LLEI 14/1996, de 29 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1996. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2244, pàg. 8732, de 16.8.1996 i en el DOGC núm. 2278, pàg. 11421, de 8.11.1996).

Els crèdits inicials i llur finançament 1. S'aprova el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 1996, integrat pels estats de despeses i els estats d'ingressos de la Generalitat i dels ens següents que en depenen:

1. Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

2. Les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg.

3. El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

4. L'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió.

5. Les empreses a què fa referència l'article 4.2 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. 2. En l'estat de despeses de la Generalitat es concedeixen els crèdits necessaris per al compliment de les seves obligacions, per un import de 1.630.405.375.221 pessetes. Els ingressos que hom estima que s'han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 1.630.405.375.221 pessetes. 3. Els beneficis fiscals que afecten els tributs estatals el rendiment dels quals és cedit a la Generalitat s'estimen en 14.430.000.000 de pessetes. 4. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter administratiu, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 19.008.791.643 pessetes. Els drets que hom estima que han d'ésser liquidats per cada entitat autònoma de caràcter administratiu es detallen en els estats d'ingressos corresponents, per un import total de 19.008.791.643 pessetes. 5. En l'estat de despeses de les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg, els crèdits concedits per a atendre el compliment de llurs obligacions sumen un import total de 84.300.773.302 pessetes. Els recursos estimats per a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg es detallen en l'estat d'ingressos corresponent, per un import total de 84.300.773.302 pessetes. 6. En l'estat de despeses del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, els crèdits concedits per a atendre llurs obligacions sumen un import total, deduïdes les transferències internes del Servei Català de la Salut a l'Institut Català de la Salut, de 614.155.735.382 pessetes. Els drets econòmics que hom estima que aquests han de liquidar durant l'exercici sumen un import de 614.155.735.382 pessetes. Els crèdits consignats en els estats de despeses i els drets econòmics detallats en els estats d'ingressos inclouen els crèdits i els drets econòmics corresponents als serveis traspassats de la Seguretat Social, per un import total equilibrat entre tots dos estats de 564.972.315.000 pessetes. 7. En l'estat de despeses de l'ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es concedeixen les dotacions necessàries per a atendre el desenvolupament de les seves activitats, per un import total de 20.189.540.000 pessetes, i els recursos s'estimen en 20.189.540.000 pessetes. 8. Els estats de despeses i d'ingressos de les societats per a la gestió dels serveis públics de radiodifusió i televisió s'aproven amb el detall següent:

1. Televisió de Catalunya, SA, per un import total de dotacions de 26.560.303.000 pessetes, i de recursos de 26.560.303.000 pessetes.

2. Emissores de la Generalitat

   - Catalunya Ràdio, Servei de Radiodifusió de la Generalitat, SA, per un import total de dotacions de 3.541.859.000 pessetes, i de recursos de 3.541.859.000 pessetes.

3. Principal d'Edicions, SA, per un import total de dotacions de 70.500.000 pessetes, i de recursos de 70.500.000 pessetes. 9. Les dotacions i els recursos consolidats estimats de les entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els següents:

   Entitats de dret públic sotmeses a l'ordenament jurídic privat (Pessetes) Dotacions Recursos ------------------------------------------------------------ Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 20.598.045.554 20.598.045.554 ---------------------------------- Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 1.989.245.000 1.989.245.000 ---------------------------------- Laboratori General d'Assaigs i Investigacions 1.460.200.000 1.460.200.000 ---------------------------------- Centre d'Iniciatives per a la Reinserció 819.102.337 819.102.337 ---------------------------------- Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil 2.052.893.600 2.052.893.600 ---------------------------------- Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarials 2.156.029.000 2.156.029.000 ---------------------------------- Centre d'Alt Rendiment Esportiu 1.062.395.000 1.062.395.000 ---------------------------------- Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya 7.545.769.000 7.545.769.000 ---------------------------------- Institut Català d'Energia 1.267.945.403 1.267.945.403 ---------------------------------- Aigües Ter-Llobregat 9.463.864.272 9.463.864.272 ---------------------------------- Junta de Sanejament 39.542.992.604 39.542.992.604 ---------------------------------- Junta de Residus 7.523.400.000 7.523.400.000 ---------------------------------- Institut de Diagnòstic per la Imatge 1.546.582.260 1.546.582.260 ---------------------------------- Gestió de Serveis Sanitaris 2.620.587.000 2.620.587.000 ---------------------------------- Institut d'Assistència Sanitària 3.889.225.000 3.889.225.000 ---------------------------------- Gestió i Prestació de Serveis de Salut 439.501.000 439.501.000 ---------------------------------- Agència d'Avaluació de Tecnologia Mèdica 139.812.771 139.812.771 ---------------------------------- Institut Català d'Oncologia 2.834.113.576 2.834.113.576 ---------------------------------- Serveis Sanitaris de Referència - Centre de Transfusió i Banc de Teixits 1.021.634.000 1.021.634.000 ----------------------------------

   10. Les dotacions i els recursos estimats d'explotació i de capital de les empreses en què la Generalitat participa directament, totalment o majoritàriament són els que s'especifiquen en l'annex d'aquest article.

Vinculació de crèdits del pressupost de les entitats sanitàries i de serveis socials 1.

1. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses del Servei Català de la Salut, secció 51, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i el concepte 489, del capítol 4, "Farmàcia", en què la vinculació és a nivell de concepte.

2. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català de la Salut, secció 32, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", en què la vinculació és per concepte.

3. Els crèdits autoritzats en el pressupost de despeses de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, seccions 41 i 42, tenen caràcter vinculant per article, llevat el concepte 160, del capítol 1, "Quotes de la Seguretat Social", i els conceptes 471 i 487, del capítol 4, "Transferències corrents", en què la vinculació és per concepte. 2. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost de despeses, la classificació per conceptes i subconceptes s'ha d'utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l'execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de les entitats esmentades en l'apartat 1.

Capítol II Règim de les modificacions pressupostàries

Principis generals 1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris s'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i al que estableix sobre aquesta matèria el Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en els punts que no són modificats pels articles 4 i 5 d'aquesta Llei. 2. S'autoritza el conseller d'Economia i Finances per a dictar les normes necessàries per a la modificació i el seguiment dels crèdits del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, amb l'informe previ, segons que correspongui, del conseller de Sanitat i Seguretat Social o del conseller de Benestar Social.

Transferències de crèdit 1. Les transferències de crèdit no poden afectar mitjançant minoracions els crèdits que tenen la naturalesa d'ampliables, els crèdits nominatius, els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit concedits a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. 2. Correspon al Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, les modificacions pressupostàries següents:

1. Les transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i organismes autònoms.

2. Les transferències que afectin els crèdits destinats a despeses de personal.

3. L'habilitació de crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en el supòsit que en l'execució del pressupost es plantegin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides; amb aquesta finalitat, s'han d'efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació dels nous conceptes.

4. Amb la sol·licitud prèvia del conseller de Benestar Social, les transferències entre els crèdits consignats a favor de la secció 41 i la resta de les aplicacions pressupostàries de la secció 20, destinades a actuacions socials, les quals transferències no poden minorar els crèdits compromesos ni els afectats per ingressos finalistes. En funció del desplegament de la Llei 4/1994, del 20 d'abril, d'administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, es podran autoritzar transferències entre les aplicacions pressupostàries del capítol 1 de les seccions 41 i 20. 3. El conseller d'Economia i Finances pot autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l'apartat 1, transferències de crèdit entre els crèdits consignats en un mateix departament o organisme autònom, i entre els consignats entre un departament i els seus organismes autònoms, excepte les que afectin crèdits per a despeses de personal. 4. En les transferències de crèdit del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social, correspon al conseller d'Economia i Finances d'autoritzar la creació de conceptes, en el cas que corresponguin a crèdits amb vinculació per article. 5. Els titulars dels departaments i els presidents dels organismes autònoms poden autoritzar transferències, amb les limitacions establertes per l'article 42 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, entre els crèdits consignats en un mateix article del capítol 2 del pressupost, "Despeses de béns corrents i de serveis", excepte que suposin augment dels subconceptes del concepte 226, "Despeses diverses". Un cop la transferència ha estat autoritzada, el departament o l'organisme autònom ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè formalitzi comptablement la modificació pressupostària. 6. Els interventors delegats en els diferents departaments i organismes autònoms han d'informar, prèviament a l'autorització de les propostes de transferències de crèdit, sobre els punts següents:

1. Compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

2. Suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén de minorar.

3. Qualssevol altres que derivin de la legislació aplicable. 7. Si l'autorització de les transferències de crèdit és competència dels titulars dels departaments o dels presidents dels organismes autònoms i l'informe de la Intervenció Delegada és desfavorable a la proposta de modificació pressupostària, s'ha de remetre l'expedient al Departament d'Economia i Finances perquè el Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, adopti la resolució que consideri procedent.

Generació de crèdits 1. S'han de generar en l'estat de despeses els crèdits necessaris per a atendre les obligacions derivades dels serveis que traspassin a la Generalitat altres administracions durant l'exercici del 1996 La quantia dels crèdits generats no pot ésser superior a l'import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats. 2. Igualment han de generar crèdits en l'estat de despeses les transferències de fons efectives amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat destinades a les corporacions locals per a finançar els dèficits provocats per la prestació de serveis que no corresponen a competències municipals, i també les corresponents a les despeses de capitalitat de l'Ajuntament de Barcelona. 3. En les generacions i les ampliacions de crèdits finançades amb ingressos procedents d'altres administracions o d'entitats públiques de la Generalitat es pot dictar resolució ampliant o generant el crèdit a la vista de la documentació justificativa del reconeixement de l'obligació per l'administració que ha de trametre els fons, però no es poden ordenar pagaments fins que no s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevat que les ampliacions o les generacions siguin necessàries per a atendre les despeses de personal traspassat o les subvencions de naturalesa periòdica que tinguin per finalitat prestacions de caràcter personal o social, o que siguin necessàries per a assegurar el funcionament dels serveis transferits o conveniats.

Crèdits ampliables Es consideren crèdits ampliables fins a una suma igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals oportunes i, en tots els casos, donant-ne compte trimestralment al Parlament, els crèdits inclosos en el pressupost de la Generalitat i en els dels ens públics aprovats per aquesta Llei que es detallen a continuació: 1. Amb aplicació a totes les seccions dels pressupostos de la Generalitat i de les entitats autònomes i els ens públics:

1. Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb els preceptes en vigor, i també l'aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris públics de la Generalitat.

2. Els triennis derivats dels còmputs de temps de servei realment prestat a l'Administració pels funcionaris.

3. Els crèdits destinats a despeses de funcionament (capítol 2, "Despeses de béns corrents i de serveis") de serveis per als quals s'exigeixen taxes, exaccions parafiscals, cànons o preus. Aquests crèdits poden ésser ampliats per la diferència entre la recaptació inicialment prevista entesa aquesta, si escau, com l'obtinguda el 1995, incrementada d'un 3,5% i l'efectivament ingressada.

4. Els crèdits corresponents a serveis traspassats, si, per aplicació de la normativa vigent, cal reconèixer obligacions addicionals a les previstes inicialment, per l'import de les transferències de fons que per compensar aquestes actuacions hagi de formalitzar l'Administració corresponent. 2. Amb aplicació a les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial, financer o anàleg:

1. Els crèdits la quantia dels quals es determina en funció de recursos finalistes efectivament obtinguts.

2. Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions i menyscaptes en operacions de crèdits avalades consignats en els pressupostos de les entitats, com a conseqüència d'operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats siguin insuficients per a atendre les obligacions produïdes per aquestes operacions, s'han d'ampliar els crèdits que per a aquestes entitats siguin consignats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. 3. Els crèdits consignats en el pressupost de la Generalitat i en el del Servei Català de la Salut que es destinen al pagament d'interessos, a l'amortització de principal i a les despeses derivades del deute, considerat aquest en els termes de l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Si cal, s'han de generar els crèdits oportuns per a atendre les obligacions, i els pagaments s'han d'aplicar, independentment de quin sigui el venciment a què corresponen, als crèdits respectius de l'exercici econòmic del 1996. En el supòsit de la formalització de les operacions de modificació, refinançament i substitució que autoritza l'article 32.2 d'aquesta Llei, el Departament d'Economia i Finances ha d'instrumentar les modificacions pressupostàries que siguin necessàries en el capítol 9 de l'estat d'ingressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses, corresponents a variació de passius financers. 4. Els crèdits relatius a obligacions de classes passives. 5. Amb aplicació a les seccions que s'indiquen, i amb l'acord previ del Govern, els crèdits següents:

1. En la secció 04, Departament de Governació: Primer. El crèdit 04.03.462.01, per a afrontar el compromís econòmic que representen les disposicions transitòries primera i tercera de la Llei 1/1994, del 22 del febrer, de creació del municipi de Badia. Segon. Els crèdits 04.03.462.03 i 04.03.767.01, destinats al refinançament del deute municipal, en funció del pla d'actuació que acordin les administracions públiques. Tercer. El crèdit 04.06.226.10, per tal d'afrontar les despeses extraordinàries produïdes en cas de situacions d'emergències degudament aprovades pel Govern.

2. En la secció 05, Departament d'Economia i Finances, el crèdit 05.01.226.11, fins a l'import necessari per a atendre el pagament dels interessos de demora resultants de la devolució d'ingressos tributaris i per a atendre el pagament de les retribucions del pèrit tercer en les taxacions pericials contradictòries, en els termes que determina la Llei general tributària de l'Estat.

3. En la secció 06 (Departament d'Ensenyament), els crèdits 06.04.460.01 i 06.04.480.01, en funció dels increments de les retribucions dels funcionaris públics i dels mòduls econòmics dels concerts educatius aprovats per la Llei de pressupostos de l'Estat per al 1995, i actualitzats pel Reial decret llei 12/1995, del 28 de desembre.

4. En la secció 07 (Departament de Cultura), el crèdit 07.05.601.01, en cas que per resolució judicial s'acordi un preu just superior al fixat inicialment pel Jurat en l'expropiació del Teatre Romà de Tarragona.

5. En la secció 09 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques), els crèdits destinats a promoure actuacions d'adquisició i rehabilitació d'habitatges i els destinats a atendre les obligacions derivades del conveni amb l'Administració central de l'Estat en matèria de patologies estructurals dels habitatges.

6. En la secció 11 (Departament de Treball): Primer. Els crèdits destinats a atendre el cost de les accions que, dins els diferents objectius, siguin aprovades pel Fons social europeu. Segon. El crèdit 11.07.481.01, per a les prestacions econòmiques del Programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció (PIRMI). Tercer. El crèdit 11.04.481.01, per a les accions que dugui a terme el Servei Català de Col·locació.

7. En la secció 12 (Departament de Justícia): Primer. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.03.228.02, proporcionalment a l'augment net dels reclusos que es produeixi al llarg de l'exercici pressupostari, sempre que no superi el mòdul unitari de cost de l'any 1995. Segon. El crèdit corresponent a l'aplicació pressupostària 12.05.228.01, en funció de la major despesa en comunicacions derivada de la supressió de franquícies postals de les oficines judicials, fins a l'import traspassat, per aquest concepte, per l'Administració central i de les despeses produïdes per l'entrada en funcionament del jurat. Tercer. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.05.440.15 i 12.05.440.16, en funció del cost que es produeixi en els torns d'ofici d'advocats i procuradors, respectivament, determinat pels mòduls fixats per la Generalitat de Catalunya i pel nombre d'assumptes atesos. Quart. Els crèdits corresponents a les aplicacions pressupostàries 12.06.226.09, 12.06.261.07, 12.06.261.08 i 12.06.261.09, proporcionalment a l'augment net d'infants tutelats per imperatius legals i judicials, sempre que no superin els mòduls unitaris de cost de l'any 1995.

8. En la Secció 20 (Departament de Benestar Social), els crèdits que s'hagin d'ampliar a partir dels ingressos que es produeixin en la Tresoreria de la Generalitat provinents dels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat com a conseqüència dels beneficis obtinguts de la recaptació total, un cop deduïdes totes les despeses d'explotació, els premis i les altres despeses previstes en la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, modificada per la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992. L'import dels crèdits ampliats per aquest concepte s'ha de destinar al finançament d'inversions i de programes d'atenció social.

9. En la secció 21 (Despeses diversos departaments): Primer. El crèdit 21.01.226.04, si mitjançant sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni amb motiu de la gestió dels immobles. Segon. El crèdit 21.01.226.07, corresponent als honoraris dels liquidadors de districte hipotecari en funció de la recaptació efectiva i al premi de cobrament de tributs. Tercer. El crèdit 21.01.460.01, per un import igual al de les transferències de fons per a atendre les despeses generades pels serveis estatals que presta l'Ajuntament de Barcelona, consignats en els pressupostos generals de l'Estat. Quart. El crèdit 21.04.770.01, destinat al pagament de les obligacions derivades de menyscaptes en operacions de crèdit avalades per la Generalitat. 6. En la secció 32 (Institut Català de la Salut), el crèdit 32.02.226.04, destinat al pagament de professionals que tenen encomanada la gestió de cobrament de l'assistència sanitària prestada a tercers, en la quantia necessària per a atendre l'import dels honoraris meritats en funció de les quantitats ingressades en el concepte 317.20 (Prestació dels serveis d'assistència sanitària), de l'estat d'ingressos de l'Institut Català de la Salut. 7. En la secció 51 (Servei Català de la Salut), els crèdits de l'aplicació 51.01.489.01, destinats al pagament de productes farmacèutics procedents de receptes mèdiques. La instrumentació de l'ampliació pot condicionar-se a la realització de reserves de crèdit en altres partides del pressupost del Servei Català de la Salut. 8. En l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, els crèdits consignats per a operacions corrents, i també els crèdits consignats en el capítol 6, "Inversions reals", en funció dels ingressos que, segons el que estableix l'article 7 de la Llei 5/1986, del 17 d'abril, de creació de la dita entitat, s'han de fixar mitjançant decret del Govern.

Retencions de saldos pressupostaris A l'últim trimestre de l'exercici pressupostari, el Departament d'Economia i Finances ha de procedir a practicar retencions dels saldos pressupostaris corresponents a aplicacions pressupostàries no nominatives ni vinculades a ingressos afectats dels departaments a què fa referència l'article 6.5. L'import d'aquestes retencions no pot ésser superior a les ampliacions de crèdit realitzades d'acord amb l'esmentada disposició.

Crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes 1. L'import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències corrents a favor de les entitats autònomes i de les empreses públiques regulades per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, s'ha d'ajustar de manera que la liquidació de llurs pressupostos el 31 de desembre sigui equilibrada. Per a aconseguir aquest objectiu d'equilibri també poden aplicar-se les aportacions de capital a la compensació de pèrdues d'exercicis anteriors, amb l'acord previ del Govern. 2. A fi de determinar les despeses que s'han de tenir en compte en la liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes i de les empreses públiques, s'hi ha d'incloure l'import de les obligacions reconegudes per a operacions corrents. 3. Si s'han lliurat fons en excés, s'han de minorar per l'import d'aquests els crèdits autoritzats a favor de les entitats autònomes i les empreses públiques en el pressupost per a l'exercici del 1997. 4. Les transferències corrents a favor de societats el capital de les quals pertany íntegrament a la Generalitat, a les seves entitats autònomes o als ens de dret públic tenen la naturalesa de subvenció d'explotació, en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys d'acord amb les normes que dicti el conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General, i de lliurament a compte de futures operacions de capital per la resta. Per a aplicar els lliuraments a l'ampliació de capital de les societats cal, en tot cas, l'acord previ del Govern.

TÍTOL SEGON Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Capítol I Normes sobre gestió pressupostària

Estudis i dictàmens 1. Per a disposar de fons amb càrrec a les aplicacions pressupostàries respectives per a la contractació d'estudis i dictàmens cal l'aprovació del Govern a proposta del conseller respectiu, si la quantia supera els tres milions de pessetes. 2. L'Administració de la Generalitat ha d'encarregar la realització dels estudis i els dictàmens als departaments o als instituts de les universitats públiques de Catalunya, si el caràcter del tema ho aconsella.

Contractes menors 1. Tenen la consideració de contractes menors els que tinguin una quantia, inclòs l'impost sobre el valor afegit (IVA), que no excedeixi els límits següents:

1. Obres: 5.000.000 de pessetes

2. Subministraments: 2.000.000 de pessetes

3. Consultoria i assistència: 2.000.000 de pessetes

4. Serveis: 2.000.000 de pessetes 2. En els contractes menors, l'òrgan de contractació dels departaments de la Generalitat ha d'ésser el secretari general respectiu o l'òrgan en qui delegui. 3. La tramitació de l'expedient dels contractes menors exigeix, amb caràcter general:

1. El certificat d'existència d'un crèdit adequat i suficient, degudament validat pels serveis de la Intervenció, excepte en els contractes menors que estiguin exempts de fiscalització prèvia.

2. La fiscalització prèvia de la Intervenció, excepte en els contractes menors d'una quantia inferior o igual a 500.000 pessetes i excepte també en els supòsits de l'article 69 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

3. L'aprovació de la despesa.

4. La incorporació de la factura corresponent que reuneixi els requisits establerts per reglament. 4. En els contractes menors d'obres cal, addicionalment, el pressupost d'aquestes, sens perjudici de l'existència d'un projecte quan normes específiques així ho requereixin.

Règim de concessió de les subvencions 1. A l'efecte del que disposa aquest article, és subvenció tota disposició sense contraprestació de fons públics acordada per la Generalitat o els seus organismes autònoms a favor de persones o entitats públiques o privades per a fomentar la realització d'activitats d'utilitat o interès social o per a promoure la consecució d'una finalitat pública. 2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que afecten un col·lectiu de beneficiaris potencials, general o indeterminat, s'han de concedir d'acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat. 3. Respecte a les subvencions a què es refereix l'apartat 2, els departaments n'han d'establir, si no existeixen, i prèviament a l'adopció dels acords de concessió, les bases reguladores, les quals han d'ésser sotmeses a l'informe dels serveis jurídics del departament atorgant de la subvenció o l'ajut, s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i han de fixar, com a mínim:

1. La definició de l'objecte de la subvenció.

2. Els requisits que han de complir els beneficiaris per a obtenir la subvenció o l'ajut i la forma d'acreditar els dits requisits.

3. El termini i la forma de justificació pels beneficiaris pel que fa al compliment de la finalitat per a la qual s'ha concedit la subvenció i pel que fa a l'aplicació dels fons.

4. En el supòsit que es consideri la possibilitat d'efectuar bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, han d'aportar els beneficiaris.

5. La forma de concedir la subvenció.

6. L'obligació dels beneficiaris de facilitar tota la informació requerida pels òrgans de control de l'Administració. 4. Excepcionalment, poden ésser concedides directament, per resolució del conseller corresponent, les subvencions innominades o genèriques en què no és possible de promoure la concurrència pública per l'especificitat de les característiques que ha de complir l'entitat, l'empresa, la persona o l'activitat destinatària de la subvenció. La resolució ha de contenir el que estableixen les lletres a, c, d i f de l'apartat 3. Si l'import de la subvenció és superior a 50.000.000 de pessetes, cal l'acord del Govern per a autoritzar la concessió de la subvenció. 5. Els departaments han de publicar trimestralment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les subvencions concedides en cada període a l'empara de l'apartat 4. En el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial no cal la publicitat, si bé el beneficiari ha de justificar l'aplicació dels fons rebuts i el compliment de la finalitat. 6. Si l'import de la subvenció és superior a 1.000.000 de pessetes, en qualsevol dels casos, cal, perquè sigui concedida, que el beneficiari acrediti que està al corrent d'obligacions tributàries i de Seguretat Social i que no té contret cap deute per cap concepte amb l'Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms. S'han d'establir per reglament els mitjans d'acreditació d'aquests punts.

Seguiment i control de les subvencions 1. Les convocatòries de subvencions han d'indicar l'aplicació pressupostària a la qual s'han d'imputar i cal efectuar la reserva de crèdit corresponent. La concessió de subvencions implica la comptabilització de la disposició de despeses per les quanties atorgades. El reconeixement de l'obligació s'ha de fer quan el perceptor hagi justificat el compliment de les condicions per les quals se li ha atorgat la subvenció. En el cas que s'atorguin bestretes abans que es faci aquesta justificació, s'ha de fer constar expressament en la concessió, indicant si cal garantir mitjançant un aval bancari o un altre mitjà el compliment de les obligacions del perceptor. Si la justificació no es presenta dins el termini establert queda anul·lada la concessió. 2. Les subvencions que concedeixin els departaments amb caràcter compensatori de les càrregues per operacions financeres formalitzades pels perceptors poden ésser lliurades per llur import total el 1996 a l'Institut Català de Finances o a l'Institut Català del Crèdit Agrari, segons quina en sigui la matèria, perquè procedeixin bé al pagament periòdic d'aquestes subvencions en els exercicis corresponents, bé a l'amortització parcial del capital pendent de les operacions amb subvenció associada. 3. Són obligacions dels beneficiaris de les subvencions:

1. Realitzar l'activitat o la inversió que fonamenta la concessió de la subvenció.

2. Acreditar davant l'òrgan concedent que s'han realitzat l'activitat o la inversió, que s'han complert els requisits que determina la resolució de concessió i que l'import de la subvenció s'ha invertit en l'activitat que n'és objecte. A aquest efecte, l'esmentat òrgan pot demanar tots els documents justificatius que cregui necessaris per a comprovar l'aplicació de la subvenció. 4. Si els beneficiaris no compleixen llurs obligacions dins els terminis acordats, per causes que els siguin directament imputables, la subvenció s'ha de reduir en proporció a l'incompliment esmentat, sens perjudici que l'òrgan concedent en disposi la revocació total, en cas de no poder assolir els objectius de la subvenció i, en qualsevol cas, amb notificació i audiència prèvies del beneficiari, el qual pot justificar les causes de l'incompliment. 5. El control del compliment de la destinació dels ajuts i de les subvencions pels beneficiaris ha d'ésser dut a terme de conformitat amb el que disposa l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, d'acord amb els plans de control aprovats pel conseller d'Economia i Finances. 6. De conformitat amb l'article 18.1 del text refós de la Llei general pressupostària, aprovat pel Reial decret legislatiu 1091/1988, del 23 de setembre, amb els reglaments de la Comunitat Econòmica Europea números 4042/89 i 4253/88 i amb les altres disposicions aplicables, correspon en l'àmbit de Catalunya a la Intervenció General de la Generalitat l'elaboració i l'execució dels plans de control sobre beneficiaris d'ajudes finançades totalment o parcialment amb els fons comunitaris a què es refereixen les esmentades normes. 7. Si a conseqüència del control a què es refereixen els apartats 5 i 6 es comprova que les quantitats percebudes pel beneficiari són destinades a finalitats diferents a l'objecte de la subvenció, s'ha de procedir a reintegrar-les, amb abonament de l'interès de demora fixat per aquesta Llei des de la data de pagament. En el cas que s'hagin concedit bestretes de pagament sobre la subvenció i que per incompliment del beneficiari sigui procedent l'execució de la garantia prestada, l'interès de demora s'ha de computar des de la data fixada al beneficiari per a justificar el compliment de la finalitat i els objectius que han motivat la concessió de la subvenció.

Construcció i adquisició d'immobles 1. El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, pot autoritzar els departaments perquè adquireixin immobles per a substituir els que actualment ocupen en règim de lloguer o per a construir-hi nous edificis i, amb aquesta finalitat, pot acordar les modificacions pressupostàries que calgui. 2. S'autoritza el Govern perquè, amb la finalitat d'instal·lar-hi o agrupar-hi dependències de la Generalitat, i amb càrrec als crèdits dels departaments afectats, pugui adquirir edificis construïts i vincular-los al pagament d'una prestació periòdica en qualsevol de les modalitats regulades pel dret de cens en la legislació civil catalana, i pugui assumir, si cal, els compromisos previs que, sense comportar obligacions pecuniàries amb venciment anterior a l'adquisició definitiva dels drets, siguin adequats a aquesta finalitat, i, així mateix, se l'autoritza perquè representi documentalment les prestacions corresponents de qualsevol de les maneres admeses en dret. 3. S'ha de donar compte al Parlament de les adquisicions a què es refereixen els apartats 1 i 2.

Execució anticipada de projectes d'inversió 1. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament d'Ensenyament o del Departament de Cultura, pot autoritzar que aquests estableixin convenis de col·laboració amb les entitats locals que permetin l'execució anticipada de projectes de construccions escolars, de biblioteques o de centres poliesportius inclosos en els plans corresponents. 2. Les obres a què es refereix l'apartat 1 han d'ésser finançades i, si escau, adjudicades per les entitats locals. L'import d'aquestes obres ha d'ésser reintegrat en tot o en part per la Generalitat, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel departament corresponent i d'acord amb els convenis signats amb cada entitat local. 3. El Govern, a proposta conjunta del Departament d'Economia i Finances i del Departament de Sanitat i Seguretat Social o del Departament de Benestar Social, pot autoritzar que el Servei Català de la Salut o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials estableixin convenis de col·laboració amb entitats locals i altres entitats titulars de centres sanitaris de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública o de centres de serveis socials de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials que permetin l'execució anticipada de projectes d'inversió en infraestructura sanitària o social. 4. Les inversions a què es refereix l'apartat 3 han d'ésser finançades i gestionades per les entitats esmentades sota la supervisió del Servei Català de la Salut o de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha de reintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestes inversions a les entitats que les realitzin, d'acord amb les dotacions aprovades en cada exercici pressupostari per al finançament dels plans fixats pel Servei Català de la Salut o per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials i d'acord amb els convenis signats.

Finançament del Programa d'inversions de les universitats 1. El finançament del Programa d'inversions de les universitats catalanes es fa amb càrrec als crèdits per a despeses consignats per a aquesta finalitat en el pressupost de cada any de la Generalitat. 2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 es poden complir mitjançant la inversió directa de l'Administració, mitjançant transferències de capital a favor de les universitats o mitjançant subvencions per import de la càrrega financera per interès i amortització de les operacions de crèdit que el Govern els autoritzi per a l'execució del Programa. 3. Excepcionalment, el Govern pot autoritzar les universitats a anticipar les inversions previstes en el Programa, mitjançant operacions de crèdit de les universitats. En aquest cas, les amortitzacions han d'ésser subvencionades pel pressupost de la Generalitat, que també pot afrontar, totalment o parcialment, els interessos.

Identificació de projectes d'inversió 1. Els projectes d'inversió inclosos en l'Annex d'inversions reals s'identifiquen mitjançant el codi de projecte que hi tenen assignat, amb la finalitat d'establir-ne el seguiment pressupostari. 2. Les modificacions dels programes d'inversió que impliquen l'inici de nous projectes requereixen l'assignació dels codis corresponents, d'acord amb el Departament d'Economia i Finances.

Manaments de pagaments a justificar Els lliuraments de fons per manaments de pagaments a justificar poden tenir el caràcter de renovables, d'acord amb les normes següents:

1. La renovació s'efectua per l'import justificat, de manera que la quantitat lliurada romangui fixa al llarg de l'exercici.

2. Abans del lliurament de fons, s'ha d'efectuar la retenció del crèdit en els conceptes pressupostaris per als quals se sol·licita, pel mateix import que el lliurat.

3. El règim de funcionament i els conceptes pressupostaris a càrrec dels quals es poden lliurar fons a justificar de caràcter renovable han d'ésser fixats per ordre del Departament d'Economia i Finances.

Liquidació dels pressupostos i control financer 1. Els organismes autònoms comercials, industrials i financers, les empreses públiques, estiguin constituïdes o no hi estiguin en forma de societat anònima, les universitats públiques finançades per la Generalitat i els patronats i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l'exercici anterior, i també han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses en què participen. 2. El control de caràcter financer a què fa referència l'article 71 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'ajustar al pla anual que per a cada exercici econòmic ha d'aprovar el conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Intervenció General. 3. Les entitats enumerades en l'apartat 1 poden establir òrgans de control economicofinancer intern propis. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls dels esmentats òrgans.

Capítol II Normes sobre despesa pública

Limitació de l'augment de la despesa 1. Durant l'exercici del 1996 el Govern és obligat a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposa alhora els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l'especificació pressupostària corresponent. 2. Durant l'exercici del 1996 el Govern és obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen alhora els recursos addicionals necessaris.

Compromisos de despesa d'exercicis anteriors 1. Les obligacions derivades de compromisos de despesa degudament adquirits per contractes de tracte successiu, relatius a compra de béns corrents i de serveis, en l'últim trimestre del 1995, pels departaments de la Generalitat i els organismes autònoms, es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent. 2. El Departament d'Economia i Finances, a proposta d'un altre departament, amb informe previ de l'interventor delegat respectiu, pot determinar els crèdits amb càrrec als quals s'imputa el pagament de les obligacions a què es refereix l'apartat 1, que han d'ésser els adequats a la naturalesa de la despesa segons l'estructura pressupostària. 3. Pel que fa referència al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar, a proposta dels directors respectius i amb informe previ de l'interventor delegat corresponent, l'aplicació als crèdits del pressupost vigent de les obligacions derivades de compromisos de despesa de l'exercici anterior.

Recurrència de despeses en exercicis futurs El Departament d'Economia i Finances ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol disposició normativa de caràcter general que impliqui recurrència de despeses en exercicis pressupostaris futurs, especialment pel que fa a plantilles i a retribucions del personal dels diferents departaments i entitats.

TÍTOL TERCER Participació dels ens locals en ingressos de l'Estat i de la Generalitat

Participació en ingressos 1. El Fons de cooperació local de Catalunya és integrat pels conceptes següents:

1. La participació que correspon als ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat.

2. La participació en els ingressos de la Generalitat per un import de 7.088.093.283 pessetes, de les quals 3.088.093.283, consignats en la partida 04.03.461.03, es distribuiran entre les comarques, i 4.000.000.000 de pessetes, consignats en la partida 04.03.463.01, que es distribuiran entre els municipis de Catalunya. 2. Les participacions en ingressos de l'Estat s'han de distribuir d'acord amb el que estableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'autonomia i la normativa que sigui aplicable. 3. Els crèdits consignats en la secció 19 (Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat) s'han d'ajustar, quant a llur quantia definitiva, al resultat de la distribució que se'n faci d'acord amb els criteris continguts en la normativa que hi sigui aplicable. La gestió pressupostària d'aquests crèdits ha d'ésser efectuada per la Direcció General de Pressupostos i Tresor. 4. D'acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran, s'estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Val d'Aran d'un 1,86% de l'aplicació pressupostària 04.03.461.03 del Departament de Governació. El 98,14% restant de la dita aplicació pressupostària s'ha de distribuir entre la resta de les comarques, tenint en compte el nombre d'habitants de la comarca i el principi de solidaritat interterritorial, mitjançant indicadors objectius de les seves necessitats de despesa. 5. L'aplicació 04.03.463.01 del pressupost del Departament de Governació, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, es distribuirà en funció de la població dels municipis i d'indicadors objectius de les seves necessitats de despesa, establint prèviament una participació específica per al municipi de Barcelona, i assignant a tots els municipis una participació mínima inicial garantida. 6. Les distribucions a les quals fan referència els apartats 4 i 5 han de ser acordades pel Govern, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya.

TÍTOL QUART Despeses de personal

Capítol I Retribucions del personal

Retribucions del personal no laboral 1. Per a l'exercici del 1996, les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs, experimenten un augment del 3,5% respecte a les fixades per a l'exercici del 1995. 2. El que estableix l'apartat 1 s'entén sens perjudici de l'adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les assignades a cada lloc de treball mantenen la relació adequada amb el contingut d'especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances. 3. Les retribucions que tenen caràcter d'absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta Llei, i no els és aplicable l'increment del 3,5% fixat per l'apartat 1. 4. El que disposa aquest article s'ha d'aplicar al personal al servei de l'Administració de la Generalitat i al personal dels ens enumerats en l'article 1.1.

Retribucions del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat 1. Les retribucions a percebre el 1996 pels funcionaris de l'Administració de la Generalitat, d'acord amb el sistema retributiu establert per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, són les següents:

1. El sou i els triennis, segons el grup en què es classifiquen els cossos i les escales, referents a dotze mensualitats:

   Grup Sou Triennis -------------------------------

   A ....... 1.824.444 70.056 B ....... 1.548.456 56.040 C ....... 1.154.268 42.060 D ....... 943.812 28.080 E ....... 861.624 21.060

2. Les pagues extraordinàries, que són dues l'any i s'acrediten els mesos de juny i desembre, per un import d'una mensualitat de sou i triennis. Si un funcionari ha prestat una jornada de treball reduïda durant els sis mesos anteriors als mesos de juny o desembre, l'import de la paga extraordinària ha d'ésser objecte de la reducció proporcional corresponent.

3. L'import del complement de destinació corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que és el següent, referit a dotze mensualitats:

   Nivell PTA Nivell PTA

   ----------------------------------------------

   30....... 1.602.036 15 .......... 541.428 29 ...... 1.437.012 14 .......... 504.312 28 ...... 1.376.568 13 .......... 467.160 27 ...... 1.316.112 12 .......... 430.008 26 ...... 1.154.628 11 .......... 392.916 25 ...... 1.024.416 10 .......... 355.776 24 ...... 963.972 9 .......... 337.224 23 ...... 903.552 8 .......... 318.612 22 ...... 843.084 7 .......... 300.084 21 ...... 782.760 6 .......... 281.496 20 ...... 727.116 5 .......... 262.920 19 ...... 689.952 4 .......... 235.104 18 ...... 652.824 3 .......... 207.300 17 ...... 615.672 2 .......... 179.448 16 ...... 578.580 1 .......... 151.656

4. L'import del complement específic, que s'incrementa d'un 3,5% respecte als aprovats per al 1995, sens perjudici del que estableix l'article 23.2.

5. El complement de productivitat establert per l'article 67.3.c de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, que retribueix el rendiment especial, l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'interès o la iniciativa amb què s'acompleixen les tasques inherents al lloc de treball, d'acord amb els crèdits pressupostaris assignats per cada departament a aquest efecte, i que es regeix per les normes següents: Primera. L'apreciació de la productivitat, als efectes del pagament d'aquest complement, s'ha de fer mitjançant una valoració individualitzada per a cada funcionari dels factors especificats en l'esmentat article 67.3.c. Els complements de productivitat han d'ésser de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat, i se n'ha de donar coneixement, així mateix, als representants sindicals. Segona. Les quantitats assignades a complement de productivitat durant un període de temps determinat no poden originar drets individuals respecte a les valoracions o les apreciacions corresponents a períodes successius. Tercera. Cada departament ha de donar compte al departament competent en matèria de funció pública i al Departament d'Economia i Finances de la quantia dels complements i dels criteris de distribució aplicats.

6. Les gratificacions per serveis extraordinaris, que han d'ésser concedides per cada departament o organisme autònom dintre els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional i tan sols poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, i en cap cas no en pot ésser fixa la quantia ni periòdic el guany.

7. Els complements personals transitoris reconeguts d'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, que són absorbits, durant l'any 1996, d'acord amb les normes següents: Primera. De l'increment de retribucions de caràcter general que estableix l'article 23.1, només se'n computa, a l'efecte de l'absorció, el 50% corresponent a les retribucions complementàries; de qualsevol altra millora retributiva, incloent-hi les derivades de canvis de llocs de treball i els increments de les retribucions no compresos en l'increment general establert per l'article 23.1, el complement personal transitori n'absorbeix el 100%. Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s'ha d'imputar qualsevol millora retributiva. Tercera. No es consideren, a l'efecte de l'absorció del complement personal transitori, els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris ni el complement de productivitat regulat en la lletra e d'aquest apartat. 2. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, perceben el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupen la vacant, excloent-ne els triennis, i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera. 3. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, fins que no conclogui el procés d'extinció regulat per l'esmentada Llei, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els triennis i els complements vinculats a la condició de funcionari de carrera. 4. El personal al qual no siguin aplicables les retribucions fixades en l'apartat 1 percep per a l'exercici del 1996 un increment del 3,5% sobre les retribucions del 1995.

Retribucions del personal laboral 1. Per a l'exercici del 1996, la massa salarial del personal laboral al servei de l'Administració de la Generalitat i dels ens enumerats en l'article 1.1 no pot experimentar un augment global superior al 3,5%, respecte a l'establerta per a l'exercici del 1995. Aquest percentatge comprèn tots els conceptes, en termes d'homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació. 2. Per a procedir a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral cal l'informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances. Es consideren determinació o modificació de les condicions retributives els projectes de convenis col·lectius, les revisions, les adhesions o les extensions d'aquests, l'aplicació dels convenis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral i la fixació de retribucions mitjançant contracte individual, si no són regulades mitjançant conveni col·lectiu. 3. A l'efecte de l'emissió de l'informe corresponent, els departaments, els organismes autònoms i les entitats han de trametre el projecte de pacte o millora conveni, projecte de conveni, proposta individual, etcètera prèviament a fer-ne la signatura, acompanyat d'una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs. 4. L'informe a què fa referència l'apartat 3 ha d'ésser elaborat pel Departament d'Economia i Finances en el termini de quinze dies des de la recepció del projecte. 5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d'informe o en contra d'un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos. 6. No es poden autoritzar les despeses derivades de l'aplicació de les retribucions per al 1996 si no es compleixen els requisits establerts en aquest article.

Pensions 1. Amb efectes des del primer de gener de 1996, la quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, s'incrementen el 3,5% en relació amb les de l'exercici del 1995. 2. Les pensions atorgades a l'empara del Decret del 25 de febrer de 1980 i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, es regeixen per llur normativa específica. 3. Els consellers de la Generalitat que deixin el càrrec durant l'any 1996 tenen dret a la pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, deixen de percebre-la en el moment que obtenen una altra retribució amb càrrec a fons públics.

Capítol II Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Limitació de l'augment de despeses de personal 1. Durant l'exercici del 1996 no es poden tramitar expedients d'ampliació de plantilles ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d'unitats orgàniques si l'increment de la despesa pública que en deriva no es compensa mitjançant la reducció pel mateix import d'altres conceptes pressupostaris dels capítols de despeses corrents. Si l'ampliació i la creació de plantilles o la reestructuració d'unitats orgàniques deriven de l'entrada en funcionament de noves inversions, l'increment de la despesa resultant ha d'ésser finançat mitjançant la minoració dels crèdits per a inversions del departament o l'entitat que ho proposi. En qualsevol cas, no es poden minorar crèdits que tinguin la naturalesa d'ampliables. 2. Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d'acord amb la legislació vigent, per executar obres i per prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d'aquest. La contractació del personal laboral s'ha de fer mitjançant els serveis d'ocupació, amb prioritat per als treballadors sense subsidi d'atur. Els departaments i les entitats autònomes han de comunicar trimestralment al departament competent en matèria de funció pública les contractacions que hi hagi hagut, i també llurs característiques. El departament competent en matèria de funció pública ha de donar compte de tota la informació referent a aquest personal a les centrals sindicals considerades més representatives.

Oferta pública d'ocupació Per a l'exercici del 1996, l'oferta pública d'ocupació només pot incloure les places que el Govern, a proposta del departament competent en matèria de funció pública i amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, consideri necessàries per al funcionament dels serveis públics essencials.

Relacions de llocs de treball 1. Correspon al Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances:

1. L'assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complements específics corresponents a nous llocs de treball de les relacions de llocs de treball.

2. Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials. 2. El Govern pot delegar a la Comissió Tècnica de la Funció Pública l'aprovació i la modificació de les relacions de llocs de treball i establir les condicions que consideri oportunes per a l'exercici de les competències atribuïdes. No obstant això, a proposta conjunta del departament afectat, del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d'Economia i Finances, el Govern, ateses les especificitats de les relacions de llocs dels àmbits docent i sanitari, pot delegar totalment o parcialment l'aprovació i la modificació de les relacions corresponents als secretaris generals del Departament d'Ensenyament i del Departament de Sanitat i Seguretat Social, respecte als centres docents i sanitaris que respectivament en depenen.

Integració en el treball 1. Per a complir els principis d'integració en el treball establerts per la Llei de l'Estat 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, i per la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de funció pública de l'Administració de la Generalitat, modificada per la Llei 9/1994, del 29 de juny, i amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb disminució, es reserva un 3% de les places previstes en l'oferta pública d'ocupació. 2. Les empreses públiques de la Generalitat han de reservar el 3%, com a mínim, de les noves contractacions previstes per a l'exercici pressupostari del 1996 perquè siguin cobertes per persones amb disminució.

TÍTOL CINQUÈ Operacions financeres

Avals 1. La Generalitat pot prestar avals durant l'exercici del 1996 per a les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les entitats o les empreses que s'indiquen i fins als imports que s'assenyalen:

1. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC: fins a 2.000.000.000 de pessetes.

2. Túnel del Cadí, CESA: fins a 2.715.000.000 de pessetes. Addicionalment, els avals autoritzats en els anys 1994 i 1995 i no formalitzats el 31 de desembre de 1995 es poden instrumentar el 1996.

3. Gestió d'Infraestructures, SA: fins a 9.300.000.000 de pessetes.

4. Autopistes de Terrassa i Manresa, SA: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

5. Consorci de l'Auditori i Orquestra, i Fundació Privada Teatre Lliure

   - Teatre Públic de Catalunya, per a inversions: fins a 1.000.000.000 de pessetes.

6. Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya, per a inversions: fins a 2.220.000.000 de pessetes.

7. Cambres oficials de comerç, indústria i navegació, fins a 2.000.000.000 de pessetes. 2. Els avals a què fa referència l'apartat 1 han d'ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller d'Economia i Finances i del conseller del departament interessat per raó de la matèria, i han d'ésser signats pel conseller d'Economia i Finances o per l'autoritat en qui delegui expressament. 3. El Govern pot determinar en cada cas el caràcter solidari o no solidari dels avals autoritzats. 4. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè pugui prestar durant l'exercici del 1996 les garanties següents, tant en forma de primer aval com en forma de segon aval, sobre les operacions de crèdit concertades per empreses o entitats:

1. En els termes que estableix la Llei 2/1985, del 14 de gener, de creació de l'Institut, fins a un import acumulat que no podrà excedir del que autoritza la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995, això és, fins a un import total de 25.250.000.000 de pessetes. Per a l'exercici del 1996, el límit a què fa referència l'article 11.4 de la dita Llei 2/1985 és el 2,3% de la quantitat global autoritzada. Excepcionalment, el Govern pot acordar d'augmentar aquest límit.

2. Per a operacions de crèdit destinades al finançament d'inversions i de despeses de reestructuració que concertin les entitats que dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de la Salut tenen com a objectiu la gestió de serveis sanitaris, fins a un import total de 16.000.000.000 de pessetes.

3. Per a finançar inversions en matèria de serveis socials, i per al finançament d'altres línies de foment de la construcció d'equipaments socials, fins a un import total de 2.650.000.000 de pessetes.

4. Per a operacions de crèdit que concerti l'Hospital General de Catalunya, ampliant en 1.600.000.000 de pessetes el risc màxim a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 5/1993, del 28 de juny, d'ampliació del crèdit públic de la Generalitat de Catalunya per a l'any 1993. 5. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari, en els termes que estableix la Llei 4/1984, del 24 de febrer, de creació de l'Institut, perquè avali operacions de crèdit fins a un import màxim de 400.000.000 de pessetes. 6. Els instituts a què es refereixen els apartats 4 i 5 han de tenir necessàriament en compte, en els avals que puguin prestar, que en cap cas no s'han de fer càrrec dels interessos de demora produïts per l'incompliment d'obligacions dels avalats. 7. El Departament d'Economia i Finances ha d'inspeccionar les inversions finançades amb crèdits avalats per la Generalitat per comprovar-ne l'aplicació i la rendibilitat i ha d'instrumentar, si escau, les mesures correctores que siguin pertinents. 8. S'autoritza el Govern per a concedir l'aval de la Generalitat a les operacions de crèdit formalitzades per les entitats de dret públic subjectes al dret privat, a l'empara de l'autorització continguda en l'article 32. 9. El conseller d'Economia i Finances ha de trametre trimestralment a la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d'avals i préstecs per l'Institut Català de Finances i l'Institut Català del Crèdit Agrari, que ha d'incloure les característiques i el volum de les operacions realitzades, la incidència sectorial i territorial d'aquestes i els resultats de la gestió realitzada pels esmentats instituts.

Operacions d'endeutament 1. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, fins a un import màxim de 95.500.000.000 de pessetes; addicionalment, l'endeutament autoritzat el 1995 i no formalitzat el 31 de desembre d'aquest any es pot instrumentar el 1996. El Govern ha de fixar les característiques de l'endeutament i la forma de representació del deute públic. 2. S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller d'Economia i Finances, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d'endeutament de la Generalitat i de les seves entitats o empreses públiques, instrumentades en qualsevol de les modalitats que s'enumeren en l'article 16 del Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, i existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, amb novació del contracte o sense, per obtenir un cost menor de la càrrega financera o prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat. No obstant això, l'endeutament de la Generalitat, en qualsevol modalitat, també es pot refinançar, amb novació del contracte o sense, a fi d'obtenir una millor estructura del deute en circulació. 3. En el cas de refinançament o substitució d'operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, l'import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en aquesta modalitat el 31 de desembre de 1995. 4. En el cas de modificació, refinançament o substitució d'operacions de les entitats o les empreses públiques amb l'aval de la Generalitat, s'autoritza el Govern perquè atorgui novament l'aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin. 5. Amb l'exclusiva finalitat de destinar els capitals rebuts a l'amortització del deute de la Generalitat, el Govern pot vincular-ne els immobles, qualsevol que en sigui l'afectació, al pagament d'una prestació periòdica de les regulades en la legislació civil catalana sobre dret de cens. 6. El límit d'endeutament viu per operacions d'endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any, referit en conseqüència tant a les disposades el 1995 com a les disposades el 1996, es manté en la quantitat resultant d'aplicar el percentatge previst en l'article 32.5 de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, incrementat del 3,5 % sobre l'estat de despeses del pressupost. 7. Addicionalment al límit assenyalat en l'apartat 6, es poden concertar operacions de crèdit per a atendre necessitats transitòries de tresoreria produïdes pels retards en els lliuraments de fons a la Generalitat procedents del finançament de l'assistència sanitària de la Seguretat Social. 8. S'autoritza l'Institut Català de Finances perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament viu acumulat de 33.900.000.000 de pessetes, establert per la Llei de pressupostos per al 1995, concerti durant el 1996 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut. 9. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agrari perquè, sense ultrapassar el límit màxim d'endeutament acumulat viu de 7.000.000.000 de pessetes, establert per la Llei de pressupostos per al 1995, concerti durant el 1996 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, destinades a finançar les operacions pròpies de l'Institut. 10. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè concerti durant el 1996 les operacions d'endeutament següents:

1. Subscriure préstecs qualificats per a les actuacions de sòl residencial amb destinació preferent a habitatges de protecció oficial i habitatges a preu taxat programades per l'Institut Català del Sòl fins a un import nominal de 5.300.000.000 de pessetes, dels quals es podrà disposar l'any 1996 de 4.600.000.000 de pessetes, import que correspon a actuacions a executar durant l'any 1996 per aquest concepte. Addicionalment, l'endeutament autoritzat per al 1995 i no formalitzat el 31 de desembre del 1995 es pot instrumentar el 1996.

2. Préstecs hipotecaris, fins a un import nominal màxim de 15.000.000.000 de pessetes, per a finançar obres de construcció que promogui. Aquest import correspon al total d'operacions a realitzar l'any 1996 per aquest concepte, del qual l'import a executar l'any 1996 és de 9.717.000.000 de pessetes. 11. S'autoritza el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya perquè concerti durant l'any 1996 operacions d'endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 4.726.769.000 de pessetes. 12. S'autoritza la Junta de Sanejament perquè concerti durant el 1996 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 10.000.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. 13. S'autoritza l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil perquè renegociï els terminis de devolució de l'endeutament autoritzat per la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1993, i formalitzat abans del 31 de desembre de 1995. 14. S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries perquè concerti durant el 1996 operacions d'endeutament, en qualsevol modalitat, per un import de 100.000.000 de pessetes, destinades a operacions de capital. 15. S'autoritza la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perquè concerti durant l'any 1996 operacions d'endeutament a llarg termini, en qualsevol modalitat, per un import màxim de 3.853.000.000 de pessetes. 16. S'autoritza l'empresa pública Gestió d'Infraestructures, SA (GISA) perquè, mitjançant l'oportú acord del Govern, s'endeuti a llarg termini per un import màxim d'11.500.000.000 de pessetes. Aquesta operació financera ha de permetre GISA de subscriure una ampliació del capital social de Túnels i Accessos de Barcelona, Societat Anònima Concessionària (Tabasa), per un import equivalent. 17. Durant el mes següent a l'aprovació del pressupost, els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han de remetre al Departament d'Economia i Finances els projectes d'inversió previstos en llurs pressupostos respectius que proposin finançar amb el producte de les operacions d'endeutament autoritzades per aquest article, i també el programa d'execució d'aquells. 18. Els organismes autònoms no financers i les entitats públiques han d'informar el Departament d'Economia i Finances de les disposicions que efectuïn de les operacions d'endeutament formalitzades, i també de l'aplicació d'aquestes. 19. Les característiques de les operacions d'endeutament assenyalades en els apartats anteriors han d'ésser fixades pel Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, llevat de les característiques de les operacions a què fan referència els apartats 6 i 7, que poden ésser determinades pel dit conseller. 20. S'autoritza el Govern perquè acordi la transformació dels títols representatius del deute públic actualment en circulació en anotacions en compte, sempre que es respecti la resta de les característiques de l'emissió respectiva. 21. El Govern, a proposta del conseller d'Economia i Finances, pot establir les actuacions que s'han de dur a terme en el curs de l'exercici del 1996 encaminades a cobrir el risc de tipus d'interès i de tipus de canvi de les operacions d'endeutament existents abans o concertades a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, mitjançant la utilització dels diferents instruments financers de cobertura de risc existents als mercats. La contractació de les operacions concretes, dins el marc esmentat, correspon al conseller d'Economia i Finances, el qual pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera.

TÍTOL SISÈ Normes tributàries

Capítol I Cànons

Increment de tarifa de sanejament i cànon de sanejament Durant l'any 1996, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació, als efectes de la determinació dels tipus de l'increment de tarifa i el cànon de sanejament dins de cada pla zonal de sanejament, són els següents:

Zona A Usos domèstics: 31,53 PTA/m3 Usos industrials: 39,60 PTA/m3 Matèries en suspensió (MES): 36,26 PTA/kg Matèries oxidables (MO): 72,54 PTA/kg Matèries inhibidores (MI): 725,42 PTA/k-equitox Sals solubles (SOL): 580,35 PTA/Sm3/cm Increment de temperatura (IT): 0,007681 PTA/m3/ºC

Zona B Usos domèstics: 28,60 PTA/m3 Usos industrials: 35,91 PTA/m3 Matèries en suspensió (MES): 36,26 PTA/kg Matèries oxidables (MO): 72,54 PTA/kg Matèries inhibidores (MI): 725,42 PTA/k-equitox Sals solubles (SOL): 580,35 PTA/Sm3/cm Increment de temperatura (IT): 0,007681 PTA/m3/ºC Aquests valors no inclouen l'impost sobre el valor afegit.

Cànon d'infraestructura hidràulica 1. En els supòsits d'utilització de l'aigua per a usos industrials, de conformitat amb l'article 11.4 de la Llei 5/1990, del 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, la base imposable del cànon d'infraestructura hidràulica s'ha d'afectar dels coeficients següents, en funció del volum d'aigua utilitzada, de la seva procedència i del tipus d'ús:

Volum d'aigua Coeficient

------------------------------------------------------

Volum d'aigua procedent d'entitats subministradores Fins a 500.000 m3/any ......................... 0,75 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ................. 0,15 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any .............. 0,015 Més de 10.000.000 m3/any ...................... 0,0015

Volum d'aigua procedent de captacions pròpies Fins a 50.000 m3/any .......................... 0,75 De 50.001 a 500.000 m3/any .................... 0,4 De 500.001 a 5.000.000 m3/any ................. 0,1 De 5.000.001 a 10.000.000 m3/any .............. 0,01 Més de 10.000.000 m3/any ...................... 0,001

Ús de l'aigua Ús per generació d'energia hidroelèctrica ..... 0

2. En els supòsits d'utilització o consum d'aigua que procedeixi alhora de captacions pròpies i del proveïment efectuat per entitats subministradores amb un volum acumulat dins l'exercici superior a 500.000 m3, la quota del cànon no pot excedir l'import resultant d'aplicar el tipus de gravamen al volum acumulat que constitueix la base imposable afectat dels coeficients establerts per a l'aigua procedent d'entitats subministradores. 3. El tipus de gravamen corresponent als usos domèstics de l'aigua per a tot el territori de Catalunya s'ha d'afectar dels següents coeficients de concentració demogràfica:

Municipis Coeficient

-------------------------------------

De fins a 400 habitants ........... 0 De més de 400 habitants ........... 1

Capítol II Taxes

Actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa 1. Amb efectes des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, els tipus de quantia fixa de les taxes dels títols primer al desè de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, augmenten un 3,5% sobre la quantia exigida l'any 1995. 2. Es consideren com a tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base. La xifra de les unitats dels tipus resultants de l'aplicació de l'increment a què es refereix l'apartat 1 s'arrodoneixen al 5, les compreses entre l'1 i el 5, i al 0, les compreses entre el 6 i el 9, amb augment en aquest últim supòsit d'una unitat en la xifra de les desenes. 3. Resten exceptuades de l'augment fixat per l'apartat 1 les tarifes següents:

1. Les que són objecte d'actualització i de modificació específica en aquesta Llei.

2. Les regulades per l'article 71 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre.

3. Les que no superin la quantitat de 100 pessetes. 4. D'acord amb l'article 9.2 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, s'introdueixen en aquesta Llei les modificacions que es detallen en l'article 36 de la Llei present.

Taxes del Departament d'Ensenyament 1. Les tarifes pels serveis d'ensenyament a les escoles oficials d'idiomes són:

PTA

------------------------------------------------------------

Drets d'ingrés ...................................... 2.600 Matrícula i serveis per a alumnes oficials .............................. 15.000 Matrícula, serveis i drets d'examen per a alumnes lliures ............................... 5.750 Drets d'examen per a l'obtenció del certificat d'aptitud ............................ 5.250

2. Les tarifes per l'expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, són les següents:

PTA

------------------------------------------------------------ 1 Batxillerat 1.1 Títol de batxillerat .......................... 6.250 2 Formació professional específica 2.1 Títol de tècnic ............................... 6.250 2.2 Títol de tècnic superior ...................... 7.000 3 Ensenyaments de règim especial 3.1 Ensenyaments de música i dansa 3.1.1 Certificat de grau elemental .................. 3.000 3.1.2 Títol professional ............................ 6.250 3.1.3 Títol superior ................................ 14.000 3.2 Ensenyaments d'art dramàtic 3.2.1 Títol superior d'art dramàtic ................. 14.000 3.3 Ensenyaments d'arts plàstiques i disseny 3.3.1 Títol de tècnic ............................... 6.250 3.3.2 Títol de tècnic superior ...................... 7.000 3.3.3 Títol de conservació i restauració de béns culturals ............................. 7.000 3.3.4 Títol de disseny ............................. 7.000 3.4 Ensenyaments d'idiomes 3.4.1 Certificat d'aptitud d'idiomes ................ 7.000

Disposicions addicionals

Primera Parlament de Catalunya 1. La Comissió de Govern Interior del Parlament ha d'incorporar els romanents de crèdit de la secció 01 del pressupost per al 1995 als mateixos capítols del pressupost per al 1996. 2. Les dotacions pressupostàries de la secció 01 s'han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani. 3. La Comissió de Govern Interior del Parlament pot acordar transferències de crèdits entre conceptes de la secció 01 sense limitacions, la qual cosa ha de fer avinent al Departament d'Economia i Finances.

Segona Consell Consultiu Les dotacions de la secció 15 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom del Consell Consultiu, el president del qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Tercera Sindicatura de Comptes de Catalunya Les dotacions de la secció 18 s'han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, el síndic major de la qual és l'ordenador dels pagaments propis d'aquest organisme.

Quarta Pressupostos de les diputacions provincials Al pressupost de la Generalitat s'uneixen els pressupostos de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona corresponents a l'exercici del 1995.

Cinquena Interès de demora 1. Fins al 31 de desembre de 1996, l'interès de demora resta establert en el 9%. 2. Fins al 31 de desembre de 1996, l'interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és de l'11%. 3. En el supòsit que els tipus d'interès de la demora que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat per al 1996 difereixin dels establerts pels apartats 1 i 2, s'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè procedeixi a l'ajust exacte d'aquest tipus d'interès.

Sisena Romanents de crèdit

1. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot lliurar a l'Institut Català del Crèdit Agrari els romanents de crèdit de la partida 10.01.731.01, "Ajuts per a millorar les condicions econòmiques de les línies de foment", existents el 31 de desembre de 1995 L'Institut Català del Crèdit Agrari ha de destinar aquestes quantitats a cobrir el major cost derivat de garantir els seus préstecs amb societats de garantia i assegurances quan ho estimi convenient per raó de les característiques de determinades operacions actives i també a minorar el cost de les garanties acordades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dels préstecs atorgats per l'Institut Català del Crèdit Agrari. 2. S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè els romanents dels crèdits no utilitzats de les partides "Dotació ajuts menjar" i "Dotació fons d'acció social", del servei pressupostari competent en matèria de funció pública, s'incorporin a l'aplicació corresponent de l'exercici del 1996, per tal de donar compliment a les finalitats establertes en els acords sindicals, i també als projectes interdepartamentals en matèria de personal.

Setena No-liquidació o anul·lació i baixa de liquidacions S'autoritza el conseller d'Economia i Finances perquè pugui disposar la no-liquidació o, si escau, l'anul·lació i la baixa en la comptabilitat de totes les liquidacions de les quals resulten deutes inferiors a la quantia que es fixa com a insuficient per a cobrir el cost que l'exacció i la recaptació d'aquests comporten.

Vuitena Autorització dels expedients de despeses plurianuals i d'altres compromisos de despeses En el termini d'un mes a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'ha de procedir a l'autorització, mitjançant l'expedició del document comptable A corresponent, de tots els expedients de despeses plurianuals i dels compromisos de despeses dels departaments. Un cop finalitzat aquest termini, el Departament d'Economia i Finances, amb l'informe previ de la Intervenció Delegada, pot efectuar reserves dels compromisos esmentats que no hagin realitzat els departaments. No es poden autoritzar despeses si hi ha compromisos anteriors pendents d'autorització en el mateix concepte pressupostari.

Novena Informació sobre l'evolució del dèficit i de les desviacions pressupostàries Trimestralment, i conjuntament amb la tramesa de l'estat d'execució del pressupost a què es refereix l'article 79 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, s'ha d'enviar al Parlament informació sobre l'evolució del dèficit de la Generalitat i els seus organismes autònoms, amb l'anàlisi, si escau, de les desviacions que hi hagués en relació amb les previsions d'aquest pressupost.

Desena Alienació d'immobles i de títols de societats amb participació de la Generalitat 1. Es faculta el Govern perquè, durant l'any 1996, pugui aprovar els expedients d'alienació de béns immobles de la Generalitat o de les seves entitats autònomes de valor pericial superior a mil milions de pessetes la utilització dels quals no es consideri necessària. 2. Igualment, es faculta el Govern perquè, durant l'any 1996, pugui acordar l'alienació de títols representatius del capital en empreses en què la Generalitat participi directament o indirectament, fins i tot si aquesta alienació comporta la pèrdua de la posició majoritària. 3. Dels expedients d'alienació de béns immobles de valor superior a dos mil milions de pessetes i d'alienació de títols de societats que comportin la pèrdua de la posició majoritària aprovats pel Govern en ús d'aquesta autorització, se n'ha de donar compte al Parlament.

Onzena Adquisició o arrendament de locals o immobles i drets reals pel sistema de contractació directa 1. Els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i les empreses en què la Generalitat participa majoritàriament que han d'adquirir per mitjà de qualsevol títol locals, immobles o drets reals o n'han de disposar com a arrendataris, ocupants o usuaris, pel sistema de contractació directa, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni, prèviament a la formalització del corresponent contracte, una còpia íntegra de l'expedient de contractació per a l'emissió de l'informe favorable, que té el caràcter de vinculant. Els dits organismes, entitats o empreses han de procedir de la mateixa manera en qualsevol contracte o document de modificació o de substitució, total o parcial, o de resolució dels esmentats abans. Si s'escau, han de trametre a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat una còpia o una fotocòpia degudament compulsada del contracte o del document signats. Aquest informe no cal respecte a les adquisicions de béns per a empreses públiques amb la finalitat de retornar-les al tràfic jurídic privat, d'acord amb les funcions que tenen atribuïdes. 2. El que estableix aquesta disposició s'aplica a totes les entitats, les empreses o les societats a què es refereix l'article 1.a i b de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, inclòs l'Institut Català de la Salut, i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària.

Dotzena Primera ocupació d'immobles destinats a ús administratiu Els projectes de primera ocupació d'immobles destinats a ús administratiu i adscrits a serveis dels departaments de la Generalitat i els seus organismes autònoms, i també els de reforma substancial d'aquests immobles, han de comptar, per a llur execució, amb un informe favorable previ que té caràcter vinculant, tant en els aspectes qualitatius com quantitatius, de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. La Direcció General del Patrimoni de la Generalitat ha d'emetre els informes corresponents en el termini d'un mes.

Tretzena Contractes d'assegurances privades 1. Tots els nous contractes d'assegurances privades han d'ésser objecte d'un informe favorable previ de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, que té el caràcter de vinculant i ha d'ésser emès en el termini d'un mes. Per als contractes que s'hagin d'adjudicar mitjançant concurs públic, la Direcció General del Patrimoni ha d'emetre un informe amb caràcter vinculant dels plecs de prescripcions tècniques que han de regir l'esmentada contractació. En ambdós casos s'ha de trametre a la Direcció General del Patrimoni una còpia del contracte d'assegurances subscrit. Si es mantenen les mateixes condicions per a la renovació de contractes d'assegurances ja informats prèviament, aquests només s'han de comunicar a la Direcció General del Patrimoni, i si es modifica o varia alguna d'aquestes condicions, se n'ha de demanar el corresponent informe a l'esmentada Direcció General. 2. El que estableix aquesta disposició s'aplica a totes les entitats, les empreses i les societats a què es refereix l'article 1.a i b de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al Servei Català de la Salut i a les entitats gestores de la Seguretat Social, inclòs l'Institut Català de la Salut, i, en general, a totes les entitats en les quals la participació directa o indirecta o la representació de la Generalitat de Catalunya és majoritària.

Catorzena Cessions de domini en matèria de temps lliure 1. S'autoritza el Govern a cedir, als ajuntaments on són situats, el domini dels béns immobles transferits a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 2688/80, del 4 de desembre, sobre transferències de serveis de l'Estat en matèria de l'Institut Social del Temps Lliure, quan la Generalitat de Catalunya o les seves entitats autònomes no considerin que calgui utilitzar-los, amb la tramitació prèvia establerta per la legislació patrimonial de la Generalitat de Catalunya. Les cessions de domini resten condicionades al compliment pel cessionari de l'obligació de destinar l'immoble a finalitats d'utilitat pública o d'interès social. L'incompliment d'aquesta condició comporta la resolució de la cessió, i els béns han de revertir en la Generalitat de Catalunya, la qual té dret a rebre, un cop feta la taxació pericial, el valor dels danys i el detriment experimentat per aquests. 2. Es faculta el Departament d'Economia i Finances perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, realitzi els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què es refereix l'apartat 1.

Quinzena Modificacions dels concerts educatius S'autoritza el Departament d'Ensenyament perquè aprovi les modificacions dels concerts educatius necessàries per a aplicar els acords de centres en crisi i l'acord per a la implantació del nou sistema educatiu, signats amb les organitzacions patronals i sindicals representatives dels sectors de l'ensenyament privat i de l'educació especial.

Setzena Pressupostos de les universitats catalanes Amb caràcter previ a l'aprovació dels pressupostos de les universitats, el Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència ha d'elaborar la proposta de la despesa del personal funcionari docent i no docent, i la del personal contractat de les universitats que es financi amb càrrec al pressupost de la Generalitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, perquè l'autoritzi.

Dissetena Convenis amb les administracions locals per al finançament de centres docents S'autoritza el titular del Departament d'Ensenyament, amb l'informe previ vinculant del Departament d'Economia i Finances, a subscriure convenis d'abast plurianual amb les administracions locals per col·laborar en el sosteniment del funcionament ordinari de centres docents de titularitat d'aquestes administracions que imparteixin ensenyaments dels regulats per la Llei orgànica 1/1990, del 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, o dels regulats per la Llei 14/1970, del 4 d'agost, general d'educació i finançament de la reforma educativa.

Divuitena Crèdits destinats a programes de formació ocupacional El 50%, com a mínim, dels cursos a realitzar amb càrrec als crèdits pressupostaris destinats a programes de formació ocupacional, consignats en la secció 11 del Departament de Treball, s'han de destinar al col·lectiu d'aturats.

Dinovena Formació ocupacional per a les cooperatives de treball associat i les societats anònimes laborals S'ha de destinar un mínim de vuitanta milions de pessetes de la dotació de les partides corresponents a la formació ocupacional consignades en la secció 11 del Departament de Treball a la formació dels cooperativistes i els treballadors de les cooperatives de treball associat i de les societats anònimes laborals, sempre que les propostes d'accions formatives s'ajustin a les disposicions legals que els siguin aplicables pel que fa a l'aprovació, el seguiment i el control.

Vintena Fons de garantia per a l'establiment d'una línia especial de crèdit per a activitats de producció cinematogràfica. S'autoritza el Govern per a ampliar en un màxim de 50 milions de pessetes el fons de garantia constituït en entitats de crèdit en virtut de l'autorització continguda en la disposició addicional dotzena de la Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1995.

Vint-i-unena Afectació d'ingressos procedents de sancions en matèria de cinematografia Els ingressos procedents de les sancions en matèria de cinematografia s'afecten al foment de la cinematografia. Els ingressos afectats són objecte de generació de crèdits en les partides corresponents de la secció 07 (Departament de Cultura).

Vint-i-dosena Programa d'actuació odontològica integral i òptica per a la població escolar Dins les disposicions pressupostàries, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d'establir un programa pilot d'actuació odontològica integral i òptica per a la població escolar, que ha d'incloure activitats preventives, assistencials i rehabilitadores. Aquest programa ha de donar prioritat a les actuacions en les zones més deprimides socialment.

Vint-i-tresena Subvencions per a la normalització lingüística dels vehicles-botiga El crèdit destinat al finançament del programa 4554, "Normalització lingüística", ha d'incloure la concessió de subvencions per a la normalització de la retolació dels vehicles-botiga.

Vint-i-quatrena Cooperació al desenvolupament El Govern de la Generalitat ha de destinar un import total de 1.150 milions de pessetes a la cooperació al desenvolupament que es desglossa de la manera següent: a) 450 milions de pessetes són consignats en la partida pressupostària 02.06.480.03. b) 700 milions de pessetes corresponen a accions a realitzar en els àmbits de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament, ja sigui directament des de diversos departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya, o bé mitjançant el suport a entitats que actuen en aquests àmbits. S'autoritza el Govern perquè habiliti les partides pressupostàries necessàries, tot compensant l'import d'aquestes dotacions amb la minoració d'altres crèdits pressupostaris, per a les actuacions que no tenen cabuda en les partides pressupostàries previstes pels diferents departaments.

Vint-i-cinquena Modificació de l'objecte social de l'empresa Gestió d'Infraestructures, SA L'objecte social de l'empresa Gestió d'Infraestructures, SA és el de projectar, construir, conservar, explotar i promocionar, per ella mateixa o per terceres persones, actuant per encàrrec del Govern de la Generalitat en nom i per compte propi o en nom propi i per compte de la Generalitat de Catalunya, segons els termes dels encàrrecs i els mandats d'actuació, tota classe d'obres d'infraestructures que la Generalitat promogui o en què participi, i també els serveis que es puguin instal·lar o desenvolupar en les dites infraestructures. Aquestes activitats poden desenvolupar-se totalment o parcialment per mitjà de la participació subjecte sempre aquesta participació a l'Estatut de l'empresa pública catalana, la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya i el seu Reglament i qualsevol altra disposició que sigui d'aplicació pel caràcter d'empresa pública de la societat en societats d'objecte idèntic o anàleg.

Vint-i-sisena Pla economicofinancer de Tabasa Com a conseqüència dallò que estableix l'article 32.16, el Govern ha d'aprovar un Pla economicofinancer actualitzat de Túnels i Accessos de Barcelona, Societat Anònima Concessionària (Tabasa), que tingui en compte la reducció de l'endeutament i la reducció de les tarifes de peatge compatibles amb l'equilibri econòmic i financer de la Societat. Així mateix, el Govern ha d'aprovar un Pla economicofinancer actualitzat de Gestió d'Infraestructures, SA (GISA) que tingui en compte la nova situació financera.

Vint-i-setena Integració del personal adscrit al Servei Català de la Salut El personal funcionari i estatutari del Departament de Sanitat i Seguretat Social i de l'Institut Català de la Salut que per resolució del secretari general del Departament resulti adscrit al Servei Català de la Salut pot optar per integrar-se en les plantilles de personal laboral d'aquest ens, fins al 31 de desembre de 1997 i d'acord amb les disposicions pressupostàries, amb reconeixement, en tot cas, de l'antiguitat que li correspongui, i restar en els seus cossos o en les categories d'origen en la situació d'excedència voluntària establerta per l'article 71.2.c de la Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb assignació prèvia, si escau, del grau personal que es determini.

Vint-i-vuitena Adscripció d'entitats 1. L'entitat autònoma Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya i l'entitat de dret públic Centre d'Alt Rendiment Esportiu s'adscriuen al Departament de Cultura. 2. L'entitat autònoma Institut Català del Consum s'adscriu al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme.

Vint-i-novena Dissolució de l'Institut Català de Serveis a la Joventut 1. Es dissol l'Institut Català de Serveis a la Joventut, creat per la Llei 10/1981, del 2 de desembre. 2. La personalitat jurídica de l'Institut Català de Serveis a la Joventut queda extingida des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, i les funcions, els mitjans personals i els recursos d'aquest Institut són assumits transitòriament pel Departament de Cultura, el qual se subroga en totes les relacions jurídiques en què l'Institut Català de Serveis a la Joventut sigui subjecte actiu o passiu. 3. Es faculta el Govern per a dictar, mitjançant decret i en el termini màxim de cinc mesos des de la publicació d'aquesta Llei, les disposicions necessàries per a la integració definitiva de les funcions, els mitjans personals i materials i els recursos de l'Institut Català de Serveis a la Joventut dins l'estructura administrativa o institucional dependent del Departament de Cultura.

Trentena Modificació de la Llei 33/1991, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya 1. Es modifica l'article 161 de la Llei 33/1991, del 24 de desembre, de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, el qual queda redactat de la manera següent: "Article 161 "Són exemptes d'aquesta taxa les persones de menys de catorze anys i les més grans de seixanta-cinc anys." 2. S'afegeix un paràgraf a l'apartat 1 de l'article 169 de la Llei 33/1991, amb el text següent: "Són exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d'expedició de la llicència per a pescar durant un any en tot el territori de Catalunya els subjectes passius de menys de catorze anys i els més grans de seixanta-cinc. Aquesta exempció no ha d'afectar la llicència per a la pesca de l'angula."

Trenta-unena Pla director d'inversions locals 1. Durant aquest exercici pressupostari, el Departament de Governació ha de redactar un informe sobre totes les partides d'aquest pressupost destinades a entitats locals, indicant en cada cas la finalitat, els criteris i els procediments d'assignació o de distribució als ens locals destinataris d'aquestes partides i l'òrgan responsable de llur gestió. 2. L'informe a què fa referència l'apartat 1, juntament amb els altres elements d'informació que calguin, ha de servir de base per a l'elaboració del Pla director d'inversions locals, que ha d'establir els criteris de distribució i gestió de les diferents partides previstes als pressupostos per a transferir a les corporacions locals i ha de fixar els mecanismes de coordinació entre elles. Els instruments de coordinació d'aquest Pla també han d'afectar, en els termes que estableix la legislació vigent, les subvencions de les altres administracions catalanes -diputacions, consells comarcals i altres entitats locals- i les de les altres administracions públiques que hi participen destinades a les entitats locals. Aquest Pla s'ha d'aprovar d'acord amb el procediment establert per la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Trenta-dosena Reforma de l'Institut Català de la Salut El Govern ha d'elaborar un projecte de llei per a la reforma de l'Institut Català de la Salut, el qual ha d'ésser presentat al Parlament abans del 30 de juny de 1997.

Trenta-tresena Millora del transport públic de viatgers Dins les previsions pressupostàries i mitjançant les modificacions de crèdit pertinents, el Govern ha de promoure la millora del transport públic de viatgers a tot el territori de Catalunya, per tal de facilitar l'accés dels usuaris als diferents equipaments d'àmbit comarcal.

Trenta-quatrena Plans territorials parcials Dins les previsions pressupostàries i mitjançant les modificacions oportunes de crèdit, el Govern ha de continuar dotant econòmicament el programa que fa possible avançar en l'elaboració progressiva dels plans territorials parcials de les diferents àrees funcionals territorials establertes per la Llei 1/1995, del 16 de març, per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya.

Trenta-cinquena Informe sobre la situació de l'Administració de justícia El Govern ha d'elaborar un informe sobre la situació actual de l'Administració de justícia a Catalunya a fi d'avaluar les necessitats de personal i de material que permetin garantir un funcionament eficaç d'aquesta Administració, el qual informe ha d'ésser lliurat al Parlament en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Trenta-sisena Recuperació del biogàs dels fangs de les plantes depuradores El Govern de la Generalitat ha de promoure, dins les previsions pressupostàries per al 1996, un programa de recuperació del biogàs dels fangs procedents de les plantes depuradores de les aigües residuals, quan les condicions tècniques ho facin possible i en derivi un estalvi econòmic.

Trenta-setena Programa de gestió dels residus municipals El Govern, dins les previsions pressupostàries per al 1996, ha de promoure la reducció de la producció de residus, la recollida separada de matèria orgànica i de fraccions reciclables i les plantes de tractament ecològic de la matèria orgànica, en el Programa de gestió dels residus municipals, de conformitat amb la Llei 6/1993 i amb la col·laboració dels ens locals.

Disposició derogatòria

Es deroguen els articles 1 i 2 de la Llei 2/1996, del 2 d'abril, d'autoritzacions pressupostàries i financeres, i es manté expressament la vigència dels actes dictats a l'empara de la dita Llei.

Disposicions finals

Primera Pròrroga de disposicions 1. Es prorroga per a l'exercici del 1996 el contingut de la disposició addicional dissetena de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990, relativa a la percepció de les pensions determinades per al personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939. 2. Es manté per a l'exercici del 1996 la vigència de la disposició addicional vintena de la Llei 16/1993, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1994. 3. Es prorroga per a l'exercici del 1996 l'autorització continguda en la disposició addicional quinzena de la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'espais naturals de protecció especial gestionats pel Departament de Medi Ambient.

Segona Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives 1. Els crèdits de les seccions i els serveis pressupostaris que en virtut del que disposa el Decret 184/1996, del 7 de juny, se suprimeixen o canvien d'adscripció departamental es traslladen tots, tant els crèdits disponibles del pressupost prorrogat en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei com els que han estat utilitzats en la mateixa data, a les seccions pressupostàries dels departaments que assumeixin llurs competències segons l'esmentat Decret, els quals han d'assumir pressupostàriament les obligacions i els drets contrets abans de l'entrada en vigor del Decret pels departaments als quals estaven adscrits. 2. S'autoritza el Departament d'Economia i Finances perquè faci, en les seccions del pressupost de despeses de la Generalitat i de les seves entitats autònomes, les adaptacions tècniques que calguin, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les transferències de crèdits corresponents. Aquestes operacions no poden donar lloc en cap cas a un increment de crèdit dins el pressupost.

Tercera Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s'han d'imputar als crèdits autoritzats per aquesta Llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 1996 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d'Economia i Finances ha de determinar el concepte pressupostari a què s'ha d'imputar la despesa autoritzada.

Quarta Entrada en vigor Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

(Vegeu annex a la pàg. 7828)

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Macià Alavedra i Moner Conseller d'Economia i Finances

(Vegeu annexos a les pàgs. 7830-8207)

(96.208.072)