti documentalment el compromís de finançament de l'Administració o l'entitat que hagi d'aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s'hagi produït efectivament l'ingrés, en els casos següents:

1. Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.

2. Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

3. Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d'un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

4. Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l'informe previ del Departament d'Economia i Coneixement.

Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d'incloure necessàriament un estudi d'impacte pressupostari. El Departament d'Economia i Coneixement pot establir normes i criteris per a elaborar l'estudi esmentat.

Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

1. Els compromisos de despesa pluriennal que s'adquireixin d'acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s'han d'ajustar als criteris, els procediments i els límits establerts pel Govern.

2. Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d'inversió

Els projectes de despesa d'inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s'identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l'Annex d'inversions reals. La programació i l'execució al llarg de l'exercici de nous projectes no identificats en l'Annex d'inversions reals requereix l'assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d'acord amb les normes del Departament d'Economia i Coneixement. El seguiment de l'execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d'informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d'informació economicofinancera han d'efectuar un seguiment permanent de l'execució de llurs projectes d'inversió i l'han de trametre al Departament d'Economia i Coneixement amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari i d'acord amb els formats que la Intervenció General determini.

Mòduls econòmics dels centres privats concertats

D'acord amb l'article 117 i la disposició addicional vint-i-setena de la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d'educació, i l'article 205.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, s'aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal i les despeses de funcionament per a l'any 2011, amb els imports que consten a l'annex d'aquesta llei.

TÍTOL III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Àmbit d'aplicació de les normes sobre despeses de personal

1. Les disposicions incloses en aquest títol s'apliquen a tot el personal al servei de:

   1. L'Administració de la Generalitat.

   2. El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

   3. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

   4. Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.

   5. Les entitats de dret públic.

   6. Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.

   7. Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.

   8. Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

   9. Les universitats públiques.

2. El Govern pot acordar exceptuar l'aplicació d'algunes de les disposicions incloses en aquest títol en el cas de les entitats a què fa referència l'apartat 1.e, f, g i h que no percebin aportacions de qualsevol naturalesa amb càrrec als pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats dependents, destinades directament o indirectament a cobrir el dèficit d'explotació.

Retribucions del personal no sotmès a la legislació laboral

1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, exclosos els alts càrrecs i altre personal directiu a què fa referència l'article 29, en l'exercici del 2011 no experimenten cap increment respecte de les fixades el 31 de desembre de 2010, que resulten de l'aplicació, en termes anuals, de la reducció establerta pel Decret llei 3/2010, del 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic.

2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Coneixement.

3. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte de les fixades per a l'exercici del 2010.

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2011, d'acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

   1. El sou i els triennis, segons el grup o subgrup en què es classifiquen els cossos i les escales a què pertanyen els funcionaris, d'acord amb les equivalències establertes per la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, pels imports següents referits a dotze mensualitats:

      grup (decret legislatiu 1/1997 del 31 d'octubre)	grup/subgrup equivalent (llei de l'estat 7/2007, del 12 d'abril)	sou (euros)	triennis (euros)
      A	A1	13.308,60	511,80
      B	A2	11.507,76	417,24
      -	B	10.059,24	366,24
      C	C1	8.640,24	315,72
      D	C2	7.191,00	214,80
      E	Agrupacions professionals	6.581,64	161,64

      b) Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre. Cada paga extraordinària ha d'estar composta per l'import d'una mensualitat del complement de destinació que es percebi, més les quanties següents en concepte de sou i triennis:

      grup (decret legislatiu 1/1997 del 31 d'octubre)	grup/subgrup equivalent (llei de l'estat 7/2007, del 12 d'abril)	sou (euros)	triennis (euros)
      A	A1	684,36	26,31
      B	A2	699,38	25,35
      -	B	724,50	26,38
      C	C1	622,30	22,73
      D	C2	593,79	17,73
      E	Agrupacions professionals	548,47	13,47

      c) El complement de destinació, corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referits a dotze mensualitats:

      Nivell	Euros
      30	11.625,00
      29	10.427,16
      28	9.988,80
      27	9.550,20
      26	8.378,40
      25	7.433,64
      24	6.955,04
      23	6.556,92
      22	6.118,08
      21	5.680,20
      20	5.276,40
      19	5.007,00
      18	4.737,48
      17	4.467,96
      16	4.199,16
      15	3.929,28
      14	3.660,12
      13	3.390,36
      12	3.120,84
      11	2.851,44
      10	2.582,28
      9	2.447,64
      8	2.312,52
      7	2.178,00
      6	2.043,24
      5	1.908,48
      4	1.706,52
      3	1.505,04
      2	1.302,84
      1	1.101,00

      d) El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d'addicionals els mesos de juny i desembre, l'import mensual del qual no experimenta cap increment respecte del vigent el 31 de desembre de 2010.

   5. El complement de productivitat, que retribueix els conceptes establerts per l'article 103.1.c del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, d'acord amb els crèdits pressupostaris que cada departament assigna a aquest efecte, amb l'aplicació, en termes anuals, de la reducció establerta pel Decret llei 3/2010, i que es regeix per les normes següents:

      Primera. Els complements de productivitat s'han de fer públics als altres funcionaris del departament o de l'entitat afectada, i també s'han de donar a conèixer als representants sindicals.

      Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte de les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius.

      Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Coneixement de la quantia dels complements i dels criteris de distribució que ha aplicat.

   6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que ha de concedir cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional. Només poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i no poden tenir, en cap cas, una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.

   7. Els complements personals transitoris, que durant l'any 2011 s'absorbeixen d'acord amb les normes següents:

      Primera. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloses les millores derivades de canvis de llocs de treball.

      Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva.

      Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat no compten a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori.

2. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques corresponents al grup o subgrup de classificació del cos o escala en què hagin estat nomenats i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

3. El personal estatutari dels serveis de salut inclòs a l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei 3/1987, de l'11 de setembre, sobre retribucions del personal estatutari de l'Institut Nacional de la Salut, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, percep les retribucions segons el que estableix l'apartat 1 d'aquest article, a més dels complements de carrera i d'atenció continuada, els quals no experimentaran cap increment respecte de l'exercici del 2010, un cop aplicada, en termes anuals, la reducció establerta pel Decret llei 3/2010.

4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d'extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

5. Les retribucions de la resta de personal funcionari i estatutari al qual no són aplicables els règims retributius establerts per aquest article no experimenten cap increment respecte de les de l'exercici del 2010, un cop aplicada, en termes anuals, la reducció establerta pel Decret llei 3/2010.

Acreditació de retribucions

1. Al personal no laboral al servei de l'Administració de la Generalitat inclòs en l'àmbit d'aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

   1. Les retribucions bàsiques i complementàries que s'acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s'han de fer efectives per mensualitats completes, i d'acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s'han de liquidar per dies en els casos següents:

      Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d'incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

      Segon. En el mes d'inici de llicències sense dret a retribució.

      Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

      Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l'Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s'acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s'ha d'efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s'ha produït el fet causant del cessament.

   2. Les pagues extraordinàries s'han d'acreditar els mesos de juny i desembre i, d'acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

      Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s'ha d'abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s'ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

      Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s'ha d'acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

      Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l'Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el mes en què es fa el canvi.

      Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d'un canvi de cos o d'escala, la paga extraordinària s'ha d'acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

      Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l'apartat quart de la lletra a, pel que fa a la paga extraordinària no s'han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.

   3. El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l'efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

      Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l'1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

      Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l'1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

   4. Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s'han de fer efectives per mensualitats completes, d'acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s'han de seguir les directrius següents:

      Primera. Si el termini per a la presa de possessió venç dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s'ha de fer càrrec de la retribució, d'acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

      Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s'ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s'ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d'acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

2. El càlcul de les retribucions que s'hagin de liquidar normativament per dies s'ha d'efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

3. Les referències d'aquesta llei relatives a retribucions s'entenen fetes a retribucions íntegres.

4. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d'acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s'han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Retribucions del personal laboral

1. Per a l'exercici del 2011, la massa salarial del personal laboral, exclòs el personal laboral amb contracte d'alta direcció i altre personal laboral amb funcions directives a què fa referència l'article 29, no experimenta cap increment respecte de la de l'exercici del 2010, un cop aplicada, en termes anuals, la reducció establerta pel Decret llei 3/2010, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals.

2. S'entén per massa salarial, a l'efecte del que estableix l'apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions i a despeses d'acció social. La massa salarial no inclou en cap cas:

   1. Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

   2. Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa.

   3. Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.

   4. Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.

3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens a què fa referència l'article 24, llevat de les universitats públiques, cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Coneixement, d'acord amb els criteris següents:

   1. Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius; les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests convenis; l'aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral, i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.

   2. A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

   3. En el cas de les entitats enumerades per l'article 24.a, b, c i d, l'informe a què fa referència aquest apartat ha d'ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d'Economia i Coneixement, en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.

   4. Quan afecti personal al servei de les entitats enumerades per l'article 24.e, f, g i h, l'informe a què fa referència aquest apartat ha d'ésser emès d'acord amb el procediment i l'abast que determini la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, del Consell per a l'Impuls i l'Ordenació de la Reforma de l'Administració.

4. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d'acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.

5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu

1. En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i de totes les seves entitats dependents, les retribucions per a l'exercici del 2011 dels alts càrrecs i personal assimilat, del personal laboral d'alta direcció o de qualsevol classe de personal que, d'acord amb la normativa vigent, ocupi càrrecs amb funcions directives mitjançant un nomenament del Govern o de les persones titulars dels departaments de la Generalitat o càrrecs directius que són susceptibles d'ésser proveïts mitjançant contractes laborals d'alta direcció, amb retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director o directora general, no tenen cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2010, que resulten de l'aplicació, en termes anuals, de la reducció establerta pel Decret llei 3/2010.

2. La retribució per antiguitat que, d'acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari o funcionària s'ha d'abonar en els termes i les quanties que siguin aplicables.

3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal a què fa referència aquest article cal l'informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Coneixement, d'acord amb els criteris que estableixi el Govern a aquest efecte.

Retribucions variables en funció d'objectius

1. Per a l'exercici del 2011, la quantia màxima individual de la retribució variable en funció d'objectius del personal directiu no pot ésser superior a la vigent per a l'exercici del 2010, un cop aplicada, en termes anuals, la reducció salarial establerta pel Decret llei 3/2010.

2. En l'àmbit del personal amb funcions directives de les entitats del sector públic a què fa referència l'article 24.b, d, e, f, g i h, l'establiment per contracte de retribucions variables en funció del compliment d'objectius, la concreció anual dels objectius i llur avaluació i acreditació han d'ésser aprovats pels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades, i s'han d'ajustar als criteris i als procediments fixats pel Govern.

Pensions

1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, no té cap increment respecte de la vigent el 31 de desembre de 2010.

2. La percepció de les pensions a què fa referència l'apartat 1 és incompatible amb la d'altres pensions públiques si la suma d'aquestes últimes és superior a l'import màxim establert, per a cada exercici pressupostari, per la legislació estatal sobre limitació de l'import de les pensions, i només es pot percebre la quantitat que no superi aquest límit.

3. Les pensions atorgades a l'empara de la Llei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica i no tenen cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2010.

4. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l'any 2011, té dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics, deixa de percebre-la, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Pla de pensions

Durant l'any 2011, l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic no faran aportacions a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació. Les aportacions fetes l'any 2011 abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei a plans de pensions d'ocupació o contractes d'assegurança col·lectiva s'han de considerar a compte de les que puguin correspondre a exercicis futurs.

Acció social

Per a l'exercici del 2011, les dotacions econòmiques del Fons d'acció social destinades a la concessió d'ajuts per als empleats es redueixen un 50% amb relació a les del 2010, i també es redueix en la mateixa proporció qualsevol altra dotació econòmica destinada a ajuts per al personal que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Limitació de l'augment de despeses de personal

1. Durant l'exercici del 2011, no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques que comportin un increment global de la despesa de personal, llevat de les derivades del traspàs de serveis o d'un finançament finalista extern a la Generalitat.

2. El nomenament de personal interí i laboral temporal per vacant no pot superar el límit establert, amb caràcter bàsic, per la llei de pressupostos generals de l'Estat i s'ha de concentrar a atendre necessitats urgents i inajornables dels serveis públics essencials que determini el Govern.

3. El Govern pot dictar altres mesures relatives als nomenaments i les contractacions laborals temporals en supòsits de substitució, excés o acumulació de tasques i per a la realització de programes, obres o serveis determinats.

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest

Oferta pública d'ocupació

A partir de l'aprovació d'aquesta llei, durant l'exercici del 2011 no es poden aprovar noves ofertes públiques d'ocupació. La resolució de les convocatòries selectives d'ofertes públiques en curs comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça, si aquesta està ocupada de manera interina. En aquest darrer cas, el cessament s'ha de produir quan el nou funcionari o funcionària pren possessió de la plaça, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l'escala corresponents.

Integració en el treball

1. Per a complir els principis d'integració en el treball que estableixen la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, cal prendre les mesures pertinents per tal que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat.

2. Les entitats del sector públic de la Generalitat han de reservar, com a mínim, el 5% de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 2011 perquè el cobreixin persones amb discapacitat.

Despeses de personal de les universitats públiques

1. El departament competent en matèria d'universitats ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal docent i investigador, de la despesa del personal d'administració i serveis i de la previsió agregada de places i contractes de les universitats públiques catalanes, i l'ha d'elevar al Govern perquè l'autoritzi.

2. Sens perjudici del que estableix aquesta llei pel que fa a despeses de personal, el nombre de dotacions del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, en termes d'equivalència a temps complet, només pot créixer amb relació al pressupost de l'any 2010 a les universitats que no es trobin en el supòsit establert per l'article 16.2.

3. Només poden reposar efectius les universitats en situació d'equilibri pressupostari o les que apliquen un pla d'estabilització pressupostària del qual hagi informat favorablement, amb aquest efecte, el departament competent en matèria d'universitats. Aquesta reposició s'ha de produir amb caràcter excepcional i quan sigui necessària per a garantir la qualitat del servei que es presta.

4. El nombre de dotacions a què fa referència aquest article no pot créixer, en cap cas, si la despesa total del capítol I del pressupost de la universitat corresponent supera el 90% de l'aportació per a funcionament de l'any 2010, efectuada pel departament competent en matèria d'universitats. En el cas que la universitat en qüestió obtingui ingressos addicionals, el departament competent en matèria d'universitats pot autoritzar excepcions a aquesta limitació.

5. La limitació de dotacions a què fa referència aquest article ha de constituir el marc perquè pugui ésser autoritzada la despesa de personal

Suspensió d'acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

Amb efecte a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, se suspenen parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l'àmbit del personal funcionari i estatutari en els termes estrictament necessaris per a la correcta aplicació d'aquesta llei i, així mateix, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col·lectius en l'àmbit del personal laboral que contradiguin el que disposa aquesta llei.

Títol IV

Operacions financeres i línies d'actuació del crèdit públic

Operacions d'endeutament a llarg termini

1. Pel que fa a les operacions d'endeutament de la Generalitat:

   1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2011 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2010 en més de 5.622.409.132,03 euros.

   2. L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d'amortitzar l'endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d'administracions públiques, d'acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s'amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.

   3. L'endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d'endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2010.

   4. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d'una estructura millor.

   5. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s'autoritza el Govern perquè atorgui l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

2. Pel que fa a les operacions d'endeutament de les altres entitats del sector públic:

   1. S'autoritza les entitats del sector públic de la Generalitat següents a fer ús, durant el 2011, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2011 no superi els límits que indica la taula següent:

      entitat	límit màxim (euros)
      Aigües Ter-Llobregat (ATLL)	704.000.000,00
      Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA)	130.000.000,00
      Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)	295.000,00
      Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA)	56.000.000,00
      Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya	531.000.000,00
      Fira 2000, SA	508.000.000,00
      ICF Equipaments, SAU	1.200.000.000,00
      Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA)	213.000.000,00
      Institut Català de Finances (ICF)	5.000.000.000.,00
      Institut Català del Sòl (INCASOL)	974.000.000,00
      Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA)	132.000.000,00
      TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA	106.000.000,00

      b) Les entitats que, d'acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector Administració pública de la Generalitat no poden formalitzar operacions que comportin un increment d'endeutament respecte del que tenien autoritzat el 31 de desembre de 2010, llevat del que autoritza explícitament la lletra a.

   3. S'autoritza la resta d'entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2011, de l'endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2011 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2010.

3. L'efectivitat de l'autorització d'endeutament de les entitats a què fa referència l'apartat 2 resta condicionada a l'aprovació del corresponent acord del Govern, el qual ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement. En qualsevol cas, les entitats afectades no poden contreure obligacions de despesa amb càrrec a les dites operacions sense l'aprovació de l'esmentat acord del Govern.

4. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d'endeutament en els termes de l'apartat 3, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha d'establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats del sector públic, llevat de les de caràcter financer i llurs entitats participades. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la direcció general esmentada pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d'un grup, respecte de llurs empreses participades.

5. El Govern, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme, en el curs de l'exercici del 2011, encaminades a cobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats o bé d'instruments similars o accessoris que permetin minimitzar el risc de contrapartida, incloses les actuacions que comportin la formació de contragaranties recíproques. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d'Economia i Coneixement, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

6. Els límits que estableix aquest article resten automàticament revisats pels imports que es derivin dels programes vigents o que s'aprovin en aplicació de la normativa d'estabilitat pressupostària.

7. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s'han d'incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents d'altres administracions públiques.

Operacions d'endeutament a curt termini

1. El límit màxim d'endeutament viu de la Generalitat per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 30% sobre l'estat de despeses del pressupost.

2. El conseller o consellera d'Economia i Coneixement ha de fixar les característiques de les operacions d'endeutament a què fa referència l'apartat 1.

3. El límit màxim d'endeutament viu de les entitats a què fa referència l'article 1.1.c, d, e, f, g i h per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és del 20% sobre l'estat de despeses de llur pressupost. Per a formalitzar aquestes operacions, les entitats esmentades han de seguir el procediment establert per l'article 40.4.

4. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè formalitzi operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any per un import equivalent al 10% del total dels dipòsits líquids de les fiances que administra, en compliment de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge.

Avals de la Generalitat

1. S'autoritza el Govern perquè concedeixi l'aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l'empara de l'autorització concedida per l'article 40 per les entitats de dret públic i les societats mercantils participades majoritàriament per la Generalitat.

2. Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d'Economia i Coneixement i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d'Economia i Coneixement o l'autoritat en qui delegui expressament.

Avals de l'Institut Català de Finances i de l'Institut Català del Crèdit Agrari

1. S'autoritza l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari a prestar avals, durant l'exercici del 2011, en els termes que estableixen llurs respectives lleis de creació, fins al límit que indica la taula següent:

   entitat	import màxim (euros)
   Institut Català de Finances	1.650.000.000,00
   Institut Català del Crèdit Agrari	35.000.000,00

   2. De l'import que l'apartat 1 autoritza a l'Institut Català de Finances, se'n pot destinar fins a una quantia màxima de 350.000.000 d'euros a promoure l'activitat empresarial i l'ocupació, d'acord amb el Departament d'Empresa i Ocupació. A aquest efecte, el Departament d'Empresa i Ocupació i l'Institut Català de Finances han de formalitzar el conveni pertinent per a constituir un fons de provisions amb càrrec al pressupost del Departament d'Empresa i Ocupació.

3. Per a l'exercici del 2011, el límit a què fa referència l'article 11.4 del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, és de 33.000.000 d'euros. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'ampliar aquest límit.

4. L'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari han de tenir en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos corrents de les operacions ni dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats.

Informació sobre endeutaments i avals

El conseller o consellera d'Economia i Coneixement ha de trametre, trimestralment, a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs fets per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari. Aquesta memòria ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions que s'han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Operacions de cobertura de risc

S'autoritza l'Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de tipus d'interès i crèdit de les seves operacions actives, bé siguin de crèdits o d'avals, i de les seves operacions d'endeutament.

Fons per a les indústries culturals

S'autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l'article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l'Institut Català de les Indústries Culturals en societats que puguin impulsar els sectors culturals o desenvolupar projectes culturals, d'acord amb els requisits legals vigents.

TÍTOL V

Normes tributàries

Cànon de l'aigua

1. Durant l'any 2011, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l'aigua, a l'efecte de determinar el tipus de gravamen específic d'una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

   concepte	import	unitat
   Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica	0,4179	euros/m³
   Domèstic: consum superior a la dotació bàsica	0,4427	euros/m³
   Industrial general	0,1400	euros/m³
   Industrial específica	0,5491	euros/m³
   Matèries en suspensió	0,4243	euros/kg
   Matèries oxidables	0,8487	euros/kg
   Sals solubles	6,7903	euros/Sm³/cm
   Matèries inhibidores	10,0662	euros/Kequitox
   Nitrogen	0,6443	euros/kg
   Fòsfor	1,2889	euros/kg

   2. Durant l'any 2011, els valors per a determinar la quota del cànon d'aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

   tipus d'explotació	euros/plaça
   Engreix d'ànecs	0,02800
   Engreix de guatlles	0,00500
   Engreix de pollastres	0,02800
   Engreix de galls dindis	0,05450
   Engreix de perdius	0,01140
   Avicultura de posta	0,06100
   Pollets de recria	0,01140
   Cria de boví	0,94380
   Engreix de vedells	2,69390
   Vaques alletants	6,28850
   Boví de llet	8,98360
   Vedelles de reposició	4,49500
   Cabrum de reproducció	0,88390
   Cabrum de reposició	0,44120
   Cabrum de sacrifici	0,29760
   Producció de conills	0,53010
   Bestiar equí	7,85150
   Oví d'engreix	0,36980
   Ovelles de reproducció	1,11010
   Ovelles de reposició	0,55200
   Porcí d'engreix	1,03280
   Producció porcina	2,15340
   Porcí de transició	0,47410

   El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d'inspecció de l'administració competent.

3. Durant l'any 2011, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d'aigua per a la producció d'energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l'impost sobre el valor afegit, són els següents:

   règim de producció d'energia elèctrica	import	unitat
   Ordinari	0,00051	euros/kWh
   Especial	0,00033	euros/kWh

   Article 48

   Tarifa d'utilització d'aigua

   El tipus de la tarifa d'utilització d'aigua, regulada per la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, per al 2011 es fixa en 0,2519 euros per metre cúbic.

Taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s'eleven, per a l'any 2011, fins a la quantitat que resulti de l'aplicació del coeficient 1,01 a la quantia de l'any 2010. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. Resten també incloses en l'àmbit de l'actualització les quotes fixes màximes i mínimes que s'estableixen en les taxes.

3. La xifra que resulta de l'aplicació de l'increment a què fa referència l'apartat 1 s'arrodoneix de la manera següent:

   1. La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre l'1 i el 5 s'arrodoneixen al 5.

   2. La xifra de les unitats de cèntim d'euro compreses entre el 6 i el 9 s'arrodoneixen al 0 amb l'augment d'una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d'euro.

   3. En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l'import resultant de l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, a l'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d'euro més propera.

4. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1:

   1. La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

   2. Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya aquesta llei de pressupostos.

   TÍTOL VI

   Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals

Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 139.414.405,16 euros, amb la distribució següent:

1. 104.342.050,34 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments", s'han de distribuir entre els municipis.

2. 34.730.258,62 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals", s'han de distribuir entre les comarques.

3. 342.096,20 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", s'han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat

1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableix la normativa aplicable.

2. Els crèdits consignats en la secció "Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat" s'han d'ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci, d'acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d'aquesta secció.

Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

1. La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:

   1. La participació de lliure disposició, amb un import de 97.342.050,34 euros.

   2. La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 7.000.000 d'euros.

2. La participació de lliure disposició, amb un import de 97.342.050,34 euros, es distribueix de la manera següent:

   1. Al municipi de Barcelona, 4.250.000 euros.

   2. A la resta de municipis de Catalunya, 93.092.050,34 euros, que s'han de distribuir d'acord amb els criteris següents:

   Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d'acord amb la fórmula següent:

   P = 28.397,09 + (H1 x 26,90) + (H2 x 11,54) + (H3 x 8,75) + (H4 x 5,57) + (H5 x 3,71)

   En la qual:

   P = participació del municipi

   H1 = nombre d'habitants entre 1 i 1.000

   H2 = nombre d'habitants entre 1.001 i 5.000

   H3 = nombre d'habitants entre 5.001 i 20.000

   H4 = nombre d'habitants entre 20.001 i 50.000

   H5 = nombre d'habitants pel damunt de 50.000

   Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 6.126.232,36 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l'entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l'entitat capital de municipi, 3.063.116,18 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l'entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 3.063.116,18 euros.

   Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d'1.602.865 euros, dels quals 8.982,37 euros són per a cada capital i 1.243.570,20 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

   Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 2.254.602,08 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.

3. Les dades de la població i l'estructura de nuclis són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2009.

4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 7.000.000 d'euros, d'acord amb el que disposa l'apartat 2, s'ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d'aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.

5. La Generalitat ha de transferir als ajuntaments que compleixin els requisits que estableix l'apartat 6 els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d'acord amb l'apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin, sempre que aquestes entitats tinguin la consideració d'ens locals i constin formalment inscrites en el Registre d'ens locals de Catalunya, del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

6. Per tal de poder rebre la transferència corresponent a la prestació supramunicipal a què fa referència aquest article, els ajuntaments han de justificar la destinació de l'import atorgat durant l'anualitat anterior per aquest mateix concepte, mitjançant un certificat de la Intervenció que s'ha d'emplenar i trametre a la Direcció General d'Administració Local per mitjà de l'extranet de les administracions catalanes (EACAT). Aquest certificat ha d'aportar informació sobre la participació de l'ajuntament en l'ens supramunicipal que correspongui, sobre les actuacions concretes dutes a terme l'anualitat anterior, sobre l'import efectivament satisfet per aquestes actuacions i sobre l'ens o els ens supramunicipals formalment inscrits en el Registre d'ens locals de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals als quals l'ajuntament ha de destinar aquesta participació.

7. En el cas que l'ajuntament no lliuri el certificat a què fa referència l'apartat 6 o que el certificat no compleixi les condicions establertes pel mateix apartat, la transferència per aquest concepte restarà retinguda fins que es lliuri d'acord amb la normativa vigent.

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d'Aran d'un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant d'aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d'habitants de l'any 2009, d'acord amb els criteris següents:

1. Atenent el nombre d'habitants de la comarca:

   Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 683.158 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 648.158 euros en els altres casos.

   Segon. En funció de la població comarcal, 2.668.912,70 euros.

   Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.668.912,70 euros.

2. Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.441.939,61 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 643.190,80 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

La partida GO 03 D/460.0004/711, "Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades", dotada amb 342.096,20 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents el dia 1 de gener de 2011, tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d'habitants de l'any 2009, de la manera següent:

1. Una quantitat fixa, d'acord amb els trams de població següents:

   Primer. 3.148 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

   Segon. 5.159 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 101 i 500 habitants.

   Tercer. 8.112 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d'entre 501 i 1.000 habitants.

   Quart. 11.204 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.

2. La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d'habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Tramesa de documentació

1. El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l'obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.

2. El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments resta condicionat, també, al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l'obligació de trametre a la Direcció General d'Administració Local, per mitjà de la plataforma EACAT, els certificats de la Intervenció, d'acord amb el que disposa l'article 52.6 i 7.

Compensacions econòmiques a favor d'ajuntaments

1. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, "A corporacions locals", es poden atribuir fons per un import conjunt màxim de 5.500.000 euros als ajuntaments que compleixin els requisits que determina el Decret 69/2008, de l'1 d'abril –que la població inscrita en el padró del municipi no superi els 2.000 habitants i que la totalitat dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost del municipi no superi en un 75% la mitjana resultant dels pressupostos dels municipis del seu tram de població, en ambdós casos amb relació a l'anualitat del 2009–, perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.

2. El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l'apartat 1 resta condicionat al compliment, per part dels ens beneficiaris, de l'obligació legal de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d'aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses s'han de referir a l'anualitat del 2009.

TÍTOL VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d'altres institucions i organismes

Parlament de Catalunya

1. La Mesa Ampliada del Parlament ha d'incorporar el romanent de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, del pressupost per al 2010 als mateixos capítols del pressupost per al 2011.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció PA, servei pressupostari PA 01, s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Mesa Ampliada del Parlament pot acordar modificacions de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al Departament d'Economia i Coneixement.

Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau

1. Les dotacions pressupostàries dels organismes Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.

2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2010 dels organismes a què fa referència l'apartat 1 s'incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2011.

3. Els organismes a què fa referència l'apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions i els serveis pressupostaris respectius. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l'article 6.1 i s'han de comunicar al Departament d'Economia i Coneixement.

4. Cadascun dels organismes a què fa referència l'apartat 1 és l'ordenador dels seus pagaments.

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Autoritat Catalana de Protecció de Dades

1. Les dotacions pressupostàries de la secció "Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya" s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom d'aquest organisme, el qual pot autoritzar transferències de crèdits, dins la seva secció pressupostària, amb les limitacions que estableix l'article 6.1. Si ho fa, ho ha de comunicar al Departament d'Economia i Coneixement. El Consell de Treball, Econòmic i Social és l'ordenador dels seus pagaments.

2. Les transferències i aportacions del pressupost de la Generalitat al pressupost del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l'organisme corresponent.

   Disposicions addicionals

   Primera

   Interès legal del diner i interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2011, l'interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2011.

2. Fins al 31 de desembre de 2011, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és del 5%.

   Segona

   Fons de competitivitat i límit d'endeutament

   Si al llarg de l'exercici pressupostari del 2011 l'Administració general de l'Estat transfereix recursos a la Generalitat en concepte del Fons de competitivitat inclòs en el model vigent de finançament, s'ha de reduir, pel mateix import, el límit d'endeutament autoritzat per l'article 40.1.

   Tercera

   Règim retributiu dels funcionaris

   Les referències que aquesta llei fa al text refós dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, s'han d'entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l'Estat 7/2007, del 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

   Quarta

   Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

   Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l'article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l'Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d'acord amb el decret esmentat. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

   Cinquena

   Convenis de l'Institut Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

   S'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l'àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l'establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

   Sisena

   Informe sobre les prioritats a l'hora de portar a terme determinades infraestructures sanitàries

   El Govern, abans de finalitzar l'any 2011, ha de presentar un informe que contingui una anàlisi de les necessitats i la programació d'actuacions per a establir les prioritats a l'hora de portar a terme les infraestructures sanitàries següents:

   Hospital Ernest Lluch, Hospital de Viladecans, Hospital de Vilanova i la Geltrú, nou Josep Trueta, Hospital de Tarragona, nou Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, CAP Bordeta-Magòria, CUAP Nord Horta (Barcelona), CAP Can Costa i Avinguda Barcelona de Terrassa, CAP Gorg, CAP Sant Crist, CAP Llefià i CAP La Salut de Badalona, Hospital Sociosanitari de Balaguer, nou CAP a Gavà i CAP Montilivi a Girona, nou CAP al barri de Sant Josep, ampliació del CAP Rambla Just Oliveras, CAP al barri Gornal i CAP Santa Eulàlia a l'Hospitalet de Llobregat, CAP al barri de Magraners, CAP al barri de Pardinyes de Lleida, CUAP Sant Feliu de Llobregat, nou Hospital Comarcal de la Seu d'Urgell, Hospital Comarcal de Tàrrega, nou CAP de Castelldefels, CAP de Vilafranca del Penedès i ampliació del CAP de Sant Sadurní d'Anoia.

   Setena

   Destinació de l'eventual estalvi del Departament de Salut

   Tot l'estalvi que, respecte de les previsions pressupostàries, pugui generar el Departament de Salut durant l'exercici pressupostari del 2011, fruit de l'eficiència o l'estalvi en la gestió, s'ha de destinar a dotar pressupostàriament el manteniment dels serveis sanitaris a les persones prestats per l'Institut Català de la Salut i altres entitats de la xarxa hospitalària d'utilització pública.

   Vuitena

   Destinació de l'eventual estalvi del Fons de contingència

   L'estalvi que, respecte de les previsions pressupostàries, es pugui generar del Fons de contingència durant l'exercici pressupostari del 2011 s'ha de destinar a dotar pressupostàriament els serveis a les persones prestats pel Departament de Salut, la qual cosa pot afectar fins a un 60% de l'estalvi generat en el Fons.

   Novena

   Cartera de serveis socials

   La tipologia i la població destinatària de les prestacions garantides a la Cartera de serveis socials per al 2011 és la que determinen els programes pressupostaris del Departament de Benestar Social i Família i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

   Desena

   Indicador de renda de suficiència

1. Per a l'exercici del 2011, l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l'article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.

2. D'acord amb l'article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l'increment de la seva quantia, la Generalitat ha d'utilitzar com a índex o referència de renda l'indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.

3. S'autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l'increment addicional de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), en el cas que l'Administració general de l'Estat modifiqui l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2011.

   Onzena

   Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

1. Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l'any 2011, iguals a la suma del 102% de l'indicador de renda de suficiència més l'import anual de la prestació, fixat en 540 euros.

2. Es fixa en 45 euros l'import mensual per als mesos sencers de l'any 2011, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l'import del 102% de l'indicador de renda de suficiència. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 102% de l'indicador de renda de suficiència i fins al valor límit fixat per l'apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït d'una manera proporcional a l'import dels ingressos, sense que, en cap cas, pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

3. Per a l'exercici del 2011, es manté el mateix import de la prestació per a les persones que en van ésser beneficiàries durant l'any 2010, sempre que les condicions d'accés no hagin variat i no superin uns ingressos totals anuals, per a l'any 2011, iguals a 8.960 euros, inclosa la prestació.

   Dotzena

   Promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l'aplicació de la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la secció "Departament de Benestar Social i Família" es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l'Estat en el marc del conveni que se signi entre l'Administració general de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 10 de la dita llei.

2. A més del que estableix l'apartat 1, per a finançar l'aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els crèdits esmentats en els termes establerts per l'article 8.2.

   Tretzena

   Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

1. Durant l'exercici del 2011, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, es deixa sense efecte la prestació econòmica per infant a càrrec, establerta pels articles 9.1.a i 10 de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. En aquest període no es poden meritar drets derivats d'aquesta prestació.

2. L'import anual de la prestació per al 2011, en els supòsits que meritin fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, és el següent:

   1. La prestació per a les famílies amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i tres anys es fixa en 638 euros.

   2. La prestació per a les famílies nombroses i les famílies monoparentals amb fills a càrrec d'una edat compresa entre zero i sis anys es fixa en 745 euros.

3. L'abonament de la prestació econòmica de pagament únic, a què fa referència l'apartat 1, meritada i no percebuda el dia de l'entrada en vigor d'aquesta llei s'ha de fer per l'import proporcional als mesos meritats i es pot ajornar fins a un termini de cinc anys a comptar de la data de la resolució ferma del reconeixement exprés.

4. Les sol·licituds per a la prestació econòmica per infant a càrrec pels naixements produïts entre l'1 de gener de 2011 i la data d'entrada en vigor d'aquesta llei es poden presentar fins al cap de tres mesos de la dita entrada en vigor.

5. La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 663 euros, 1.020 euros i 1.224 euros.

   Catorzena

   Prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat

   D'acord amb el que estableixen l'article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l'acolliment de menors d'edat tutelats per la Generalitat per a l'exercici del 2011, les quanties d'aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:

   1. 326 euros per als menors d'edat de zero a nou anys.

   2. 362 euros per als menors d'edat de deu a catorze anys.

   3. 393 euros per als menors d'edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.

   Quinzena

   Destinació de l'eventual estalvi del Departament de Benestar Social i Família

   Tot l'estalvi que, respecte de les previsions pressupostàries, pugui generar el Departament de Benestar Social i Família durant l'exercici pressupostari del 2011, fruit de l'eficiència o l'estalvi en la gestió, s'ha de destinar a dotar pressupostàriament el manteniment dels serveis socials i els ajuts prestats i atorgats a persones i famílies per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i el mateix Departament de Benestar Social i Família.

   Setzena

   Informe sobre les prioritats a l'hora de portar a terme determinades infraestructures educatives

   El Govern, abans de finalitzar l'any 2011, ha de presentar un informe que contingui una anàlisi de les necessitats i la programació d'actuacions per a establir les prioritats a l'hora de portar a terme les infraestructures educatives següents:

   CEIP Mediterrània, CEIP Sant Martí, IES Viladomat, IES Vallcarca, IES Angeleta Ferrer, IES Fabra i Coats, CEIP L'Univers, CEIP La Sagrera, IES Fluvià, IES Sant Martí, IES La Clota i IES La Sagrera, de Barcelona; CEIP Agnès, de Sitges; Escola Els Pins de Moja, d'Olèrdola; Escola Montcau, de Subirats; IES Bruguers, de Gavà; IES Cappont, de Lleida; CEIP Montserrat Vayreda i CEIP Bosc de la Pabordia, de Girona; IES Baldiri i Reixach, IES Ventura i Gassol, Institut Escola Lola Anglada i Institut Escola Bufalà II, de Badalona; Escola Marta Mata, de Barberà del Vallès; Escola Carles Salicrú, de Calella; Escola Quatre Vents, de Canovelles; IES Cardedeu i CEIP Can Manent, de Cardedeu; ampliació del CEIP Doctor Ferran, de Corbera d'Ebre; CEIP del barri de Santfeliu, CEIP del barri de la Torrassa i IES Santfeliu, de l'Hospitalet de Llobregat; escoles Marta Mata i Joan Coromines, de Mataró; IES Pineda de Mar i CEIP Montserrat Vayreda, de Roses; CEIP Sant Jordi, de Sant Julià de Llor i Bonmatí; IES La Seu d'Urgell; Escola de Sidamon, IES Can Roca i Escola Can Montllor, de Terrassa; ampliació de l'Escola Vilallonga del Camp, i quart IES a Castelldefels.

   Dissetena

   Destinació de l'eventual estalvi del Departament d'Ensenyament

   Tot l'estalvi que, respecte de les previsions pressupostàries, pugui generar el Departament d'Ensenyament durant l'exercici del 2011, fruit de l'eficiència o l'estalvi en la gestió, s'ha de destinar a dotar pressupostàriament el manteniment dels serveis i la millora dels equipaments educatius i a incrementar els ajuts per beques per a l'estudi.

   Divuitena

   Import màxim de garantia per a obres d'interès cultural rellevant

   D'acord amb la disposició addicional segona del Decret 75/2009, del 12 de maig, de la garantia de la Generalitat per a obres d'interès cultural rellevant, el límit acumulat simultani de compromís anual per a aquest concepte és de 250.000.000 d'euros.

   Dinovena

   Desafecció del domini públic dels béns i drets de titularitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de les seves empreses públiques i derogació de la càrrega que afecta l'immoble de Catalunya Ràdio

1. Resten desafectats del domini públic els béns i drets que quan entri en vigor aquesta llei siguin titularitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o de les seves empreses públiques, llevat del domicili social de Televisió de Catalunya, SA. Els béns desafectats tenen la consideració de patrimonials d'aquest ens públic o de les seves empreses, segons que correspongui.

2. Resta sense efecte la vinculació d'ús constituït sobre l'immoble cedit per la Generalitat de Catalunya a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió mitjançant la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 25/1987, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1988, actualment propietat de Catalunya Ràdio Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA.

   Vintena

   Programes de foment de la recerca

   Per tal de potenciar els programes de foment de la recerca de la Generalitat, amb l'objectiu de garantir l'avenç en la recerca d'excel·lència i de contribuir a la consolidació d'un model econòmic basat en el coneixement, les entitats del Programa de centres de recerca de Catalunya (CERCA) que siguin reconegudes com a tals pel Departament d'Economia i Coneixement, i també la Fundació Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), queden exceptuats de l'aplicació de les limitacions establertes pels articles 12, 28, 29 i 34 d'aquesta llei.

   Vint-i-unena

   Mesures excepcionals de contenció i d'equilibri pressupostari de les universitats públiques

   Amb caràcter excepcional, el Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d'acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d'equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l'eficiència, l'acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

   Vint-i-dosena

   Implantació de nous mòduls funcionals al sistema e-justícia.cat

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de garantir la implantació de nous mòduls funcionals al sistema e-justícia.cat.

   Vint-i-tresena

   Renovació de l'equipament informàtic per a la implantació de l'oficina judicial

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de renovar l'equipament informàtic i les impressores que calguin per a implantar l'oficina judicial.

   Vint-i-quatrena

   Millora de la dotació del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya i del Fons de cooperació local

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de millorar la dotació pressupostària del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya i del Fons de cooperació local com a instruments d'ajut i col·laboració amb els ens locals.

   Vint-i-cinquena

   Col·laboració entre les entitats representatives i l'Administració amb relació a les activitats comercials de nous emprenedors

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'establir la col·laboració entre les entitats representatives i les administracions públiques perquè compleixin funcions d'informació, assessorament, estudi o avaluació de les activitats comercials destinades als nous emprenedors i a les persones que fa temps que van emprendre un negoci.

   Vint-i-sisena

   Aval de l'Institut Català de Finances als treballadors autònoms

   L'Institut Català de Finances ha de reservar, entre les línies d'avals previstes per a l'any 2011, un mínim de 25.000.000 d'euros per a avalar els treballadors autònoms.

   Vint-i-setena

   Promoció del consum i comercialització dels productes autòctons

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha de fomentar la promoció del consum i la comercialització dels productes autòctons amb distintius de qualitat i origen certificats.

   Vint-i-vuitena

   Elaboració d'un pla d'excel·lència turística

   El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries, ha d'elaborar un pla d'excel·lència turística per a les comarques catalanes.

   Disposició transitòria

   Compensació fiscal per la deducció per inversió en l'habitatge habitual

1. De conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i d'acord amb el que estableix la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 2011, amb relació a la compensació fiscal per deducció en adquisició d'habitatge habitual durant el 2010, cal entendre que, en el territori de Catalunya, l'import de l'incentiu teòric és el resultat d'aplicar a les quantitats invertides durant el 2010 en l'adquisició de l'habitatge habitual els percentatges de deducció que determina l'article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, d'acord amb la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge no pot ésser inferior al que resultaria d'aplicar el percentatge de deducció corresponent dels que determinen els apartats 2.1 i 2.2 de l'article 1 de la Llei 31/2002, per als supòsits que no s'utilitzi finançament aliè, d'acord amb la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

   Disposicions finals

   Primera

   Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

1. S'autoritza el Departament d'Economia i Coneixement a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de l'Administració de la Generalitat, esmentades per l'article 1.1.a, com en els pressupostos de les entitats que esmenta l'article 1.1.b i c. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

2. No obstant el que estableix l'apartat 1 i a criteri del Departament d'Economia i Coneixement, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l'exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l'estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s'ha de fer amb l'estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s'han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l'acabament de l'exercici.

   Segona

   Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

1. Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats per aquesta llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 2011 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Coneixement ha de determinar el concepte pressupostari a què s'ha d'imputar la despesa autoritzada.

2. Les modificacions de crèdit autoritzades sobre el pressupost prorrogat que, d'acord amb el departament afectat, s'han de mantenir vigents per al 2011, s'han d'aplicar als crèdits autoritzats per aquesta llei.

   Tercera

   Modificació de les estructures pressupostàries

   S'autoritza el Departament d'Economia i Coneixement a incloure noves aplicacions pressupostàries i nous programes, respectivament, a les classificacions econòmiques d'ingressos i de despeses i a la classificació per programes establertes per l'Ordre ECO/10/2011, del 2 de febrer, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2011, d'acord amb les necessitats que sorgeixin durant l'exercici. La dotació d'aquestes aplicacions o programes està subjecta al règim de les modificacions pressupostàries establert per aquesta llei.

   Quarta

   Entrada en vigor

   Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

   Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

   Palau de la Generalitat, 27 de juliol de 2011

   Artur Mas i Gavarró

   President de la Generalitat de Catalunya

   Andreu Mas-Colell

   Conseller d'Economia i Coneixement

   Annex

   Mòduls econòmics dels concerts educatius per a l'any 2011

   D'acord amb el que estableix l'article 23, a continuació es relacionen els imports dels mòduls dels concerts educatius per a l'any 2011.

   Els mòduls corresponents a despeses de funcionament són anuals i es distribueixen entre 12 parts iguals. Els mòduls corresponents a despeses de personal tenen caràcter mensual i el total anual es calcula multiplicant per 14.

   Educació infantil segon cicle

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 33,42 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Despeses de funcionament

   Mòdul per unitat: 6.076,32 euros.

   Educació primària

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 33,42 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Instructor/a d'educació física

   Sou: 1.197,66 euros.

   Trienni: 30,01 euros.

   Càrrecs directius

   Centres d'estructura cíclica

   Director/a: 337,81 euros.

   Cap d'estudis: 230,55 euros.

   Centres amb 1 o 2 línies

   Director/a: 483,98 euros.

   Subdirector/a: 343,55 euros.

   Cap d'estudis: 343,55 euros.

   Centres amb 3 o 4 línies

   Director/a: 666,29 euros.

   Subdirector/a: 417,72 euros.

   Cap d'estudis: 417,72 euros.

   Centres amb 5 línies o més

   Director/a: 705,34 euros.

   Subdirector/a: 440,55 euros.

   Cap d'estudis: 440,55 euros.

   Despeses de funcionament

   Mòdul per unitat: 6.076,32 euros.

   Educació especial

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 36,12 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Tècnic/a de grau superior

   Sou: 1.819,08 euros.

   Trienni: 46,33 euros.

   Plus d'analogia: 347,64 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Tècnic/a de grau mitjà contractat abans del 31.08.1998

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 36,12 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Tècnic/a de grau mitjà contractat després del 31.08.1998

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 38,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Logopeda

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 36,12 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Fisioterapeuta

   Sou: 1.551,84 euros.

   Trienni: 44,83 euros.

   Plus d'analogia: 136,43 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Educador/a

   Sou: 1.204,43 euros.

   Trienni: 40,23 euros.

   Plus d'analogia: 253,57 euros.

   Càrrecs directius

   Director/a: 483,98 euros.

   Subdirector/a: 343,55 euros.

   Cap d'estudis: 343,55 euros.

   Despeses de funcionament

   Mòdul per unitat ordinària: 7.899,24 euros.

   Substitucions de personal

   Mòdul per unitat ordinària: 730,03 euros.

   Programes d'educació especial

   Despeses de personal

   Mestre/a tutor/a

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 36,12 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Mestre/a de taller

   Sou: 1.541,96 euros.

   Trienni: 36,12 euros.

   Plus d'analogia: 375,99 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Educador/a

   Sou: 1.204,43 euros.

   Trienni: 40,23 euros.

   Plus d'analogia: 253,57 euros.

   Despeses de funcionament

   Mòdul per unitat: 9.233,64 euros.

   Substitucions de personal

   Mòdul per unitat: 730,03 euros.

   Educació secundària obligatòria

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou de mòdul: 1.819,08 euros.

   Trienni: 40,32 euros.

   Plus d'analogia: 347,64 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Càrrecs directius

   Centres amb 1 o 2 línies

   Director/a: 651,32 euros.

   Cap d'estudis: 494,57 euros.

   Cap de departament: 74,76 euros.

   Centres amb 3 o 4 línies

   Director/a: 704,52 euros.

   Subdirector/a: 537,00 euros.

   Cap d'estudis: 537,00 euros.

   Coordinador/a pedagògic/a: 537,00 euros.

   Cap de departament: 74,76 euros.

   Despeses de funcionament

   1r i 2n curs

   Mòdul per unitat: 7.899,24 euros.

   3r i 4t curs

   Mòdul per unitat: 8.718,72 euros.

   Batxillerat

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.819,08 euros.

   Trienni: 40,32 euros.

   Plus d'analogia: 347,64 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Càrrecs directius

   Director/a: 651,32 euros.

   Cap d'estudis: 494,57 euros.

   Coordinador/a: 494,57 euros.

   Cap de departament: 74,76 euros.

   Despeses de funcionament

   Mòdul per unitat: 5.658,13 euros.

   Cicle formatiu de grau mitjà

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.819,08 euros.

   Trienni: 40,32 euros.

   Plus d'analogia: 347,64 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Professor/a ajudant

   Sou: 1.647,76 euros.

   Trienni: 33,42 euros.

   Plus d'analogia: 392,46 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Despeses de funcionament

   Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural (CFPM 0101)

   Mòdul per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

   Explotacions agràries extensives (CFPM 0302)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Producció agropecuària (CFPM AR10)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Treballs forestals i de conservació del medi natural (CFPM 0303)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Jardineria (CFPM 0305)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Preimpressió en arts gràfiques (CFPM 0401)

   Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

   Impressió en arts gràfiques (CFPM 0402)

   Mòdul per unitat de primer curs: 19.421,88 euros.

   Electromecànica de vehicles (CFPM 0501)

   Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

   Comerç (CFPM 0601)

   Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

   Equips electrònics de consum (CFPM 0802)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Fabricació industrial de fusteria i moble (CFPM 0902)

   Mòdul per unitat de primer curs: 19.421,88 euros.

   Fabricació a mida i instal·lació de fusteria i moble (CFPM 0903)

   Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

   Laboratori d'imatge (CFPM 1201)

   Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

   Cures auxiliars d'infermeria (CFPM 1601)

   Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

   Atenció sociosanitària (CFPM 1701)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Perruqueria (CFPM 1801)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Estètica personal decorativa (CFPM 1802)

   Mòdul per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

   Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies (CFPM 1901)

   Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

   Muntatge i manteniment d'instal·lacions de fred, climatització i producció de calor (CFPM 1902)

   Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

   Gestió administrativa (CFPM AG10)

   Mòdul per unitat de primer curs: 12.376,05 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

   Instal·lacions elèctriques i automàtiques (CFPM EE10)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Mecanització (CFPM FM20)

   Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

   Cuina i gastronomia (CFPM HT10)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Serveis en restauració (CFPM HT30)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Olis d'oliva i vins (CFPM IA30)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Forneria, pastisseria i confiteria (CFPM IA60)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Sistemes microinformàtics i xarxes (CFPM IC10)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

   Farmàcia i parafarmàcia (CFPM SA20)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

   Carrosseria (CFPM TM20)

   Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

   Cicle formatiu de grau superior

   Despeses de personal

   Professor/a titular

   Sou: 1.819,08 euros.

   Trienni: 40,32 euros.

   Plus d'analogia: 347,64 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Professor/a ajudant

   Sou: 1.647,76 euros.

   Trienni: 33,42 euros.

   Plus d'analogia: 392,46 euros.

   Complement específic: 35,95 euros.

   Càrrecs directius

   Director/a: 651,32 euros.

   Cap d'estudis: 494,57 euros.

   Coordinador/a: 494,57 euros.

   Cap de departament: 74,76 euros.

   Despeses de funcionament

   Animació d'activitats físiques i esportives (CFPS 0151)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Secretariat (CFPS 0251)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

   Administració i finances (CFPS 0252)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics (CFPS 0352)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Disseny i producció editorial (CFPS 0451)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Gestió comercial i màrqueting (CFPS 0651)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

   Comerç internacional (CFPS 0653)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció (CFPS 0751)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Desenvolupament de projectes urbanístics i operacions topogràfiques (CFPS 0752)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Realització i plans d'obres (CFPS 0753)

   Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

   Sistemes de regulació i control automàtics (CFPS 0851)

   Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

   Desenvolupament de productes electrònics (CFPS 0852)

   Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

   Instal·lacions electrotècniques (CFPS 0853)

   Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

   Sistemes de telecomunicació i informàtics (CFPS 0854)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Restauració (CFPS 1054)

   Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

   Animació turística (CFPS 1055)

   Mòdul per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

   Realització d'audiovisuals i espectacles (CFPS 1251)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Imatge (CFPS 1252)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   So (CFPS 1253)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Producció d'audiovisuals, ràdio i espectacles (CFPS 1254)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Desenvolupament de projectes mecànics (CFPS 1452)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Disseny en fabricació mecànica (CFPS FMC0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Producció per mecanització (CFPS 1453)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Programació de la producció en fabricació mecànica (CFPS FMB0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Dietètica (CFPS 1651)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Higiene bucodental (CFPS 1652)

   Mòdul per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

   Anatomia patològica i citologia (CFPS 1653)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Laboratori de diagnòstic clínic (CFPS 1654)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Documentació sanitària (CFPS 1658)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

   Integració social (CFPS 1753)

   Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

   Interpretació de la llengua de signes (CFPS 1754)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Assessoria d'imatge personal (CFPS 1851)

   Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

   Estètica (CFPS 1852)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Manteniment d'equips industrials (CFPS 1953)

   Mòdul per unitat de primer curs: 11.755,08 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 12.865,69 euros.

   Administració de sistemes informàtics (CFPS 2251)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Administració de sistemes informàtics en xarxa (CFPS ICA0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Desenvolupament d'aplicacions informàtiques (CFPS 2252)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Eficiència energètica i energia solar tèrmica (CFPS EAA0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Agències de viatges i gestió d'esdeveniments (CFPS HTA0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 8.769,97 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

   Guia, informació i assistència turístiques (CFPS HTF0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 8.769,97 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

   Manteniment d'instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMA0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Desenvolupament de projectes d'instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMB0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Laboratori d'anàlisi i control de qualitat (CFPS QUD0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Audiologia protètica (CFPS SAG0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Educació infantil (CFPS SCB0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

   Automoció (CFPS TMA0)

   Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

   Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

   Estadis

   Primer estadi (de gener a agost): 87,52 euros.

   Primer estadi (de setembre a desembre): 102,97 euros.

   Segon estadi (de gener a agost): 92,05 euros.

   Segon estadi (de setembre a desembre): 108,29 euros.

   Tercer estadi: 122,78 euros.

   Quart estadi: 132,96 euros.

   Cinquè estadi: 116,38 euros.

   (Vegeu annexos al document PDF)

   (11.203.101)