DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Emissor:Departament de Territori i Sostenibilitat
Rang de Llei:Decret
Secció:Disposicions Generals
 
EXTRACTO GRATUITO

La Generalitat té la competència exclusiva en matèria d’urbanisme que li atribueix l’article 149.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i que, anteriorment, li va atribuir l’article 9.9 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979.

En virtut d’aquesta competència, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, el desplegament reglamentari de la qual es va iniciar amb el seu Reglament parcial, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre, a reserva de l’elaboració futura d’un text reglamentari únic, que el preàmbul del Reglament esmentat ja anunciava que havia de ser de gran dimensió i complexitat. Aquest text únic es va concretar en el vigent Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

La dificultat intrínseca de la matèria urbanística i el fet que la Llei d’urbanisme, hereva de la tradició normativa en aquest sector de l’ordenament jurídic, reguli molts dels seus continguts fins al màxim detall, fan que el seu desplegament reglamentari no sigui una tasca senzilla.

Quan es va redactar el vigent Reglament es va optar per configurar un text normatiu que desplegués només els aspectes de la Llei d’urbanisme que, de manera aleatòria, no estaven regulats exhaustivament. D’aquesta manera, el Reglament no va assolir una dimensió excessiva, però tampoc no va conformar un text normatiu comprensiu per si mateix de tota la matèria que regula.

El manament de la disposició final primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, d’adaptar el Reglament de la Llei d’urbanisme al nou marc legal, obre la possibilitat, més enllà de la necessària adaptació reglamentària als successius canvis legislatius que s’han produït en els darrers anys, tant en matèria urbanística com en la legislació estatal amb incidència sobre la matèria, de replantejar el desplegament reglamentari d’aquesta Llei a l’empara de la potestat reglamentària del Govern, que li atribueix la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

En aquest sentit, es pretén que el nou desplegament reglamentari aglutini, sense alterar el seu rang normatiu, la regulació de detall incorporada a la Llei d’urbanisme, la qual cosa facilitaria l’elaboració d’una futura norma legal descarregada d’aspectes que poden ser tractats a nivell reglamentari i, amb això, menys exposada a la necessitat d’haver-la de modificar perquè serveixi a una nova realitat social.

Des d’aquesta perspectiva, també es pretén incorporar al nou desplegament reglamentari altres aspectes que, tot i que estan dispersos en altres sectors de l’ordenament jurídic, poden facilitar-ne la comprensió i l’aplicació.

Com sigui que assolir el que es pretén mitjançant un text reglamentari únic i complet comportaria que aquest adquiriria una grandària excessiva, que en dificultaria l’ús eficient, s’ha descartat aquesta opció i s’ha considerat convenient dividir el desplegament de la Llei d’urbanisme segons les matèries que el conformen dotades de substantivitat pròpia.

En aquesta línia, aquest Reglament desplega fonamentalment els títols sisè i setè de la Llei d’urbanisme, relatius a la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl i a la protecció de la legalitat urbanística respectivament, que tradicionalment han constituït la part de l’ordenament jurídic urbanístic que regula els instruments d’intervenció administrativa destinats a mantenir l’ordre social en la matèria. Al desplegament dels títols esmentats s’afegeix el desplegament dels articles 48, 49, 50 i 54 de la Llei d’urbanisme, relatius als procediments d’autorització de determinades actuacions en sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat i d’obres i usos provisionals que, tot i estar situats en el títol segon de la Llei, relatiu al règim urbanístic del sòl, regulen aspectes procedimentals directament relacionats amb la matèria que és objecte d’aquest Reglament.

No obstant la denominació dels títols de la Llei d’urbanisme que desplega, per a la denominació del Reglament s’opta per una expressió tan curta com sigui possible i identificativa del seu contingut. D’acord amb això, es refereix a la protecció de la legalitat urbanística, entesa en sentit ampli i, per tant, comprensiva de tots els instruments d’intervenció administrativa orientats a defensar l’ordenament jurídic urbanístic, ja siguin de naturalesa preventiva, com la llicència urbanística prèvia, o de naturalesa reactiva davant la seva vulneració, com les ordres de restauració de la realitat física alterada o de l’ordenament jurídic vulnerat.

La voluntat és revisar el desplegament reglamentari d’aquesta part de l’urbanisme de manera que s’evitin les inèrcies que l’anquilosen des de fa anys, amb plena consciència de la seva importància. Tots els esforços dels poders públics per planificar el desenvolupament urbà del territori i per executar allò que planifiquen serien estèrils si no disposessin dels instruments jurídics necessaris per prevenir o corregir el seu incompliment.

Aquest Reglament sistematitza la matèria sobre protecció de la legalitat urbanística que regula. S’estructura en quatre títols: un de preliminar en el qual es delimiten el seu objecte i els conceptes de legalitat urbanística i de protecció de la legalitat urbanística, configurada aquesta protecció a partir de la seva triple funció preventiva, reparadora i retributiva amb relació a les transgressions de l’ordenament jurídic urbanístic.

El títol 1 es distribueix en tres capítols i es destina a la intervenció en l’ús del sòl i en l’execució d’obres. El capítol 1, estructurat en diverses seccions, regula les llicències urbanístiques. La secció 1 es dedica als aspectes generals de les llicències i les seccions següents a les característiques particulars derivades dels actes autoritzables de què es tracti.

Entre aquestes particularitats destaquen les que afecten les divisions de terrenys: el Reglament regula el seu règim en les diferents classes de sòl a partir de la condició de solar en sòl urbà i la unitat mínima de conreu o forestal en sòl no urbanitzable. El canvi de règim de divisió de terrenys propi del sòl no urbanitzable es produeix quan s’aprova inicialment l’instrument de gestió corresponent en sòl urbanitzable, moment a partir del qual cal atenir-se als requisits urbanístics que permeten edificar els terrenys que tenen la condició de solar. Això no obstant, el Reglament regula situacions mixtes dels terrenys, per exemple perquè estan afectats parcialment a sistemes urbanístics o a una actuació urbanística integrada, o perquè només tenen la condició de solar en part; supòsits en què se’n permet la parcel·lació en funció de l’interès públic prevalent en l’execució del planejament, tot i que algun dels lots resultants no assoleixi la superfície mínima exigida.

Amb relació a la fiscalització prèvia que l’administració municipal competent ha de dur a terme de tot acte de divisió de terrenys, es clarifiquen les diverses situacions. Si la divisió de què es tracti és constitutiva d’una parcel·lació urbanística, se subjecta al règim d’atorgament de les llicències urbanístiques. Quan la divisió no ho sigui, l’administració municipal fiscalitzadora ha de declarar innecessària la llicència urbanística de parcel·lació, llevat que vulneri el règim de divisió de terrenys, supòsit en el qual ha de manifestar la seva disconformitat.

Pel que fa a les llicències per a l’execució d’obres, es concreten els supòsits que requereixen projecte tècnic executiu i el contingut d’aquest projecte que, en el cas que sigui exigible de conformitat amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, també s’ha d’elaborar d’acord amb aquesta legislació. Així mateix es regula la possibilitat d’executar obres no ajustades al projecte tècnic autoritzat, sempre que no comportin l’alteració substancial i es comuniquin prèviament a la seva realització a l’administració competent. Respecte de les obres que no requereixen projecte tècnic executiu, es determina la documentació exigida per autoritzar-les amb la finalitat de poder comprovar l’adequació de les obres a la normativa aplicable.

També destaca la regulació de la caducitat d’aquestes llicències, que es produeix ope legis en els termes que resulten de l’article 189 de la Llei d’urbanisme. Atès que les obres que s’autoritzin alteraran la realitat física, es tracta de garantir que la persona interessada disposa d’un termini suficient per iniciar-les i acabar-les i, alhora, d’assegurar la seva voluntat certa de dur-les a terme en aquest termini.

D’altra banda, es regula d’una manera més precisa la simultaneïtat de les obres d’urbanització i edificació, adreçada a garantir la seva compatibilitat i sincronització en l’execució, com a excepció a la condició de solar requerida als terrenys que es pretenen edificar.

Com a novetat del Reglament, es regula la possibilitat d’obtenir llicències per a la primera utilització i ocupació de parts d’edificis, tot i que no estiguin acabats completament, sempre que es donin les circumstàncies que permetin fer-ho. Es tracta de donar sortida a situacions que sovintegen atesa la conjuntura actual del mercat immobiliari, d’edificis en un estat avançat d’execució que no es poden acabar per efecte de la crisi econòmica, però, que poden ser utilitzats i ocupats parcialment en les condicions que es determinen, coadjuvant en molts casos en l’acabament posterior i íntegre de l’edifici.

Pel que fa a l’ordenació de volums, es regula com se’n du a terme...

Para continuar leyendo

REGÍSTRATE GRATIS