LLEI 12/1994, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1995. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2040, pàg. 3164, de 21.4.1995).

Secció:Concursos i Anuncis
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Llei
 
ÍNDICE
CONTENIDO

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

L'objectiu bàsic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995 és de reduir la necessitat de finançament per a atendre les despeses no financeres i, en conseqüència, minorar l'endeutament respecte al 1994. La consecució d'aquest objectiu obliga a una priorització i racionalització de les despeses, de manera que per al 1995 es potencien les inversions en infraestructures bàsiques i en equipaments, el foment de l'economia productiva, la formació ocupacional i les actuacions de prevenció i de seguretat, a la vegada que es mantenen els nivells de prestació dels serveis públics essencials i es reajusten als recursos disponibles la resta d'actuacions. El text articulat de la Llei apareix dividit en sis títols, dedicats a l'aprovació del pressupost i de les modificacions d'aquest (títol primer), a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública (títol segon), a la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat (títol tercer), a les despeses de personal (títol quart), a les operacions financeres (títol cinquè) i a les normes tributàries (títol sisè), i es completa amb les disposicions addicionals i finals. L'estructura esmentada constitueix una de les novetats de la Llei, amb la qual es pretén assolir una major claredat i una millor sistemàtica. En el mateix ordre de consideracions d'índole tècnica, cal remarcar que les referències a la Llei reguladora de les finances públiques es fan ara al Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Des d'una altra perspectiva, però també amb referència a l'articulat, cal destacar que aquest se cenyeix al que, segons reiterada jurisprudència constitucional (en particular, les sentències 76/1992, 178/1994 i 195/1994), constitueix el contingut mínim, necessari i indispensable de les lleis de pressupostos, mentre que el contingut eventual es limita, també segons la doctrina del Tribunal Constitucional, a matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d'ingrés i les habilitacions de despesa dels pressupostos o amb els criteris de política econòmica en què se sustenten, i que són, a més, complement necessari per a una millor intel·ligència i una execució eficaç del pressupost i, en general, de la política econòmica del Govern. En conseqüència, el contingut d'aquesta Llei es limita a les normes de gestió pressupostària i a les autoritzacions de caràcter financer i patrimonial exigides per la legislació general d'hisenda, i també a les previsions específiques en matèria de despeses de personal i en matèria tributària.

TÍTOL PRIMER Aprovació del pressupost i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I Aprovació del pressupost

Article 1

Els crèdits inicials i llur finançament 1. S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1995, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

  1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

  2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

  3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

  4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

  5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. 2. En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.620.613.377.865 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 1.620.613.377.865 pessetes. 3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 13.740.000.000 de pessetes. 4. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 19.358.741.148 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 19.358.741.148 pessetes. 5. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 82.335.672.704 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 82.335.672.704 pessetes. 6. En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 595.417.465.214 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 595.417.465.214 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 547.523.160.000 pessetes. 7. En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 22.484.000.000 de pessetes, i els recursos s'estimen en 22.484.000.000 de pessetes. 8. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

  6. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 26.832.673.000 pessetes, i de recursos de 26.832.673.000 pessetes.

  7. Emissores de la Generalitat

    - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 3.128.757.000 pessetes, i de recursos de 3.128.757.000 pessetes.

  8. Principal d'Edicions, SA, per un import total de dotacions de 3.500.000 pessetes, i de recursos de 3.500.000 pessetes. 9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament, són les següents:

    Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat Dotacions Recursos (pessetes) ------------------------------------------------------------

    Ferrocarrils de la Genera- litat de Catalunya .......... 20.222.003.853 20.222.003.853 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 1.963.605.000 1.963.605.000 Laboratori General d'Assaigs i Investigacions ............ 2.207.000.000 2.207.000.000 Centre d'Iniciatives per a la Reinserció .................. 591.650.000 591.650.000 Institut d'Investigació Apli- cada de l'Automòbil ......... 3.008.367.000 3.008.367.000 Centre d'Informació i Desen- volupament Empresarials ..... 3.936.800.000 3.936.800.000 Centre d'Alt Rendiment Esportiu .................... 1.419.000.000 1.419.000.000

    Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat Dotacions Recursos (pessetes)

    ------------------------------------------------------------

    Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya . 4.005.389.583 4.005.389.583 Institut Català d'Energia ... 1.379.226.000 1.379.226.000 Aigües Ter-Llobregat ........ 6.391.124.000 6.391.124.000 Junta de Sanejament ......... 48.481.759.500 48.481.759.500 Junta de Residus ............ 12.407.117.475 12.407.117.475 Institut de Diagnòstic per la Imatge ...................... 1.329.150.000 1.329.150.000 Gestió de Serveis Sanitaris . 2.462.853.000 2.462.853.000 Institut d'Assistència Sani- tària ....................... 3.985.315.000 3.985.315.000 Gestió i Prestació de Serveis de Salut .................... 373.691.000 373.691.000 Agència d'Avaluació de Tecno- logia Mèdica ................ 124.614.649 124.614.649

    10. Les dotacions i els recursos estimats d'explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament, són les que s'especifiquen en l'annex a aquest article.

Article 2

Vinculació de crèdits del pressupost de les entitats sanitàries i de serveis socials 1.

  1. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, ÃQuotes de la Seguretat SocialÁ, i el concepte 489, del capítol 4, ÃFarmàciaÁ, en què la vinculació és a nivell de concepte.

  2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, ÃQuotes de la Seguretat SocialÁ, en què la vinculació és per concepte.

  3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, ÃQuotes de la Seguretat SocialÁ, i els conceptes 471 i 487, del capítol 4, ÃTransferències correntsÁ, en què la vinculació és per concepte. 2. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de les entitats esmentades en l'apartat 1.

Capítol II Règim de les modificacions pressupostàries

Article 3

Principis generals 1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en aquells punts que no són modificats pels articles 4 i 5 d'aquesta Llei. 2. S'autoritza el conseller d'Economia i Finances per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l'informe previ, segons que correspongui, del conseller de Sanitat i Seguretat Social o del conseller de Benestar Social.

Article 4

Transferències de crèdit 1. Les transferències de crèdit no poden afectar mitjançant minoracions els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 2. Correspon al Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

  1. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

  2. Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.

  3. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

  4. Amb sol·licitud prèvia del conseller de Benestar Social, les transferències entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d'abril, d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, es podran autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 41 i 20. 3. El conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal. 4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller d'Economia i Finances d'autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article. 5. Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, ÃDespeses de béns corrents i de serveisÁ, excepte que suposin augment dels subconceptes del concepte 226, ÃDespeses diversesÁ. Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària. 6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

  5. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

  6. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

  7. Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable. 7. Si l'autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Article 5

Generació de crèdits 1. S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1995. La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats. 2. Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona. 3. En les generacions i ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d'altres administracions es pot dictar resolució ampliant o generant el crèdit a la vista de la documentació justificativa del reconeixement de l'obligació per l'administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les ampliacions o generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica o siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits.

Article 6

Crèdits ampliables Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació: 1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

  1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

  2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

  3. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, ÃDespeses de béns corrents i de serveisÁ) de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista -entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1994, incrementada d'un 3,5%- i l'efectivament ingressada.

  4. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de normes estatals, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració central de l'Estat. 2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

  5. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

  6. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits avalades consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. 3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1995. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 32.2 d'aquesta Llei, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses, corresponents a variació de passius financers. 4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives. 5. Amb aplicació a les seccions que s'indiquen, i amb l'acord previ del Govern, els crèdits següents:

  7. En la secció 02 (Departament de la Presidència), el crèdit 02.02.780.02, corresponent a ajudes per l'adquisició d'habitatge.

  8. En la secció 04 (Departament de Governació): 1r. El crèdit 04.03.462.01, per afrontar el compromís econòmic que representen les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, de 22 del febrer, de creació del municipi de Badia. 2n. Els crèdits 04.03.462.03 i 04.03.767.01, destinats al refinançament del deute municipal, en funció del pla d'actuació que acordin les administracions públiques. 3r. Els crèdits 04.06.151.01 i 04.06.226.10, per tal d'afrontar les despeses extraordinàries produïdes en cas de situacions d'emergències degudament aprovades pel Govern.

  9. En la secció 05 (Departament d'Economia i Finances), els crèdits següents, relacionats amb la gestió tributària: 1r. El crèdit 05.01.226.09, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari, en funció de la recaptació efectiva. 2n. El crèdit 05.01.226.11, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del pèrit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l'Estat. 3r. El crèdit 05.03.226.10, corresponent al premi de cobrament de tributs.

  10. En la secció 06 (Departament d'Ensenyament), els crèdits 06.04.460.01 i 06.04.480.01, en funció dels increments de les retribucions dels funcionaris públics i dels mòduls econòmics dels concerts educatius aprovats per la Llei de pressupostos de l'Estat per al 1995, segons correspongui.

  11. En la secció 07 (Departament de Cultura), el crèdit 07.05.601.01, en cas que per resolució judicial s'acordi un preu just superior al fixat inicialment pel Jurat en l'expropiació del Teatre Romà de Tarragona.

  12. En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques): 1r. El crèdit 09.03.445.01, en funció dels acords que se signin amb l'Administració central de l'Estat sobre les aportacions de la Generalitat a incloure en el contracte-programa dels transports de Barcelona. 2n. El crèdit 09.08.781.01, corresponent a les subvencions per actuacions en habitatges.

  13. En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i en la secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits destinats a atendre les obligacions derivades de les patologies dels habitatges en funció del conveni amb l'Administració central de l'Estat.

  14. En la secció 11 (Departament de Treball): 1r. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu. 2n. El crèdit 11.07.481.01, per a les prestacions econòmiques del Programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció (PIRMI). 3r. El crèdit 11.04.481.01, per a les accions que dugui a terme el Servei Català de Col·locació.

  15. En la secció 12 (Departament de Justícia): 1r. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.03.228.02, proporcionalment a l'augment net dels reclusos que es produeixi al llarg de l'exercici pressupostari, sempre que no superi el mòdul unitari de cost de l'any 1994. 2n. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.03.600.01, en funció de la major despesa derivada de l'adquisició de terrenys per a la futura construcció de nous centres penitenciaris que possibilitin la substitució dels centres penitenciaris de la Trinitat i de la Model. 3r. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.05.201.01 i 12.05.610.02, en funció de la major despesa derivada de la construcció o l'adquisició d'edificis judicials a les ciutats de Sabadell, Mataró, Reus i Manresa. 4t. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.05.228.01, en funció de la major despesa en comunicacions derivada de la supressió de franquícies postals de les oficines judicials, fins a l'import traspassat, per aquest concepte, per l'Administració central. 5è. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.05.440.15 i 12.05.440.16, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per l'Administració central i pel nombre d'assumptes atesos.

  16. En la secció 13 (Departament d'Indústria i Energia): 1r. El crèdit 13.03.430.01, per a la subvenció d'interessos en operacions de l'Institut Català de Finances destinades al finançament d'inversions en comarques en regressió o d'operacions de reconversió industrial. 2n. El crèdit 13.03.770.02, destinat al foment d'inversions en comarques en regressió demogràfica.

  17. En la secció 20 (Departament de Benestar Social), servei 06 (Direcció General d'Atenció a la Infància), els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 20.06.226.09, 20.06.261.06, 20.06.261.07, 20.06.261.08 i 20.06.261.09, proporcionalment a l'augment net d'infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l'any 1995.

  18. En la secció 21 (Despeses diversos departaments): 1r. El crèdit 21.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat. 2n. El crèdit 21.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l'Estat. 3r. El crèdit 21.04.480.01, destinat a atendre les necessitats derivades del possible desenvolupament de l'article 15.b) de la Llei 1/1985, del 14 de gener, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives. 4t. El crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat. 6. En les seccions 41 i 42 de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes en la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i programes d'atenció social, en especial d'atenció a les persones amb disminució i d'atenció a la gent gran. 7. En la secció 51 (Servei Català de la Salut) i en la secció 32 (Institut Català de la Salut), els crèdits següents, la instrumentació de l'ampliació dels quals està condicionada a la possibilitat de realitzar transferències entre els crèdits de l'estat de despeses del Servei Català de la Salut:

  19. El crèdit 51.01.489.01, destinat al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques.

  20. El crèdit 32.02.226.04, destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l'assistència sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a atendre l'import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en el concepte 317.20 (Prestació dels serveis d'assistència sanitària) de l'estat d'ingressos de l'Institut Català de la Salut. 8. En l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, ÃInversions realsÁ, en funció dels ingressos que, segons el que estableix l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de la dita entitat, s'han de fixar mitjançant decret del Govern.

Article 7

Retencions de saldos pressupostaris A l'últim trimestre de l'exercici pressupostari, el Departament d'Economia i Finances ha de procedir a practicar retencions dels saldos pressupostaris corresponents a aplicacions pressupostàries no nominatives ni vinculades a ingressos afectats dels departaments a què fa referència l'article 6.5. L'import d'aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit realitzades d'acord amb l'esmentada disposició.

Article 8

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes 1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. 2. A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents. 3. Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 1996. 4. Les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertany íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, i de lliurament a compte de futures operacions de capital, per la resta. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

TÍTOL SEGON Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Capítol I Normes sobre gestió pressupostària

Article 9

Estudis i dictàmens 1. Per a disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries respectives per a la contractació d'estudis i dictàmens cal l'aprovació del Govern a proposta del conseller respectiu, si la quantia supera els tres milions de pessetes. 2. L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar la realització dels estudis i els dictàmens als departaments o instituts de les universitats públiques de Catalunya, si el caràcter del tema ho aconsella.

Article 10

Règim de concessió de les subvencions 1. A l'efecte del que disposa aquest article, és subvenció tota disposició sense contraprestació de fons públics acordada per la Generalitat o els seus organismes autònoms a favor de persones o entitats públiques o privades per a fomentar la realització d'activitats d'utilitat o interès social o per a promoure la consecució d'una finalitat pública. 2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat. 3. Respecte a les subvencions a què es refereix l'apartat 2, els departaments n'han d'establir, si no existeixen, i prèviament a l'adopció dels acords de concessió, les bases reguladores -les quals han d'ésser sotmeses a informe dels serveis jurídics del departament atorgant de la subvenció o l'ajut-, que s'han de publicar en el DOGC i han de fixar, com a mínim:

  1. La definició de l'objecte de la subvenció.

  2. Els requisits que han de complir els beneficiaris per a obtenir la subvenció o l'ajut i la forma d'acreditar els dits requisits.

  3. El termini i la forma de justificació pels beneficiaris del compliment de la finalitat per a la qual s'ha concedit la subvenció i de l'aplicació dels fons.

  4. En el supòsit que es consideri la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, han d'aportar els beneficiaris.

  5. La forma de concedir la subvenció.

  6. L'obligació dels beneficiaris de facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control de l'Administració. 4. Excepcionalment, poden ésser concedides directament, per resolució del conseller corresponent, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa, la persona o l'activitat destinatària de la subvenció. La resolució ha de contenir el que estableixen les lletres a), c), d) i f) de l'apartat 3. Si l'import de la subvenció és superior a 50.000.000 de pessetes, és necessari l'acord del Govern d'autoritzar la concessió de la subvenció. 5. Els departaments han de publicar trimestralment en el DOGC les subvencions concedides en cada període a l'empara de l'apartat 4. En el cas de subvencions nominatives, en el pressupost inicial no és necessària la publicitat, si bé el beneficiari ha de justificar l'aplicació dels fons rebuts i el compliment de la finalitat. 6. Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, en qualsevol dels casos, cal, perquè sigui concedida, la declaració expressa del destinatari de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat.

Article 11

Seguiment i control de les subvencions 1. Un cop s'ha procedit a la concessió dels ajuts i de les subvencions i s'han fet les reserves de crèdit corresponents, l'òrgan competent de cada departament pot formalitzar els documents comptables de reconeixement d'obligacions. No obstant això, excepte en el supòsit que la concessió reculli la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, no se'n pot ordenar el pagament fins que els perceptors no han justificat el compliment de les condicions que han donat lloc a la concessió dels ajuts o de les subvencions; si els perceptors no ho justifiquen en els termes de la concessió, el departament ha de procedir a anul·lar el reconeixement de les obligacions. 2. Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades per llur import total el 1995 a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada. 3. Són obligacions dels beneficiaris de les subvencions:

  1. Realitzar l'activitat o la inversió que fonamenta la concessió de la subvenció.

  2. Acreditar davant l'òrgan concedent que s'han realitzat l'activitat o la inversió, que s'han complert els requisits que determina la resolució de concessió i que l'import de la subvenció s'ha invertit en l'activitat que n'és objecte. A aquest efecte, l'esmentat òrgan pot demanar tots els documents justificatius que cregui necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció. 4. Si els beneficiaris no compleixen llurs obligacions dins els terminis acordats, per causes que els siguin directament imputables, la subvenció s'ha de reduir en proporció a l'incompliment esmentat, sens perjudici que l'òrgan concedent en disposi la revocació total, en cas de no poder assolir els objectius de la subvenció i, en qualsevol cas, amb notificació i audiència prèvies del beneficiari, el qual podrà justificar les causes de l'incompliment. 5. El control del compliment de la destinació dels ajuts i de les subvencions pels beneficiaris ha d'ésser dut a terme de conformitat amb el que disposa l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, d'acord amb els plans de control aprovats pel conseller d'Economia i Finances. 6. De conformitat amb l'article 18.1 del text refós de la Llei general pressupostària, aprovat pel Reial decret legislatiu 1091/1988, del 23 de setembre, amb els reglaments de la Comunitat Econòmica Europea números 4042/89 i 4253/88 i amb les altres disposicions aplicables, correspon en l'àmbit de Catalunya a la Intervenció General de la Generalitat l'elaboració i l'execució dels plans de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb els fons comunitaris a què es refereixen les esmentades normes. 7. Si a conseqüència del control a què es refereixen els apartats 5 i 6 es comprova que les quantitats percebudes pel beneficiari són destinades a finalitats diferents a l'objecte de la subvenció, s'ha de procedir a reintegrar-les, amb abonament de l'interès de demora fixat per aquesta Llei des de la data de pagament. En el cas que s'hagin concedit bestretes de pagament sobre la subvenció i que per incompliment del beneficiari sigui procedent l'execució de la garantia prestada, l'interès de demora s'ha de computar des de la data fixada al beneficiari per justificar el compliment de la finalitat i els objectius que han motivat la concessió de la subvenció.

Article 12

Construcció i adquisició d'immobles 1. El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calgui. 2. S'autoritza el Govern perquè, amb la finalitat d'instal·lar-hi o agrupar-hi dependències de la Generalitat, i amb càrrec als crèdits dels departaments afectats, pugui adquirir edificis construïts i vincular-los al pagament d'una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i pugui assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l'adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i, així mateix, se l'autoritza perquè representi documentalment les prestacions corresponents de qualsevol de les maneres admeses en dret. 3. S'ha de donar compte al Parlament de les adquisicions a què es refereixen els apartats 1 i 2.

Article 13

Execució anticipada de projectes d'inversió 1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Ensenyament, del Departament de Cultura o de la Secretaria General d'Esports, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques o de centres poliesportius inclosos en els plans pels departaments esmentats. 2. Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local. 3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar que el Servei Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials estableixin convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública o de centres de serveis socials de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials que permetin l'execució anticipada de projectes d'inversió en infraestructura sanitària o social. 4. Les inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions a les entitats que les realitzin, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord amb els convenis signats.

Article 14

Finançament del Programa d'inversions de les universitats 1. El finançament del Programa d'inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat. 2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o mitjançant subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l'execució del Programa. 3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d'ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.

Article 15

Identificació de projectes d'inversió 1. Els projectes d'inversió inclosos en l'Annex d'inversions reals s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que hi tenen assignat, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari. 2. Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Article 16

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

  1. La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

  2. Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

  3. El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Article 17

Liquidació dels pressupostos i control financer 1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat, abans del dia 30 d'abril, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l'exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. 2. El control de caràcter financer a què fa referència l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'ajustar al pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. 3. Les entitats enumerades en l'apartat 1 poden establir òrgans de control econòmico-financer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels esmentats òrgans.

Capítol II Normes sobre despesa pública

Article 18

Limitació de l'augment de la despesa 1. Durant l'exercici del 1995 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. 2. Durant l'exercici del 1995 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Article 19

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors 1. Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l'últim trimestre del 1994, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent. 2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb informe previ de l'interventor delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària. 3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb informe previ de l'interventor delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l'exercici anterior.

Article 20

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

TÍTOL TERCER Participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Article 21

Participació en ingressos 1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

  1. La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat.

  2. La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 7.088.093.283 pessetes, de les quals 3.088.093.283, consignades en la partida 04.03.461.03, es distribuiran entre els consells comarcals, i 4.000.000.000 entre els ajuntaments de Catalunya. 2. Les participacions en ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que sigui aplicable. 3. D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor del Consell General d'Aran d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s'ha de distribuir entre la resta dels consells comarcals d'acord amb el que sigui establert per reglament, tenint en compte el nombre d'habitants de la comarca i el principi de solidaritat interterritorial. 4. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor. 5. El Govern, mitjançant transferències de crèdit amb càrrec a les diferents aplicacions pressupostàries de transferències corrents i de capital a favor de les corporacions locals del pressupost del 1995, ha de dotar el concepte 04.03.463.01 amb 4.000.000.000 de pessetes. La distribució d'aquesta participació ha d'ésser acordada pel Govern, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya.

TÍTOL QUART Despeses de personal

Capítol I Retribucions del personal

Article 22

Retribucions del personal no laboral 1. Per a l'exercici del 1995, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 3,5% respecte a les fixades per a l'exercici del 1994. 2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable dels departaments de Governació i d'Economia i Finances. 3. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no els és aplicable l'increment del 3,5% fixat per l'apartat 1. 4. El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats en l'article 1.1.

Article 23

Retribucions del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat 1. Les retribucions a percebre el 1995 pels funcionaris de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el sistema retributiu establert per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, són les següents:

  1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

    Grup Sou Triennis

    ----------------------------- A 1.762.740 67.680 B 1.496.088 54.144 C 1.115.232 40.632 D 911.892 27.120 E 832.476 20.340

  2. Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducció proporcional corresponent.

  3. L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

    Nivell Pessetes Nivell Pessetes --------------------------------------- 30 1.547.856 15 523.116 29 1.388.412 14 487.248 28 1.330.008 13 451.356 27 1.271.604 12 415.464 26 1.115.580 11 379.620 25 989.772 10 343.740 24 931.368 9 325.812 23 872.988 8 307.836 22 814.572 7 289.932 21 756.288 6 271.968 20 702.516 5 254.028 19 666.612 4 227.148 18 630.744 3 200.280 17 594.852 2 173.376 16 559.008 1 146.520

  4. L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 3,5% respecte als aprovats per al 1994, sens perjudici del que estableix l'article 22.2.

  5. El complement de productivitat establert per l'article 67.3.c) de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents: 1a. L'apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d'aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari dels factors especificats en l'article 67.3.c) citat. Els complements de productivitat han d'ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat, i se n'ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals. 2a. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius. 3a. Cada departament ha de donar compte als departaments de Governació i d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

  6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dintre dels crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

  7. Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, que són absorbits, durant l'any 1995, d'acord amb les normes següents: 1a. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 22.1, només se'n computa, a l'efecte de l'absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 22.1, el complement personal transitori n'absorbeix el 100%. 2a. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva. 3a. No es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat en la lletra e) d'aquest apartat. 2. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera. 3. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat per l'esmentada Llei, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera. 4. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l'apartat 1 percep per a l'exercici del 1995 un increment del 3,5% sobre les retribucions del 1994.

Article 24

Retribucions del personal laboral 1. Per a l'exercici del 1995, la massa salarial del personal laboral al servei de l'Administració de la Generalitat i dels ens enumerats en l'article 1.1 no pot experimentar un augment global superior al 3,5%, respecte a l'establerta per a l'exercici del 1994. Aquest percentatge comprèn tots els conceptes, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació. 2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral cal l'informe favorable dels departaments de Governació i d'Economia i Finances. Es consideren determinació o modificació de les condicions retributives els projectes de convenis col·lectius, les revisions, adhesions o extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant contracte individual, si no són regulades mitjançant conveni col·lectiu. 3. A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora -conveni, projecte de conveni, proposta individual, etcètera- prèviament a fer-ne la signatura, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs. 4. El mencionat informe ha d'ésser elaborat pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció del projecte. 5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos. 6. No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 1995 si no es compleixen els requisits establerts en aquest article.

Article 25

Prohibició d'ingressos atípics Els empleats públics compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, amb l'excepció dels que són sotmesos al règim d'aranzel, no poden percebre cap participació dels tributs, les comissions i els altres ingressos de qualsevol naturalesa que corresponen a l'Administració o a qualsevol poder públic com a contraprestació a qualsevol servei o jurisdicció, ni poden percebre cap participació de les multes imposades, ni cap premi en relació amb aquestes, encara que siguin atribuïdes per norma; han de percebre únicament les remuneracions del règim retributiu corresponent, sens perjudici del que resulta de l'aplicació del sistema d'incompatibilitats.

Article 26

Pensions 1. Amb efectes des del primer de gener de 1995, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen el 3,5% en relació amb les de l'exercici del 1994. 2. Les pensions atorgades a l'empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per llur normativa específica. 3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1995 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 27

Limitació de l'augment de despeses de personal 1. Durant l'exercici del 1995 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció pel mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables. 2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant les oficines d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al Departament de Governació les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El Departament de Governació ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Article 28

Oferta pública d'ocupació Per a l'exercici del 1995, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del Departament de Governació i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

Article 29

Relacions de llocs de treball 1. Correspon al Govern, a proposta conjunta dels departaments de Governació i d'Economia i Finances:

  1. L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.

  2. Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials. 2. El Govern pot delegar a la Comissió Tècnica de la Funció Pública l'aprovació i la modificació de les relacions de llocs de treball i establir les condicions que consideri oportunes per a l'exercici de les competències atribuïdes. No obstant això, a proposta conjunta del departament afectat, del de Governació i del d'Economia i Finances, el Govern, ateses les especificitats de les relacions de llocs dels àmbits docent i sanitari, pot delegar totalment o parcialment l'aprovació i la modificació de les relacions corresponents als secretaris generals del Departament d'Ensenyament i del Departament de Sanitat i Seguretat Social, respecte als centres docents i sanitaris que respectivament en depenen.

Article 30

Integració en el treball 1. Per complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de funció pública de l'Administració de la Generalitat, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació. 2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 1995 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

TÍTOL CINQUÈ Operacions financeres

Article 31

Avals 1. La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1995 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

  1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

  2. Túnel del Cadí, CESA: fins a 2.715.000.000 de pessetes. Addicionalment, l'aval autoritzat el 1994 i no formalitzat el 31 de desembre de 1994 es pot instrumentar el 1995.

  3. Gestió d'Infrastructures, SA: fins a 5.000.000.000 de pessetes.

  4. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 333.000.000 de pessetes.

  5. Regs de Catalunya, SA (Regsa): fins a 1.000.000.000 de pessetes.

  6. Consorci de l'Auditori i Orquestra, i Fundació Privada Teatre Lliure

    - Teatre Públic de Catalunya, per a inversions: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

  7. Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, per a inversions: fins a 2.220.000.000 de pessetes.

  8. Cambres de comerç, indústria i navegació, fins a 2.000.000.000 de pessetes. 2. Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller d'Economia i Finances i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui es delegui expressament. 3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats. 4. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 1995 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

  9. En els termes que estableix la Llei 2/1985, del 14 de gener, de creació de l'Institut, fins a un import acumulat que com a màxim pot excedir de 6.000.000.000 de pessetes del que autoritza la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1994, això és, fins a un import total de 25.250.000.000 de pessetes. Per a l'exercici del 1995, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la dita Llei 2/1985 és el 2,3% de la quantitat global autoritzada.

  10. Per a operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 13.000.000.000 de pessetes.

  11. Per a finançar inversions en matèria de serveis socials, i per al finançament d'altres línies de foment de la construcció d'equipaments socials, fins a un import total de 2.500.000.000 de pessetes.

  12. Per a operacions de crèdit que concerti l'Hospital General de Catalunya, sempre que es mantingui el risc màxim a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 5/1993, del 28 de juny, d'ampliació del crèdit públic de la Generalitat de Catalunya per al 1993. 5. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes. 6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats. 7. El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents. 8. S'autoritza el Govern per a concedir l'aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat, a l'empara de l'autorització continguda en l'article 32. 9. El conseller d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió realitzada pels esmentats instituts.

Article 32

Operacions d'endeutament 1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament en qualsevol altra modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 95.500.000.000 de pessetes; addicionalment, l'endeutament autoritzat el 1994 i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1995. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic. 2. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s'enumeren a l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat. No obstant això, l'endeutament de la Generalitat, en qualsevol modalitat, també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d'obtenir una millor estructura del deute en circulació. 3. En el cas de refinançament o substitució d'operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, l'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 1994. 4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o empreses públiques amb l'aval de la Generalitat, s'autoritza el Govern perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin. 5. El límit d'endeutament viu per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit en conseqüència tant a les disposades el 1994 com a les disposades el 1995, és de com a màxim el 12% de l'estat de despeses dels pressupostos per al 1995. 6. Addicionalment al límit assenyalat en l'apartat 5, es poden concertar operacions de crèdit per a atendre necessitats transitòries de tresoreria produïdes pels retards en els lliuraments de fons a la Generalitat procedents del finançament de l'assistència sanitària de la Seguretat Social. 7. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu acumulat de 33.900.000.000 de pessetes, concerti durant el 1995 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut. Així mateix, s'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, dins l'esmentat límit d'endeutament, concedeixi un préstec a Volkswagen AG, per import de 6.000.000.000 de pessetes, en el marc de les actuacions destinades al manteniment de SEAT, SA, com a empresa per al disseny, la fabricació i la comercialització de vehicles automòbils. 8. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament acumulat viu de 7.000.000.000 de pessetes, concerti durant el 1995 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut. 9. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1995 les operacions d'endeutament següents:

  1. Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l'Institut Català del Sòl fins a un import nominal de 5.800.000.000 de pessetes, dels quals es podrà disposar l'any 1995 de 4.631.034.136 pessetes, import que correspon a actuacions a executar durant l'any 1995 per aquest concepte.

  2. Préstecs hipotecaris, fins a un import nominal màxim de 17.000.000.000 de pessetes, per a finançar obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d'operacions a realitzar l'any 1995 per aquest concepte, del qual l'import a executar l'any 1995 és de 9.566.000.000 de pessetes. 10. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya perquè concerti durant l'any 1995 operacions d'endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 1.000.000.000 de pessetes. 11. S'autoritza la Junta de Residus perquè concerti durant el 1995 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 5.190.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. Addicionalment, l'endeutament autoritzat per al 1994, i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any, es pot instrumentar el 1995. 12. S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1995 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import d'11.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. S'autoritza igualment un endeutament addicional per un import de 6.000.000.000 de pessetes, per a atendre inversions efectuades durant l'exercici del 1994. 13. S'amplia a l'exercici del 1995 l'autorització d'endeutament continguda en l'apartat 11 de l'article 34 de la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1993, a favor de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil, per la quantitat no formalitzada el 31 de desembre de 1994. 14. S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1995 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. 15. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant l'any 1995 operacions d'endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 4.000.000.000 de pessetes. 16. Durant el primer mes de l'exercici pressupostari, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells. 17. Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades en els apartats anteriors han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 5 i 6, que poden ésser determinades pel dit conseller. 18. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes. 19. S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió respectiva. 20. El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 1995 encaminades a cobrir el risc de tipus d'interès i de tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller d'Economia i Finances, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.

TÍTOL SISÈ Normes tributàries

Capítol I Cànons

Article 33

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament Durant l'any 1995, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de la determinació dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els següents:

Zona A Usos domèstics: 30,46 PTA/m3. Usos industrials: 38,26 PTA/m3. Matèries en suspensió (MES): 35,03 PTA/kg. Matèries oxidables (MO): 70,09 PTA/kg. Matèries inhibidores (MI): 700,89 PTA/k-equitox. Sals solubles (SOL): 560,72 PTA/Sm3/cm. Increment de temperatura (IT): 0,007421 PTA/m3/ºC.

Zona B Usos domèstics: 27,63 PTA/m3. Usos industrials: 34,70 PTA/m3. Matèries en suspensió (MES): 35,03 PTA/kg. Matèries oxidables (MO): 70,09 PTA/kg. Matèries inhibidores (MI): 700,89 PTA/k-equitox. Sals solubles (SOL): 560,72 PTA/Sm3/cm. Increment de temperatura (IT): 0,007421 PTA/m3/ºC. Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

Article 34

Cànon d'infraestructura hidràulica 1. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, de conformitat amb l'article 11.4 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infraestructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència i del tipus d'ús:

Volum d'aigua Coeficient -------------------------------------------------

Volum d'aigua procedent d'entitats subministradores Fins a 500.000 m3/any ................... 0,75 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ........... 0,15 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ........ 0,015 Més de 10.000.000 m3/any ................ 0,0015

Volum d'aigua procedent de captacions pròpies Fins a 50.000 m3/any .................... 0,75 De 50.001 a 500.000 m3/any .............. 0,4 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ........... 0,1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any ........ 0,01 Més de 10.000.000 m3/any ................ 0,001

Ús de l'aigua Ús per generació d'energia hidroelèctrica .......................... 0

2. En els supòsits d'utilització o consum d'aigua que procedeixi alhora de captacions pròpies i del proveïment efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat dins l'exercici superior a 500.000 m3, la quota del cànon no pot excedir l'import resultant d'aplicar el tipus de gravamen al volum acumulat que constitueix la base imposable afectat dels coeficients establerts per a l'aigua procedent d'entitats subministradores. 3. El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua per a tot el territori de Catalunya s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica:

Municipis Coeficient

---------------------------------------- De fins a 400 habitants .............. 0 De més de 400 habitants .............. 1

Capítol II Taxes

Article 35

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa 1. Els tipus de quantia fixa de les taxes dels títols primer al desè de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, augmenten un 3,5% sobre la quantia exigida l'any 1994. 2. Es consideren com a tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base. La xifra de les unitats dels tipus resultants de l'aplicació de l'increment a què es refereix l'apartat 1 s'arrodoneixen al 5, les compreses entre l'1 i el 5, i al 0, les compreses entre el 6 i el 9, amb augment en aquest últim supòsit d'una unitat en la xifra de les desenes. 3. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1 les tarifes següents:

  1. Les que són objecte d'actualització i de modificació específica en aquesta Llei.

  2. Les regulades per l'article 71 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre.

  3. Les que no superin la quantitat de 100 pessetes. 4 D'acord amb l'article 9.2 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, s'introdueixen en aquesta les modificacions que es detallen en els articles 35 i 36 de la Llei present.

Article 36

Taxes del Departament d'Ensenyament Les tarifes pels serveis d'ensenyament a les escoles oficials d'idiomes durant l'any 1995 són:

Drets d'ingrés: 2.500 PTA. Matrícula i serveis per a alumnes oficials: 11.000 PTA. Matrícula, serveis i drets d'examen per a alumnes lliures: 5.500 PTA. Drets d'examen per a l'obtenció del certificat d'aptitud: 5.000 PTA.

Article 37

Taxes del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca Se suprimeixen les tarifes 8.1 i 8.2 de la tarifa 8 de l'article 155 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que queda redactada de la manera següent: ÃTarifa 8. Pel registre de nuclis zoològics: 5.000 PTAÁ.

Disposicions addicionals

Primera Parlament de Catalunya 1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 1994 als mateixos capítols del pressupost per al 1995. 2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani. 3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Segona Consell Consultiu Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Tercera Sindicatura de Comptes de Catalunya Les dotacions de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Quarta Pressupostos de les diputacions provincials Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 1994.

Cinquena Interès de demora 1. Fins al 31 de desembre de 1995, l'interès de demora resta establert en el 9%. 2. Fins al 31 de desembre de 1995, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és de l'11%. 3. En el supòsit que els tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 1995 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

Sisena Romanents de crèdit 1. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, ÃAjuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de fomentÁ, existents el 31 de desembre de 1994. L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l'Institut Català del Crèdit Agrari. 2. S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de les partides 04.04.241.01, ÃDotació ajuts menjarÁ, i 04.04.241.02, ÃDotació fons d'acció socialÁ, s'incorporin a l'aplicació corresponent de l'exercici del 1995, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.

Setena No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions S'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquests comporten.

Vuitena Modificacions dels concerts educatius S'autoritza el Departament d'Ensenyament perquè aprovi les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar els acords de centres en crisi signats amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l'ensenyament privat i de l'educació especial.

Novena Pressupostos de les universitats catalanes Amb caràcter previ a l'aprovació dels pressupostos de les universitats, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.

Desena Pla plurianual d'inversions universitàries 1995-2000 El Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència ha d'elaborar un pla plurianual d'inversions universitàries per al període 1995-2000 i l'ha d'elevar al Govern durant el primer trimestre del 1995, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi i programi els recursos necessaris per a la seva execució dins de les previsions d'aquest pressupost i dels pressupostos següents. D'aquest Pla i de totes les seves previsions, se n'ha de donar compte al Parlament en el termini de tres mesos de la seva autorització.

Onzena Crèdits destinats a programes de formació ocupacional El 50%, com a mínim, dels cursos a realitzar amb càrrec als crèdits pressupostaris destinats a programes de formació ocupacional, consignats en la secció 11 del Departament de Treball, s'han de destinar al col·lectiu d'aturats.

Dotzena Fons de garantia per a l'establiment d'una línia especial de crèdit per a activitats de producció cinematogràfica S'autoritza el Govern per a constituir un fons de garantia en entitats de crèdit, per un import màxim de 300 milions de pessetes, destinat a establir, en col.laboració amb les esmentades entitats, una línia especial de crèdit per a activitats de producció cinematogràfica. El fons de garantia donarà a favor de l'Administració de la Generalitat els rèdits que, com a retribució, s'acordin amb l'entitat financera, els quals s'addicionaran al fons constituït.

Tretzena Execució de la gestió, l'explotació i el manteniment de les instal·lacions al servei de la joventut Es faculta l'Institut Català de Serveis a la Joventut perquè l'execució de la gestió, l'explotació i el manteniment de les instal·lacions de la Generalitat al servei de la joventut es pugui realitzar també per mitjà d'entitats o empreses amb participació majoritària de la Generalitat, mitjançant la subscripció del conveni corresponent.

Catorzena Dissolució de societats amb participació majoritària En compliment del que preveu l'article 36 de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'aprova la dissolució i s'autoritza la liquidació de les societats Minas de Olot, SA, i Durifer, SA, un cop executades en llur plenitud totes les tasques de reconversió referents a aquestes dues empreses.

Quinzena Alienació d'immobles i de títols de societats amb participació de la Generalitat 1. Es faculta el Govern perquè, durant l'any 1995, pugui aprovar els expedients d'alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a mil milions de pessetes la utilització dels quals no es consideri necessària. 2. Igualment, es faculta el Govern perquè, durant l'any 1995, pugui acordar l'alienació de títols representatius del capital en empreses en què la Generalitat participi directament o indirectament, fins i tot si aquesta alienació comporta la pèrdua de la posició majoritària. 3. Dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a dos mil milions de pessetes i d'alienació de títols de societats que comportin la pèrdua de la posició majoritària aprovats pel Govern en ús d'aquesta autorització se n'ha de donar compte al Parlament.

Setzena Subrogació en el crèdit hipotecari que grava la concessió administrativa de l'edifici dels Magatzems Generals de Comerç S'autoritza el Govern per a subrogar la posició del deutor en el crèdit hipotecari que grava la concessió administrativa de l'edifici dels Magatzems Generals de Comerç, situat al Moll del Dipòsit de Barcelona. La subrogació es podrà produir en el moment en què la Generalitat adquireixi la part que li sigui necessària de l'esmentada concessió administrativa. Aquesta autorització s'estableix per un principal màxim de 1.800.000.000 de pessetes. Igualment, s'autoritza el Govern per a modificar les condicions de l'esmentat crèdit hipotecari.

Dissetena Cessió a l'Ajuntament de Vic (Osona) dels terrenys adjacents a l'edifici de l'antic convent del Carme 1. Es cedeix a l'Ajuntament de Vic el domini dels terrenys adjacents al convent del Carme de Vic, inscrit en el Registre de la Propietat de Vic, en el tom 1.792, llibre 399, foli 32, finca núm. 16.591, amb la condició que siguin destinats a parc urbà o vials públics, d'acord amb el planejament vigent. La superfície exacta dels terrenys i els seus límits es determinaran prèviament a l'efectivitat de la cessió. Aquesta superfície no serà superior a 1.662 m2 i estarà sempre dins els límits de la finca a cedir. Si els béns cedits no es destinessin a l'ús previst o deixessin d'ésser destinats a finalitats d'utilitat pública o interès social, la cessió es consideraria resolta i els béns revertirien a la Generalitat de Catalunya, la qual tindria dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i del detriment experimentat per aquests. 2. Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris, inclosa la segregació, perquè la cessió a què es refereix l'apartat 1 esdevingui efectiva.

Divuitena Constitució del Consell Assessor de l'Institut Català de Finances S'ha de constituir en el termini de tres mesos el Consell Assessor de l'Institut Català de Finances.

Dinovena Informació sobre l'evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries Trimestralment i conjuntament amb la tramesa de l'estat d'execució del pressupost a què es refereix l'article 79 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'enviar al Parlament informació sobre l'evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l'anàlisi, si s'escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d'aquest pressupost.

Vintena Pla plurianual de finançament d'ensenyaments de música i dansa 1995-2001 El Consell Executiu ha d'elaborar un pla plurianual per al període 1995-2001 que garanteixi el finançament per la Generalitat d'un terç del cost de les despeses de funcionament ordinari dels centres docents de titularitat de les administracions locals que imparteixin ensenyaments de música o de dansa de grau mitjà o dels determinats per l'article 39.5 de la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu.

Vint-i-unena Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents S'autoritza el Departament d'Ensenyament, amb informe previ vinculant del Departament d'Economia i Finances, a subscriure convenis d'abast plurianual amb les administracions locals per a col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d'aquestes administracions que imparteixin ensenyaments de règim general o especial dels previstos en la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, i en la Llei 14/1970, del 4 d'agost, general d'educació i finançament de la reforma educativa.

Vint-i-dosena Pla plurianual d'inversions en centres docents 1995-2000 El Consell Executiu ha d'elaborar, durant el primer trimestre de l'any 1995, un pla plurianual d'inversions en centres docents per al període 1995-2000. D'aquest Pla, se n'ha de donar compte al Parlament.

Vint-i-tresena Programa d'actuació odontològica integral i òptica per a la població escolar Dins les previsions pressupostàries, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'establir un programa pilot d'actuació odontològica integral i òptica per a la població escolar, que ha d'incloure activitats preventives, assistencials i rehabilitadores.

Vint-i-quatrena Adequació del pressupost a les conclusions de la Comissió d'Estudi del Millorament de la Prevenció i l'Extinció d'Incendis El Consell Executiu ha d'adequar les previsions pressupostàries a les conclusions de la Comissió d'Estudi del Millorament de la Prevenció i l'Extinció d'Incendis. A aquests efectes, s'autoritza el Consell Executiu per a efectuar les transferències de crèdit necessàries.

Vint-i-cinquena Formació ocupacional per a les cooperatives de treball associat i les societats anònimes laborals S'ha de destinar un mínim de vuitanta milions de pessetes de la dotació de les partides corresponents a la formació ocupacional consignades en la secció 11 del Departament de Treball a la formació dels cooperativistes i treballadors de les cooperatives de treball associat i de les societats anònimes laborals, sempre que les propostes d'accions formatives s'ajustin a les disposicions legals que els siguin aplicables pel que fa a l'aprovació, el seguiment i el control.

Vint-i-sisena Control de les empreses participades pel Departament d'Indústria i Energia 1. El Consell Executiu, en el decurs de l'exercici del 1995, i dins les previsions pressupostàries, ha de constituir un òrgan administratiu que exerceixi el control de totes les participacions accionarials de les diverses societats anònimes participades directament o indirectament pel Departament d'Indústria i Energia, que tindrà com a finalitat desenvolupar les funcions següents:

  1. El control de l'activitat econòmico-financera d'aquestes empreses.

  2. La consolidació de llurs balanços.

  3. La unificació i l'homogeneïtzació dels informes de cada empresa.

  4. El control de les inversions.

  5. El control dels indicadors d'eficàcia i eficiència. 2. De les activitats de control a què es refereix l'apartat 1, se n'ha de donar compte al Parlament amb un informe anual, que s'ha de trametre dins el primer semestre de l'any següent.

Vint-i-setena Ajuts a les inversions del sector del comerç El crèdit destinat a l'aplicació 14.03.771.01 ha d'ésser aplicat parcialment a ajuts per al finançament d'interessos de crèdits a la inversió del sector del comerç.

Vint-i-vuitena Ajuts a la modernització de parades dels marxants i dels encants El crèdit destinat a l'aplicació 14.03.771.01 ha d'ésser aplicat parcialment a ajuts per al finançament de les inversions destinades a la modernització de parades dels marxants i dels encants.

Vint-i-novena Subvencions per a la normalització lingüística dels vehicles-botiga El crèdit destinat al finançament del programa 4554, Normalització lingüística, ha d'incloure la concessió de subvencions per a la normalització de la retolació dels vehicles-botiga.

Trentena Promoció i foment del turisme urbà El crèdit destinat al finançament del programa 7521, Promoció i foment del turisme, ha d'incloure entre les seves actuacions la promoció del turisme urbà.

Trenta-unena Ajuts al Tercer Món 1. El Govern de la Generalitat ha de destinar un import total de mil cent cinquanta milions de pessetes en ajuts al Tercer Món, que es desglossen de la manera següent: a) 450 milions de pessetes estan consignats a la partida pressupostària 02.09.480.03. b) 200 milions de pessetes addicionals són per a finançar projectes concrets de cooperació; amb aquesta finalitat, s'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries que siguin necessàries i generi capacitat de despesa en aquestes, fins a un import màxim de 200 milions, que han d'ésser compensats amb minoracions d'altres crèdits pressupostaris. c) 500 milions més corresponen a projectes ja pressupostats en els departaments de la Presidència, de Sanitat i Seguretat Social i d'Indústria i Energia, aquests últims per al finançament de projectes industrials en països del Tercer Món. 2. De l'execució pressupostària de cada un dels grups de despeses a què es refereix l'apartat 1, se n'ha de donar compte al Parlament.

Trenta-dosena Xarxa de recollida de llet de les petites explotacions El Govern de la Generalitat, en el marc del pla de reestructuració del cooperativisme agrari de Catalunya, i d'acord amb les disponibilitats pressupostàries per al 1995, ha de fomentar la creació d'una xarxa de punts de recollida de llet per a l'agrupació de la producció procedent de petites explotacions, per tal de poder millorar-ne la viabilitat econòmica.

Trenta-tresena Pla integral per a la gent gran per al 1995 Dins les previsions pressupostàries del desenvolupament del Pla integral per a la gent gran per al 1995, s'han de continuar potenciant els serveis intermedis no substitutoris de la llar que tendeixin a prevenir i retardar l'internament institucional.

Trenta-quatrena Pla forestal i programes per a la preservació i l'increment del bosc El Govern de la Generalitat ha de destinar l'any 1995, dins les previsions pressupostàries corresponents, els recursos necessaris per a desenvolupar el Pla general de política forestal de Catalunya i per a desenvolupar el programa Foc Verd i el programa de lluita contra l'erosió, que ha de permetre la preservació i l'increment del bosc de Catalunya.

Trenta-cinquena Normalització lingüística en l'Administració de justícia Dins les previsions pressupostàries de les partides 12.01.229.07 i 12.05.229.07, s'ha de donar prioritat a la necessària normalització lingüística en l'àmbit de l'Administració de justícia.

Trenta-sisena Presentació del programa d'actuacions per al 1995 de les empreses i els ens públics adscrits al Departament d'Indústria i Energia Durant el primer trimestre del 1995, el conseller d'Indústria i Energia ha de comparèixer davant la Comissió d'Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament per presentar el Programa d'actuacions per a l'exercici del 1995 de les empreses públiques i els altres ens públics adscrits directament al Departament d'Indústria i Energia.

Disposicions finals

Primera Pròrroga de disposicions 1. Es prorroga per a l'exercici del 1995 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939. 2. Es manté per a l'exercici del 1995 la vigència dels articles 9, 12, 13 i 15 de la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992, i la dels articles 9, 10 i 11 de la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1993, relatius a contractació administrativa. Així mateix, es manté per a l'exercici del 1995 la vigència de les disposicions addicionals dissetena, divuitena, dinovena i vintena de la Llei 16/1993, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1994. 3. Es prorroga per a l'exercici del 1995 l'autorització continguda en la disposició addicional quinzena de la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'espais naturals de protecció especial gestionats pel Departament de Medi Ambient.

Segona Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

Tercera Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 1995.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1994

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances

Annex a l'article 1 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995.

(Vegeu annex a l'article 1 a la pàg. 8667)

(Vegeu annexos a les pàgs. 8668-9031)